A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Correo ]    [ Cors ]    [ Cortada i ]    [ Cortes ]    [ Corti ]    [ Cortis ]

La terra catalana comunica als seus ciutadans un sentiment que cap llei ni llibre poden ensenyar. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera d'El Correo CatalánCorreo Catalán, El  (Barcelona, 16/des/1876 – 1985)  Diari, fundat per Manuel Milà de la Roca i Ràfols, que el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder. En el seu origen servia l'extrema dreta carlista, catòlica i conservadora. S'enfrontà als periòdics republicants. El 1903 prengué una orientació catalana i, malgrat estar escrit en castellà, el 1912 publicà una pàgina literària en català. Fou el primer periòdic barceloní que va incloure una plana d'esports.

2 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Correo Constitucional de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1/abr/1820 - 14/jul/1820)  Diari. Fou substituït pel "Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma" (15/jul/1820 a 14/jun/1822), que es fusionà amb "El Atleta de la Libertad" (15/abr/1822 a 14/jun/1822) i donà lloc a "El Eco de Colom", que continuà fins al 29/gen/1823. Contenia informació de les corts, retalls d'altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals consideravaInici página culpables de la repressió popular del 1814. Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Correo de Gerona  (Girona, 5/feb/1795 - 3/ago/1795)  Periòdic bisetmanal publicat en castellà amb un total de 52 números. En plena Guerra Gran -Girona era aleshores el quarter general de l'exèrcit-, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra. El seu director i editor, un il·lustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña', des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya (adduïa Francesc Comte com a autoritat) i de la Vall d'Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades. Uns altres articles versaven sobre problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics. Deixà de publicar-se a conseqüència de la pau de Basilea signada el 22/jul/1795.

4 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Correo de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1/mar/1910 – 1953)  Diari en castellà. Fusionat amb "La Almudaina" el 1953, donà pas al "Diario de Mallorca".

5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Correspondència  (Barcelona, 1963 - )  Revista religiosa mensual ciclostilada, fonamentalment en català. Fundada per un grup de sacerdots. Duu el subtítol de "Full eclesial. Ambients populars", i és una tribuna polèmica de les inquietuds dels catòlics progressistes als Països Catalans. La majoria de les col·laboracions són espontànies.

6 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Correspondencia de Valencia, La  (València, 1883 – mar/1939)  Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de "La Correspondencia de España" (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l'afany informatiu, amb quatre edicions diàries. Comprat pel partit Unió Valencianista (mai/1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes.Inici página Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930. Fou controlat per la UGT a partir de jul/1936.

7 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ

Corresponsal, El  (Madrid, 1/jun/1839 – 14/mai/1844)  Periòdic de la tarda, en castellà. En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau. Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero. Un article contrari a les societats obreres l'enemistà amb les associacions catalanes de treballadors.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corretja, Àlex  (Barcelona, 1975 - )  Tennista. Guanyà el seu primer títol ATP a Buenos Aires el 1994. El 1997, en guanyar tres títols seguits (Estoril, Roma i Stuttgart) es col·locà quart a la classificació ATP i, amb la seva condició de finalista al Roland Garros i guanyador al Màsters el 1998, es col·locà entre els tres primers jugadors del món.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corretja, orde de la  (Catalunya, 1397 - )  Orde religiós, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I l'Humà. Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones. En foren titulars Ferrer d'Abella (1397), Jaume de Prades (1400) i Pere de Torrelles (1408), i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl (1397), i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova (1399).

10 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Correu de les Lletres  (Sóller, Mallorca, 1920 – 1922)  Suplement del setmanari "Sóller". Defensor de la ciutat, de l'art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut. Publicà articles, versos i traduccions d'importants intel·lectuals de les Illes.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorriols, Eudald  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1739 – Barcelona, 1809)  Jurista. Gairebé vell entrà en religió. Ingressà a l'oratori de Sant Felip Neri. Escriví estudis de dret canònic i algunes biografies de sants.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corriu, la  (Guixers, Solsonès)  Poble (1.200 m alt), a la dreta de l'aigua de Valls, sota el puig Aguilar. De l'església parroquial, dedicada a sant Martí, depenien la de Sant Jaume de Vilacireres (Berguedà) i el santuari de Puig-aguilar; és esmentada ja el 839.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corró, riera de  (Vallès OrientalAfluent esquerrà del Congost,

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corró d'Amunt  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental Poble (ant: Corró Sobirà), vora la riera de Corró. L'església parroquial (Sant Mamet), d'origen romànic, fou reformada al s XVI. El lloc és esmentat ja el 1008; pertangué a les antigues Franqueses del Vallès i fou carrer de Barcelona.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corró d'Avall  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental Poble i cap del municipi, a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost. El lloc és esmentat el 984, i la parròquia (Santa Eulàlia), el 1022; la primitiva església ha sofert diverses modificacions. Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d'aquest territori, carrer de Barcelona (1381); d'aquest privilegi subsisteix l'exempció de lluïsme en les alienacions a títol lucratiu de béns situats a l'antic territori emfitèutic. Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers, es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat; amb tot, una part del nucli urbà de Granollers (barri de Bellavista, en expansió) és encara dins el terme de Corró d'Avall. Al voltant de l'estació del ferrocarril de les Franqueses s'ha format també un nou barri, que ha pres elInici página nom del municipi.

16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Corrodella, serra de la  (Ribagorça / Llitera Serra (921 m alt), un dels darrers contraforts pirinencs, que forma, en part, el límit de les dues comarques. Juntament amb la serra d'Estada (1.026 m alt), a ponent en direcció d'est a oest, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis, del Volterol i de la penya Roja, de direcció sud-est, constitueix un anticlinal mesozoic, que s'estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana. Pel nord, és aiguavés de l'Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona. Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l'establiment de petits nuclis: Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella. Al vessant meridional, dins el terme d'Estada, hi ha el santuari de la Corrodella (La Carrodilla, en castellà), marià, el qual dóna nom a la serra.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Corronco de Durro, el  (Alta Ribagorça Cim (2.546 m alt) de la comarca, a la serralada que separa les valls de Boí i de Viu.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corroncui  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s'uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l'església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui. Al s XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corrons, Ignasi  (Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)  Monjo de Montserrat des del 1826. Durant l'exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat. És autor d'un poema titulat Joan Garí, l'ermità de Montserrat (Manresa 1868).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorrons, Josep  (Vic ?, Osona, s XVIII – s XIX)  Canonge. El 1827 participà en la revolta ultrareialista (Guerra dels Malcontents), formà part de la junta superior rebel, a Manresa. Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d'Espanya, que el féu el seu conseller.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corrubí  (les Llosses, Ripollès (o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l'antic mun. de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l'esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés. El s XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cors, Arnau de  (Illes Balears, s XV)  Escriptor. Era ciutadà de Mallorca. Figura entre els concursants al certamen poètic celebrat a València, el 1486, a honor de la Concepció de Maria.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cors, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic i escriptor. Examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios.... Convencè Jaume Aixelà perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo (Girona, 1767) en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l'ús del català en la catequesi i la predicació.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cors, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Escultor i arquitecte. Dirigí les obres de l'absis de la catedral de Girona (1330). És un dels artistes als quals ha estat atribuïda l'estàtua anomenada popularment Sant Carlemany, avui al museu de la seu gironina.

25 CATALUNYA - CULTURA

Cors de Clavé  (Catalunya, 1850 - )  Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d'Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça deInici página toros de la Barceloneta (1872). Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corsavell  (Albanyà, Alt Empordà Poble de l'antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga. La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d'Arles el 878. L'església, del s XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Corsaví, Bernat de  (Rosselló, s XII)  Senyor. Avantpassat d'Arnau. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer IV per al primer emprèstit de 6.700 moraberins que féu al comte el banquer montpellerí Guillem Leteric.

28 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Còrsega, influència catalana a  (Còrsega, Itàlia, 1297 – 1435)  Període de sobirania de la corona catalano-aragonesa. L'any 1297 el papa Bonifaci VIII concedí l'illa en feu a Jaume II de Catalunya-Aragó, per compensar el retorn de Sicília als Anjou previst pel tractat d'Anagni (1295) (i que després no fou complert). Jaume II formà un grup filocatalà que col·laborà també a la conquesta de Sardenya, i fou creat el càrrec de governador general de Còrsega. Pere III de Catalunya-Aragó provà d'obtenir Bonifacio i altres punts de Còrsega per via diplomàtica, sense èxit; el 1377 envià ajut al comte Arrigo della Rocca per tal de posar l'illa a les mans dels catalans. Martí I el visità personalment (1399) per posar en peu el partit filocatalà, en el qual figuraven també els germans Giovanni i Vincentello d'Istria, el darrer dels quals anà a...  Segueix... 

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Corso, N.  (Illes Balears ?, s XIV)  Jurista. Era notari de Palma de Malloca. Escriví un comentari sobre les discutides taxes de molitja i segell (1391).

30 ILLES BALEARS - EMPRESA

Inici páginaCort, Editorial  (Palma de Mallorca, 1965 - )  Empresa editorial. Fundada per Miquel Ferrer i Sureda, fill d'Andreu Ferrer i Ginard. Entre el 1965 i el 1979, l'editorial publicà llibres de temàtica general i també la revista "Cort", a més de gestionar-ne la impremta. a partir del 1979 impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclussiva als llibres de text. D'ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica. A partir del 1999 obrí una nova línia editorial: la col·lecció "Els Ullals", d'assaig i historiografia. A partir del 2001 inaugurà la col·lecció de narrativa, d'àmbit de tots els territoris de parla catalana, "L'ull orb".

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cort, la  (Cervelló, Baix Llobregat Antiga quadra del terme del castell de Cervelló.

32 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Cort de la Seu, la  Altre nom del Tribunal de les Aigües de València.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada, Antoni de  (Manlleu, Osona, s XVII – s XVIII)  Noble austriacista. Fou un dels promotors de l'entrada de Catalunya al costat dels aliats, en la guerra de Successió espanyola.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada, Ramon de  (Manlleu, Osona, s XIII - Catalunya, 1291)  Vice-almirall de l'esquadra catalana. Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicòtera, a Calàbria (1282). Prengué part en la conquesta de Sicília.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortada dels Llucs, la  (Santa Maria de Merlès, Berguedà Masia i antiga quadra. Casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès. Hi ha l'ermita de Sant Miquel de la Cortada.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada i Codina, Jeroni  (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic i teòleg. El 1684, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, promogué la beatificació de la qui seria santa Maria de Cervelló.Inici página Escriví diverses obres, la més important és un estudi jurídic sobre els lluïsmes.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada i de Bru, Jaume de  (Barcelona, 1685 ? – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l'arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada i de Bru, Josep de  (Barcelona, 1683 - 1761)  Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols. Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya. Havia estat membre de l'Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703). Fou avi de Rafael d'Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada i Jonquer, Joan Baptista de  Veure> Cortada i Sellers, Joan Baptista de.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Cortada i SalaCortada i Sala, Joan  (Barcelona, 21/mar/1805 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 9/jul/1868)  Escriptor i advocat. Publicà, en castellà, novel·les històriques de tipus romàntic, com Tancredo en el Asia (1833), La heredera de San Gumi (1835) i Lorenza (1837); alhora se sentí atret per les lletres catalanes en una etapa de pre-renaixença. Traduí al català l'obra en vers de Tommaso Grossi La fuggitiva, amb el títol de La noia fugitiva (1834). L'interès per la llengua i la cultura catalanes el va dur a publicar estudis, com el treball Memoria acerca de las Cortes de Amor i Las revueltas de Cataluña (1838). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Academia de la Historia de Madrid, i president de la Societat Econòmica d'Amics del País; a partir del 1859 formà part del grup restaurador dels Jocs Florals. L'any 1860 publicà el seu opuscle Cataluña y los catalanes, on per primera vegada el regionalisme rep una força de contingut polític. Dedicat al periodisme, col·laborà a...  Segueix... 

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCortada i Sellers, Francesc de  (Vic, Osona, s XVII – Àustria, s XVIII)  Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705). Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l'Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria. Després del 1714 els seus béns foren confiscats.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada i Sellers, Joan Baptista de  (Vic, Osona, s XVII – Itàlia, s XVIII)  Austriacista. Conegut també per Cortada i Jonquer. Fou un dels iniciadors de la guerra de Successió a Catalunya (primavera del 1705) i obtingué el nomenament de coronel. Prengué part activa en la defensa de Barcelona i fou un dels partidaris de continuar la guerra (Junta de Braços, juny-juliol de 1713). Amb la derrota li foren confiscats els béns, i el 1715 abandonà el país i es dirigí a Itàlia.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortada i Serra, Alexandre  (Barcelona, 1865 – 1935)  Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes "L'Avenç" i "Catalònia". Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent. Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cortade, Eugeni  (Cotlliure, Vallespir, 1931 - )  Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l'IREC. Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l'abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L'Église de Collioure (1979).

45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaCortalets, coll dels  (Conflent Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà. Prop seu, a 2.150 m alt, al pla dels Estanyols (terme de Taurinyà), hi ha el refugi dels Cortalets (o del Canigó), refet el 1948, propietat del Club Alpin Français. Una carretera de muntanya l'uneix a Fillols.

46 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cortals, coma dels  (Encamp, Andorra)  Vall de la parròquia, a l'esquerra de la Valira d'Encamp, que davalla de l'alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l'Ovella. El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l'alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l'emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d'Ensagents i dels Àgols. És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d'Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d'Ensagents, s'alça (1.804 m alt) l'antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l'uneix a Encamp.

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cortals, els  (la Llaguna, Capcir Llogaret, sota el coll de la Llosa.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortals, els  (Gombrèn, Ripollès Raval (o el Cortal). L'església és dedicada a la Mare de Déu de Lurda.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortals, vall de  (Garrigues Vall de la comarca, tributària, per l'esquerra, del barranc del Turull, al qual aflueix aigua avall de l'Espluga Calba.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCortariu  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Caseria (1.230 m alt), a l'esquerra del torrent del Pi, aigua amunt del Pi.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortàs  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.340 m alt), agregat el s XIX al municipi d'Éller. És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d'Éller. L'església, romànica, depèn de la parròquia d'Olopte.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cortaus  (Lles, Baixa Cerdanya)  Despoblat i església (o Cortals), entre Travesseres i Martinet.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cortei, el  (Sant Pere de Ribes, Garraf)  Antiga quadra.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortei, el  (la Granada, Alt Penedès)  Enclavament (1,09 km2), entre els termes de Subirats i d'Avinyonet, a la dreta de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortei i Manescal, Jaume  (Catalunya ?, s XVI - Barcelona, v 1568)  Impressor. S'establí a Barcelona el 1536. Imprimí per a la Generalitat alguns actes de cort. El 1543 s'associà amb dos impressors més per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis d'Erasme. El 1562 publicà la Crònica de Ramon Muntaner, còpia esmenada de la publicada quatre anys abans a València. El 1565 s'associà amb l'impressor Pere Malo, amb qui regentà la impremta.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cortes  (Benaixeve, Serrans Llogaret, al sector meridional del terme.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortès, el  (Callús, Bages)  Colònia industrial tèxtil, a l'esquerra del Cardener.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCortès, illa de  (Tortosa, Baix Ebre Antiga illa, en ple delta de l'Ebre, entre la Cava i l'illa de Buda. El riu la migpartí a mitjan s XIX, i les parts s'uniren a les ribes respectives.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cortès, Jeroni  (València, s XVI – v 1615)  Matemàtic i naturalista. Publicà, diverses obres, entre elles un Lunario y pronóstico perpetuo (1594), que fou reimprés moltes vegades fins a mitjan s XIX i esdevingué un dels llibres més populars impressos en llengua castellana, un Libro de fisonomía natural (1598), també reimprés diverses vegades, resum dels coneixements de l'època en ciències naturals, que fou traduït al francès (1621) i al portuguès (1815), i Aritmética práctica (1604).

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cortès, Marià  (Illes Balears, 1777 - Palma de Mallorca, 1835)  Botànic. Frare cartoixà. És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cortes, mola de  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Gran plataforma, entre el massís del Caroig, al sud, del qual forma part, i el riu Xúquer, al nord. Té una altitud de 800 a 900 m. Hi abunda la cabra salvatge.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cortès, Pascual  (Illes Balears, 1842 – 1910)  Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas. Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cortès, Pasqual  (Illes Balears, 1814 – s XIX)  Escultor. Destacà com a realitzador d'imatges religioses.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCortès, Ramon  (Palma de Mallorca, 1845 – Illes Balears ?, s XIX)  Eclesiàstic. És autor de bon nombre d'obres de caràcter religiós.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsCortes d'Arenós  (Alt Millars)  Municipi: 80,59 km2, 985 m alt, 318 hab (2014), (cast: Cortes de Arenoso). Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l'Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i

66 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA

Cortes de los antiguos reinos de Aragón, de Valencia y Principado de Cataluña  (Madrid, 1896 – 1922)  Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l'Academia de la Historia. Només n'han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà-Barcelona de 1473-79. Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.

67 PAÍS VALENCIÀ -MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsCortes de Pallars  (Vall de Cofrents Municipi: 233,01 km2, 450 m alt, 1.012 hab (2014). Ocupa una gran extensió de terreny a la vall del Xúquer, en zona de parla castellana del País Valencià. Gran part del territori és boscada, si bé actualment molt afectada per diversos incendis. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà: cereals, vinya, oliveres i garrofers. Ramaderia ovina i cabruna. L'engorjat del Xúquer és aprofitat per a la central hidroelèctrica de Cortes de Pallars o Rambla Seca. Tanmateix, la població ha experimentat una important devallada a partirInici página de la segona meitat del s XX a causa de l'emigració. El poble, d'origen islàmic, és a la dreta del Xúquer, en un coster, tocant al barranc de Cortes, afluent del Xúquer per la dreta; destaca l'església parroquial dels Àngels, del s XVIII, amb dues torres a la façana. Fou centre de la baronia de Cortes de Pallars. El municipi comprèn, entre altres, les caseries de Rambla Seca, Otanell i el Ral, els llogarets i antics castells d'El Oro i de Castellblanc, el poble de Gaieta i els despoblats de Boixet, Roaia i Xirell. Àrea comercial de Requena. Ajuntament (en castellà)

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cortes de Pallars, baronia de  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Cortes i els llogarets de Roaia i Boixet, vinculada el 1232, prèvia facultat reial, pels Pallars. Passà als Pasqual de la Verònica, als Frígola i als Escrivà.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Buhigas, Josep  (Barcelona, 1899 - s XX)  Escriptor. Ha publicat reculls poètics com els titulats Esparses (1928), Del cor als llavis (1931), Nadales (1949), i Ofrena de Nadales, els Mesos i altres poesies (1958). També és autor de narracions com els Contes de vius i de morts (1935).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Casanovas, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 - )  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat natal. Ha conreat el paisatge i la figura, amb moltes teles que representen tipus gitanos.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cortès i Cortès, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1903 – 1967)  Escriptor. Regidor republicà, es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L'altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCortès i Cullell, Lleonard  (Barcelona, 1826 – Lima, Perú, 1911)  Frare franciscà. Fou definidor de l'orde. Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Dejuan, Àngel  (Barcelona, 1924 - )  Pastor evangèlic. Director de "Torxa", publicació universitària d'Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat (1945). Amb d'altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya (1966), dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, de la qual esdevingué president (1979). Fundà i i dirgí la revista "Presència Evangèlica" (1968-72). El 1972 inicià la seva col·laboració amb el moviment cristià Àgape i col·laborà a diverses publicacions evangèliques.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Gelabert, Antoni de  (Barcelona, 1703 – Tortosa, Baix Ebre, 1757)  Erudit i eclesiàstic. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Nomenat canonge del capítol de Tortosa (1737), residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa, enllestida abans del 1747, que llegà a l'acadèmia barcelonina.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Lladó, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 1887 – Sevilla, Andalusia, 1981)  Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917). Assessor de la Mancomunitat per a l'adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919). Membre de l'Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cortés y López, Miguel  (Camarena, Aragó, 1777 – València, 1854)  Polígraf. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D'ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S'exilià a Marsella el 1823, iInici página més tard residí a Barcelona. El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València. Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Minguella, Enric  (Guimerà, Urgell, 1939 - )  Biblista. Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17. Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía (1976). Fou secretari de l'Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació (1973) i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortès i Vidal, Joan  (Barcelona, 1898 – Santander, Cantàbria, 1969)  Escriptor i crític d'art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra. Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll. Fou catedràtic d'història de l'art a l'Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou un dels recreadors de l'antiga penya de "La Punyalada".

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortiada, Miquel  (Lleida, s XVII – Barcelona, 1691)  Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l'Audiència de Catalunya. Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l'abat de Bellpuig de les Avellanes.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCortiada, Sebastià  (Barcelona, s XVII)  Jurista. Fill de jurisconsult Miquel Cortiada, publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del... capitán general del Principado de Cataluña (1676).

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cortiella  (Alforja, Baix Camp)  Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor. El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l'esquerra, després de passar per Porrera (Priorat). El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortiella, Rafael  (Horta de Sant Joan, Terra Alta, s XIX – Catalunya, 1840)  Escriptor. Fou poeta en català i arxiver del comte de Peralada.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortiella i Ferrer, Felip  (Barcelona, 1871 – 1937)  Dramaturg i tipògraf. Milità en l'anarquisme i es manifestà nacionalista català. Treballà a "L'Avenç" i donà a conèixer autors teatrals nòrdics. Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent. Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933).

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cortilles, Berenguer de  (Saragossa ?, Aragó, s XIV - Aragó, s XIV)  Tresorer i després procurador general de la reina Violant des del 1393. Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l'arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca (1388), la col·lecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 (aquesta darrera en societat amb LuchinoInici página en l'alineació i després en la recuperació del patrimoni reial tant en època de Joan I com de Martí l'Humà. Fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, el 1396.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortils, els  (Bagà, Berguedà Enclavament (3,28 km2) que forma una coma al vessant septentrional del Cadí (serra dels Cortils, en aquest sector), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortils, Esteve  (Mataró, Maresme, s XVII – s XVIII)  Escriptor. El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortils i Vieta, Josep  (Blanes, Selva, 1839 – 1898)  Publicista i historiador. És autor de nombroses obres d'història local de Blanes, entre les quals cal esmentar Etnologia de Blanes (1886), Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882) i Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cortina, Rigobert  (País Valencià, s XIX)  Compositor. S'establí a València, on es dedicà a l'ensenyament. És autor de les sarsueles Apuros d'un novençà, El mestre d'escola, El suplicio de un tutor, etc.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cortina i Farinós, Antoni  (Almàssera, Horta, 1841 – Madrid, 1889)  Pintor. D'origen humil -conegut popularment com el Femateret-, fou ajudant de dibuix lineal de l'Acadèmia de Sant Carles (1885). Pintor irregular, d'una gran retentiva i fantasia, les seves obres tenen una certa espontaneïtat; hom en destaca La conquesta de València (premiada a l'Exposició Regional del 1867). Conreà la pintura mural.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCortina i Orts, Adela  (València, 1947 - )  Filòsofa. Catedràtica de filosofia del dret, moral i política a la Universitat de València. El seu pensament troba l'arrel en Kant i segueix la via oberta per Habermas. L'ètica que proposa és mínima, però tampoc no renuncia al millor d'allò que la humanitat ha après després de segles d'evolució: el valor de l'autonomia i la necessitat d'un consens per a l'organització de la vida jurídica i política. De les seves obres cal esmentar: Crítica y utopía: la escuela de Francfort (1985), Ética mínima. Introdución a la filosofía práctica (1986), Ética sin moral (1990) i La fonamentació filosòfica i científica de l'ètica (1994).

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cortina i Pérez, Josep Maria Manuel  (València, 1868 – 1950)  Arquitecte. Graduat el 1891, treballà a Barcelona i des del 1900 a València, d'on fou arquitecte municipal. Del volum de la seva obra, influïda per Violet le Duc i per l'arquitectura de Domènech i Montaner, cal esmentar: el pla general de la ciutat de València, alguns edificis de la mateixa ciutat i l'institut oftalmològic del doctor Viciano a Algemesí.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortina i Roberto, Ivó de la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1805 - Catalunya ?, s XIX)  Arqueòleg i pintor. Estudià pintura amb Pau Rigalt. S'especialitzà en aquarel·les i litografies, en les quals representà monuments arqueològics de la Península. Cooperà a la formació del Museu de Belles Arts, de Mèrida, i el 1840 prengué part en les excavacions de la ciutat romana d'Itàlica, a Andalusia. Inicià la publicació d'una Topografía monumental íbera.

93 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cortinada, la  (Ordino, Andorra Poble (1.335 m alt), vora la ribera d'Ordino, entre Arans i Ansalonga. L'església, romànica, a la dreta del riu, té un campanar amb dos pisos de finestres. El lloc és esmentat ja el 1176.

94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaCortines y Espinosa, José  (Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856)  Militar. Lluità contra els carlins (presa de Sogorb, 1835; presa de Berga, 1840). Fou capità general de Catalunya (1843); s'adherí, després de vacil·lar, a l'aixecament contra Espartero (la Jamància).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortingles  (Anserall, Alt Urgell Masia i antic terme, a la dreta de la Valira.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cortis, Antoni  (Dénia, Marina Alta, 12/ago/1891 - 1952)  Cantant. Es formà músicalment a Barcelona. Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més. Després d'una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cortit, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. En 1413, durant l'alçament de Jaume d'Urgell, hi col·laborà. Li'n foren exigides responsabilitats un cop reprimida la revolta.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cortitxelles  (Torís, Ribera Alta Caseria, prop de Calabarra.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortiuda  (Peramola, Alt Urgell Llogaret (975 m alt), en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d'Aubenç. La seva església parroquial és dedicada a sant Martí.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corts  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Antic nom de Cortscastell.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCorts  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Poble, al sud del pla de Banyoles. La seva parròquia (Sant Julià) és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona; l'actual edifici, del començament del s XII, té un notable portal esculpit; posteriorment li fou sobreposada una volta ogival. En depèn l'església de Sant Andreu de Mata.

102 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Corts  (Conflent Despoblat de la comarca, a la regió del Canigó, que depenia, el s XIV, del monestir de Cuixà.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corts, les  (Viladrau, Osona)  Veïnat, a la capçalera del torrent de les Corts, afluent, per la dreta, de la riera Major.

104 CATALUNYA - POLÍTICA

Corts Catalanes  (Corona catalano-aragonesa, s XIII - 1709)  Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials. A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva. A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans. L'òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat. Felip V unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i fèu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corts de Sarrià, les  (Barcelona, Barcelonès)  Antic municipi i actual barri, agregat a la ciutat el 1897, i que en principi fou una dependència de Sarrià. Està situat entre Sarrià (nord) i Sants i l'Eixample (sud), i entre Sant Gervasi (est) i l'Hospitalet de Llobregat (oest). El centre o nucli vell correspon a l'antiga Casa de la Vila iInici página l'església parroquial del Remei. Comprèn el sector alt de la Diagonal (Pedralbes). Hi ha establerts centres d'ensenyament (universitat), assistencials, esportius (estadi del F.C. Barcelona) i de serveis.

106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Corts de València  (País Valencià, 1261 - 1645)  Institució. Al Regne de València, com a territori de conquesta, el poder legislatiu residia fonamentalment en el rei, però aquest no podia derogar, sense el consentiment de la cort, els furs atorgats en aquestes, perquè tenien la categoria de dret paccionat. L'organització, el funcionament i les competències de les corts valencianes eren molt semblants a les del Principat i les d'Aragó: legislativa, administrativa i econòmico-fiscal, i judicial. La convocació i la presidència pertanyien al monarca; també podia fer-ho

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corts d'Empúries, les  (l'Escala, Alt Empordà)  Llogaret, a l'oest de la vila.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corts i Grau, Josep  (Fortaleny, Ribera Baixa, 1905 - 1995)  Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d'aquesta mateixa universitat (1951-67). És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corts i Huguet, Josep  (Cervera, Segarra, 1667 – 1747)  Historiador i polític. Partidari de Felip V, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d'exili. Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s'hi fundà. És autor d'Estado antiguo y moderno de la ciudad deInici página Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.

110 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Corts Valencianes (palau de Benicarló)Corts Valencianes  (País Valencià, 1982 - )  Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució. Té la seu al palau de Benicarló, de València. Creades per l'Estatut d'Autonomia, consten de 89 diputats elegits per sufragi universal cada quatre anys. Llurs funcions, entre d'altres, són les d'aprovar els pressupostos de la Generalitat, controlar l'acció del Govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control parlamentari sobre l'administració autonòmica, interposar recursos d'inconstitucionalitat, i designar els senadors que han de representar el País Valencià. Les primeres eleccions a Corts se celebraren el 8/mai/1983.

111 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirCortsaví  (Vallespir Municipi: 47,02 km2, 800 m alt, 248 hab (2012), (o Corsaví, fr: Corsavy). Situat al vessant sur del Canigó, des del límit amb el Conflent fins a la vall del Tec, prop del riu Ferrer, al peu del pic de la Soca, als vessants de la serra de Rocnegre. Boscos i prats alpins, amb explotació forestal (castanyedes) per a l'aprofitament de la fusta. Els recursos econòmics són la ramaderia, que està en decadència (bestiar boví i oví), i les mines de ferro de Vetera, origen d'una petita industria metal·lúrgica i actualment tancades. Tanmateix el municipi no ha pogut evitar el despoblament iniciat ja a mitjan s XIX. El poble és un contrafort del massís de la Soca, dominat per les ruïnes de l'antic castell de Cortsaví, que era centre de la baronia de Cortsaví; és format pel Barri d'Amunt i el Barri d'Avall; l'antiga església parroquial de Sant Martí, romànica i actualment arruïnada, és a 1 km a l'est del poble. El terme també comprèn el llogaret de Leca. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

112 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCortsaví, Arnau de  (Catalunya Nord, s XIII – s XIV)  Senyor de Cortsaví (Vallespir). Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I. El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (VI) de Castellnou durant l'estada d'aquest a París amb l'infant Pere, el qual, de retorn, lluità personalment contra Arnau a Montboló i el vencé. El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó. Tanmateix, el 1285 es decantà definitivament, amb altres grans senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l'obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins al 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Jaume II de Mallorca. El 1302 assistí a Girona a l'homenatge prestat per l'infant Sanç, hereu de la corona de Mallorca, al rei de Catalunya-Aragó.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortscastell  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble (ant: Coscastell), dins l'antic terme de Peramea. És al sud-oest del pla de Corts. L'església parroquial de Santa Anna depèn de la de Montcortès.

114 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cortvassill  (Porta, Alta Cerdanya Llogaret (1.310 m alt) (o Corvassill), a la vall de Querol, a l'esquerra del riu d'Aravó, aigua avall de Querol. Esmentat ja el 1156, tingué parròquia fins al s XVIII.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cortvassill, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Grup de bordes de l'antic mun. de Civís, a la vall de Santa Magdalena.

116 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Corzana, comte de la  Veure> Diego Hurtado de Mendoza i Sandoval (títol amb el qual és conegut el lloctinent general de Catalunya).

Anar a:    Correo ]    [ Cors ]    [ Cortada i ]    [ Cortes ]    [ Corti ]    [ Cortis ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -