A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Dest ]    [ Desv ]    [ Deu ]    [ Dev ]    [ Dia ]    [ Diari ]

No m'agrada quan parlen de xoc de cultures, només poden xocar les incultures... (Najat el Hachmi)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de DestinoDestino  (Burgos, Castella, 1937 – Barcelona, 1980)  Setmanari d'informació general, publicat en castellà. Fundat per un grup d'empresaris i intel·lectuals catalans a Burgos. A partir del 1939 passà a ésser publicat a Barcelona i aviat va evolucionar cap a posicions més liberals i moderadament catalanistes. Editat per Josep Vergés (des de l'empresa literària Edicions Destino), va ésser dirigit, entre d'altres, per Ignasi Agustí, Néstor Luján i Xavier Montsalvatge. L'any 1974 la propietat fou traspassada, i Baltasar Porcel en fou nomenat director editorial i Josep Carles Clemente prengué la responsabilitat periodística del setmanari, que l'any 1977 passà a ésser dirigit per Josep Pernau i el 1978, per Jordi Domènech, fins a la seva desaparició. Va aconseguir una gran divulgació entre la burgesia. Durant la seva llarga trajectòria, ha tingut com a col·laboradors la majoria d'escriptors catalans de l'època.

2 CATALUNYA - EMPRESA

Destino, Edicions  (Barcelona, 1942 - )  Editorial. Fundada pel grup de la revista "Destino" per a obres en castellà: novel·la, història, guies hispàniques, divulgació arqueològica, biografia, etc. Des del 1944 publica el premi Nadal de novel·la. El 1946 inicià publicacions en català amb la col·lecció "El Dofí" (assaig, novel·la,Inici página memòries, història), on inclou des del 1969 el premi Josep Pla. D'aquest autor publicà l'obra catalana completa. Cal assenyalar les monografies il·lustrades, monumentals, sobre temes catalans. El 1996 fou absorbida per l'Editorial Planeta.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrent  (Barcelona, s XIII - s XV)  Família de ciutadans honrats, cavallers i mercaders. El primer membre conegut és Pere Destorrent.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Destorrent, Bernat Guillem  (Illes Balears, s XIV)  Almirall. El rei Sanç de Mallorca l'envià a Sardenya per reforçar-hi l'expedició de l'infant Alfons, fill de Jaume II. Arribà a Oristany el 25/oct/1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d'armes, ballesters i remers, esquivant l'estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l'accés a Càller, objectiu principal de les operacions.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrent, Francesc  (Barcelona, s XV)  Germà de Pere, amb el qual col·laborà en els seus negocis. Comprà la castellania de Mataró i esdevingué cavaller.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrent, Pere  (Barcelona, s XV – 1462)  Ciutadà honrat. Pertanyent a una família de ciutadans honrats de Barcelona i partidari de la Busca, fou conseller en cap (1460) i cònsol de Llotja. Fou pare de Jaume i Pere Destorrent i Casa-saja.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrent i Casa-saja, Jaume  (Barcelona, v 1430 – 1499)  Noble i polític. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes. Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II. AquestInici página darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l'alçament dels remences de Pere Joan Sala. De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l'organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d'Alfons el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l'oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrent i Casa-saja, Pere  (Barcelona, v 1415 – 19/mai/1462)  Noble i polític. Fill de Pere i germà de Jaume. Fou un dels dirigents moderats de la Busca. Fou batlle de Barcelona (1442) i membre del Consell de Cent. Durant les lluites amb la Biga (a mitjan s XV), fou designat conseller tercer (1453) per Galceran de Requesens, governador lloctinent de Catalunya. L'any 1458 esdevingué conseller en cap, però fou jutjat i executat a causa d'haver participat en un complot organitzat per la Busca per al retorn de Joan II.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrent i Sirvent, Pere  (Barcelona, s XV - s XVI)  Fill de Pere Destorrent i Casa-saja. Protegit pel seu oncle Jaume Destorrent i Casa-saja, ocupà la conselleria (1486 i 1495) i fou veguer de Barcelona (1500-03).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrents, Bernat  (Vic ?, Osona, s XIV)  Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l'inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d'aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrents, Celestí  (Catalunya, s XIV)  Copista. Estigué al servei del monestir de Poblet i probablement no era monjo. És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits' de Jaume I de Catalunya-Aragó, que acabà el 17/set/1343, sobre pergamí, per ordre de l'abat Ponç de Copons.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDestorrents, Pere  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d'artistes d'aquest cognom, seria el més antic dels coneguts.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrents, Rafael  (Barcelona, 1375 - 1408)  Pintor i miniaturista. Conegut amb el nom de Rafael Gregori i fill de Ramon Destorrents. El 1405 fou ordenat sacerdot, i obtingué un benefici al monestir de Pedralbes. És autor de la il·luminació del missal de Santa Eulàlia, considerada una obra mestra de la miniatura catalana de l'època. Li han estat atribuïts dibuixos en tinta del rotlle de pergamí amb les figures (en alguns casos, retrats) dels comtes de Barcelona i dels reis de Catalunya-Aragó fins a Martí l'Humà, que es conserva al monestir de Poblet.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Destorrents, Ramon  (Barcelona ?, s XIV)  Pintor de retaules i miniaturista. Successor de Ferrer Bassa com a pintor reial, apareix documentat entre el 1351 i el 1362, i potser és el Raymundus de torrente, illuminator citat el 1385. La seva vida i la seva obra són poc conegudes i aixó dificulta la identificació d'obres seves, sovint atribuïdes a d'altres. L'obra que serví per a identificar-lo és el retaule de la capella del palau de l'Almudaina, a Palma de Mallorca. Tota la seva producció demostra el coneixement de la pintura sienesa. Li han estat atribuïts un tríptic amb la Coronació de la Mare de Déu, el Calvari procedent de Balenyà i el retaule de Sant Vicenç. Possiblement en col·laboració amb Jaume Serra, féu la Passió del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa. Li han estat atribuïdes també el retaule de Santa Marta d'Iravals i la taula de Santa Marta i Santa Margarida, de la catedral de Barcelona. Com a miniaturista, el 1351, il·luminà un saltiri per a Pere el Cerimoniós. Seves o del seu taller són les miniatures del Missal de Reus (1363), de la Crónica de San Juan de la Peña (1369) i del Llibre Verd (1380).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDestorrents, Ramon  (Barcelona, s XIV)  Pintor. Apareix documentat el 1391. És possible descendent del seu homònim de major fama i potser al pare del notable miniaturista Rafael.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Destres, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp Veïnat de l'antiga parròquia de l'Albà, 1,5 km al sud-est del monestir de Santes Creus.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desumbila i Enrich, Josep  (Barcelona, 1917 - )  Escriptor. Gran promotor catòlic de l'ecumenisme a Catalunya. És autor de diversos articles i nombroses traduccions, així com de centenars de conferències. Durant el concili Vaticà II fou col·laborador del "DO-C" (Documentació del Concili) d'Holanda. El 1963 publicà el llibre El ecumenismo en España.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Desvalers, Francesc  (Illes Balears, s XIV)  Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries. Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya-Aragó per acudir a la cort a fer-ne relació.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvall, Bertran  (Catalunya, s XIV)  Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l'ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els embaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvall, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Il·luminador. És possible autor, o només copista, d'un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaDesvalls  (Sant Jordi Desvalls, Gironès Nom adoptat el 1937 per al municipi.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls, Bertran  (Barcelona, s XVII)  Polític. Fou el membre més destacat d'un llinatge que intervingué durant dos segles llargs a la vida pública barcelonina. Tenia el títol de ciutadà honrat. El 1618 era elegit conseller tercer per mort del titular en funcions. Fou conseller en cap en 1626-27. Actuà sovint com a representant o missatger del Consell de Cent. El 1634 formà part de l'ambaixada tramesa a Perpinyà per veure-hi el virrei, duc de Cardona, i protestar de l'impost dit dels quints. L'any següent, arran de les disputes sorgides entre el capítol de la seu i el Consell, fou ambaixador d'aquest davant el papa.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Desvalls, comtat de  (Catalunya Títol concedit el s XVIII per l'emperador Carles VI com a sobirà dels Països Baixos a Manuel Desvalls i de Vilanova (mort a Viena el 1760), nebot del primer marquès del Poal.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls, Francí  (Barcelona, s XV - Itàlia, 1468)  Cavaller errant. Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d'avesar-se en l'ús de les armes, i hi lluità a Ceuta (1429), combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara. Tingué, amb Riambau de Corbera, una actuació remarcable en el famós Paso Honroso (1434), que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d'aquell pas. Fou fet presoner (1435-36) arran de la batalla naval de Ponça. A la cort napolitana d'Alfons el Magnànim era tingut per un dels bells junyidors del món. El 1458 participà, en prosa retorta i filigrana, en els Deseiximents contra Fals Amor de Pere Pou. Fou executat per ordre del duc Joan de Lorena.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Desvalls, Joan  (País Valencià, s XIV – s XV)  Conseller de Martí I de Catalunya-Aragó. Conseller de Barcelona diverses vegades. Conclogué el matrimoni de Martí el Jove amb Blanca de Navarra (1401). Capità de tres naus de l'armada que anà a Sardenya (1409) per tal d'ajudar l'infant Martí el Jove. Prengué part en el combat naval de Limaire i destacà en la batalla de Sanluri, on fou un dels tres catalans que entraren amb elInici página seu estendard al castell assetjat; envià una relació dels fets als consellers de Barcelona. L'any 1420 tornà a ésser conseller segon de Barcelona.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls, Lluís Benet  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1471, poc després de la capitulació de Barcelona davant de Joan II, fou un dels aristòcrates catalans que participaren a l'acte de submissió al rei.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls i d'Alegre, Manuel  (Àustria ?, s XVIII – 1760)  Fill d'Antoni Desvalls i de Vergós. Exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor del futur emperador Josep II.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls i d'Ardena, Joan Antoni  (Barcelona, 1740 – 1820)  Hisendat i científic. Marquès d'Alfarràs i de Llupià. Estudià matemàtiques amb Tomàs Cerdà. Fou un dels fundadors (1764), i secretari permanent, de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental, que l'any 1765 es digué Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou vicepresident d'ençà del 1799. Publicà diverses obres de caràcter científic, entre les quals sobresurten: Disertación sobre los terremotos (1783), Disertación sobre los medios de perfeccionar el estudio de la meteorología, El aerómetro o pesalcores (1791). Posseïdor d'una extensa propietat a Horta (Barcelona), hi projectà, amb el concurs de l'arquitecte D. Bagutti, els jardins del Laberint. Exiliat durant l'ocupació francesa (1808-14), en tornar al país, fou un dels dos consellers nomenats pel capità general per a la construcció del canal d'Urgell. Fou representat de Barcelona a les Corts de Cadis (1812), però, delicat de salut, no pogué ésser-hi present.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls i de Sarriera, Joaquim  (Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)  Marquès sisè d'Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d'agricultura.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesvalls i de Vergós, Antoni  (el Poal, Pla d'Urgell, 21/feb/1666 – Viena, Àustria, 7/jul/1724)  Militar austriacista. Marquès del Poal. Seguí la carrera militar, i el 1700 era capità. El 1705 s'adherí al partit de l'arxiduc Carles en la guerra de Successió. Recorregué l'Urgell i la Segarra i les ciutats de Lleida i Fraga, que guanyà a la causa de l'arxiduc, i expulsà els borbònics de la Ribagorça. Més tard féu aixecar el setge de Cardona (1711), plaça defensada pel seu germà Manuel, i hi residí fins al gen/1714, data en què inicià el sosteniment de les revoltes populars a les comarques, com a cap de les forces catalanes de fora de Barcelona. Adherit a la decisió del consell de guerra de continuar la lluita (1713), planejà la tramesa d'una columna a Barcelona, que fracassà. Es replegà amb les seves forces a la vall del Llobregat i ocupà momentàniament Manresa (8/set). Després de la caiguda de Barcelona, capitulà juntament amb el seu germà Manuel (18/set). Passà a Viena i es posà al servei de l'emperador Carles VI. L'any 1716 comandava una divisió imperial contra els turcs.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls i de Vergós, Manuel  (Catalunya, 1674 – Viena, Àustria, 1774)  Militar i polític austriacista. Germà d'Antoni, amb el qual col·laborà en la guerra de Successió. Fou un dels responsables del front de Lleida i fou governador de la plaça el 1707. Cap al 1710 fou nomenat governador de Cardona, on resistí el setge del general Vendôme i un altre atac el 1713. Els darrers mesos de la resistència col·laborà activament des de Cardona a les campanyes de sosteniment de la resistència que duia el seu germà per les comarques. Capitulà el 17/set i fugí a Mallorca. Posat a les ordres del virrei, marquès de Rubí, aquest el nomenà governador d'Eivissa, càrrec que exercí fins a la capitulació de Mallorca (1715). S'exilià a Viena i es posà al servei de l'emperador Carles VI.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvalls i Font de Sant-Maurín, Lluís  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 31/des/1889)  Noble. Era alcalde de la ciutat poc abans de la revolució de setembre de 1869. Fou una personalitat ciutadana remarcable.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesvilar, Arnau  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvilar, Jaume  (Barcelona, s XIII - s XIV)  Germà de Pere Desvilar. Fou l'administrador de l'hospital dit d'En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvilar, Pere  (Catalunya, s XIII)  Marí. Es destacà comandant una galera a les guerres de Pere II el Gran contra els angevins. A les ordres de l'almirall Pere de Queralt, excel·lí a la batalla naval de Nicòtera (Calàbria, lliurada el 14 o el 16/oct/1282), i que fou un gran triomf català. Batuts ja els angevins en l'encontre, a dues milles de terra, quatre de llurs galeres fugiren fins a la platja, on les tragueren de l'aigua. Pere Desvilar hi anà amb la seva galera i una altra, i desembarcà ardidament en aquell punt. Combaté contra un bon reforç de cavalleria enemiga que hi arribà. Assolí la victòria i es retirà remolcant les quatre galeres enemigues.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvilar, Pere  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l'hospital dit d'En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Desvilar, Ponç  (Catalunya, s XII - Barcelona, 1195)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d'una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDesvilar, Ponç  (Catalunya, s XIII)  Eclesiàstic. Fou sagristà de la seu de Barcelona, almenys entre 1203 i 1211. Del 1214 al 1231 fou ardiaca de la mateixa seu. Assistí a la gran assemblea del 1228 en què fou preparada l'expedició de Jaume I de Mallorca. En el seu parlament prometé al rei d'anar-hi amb deu cavallers i dos-cents peons. Per a aquesta empresa fou croat de la mà de Joan Halgrin, cardenal de Santa Sabina i legat pontifici. Participà efectivament a l'empresa mallorquina. Li foren donades 106 cavalleries del botí pres als sarraïns.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dethorey i Camps, Ernest Maria  (Barcelona, 1901 – Estocolm, Suècia, 1992)  Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria. Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d'art, avantguardista i antiacadèmia, a "El Día" i "La Nostra Terra". Col·laborà a "La Voz de Sóller", "La Libertad" i "La Vanguardia", de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929. Republicà d'esquerres, s'exilià definitivament a la fi de la guerra civil. Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.

40 CATALUNYA - CULTURA

Déu, ballet de  (Catalunya)  FOLK  Dansa popular de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l'ofici. Té nombroses variants i una notable antiguitat. Ha estat anomenat també ballet de quatre, per tal com les parelles s'hi agrupaven de dues en dues. Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Déu, Guillem de  (Illes Balears, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel jul/1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d'imprudència. Un dels seus fills continuà al costat de l'infant fins als darrers moments. Després delInici página desastre, declarà objectivament a l'enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Déu, Jordi de  Veure> Joan, Jordi.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Déu, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Ambaixador. Alfons II de Catalunya-Aragó l'envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per a tractar una aliança amb el soldà benimerí Abü Yüsuf Ya'qüb (1287). Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalano-castellà (com s'esdevingué, efectivament, en 1289-91).

45 ILLES BALEARS - CULTURA

Deu des Teix, Es  (Illes Balears, 1962 - 1963)  Grup artístic. Format per l'escultor mallorquí Francesc Barceló i diversos pintors anglesos, australians, canadencs, francesos, italians i, principalment, nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller. Es presentà a les Galeries Quint, de Palma de Mallorca (ago/1962) i significà la manifestació més important de l'art no figuratiu a les Illes. Malgrat que aviat es disgregà, tingué una gran influència a Mallorca.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Déu i Francesc, Josep  (Reus, Baix Camp, 1858 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Fou novel·lista, poeta i comediògraf. És autor de les comèdies De vuit a nou i La cançó del matrimoni.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Déu i Ros, Joan  (Olot, Garrotxa, 1835 – 1919)  Polític republicà. Organitzà el Partit Republicà Federal a Olot i comarca; arran de la Revolució del 1868 fou alcalde d'Olot, i organitzà el cos de Voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya. Quan es produí la insurrecció republicana federal del 1869 pretengué d'ocupar Olot i, en no aconseguir-ho, hagué d'exiliar-se a França. Tornà a l'alcaldia en proclamar-se la I República (1873). Anticlerical actiu, convertí l'església de Sant Esteve, d'Olot, en caserna i presó. S'encarregà directament del comandament dels Guies Federals de l'Alta Muntanya i resistí,Inici página victoriosament, els atacs del general carlí Savalls pel des/1873. Després del cop d'estat del general Pavia (feb/1874), dimití i es traslladà a Barcelona; aviat, però, tornà amb les tropes del general Martínez Campos per tal de combatre de nou els carlins i Savalls (gen-feb/1875).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deudonat  (Catalunya, s X - 1028)  Bisbe de Barcelona. Fou successor del coratjós prelat Aeci, mort en combat durant l'expedició a Còrdova (1010). Assistí al concili provincial d'Urgell (1011). Dotà la canonja barcelonina amb l'església i les possessions de Sant Adrià de Besòs (1013). Gaudí de la confiança de la comtessa Ermessenda quan aquesta governà Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat. Fou succeït a la diòcesi per Guadall Domnuç.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deulofeu i Torres, Alexandre  (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 – Figueres, Alt Empordà, 1978)  Assagista. Llicenciat en farmàcia i en química. Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). El 1939 s'exilià a Montpeller i hi estudià art. En L'Empordà, bressol de l'art romànic (1962) i Catalunya, origen de la pintura medieval (1963) intentà de demostrar que l'art romànic tingué l'origen a Catalunya, i en Matemàtica de la història (17 vols, i un resum del mateix títol) elabora una teoria sobre els cicles històrics.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Deurer, Joan  (Illes Balears, s XIV)  Pintor. Entre la producció que se'n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l'església parroquial d'Inca.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Deusdedit  Altre nom de Deodat, bisbe de Barcelona.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDevesa, la  (Rupit i Pruit, Osona)  Veïnat i hostal, a la carretera de Vic a Olot, al sector oriental de l'altiplà de Collsacabra.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Devesa, la  (Sant Bartomeu del Grau, Osona Masia i antiga parròquia (Sant Genís Sadevesa).

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Devesa, la  (Montagut i Oix, Garrotxa Santuari (la Mare de Déu de la Devesa), al sector meridional del terme, a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Sant Julià del Mont; és l'església del veïnat dels Angles. L'edifici primitiu, romànic, fou renovat el 1540; la imatge, també romànica, fou destruïda el 1936.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

la Devesa de GironaDevesa, la  (Girona, Gironès Parc de la ciutat, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al nord-ost del nucli urbà; té unes 40 ha d'extensió i ha estat declarat (1943) parc artístic nacional. Disposa d'instal·lacions esportives, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart (antic lloc d'exercicis militars), amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans. Durant el darrer terç del s XVIII foren ja plantats arbres a la terrassa al·luvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig. Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808; durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu (1813) la urbanització, que encara persisteix, d'acord amb models francesos.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Devesa, Salvador  (Catalunya, s XIX)  Químic. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí estudis sobre la producció de colorants i de sabons.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaDevesa de Campoamor, la  (Torrevella, Baix Segura Veure> Campoamor, devesa de.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Devesa de Ferrutx, sa  (Artà, Mallorca Oriental Antiga possessió reial, al sud de la colònia de Sant Pere, adquirida per Jaume II de Mallorca el 1302, fou venuda en gran part als propietaris de son Morell el 1350.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Devesa de l'Albufera, la  (València, Horta)  Dilatada platja sorrenca, al migjorn de l'embocadura del Túria i nodrida pels seus al·luvions, la qual, ben prest, es combina en dunes i albufera. El rosari de dunes ultrapassa els 10 km de llargària, amb una amplada màxima de 2 km i de vegades en dues o tres alineacions encavalcades; les dunes més grosses, avui pràcticament fixades des de la reforestació, arriben als 7 o 8 m alt, però llur morfologia originària és molt desbaratada. El topònim sembla respondre al caràcter medieval de reserva de llenya i vedat de caça amb cérvols i senglars. El pinar és citat per Cabanilles. Del patrimoni reial passà al municipi de València el 1911. Darrerament ha sofert una especulació per a l'urbanització turística, des del Saler fins a la gola del Pujol Nou. Hi funciona un parador turístic de categoria oficial.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Deveses, les  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta Caseria, a l'extrem septentrional del terme, al sud de la serra de Sant Joan.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Deville, Gabriel  (la Tor de França, Rosselló, 1749 – 1795)  Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l'acord de Roma) el 1791. Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l'evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional. El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a lesInici página fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Devotes, pas de les  (País Valencià Congost del Cinca per on el riu deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dexeus i Font, Santiago  (Barcelona, 1897 - Sils, Selva, 1973)  Metge. El 1918 ingressà a la Maternitat de Barcelona i s'especialitzà en tocoginecologia. Posteriorment ingressà a l'Institut de Santa Madonna. El 1949 fou nomenat director de la Maternitat. Perfeccionà la tècnica del fòrceps. Entre les nombroses obres especialitzades que publicà, cal destacar Nocions de maternologia (1928), un tractat d'obstetrícia i un de ginecologia.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dexeus i Trias de Bes, Josep Maria  (Barcelona, 1924 - )  Ginecòleg. Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona (1956), dirigí la Maternitat de Barcelona (1961-73) i l'Institut Dexeus des del 1973 fins al 1990, any en què n'ocupà la presidència. Ha publicat obres de ginecologia i obstetricia i és membre de diverses societats d'aquestes disciplines, tant nacionals com internacionals.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dexeus i Trias de Bes, Santiago  (Barcelona, 1935 - )  Ginecòleg. Es doctorà en medicina a Madrid i amplià estudis a Anglaterra, França, Itàlia i Suïssa. Dirigí el Departament d'Oncologia de la Maternitat de Barcelona entre 1964 i 1972, i des del 1973 dirigí el Departament d'Obstetrícia de l'Institut Dexeus de Barcelona. En aquest institut, el 1984 dirigí la primera fecundació in vitro realitzada a Espanya, juntament amb P.N. Barri.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dextre, Nummi Emilià  (Barcelona ?, s IV - Roma ?, Itàlia, s V)  Noble romà. Fill de Pacià, bisbe de Barcelona. Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus, on diu d'ell que escriví una Omnimoda historia, que s'ha perdut. Hom l'identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l'any 395. És l'únicaInici página data certa que hom en coneix. Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats. Els fragments de Cronicó de Dextre, publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos. Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Deyà, Bartomeu  (Menorca, s XVIII)  Notari i cirurgià. És autor de nombrosos escrits jurídics i d'una compilació dels privilegis de Menorca.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Deyà, Joan  (Illes Balears, s XVIII)  Escultor. Destacaren els seus treballs de la capella de Santa Bàrbara, a l'església de Banyalbufar.

116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Deyà i Tortellà, Antoni  Veure> Mallorca, Gaietà de.

67 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Deza, Diego de  (Toro, Castella, 1443 – Sevilla, Andalusia, 1523)  Eclesiàstic dominic. Inquisidor general de Catalunya-Aragó, del 1499 al 1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor.

68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Deza, pau de (o Deça)  (Deza, Sòria, Castella, 13/mai/1361 - Terrer, Calataiud, Aragó, 14/mai/1361)  Acord entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, gestionat per Bernat de Cabrera, pel qual s'establia una concòrdia general; només en quedaven exlosos els infants Ferran i Enric de Trastàmara, com a vassalls infidels del rei castellà. L'atac de Pere I a Calataiud (1362) féu recomençar, però, la guerra.

69 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaDharma, Elèctrica  Veure> Elèctrica Dharma.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dhey  Pseudònim de l'escriptor Llorenç Villalonga i Pons.

71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Dia, El  (Terrassa, Vallès Occidental, 8/abr/1918 – jul/1936)  Diari polític i cultural. Netament nacionalista, defensà, fins al juliol de 1936, primerament la política de la Lliga, i després la d'Acció Catalana. en una segona època, durant la guerra, fou òrgan del PSUC.

72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Dia, El  (Manresa, Bages, 1929 – 1933)  Diari republicà d'esquerra publicat en català.

73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Día, El  (Alacant, mar/1915 – jul/1937)  Diari vespertí. Fou de tendència liberal durant la major part de la seva existència. Fundat per Alfons de Rojas. Durant el règim del general Berenguer semblà que defensava un republicanisme moderat, però des de l'abr/1931 estigué al costat del catolicisme d'extrema dreta. Al començament de la guerra civil espanyola el Front Popular incautà les seves instal·lacions.

74 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Día, El  (Palma de Mallorca, 31/mai/1921 – jul/1939)  Diari en castellà. Les seves instal·lacions foren comprades per la Delegación Nacional de Prensa de Falange Española per tal d'editar l'actual "Baleares". Propietat de Joan March i Ordinas, fou primerament representant d'un moderat liberalisme; després, amb la II República, anà passant a defensar postures de major conservadurisme. El primer director fou Joan Estelrich. Publicà nombroses col·laboracions en català i significà dintre del periodisme insular un notable intent de renovació. Tingué destacats col·laboradors.

75 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaDia de Baleares, El  (Palma de Mallorca, 1981 - 1998)  Diari fundat a partir de l'empresa Rey Sol SA finançada per Gabriel Barceló i la Banca Abel Matutes. El 1985 assolia una mitjana de tiratge de 16.000 exemplars. L'any 1998 fou absorbit pel "Mundo" i passà a anomenar-se "El Mundo-El Día de Baleares".

76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Día Gràfico, El  (Barcelona, 1913 – 1939)  Diari del matí. Lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon. Fou el primer a Espanya a publicar pàgines en retogravat. Acollí Eugeni d'Ors quan hagué d'abandonar de "La Veu de Catalunya" i hi publicà les glosses de Prometeu encadenat. Durant la guerra europea defensà per motius econòmics els interessos alemanys. Publicà col·laboracions en català i en la seva última etapa fou dirigit per Màrius Aguilar.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Diable, pont del  (Martorell, Baix Llobregat Pont d'origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta. En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d'ordre corinti a cada costat de l'arc, que sosté l'entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l'altra banda del pont. L'arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39. Des del 1931 és monument nacional.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Diable, pont del  (Tarragona, Tarragonès Nom popular del pont de les Ferreres.

79 CATALUNYA - CULTURA

Diabolus in Musica  (Barcelona, 1965 - )  Conjunt musical. Creat pel seu director, J. Guinjoan i per J. Panyella (sots-director del grup). El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del s XX, des d'estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia). Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.

80 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaDiada de la Sardana  (Catalunya, 1960 - )  Festivitat anual organitzada per l'Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i l'esperit de germanor sardanista. Els principals actes tenen lloc a l'anomenada ciutat pubilla, diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d'arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents.

81 ILLES BALEARS - CULTURA

Diada de Mallorca  (Mallorca, 1997 - )  Festivitat celebrada anualment el 12 de setembre. Commemora el jurament de Jaume II en aquest mateix dia de l'any 1262 dels privilegis que atorgà Jaume I a l'illa, fet pel qual hom considera la data l'inici del regne privatiu de Mallorca. La festivitat fou instituïda el 5/mai/1997 pel Consell Insular de Mallorca i se celebra a partir d'aquest mateix any.

82 CATALUNYA - CULTURA

Diada del Llibre  (Barcelona, 1923 - )  Festivitat comercial i cultural. Instituïda per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l'anniversari de la mort de Miguel de Cervantes. En ésser fixada la data el dia 23/abr, festivitat de sant Jordi, la diada arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s'estengué arreu del Principat i a d'altres poblacions dels Països Catalans. Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb un 10% de descompte, i també conferències i altres actes culturals.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Diago, Francesc  (Viver, Alt Palància, v 1560 – València, 1615)  Historiador i eclesiàstic. Professà en l'orde dels dominics (1578) i passà al convent de Santa Caterina de Barcelona com a lector de teologia. El 1602 tornà a València, on fou nomenat prior (1603) del convent de Sant Onofre. L'any 1614 Felip III el designà cronista de la corona catalano-aragonesa. És autor de la Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), de la Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603) i d'uns Anales del reino de Valencia (1613), la seva obra més important, de la qual només fou publicat el primer volum, que arriba fins al regnat de Jaume I. També escriví les biografies de sant Vicent Ferrer i de sant Ramon deInici página Penyafort.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Diago, Salvador  (País Valencià, s XVIII)  Escriptor i religiós. Publicà poemes i opuscles històrics en castellà.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

la Diagonal de BarcelonaDiagonal, la  (Barcelona, Barcelonès)  Avinguda que travessa la ciutat de llevant a ponent. Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l'Eixample. Conserva popularment el nom que Cerdà li donà. El 1924 fou oberta i urbanitzada fins al Palau Reial, i el 1958 hom hi inicià, a banda i banda, la Ciutat Universitària. Vers el 1968 hom començà a edificar-hi habitatges de luxe. És també zona d'esplai de l'alta burgesia (Club de Polo, Tennis del Turó) i d'universitaris. Del passeig de Sant Joan fins a la plaça Calvo Sotelo és una artèria comercial i de negocis. Del passeig de Sant Joan a la plaça de les Glòries té una població més popular. És una de les vies barcelonines de més circulació i, també l'enllaç entre les autopistes de llevant i de ponent. Cal destacar-ne diversos edificis modernistes d'importants arquitectes d'inicis del s XX, així com d'altres interessants edificis construïts a mitjans del mateix segle.

86 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diàleg  (València, feb/1961 – mar/1962)  Publicació ciclostilada mensual, editada pels estudiants de la facultat de dret de València, amb text bilingüe, però predominantment català. Tingué la col·laboració de diversos professors. Fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a nova generació d'escriptors valenciana. Pel mar/1963 en fou represa l'edició, gairebé exclussivament en castellà. Els redactors del primitiu "Diàleg" fundaren llavors "Concret".

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDiana  (Sant Jordi Desvalls, Gironès Veïnat, a l'esquerra de la riera de Diana, afluent, per la dreta, del Ter. L'església és dedicada a sant Feliu.

88 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Diana  (València, 1559 ?)  Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d'una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno. Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions.

89 MÓN - HISTÒRIA

Diana, comtat de la  (Cuba)  Títol nobiliari, concedit el 1881 a Joan Antoni Soler i Morell.

90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dianium  (Dénia, Marina Alta Ciutat romana corresponen a l'actual.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari Català  (Barcelona, 4/mai/1879 - 30/jun/1881)  Primer diari català. Publicat per Valentí Almirall. De tendència republicana federal, fomentà la política catalanista.

92 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diari de Balears  (Palma de Mallorca, 1/mai/1996 - )  Primer diari publicat a les Balears íntegrament en català des del 1939. Té l'origen en el diari "Baleares". Pertany al grup Serra, que edita també el diari "La Última Hora". Dirigit per Miquel Serra. És un diari d'informació general, i prestà una especial atenció a l'àmbit illenc. Diari de Balears (dBalears)

93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Barcelona  Veure> Diario de Barcelona.

94 ILLES BALEARS - PULICACIÓ

Inici páginaDiari de Buja  (Palma de Mallorca, 23/ago/1812 - 30/abr/1813)  Periòdic publicat pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà. Aparegué de manera irregular. En un mallorquí col·loquial i dialectal, del qual féu l'apologia, s'erigí en defensor de l'absolutisme a les Illes.

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Catalunya  (Barcelona, 8/jul/1900 - 13/mar/1901)  Títol que va fer servir La Veu de Catalunya.

96 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Catalunya  (Barcelona, 15/ago/1937 - 21/gen/1939)  Diari del matí. Portaveu d'Estat Català, publicat durant la guerra del 1936-39 en deixar de sortir el "Diario de Barcelona".

97 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Girona  (Girona, 1888 – 1936)  Diari. Fundat amb el títol de "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", fins a l'1/gen/1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclós, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català. Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona. Políticament simpatitzà amb la Lliga i sortí fins a l'esclat de la guerra civil. El 1986, amb la desaparició de "Los Sitios", la capçalera tornà a presidir un periòdic escrit en castellà, que fou catalanitzat una altra vegada el 1991.

98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Granollers  (Granollers, Vallès Oriental, 1/mar/1926 - 31/gen/1930)  Diari del vespre. Fou el més important entre els que sortiren a la ciutat. Subtitulat "Defensor dels Interessos de Granollers i sa Comarca", editat per l'impressor Miquel Joseph. Seguí la inspiració política de la Lliga.

99 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Mataró  (Mataró, Maresme, 5/mar/1923 – 19/jul/1936)  Diari catòlic de tarda. Dirigit per Marçal Trilla i Rostoll, defensà la postura política d'Acció Catalana. Arribava al nivell dels millors diaris barcelonins del seu temps. El 1936 se'n féu càrrec el comitè local de control i sortí fins al 1939 amb el títol de "Llibertat".

100 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaDiari de Mataró i la Comarca  (Mataró, Maresme, 1/jun/1895 - 31/mai/1920)  Diari del matí. Apareix amb el nom de "Diario de Mataró y su Comarca" i redactat en castellà. El 31/oct/1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari "La Nau".

101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Reus  (Reus, Baix Camp, 1/jul/1859 – 1938)  Diari. Fundat amb el títol de "Diario de Reus de Avisos y Noticias". L'1/oct/1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat. En 1935 passà a mans d'Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control.

102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 2/ago/1910 – 1935)  Diari. Es qualificava d'autonomista i d'avisos i notícies sota la direcció de Manuel Duran i Tortajada. Fou editat per espai de més de 25 anys. Per suspensió governativa fou transformat (1919) en "Diari de Sabadell i sa Comarca", amb nova numeració, parò amb el mateix ideari.

103 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1977 - )  Diari. Inclou articles en català i en castellà. L'any 2000 el tiratge era de 8.000 exemplars.

104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Tarragona  (Tarragona, 1/jul/1853 – 1938)  Diari. Fundat amb el nom de "Diario de Tarragona", en castellà, però amb col·laboracions en català. Catalanitzat del tot el 1931. Seguí diverses ideologies: fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cànovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent.

105 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaDiari de Tarragona  (Tarragona, 1939 - )  Diari. Inicialment en castellà amb el nom de "Diario Español de Tarragona", posteriorment modificà la seva capçalera i inclou articles en català i en castellà. L'any 2000 el tiratge era de 16.000 exemplars.

106 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Terrassa  (Terrassa, Vallès Occidental, 1977 - )  Diari. Inclou articles en català i en castellà. L'any 2000 el tiratge era d'uns 8.000 exemplars.

107 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari de Vic  (Vic, Osona, 1/mai/1930 – 1933)  Primer diari de Vic redactat en català. Fou catòlic i conservador. Vetllà pels interessos econòmics i tradicionals de la comarca.

108 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari del Migdia  (Barcelona, 14/feb/1931 - 28/feb/1931)  Diari de vida efímera, ideat per elements d'Unió Catalanista.

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari d'En Tarassona  Veure> Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico.

110 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari d'Igualada  (Igualada, Anoia, 16/mai/1931 - 18/jul/1936)  Periòdic informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una postura lleugerament nacionalista.

111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaDiari Mercantil  (Barcelona, 1887 - 5/ago/1933)  Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de "Diario Mercantil", fou catalanitzat l'1/feb/1932. En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació.

113 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 5/des/1977 - )  Butlletí. Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya que publica les disposicions oficials del govern. Aparegué el 1931 amb el nom de "Butlletí de la Generalitat de Catalunya" i, de manera, més o menys regular, es publicà fins al gener de 1939. Fou reprès amb el restabliment de la Generalitat, sota la presidència de J. Tarradellas.

112 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 1936-39)  Veure> Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Anar a:    Dest ]    [ Desv ]    [ Deu ]    [ Dev ]    [ Dia ]    [ Diari ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -