A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Deo ]    [ Desbr ]    [ Descat ]    [ Descav ]    [ Dese ]    [ Desi ]

Ens alcem tots dos / en encesa espera / el meu poble i jo. (Salvador Espriu)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deodat  (Claramunt, Anoia, s X – Barcelona, 1029)  Bisbe de Barcelona (1010-29) (o Deusdedit). Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l'ardiaca Sunifred Llobet. Ell mateix fou també ardiaca. La seva activitat s'adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral -dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal-, d'esglésies -com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l'hospital d'en Guitard- i de defenses -com la torre de la Granada-, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell. Fomentà els estudis amb l'adquisició i la còpia de llibres. Durant el seu govern el comte Ramon Borrell s'ingerí amb la seva autoritat civil en afers del bisbat.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Deogràcies, coll de  (Sarral / les Piles, Conca de Barberà Depressió (743 m alt) de la serra que separa l'alta vall del Gaià de la del Francolí, entre els dos municipis. Hi passa la carretera de Montblanc a Santa Coloma de Queralt.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDeop  (Ripoll, Ripollès, s XVI – s XIX)  Família d'armers, serrallers i forjadors. Foren uns dels més importants fabricants d'armes de foc catalans. El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i alguna altra figura al catàleg del Musée de l'Armée de París.

4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Depéret, Carles  (Perpinyà, 1854 – Lió, França, 1929)  Geòleg i paleontòleg. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i professor i degà de l'Acadèmia de Ciències de Lió. Va elaborar una classificació del quaternari basada en l'eustatisme. Publicà Description géologique du bassin tertiaire de Roussillon (1890), en col·laboració amb A. Donnezan, i Monographie des pectinides neogènes de l'Europe (1902-05).

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Situació de la Depressió Central CatalanaDepressió Central Catalana  (Catalunya Gran depressió de l'Ebre, comprès entre els Pirineus, al nord, la Serralada Transversal, a l'est, i la Serralada Prelitoral, al sud-est. Emplenada, com la resta de la depressió, de sediments terciaris, presenta un relleu no gaire horitzontal; predominen, cap a l'est, les formes tabulars formades per cingleres calcàries eocèniques, molt retallades pels rius que circulen transversalment per la depressió menyspreant l'orientació natural del relleu i presentant alguns casos típics d'epigènesi. Quant a la composició dels materials, s'hi poden distingir dues zones ben definides: una part oriental, amb materials tous i margues blaves que dominen les planes i conques perifèriques (Conca de Barberà, Osona i Anoia); i una part més occidental, amb domini de les argiles quaternàries, disposades horitzontalment i recobertes posteriorment amb les aportacions al·luvials del Segre, el Cinca, les Nogueres i l'Ebre. Del seu caràcter interior...  Segueix... 

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Depressió de l'Ebre  (CatalunyaVeure> Depressió Central Catalana.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDepressió Pre-litoral Catalana  (Catalunya Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català. Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l'Hospitalet de l'Infant, per 20-25 km d'ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l'aspecte d'una depressió topogràfica, a més d'estructural. Es compon de quatre compartiments d'evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l'esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compatiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva. També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Depressió Valenciana  (País Valencià Plana de sedimentació, que ocupa el centre del país i és la major plana litoral. És limitada per la serra de la Calderona, al nord, les muntanyes del Túria, al nord-oest, serra de Las Cabrillas, a l'oest, el massís del Caroig, al sud-oest, i la serra de Corbera i el Mondúver per sud. El seu origen cal buscar-lo primer, en el procés d'enfonsament del golf de València iniciat fa uns 6 milions d'anys, i després, en el llarg procés de rebliment de terra produït per aport com els dels rius Palància, Túria i Xúquer, i els barrancs de Carraixet o de Xiva; ajudat per una mar poc erosiva i també per l'acció en els últims temps de l'home que ha conquerit les marjals per mitjà dels aterraments. La plana es troba esguitada per planes elevades com el camp de Llíria, i petites llomes que trenquen la unitat com les del Puig, la muntanyeta dels Sants (Sueca), les Rodanes (Vilamarxant) o la serra Perenxisa. Els paisatges més típics i importants en aquesta unitat del relleu, són els de horta i els de l'Albufera.

9 CATALUNYA - EMPRESA

anagrama de DerbiDerbi  (Martorelles, Vallès Oriental, 1922 - )  Marca de motocicletes i ciclomotors. Fabricats per Nacional Motor SA. Començà a construir motocicletes i més tard s'especialitzà en la fabricació de ciclomotors, fins a ésser-ne el fabricant més important de l'estat espanyol. Les seves activitats comercials s'estengueren cap a la producció de vehicles més potents i a l'exportació dels seus productes. Els anys 1990 establí centres de producció a la Xina. El 2001 s'integrà en el grup italià Piaggio. L'any 2002Inici página exportava productes arreu del món i era líder en el mercat europeu de ciclomotors amb canvi de baixa cilindrada. Des del 1949, en les categories de 50 cc, 80 cc i 125 cc, els pilots que pilotaven una moto de la marca Derbi han guanyat el títol mundial onze vegades. L'any 2010 Piaggio decidí tancar la planta de Martorelles (amb uns 200 treballadors) i traslladar la producció a Itàlia, però posteriorment reconvertí la planta en fàbrica de components. Al gen/2011 traslladà part de la producció a Itàlia i al feb/2012 Piaggio anuncià el tancament de la planta al juliol en cas que no augmentessin els ajuts de la Generalitat. Derbi

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Derramador, el  (Elx, Baix Vinalopó Rodal, uns 7,5 km al sud de la ciutat. El 1952 hi fou establerta la parròquia de Sant Isidre.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Derramador, El  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, a l'oest de la ciutat, vora la sèquia d'El Campo de Arcís. L'església és dedicada a sant Miquel.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Derramador, el  (Monòver, Vinalopó Mitjà Caseria, al vessant septentrional del cabeç de Mossèn Joan.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dertosa  (Tortosa, Baix Ebre)  Antiga ciutat romana, corresponent a l'actual. Citat per primera vegada per Estrabó. Probablement era una ciutat dels ilercavons, i adquirí la condició de colònia romana.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desbac, Hug  (Catalunya, s XIV – Urgell, 1361)  Prelat i frare benedictí. El 1326 fou nomenat abat de Ripoll. Deixà l'abadiat en ésser elegit bisbe d'Urgell (1351), on fou successor de l'italià Nicolau Capoci. Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau de Patau.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDesbac, Joan  (Illes Balears, s XV – 1522)  Cavaller i escriptor. Autor de Curiosos records de coses d'Espanya. Fou mort pels agermanats a les revoltes de 1522.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desbac, Pere  (Catalunya, s XV)  Castlà de Rocabruna. Lluità a favor de Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil catalana. El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge. Pel seu matrimoni amb Margarida d'Avellaneda esdevingué senyor d'Orriols i del Vilar de Terradelles.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desbac i Martorell, Joan Baptista  (Pollença, Mallorca, 1617 - Areny de Noguera, Ribagorça, 1688)  Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de la seu de Mallorca, fiscal de la inquisició i, finalment, bisbe d'Urgell (1682), com a successor de Pere de Copons. Publicà pastorals remarcables i alguns dels seus sermons. Celebrà un sínode diocesà. Morí mentre feia una visita pastoral. Fou succeït per Oleguer de Montserrat.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desbrull, Francesc  (Illes Balears, s XVII)  Poeta. Escriví en català malgrat l'època de profunda decadència idiomàtica.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desbrull, Ramon  (Inca, Mallorca, s XIII - Illes Balears, 1320)  Urbanista. A partir del 1300 dugué a terme, per encàrrec de Jaume II de Mallorca, juntament amb Pere Esturç i, des del 1304, amb Bernat Bertran, la creació i reorganització d'onze viles de l'illa, entre les quals Felanitx i Llucmajor, determinant amb una gran precisió les reformes a fer, si existia ja un nucli de població, i la disposició dels nuclis nous. Estudià també les fonts de l'illa, sobre les quals escriví (1307) l'obra Aquarum forensium.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDesbrull i Boïl d'Arenós, Antoni  (Palma de Mallorca, 1745 – 1827)  Polític i erudit. Marquès de Casa Desbrull i cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1778) i professor de matemàtiques del col·legi de cadets. Durant la guerra del Francès, fou nomenat cap polític de les Illes (1812-14).

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desbrull i Boïl d'Arenós, Josep  (Palma de Mallorca, s XVIII – Pollença, Mallorca, 1835)  Genealogista. Germà d'Antoni. Entre les seves obres cal esmentar Adarga mallorquina i Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca. Deixà inèdites unes importants Memòries que van des del darrer quart del s XVIII fins al primer del s XIX.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Descalç  (Porqueres, Pla de l'Estany Veure> Calç, el.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Descalç  (Cocentaina, Comtat Veure> Alqueria de Descalç, l'.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descallar, Guerau  (Palma de Mallorca, 1731 – s XVIII)  Escriptor i militar. Fou tresorer del reial patrimoni a Mallorca. Escriví poesies en castellà. Li ha estat atribuït un memorial al rei protestant de les constitucions sinodals imposades pel bisbe de Mallorca.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descallar, Jordi  (Illes Balears, s XVI)  Poeta. Escriví en català.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descallar, Martí  (Palma de Mallorca, 1716 – Itàlia, 1799)  Historiador. Usà el pseudònim de Pròsper Martí. Pertanyia a la Companyia de Jesús. És autor de les Memòries històriques i geogràfiques d'Eivissa i Formentera. Desterrat a Itàlia amb el seu orde, hi continuà escrivint. En aquesta segona etapa de la seva vidaInici página publicà en italià Storia natural dell'isola d'Ibiza.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descallar, Mateu  (Illes Balears, s XVII)  Poeta. És autor d'unes Cobles a la Verge Maria, publicades el 1626.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descallar, Miquel Joan  (Palma de Mallorca, s XVII – 1699)  Teòleg. Fou professor de l'Estudi General. Gaudí d'un gran prestigi.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descals i Aracil, Jaume  Veure> Scals i Aracil, Jaume de.

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descamps i de Riu, Antoni Ignasi  (Perpinyà, 1620 – 1676)  Eclesiàstic jesuïta. Fou rector del col·legi de Perpinyà. Quan el Rosselló fou incorporat a França (1659) col·laborà a difondre-hi la cultura francesa i fou el primer que predicà en aquesta llengua a la catedral de Perpinyà (1676). Fou professor de l'Estudi General de la ciutat i escriví Congregació de la Verge Maria dels Socors (1666) i Vida del venerable padre Francisco Suárez (1671).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descanija, Pere  (Catalunya, s XIV)  Pintor. Treballà a Barcelona.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descàs, Miquel  (Illes Balears, s XV)  Escriptor. És autor d'una copiosa producció poètica en llengua llatina.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

descatalanització  (Catalunya, 1939 - )  Acció de fer perdre el caràcter català.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaDescatllar, Arnau  (Rosselló, s XIV)  Framenor. Germà de Ponç. El 1344, sumant-se a l'actitud del seu germà, predicà al convent perpinyanès del seu orde a favor de la incorporació del Rosselló que acabava de realitzar Pere III el Cerimoniós a expenses de Jaume III de Mallorca.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Descatllar, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1727 per Carles VI al general Antoni Descatllar i de Fontanelles (mort el 1762), únic titular.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descatllar, Macià  (Ripoll ?, Ripollès, s XVII - Catalunya, s XVII)  Frare caputxí. Era anomenat fra Jeroni de Ripoll dins de l'orde. Gaudí d'una veritable veneració popular a causa de les seves virtuts.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descatllar, Ponç  (Catalunya ?, s XIII - s XIV)  Cavaller. Serví a Sicília a les ordres del rei Frederic III. Fou figura destacada a la lluita contra els angevins quan aquests, trencant els convenis de pau establerts a Caltabellotta, tornaren a envair l'illa. Ponç Descatllar manà aleshores una part de l'exèrcit reial que, prenent per darrera el cordó de setge de Tràpani, obligà Robert de Nàpols a signar una pau precipitada com a únic recurs de salvació de les forces invasores.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descatllar, Ponç  (Catalunya ?, s XIV - s XV)  Cavaller. Procurà la fortificació del castell de Llívia. Per aquesta possessió tingué algunes rivalitats amb la vila de Puigcerdà.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Descatllar, Ramon  (País Valencià, s XIV – València, 1415)  Eclesiàstic. Abat de Ripoll (1383-1408), no prengué possessió de l'abadia fins al 1387, any en que morí Pere III, el qual l'havia cedida a Pere Batet el 1386. Durant el seu abadiat, acabà de construir el monestir. Passat al partit de Benet XIII, aquest el nomenàInici página conseller seu, administrador perpetu de Montserrat (1396) i bisbe d'Elna (1408) i de Girona (1408).

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descatllar i de Descatllar, Margarida de  (Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 - Rosselló, 23/feb/2000)  Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s'ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l'Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona. Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d'una Grammaire basique de langua catalane i edità "Rebrolls", butlletí de la Biblioteca, i "Entre tots ho farem tot", butlletí dels alumnes de l'Escola. També han convocat premis de narració i d'altres disciplines des del 1980.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descatllar i de Móra, Ponç  (Rosselló, s XIV)  Senyor del Catllar i castellà de Llívia. Ajudà Pere III el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca. Després d'haver-li confiat el castell d'Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descatllar i de Peguera, Damià  (Rosselló, 1430 - 1520)  Senyor de Catllà i castellà de Llívia. Durant l'ocupació dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1463-95) per Lluís XI, promogué la revolta dels nobles de la regió (1472). Trencat el pacte de neutralització (1473-75) dels comtats entre Lluís XI i Joan II, dirigí un atac contra Puigcerdà i sofrí dos setges al castell de Llívia (1476 i 1478). Conquerida la plaça pels francesos i volada la fortalesa (1479), fugí i continuà la lluita. L'any 1495 els comtats foren reincorporats a la corona de Catalunya-Aragó.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descatllar i de Santa Coloma, Pere  (Illes Balears, s XV – 1482)  Cavaller (o Descatlar). Mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial. Estigué al servei d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, a qui féu prèstecs importants diverses vegades. En fou recompensat amb la senyoria de Llucmajor (1438), de què no poguéInici página gaudir perquè topà amb la resistència del procurador reial Llàtzer de Lloscos i amb la dels habitants de la vila; el 1424 havia obtingut ja la castellania d'Alaró; el 1439 obtingué, a canvi, de diverses sumes, tots els drets i les regalies reials de la seca de Mallorca, coneguts amb el nom de la Bossa d'Or, drets que es mantingueren vinculats a la seva família fins al s XIX. El 1464 li foren concedides encara 4.500 lliures sobre els drets reials de la Selva. Fou procurador general del Regne de Mallorca i conseller i jurat en cap de Mallorca el 1445. Casat amb la pubilla Agnès Abrí, llurs descendents primogènits es cognominaren des d'aleshores Abrí-Descatllar.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descatllar i de Sarriera, Narcís  (Catalunya, v 1626 – Barcelona, 1707)  Noble. Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697. Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei-arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra; el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descatllar i de Tord, Francesc  (Berga, Berguedà, s XVII – Barcelona, 1715)  Militar. Formà part de les Guàrdies Catalanes en la Guerra de Successió; el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d'infanteria del Roser. Fou executat pels borbònics per haver ajudat al general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descatllar i de Tord, Joan Baptista  (la Pobla de Lillet, Berguedà, s XVII – Banyoles, Pla de l'Estany, 1744)  Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Pere de Banyoles (1703-44). Nomenat per Felip V, els partidaris de l'arxiduc Carles III li confiscaren les rendes (1705); s'exilià a Itàlia fins al 1715, i en tornar impulsà la restauració del monestir de Sant Pere i hi féu acabar les obres del temple.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDescatllar i Desbac, Lluís  (Catalunya, 1596 – 1645)  Senyor de Besora i del Catllar. Fou regent de la tresoreria (1627-29) i famós perseguidor de bandolers. Durant la Guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la Generalitat de Catalunya.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descatllar i Dessoler, Manuel  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20/abr/1674)  Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès. Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descatllar i d'Olesa, Guillem  (Palma de Mallorca, 1746 – 1801)  Financer (o Descatlar). Darrer senyor de la Bossa d'Or, era fill de Jordi Abrí-Descatllar i Fuster. Fomentà el conreu de la barrella a Mallorca, i el 1791 obtingué del rei l'habilitació del port de Mallorca per a l'exportació d'aquest producte. Posseïdor d'una gran fortuna, finançà diverses vegades serveis públics, com les mesures de precaució contra el còlera del 1787 i les de fortificació i defensa davant una eventual invasió francesa el 1798. Fou pare de Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descaus, Pere  (Barcelona, s XIV)  Banquer. Amb Andreu d'Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona; des del 1378 avançà grosses sumes de diner a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó. La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc (1381). Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDescavall, Bernat Ramon  (Berga, Berguedà, s XIV - Barcelona ?, s XIV)  Escrivà de l'ofici de mestre racional de la casa reial en temps de Pere III el Cerimoniós. Jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380. Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382. Hom el troba testimoniat almenys fins al 1386.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desclapers, Gabriel  (Catalunya, s XV)  Lul·lista. Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l'escola lul·liana de Barcelona. El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lul·lista Joan Llobet.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desclapers i Caulelles, Dídac  (Palma de Mallorca, s XVII – 1673)  Escriptor i jurista. Seguí la carrera eclesiàstica essent ja doctor en ambdós drets. Deixà nombrosos escrits no sols sobre temes jurídics, sinó també sobre matemàtiques, poesia i astronomia.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desclapers i de Puigdorfila, Joanot  (Palma de Mallorca, s XVII – 1701)  Escriptor. És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut. Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca... ha jurado defender la limpieza de María Santíssima (1696).

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desclapés, Maria de Jesús  (Palma de Mallorca, s XVII – 1668)  Escriptora i religiosa carmelitana. Fou priora del convent de Santa Teresa de Palma. Escriví la història de l'establiment i conreà en alguns escrits les llengües clàssiques.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desclapés, Miquel  (Illes Balears ?, s XV - Valldemossa, Mallorca, 1496)  Religiós cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa de Valldemossa. Assolí una fama considerable per les seves virtuts, així com per la sevaInici página vasta cultura.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desclòs, Arnau  (Illes Balears, s XV)  Escriptor. Conreà la poesia d'inspiració religiosa.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desclot, Bernat  (Catalunya, s XIII – 1288)  Cronista. Autor d'una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, la que porta el seu nom, coneguda també a través d'un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, probablement originari del vescomtat de Castellnou i relacionat amb el bisbe de València Jaspert de Botonac i de Castellnou. L'únic testimoniatge personal que en resta és el seu nom, que surt al començament de la Crònica. A través d'aquesta, però, es pot deduir que tenia accés als documents de l'arxiu reial. Segons els estudis de M. Coll i Alentorn, sembla que l'autor pot ésser identificat amb una certa seguretat amb Bernat Escrivà, cavaller del seguici reial.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desclot, Miquel  Pseudònim de l'escriptor Miquel Muñoz i Creus.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Descobridor, illa del  (Xàbia, Marina Alta Illot (o illot de l'Embolo), situat prop de la costa, a ponent del cap de la Nau, que tanca per l'est la platja de la Granadella. És un residu erosiu d'uns 300 m de longitud i 57 d'altitud. Hi ha emplaçada una antiga torre de defensa, la torre del Descobridor.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descoll, Bernat  (Catalunya, s XIV – v 1390)  Dignatari reial i cronista. Funcionari de la cancelleria de Pere III el Cerimoniós. Fou un dels redactors de la Crònica d'aquesta monarca i va intervenir, sobretot, en la redacció de la primera part, escrita entre el 1371 i el 1382. Sembla que portà el pes de la redacció general, els responsables de la qual foren el monarca mateix i altres col·laboradors, com Bernat Ramon Descavall,Inici página Arnau Torrelles i Ramon de Vilanova.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descoll, Bonanat  (Catalunya, s XIV)  Vice-almirall de Catalunya. Després de la batalla de Bòsfor, substituí Ponç de Santa Pau (1352) com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer. Fou enviat per Bernat de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya: entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser (1353).

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descoll, Ponç  (Rosselló, s XIII – s XIV)  Arquitecte. Format possiblement com a enginyer militar. A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call (1277). Fou mestre d'obres de Jaume II de Mallorca, se li deuen un gran nombre d'obres a les Illes Balears: cap al 1303 posà els fonaments de les muralles de Ciutadella, el 1305 reconstruí la torre de l'Àngel de s'Almudaina de Palma, i la més destacable, dirigí les obres del castell de Bellver, que possiblement ell mateix havia traçat. El 1311, mort el rei, tornà a Perpinyà. El seu estil es caracteritza per la sabiesa a conjuminar la robustesa de les fortificacions amb una austera gracialitat. Hom considera una aportació original seva l'ús de trompes en les capçaleres de les capelles.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Descoll i d'Oliva, Jeroni  (Barcelona, s XVI)  Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1546-54). Ciutadà honrat de Barcelona, matriculat el 1510, fou doctor en drets. Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d'exercir d'investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d'Aimeric, governador de l'illa. El 1516 pagà la portada de l'església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux. Regent de la cancelleria del Regne de Nàpols (1521), es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo. A Nàpols féu construir el seu sepulcre (1536) i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu (1537) per a l'església de Sant Miquel. El 1546 succeí Miquel May com a vice-canceller.

65 CATALUNYA - ART

Inici páginaDesconsol  (Catalunya, 1903)  Escultura de Josep Llimona. De notable regust modernista, popularitzada per la rèplica situada al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descós, Arnau (o Dezcós(Palma de Mallorca, s XV)  Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia. A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana. És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descòs, Bernat  (Illes Balears, s XV)  Poeta. Excel·lí també com a orador.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descòs, Francesc  (Illes Balears, s XV)  Gravador. Fill del poeta Bernat i nebot del filòsof Arnau. És autor d'una de les estampes més antigues del país, signada i datada (1493), representant el beat Ramon Llull.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Descòs, Miquel  (Illes Balears, s XV)  Poeta.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Descossy, Camil  (Ceret, Vallespir, 1904 - 1980)  Pintor. Format als centres oficials de París -on residí del 1923 al 1931-, fou deixeble de Cormon. El 1931 entrà de professor a l'Ecole des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967. La seva pintura, caracteritzada per l'equilibri i la força mesurada, defuig el localisme. Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres. Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut. Té, gairebé tots inèdits, poemes i novel·les en català i en francès.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Desemparats, els  (Oriola, Baix Segura Poble (cast: Los Desamparados), situat 4 km al sud-oest de la ciutat, a l'horta de la dreta del Segura, molt a prop de la ratlla de Castella. La parròquia de la Mare de DéuInici página dels Desemparats hi fou erigida en vicaria el 1778.

72 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Desemparats, els  (País Valencià, s XV - )  Advocació de la Mare de Déu. Molt popular a tot el País Valencià i a la ciutat de València, de la qual és la patrona (1885). El seu nom sembla lligat a la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desesperats (1414). El cap acoptat damunt el pit de la imatge és la causa que sigui afectuosament anomenada la Geperudeta.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Desert de les Palmes, el  (Benicàssim, Plana Alta Veure> Palmes, desert de les.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Deserts d'Avall, els  (València, Horta Sector de l'horta, al nord del barranc de Carraixet, que el separa dels Deserts de Dalt. Era anomenat antigament la Gran Foia, i Foios n'era l'únic nucli de població.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Deserts de Dalt, els  (València, Horta)  Sector de l'horta. Segons les ordenances de la sèquia de Montcada, comprèn els termes de Burjassot, Godella, Rocafort de Campolivar, Massarrojos, Benifaraig i Carpesa. És separat dels Deserts d'Avall pel barranc de Carraixet.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfar, Guillem  (Catalunya, s XIV – Nàpols, Itàlia, 1341)  Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desfar, Hug  (Catalunya, s XIII - Portopí, Palma de Mallorca, 13/set/1229)  Cavaller. Essent encara molt jove,Inici página el 1229, participà a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Trobà la mort a la batalla de Portopí.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfar, Jaspert  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d'Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d'una gran resistència.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfar, Jaume  (Manresa, Bages, s XIV - d 1374)  Jurista i cavaller. Intervingué, com a assessor jurídic, en el procés de despossessió de Jaume III de Mallorca (1343-44), i després fou assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya. Conseller de Pere III, tingué un paper important en les decisions de declarar la guerra a Gènova (1351) i a Castella (1356). Des del 1365 fou conseller de l'infant Joan. És autor d'unes glosses a les Constitucions de Catalunya.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfar, Joan  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l'expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat de Cabrera.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfar, Riambau  (Catalunya, s XIII – v 1327)  Cavaller. Lluità a la batalla del cap d'Orlando, a Sicília (1299), a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d'Almeria. Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc (1310) i de Girona-Besalú (1312, 1317 i 1318). El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres; pel camí coincidí amb l'estol en què viatjava el cronista Ramon Montaner, amic seu, i l'acomboià fins a Messina. Fou conseller reial (1321-22).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfonoll, Reinard  Veure> Fonoll, Reinard (escultor del s XIV).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesforn, Francesc  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fou delegat de Jaume II a la cort de Xipre, per tal d'informar el monarca sobre el país i les persones reials, de cara al projecte de casar amb el monarca català una de les germanes d'Enric II. Les llargues negociacions culminarien, temps després, amb la unió de Jaume amb Maria de Lusignan, la germana gran d'Enric. Més tard, tornà en ambaixada a Xipre per reclamar, en nom de Jaume II, la part incobrada del dot de Maria.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desfrull, Guerau  (Catalunya, s XIV)  Bisbe de Vic.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desi  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII)  Família de pintors. El més destacat dels seus membres fou Joan Desi.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desi, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI)  Pintor i eclesiàstic. Fill del pintor Julià Desi. Documentat a la darreria del segle. El 1576 contractà la decoració de la capella del Sagrament de la catedral de Tortosa. El 1599 féu el retaule de la casa del Consell de la mateixa ciutat, del qual formaren part l'oli la Mare de Déu dels Procuradors (a la casa de la ciutat), i altres peces (al Museu de Tortosa). Uns altres fragments conservats a la capella del palau episcopal semblen pertànyer al seu retaule de Sant Sebastià. El seu germà Vicenç Desi col·laborà amb ell.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desideri  (Barcelona ?, s IV)  Prevere de Barcelona. Juntament amb Ripari, escriví a sant Jeroni sobre l'heretgia de Vigilanci, difosa per les terres catalanes.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Desideri, Miquel  (Nàpols ?, Itàlia, s XV - ?, s XVI)  Diplomàtic (Michele Desiderio?). Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i el negus Jacob d'Etiòpia (on es traslladà per la via del golf Pèrsic), per tal d'acordar unaInici página aliança antiislàmica, davant la puixança turca.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desjardins, Arnau  (Catalunya, s XIII - Tortosa ?, Baix Ebre, 1306)  Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa (1272), substituint Bernat d'Olivella. A partir de 1277, amb els juristes Ramon de Besalú i Domènec de Terol, formà la comissió que redactà el Llibre dels Costums de Tortosa'. Col·laborà a l'organització de la conquesta de Menorca (1287). A la seva mort, fou succeït per Dalmau de Montoliu, traspassat abans de prendre possessió.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deslledó, Pere  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Féu serveis diplomàtics per compte del rei Jaume II. El 1308, en unió d'Artau Desllor, havia de dur una ambaixada al Marroc, que en acabat fou suspesa.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Artau  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Féu diversos serveis per a Pere II el Gran. El 1308, sota el regnat de Jaume II, fou nomenat amb Pere Deslledó ambaixador català al Marroc, per bé que finalment no hi anà cap dels dos. S'ocupà sovint d'atendre, per aquest temps, els fills del monarca. El 1314 assistí a Lleida al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença, i signà a l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Bernat  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Pertanyia al seguici de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, quan aquest era procurador o lloctinent al Principat del rei Jaume I el Conqueridor. Possiblement és ell el que figura a les llistes d'afavorits pel rei Jaume amb donacions a València, a causa de la col·laboració prestada a la conquesta.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesllor, Bertran  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Probablement era component de la milícia cristiana que, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, servia el rei Ibn-al-Lihyani de Tunis. Destronat aquest per Abu-Bekr, Desllor continuà lluitant contra aquest darrer. Capitanejava la milícia cristiana d'Abu-Derba, fill d'Ibn-al-Lihyani, quan tractava de reprendre Tunis i havia aconseguit de restablir el domini sobre la zona de Mahdia. Desllor fou enviat per Abu-Derba prop de Jaume II, en demanda d'ajut, el 1320.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I. Aquest el recompensà amb donacions a Morvedre.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Guillem  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Sota el regnat de Jaume II tingué un paper destacat entre els personatges als quals eren encomanats els fills del monarca. El 1315, impacient Jaume II per no tenir noves recents del viatge de Maria de Lusignan, amb la qual havia de casar-se, féu embarcar en una galera Guillem i el seu germà Simó, per tal que sortissin a l'encontre dels vaixells en què venia Maria.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1324 fou enviat per Jaume II com a ambaixador a Tunis, amb la intenció de recuperar-hi les influències tributàries i de reconstituir a les seves ordres, llogada al nou rei Abu-Bekr, una milícia cristiana tan influent com la que hi havia hagut a Tunis en temps del destronat Ibn-al-Lihyani. Desllor partí amb quatre galeres i, cregut que la intimidació prèvia seria el millor mitjà d'entrar en tractes amb Abu-Bekr, començà per atacar amb les seves naus el port de la capital tunisenca. Aquesta violència frustrà la missió que li havia estat encomanada, sobretot perquè el poderós Bernat de Boixadors desautoritzà iradament una acció empresa sense consultar-lo, per naus que depenien d'ell.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Ramon  (Montblanc, Conca de Barberà, s XIII - Catalunya, s XIII)  Cavaller. Col·laborà amb Jaume I a les campanyes de conquesta del País Valencià. Obtingué donacions de recompensa a Albaida, Rugat iInici página Carbonera.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Desllor, Roger  (Rosselló, s XIII – Salona, Grècia, s XIV)  Cavaller. Al servei del duc francès d'Atenes, Gautier de Brienne (1301-11), contractà la Gran Companyia Catalana (1310) contra els atacs del despota de l'Epir i del senyor de Blàquia. Un cop rebutjats els enemics, el duc llicencià una part de la Companyia. Les dissensions provocades per l'actitud del duc no foren resoltes, malgrat els bons oficis de Desllor, el qual captà les simpaties dels catalans. Les hostilitats acabaren amb la victòria catalana del Cefís (1311) i el ducat d'Atenes passà al domini de la Companyia Catalana, que nomenà Desllor comandant suprem. Governà el ducat fins a l'arribada de Berenguer Estanyol (1312), vicari general en representació del nou duc Manfred.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desllor, Simó  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Germà de Guillem. Seguí l'expedició de Pere II el Gran a Sicília. Fou un dels tres elegits per a custodiar i conduir el príncep de Salern Carles el Coix, presoner a la batalla naval de Nàpols, el 5/jul/1284. Després de portar-lo al Castell Nou de Barcelona, el dugueren al castell de Siurana, on passà quatre anys. Fou conseller del rei Jaume II. El 1314 fou un dels encarregats de pactar a València, amb els ambaixadors del rei de Xipre, l'enllaç de Jaume II amb Maria de Lusignan. L'any següent, per ordre del monarca, s'embarcà en una galera amb el seu germà Guillem, per sortir a l'encontre de la núvia. El 1317 organitzà el viatge a Montserrat de la reina Maria.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desmàs, Berenguer  (Catalunya, s XIII)  Jurista. Estigué al servei d'Alfons II el Franc. El 1290 el monarca el designà marmessor dels béns de Bernat Escrivà, personatge que cal identificar, probablement, amb el gran cronista Bernat Desclot.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesmàs, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Arquitecte i escultor. Fou el constructor d'una part de l'antic edifici del monestir de Montserrat. Prengué part a l'assalt al call jueu de Barcelona (1391), fet que mogué contra ell la persecució de la justícia. L'any següent obtingué el perdó reial per especial intercessió de l'abat de

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desmonells, Jaume  (Girona, s XIV)  Jurista. Fou vice-canceller de Pere III de Catalunya-Aragó i del príncep Joan, duc de Girona, des d'aquest darrer càrrec intervingué en el procès contra Bernat de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort.

101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Desnoyer, François  (Montalban, Llenguadoc, 1894 – Perpinyà, 1972)  Pintor. Estudià a París (1913) i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida (Vista de Toledo, el 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid; El port de Marsella, el 1940, Musée d'Art Moderne, París).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desola i Pujol, Francesc  (Barcelona, 1907 - )  Escriptor. Ha publicat els reculls poètics Davant la creu (1957) i Poemes de després. Guerra, exili, retorn (1958), i les obres teatrals Il·lusions en romiatge (1959) i Flama morent (1959).

Anar a:    Deo ]    [ Desbr ]    [ Descat ]    [ Descav ]    [ Dese ]    [ Desi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -