A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Crua ]    [ Cruilles, G ]    [ Cruilles, M ]    [ Cruilles i de C ]    [ Crus ]    [ Cuba ]

El crèdit de cadascú és proporcional al nombre de monedes que guarda a la caixa. (Juvenal)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crua, Andreu  (Antella, Ribera Alta, 1775/80 – València, 1835)  Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s'especialitzà en la pintura al pastel. De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l'edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso. Ha estat conegut com a Damià Crua.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Crucifici, el  (el Vilosell, Garrigues Santuari, dedicat al Crist crucificat i bastit sota una roca, al peu de serra la Llena.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cruella i Puig, Joan Francesc  (Muniesa, Terol, 1800 - Morella, Ports, 1886)  Pintor. Establert a Morella, conreà els temes religiosos i històrics. Entre les seves obres cal esmentar Guillem Sorolla i els tretze diputats de la Germania de València, La filla de Jeftè i La mort d'Abel, així com altres obres religioses per a esglésies de les contrades valencianes. Va ésser membre de l'Acadèmia de Sant Carles.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCruells i Pifarré, Manuel  (Barcelona, 1910 – 1988)  Polític i historiador. Dedicat inicialment a la investigació de la Catalunya medieval, el 1935 publicà El príncep de Viana. Milità a Estat Català, i durant la guerra civil dirigí el "Diari de Catalunya". Exiliat a França el 1939, fundà i dirigí el Front Nacional de Catalunya. Tornà a Catalunya el 1940, on dirigí l'activitat clandestina, que li valgué l'empresonament (1943-45) i l'exili (1947-50). Després de deixar el FNC (1970), passà a Estat Català (1973-78) i després a ERC, de la qual fou director del seu portaveu "La Humanitat". Entre la seva abundant producció cal destacar: El catalanisme és una revolució (1937), Per la continuïtat de la Renaixença (1964), Els silencis de Catalunya (1966), Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970), El 6 d'Octubre a Catalunya (1970), Francesc Macià (1971), L'expedició a Mallorca l'any 1936 (1972), De les milícies a exèrcit popular a Catalunya (1974), Salvador Seguí: el Noi del Sucre (1974), El separatisme català durant la guerra civil (1975), La revolta del 1936 a Barcelona (1976), Escrits a la presó de Barcelona, 1944-45 (1977) i Rafael de Casanovas i el General Moragas (1979).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruells i Sallarès, Jaume  (Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)  Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà. Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament. El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.

6 CATALUNYA - EMPRESA

Cruïlla, Editorial  (Barcelona, 1984 - )  Editorial fundada per la Fundació Santa Maria i Ediciones SM. Especialitzada en llibres de text i literatura infantil, edita les col·leccions "El Vaixell de Vapor" i "Gran Angular", entre d'altres.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cruïlles (Baix Empordà)Cruïlles  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Vila (76 m alt), a l'esquerra del Daró, 3 km a l'oest de la Bisbal. Fou origen del llinatge dels Cruïlles i centre de la baronia de Cruïlles. La vila medieval era envoltada de muralles, que es conserven parcialment, al centre de les quals s'aixecaven el castell i l'església. Del castell de Cruïlles només resta una esvelta torre mestra (dita de Santa Eulàlia), romànica (s XI i XII). L'església parroquial deInici página Santa Eulàlia, esmentada el 1035, fou consagrada el 1062 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, i depengué del monestir de Sant Miquel de Cruïlles des del 1144. L'edifici actual, obra del s XVIII, és d'una sola nau acabada en un absis semicircular, i al costat de tramuntana de la façana s'alça el campanar, quadrat. En procedeix el retaule de Sant Bartomeu, gòtic (s XV), del qual resten unes taules al Museu d'Art de Girona, atribuït a un pintor anònim conegut modernament pel Mestre d'Olot. Fou municipi independ...  Segueix... 

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles  (Catalunya, 1136 - )  Llinatge noble. Originari de Cruïlles (Baix Empordà). N'és l'estirp Humbert de Cruïlles. Cap a la segona meitat del s XIII s'uniren als Peratallada i senyorejaren sobre bona part del Baix Empordà. De la línia principal sortiren els barons de Vilobí, de Rupit, d'Aiguafreda, de Calonge i Bestracà; els barons de Castellfollit i Mosset; els de Francoforte (Sicília), i també els valencians senyors d'Alfara.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cruïlles, baronia de  (Baix Empordà Jurisdicció senyorial, que comprenia la vila de Cruïlles, i els seus agregats de Sant Joan de Salelles, de Santa Pellaia i de Sant Cebrià dels Alls. Pertanyent des del s XI al llinatge Cruïlles, unit per matrimoni, a mitjan s XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d'aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós. Emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada. A la seva mort (1495) passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de Cruïlles de Peratallada. El 1899 passà a una branca dels Vedruna, de Barcelona, que prengueren el mateix cognom.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Beatriu de  (Catalunya, s XV)  Senyora de Castellfollit. El 1462, essent vídua, fou amenaçada per Verntallat i els seus remences. Per aquesta raó escriví a la Generalitat contant altres malifetes dels rebels i demanant socors, tot incloent una lletra comminatòria rebuda del mateix Verntallat. La Generalitat li contestà, poc després, anunciant la sortida imminent de Barcelona de l'exèrcit del comte Hug Roger III de Pallars, queInici página es disposava a acabar amb els desordres.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Berenguer de  (Peratallada ?, Baix Empordà, v 1310 – Barcelona, 1362)  Bisbe de Girona (1349-62). Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada. Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI. Sostingué amb energia l'excomunió del comte d'Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei. el 1357 sufragà l'acabament del retaule d'orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles (1334-35). El 1359 fou elegit diputat de la Generalitat en crear-se aquest organisme.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Pare de Bernat i de Joan. Actuà a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels gran reforços catalans que entraren a Aragó. Fou ambaixador a França el 1376. El 1391, amb Guerau de Queralt, fou enviat d'ambaixador a Sicília pel restabliment de la reina Maria, ja casada amb Martí el Jove, i aconseguí l'adhesió de Guillem de Peralta, comte de Caltabel·lota, poc després tornà a Sicília, acompanyat pels seus fills, amb l'expedició dels nous reis. El 1396, actuant amb gran secret, tractà vanament d'evitar la invasió de Catalunya per part del comte d'Armanyac. L'any 1397 era conseller del nou rei Martí l'Humà, el mateix any en que el seu fill Lluís prenia possessió del lloc de Monforte, concedit a Berenguer.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d'establiment de diverses famílies catalanes.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Bernat de  (Catalunya, v 1285 – v 1365)  Magnat. Fill gran de Bernat de Cruïlles i de Bestracà. Sembla que amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs. El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l'estol d'Olf de Pròixida cap aInici página Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria. En 1357-58 fou governador de Sàsser, el 1358 defensà amb èxit Guardamar (Baix Segura) contra els estols castellans i genovesos. Posseí diversos feus a Sardenya (Barrala, Samassi).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Bernat de  (Calonge ?, Baix Emporda, 1360 – Catalunya, d 1436)  Senyor nominal de Calonge. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1391 lluità a Sicília, amb el seu pare i els seus germans. Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d'Empúries (1396). A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant. Durant l'interregne (1410-12) regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista. El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s'oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d'edat. Aquest és probablement el que posseïa a l'illa els feus de Barrala i Semassi.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Blanca de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VII, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cruïlles, castell de  (Aiguafreda, Vallès Oriental Altre nom del castell d'Aiguafreda.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Dalmau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1339 anà a servir a l'estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l'esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l'abr/1340, i s'hi perderen tres de les quatreInici página galeres catalanes.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cruïlles, Dalmau de  (País Valencià, s XIV)  Noble. Durant el període d'actuació de la Unió valenciana contra Pere III (1347-48) fou l'enllaç d'aquella coalició amb els ordes de caràcter militar. Pertanyia, doncs, a la branca dels Cruïlles establerta a terres valencianes.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Cruïlles, ducat de  (Sicília, Itàlia)  Títol senyorial, concedit el 1695 per Carles II al sicilià Girolamo de Gravina-Cruïlles e di Gravina (mort el 1758). El ducat ha passat als Airoldi.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Gastó, junt amb el qual serviren Alfons I i Pere I i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou l'iniciador de la línia de Vilobí; la qual, el s XVII també es cognomenà de Cruïlles-Sitjar, tingué casa a Girona i continuà de baró en baró fins al 1789, que passà, per línia femenina als Sarriera-Gurb, comtes de Solterra, alhora que es perdé el cognom de Cruïlles.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Galceran de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1361, amb Bernat de Cabrera i Felip Dalmau de Rocabertí, aconseguí de Castella una pau ben curta, entre les moltes que interromperen la llarga guerra sostinguda per Pere III el Cerimoniós.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Galceran de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Anà a Sardenya el 1409, amb l'expedició de Pere Torrelles que obtingué el triomf de Sanluri. El 1413 fou un dels prohoms que el nou rei Ferran I convocà a consell, abans de decidir-se a la intervenció armada contra Jaume el Dissortat. El 1431 figurava entre elsInici página assistents, a Barcelona, a l'enterrament de le reina vídua Violant de Bar.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Galceran de  (Catalunya, s XV)  Noble. Serví Joan II a la guerra contra la Generalitat. El 1468 era un dels defensors reialistes que tractaren, sense èxit, de mantenir-se a Girona.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gastó de  (Catalunya, s XII – 1229)  Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren Alfons I i Pere I i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gilabert (I) de  (Catalunya, s XI - 1035)  Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gilabert (II) de  (Catalunya, s XII)  Fill d'Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l'expedició d'Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gilabert (III) de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gilabert de  (Catalunya, s XIV)  Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d'orfebreria de la seu.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gilabert de  (Catalunya, s XV)  Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l'Empordà a les ordres de Bernat Gilabert. Fou capità de la guarnició de Castelló d'Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau, un dels reialistes mésInici página destacats.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Guerau de  (Catalunya, s XII)  Noble. Potser pare d'Humbert de Cruïlles.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Gueraua de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l'enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l'anterior. Restà vídua el 1366.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Humbert de  (Catalunya, s XII)  Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cruïlles, Humbert de  (País Valencià, s XIV)  Noble. Participà a la lluita de la Unió de València contra Pere III, en companyia d'altres parents seus (1347-48).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Joan Bernat de  (Catalunya, s XIV - v 1437)  Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Joan de  (Catalunya, s XIV – Sicília, Itàlia, 1423)  Fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. Fou el fundador de la branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia, la qual s'extingí amb els seus besnéts, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCruïlles, Joan de  (Catalunya, s XIV - País Valencià, s XIV)  Noble. Possiblement fill il·legitim de Berenguer de Cruïlles i de Peratallada. Fou el fundador de la branca il·legítima de València, que posseí la senyoria d'Alfara, i de la qual sorgiren la subbranca dels senyors de la baronia de Forna (1395), que es refongué amb la branca d'Alfara, per raó de matrimoni, a la primera meitat del s XVI; adquirí les baronies de Càrcer i Guadassèquies, s'extingí el 1738 i passà, per successió femenina, als Montserrat, que obtingueren el marquesat de Cruïlles; i el brancó de Xàtiva, també extingit.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Joan de (o de Quadres)  (Catalunya, s XVI – 1557)  Noble. Nebot i successor de Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera. Membre de la línia dels Cruïlles de Peratallada. Morí sense fills i el succeí la seva neboda Blanca de Cruïlles i Bret.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Jofre (I) de  (Catalunya, s XI)  Noble (o Gausfre). Fill de Gilabert (I) de Cruïlles. Vivia entre el 1035 i el 1062.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Jofre (II) de  (Empordà, s XII)  Noble. Acompanyà el comte Ramon Berenguer III de Barcelona a l'expedició a Mallorca (1114).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Jofre de  (Empordà, s XIII)  Noble. Serví Jaume I. El 1260, amb Gilabert de Cruïlles, volgué traslladar-se a Tunis per servir-hi l'infant Enric de Castella. Aquesta iniciativa fou prohibida per Jaume I a causa de l'amistat i el parentiu del monarca amb el rei castellà Alfons X, rival de l'infant Enric. El 1262 assistí a l'assemblea davant la qual, a Montpeller, Jaume I procedí novament a una partició de l'heretatge dels seus fills. El 1271 fou un dels magnats que acompanyaren el monarca al seu estiueig de repòs a Torrealles, propInici página del Moncaio.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Jofre de  (Catalunya, s XIV - Esglésies ?, Sardenya, s XIV)  Noble. Fill de Jofre Gilabert. El 1339, com a recompensa que li venia dels grans serveis del seu pare, fou nomenat capità del castell d'Esglésies.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Jofre Gilabert de  (Peratallada ?, Baix Empordà, v 1282 - Algesires, Andalusia, 1339)  Almirall. Segon fill de l'almirall Bernat de Peratallada. El 1323 es distingí a Sardenya al capdavant d'unes galeres i li fou donada la tinença del castell d'Esglésies. El 1328 comandà l'estol català que col·laborà amb el castellà de l'almirall Alfonso Tenorio a l'estret de Gibraltar contra els marroquins. Fou lloctinent de procurador de València (1329-31). Actuà reiteradament com a ambaixador d'Alfons III a Castella, i el 1337 fou almirall general dels estols reials, al capdavant dels quals obtingué la victòria de Ceuta contra els marroquins; desembarcà tot seguit a Algesires, on fou ferit de mort (1339). El seu cadàver fou soterrat, en un bell sarcòfag, al convent de framenors de Girona.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Cruïlles, marquesat de  (Sicília, Itàlia)  Títol, concedit el 1735 a Joaquim de Montserrat i de Cruïlles

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Martí Guerau de  (Catalunya, s XVI – 1564)  Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d'una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Miquel de  (Rosselló, s XVI – s XVII)  Noble. El 1597-98 es destacà a la defensa del Rosselló contraInici página la invasió francesa.

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàCruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura  (Baix Empordà Municipi: 99,9 km2, 110 m alt, 1.284 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb el Gironès. El sector de tramuntana és drenat pel Rissec i la resta del terme, per nombroses torrenteres. El cap municipal és Sant Sadurní de l'Heura al qual van ser agregats Cruïlles i Monells el 1973. El terme és accidentat pel sector septentrional del massís de les Gavarres, i ocupat en una bona part amb pinedes i alzines sureres. La seva vida

45 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA

Cruïlles, Pere de  (Rosselló, s XVI)  Noble. Destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa del 1543.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Pere Galceran de  (Catalunya, s XV – 1447)  Fill de Bernat. Fou figura important de les Corts de Barcelona de 1436. Destacà entre els qui s'oposaren per sistema a la marxa de l'assemblea, raó que mogué la reina Maria a invocar legalment l'usatge Juditium in curia datum i fer-lo empresonar amb altres nobles que havien pres la mateixa actitud. Poc després fou alliberat, per bé que forçat a compromisos.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles, Violant de  (Catalunya, s XVI – v 1580)  Filla de Blanca de Cruïlles i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren alInici página seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Peratallada, Francesc de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (v1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Peratallada, Ricard de  (Catalunya, s XIX – 1911)  Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Peratallada i de Peguera, Felip de  (Catalunya, s XVIII)  Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Peratallada i de Segarra, Manuel de  (Catalunya, s XIX – 1889)  Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l'herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Santa Pau i de Barutell, Galceran-Miquel de  (Catalunya, s XVI – v 1570)  Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau, i fou succeït per Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCruïlles de Santa Pau i de Cabrera, Guerau de  (Rosselló, s XVI – 1611)  Noble. Baró de Castellfollit i de Mosset (o Guerau Galceran, o Guerau Joan Antic Galceran). Fou el successor de Galceran (-Miquel) de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell. Col·laborà a la defensa del país contra els francesos. Felip III li atorgà el títol de comte de Montagut, durant les Corts de Barcelona de 1599, i abans (1595) havia esdevingut baró de Llagostera, per sentència judicial. Seguí la branca, esdevinguda il·legítima, Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles, Guerau de  (Catalunya, s XVI - d 1611)  Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor de Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, i fou succeït per Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles, Hug de  (Catalunya, s XVI – 1625)  Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Germà i successor de Guerau. A la seva mort fou succeït per Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca, Galceran de  (Catalunya, s XVII – v 1701)  Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor d'Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. Morí sense fills, i féu hereva la seva muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s'intitularen comtes de Montagut.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i Alemany de Bellpuig, Ausiàs de  (Catalunya, s XV)  Fill de Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló i de Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de Violant deInici página Cruïlles i de Vilademany.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i Bret, Blanca de  (Catalunya, s XVI – 1563)  Neboda de Joan de Cruïlles, a la mort del qual (sense fills) heretà la baronia de Cruïlles. Transmeté l'herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Bestracà, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – 1350)  Fill i successor de Berenguer de Cruïlles i de Peratallada. Fou pare de Berenguer de Cruïlles i de Mosset.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Bestracà, Gilabert (IV) de  (Cruïlles, Baix Empordà, v 1225 – Catalunya, 1295/1304)  Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada. Fill de Gilabert (III) de Cruïlles. Fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament (vers el 1249) amb Guillema de Peratallada (morta vers el 1295). Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma (1266), Navarra (1273), Foix (1278) i França (1279). Gran privat de Pere el Gran, l'acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d'Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença (1287) i a França, on fou retingut pel rei francès (1290-92). El 1293 anà d'ambaixador a Roma. Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però també hagué de contraure deutes molt crescuts, i el 1287 hagué de vendre els seus dominis de Vulpellac, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Blanes, Bernat de  (Catalunya, s XV – 1461)  Noble (o Bernat Guerau, o Guerau Bernat). Fill de Pere Galceran de Cruïlles. Fou l'iniciador de la branca de Castellfollit, Mosset i Montagut. Baró de Calonge pel seu casament (1446) amb la pubilla de Santapau, Beatriu, baronessa de Castellfollit i de Mosset. Des d'aleshores llurs descendents es cognomenaren de Cruïlles i de Santapau'. Foren pares d'Hug de Cruïlles i de Santapau.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCruïlles i de Blanes, Martí Guerau de  (Catalunya, v 1410 – v 1474)  Baró de Calonge i de Llagostera. Fill i hereu (v 1447) de Pere Galceran de Cruïlles. Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera. Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l'alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461). Però mort el príncep, en esclatar la guerra contra Joan II (1462), es decantà pel rei i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran. Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà éssent un dels primers capitans reialistes de l'Empordà, sempre en contra dels seus parents; es distingí en la defensa del castell d'Empúries (1468). El 1463 Joan II el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d'anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Cabrera, Bernat Gilabert de  (Peratallada ?, Baix Empordà, v 1435 – 1495)  Baró de Cruïlles, de Peratallada i de Pego. Fill i hereu de Bernat Gilabert (I) de Cruïlles i de Cervelló, a qui succeí el 1448. El 1462 la seva baronia fou un actiu focus d'agitació remença, i en esclatar la guerra civil, el mateix any, fou membre del Consell del Principat i un dels capitans que assetjaren la força de Girona. Fou la primera espasa del Principat a l'Empordà, fins que el 1465 caigué presoner de Joan II, a Calaf. Bescanviat el 1467 amb la promesa de no fer més armes contra el rei, romangué a les seves baronies valencianes, mentre el duc de Lorena li confiscava els dominis de l'Empordà, que no recuperà fins el 1471. A Pego hagué d'afrontar una revolta dels seus súbdits, exasperats pels imposts de llur arruïnat senyor. El 1483 l'infant Enric d'Aragó, lloctinent de Catalunya, li confià una important missió de mitjancer entre senyors i remences, en la qual es manifestà moderat, cosa que motivà el seu fracàs davant la intransigència dels senyors.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCruïlles i de Centelles, Pere Galceran de  (Catalunya, s XV – 1497)  Noble. Baró de Llagostera. Membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Cervelló, Guerau Gilabert de  (Catalunya, s XV)  Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l'iniciador de la línia secundària d'Aiguafreda. Obtingué, per matrimoni, la senyoria de la quadra d'Aiguafreda (Vallès Oriental). Els membres d'aquesta línia portaren, per vinculació, el cognom de Cruïlles de Santa Pau. S'extingí el 1637, que es vinculà als Aimeric, els quals esdevingueren Aimeric-Cruïlles de Santa Pau.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Cervelló, Jofre Gilabert de  (Catalunya, s XV – 1452)  Fill de Jofre Gilabert (I) de Cruïlles i de Puigpardines. Fou l'iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d'Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Mallorca, Gilabert (VI) de  (Catalunya, v 1306 – 1395)  Almirall. Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur; fill i hereu (1348) de Gilabert (V) de Cruïlles i Dionís. Fou fet cavaller a la coronació d'Alfons III (1329), prengué part en la campanya del Rosselló (1345) i fou alcaid de Morvedre (1348). Participà en l'expedició de Sardenya (1354). El 1355 acompanyà el rei Pere III a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l'estol castellà. En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella. El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s'hi distingí defensant Càller. El 1374 hom el nomenà capità general de l'illa en morir Berenguer Carròs. Capità general de la mar el 1377, portà a terme la gesta de Porto Pisano, on foren cremades les galeres de Joan Galeazzo...  Segueix... 

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCruïlles i de Mosset, Berenguer de  (Catalunya, v 1340 – 1402)  Senyor de Calonge i de Bestracà. Fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Bestracà, a qui succeí el 1350 sota la custòrdia de la mare Agraïda de Mosset. Vers el 1368 vengué Bestracà a Pere Blan, i el 1371 Calonge fou reincorporat a la corona per Pere III de Catalunya-Aragó. Féu les primeres armes en la guerra contra Castella (1363); el 1371 fou almirall a Sardenya i lluità a Càller contra els Arborea; el 1375 actuà d'ambaixador a França prop del duc d'Anjou. A la cort de Montsó de 1383 fou un dels dirigents de l'oposició, però després serví Joan I, i el 1391 fou camarlenc del rei Martí a Sicília, on es distingí en la repressió de la revolta dels barons. Fou premiat amb extenses baronies a l'illa, com la de Francofonte, que heretà el seu segon fill, Joan. El 1393 era capità general de l'estol que havia d'anar a Sardenya, i després serví el rei Martí en la diplomàcia i en l'administració. En morir el seu parent Gilabert (VII) de Cruïlles (1395), sostingué un plet, mal conegut, amb la línia principal del llinatge, resolt per la sentència del 1399, en virtut de la qual retornà la baronia de Cruïlles a la vídua, Elvira de Puigpardines, en canvi de 1.524 lliures. El 1394 comprà el castell de Sant Esteve de Palamós.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Peratallada, Berenguer de  (Catalunya, 1250 – v 1330)  Fundador de la branca de Calonge i Bestracà. Fill segon de Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà. El seu pare li traspassà Calonge el 1284. Es casà amb la pubilla Sibil·la de Bestracà. Acompanyà Pere el Gran a Sicília (1282), i el 1284 li fou confiada la custòdia del príncep Carles II d'Anjou, el Coix, i el conduí a Catalunya. El 1306 prengué part en l'expedició de Sardenya, on adquirí diversos feus. El 1315 succeí el seu germà Bernat en la procuració general de València.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Peratallada, Bernat de  Veure> Peratallada, Bernat de.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Puigpardines, Jofre Gilabert (I) de  (Catalunya, s XIV – v 1421)  Noble. Fill de Gilabert (VII) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Jofre Gilabert i de Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCruïlles i de Santa Pau, Guerau Joan de  (Catalunya, s XV – 1523)  Baró de Castellfollit i de Mosset. Fill i successor d'Hug de Cruïlles i de Santa Pau. Fou succeït per Galceran (-Miquel) de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Santapau, Hug de  (Catalunya, s XV – 1490)  Fill i successor de Bernat de Cruïlles i de Blanes i de Beatriu de Santa Pau.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i de Vilademany, Violant de  (Catalunya, s XV - s XVI)  Filla d'Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig. Amb ella s'estingí la línia secundària de Rupit. Aportà l'herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i Dionís, Gilabert (V) de  (Catalunya, s XIII – 1348)  Governador de València (1329), com el seu pare Bernat de Cruïlles i de Peratallada. Es casà amb una filla natural del rei de Mallorca. Foren pares de Gilabert (VII) de Cruïlles i de Mallorca.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruïlles i Redon, Francesc de  (Catalunya, s XV – Barcelona, 30/gen/1512)  Baró de Llagostera i senyor de Lloret. Fill de Pere Galceran de Cruïlles i de Centelles. Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana -era gendre de Baldiri Agullana- i els Cartellà, acusat d'haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre. La nit del 30/gen, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera (emparentat amb els Cartellà). Sarriera i els seus moriren en la fugida. El fet tingué un gran ressó i fou contat detalladament per FrancescoInici página Guicciardini en el seu Diario.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruixent, Gaietà  (Mataró, Maresme, 1801 – 1863)  Metge. Publicà diversos escrits de caràcter professional, especialment sobre homeopatia i frenologia.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Crusafont i PairóCrusafont i Pairó, Miquel  (Sabadell, Vallès Occidental, 3/oct/1910 – 16/ago/1983)  Paleontòleg. Llicenciat en farmàcia i doctor en ciències naturals, va ocupar una càtedra de paleontologia a la Universitat d'Oviedo i, més tard, a la de Barcelona. Impulsor de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, va especialitzar-se en l'evolucionisme i en l'estudi dels mamífers fòssils. Va promoure i va fer excavacions en algunes comarques catalanes amb un equip de deixebles i col·laboradors. Va dur a terme, així mateix, una àmplia tasca de divulgació mitjançant cursos, conferències i articles. Estudiós de Pierre Teilhard de Chardin, hom el considera l'introductor principal al nostre país de l'obra d'aquest pensador francès, amb estudis com Concepciones cosmovitalistas del evolucionismo o L'evolució, avui.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Crusafont i SabaterCrusafont i Sabater, Miquel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1942 - )  Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg. Especialista en història monetària i en numismàtica del Països Catalans. És autor de Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa Medieval (1982). Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana: Moneda, Mirall de la Història (Sabadell-Barcelona 1983), Catalunya: Moneda i Història (Barcelona-Lleida 1985). Vice-president de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, cap de redacció d'"Acta Numismàtica" i sots-director de "Gaceta Numismática". Fou director del Museu d'Història de Sabadell (1982-85).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCrusats i Franch, Francesc  (Malla, Osona, 1831 - la Selva del Camp, Baix Camp, 1868)  Missioner claretià. Ordenat el 1858, predicà a Catalunya i a Segòvia (1861-68). Assassinat durant la revolució de set/1868, és considerat un dels màrtirs de l'anticlericalisme.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crusellas i Soler, Joan  (Barcelona, 1924 - )  Escriptor. Promogué diverses iniciatives editorials catalanes. El 1958 publicà l'assaig filosòfico-polític titulat Els pobles joves.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruselles, Francesc de Paula  (Granollers, Vallès Oriental, 1831 – Montserrat, Bages, 1910)  Escriptor. Ordenat de sacerdot a Barcelona, regentà molts anys la parròquia de Santa Maria dels Sants, a Barcelona. El 1893 ingressà a l'orde benedictí a Montserrat. Publicà Ejercicios para las principales festividades del año (1896) i Nueva historia del santuario y monasterio de Montserrat (1896).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crusells, Pere  (Barcelona, 1672 – s XVIII)  Pintor. Es formà a París, on fou influït per l'art de Rigau. Introduí a Catalunya el retrat de nobles i de gran burgesos en figura clarament idealitzada, a l'estil del pintor esmentat. És remarcable la seva Dama en Diana (1725), al Museu de Catalunya, i un retrat miniatura de Carles d'Àustria (1708), al Museu d'Història barceloní.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruset i Porqué, Josep  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 - Premià de Mar, Maresme, 1998)  Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991). És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruspinera i Muñoz, Joan  (Tiana, Maresme, 1945 - )  Pintor. Treballà inicialment en el camp de la creació publicitària. Estudià a Llotja i s'interessà així mateix per la història de la pintura moderna, Desenvolupà lesInici página seves primeres activitats artístiques en el terreny del dibuix i del gravat. Evolucionà vers l'expressionisme i alhora manifestà una creixent preocupació pel color, que és l'element dominant en les seves creacions més recents.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruxent i Roura, Josep Maria  (Sarrià, Barcelona, 1911 - 23/feb/2005)  Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s'exilià a Veneçuela, on es naturalitzà. Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d'Amèrica, on ha descobert l'antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia). Fundà la càtedra d'arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d'antropologia de l'Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas. Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Johan Endrik CruyffCruyff, Johan Endrik  (Amsterdam, Holanda, 25/abr/1947 - Barcelona, 24/mar/2016)  Futbolista i entrenador de futbol. Un dels millors jugadors de futbol de tots els temps, començá a jugar amb l'Ajax d'Amsterdam, equip amb el qual guanyà la Copa d'Europa (1971, 1972 i 1973). Proclamat el millor jugador europeu (1971, 1973 i 1974), el 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que l'any següent es proclamà campió de lliga. Després d'una estada professional als EUA tornà a l'Ajax i el 1988 passà al Futbol Club Barcelona com a entrenador de l'equip de futbol fins al 1996. En aquesta etapa l'equip va aconseguir quatre lligues (1991, 1992, 1993 i 1994), una Copa d'Europa (1992), una Recopa d'Europa (1989), una Copa d'Espanya (1990), i una Supercopa (1991).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Cruz i MoratonesCruz i Moratones, Josep  (Girona, 1948 - )  Actor i director teatral. De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles. El 1971 es féu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles. Fou cofundador, el 1984, de l'Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals. Com a actor ha participat en nombrosos muntatges: Cyrano de Bergerac (1985) i Infantillatges (1986), de la Companyia Flotats; Mar i Cel (1988) i Flor de nit (1992), deInici página Dagoll-Dagom; Otel·lo (1995), sota la direcció de Mario Gas, entre altres. Ha dirigit diversos muntatges de la Companyia Vol Ras i, amb el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, La bona gent (1997), de S. Rusiñol.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cruzet i Sanfeliu, Josep Maria  (Barcelona, 1903 – 1962)  Editor. Fundà, amb López Llausàs i Manuel Borràs, la llibreria-editorial Catalònia (1924) de Barcelona. El 1936 es traslladà a França i a la zona de Burgos, i, ja vers el 1941, inicià les primeres i difícils gestions per reprendre les edicions en català. Publicà les obres completes de Verdaguer (1943), per bé que, forçat, amb ortografia antiga. Fundà la "Biblioteca Selecta", que lentament anà incorporant els clàssics antics i moderns, els autors de preguerra i les noves generacions. Fundà també la "Biblioteca Biogràfica Catalana" (1950) de l'editorial Aedos. Contribuí a la creació dels premis de Santa Llúcia (1951).

91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

CS  (País ValenciàAntiga sigla de la província de Castelló de la Plana a les matrícules de vehícles.

92 CATALUNYA - LITERATURA

Cua de Palla, La  (Barcelona, 1963 – 1969)  Col·lecció de novel·la policíaca d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere.

93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Cuadernos de Arquitectura  (Barcelona, 1944 – 1977)  Publicació periòdica del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per C. Martinell i M. de Solà-Morales. L'edició s'aturà temporalment el 1977, i en reprendre's el 1981 adoptà el nom de Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.

94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaCuadernos de Información Económica y Sociológica  (Barcelona, 1955 – 1969)  Revista semestral. Editada per la delegació del CSIC i per la diputació, sota la direcció de Pere Gual i Villalbí. Publicà estadístiques, a vegades comentades, de les principals magnituds econòmiques -població, indústria, borsa, preus, cost de l'habitatge- referides a Barcelona i Catalunya, estudis de sociologia urbana religiosa, experiències de l'anomenat capitalisme popular a Europa i als EUA i, en general, la influència de la doctrina social de l'Església en la política econòmica.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuadrado, Macià  (Catalunya, s XIX – Tortosa, Baix Ebre, s XIX)  Escultor. Passà la seva infantesa recollit a la Casa de Caritat. Produí moltes figures de pessebre de notable qualitat. S'establí a Tortosa, on féu els misteris nous per a les processons de Setmana Santa.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuadras, Pere  Veure> Quadres, Pere.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuairan i Blas, Florenci  (el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972)  Escultor. De jove fou picapedrer. Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s'especialitzà en escultures d'animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d'Art Modern de Barcelona). Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure. S'exilià el 1937, després d'un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cuanca  (Lladorre, Pallars Sobirà Caseria, del poble de Noarre, a la confluència del riu de Noarre amb el riu del Port.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCuatrecases i Arumí, Joan  (Camprodon, Ripollès, 1899 - Buenos Aires, Argentina, 1990)  Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya. Fundà i dirigí la "Revista Médica". Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d'altres.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Cuatrecases i ArumíCuatrecases i Arumí, Josep  (Camprodon, Ripollès, 19/mar/1903 - Washington DC, EUA, 24/mai/1996)  Botànic. Fou professor de botànica a la Universitat de Barcelona (1924-30), i catedràtic de botànica descriptiva a la Facultat de Farmàcia de Madrid, i director del Jardí Botànic de la mateixa ciutat. El 1939 s'exilià i fou professor de l'Institut Botànic de Bogotà i director de l'Escuela Superior de Agricultura Tropical. Fou conservador del Field Museum of Natural History de Chicago. Posteriorment treballà al departament de Botànica de la Smithsonian Institution de Washington. Entre les seves obres cal destacar: Vegetación y flora del macizo de Magina (1928), Prima flora colombiana I-II (1957-58), Nota a la flora de Colombia (1934). Des del 1954 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.

101 MÓN - HISTÒRIA

Cuba, comtat de  (Cuba)  Títol atorgat el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i del País València.

102 CATALUNYA - CULTURA

Cubana, La  (Sitges, Garraf, 1980 - )  Grup teatral. S'inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic. Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994). TambéInici página ha creat per a la televisió la sèrie còmica de caràcter costumista Les Teresines (1993). Ha rebut dues vegades (1989 i 1995) el premi Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cubas i Oliver, Enric  (Barcelona, 1866 – 1950)  Polígraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d'història de Catalunya al CADCI. Durant la guerra de 1936-39 col·laborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a "Barcelona Divulgación Histórica" i al Museu Marítim de Barcelona. Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 (1911), el llibre de poemes Llibre nou (1918) i Epistolari d'Àngel Guimerà (1930).

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cubedo i Alicart, Manuel  (Castelló de la Plana, 1937 - )  Guitarrista. Deixeble d'Andrés Segovia, ha donat concerts arreu del món i ha estat premiat en el concurs internacional de Ginebra (1956).

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cubeixic, serra de  (Vall d'Aran Serra que separa la vall de Varradòs de la del riu Salient, que culmina al pic de la coma d'Auran (2.427 m alt). Domina, pel sud, el pla de Cubeixic, vora el riu de Varradòs, aigua amunt d'Era Artiga de Varradòs.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cubeles i Solé, Manuel  (Barcelona, 1920 - )  Coreògraf. Fou fundador de l'Esbart Verdaguer i de l'Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l'Obra del Ballet Popular. Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCubell, puig de  (Garrotxa / Ripollès Cim (1.482 m alt) de la serra que separa la vall de Vidrà de la plana d'en Bas, al nord-oest del Puigsacalm, entre la collada de pla Traver i el coll de Siuret. Amb el nom de Sant Bartomeu de Cubell és coneguda també l'església de Sant Bartomeu de Covildases, al seu vessant meridional.

108 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GarrafCubelles  (Garraf Municipi: 13,46 km2, 12 m alt, 14.481 hab (2014). Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d'energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. La població ha augmentat

109 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraCubells  (Noguera Municipi: 39,2 km2, 499 m alt, 395 hab (2014). Situat a la part més septentrional de la plana d'Urgell, al nord-est de la ciutat de Balaguer. El relleu és accidentat per les serres de Carbonera, de Montclar i de Bellmunt. Els recursos del municipi es basen en la ramaderia (bestiar porcí, de llana i aviram) i l'agricultura: el regadiu, alimentat amb aigua del canal d'Urgell, si bé predomina el secà (oliveres, patates i sobretot cereals). Hi ha una cooperativa agrícola. La població, amb tot, ha disminuït notablement en les últimes dècades. La vila és aturonada al cimInici página d'un anticlinal diapíric, al sector muntanyós del terme; hi destaquen l'església romànica de Santa Maria del Castell, amb una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques (s XIII) i l'església parroquial de Sant Pere, amb un valuós retaule de pedra del s XIV dedicat a Santa Úrsula i una imatge en alabastre de la Mare de Déu, del s XIII. El castell de Cubells passà a formar part de la marca de Camarasa. El municipi comprèn, a més, el poble de la Torre de Fluvià i el despoblat de Puigs. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Històries

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cubells, cases de  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida Veure> Cases de Cubells, les.

111 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cubells, es  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Poble i parròquia (el Carme). La parròquia fou separada, durant la segona meitat del s XX, de la de Sant Josep de sa Talaia. El nom és el de la venda on hom construí l'església. És vora la mar, en un indret alt i espadat, damunt la cala des Cubells, a ponent del cap Negret.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cubells, Pere  (Catalunya, s XVI)  Compositor. Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Hom n'ha conservat un benedicamus i un magnificat, a quatre veus.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cubells i Cubells, Josep  (la Figuera de Falset, Priorat, 1924 - )  Pintor. Estudià a l'Escola Massana de Barcelona. Ha conreat de preferència el paisatge.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cubells i Sanahuja, Jaume  (Barcelona, 1925 - )  Escultor. Residí a França (1945-52) i, en tornar-ne, estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha viatjat i treballat per diferents països d'Europa. Instal·lat a Barcelona des del 1960, ha continuat la seva tasca i ha exposat en aquesta ciutat i també a Itàlia dins el grup Intrarealista. Féu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc (1962) i a la Galeria Belarte (1963) de Barcelona. Posteriorment emprà metalls i, sobretot, resinesInici página sintètiques, i féu dibuixos molt personals de caràcter imaginatiu que, com tota la seva obra, sòbria i de trets esquemàtics, reflecteixen la preocupació de l'artista pels problemes de l'home actual.

115 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cúber  (Escorca, Mallorca Septentrional Pantà i possessió, situats a la serra de Tramuntana, al peu del puig Major, el pantà és alimentat pel pantà del gorg Blau.

116 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cuberes  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Despoblat i antic terme, que al s XIX formà part del municipi d'Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan s XX. És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest - sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l'Infern, al sud, i que s'estén des del prat d'Orient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca). El 1163 és esmentada l'església de Sant Sadurní de Cuberes.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cuberta, Antoni  (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI)  Arquitecte. Treballà a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb Antoni Papiol féu l'interessant portal que dóna al carrer de l'Hospital (1518).

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cubeso, estany  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Estany (2.350 m alt) de la capçalera del Flamicell, a la vall Fosca, que forma gairebé sempre una sola massa d'aigua amb l'estany d'Eixerola. Forma part d'un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort (el mésInici página extens), més baixos.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Cubí i SolerCubí i Soler, Marià  (Malgrat, Maresme, 15/des/1801 – Barcelona, 5/des/1875)  Científic i lingüista. Arran de la invasió napoleònica emigrà a Maó i després als EUA (1821), on es dedicà a l'estudi i ensenyament del castellà. Passà després a Cuba i Mèxic, països en els quals fundà escoles i publicà textos lingüístics. De tornada a Barcelona, el 1828 inicià els estudis de frenologia i es dedicà a la divulgació de la nova ciència i a l'estudi del magnetisme animal, antecedent de l'hipnotisme, a través de cursos i llibres. El 1844 sostingué una polèmica amb Balmes i Quadrado sobre l'ortodòxia religiosa de la frenologia. L'any 1847 fou encausat pel tribunal eclesiàstic de Santiago de Compostel·la. Seguint les bases doctrinals de l'anatomista alemany Gall, fundador de la frenologia, Cubí afirmava que aquesta doctrina establia sobre bases científiques experimentals l'estudi del comportament del home. Interessat també per l'economia, preconitzà la industrialització, defensà el...  Segueix... 

Anar a:    Crua ]    [ Cruilles, G ]    [ Cruilles, M ]    [ Cruilles i de C ]    [ Crus ]    [ Cuba ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -