A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cos ]    [ Cosp ]    [ Costa, la ]    [ Costa i C ]    [ Costa i S ]    [ Costi ]

La cultura és un passaport en la vida i la saviesa és un visat per a l'eternitat. (Proverbi saharauí)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cós, el  (Montagut i Oix, Garrotxa)  Veïnat. El santuari de la Mare de Déu del Cós, aturonat (597 m alt), era la capella de l'arruïnat castell de Montagut.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cós, riu  (Pallars Jussà Veure> Riucós, barranc de.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cós, riu de  (Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)  Afluent esquerrà de la riera d'Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.

4 CATALUNYA - POLÍTICA

Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó  (Barcelona, 1799 – 1800)  Associació. Creada privadament, com a successora de la Companyia de Filats de Cotó. Tingué una vida efímera. Fou la precedentInici página de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.

5 CATALUNYA - EMPRESA

Cos de Filats de Cotó  Nom donat el 1773 a la Companyia de Filats de Cotó, fundada l'any anterior, juntament amb el qualificatiu i privilegi de reial.

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Cos de la Noblesa de Catalunya  (Barcelona, 1880 – s XIX)  Corporació. Fou considerada la successora i representant de l'antic braç militar de Catalunya i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi, sant que venera com a patró. Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa centenària dels dos primers cognoms, o del primer només si el pretendent té un antecessor d'igual cognom inscrit al Llibre verd. És presidida per un protector-president, amb honors de gran d'Espanya (concedides el 1705 al protector del braç militar), i el seu distintiu és l'escut que Joan I donà (1389) al "braç reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya". Els seus cavallers porten uniforme i una banda amb el distintiu del cos.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cós i Duran, Joan  (Cervera, Segarra, 1814 – Montpeller, França, 1879)  Advocat i polític. Membre del partit carlí, en acabar-se la primera guerra carlina s'exilià a Montpeller i posteriorment a Itàlia, on col·laborà amb el pretendent Carles VI i Carles VII. Va escriure diverses obres en les quals defensà els drets del carlisme.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cós-Gayon i Pont, Ferran  (Lleida, 1825 – Madrid, 1898)  Periodista i polític. Exercí diversos càrrecs a Madrid, on dirigí la "Gaceta de Madrid" fins a l'any 1868. Membre del partit conservador, fou ministre de Finances (1890), de Gràcia i Justícia (1891) i de Governació (1895). Les seves obres principals són: Historia de la administración pública en España (1851), Historia jurídica del patrimonio real (1881) i La cuestión obrera y el socialismo (1890).

121 EUROPA - MÚSICA

Inici páginacosa rara, ossia belleza ed onestà, Una  (Viena, Àustria, 1786)  Òpera de Vicent Martín i Soler, amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l'any 1786. L'obra, de melodia excel·lent, ofereix grans possibilitats als cantants. Pertany a l'escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa. Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions (fins al 1793).

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscó  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Caseria, a la dreta del barranc de Coscó, que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua. L'església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscó  (Oliola, Noguera Poble (483 m alt), al vessant meridional de la serra de Montclar, a la vall del Sió. L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. La jurisdicció pertangué al capítol d'Urgell.

11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Coscolla  (el Pont de Montanyana, Ribagorça Caseria (731 m alt), vora Montanyana, a la dreta del barranc de la Palleroa.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coscollà, Bartomeu  (País Valencià, s XIV – València, s XV)  Orfebre. Actiu a València del 1378 al 1430. Gravador d'encunys a la seca de València (1399), amb Joan Diona acabà el retaule d'argent de la seu de València (1423) i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d'Alfons el Magnànim.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coscolla i Ferrer, Roser  (Barcelona, 1903 - )  Actriu. Filla de Felip Coscolla i Plana. Ha actuat en cinema: El padre Juanico (1922), adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà, i en teatre.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCoscolla i Plana, Felip  (Graus, Aragó, 1880 – Barcelona, 1940)  Escultor. Deixeble de l'escultor Josep Llimona, estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on s'establí després d'una llarga estada a Xile. Destacat imatger, esculpí, entre altres obres, una imatge de Crist, un pas monumental de Jesús pres i lligat, encàrrec de la ciutat d'Osca, i la imatge de Sant Joan de Déu per a l'hospital d'aquest nom, de Barcelona. També fou autor teatral: El pes de la raça (1922), La pubilla (1936). Fou el pare de Roser Coscolla i Ferrer.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coscollano i Llorach, Andreu  (Benicarló, Baix Maestrat, 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)  Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d'El Escorial i de Tortosa, respectivament. Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coscollar, el  (Sagunt, Camp de Morvedre Partida, al límit amb l'Horta. Hi ha un baixador del ferrocarril de València a Saragossa.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscollar, serra del  (Alcarràs, Segrià Altiplà (305 m alt) estret i llarg, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l'extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca. Compresa gairebé del tot dins el terme d'Alcarràs, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l'antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià. El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la sèquia del Coscollar, derivació d'aquell canal, per l'oriental.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Coscollera  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga quadra, dins el terme de Santa Maria de Meià. S'hi conserva una antiga torre rodona.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCoscollola  (Lladurs, Solsonès Masia i església (Sant Esteve), dins l'antic terme de Montpolt.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coscollosa  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida, al nord de la ciutat; la sèquia de Coscollosa, és derivada de la de Castelló.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coscollosa, tossal de la  (Baix Ebre Cim (878 m alt) d'un dels contraforts dels ports de Beseit, al nord-est de la serra de l'Espina, que separa les valls d'Alfara dels Ports i de Paüls dels Ports.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coselles, Esteve  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida. És autor de les obres Discursos astrológicos de un cometa, De potestate regia et pontificia i De officio cancellarii Studiorum Generalium Academiae (1680).

125 CATALUNYA - CULTURA

Cosmo-Caixa  (BarcelonaVeure> Museu de la Ciència.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cosp  (les Llosses, Ripollès Masia de l'antic terme de Palmerola, al voltant de la qual es formà el veïnat del Clot de Cosp i amb el nom de la qual (Sant Julià de Cosp) és coneguda l'antiga parròquia de Sant Julià de Palomera.

23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cosprons  (Banyuls de la Marenda, Rosselló Poble (ant: Cosperons), al centre de la vall de Cosprons, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l'antic port de Valentí, on s'ha format el barri industrial de Paulilles. A l'església, del s XIII, és venerada la imatge del Sant Crist deInici página Cosprons. Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

cossetans  (CatalunyaPoble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès. Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tàrraco romana.

25 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Cossi, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Designació donada a la ciutat per la Unió Liberal, el s XIX

26 ILLES BALEARS - CULTURA

cossier  (Illes Balears)  Ballador d'una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers, esmentada ja el s XVI, que fou molt popular durant el Barroc. Anaven disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors. Hom la dansava en festivitats religioses. Fins a època recent encara era ballada en diverses localitats de les illes.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cossis, punta dels  (Baix Maestrat Cap de la costa, dins de la comarca, al nord de la desembocadura del Cérvol.

28 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cossol, pic del  (Sant Julià de Lòria, Andorra Contrafort oriental (1.805 m alt) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Albert  (Lleida, 1975 - )  Tennista. Debutà com a professional el 1995, any que guanyà el seu primer torneig de l'ATP, a Kitzbühel. El 1996 aconseguí tres títols: Gstaad, San Marino i Bournemouth. L'any 1997 s'imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona. El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l'any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d'Estoril. FentInici página parella amb Àlex Corretja, guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney del 2000. Formà part de l'equip que guanyà la final de la copa Davis a Barcelona contra l'equip australià, disputada al Palau Sant Jordi al des/2000.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Antoni  (Catalunya, s XVII)  Historiador. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos (1767), traducció de l'obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí, inèdita.

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Costa, Antoni  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 1808)  Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran. El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l'Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos. Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó. En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s'atribuí personalment la responsabilitat de l'intent i, per tal d'evitar represàlies, es suicidà.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Artur  (Catalunya, s XX - )  Escriptor. Residí a Mèxic, on ha dirigit "Veu Catalana" i ha col·laborat en d'altres revistes en català publicades a Amèrica. Ha publicat diversos opuscles d'interès, com Experiència de l'Estatut de Catalunya de 1932 (1962) i La capacitat econòmica de Catalunya (1962).

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Còsta, Era  (Canejan, Vall d'Aran)  Caseria, a la dreta del riu de Toran.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta, Fermí  (Flaçà, Gironès, 1806 – Tortosa, Baix Ebre, 1894)  Jesuïta. Fou rector del noviciat de Veruela (Aragó), del Col·legi Màxim de Tortosa i del seminari de Barcelona. Assistí com a teòleg al Concili Vaticà.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Conseller en cap de Barcelona (1703), fou empresonat pel virrei Velasco (1704) i alliberat en entrar a la ciutat les tropes aliades (1705). Nomenat ciutadà honrat el 1706, el 1708 formà part de la delegació de la Generalitat que rebé Elisabet de Brunsvic.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Artiller. Partidari del rei-arxiduc Carles d'Àustria, es distingí en el setge de Barcelona (1713-14) per la seva destresa tècnica i per la formació d'un cos d'artilleria especialitzada en el tir d'esclat enlairat amb bomba de metralla. Col·laborà amb el general Joan Baptista Basset. Josep Castellví el qualificà de primer bombarder d'Europa. Acabada la guerra, es negà a col·laborar amb els vencedors.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Guillem  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Barcelona. El 1328 fou ambaixador d'Alfons III a Sicília, tractant de deturar l'acostament d'aquest reialme a Esteve de Baviera, el qual obtingué, tanmateix, la mà d'Isabel, filla del rei Frederic III.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Joan  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Guerriller reialista. Conegut pel Misses, formava una de les anomenades Bandes de la Fe, l'actuació de les quals determinaria la formació de la regència d'Urgell (1822), aixi com la subsegüent intervenció francesa, de caràcter absolutista, dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa, la  (Juià, Gironès Veïnat, al nord-est del poble.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCosta, la  (Cervera del Maestrat, Baix Maestrat Santuari (Mare de Déu de la Costa), prop de la vila. La imatge fou traslladada a l'església parroquial.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Costa, la  (Santanyí, Mallorca Oriental Caseria, al nord de la vila. S'originà a partir del s XVIII per la parcel·lació de la possessió de son Vidal.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Marià  (Catalunya, s XIX – 1857)  Teòleg. Ensenyà al seminari de Barcelona. Publicà diverses obres de caràcter religiós i filosòfic.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Pau  (Vic, Osona, 1672 - Cadaqués ?, Alt Empordà, v 1728)  Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d'Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català. També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres. És un exemple típic del barroc exuberant de principis del s XVIII.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa, Pere  (País Valencià, s XIII)  Jutge reial de València, almenys entre el nov/1278 i l'abr/1284. En aquest darrer any, i en companyia del bisbe de València Jaspert de Botonac, fou ambaixador de Pere II el Gran a París, tractant de disminuir la tensió amb França. Acomplí amb gran dignitat la seva missió, que resultà ben ingrata per haver-se negat Felip III l'Ardit a rebre l'ambaixada. Les seves missions diplomàtiques prosseguiren. El 1286, amb Gilabert de Cruïlles i Ramon de Reus, anà a Roma per veure-hi el papa en nom del nou rei Alfons II el Franc. El 1289 tornà encara a Roma, amb Cruïlles, i foren detinguts i empresonats a Narbona, d'on pogué alliberar-se amb una audaç fugida, i tornà a Catalunya.

45 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaCosta, pla de la  (la Maçana, Andorra Altiplà de la parròquia, situat al límit amb l'Alt Urgell i limitat, al nord, pel coll de la Botella i pel riu de Pal, a l'oest, pel riu d'Aós, al sud pel coll de Muntaner i pel riu de Muntaner, i a l'est, pel riu d'Erts o d'Arinsal i per la ribera d'Ordino. La seva altitud és de 1.800 m damunt la Maçana i fins a 2.364 al cap del Covil, a la línia fronterera, damunt Aós de Cívis. És en part cobert de bosc (bosc de Pal, al nord; bosc de Sispony, al sud).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Ramon  (Barcelona, 1640 – 1703)  Teòleg i predicador. Frare dominicà. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina, també a la capital, i finalment provincial de l'orde. És autor de diversos escrits i excel·lí com a orador sagrat.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa, Santa Eulàlia de  (Girona, Gironès Veure> Santa Eulàlia de Costa.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa, Tomàs  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Guerriller reialista, conegut com el Misses. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, es dedicà al bandolerisme. Durant el Trienni Liberal encapçalà una partida reialista que col·laborà a la formació de la regència d'Urgell. Derrotat el 1822, es refugià a França i tornà al país amb l'expedició dels Cent mil fills de sant Lluís (1823).

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa, tossal de la  (Pallars Jussà Cim (2.608 m alt) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera, al sud del port de Filià. Avançat vers l'est, domina el curs del Flamicell entre Espui i la Torre de Cabdella.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa-Amic, Bartomeu  (Centelles, Osona, 1911 - Mèxic, 7/gen/2002)  Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica. Financià a Mèxic, onInici página fundà una empresa editorial, la publicació d'un nombre important de llibres en català.

123 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costa BlancaCosta Blanca  (País Valencià)  Denominació turística de la Marina alacantina, estesa oficialment al litoral comprès, aproximadament, entre els caps de la Nau i de Gata (Andalusia), que inclou les costes d'Alacant i Múrcia i part de la d'Almeria. Des del punt de vista paisatgístic és molt variada: al nord, fins a Alacant, predominen les costes abruptes, on s'obren petites cales i rades de fons arenós, mentre que des d'Alacant fins al cap de Palos predominen les costes baixes amb nombrosos arenys i albuferes, entre les quals destaca la del mar Menor de Múrcia, per continuar de nou accidentades al sud del cap de Palos, a causa del contacte de les muntanyes penibètiques amb el mar. Els principals centres turístics són, a la província d'Alacant: Benidorm, Alacant, Calp, Elx i Sant Joan d'Alacant. Costa Blanca

124 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa Blanca, la  (Castellbisbal, Vallès Occidental)  Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l'estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa Brava (Cadaqués)Costa Brava, la  (CatalunyaNom turístic donat al litoral de la regió de Girona, constituïda pel sector septentrional del litoral català, des de la desembocadura de la Tordera fins a la frontera francesa. Comprèn tres sectors litorals ben diferenciats de sud a nord: el primer, i el més extens, està constituït pel contacte amb el mar de la serralada Litoral, que dóna lloc a una costa alta i articulada, de materials granítics, on s'obren nombroses cales i petites platges. El segon sector està constituït per dos petits golfs, la platja de Pals i el golf de Roses, separats pel massís calcari de Montgrí; en aquest sector, sortida al mar de les planes empordaneses, predominen les grans platges obertes amb un rerepaís freqüentment pantanós. Finalment, el tercer sector correspon a l'extrem oriental dels Pirineus, al cap de Creus, la part més retallada i feréstega de la Costa Brava. ElInici página fenòmen turístic que dóna nom a aquesta costa es manifestà ben aviat, cap al...  Segueix... 

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa Daurada (Salou)Costa Daurada, la  (Catalunya)  Denominació turística del litoral català corresponent al litoral de Barcelona i Tarragona, entre la desembocadura de la Tordera i el delta de l'Ebre. Amb una llargària aproximada de 330 km, és el producte dels accidents orogràfics creats per la Serralada Litoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral. Al sud del Garraf s'inicia una costa sorrenca i plana que només queda trencada pel cap de Salou, on comença el golf de Sant Jordi. Els principals nuclis turístics són: Sitges, Torredembarra, Cambrils, Sant Carles de la Ràpita i especialment Salou, tots situat al sud de la ciutat de Barcelona. Des dels anys 1960 i 1970 s'ha convertit en una zona de turisme de masses, i com a conseqüència d'això, en una àrea de forta urbanització i concentració demogràfica, especialment els mesos d'estiu. Costa Daurada

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa de Montseny, la  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental Poble (620 m alt), al vessant meridional del turó de l'Home (Montseny), damunt la Tordera. L'església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Costa de Sant Miquel, puig de la   (Santa Pau, Garrotxa)  Antic volcà (o de la costa de Sacot).

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa de Santa Brígida, la   (Amer, Selva)  Veïnat, davant la vila, al vessant oposat del riu Brugent, al voltant del santuari de Santa Brígida.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costa dels Tarongers, la   (País ValenciàDenominació turística aplicada al litoral de Castelló i de València, i que de fet coincideix amb el golf de València i Xàtiva. A excepció del sector nord, en conjunt hi predominen les costes baixes i sorrenques i amb aiguamolls, la qual cosa féu que el seu desenvolupamentInici página turístic s'endarrerís. Els principals centres són: Benicàssim, Benicarló, Orpesa, Vinaròs, Peníscola, Cullera i Gandia.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Costa des Pins, sa   (Son Cervera, Mallorca Oriental Urbanització turística de la costa, a ponent del cap des Pinar.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Batllori, Pere   (Barcelona, 1933 - )  Veterinari, especialista en nutrició animal. Fou elegit president de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (1973) i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (1977), des d'on promogué la creació de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya. Professor de zootècnica de l'escola universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació i autor de més d'un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Bofarull, Domènec   (Solsona, Solsonès, 1749 - Castellnou de Seana, Pla d'Urgell, 1806)  Eclesiàstic i erudit. Escriví algunes obres religioses, així com una història de Catalunya, treballs que restaren inèdits. El 1959 foren editades les seves Memorias de la ciudad de Solsona y de su iglesia.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa i Borràs, Josep Domènec   (Vinaròs, Baix Maestrat, 1805 – Tarragona, 1864)  Eclesiàstic. El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València. El 1840 fou separat de la càtedra per les seves idees absolutistes, però, continuà combatent les doctrines liberals, especialment a Las postdatas (1841). El 1843 fou reposat a la càtedra i, quan Pius IX reprengué les interrompudes relacions amb la cort d'Espanya, Costa fou cridat perquè, juntament amb Jaume Balmes, comencés els treballs preparatoris d'un nou concordat. L'any 1849 fou designat bisbe de Barcelona; es mostrà intransigent i condemnà les idees liberals, la qual cosa li ocasionà fortes polèmiques amb la premsa deInici página Barcelona i la de Madrid. Participà en la constitució del 1856, i hi presentà una exposició demanant l'absoluta intolerància de cultes, motiu pel qual fou exiliat a Cartagena; el 1856 tornà a encarregar-se de la diòcesi barcelonina. El 1857 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. Les seves obres, entre les quals cal fer esment de Los concilios tarraconenses, foren publicades (Obras completas) el 1856. A ell es deu la publicació de la Doctrina cristiana, en català.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Cabré, Josep   (Barcelona, 1904 - serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)  Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana. Milità en el Sindicat Únic i en l'Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya. El 1936 havia de participar en l'expedició anglesa a l'Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (jul/1936) li ho impedí. S'íncorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l'Ebre, al front de la seva unitat.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Carrera, Francesc   (Barcelona, 1891 – 1959)  Violinista. Estudià amb Alfred Marchot a Brussel·les i realitzà la carrera de concertista per Europa, Àfrica i Amèrica. Fou catedràtic de l'Escola Municipal de Música de Barcelona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Cases, Pere   (Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761)  Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754). El 1730 projectà l'acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l'església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades. Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l'església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s'introduí a Catalunya un tipus de retaule d'estructura arquitectònica que fou molt repetit. Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l'arxiduc Carles-, les sevesInici página escultures són encara barroques. Entre elles es destaca la Caritat de la façana de l'església de l'hospital de la Santa Creu, de Barcelona.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa i Cuxart, Antoni Cebrià   (València, 1817 – Barcelona, 1886)  Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l'Institut Català de Sant Isidre i de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Es dedicà molt extensament a l'estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Déu, Joan   (Sabadell, Vallès Occidental, 1883 – Gènova, Itàlia, 1938)  Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de "La Veu de Catalunya" i militant de la Lliga Regionalista. És autor de La nit del 6 d'octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdués obres escrites en col·laboració.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costa i Ferrer, Josep   (Eivissa, Eivissa, 1876 - Palma de Mallorca, 1971)  Dibuixant i caricaturista. Conegut per Picarol. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca. Establert a Barcelona a la primeria del s XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes "Cu-cut!", "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gràcia". Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el "Chicago Tribune". De tornada, s'establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d'obres d'art i antiguitats. Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Fornaguera, Tomàs   (Calella, Maresme, 1828 – Tarragona, 1911)  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València (1862). Fou bisbe de Lleida (1875-89) i arquebisbe de Tarragona (1889-1911). Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería (1898).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Galí, Josep   (Barcelona, s XIX)  Polític i militar. Fou diputat a corts per Barcelona (1820) i havia estat ministre de l'audiència territorial de Madrid. Fou comuner. Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians (feb/1822), fou processat perquè a la seva columna -on hi havia molts immigrants italians- s'havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII. Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Gallissà, Llucià   (Vic, Osona, 1731 – Ferrara, Itàlia, 1811)  Jesuïta. Ensenyà retòrica i filosofia a la Universitat de Cervera. Fou afectat per l'expulsió de l'orde decretada per Carles III d'Espanya. Publicà diversos escrits.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Horts, Narcís   (Girona, 1907 - 1990)  Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l'Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys. També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D'entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Hugas, Josep   (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1827 – 1881)  Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascon. Residí molts d'anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts. Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Jou, Ramon  (les Llacunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 1911 - Mèxic, 1987)  Pedagog. Estudià a la Normal de Barcelona i a la de la Generalitat. El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l'Escola d'Estiu. FouInici página secretari d'organització de la Federació Catalana de Treballadors d'Ensenyament. A l'exili fou també un propagador de les tècniques Freinet. Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Costa i LloberaCosta i Llobera, Miquel  (Pollença, Mallorca, 10/mar/1854 – Palma de Mallorca, 16/oct/1922)  Escriptor i eclesiàstic. Féu amistat amb Rubió i Ors i Marià Aguiló, amb els quals obtingué una sòlida formació literària. El 1885 féu conèixer el primer recull de versos intitulat Poesies, on mostrà la influència dels romàntics francesos i dels espanyols. D'aquesta època és Lo pi de Formentor (1875), en què arribà al punt de superar l'adolescència i d'establir-se en un romanticisme tradicional i històric, com en el poema L'arpa. És en aquesta època quan començà a preocupar-se per l'art com a forma i quan fou influït per Lamartine, Leopardi i Manzoni. Traslladat a Roma per acabar els estudis eclesiàstics, s'ordenà sacerdot el 1888 i es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana d'aquella ciutat. Fruit d'aquesta estada a Roma és la seva admiració pel món clàssic que predomina en la seva poesia. D'aquesta època són: De l'agra terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). Contemporàniament aplegà les...  Segueix... 

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Masferrer, Carles  (Barcelona, 22/abr/1968 - )  Tennista. L'any 1992, amb el triomf en el torneig Comte de Godó i el d'Estoril i finalista al de Madrid i Roma, assolí la desena posició en el rànking mundial per davant de la resta de jugadors espanyols.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costa i Nogueras, Vicent  (Alcoi, Alcoià, 1852 – Barcelona, 1919)  Músic. Estudià piano amb Joan B. Pujol a Barcelona i amb Liszt a Stuttgart. Catedràtic de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, escriví òperesInici página i obres simfòniques, sardanes i música de saló per a piano.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Pujol, Carles  (Figueres, Alt Empordà, 1865 – 1926)  Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Publicidad" de Barcelona. Treballant en col·laboració amb Josep Maria Jordà, tradui al castellà un gran nombre d'obres de teatre.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costa i Rada, Dídac Jeroni  (Palma de Mallorca, s XVII – 1691)  Jurista. Ocupà diversos càrrecs públics i fou ennoblit pels seus serveis el 1659. A les seves obres s'ocupà preferentment de qüestions de dret foral.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Roca, Jordi  (Barcelona, 17/ago/1925 – Perpinyà, 10/feb/2000)  Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir). És conegut per haver impulsat un gran nombre d'activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70. Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l'Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades. És autor d'una Història del sindicalisme francès (1960).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Segura, Miquel  (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 - )  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Segura, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1902 – 1944)  Pintor. Germà bessó de Miquel. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCosta i Serra, Pilar  (Eivissa, Eivissa, 1968 - )  Política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1990), exercí l'advocacia fins l'any 1999. Fou senadora per Eivissa i Formentera (1996-99) per la candidatura de l'agrupació d'electors Eivissa i Formentera al Senat. Fou cap de llista del Pacte Progressista d'Eivissa en les eleccions al Parlament Balear del jun/1999, i fou elegida presidenta del Consell d'Eivissa i Formentera. Membre del Grup de Teatre Arts i Oficis.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Torres, Antoni  (Barcelona, 1904 – 1965)  Pintor. Conreà una temàtica social relacionada amb el món del treball, les prostitutes i els indigents; ideològicament, la seva pintura de volums escultòrics fou semblant a la de Sandalinas, però estilísticament vinculada al neorealisme.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa i Turell, Modest  (Barcelona, s XIX)  Genealogista. Col·laborà a la revista "La Ilustración Barcelonesa" (1858) i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón (1856), amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costa-Pau, Manuel  (Figueres, Alt Empordà, s XX - )  Escriptor. S'ha dedicat a l'ensenyament. Dirigí una col·lecció literària. Ha publicat el llibre de proses Turistes, sirenes i gent del país (1966).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costa-roja, collet de  (Gironès Coll de la serra de Sant Julià de Ramis, que forma la paret septentrional del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà. Hi ha un grup d'hostals.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Costa-roja del Terri  (Sant Julià de Ramís, Gironès)  Nom atorgat el 1937 per al municipi.

87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaCosta Vermella, la  (Vallespir / Rosselló Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers. És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l'Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca. Els principals centres són: Cervera, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costablanca  (Castellbisbal, Vallès Occidental)  Barri, prop del marge esquerre del Llobregat, que el separa de la vila de Martorell, al voltant de l'estació de Martorell del ferrocarril de Barcelona a Manresa.

89 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Costabona  (Ripollès / Vallespir Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d'aquesta carena. Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l'est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l'alt Vallespir. A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l'explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon. A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costafreda, cingles de  (Berguedà Contrafort septentrional (1.884 m alt) de la serra d'Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s'uneix a través del serrat Voltor, estès d'oest a est, entre les valls de Saldes i de Vallcebre.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costart, Marc  (Calonge, Baix Empordà, s XVI – Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Publicà a Barcelona, el 1628, un estudi sobre els evangelis.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCostas i Jové, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1891 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Ha col·laborat a "La Nova Revista" i d'altres publicacions. És autor de les monografies Els castells (1933), Consideracions sobre la novel·la catalana (1933), El novelista Narciso Oller (1946), Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms (1956) i Narcís Oller i la seva obra (1957).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Costasana, Lluís  (Ripoll, Ripollès, s XVI)  Escultor. És autor de la imatge de Sant Pere per a l'església de Mogrony (1583).

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costasses, cingle de les  (Gósol, Berguedà / Josa i Tuixén, Alt Urgell Cinglera del Pre-pirineu, que forma el vessant meridional del cim de Cloterons (2.173 m alt), estesa entre els dos municipis.

95 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la CosteraCostera, la  (País Valencià Comarca: 528,1 km2, 71.610 h (2013), capital: Xàtiva. GEOGRAFIA FÍSICA: Situada entre la Canal de Navarrés, la Ribera Alta, la Safor, la Vall d'Albaida, l'Alt Vinalopó i la província d'Albacete. Encaixada entre els darrers estreps del sistema Ibèric i els primers de les serralades Bètiques, està formada bàsicament per la vall del riu Cànyoles, afluent del d'Albaida, sobre una estructura geològica complexa, els trets generals de la qual són l'abundància de materials secundaris, recoberts als sectors baixos per sediments bàsicaments miocènics. Tancada entre la serra Grossa a migjorn i les del Caroig i d'Énguera al nord, constitueix un eix de comunicacions entre la Manxa castellana i la regió de València. El clima és mediterrani, amb una mitjana anual de 17 ºC i sec (400 mm de precipitació annuals), encara que a les muntanyes esdevé més humit i contrastat. La vegetació natural és de màquia de llentiscle i margalló a la vall, mentre que els vessants...  Segueix... 

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costereta, la  (Benidoleig, Marina Alta Raval, a 100 m del poble.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCostes, les  (Corçà, Baix Empordà Raval del poble de Casavells.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costes de Peralada, les  (Mollet d'Empordà, Alt Empordà)  Veïnat (o les Costes de Mollet), que forma un enclavament separat del sector principal pel terme de Peralada. És a la vall de l'Orlina. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de Sant Martí de Peralada.

99 CATALUNYA NORD - VARIS

Costes del Rosselló  (Catalunya Nord)  Denominació d'origen controlada d'una qualitat de vins nord-catalans protegida i reglamentada per l'estat francès des del 1977. Comprèn una gran part del territori vinícola de la Catalunya Nord: el Costes del Rosselló Vilatges prové de pobles tots al nord de la Tet; el Vilatges la Torre de França és fet només en aquest poble i en alguna part dels de Montner, Planeses i Estagell; el Vilatges Caramany només pot ésser fet a Caramany. Tant el percentatge de la mena de ceps, com el procediment de vinificació i la quantitat màxima de vi són estrictament controlats.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Costilla, Jordi  (Sòria, Castella, s XV - València ?, d 1532)  Impressor. Aprengué l'ofici a Barcelona amb l'impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid (1502), s'establi a València fins al 1532. El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas, una de les primeres edicions en llengua castellana a València. Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 (1511), Lo quart del Cartoixà (1514), versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum (1514), profusament il·lustrat, la Vira Christi, d'Isabel de Villena (1514), la segona edició del Cancionero general (1514) i el Libro del juego de las suertes (1515), també molt il·lustrat. El 1518 es traslladà a Múrcia, i tornà a València el 1520. Entre les seves darreres produccions figuren versions castellanes de llibres d'Erasme i de Lluís Vives.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCostiol, Jeroni  (Catalunya, s XVI)  Escriptor. Publicà una Crónica de Don Juan de Áustria, hijo de Carlos V, editada el 1572.

102 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaCostitx  (Mallorca Septentrional Municipi: 15,35 km2, 138 m alt, 1.183 hab (2014). Situat al sud-est d'Inca, dalt d'un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l'avicultura. La vila és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, del s XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana. Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d'on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament - Museu de Ciències Naturals

103 ILLES BALEARS - ART

Costitx, toros de  (Costitx, Mallorca Septentrional)  Conjunt de tres caps de toro, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d'un santuari d'època talaiòtica. Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Peces d'una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d'un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella. Unes altres troballes d'aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes (a la seva descoberta hom els atribuí a l'art grec).

104 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirCostoja  (Vallespir Municipi: 16,86 km2, 827 m alt, 108 hab (2012), (fr: Coustouges). Situat al peu del pic del Capell, a la zona muntanyosa que limita amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i al vessant esquerre de la capçalera de la Muga. El terreny és muntanyós i la superfície forestal hi és important, amb boscs de rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig. La vida econòmica local és basa principalment en la ramaderia (bestiar oví i cabrum) i la fabricació de calçat, tradicional al municipi. També hi ha algunsInici página jaciments de coure. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble es troba emplaçat a la partió d'aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll; l'església parroquial de Santa Maria és romànica (s XII), amb una sola nau i n'és molt notable la portalada, precedida d'un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb decoració vegetal i d'animals fantàstics. El terme comprèn també el poble de Vila-roja. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Costoja  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Antic priorat de l'Hospital (Santa Maria de Costoja), a la vall de Castellbó, prop del poble de Vilamitjana. El 1220 era centre de la comanda de Costoja, de la qual depenia també l'hospital de Sant Joan de Berga. Passà a dependre dels comanadors de Susterris. Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan s XIX.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Costuix, serra de  (Pallars Sobirà Serra que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Castuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d'Àreu.

107 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Costum de València  (València, 29/des/1239 - 28/jun/1240)  Nucli primitiu del dret valencià (o Costumes de València). Atorgat per Jaume I a la ciutat de València. Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l'aplicació a tot el regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït al català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut. Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCostumà  (Benifallet, Baix Ebre Llogaret, pràcticament despoblat, a la vallada de Costumà, part baixa de la vall de Cardó i de Planelles. Ramon Berenguer IV concedí el lloc a Berenguer Pinyol; el 1228 els senyors de Costumà adquirien els llocs de Cardó i de Sallent.

109 CATALUNYA - LITERATURA

Costumari Català  (Catalunya, 1919)  Recopilació de costums jurídics del Principat. Publicats per l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya. El primer volum és dedicat als Usos i costums del bon pagès (1919), i el segon, a Costums sobre termenals (1921).

110 CATALUNYA - LITERATURA

Costumari Català  (Barcelona, 1950 – 1956)  Conjunt d'estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l'any. És el recull més complet publicat sobre folklore català.

111 CATALUNYA - LITERATURA

Costumes de Catalunya  (Catalunya, s XIII)  Col·lecció de costums de dret territorial català que aplega els principals costums feudals, integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya. És una obra de caràcter privat i abasta un conjunt de 14 capítols, redactats a la segona meitat del s XIII en llatí i traduïda al català.

112 CATALUNYA - LITERATURA

Costumes de la Mar  (Catalunya, s XIII - )  Col·lecció d'usos i costums de dret marítim, redactada per autor desconegut. Recull d'usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània. Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar.

113 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaCostums de Girona  (Girona, s XIV – s XIX)  Compilació de redaccions medievals de dret local. La fixació per escrit del dret es prolongà durant tota la baixa edat mitjana amb l'obra de recopilació de diversos juristes privats. L'any 1430, Tomàs Mieres, recopilà les col·leccions anteriors i recollí el costum de tot l'antic bisbat de Girona, tot formant un text més ampli, que revisà l'any 1439. Aquest text, escrit en llatí, rebé el nom o títol de Consuetudines Dioecisis Gerundensis. Una part important del text fa referència al dret de vassallatge i condició jurídica dels pagesos, la qual fou modificada per la sentència de Guadalupe del 1486, que posà fi a les sublevacions dels remences. Aquesta sentència i les tres pragmàtiques del 1488 que la complementen foren compreses a les Constitucions de Catalunya i aplicades a tot l'àmbit català. Després de l'abolició dels que hom anomena mals usos, el dret de Girona conservà encara en vigor algunes disposicions pròpies sobre successions, emfiteusis, servituds i règim econòmic matrimonial, que van ser declarades subsistents per la Compilació de dret civil especial de Catalunya del 1960, article 2.

114 CATALUNYA - POLÍTICA

Costums de la Batllia de Miravet  (Miravet, Ribera d'Ebre, 1319)  Text filial dels Costums de Lleida. Aprovat pel castellà d'Amposta per a tota la batllia de Miravet, escrits en català i traduïts l'any següent al llatí. El seu títol original fou Costums e doctrina de tota la batllia de Mirave'. Per aquest text foren abolits a la batllia de Miravet els Costums de Lleida, pels quals s'havien regit els seus habitants durant el temps en què havien estat sota el domini de l'orde del Temple. Les disposicions d'aquests Costums fan referència principalment al règim econòmic matrimonial i al de successions, si bé reprodueixen preceptes vigents en altres indrets de Catalunya, com la innecessitat de la institució d'hereu per a la validesa del testament i la prescripció de trenta anys.

115 CATALUNYA - LITERATURA

Costums de Lleida  (Lleida, 1228)  Redacció privada de dret local de la ciutat. El dret local privatiu de Lleida tingué com a bases la carta de població atorgada a la ciutat el 1150, després de reconquerida, pels comtes de Barcelona i d'Urgell, i els privilegis concedits a la ciutat pels mateixos comtes. Tot aquest material i el dret consuetudinari no escrit que era aplicat a la ciutat foren reunits pel jurista lleidatà Guillem Botet enInici página un text o estatut redactat en llatí, sota el títol Consuetudines ilerdenses, el 1228. Molts dels seus preceptes foren recollits als Costums d'Horta, als de Miravet, als de València i a les franqueses de Mallorca.

116 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Costums de Perpinyà  (Perpinyà, s XIV)  Conjunt de disposicions de la vila constituïdes des de l'època comtal, inspirades en el dret feudal, temperat per importants privilegis. En defecte d'aquestes regia el dret romà en detriment dels Usatges de Barcelona i de la llei gòtica. El text és conegut per tres cartularis del s XIV: el Liber diversorum privilegiorum (redactat vers el 1300), el Llibre verd menor (vers el 1312) i el Llibre verd major (vers el 1395), que ofereix una versió en català. Els dos primers (87 articles) semblen provenir d'una font manuscrita comuna; el tercer (69 articles), d'un altre manuscrit primitiu. La primera redacció fou feta entre el 1175 i el 1196. Caiguda la dinastia de Mallorca, els costums foren reconeguts (1344) per Pere III de Catalunya-Aragó, però en llur defecte el dret romà fou substituït pels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya.

117 CATALUNYA - LITERATURA

Costums de Tortosa  (Tortosa, Baix Ebre, 1272 – 1279)  Recopilació de dret local de la ciutat. El procés de formació dels Costums començà en la carta de població atorgada a la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona l'any 1149. Les discòrdies entre la ciutat i els seus senyors motivaren la que hom anomenà sentència de Flix, pronunciada pel bisbe de Lleida Ramon de Siscar com a àrbitre, l'any 1241, i que ja fa referència a un primer text escrit. Revisqueren les antigues discòrdies, que motivaren un altre plet, que fou arranjat per la composició de Josa, signada l'any 1272, que portava com a annex la Carta de compromís dels Costums, la qual encarregà la revisió del text a una comissió presidida pel bisbe de Tortosa, Arnau de Jordi. Aquest text, compilat pels notaris tortosins Pere Tamarit i Pere Gil, fou el definitiu dels Costums de Tortosa. Està tot escrit en català, dividit en llibres i rúbriques, i s'ocupa de totes les matèries de dret. Influí d'una manera singular en aquesta redacció el text dels Furs de València, però també molts d'altres elements, com els Usatges de Barcelona, els Costumes de la Mar i moltesInici página disposicions pròpies de la ciutat. Els Costums de Tortosa van ser declarats vigents expressament per l'article 2 de la Compilació del 1960.

118 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténCostur  (Alcalatén Municipi: 21,93 km2, 465 m alt, 562 hab (2014). Situat a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, en un congost entre les serres de la Nevera i de la Creu, a l'est de Llucena, drenat pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda. Més d'una tercera part del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (ametllers, oliveres, cereals i garrofers), la qual ha donat lloc a algunes activitats industrials com la producció d'oli. Ramaderia ovina, Tanmateix la població tendeix a disminuir. El poble, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l'Alcora, lloc del qual depèn la seva església dedicada a sant Pere. Dins el terme han estat trobades algunes inscripcions d'època romana i monedes islàmiques. A 1 km al nord del poble hi ha el veïnat del Mas d'Avall. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

119 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Costurer i Garriga, Jaume  (Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715)  Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l'ortodòxia. Partidari de Felip V, fou expulsat de Mallorca. Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l'erudit Jean Battiste Sollier.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Costurera  (Balones, Comtat Despoblat de la vall de Seta. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs del marquesat de Guadalest (tenia 15 focs el 1602), agregat a la parròquia de Benimassot en esdevenir rectoria de moriscs. Una inscripció aràbiga procedent de l'antiga mesquita de Costurera fou traslladada a Benimassot. En resta l'antiga fortificació, coneguda com a castellet de Costurera.

Anar a:    Cos ]    [ Cosp ]    [ Costa, la ]    [ Costa i C ]    [ Costa i S ]    [ Costi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -