A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Darn ]    [ Dav ]    [ De ]    [ Dei ]    [ Delf ]    [ Dem ]

El senyal infal·lible d'un mal regnat és l'excés d'elogis dirigits al monarca. (Luc de Clapiers)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Darnacolleta  (Alta Cerdanya Veure> Santa Llocaia.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàDarnius  (Alt Empordà Municipi: 34,89 km2, 193 m alt, 534 hab (2014). Situat a l'anomenada Garrotxa d'Empordà, a la vall que forma el Ricardell, subafluent de la Muga. Terreny accidentat per la serra de l'Albera; hi abunden els boscos de pi i d'alzina surera. Els conreus són especialment de secà (cereals, vinya i oliveres), amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i cereals) a la vall de la Muga. La ramaderia (bestiar oví, boví i porcí), l'avicultura i l'apicultura completen l'economia del municipi. La població, que no havia cessat de disminuir des de la fi del s XIX, actualment s'ha estabilitzat. El poble és a la dreta del Ricardell; destaca l'església parroquial de Santa Maria, romànica (s XII), i cases senyorials dels comtes de Darnius. Dins el terme hi ha el veïnat d'Arnera, el llogaret i antic castell de Mont-roig (on, el 1794, tingué lloc la batalla de Mont-roig) i el santuari de Sant Esteve del Llop; prop de la masia de can Puig hi ha un notable dolmen. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaDarnius, comtat de  (Catalunya Títol senyorial, concedit el 1692 al mestre de camp Miquel Joan de Taverner-Montornès i d'Ardena (mort el 1708), comte de les Illes i cavaller de l'orde de Sant Joan. En fou segon titular el seu germà Oleguer de Taverner i d'Ardena. Passà (1834) als Fiveller, ducs d'Almenara Alta, i als Martorell (1896), marquesos d'Albranca.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darnius, Dalmau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Diplomàtic. Estigué al servei del rei Martí l'Humà. En 1409-10 fou ambaixador d'aquest a Navarra, Borgonya i França. Amb Jofre d'Ortigues anà novament d'ambaixador a França, en 1412, representant-hi el rei Ferran I.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Darnosa, Bartomeu de la  (Catalunya, s XIV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1380 ?)  Abat de Santes Creus (1379-80). La seva actuació a l'abadiat fou notable. Gaudia de l'amistat de Pere III. A Tarragona es conserva un còdex anotat per ell, quan era monjo, amb observacions d'interès.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Daró, el  (Baix Empordà Riu (43 km) (o la Daró) de la comarca. Neix a les Gavarres, al terme de Cruïlles, drena les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i rega la vall on s'assenten Sant Sadurní de l'Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d'Empordà, on es deriva la sèquia del Molí, després rep, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l'esquerra, el Rissec, prop de serra de Daró, on es aprofitat per a regar la plana, i segueix paral·lel al Ter, en aquest sector rep, per l'esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que fins el s XIX s'embassaven a l'estany d'Ullastret, actualment dessecat. Unit a la riera de Pals, es perd en els aiguamolls de la platja de Pals, prop de la desembocadura del Ter.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Daroqui i Carell, Vicent  (València, 1855 – Barcelona, 1929)  Actor. Residí a Barcelona, on estrenà, entre altres obres, L'aranya (1908), de Guimerà, La presentalla (1908), d'Apel·les Mestres, i L'auca del senyor Esteve (1917), de Rusiñol. Casat amb la també actriu Concepció Ferrer, foren pares de Mercè Daroqui i Ferrer.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDaroqui i Ferrer, Mercè  (Barcelona, 1893 - s XX)  Actriu. Filla de Vicent Daroqui i Carell i de Concepció Ferrer.

125 MÓN - BIOGRAFIA

Darräg al-Qastallï, ibn  (Àfrica, 958 - 1030)  Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d'Almansor (Cervera) i d'Abd al-Malik al-Muzaffar. La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d'al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (una cassida és dedicada al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon de Barcelona).

8 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaDas  (Baixa Cerdanya Municipi: 14,60 km2, 1.219 m alt, 220 hab (2014), (o Adàs). Estès des de la Tossa d'Alp fins a l'esquerra del Segre, al sud-oest de Puigcerdà. A la zona muntanyosa, al sud, boscos i pastures. La vida econòmica es basa en l'agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet). També s'hi han desenvolupat l'estiueig i els esports d'hivern. El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana, a l'est de la Valira; església parroquial de Sant Llorenç, amb absis romànic i altar barroc. Prop seu hi ha les ruïnes d'una fortalesa medieval coneguda per la torre de Das. El terme comprèn els pobles de Mosoll, Sanavastre i Tartera, amb residències de lleure, part de l'estació d'esquí de la Masella, l'antiga masia de la Pardinella i el despoblat de Vencilles. Àrea comercial de Puigcerdà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dasí i Lluesma, Vicent  (Bétera, Camp de Túria, 1825 – València, 1893)  Polític i marquès de Dosaigües. Ocupà diversos càrrecs municipals i provincials, i per designació de Narváez fou senador vitalici. Fou l'hereu universal de Gener X Rabassa de Perellós i de Palafox. Restaurà el palau familiar existent a València (palau del marquès de Dosaigües).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDasí i Puigmoltó, Pasqual  (Picassent, Horta, 1851 – València, 1886)  Polític i erudit. Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera (1878). Fou un dels principals promotors de la "Revista de Valencia" (1880-83 i de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual fou secretari. Era cap del partit conservador del País Valencià i va éser diputat a corts en 1879-81 i 1884-86. Va escriure una Bibliografía histórica española, en dos volums (1883).

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dassió, Francesc (o d'Assió)  (País Valencià, s XVI)  Humanista. Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (1536) sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França. Tingué com a mecenes el duc de Gandia Joan de Borja. Catedràtic de gramàtica de la universitat de València (1548), hi introduí com a text escolar un compendi del De copia verborum d'Erasme. És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignificació de la universitat. Hom el coneix per la forma llatinitzada del seu cognom Deci (Decius o Decio).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dassió i Albats, Tomàs  (València, 1527 – 1585)  Bisbe d'Oriola (1578-85) (o d'Assió). Fill del jurista Dionís Pau Dassió, estudià dret i teologia a València i a Bolonya; bon llatinista, fou influït per Pere Joan Nunyes. Fou xantre de Sogorb i ardiaca major de València (1573), on exercí de vicari general. Fou rector i vice-canceller de la universitat de Valencià. Assistí al Concili de Trento. A Barcelona tingué un càrrec a l'audiència reial de Catalunya. Nomenat bisbe d'Oriola, tingué un fort antagonisme amb la diòcesi de Cartagena (de la qual Oriola s'havia separat el 1566) i amb el capítol de la seva pròpia catedral. Representant de l'esperit contrareformista, protegí els jesuïtes.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dassió i Boïl d'Arenos, Joan Onofre  (València, s XVII)  Poeta en castellà. Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652. Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 i fou membre de l'Acadèmia de l'Alcàsser (1670). Hi ha poesies seves als preliminars de diversos llibres publicats a València en 1640-65.

119 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaD'Astorga, Emmanuele  (Augusta, Sicília, Itàlia, 1680 - Palerm, Itàlia, 1757)  Compositor. Cridat a Barcelona a la cort del rei-arxiduc Carles III, hi representà Dafni i es féu amic de Caldara; junts passaren a Viena al servei de Carles, ara emperador (1711).

123 EUROPA - BIOGRAFIA

Datini, Francesco de Marco  (Prato, Itàlia, 1335 - 1410)  Mercader. L'any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394). Els directors de la companyia catalana foren Luca del Sera i Cristofano de Bartolo. La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d'Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer.

116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Dato Iradier, Eduardo  (A Corunya, Galícia, 1856 - Madrid, 8/mar/1921)  Polític. El 1889 fou nomenat ministre de governació formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja. Nomenà d'alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes. La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4/mai/1900 durant la seva visita a Barcelona. El 1913 formà govern amb el sosteniment d'Alfons XIII, i el 18/des/1913 féu aprovar el decret llei de la creació de mancomunitats de diputacions, que donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista. L'any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Féu costat totalment als mètodes del general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues). Morí víctima d'un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans.

14 CATALUNYA - ART

Inici páginaDau al Set  (Barcelona, oct/1948 - )  Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d'art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d'agitar i renovar l'art català de postguerra. Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d'una revista d'art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l'art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dauder i Guardiola, Jordi  (Badalona, Barcelonès, 5/mar/1938 - Madrid, 16/set/2011)  Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació. En teatre, ha dirigit l'obra L'últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d'interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor. En la seva filmografia destaquen La febre d'or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d'altres. Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dauer Cirlot, Herminia  (Barcelona, 1924 - )  Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès. També estudià cant.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daufí i Moreso, Lluís  (Tortosa, Baix Ebre, 1927 - )  Metge. Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran dels fets de l'any 1966. Investigà a Ann Arbor (universitat de Michigan) fins el 1970. Director de l'ICE i catedràtic de patologia generals de la Universitat Autònoma de Barcelona és autor d'El sedimento urinario. Atlas microfotográfico (1957) i de Constantes biológicas de interés clínico. Ha estat director general de Promoció de la Salut de la conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daunas, Ermengol  (Catalunya, 1843 – 1903)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Roma. Conreà la pintura de gènere, molt influït per models italians.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDaunes, Lluís de les  (València, s XVII – 1673)  Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat. Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daura, Emili  (Catalunya, s XIX)  Músic i advocat. Exercí l'advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical. Destacà com a director d'orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Daura i GarciaDaura i Garcia, Pere  (Menorca, 21/feb/1896 - Rockbridge Baths, EUA, 1/gen/1976)  Pintor. Deixeble -a l'Escola de Llotja- de José Ruiz Blasco. S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo; completà la seva formació a l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Residí a París (1914-18) i a Menorca. Relacionat a Barcelona amb l'Agrupació d'Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on tractà Joaquim Torres-Garcia, i el 1928 es casà amb la pintora virginiana Louise Blair. Residí a Sant Circ (Carcí) des del 1930 sense perdre contacte amb Catalunya (fou premiat al concurs de Montserrat del 1931). El 1939 s'establí a Virgínia, on exercí la docència des del 1944. Féu natura morta, retrat, figura i, sobretot, paisatge. Endut per un fort individualisme i una fina sensibilitat, el seu art partí del fauvisme i adquirí gran vigor. Conreà també la decoració mural i, tardanament, l'escultura. Té obres a museus i col·leccions dels EUA, França, Austràlia, Suècia, Anglaterra, etc.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daurella i de Rull, Josep  (Barcelona, 1864 – 1927)  Professor de filosofia. Catedràtic de metafísica a la universitat de Valladolid (1889) i de lògica fonamental a la de Barcelona (1894), de la qual fou vice-rector (1924), càrrec al qual renuncià en ésser elegit senador. Fou membre electe de l'Acadèmia de Bones Lletres (1902). En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica: Instituciones de metafísica (1891), La filosofía delInici página Dante Alighieri (1896) i Apuntes de lógica fundamental (1904). Fou cònsol general de Bolívia.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Daurer, Joan  (Illes Balears ?, s XIV)  Pintor (o Deurer). Casat amb una filla del també pintor Martí Mayol. Autor d'una taula gòtica de la Verge Maria que es conserva a la parròquia d'Inca i d'un Sant Miquel a l'església de Sant Joan de Muro (1374). El seu estil, adscrit al gòtic primitiu, acusa la influència de Ramon Destorrents.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daví i Güell, Domènec  (Granollers, Vallès Oriental, s XIX – s XX)  Escriptor. És autor del drama en tres actes Amor i art, publicat el 1913, i del recull poètic Cant del Vallès (1923).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daví i Segalès, Pius  (Moià, Bages, 1891 – Barcelona, 1956)  Actor. De molt jove mostrà gran vocació per al teatre i ingressà a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic d'Adrià Gual. Debutà al teatre català a la companyia d'Enric Borràs el 1917 amb Mireia, de F. Mistral. En la dècada 1920-30 va formar amb la seva muller, Maria Vila, la cèlebre Companyia Vila-Davi, que estrenà nombroses obres del repertori català i d'autors estrangers, especialment als teatres Romea (fins al 1936) i Català de la Comèdia (fins al 1938). El 1946 reprengué les actuacions en català al teatre Romea i es retirà del món escènic el 1951. Fou pare de Maria Daví i Vila.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daví i Vila, Maria  (Barcelona, 1923 - )  Actriu. Filla de Pius Daví i Segalés i de Maria Vila. Com ells, també ha actuat en teatre català.

26 CATALUNYA - EMPRESA

David  (Barcelona, 1914 – 1924)  Empresa constructora d'automòbils. Fundada per Josep M. Armangué. Produí més d'un miler de vehicles, xifra estimable a l'època. Els "David" eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l'automòbil: el motor no podia tenir més de 1.100 cm3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg. Ideat pel mateix Armangué a partir d'un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor,Inici página mereix esment la transmissió, constituïda per corretges trapezials que li permetien un canvi infinitament variable.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho  (Madrid, 1590 – València, 1666)  Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d'Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645). En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dávila Arrondo, Fidel  (Barcelona, 1878 – Madrid, 1962)  Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929). Prengué part en l'alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l'exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l'Ebre. Fou ministre de l'exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948).

127 EUROPA - BIOGRAFIA

Davillier, Charles  (Rouen, França, 1823 - París, França, 1883)  Col·leccionista i historiador de l'art. Viatjà pels Països Catalans i aplegà una important col·lecció d'obres d'art que llegà al Musée du Louvre. Publicà Un printemps aux iles Baleares (1859), Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance (1875), etc.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Davit, Suzanne  (París, França, 1897 – Barcelona, 1973)  Aquarel·lista especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d'aquarel·les de fongs i plantes superiors per a l'Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora (1956-68), i de peixos, crustacis i mol·luscs per a l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona. Il·lustrà els llibres Botánica pintoresca (1956) i Plantas medicinales (1961) de P. Font i Quer.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDawud ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, s XII - País Valencià, 1223)  Historiador àrab.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Daya Nueva  (Daia Nova, Baix Segura)  Nom castellà.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Daya Vieja  (Daia Vella, Baix Segura)  Nom castellà.

33 CATALUNYA - CULTURA

DDE  Sigla de la Delegació Diocesana d'Escoltisme.

34 CATALUNYA - LITERATURA

De batalla  (Catalunya, 1251 – 1255)  Tractat de cavalleria. Titulat també Libellus de batallia facienda, escrit en català i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona. És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges. Fonamentat en els Usatges, amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges.

35 ALGUER - BIOGRAFIA

De Giorgio i Vitelli, Joan  (l'Alguer, 1870 – 1916)  Escriptor. Llicenciat en dret. Publicà poesia, d'arrel popular, sobretot a revistes perpinyaneses. Traduí al català Dante, Leopardi, Carducci i Heine, i a l'italià, poetes catalans. Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deàs i Villar, Josep  (Sant Pol de Mar, Maresme, 1837 – Montserrat, Bages, 1921)  Abat de Montserrat (1885-1913). Sacerdot (1866), ingressà a Montserrat el 1880. Completà l'obra restauradora del seu predecessor, Miquel Muntadas, amb l'ampliació dels edificis montserratins. Fundà l'abadia de Nostra SenyoraInici página de Montserrat i el col·legi de Sant Beda de Manila (1895). Dimití del seu càrrec abacial el 1913.

115 EUROPA - BIOGRAFIA

Debeaux, Odon  (Agen, França, 1826 - Tolosa, Llenguadoc, 1910)  Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa. Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Deçà, conca de  (Pallars Jussà Sector de la conca de Tremp (o conca Deçà). A la dreta de la Noguera Pallaresa, centrat en la ciutat de Tremp, en contraposició a la conca de Dellà.

120 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Dècada Moderada  (Països Catalans, des/1843 - jul/1854)  Període polític en que governà el partit moderat durant el regnat d'Isabel II. Es caracteritzà pel reforçament del poder central, com la creació de la guàrdia civil (1844), la nova constitució de 1845, la reforma tributària (1845), la llei electoral (1846) i restricció de la llibertat d'expressió. Fou estudiada la solució proposada per Balmes d'unir la branca isabelina i la carlina. A Catalunya, que estava sotmesa a estat de setge durant aquests anys, les personalitats que es mantingueren en l'òrbita del moderantisme -Martí d'Eixalà, Aribau, Duran i Bas, Mañé i Flaquer- es mostraren discrepants del recurs sistemàtic a la força repressiva, i el mateix Balmes, criticà els que concebien les nacions com a campaments militars.

121 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Dècada Ominosa  (Països Catalans, oct/1823 - set/1833)  Etapa política que comprèn des de la restauració de la monarquia absolutista de Ferran VII després del Trienni Liberal, fins a la seva mort. A Catalunya, durant els primers anys, la repressió va ser poc important. El baró d'Eroles, capità general, no pogué entrar a la ciutat de Barcelona fins al feb/1824, encara que el 29/mar va ser substituït pel marquès del Campo Sagrado, que hi establí una intendència de policia. S'oposà, però, als excessos repressius i, per paliar la crisi econòmica, acudí a mesures urbanístiques, com ara la construcció del passeig de Gràcia. La caiguda dels preus agrícoles, a la primavera de 1825, va causar un gran malestar al camp que afavorí el reclutament deInici página voluntaris reialistes, i desembocà en l'alçament reialista dels Malcontents (1827) i Ferran VII visità durant 4 mesos Catalunya, on arribà el 4/des. Encara que, en general, pel que fa a l'economia catalana, el període coincidí amb una represa tant en l'agricultura, sobretot en la vinya, com en la indústria tèxtil, que s'especialitzà en el cotó i el comerç.

38 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia  (València, 1610 – 1611)  Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda. Comprèn, seguint un sistema d'exposició paral·lel a l'utilitzat per Viciana, una història general fins a Pere el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d'Espadà i de llur expulsió. Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Beuter- i aporta els fruits d'una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita. Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del s XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Decadència, la  (Catalunya, v 1500 - 1800)  Període històric, comprès entre la fi de l'edat mitjana i la Renaixença, caracteritzat per una minva notable en el ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s'hi produiren, principalment per la influència dels models castellans i també pel llatí, revifat per l'humanisme del Renaixement, s'hi presenta com a idioma competitiu. Respecte a les causes, hi ha motivacions político socials (instauració de la dinastia castellana dels Tratàmara, castellanització subsegüent de les classes dominants, desaparició de la cort local en temps de Ferran II, desconcert econòmic, marginació dels Països Catalans dins la monarquia dels Àustria, etc) i també raons de tipus estrictament culturals (perduració del medievalisme, barroquisme precoç, humanisme mal assimilat, distanciament del poble, vidaInici página universitària pobra, etc). Investigacions recents han demostrat que el terme Decadència, tan ampli cronològicament i tan complex en el material que abraça, és propici a les confusions, i metodològicament resulta preferible de prescindir-ne, a fi d'establir una terminologia més concreta (barroc, neoclassicisme, pre-romanticisme, etc).

40 EUROPA - BIOGRAFIA

Decaen, Charles-Matthieu-Isisore (comte de Decaen)  (Creuilly, Normandia, 1769 – Ermont, Illa de França, 1832)  Militar. Fou nomenat governador general de Catalunya, càrrec que ocupà de l'oct/1811 al nov/1813. Establert a Girona, fou l'encarregat de publicar el decret de Napoleó d'annexió del Principat a l'Imperi (1812). En compliment d'aquest decret implantà un nou règim civil i creà un Consell d'Intendència a cada capital i un Consell General. Fou substituït en el govern pel mariscal Suchet. Sota el govern dels Cent Dies de Napoleó, fou comandant del departament dels Pirineus Orientals.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deci, Francesc  Nom llatinitzat de l'humanista Francesc Dassió

42 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Deciana  (Catalunya Nord Localitat de la via romana de Narbona a Girona, al sud de l'Albera, de localització insegura.

43 CATALUNYA - POLÍTICA

Decrets de s'Agaró, els  (s'Agaró, Baix Empordà, 8/gen/1937 - 12/gen/1937)  Nom donat a 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya. El pla fou preparat en aquesta localitat per un grup d'alts càrrecs de la Generalitat i d'economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat (20/nov/1936), el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l'activitat financera i administrativa del departament.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDedalts de Vandellòs, els  (Baix Camp / Baix Ebre / Ribera d'Ebre Massís muntanyós, al sud-oest del Camp de Tarragona, entre Vandellos i el coll de Balaguer. Contrafort meridional de la Serralada Pre-litoral, que culmina a la Potellada (737 m alt). Amb la seva continuació vers el nord-est -el Taix (690 m), la mola de Genessies (712 m) i les muntanyes de l'Oró (743 m)- i vers el sud-est -el tossal de l'Alzina (695 m) i les serres del Castellet de Sant Esteve (489 m) i del Mar (329 m)-, separa les tres comarques.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dedéu, Josep  (País Valencià, s XIX - 1882)  Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús. Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dedéu, Pere  (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, 1340)  Prelat. Pertanyia a la comunitat de Santes Creus. Fou nomenat bisbe de Santa Justa (Sardenya) el 1330. Assistí a Saragossa a la coronació de Pere III el Cerimoniós (1136).

128 MÓN - BIOGRAFIA

Deering, Charles  (Estats Units, 1852 - 1927)  Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel. Ell i la seva família van regalar a l'Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell.

47 CATALUNYA - ART

Deessa, de Josep ClaràDeessa  (Catalunya, 1909)  Escultura de Josep Clarà. Intitulada en un principi Enigma, que representa un nu femeni mig agenollat. La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d'aquell saló. Amb la variant del 1910 (en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc; en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid) aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brussel·les (1910), un homenatge popular a Barcelona (1911) i medalla d'or a Amsterdam (1912). Significà la concreció delInici página classicisme de l'artista. La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou col·locada, en marbre, a la plaça de Catalunya de Barcelona. L'any 1984 fou substituïda per una còpia i l'original passà al Museu Clarà de Barcelona.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Defensa, Departament de  (Catalunya, 31/jul/1936 – mai/1937)  Organisme político-administratiu de la Generalitat de Catalunya. Creada a causa de les circumstàncies sorgides amb la guerra civil i malgrat l'article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l'exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d'exclusiva competència de l'estat espanyol. Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després del Fets de Maig de 1937. Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l'anarco-sindicalista Francesc Isgleas. Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (després de la seva dissolució), l'Exercit Popular de Catalunya i l'Escola Popular de Guerra. Tenia una forta representació a la Comissió d'Indústries de Guerra, dirigia el Consell de Sanitat de Guerra i publicava un butlletí.

49 CATALUNYA - POLÍTICA

Defensa Social  (Barcelona, 1901 – 1914)  Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social. Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques. La presidí Alexandre Pons i Serra.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deferr i Àngel, Gervasi  (Premià de Mar, Maresme, 7/nov/1980 - )  Gimnasta. Aconseguí la medalla d'or en la prova de salt sobre cavall dels Jocs Olímpics de Sydney del 2000, fet que el convertí en el primer gimnasta català que guanyava una medalla d'or olímpica en una prova de gimnàstica. Al nov/2000 obtingué la medallaInici página d'or en la final de la copa del món que es disputà a Glasgow, en la prova d'exercicis a terra.

51 EUROPA - BIOGRAFIA

Deffontaines, Pierre  (Llemotges, França, 1894 – París, França, 1978)  Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l'Institut Francès d'aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972. Les seves obres més importants són: L'homme et la forêt (1934), L'homme et l'hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració). A més, va escriure nombrosos treballs d'investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, els regadius de Lleida, entre d'altres). En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Defla  (Sineu, Mallorca Septentrional Possessió, a l'est de la vila. Al peu del puig de Defla (166 m alt) hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d'origen medieval (en època musulmana era una important alqueria), que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica (1862).

118 CATALUNYA - ART

degenerats, Els  (Barcelona, 1907)  Escultura de Carles Mani. Presentada amb el títol Embrutiment a l'Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia. És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del modernisme. Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa Museu Gaudí de Barcelona.

124 LAGUER - BIOGRAFIA

Inici páginaDegiorgio Vitelli, Joan  Veure> De Giorgio i Vitelli, Joan.

53 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Degolla, la  (País Valencià)  FOLK Comparsa d'homes (o misteri de la Degolla). Representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergami una colla de nens i tothom qui es posa a l'abast. Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions valencianes i era dita també Misteri del rei Herodes.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Degollada, Rafael  (Barcelona, 1801 – 1876)  Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona. Tornat a la ciutat, fou regidor de l'ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d'Espartero. Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Degollador, cala des  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa occidental, al sud del port de Ciutadella, al fons de la qual hi ha la platja Gran. Segons una tradició (no documentada) hi hagué una dura batalla entre Alfons II de Catalunya-Aragó i els musulmans menorquins el 1287, durant la conquesta de l'illa.

129 EUROPA - BIOGRAFIA

Degouve de Nuncques, Guillaume  (Monthermé, França, 1867 - Stavelot, Holanda, 1935)  Pintor. Treballà a Catalunya i a Mallorca (1900-02); els seus paisatges, nebulosos i esfilagarsats, influïren considerablement damunt el Mir de l'època mallorquina i damunt Sebastià Junyer i Vidal i diversos artistes de l'escola pollencina. La seva exposició del gen/1902, a la Sala Parés de Barcelona, tingué un gran ressó.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDeguí, Pere  Veure> Daguí, Pere.

56 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaDeià  (Mallorca Occidental Municipi: 15,12 km2, 194 m alt, 768 hab (2014). Estès al peu de la muntanya de Teix, des del vessant nord-oest de la serra de Tramuntana fins a la mar, a la qual s'obre per la cala de Deià, tancada a l'oest per la punta de Deià (on hi ha la torre de Deià) i per la punta de sa Foradada. Territori muntanyós, pinedes i alzinars. Hi predomina l'agricultura de secà, amb conreus d'oliveres, garrofers, ametllers i cereals, i es manté l'activitat pesquera. Cal destacar també, a causa de la bellesa del paisatge, la tradició turística del municipi. La vila, d'origen islàmic, és en un coster dominat per l'església parroquial de Sant Joan (s XVI, modificada al XVIII), que conserva un notable altar barroc. A la possessió i actual museu de son Marroig, s'hi va instal·lar, a la fi del s XIX, l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena, que va fer de Deià un centre d'atracció d'artistes i escriptors, en una tradició que ha prosseguit. Museu de Deià, amb obres del grup d'Els Deu des Teix. Pertangué a la possessió cistercenca de ca l'Abat. Dins el terme hi ha, a més, el poble de Llucalcari. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Informació

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Deià, Lluís de  (Deià, Mallorca, 1696 - Illes Balears, s XVIII)  Frare caputxí. És autor d'un Ceremonial del convento de capuchinos de Mallorca i de nombroses traduccions d'obres religioses.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Deià i Tortella, Antoni  Escriptor, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deig i Clotet, Antoni  (Navars, Bages, 11/mar/1926 - 2003)  Eclesiàstic. Va estudiar dret canònic a Salamanca i, després d'ésser ordenat sacerdot (1949), fou destinat a la diòcesi de Sogorb-Castelló (1951) i més tard a la de Tarragona (1970). El 1977 fou nomenat bisbe de Menorca, on donà una gran importància a la tasca catequètica, que sovint duia a terme amb la publicació d'articles periodístics. Després fou bisbe deInici página Solsona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deixart, Joan  Veure> Eixart, Joan d'.

61 ILLES BALEARS - CULTURA

Deixem lo dol  (Illes Balears)  Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat. La forma més habitual fa : "Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria".

130 EUROPA - POLÍTICA

Deixonne, llei  (França, 11/gen/1951)  Llei de la República Francesa, per afavorir l'estudi de les llengües i els dialectes locals. Al Rosselló foren creats diversos cursos de català als liceus i als col·legis d'ensenyament secundari. Igualment a les universitats (en particular a la de Montpeller). Tanmateix, no ha donat cap aplicació a l'escola primària. El 1966 fou millorada quant a l'ensenyament superior, i el 1970, quant al secundari.

131 EUROPA - BIOGRAFIA

Del Giudice, Boffillo  (Nàpols, Itàlia, s XV - Rocacorba, Llenguadoc, 1502)  Militar (fr: Boffile de Juge). Estigué a la cort d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II a Peralada (1472). Durant l'ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Del Pozzo i de Berard, Jaume  Nom menys conegut i real del cardenal Jaume Pou i Berard, d'origen niçard.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDela, torre  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)  Fortificació, situada probablement a l'indret del nucli antic de la ciutat, documentada entre el 1034 i el 1293; el primer terç del s XI agrupava ja població.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delà I d'Empúries  (Catalunya, s IX – 894/5)  Comte d'Empúries (862-894/5?). Germà de Sunyer II d'Empúries, al qual assistí amb el govern també amb el títol de comte. Aquest fou el primer cas de govern plural indivís en un comtat català. La seva filla Ranlo, fou abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una altra filla, Virgília, fou amistançada de Miró II el Jove de Cerdanya-Besalú.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delamont, Ernest  (Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881)  Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera. Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l'extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l'abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delàs, Ferran de  (Barcelona, s XIX – 1909)  Advocat. Fou diputat a Corts. Publicà nombrosos escrits sobre temes de dret i d'economia. Fundà algunes institucions d'assegurances.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delàs i de Gayolà, Francesc de Sales de  (Barcelona, 1864 – 1893)  Naturalista. Fill del quart baró de Vilagaià. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor (1887). Es doctorà el 1890. Dirigí el laboratori i la "Revista Científica" de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Escriví Poesías (1895), algunes de les quals en català.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delàs i Franco, Josep Lluís de  (Barcelona, 1928 - )  Compositor i director d'orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54). Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l'estudi de música electrònica de la universitat d'Utrecht. És autor, entre altres obres, d'Imago, per aInici página orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delàs i Silvestre, Francesc d'Assís de  (Barcelona, 1747 – Girona, 1818)  Il·lustrat. El 1774 fou nomenat cavaller. Creà una colònia agrícola (Vilagaià, Bages) en uns terrenys seus; hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen casa i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i oliveres. Regidor perpetú de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796. Nomenat vicepresident de la Junta de Comerç durant l'ocupació francesa.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delcasso, Llorenç  (la Cabanassa, Alta Cerdanya, 1740 - Catalunya Nord, s XVIII)  Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals. Havia estat rector de Montlluís. Pel mai/1794 s'adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l'annexió de Catalunya (coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit), cosa que creia factible per l'antagonisme entre catalans i castellans; recomanava d'afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delclaux i Is, Carles  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1951 - )  Artista tèxtil. Format a les manufectures Aymar de Sant Cugat, exposà en aquesta vila per primera vegada el 1972. El 1975 s'establí a Girona, on fundà una escola de tapisseria. En les seves obres manifesta una constant preocupació per la depuració tècnica. Tracta temes on predominen els elements figuratius i l'evocació de la natura.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delcor, Maties  (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1919 – 1992)  Orientalista. Prevere, estudià a la Sorbona, a l'Ecole des Hautes Etudes, a Heidelberg i fou pensionat a l'escola d'arqueologia de Jerusalem. D'ençà del 1958 fou catedràtic d'hebreu i de llengües semítiques a la universitat catòlica de Tolosa. És autor de Le livre de Daniel (que ha traduït al català), Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en col·laboració amb A. Peissler. Participà en el moviment Nostra Terra i és autor d'un assaig sobre Les vergesInici página romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l'art (1970).

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delcós, Francesc  (Sant Esteve del Monestir, Rosselló, 1881 – Perpinyà, 1972)  Notari i polític. Dirigent del partit radical socialista. Conseller de Perpinyà (1906), fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates. Diputat (1936-61), es distingí durant la Resistència i fou deportat. Després de la guerra esdevingué sots-secretari d'estat de comerç i d'indústria. President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació (1936), ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país.

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delcròs, Elies  (Perpinyà, 1847 – 1904)  Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d'Andorra a Perpinyà i alcalde d'aquesta ciutat (1890-92). Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).

75 CATALUNYA - CULTURA

Delegació d'Ensenyament del Català (DEC)  (Catalunya, a 1970 - )  Entitat. Creada al si d'Òmnium Cultural, s'ha dedicat preferentment a l'ensenyament i a la formació de mestres de català i a l'organització de classes de català a les escoles. A partir del 1975 ha promogut un equip pedagògic permanent per a atendre la formació de professorat. Publica, des del 1985, "Escola Catalana", revista continuadora del "Butlletí", el qual començà a publicar-se el 1965.

76 CATALUNYA - CULTURA

Delegació Diocesana d'Escoltisme (DDE)  (Barcelona, 1956 - )  Institució de l'escoltisme catòlic. Creada pel bisbe Modrego, gràcies a l'esforç d'un equip d'homes encapçalat per mossèn A. Batlle. La característica fonamental que la diferència de la resta d'institucions era la confessionalitat.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDelfau, Àngel  (Hostalric, Selva, s XVIII - Catalunya ?, s XVIII)  Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n'escriví un Itinerari de bon interès.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delfau, Lluís  (Oleta, Conflent, 1871 – Perpinyà, 1937)  Pintor. Es formà a l'Écola des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat (ha estat qualificat de Rigau modern). Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua (tipus humans, paisatges, escenes quotidianes). Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia. Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l'Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Delfià  (Rabós d'Empordà, Alt Empordà)  Poble. L'església de Sant Romà depèn de la de Garriguella. Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes.

80 CATALUNYA - VARIS

Delfín  (Barcelona, 1836)  Vaixell de vapor construït per la factoria Nuevo Vulcano. Tenia 50 cavalls de força i desplaçava 150 tones. Pertanyia a la Societat de Navegació i d'Indústria. Féu el viatge de proves, entre Barcelona i Mataró, el 28/ago/1836. Fou el primer vaixell d'aquest tipus construït a l'estat espanyol.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delgado, Miquel  (Santo Domingo de la Calzada ?, Castella, s XV – Barcelona, 1478)  Eclesiàstic i polític. Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d'Alfons el Magnànim. Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat (embaixada reivindicativa a Joan II arran de l'empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc), però en produir-se el trencament entre les dues parts (1462) seguí al monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a la generalitat. La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan II s'emparà del monestir (1464). Morí abans d'acabar el trienni de govern (1476-79) com a diputat eclesiàstic de la generalitat.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDelgado i Mercader, Josep Francesc  (Barcelona, 6/feb/1960 - )  Escriptor. Cofundador de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l'occidental. Fruit precisament dels seus viatges a l'Himalaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent (1988), Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d'un norpa errant (1992) i Sota el signe de Durga (1994). En narrativa curta ha publicat Havies d'haver posat La Traviata (1987) i La dama descalça (1990); en poesia: Autopista púrpura (1988), Endevina, endevinaràs, quin animal seràs (1995) i El temps dels poderosos (1997), i en narrativa juvenil destaquen L'empaitagrills i la noia de la Lluna (1994) i Ulldevellut (1999). Moltes de les seves obres han guanyat importants premis literaris.

132 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Delgado y Zuleta, Manuel  (Utrera, Andalusia, 1842 - Sevilla, Andalusia, 1915)  Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l'anarquisme.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delgràs, Gonçal  Nom més conegut del director de cinema Gonçal Pardo i Delgràs.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delhom i de Mena, Carles  (Barcelona, 1872 - 1941)  Actor. Fill de l'actriu Carlota de Mena i germà de Dolors. Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d'Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat. Conreà, també, la poesia.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delhom i de Mena, Dolors  (Barcelona, 1867 – 1912)  Actriu. Filla i deixebla de l'actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove. Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d'aquest; hi estrenà, entre d'altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), de Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d'Ignasi Iglésias; i L'heroi i El místic (1903), de S. Rusiñol. Es retirà del teatre en passar-se definitivament elInici página seu marit al teatre castellà.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delhoste, Julià  (Perpinyà, 1818 – 1896)  Musicògraf. Escriví articles sobre temes musicals catalans: Noëls catalans (1862) i Histoire de l'harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon (1868). És autor del mètode Principes de plain-chant (1864) i del treball De la musique religieuse.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deliciós, Bernat  Veure> Bernat Deliciós.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dellà, conca de  (Pallars Jussà Sector de la conca de Tremp (o conca Dellà), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà, on hi ha el cap de la comarca, Tremp. El centre d'aquest sector és la vila d'Isona, al municipi de la qual (anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà) foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella.

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Dellui  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Boí, a l'antic terme de Barruera. La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l'est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud. El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l'estany de Dellui.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delonca, Emili  (Illa, Rosselló, 1879 – 1952)  Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l'agricultura i al comerç del vi. Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet. Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d'Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó, Un villageInici página en roussillon: Illa, terra de Rosselló (1947).

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Deloncle, Josep  (Perpinyà, 1913 – 1990)  Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà. Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: "Germanor", Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, Orfeó Català. És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d'etnografia rossellonesa.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delpàs i Pincard, Àngel  Veure> Pas i Pincard, Àngel del.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Delpont, Juli  (Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924)  Poeta. Fundà la revista "Muntanyes Regalades", de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Alcover en l'elaboració del Diccionari català-valencià-balear. Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Delsors i Mangrané, Manuela  (Tortosa, Baix Ebre, 1918 - )  Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945. Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.

94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Delta  (Barcelona, 1961 – 1969)  Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora. El 1969 canvià el títol pel de "Quaderns d'Orientació Familiar".

95 CATALUNYA - ART

Inici páginaDelta ADI-FAD  (Barcelona, 1961 – 1970)  Premis de disseny concedits anualment per l'ADI-FAD de Barcelona, per a estímul de la indústria i dels dissenyadors. Hom en concedia de dues categories (or i argent). El 1971 foren suplits per una àmplia selecció de disseny.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parc Natural del Delta de l'EbreDelta de l'Ebre, Parc Natural del  (Baix Ebre, 1983)  Parc natural, situat prop del límit amb el País Valencià, que s'estén al llarg del delta que forma el riu Ebre en el seu tram final. La seva diversitat d'ambients, gran extensió i el seu bon estat de conservació fan que aquest espai sigui considerat la zona humida més important de Catalunya i una de les més importants del Mediterrani occidental. El delta de l'Ebre constitueix un punt bàsic en els moviments migratoris dels ocells d'Europa, ja que enllaça la Camarga i altres punts més nòrdics amb les zones humides de la península Ibèrica (l'Albufera de València, Doñana) i del nord d'Àfrica. Aquest important paper biològic contrasta amb la profunda humanització de la zona, i en particular amb l'ús agrícola i turístic que té el delta. La declaració del parc natural va posar sota protecció la major part de les àrees del delta que restaven sense alterar (unes 7.700 ha) i va engegar diferents línies de gestió i protecció dels ecosistemes...  Segueix... 

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreDeltebre  (Baix Ebre Municipi: 107,4 km2, 6 m alt, 11.831 hab (2014). Situat a la plana al·luvial de l'esquerra del delta de l'Ebre, des de la gola de Tramuntana, fins a la península del Fangar. Format modernament (1977), comprèn els pobles de la Cava (cap del municipi) i Jesús i Maria. El terme es la zona humida més important de Catalunya, abunda en basses, aiguamolls i ports naturals, i forma part del parc natural del Delta de l'Ebre, espai protegit des del 1983 per la seva riquesa ornitològica. La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l'arròs (hi ha dues cooperatives arrosseres). La ramaderia bovina, la pesca d'anguiles i de marisc, el turisme i algunes petites indústries completen l'oferta econòmica. Pel maig hi té lloc una fira de maquinària agrícola i ramadera (Deltafira). Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Institut

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDemetge, riu  (Berguedà Riu de la comarca, afluent dretà del Llobregat (o riu de Metge), format al vessant oriental del coll de la creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l'Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast). Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu col·lector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret.

99 CATALUNYA - POLÍTICA

Democràcia Social Cristiana de Catalunya  (Catalunya, 1976 – 1980)  Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l'abandonà el 1977) i vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se'n deslligà. Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dempere, Anselm  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1727 - el Puig de Santa Maria, Horta, 1799)  Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del Puig i historiador infatigable del seu orde. Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dempere, Joaquim  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, s XVIII - País Valencià, 1808)  Religiós jerònim. Fou general de l'orde i autor d'un tractat sobre el culte pasqual.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Demús  (Safor Veure> Daimús.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Dencàs i PuigdollersDencàs i Puigdollers, Josep  (Vic, Osona, 19/mar/1900 – Tànger, Marroc, 13/feb/1966)  Polític i metge. Era president de l'Ateneu Obrer de Sant Andreu i membre d'Estat Català quan participà en la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya (mar/1931). Fou diputat i primer secretari del Parlament català i conseller de Sanitat en el govern presidit per Macià (gen/1933 a set/1934). Conseller de Governació de la Generalitat el set-oct/1934, dugué a terme una intensa persecució contra els grups anarquistes. Cap d'un moviment extremista de l'esquerra (escamots) i nacionalistaInici página intransigent. Fou un dels principals dirigents del moviment d'oct/1934, però es negà a lluirar armes a l'Aliança Obrera, i a diferència de les resta dels consellers fugí a l'estranger. Molt criticat per aquest fet, fou separat d'Esquerra Republicana. Tornà a Barcelona el feb/1936, però s'exilià el desembre del mateix any; residí a Itàlia i després a Tànger. Escriví El 6 d'Octubre des del palau de la Generalitat (1935).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dencausse, Dominique  (Tarbes, Gascunya, França, 1830 – Barcelona, 1867)  Fonedor de campanes. Hereu d'una tradició familiar que es remuntava al s XV. Establert a Barcelona des del 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega. La casa, una de les més prestigioses d'Europa, s'extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Cominal (Barcelona, 1877-1930).

105 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaDénia  (Marina Alta Municipi i capital de la comarca: 66,18 km2, 22 m alt, 41.672 hab (2014). Estès des dels contraforts orientals de la serralada Pre-bètica fins a la costa, entre els vessants de la serra del Montgó i el barranc de la Murta. La costa és alta cap a llevant i baixa i sorrenca vers ponent. L'oferta econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà (vinya, ametllers, garrofers i oliveres), el regadiu (dedicat bàsicament al taronger), la ramaderia porcina, l'avicultura, la indústria (sobretot de joguines), la pesca i el turisme, que ha omplert el terme de xalets i apartaments. La població, que havia deturat el seu creixement a mitjan s XX, s'ha duplicat del 1960 fins avui. La ciutat, d'origen romà, és a la costa, enfront del port, clau de la seva localització; dominada per l'antic castell de Dénia (on hi ha el Museu Arqueològic Municipal) i està dividida en dos sectors: Dalt Dénia i Baix la Mar; hi destaca, entre altres edificis religiosos, l'església parroquial de Santa Maria, del s XVIII...  Segueix... 

106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dénia, bisbat de  (País Valencià, s I – s XII)  Jurisdicció eclesiàstica antiga, amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense; degué continuar durant la dominació bizantina dels s VI i VII. No és, però, fins al 636 que apareix el nom del primer bisbe de DéniaInici página conegut, Antoni. El darrer bisbe de Dénia conegut fou Marcià. No és pas clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab. El s XI el rei de Dénia Mugähid i després el seu fill Alï cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona. Això vol dir que a Dénia s'havia mantingut la tradició d'una diòcesi, que potser encara tenia bisbe, i que havia augmentat la seva jurisdicció fins a les illes. Després d'aquesta data només es parla del bisbe de Dénia el s XII com a resident a Toledo, on posseïa béns immobles.

107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dénia, comtat de  (País Valencià Jurisdicció feudal, concedida el 1356 a Alfons I de Gandia, senyor de Dénia. A la mort (1424/25) del seu fill i segon comte, Alfons II de Gandia, passà a la corona. Alfons IV l'atorgà de nou al seu germà l'infant Joan, rei de Navarra, el qual el cedí (1431) al seu preceptor Diego Gómez de Sandoval y Rojas (mort el 1454), mariscal i adelantado mayor de Castella. A la mort d'aquest el posseïren en indivís els seus fills Fernando (mort el 1474) i Diego de Sandoval y Rojas; a la mort del segon, el primer en fou l'únic posseïdor, el qual el 1745 en féu donació al seu fill Diego, a favor del qual fou erigit el marquesat de Dénia. El comtat de Dénia fou el primer comtat del regne de València.

108 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dénia, ducat de  (País Valencià Títol, concedit el 1881, amb la denominació de Dénia i Tarifa, a Ángela Pérez de Barradas y Bermy, duquesa vídua de Medinaceli i de Cardona. El 1886 fou convertit en dos ducats diferents.

109 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dénia, governació de  (País Valencià, d 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia. Pel seu caràcter de lloc de jurisdicció senyorial, el 1722 hom proposà de traslladar el corregidor a la veïna població reial de la Vila Joiosa (tanmateix, de la governació d'Alcoi). Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor (amb Gandia) i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat. Fou suprimida, definitivament, amb la divisió provincial.

110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaDénia, marquesat de  (País ValenciàJurisdicció senyorial concedida per Ferran II el 1484 a Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (mort el 1502), sisè comte de Dénia i tercer de Castrojeriz. El seu besnét, i quart marquès, Francisco de Sandoval-Rojas y Zúñiga, tercer comte de Lerma, fou lloctinent de València. Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. La grandesa d'Espanya annexa al títol fou reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma, quan aquest fou concedit al cinquè marquès i gran privat de Felip III, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja.

111 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dénia, regne de  (País Valencià, 1010 – 1092)  Taifa independent. Format per l'esclau Mudjàhid al-Muwaffag després d'haver estat assassinat a Còrdova el califa Muhammad II. Amb centre a la ciutat de Dénia, inicialment ocupava poc terreny (Altea, Callosa, Cocentaina, Bocairent). L'any 1015 Mudjàhid conquerí les Balears, i el 1016 s'apoderà temporalment de Sardenya i, en tornar, ocupà Oriola i estengué el regne fins al Segura. El seu fill Alí ibn Mugàhid el succeí, però fou deposat pel seu cunyat al-Muqtadir de Saragossa, mentre que el governador de les Balears, Abd Allah al-Murtada, es declarava independent. Al-Muqtadir, en morir (1081), deixà Lleida, Tortosa i Dénia a al-Mundzir, però l'any 1091 l'antic regne de Dénia fou conquerit pels almoràvits de Múrcia.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Denís i Reverter, Lluïsa  (Barcelona, 1862 – 1946)  Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol, escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n'hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.

113 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Denui  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Poble (1.312 m alt) de l'antic municipi de Nerill, a la vall de Castanesa, al seu vessant occidental, sota la muntanyeta de Denui (2.514 m alt), cim de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa i de l'Isàvena. L'església parroquial és dedicada a sant Capràs.

Anar a:    Darn ]    [ Dav ]    [ De ]    [ Dei ]    [ Delf ]    [ Dem ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -