A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Diario ]    [ Diaz ]    [ Dic ]    [ Die ]    [ Dio ]    [ Do ]

Per cada edat de la vida hi ha els seus llibres fets a mida. (Ramon Miquel i Planas)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico  (Barcelona, 7/gen/1762 - 30/mai/1773)  Diari. Dirigit per P.A. Tarazona, i durà, segons sembla, fins al 28/feb/1762, amb un total de 53 números. Reaparegué el 1772, amb el nom de "Diario evangélico, histórico-político", però només durà 6 dies, i fou substituït per un "Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico", del qual es conserven 419 números, que arriben fins al 30/jul/1773. Davant les dificultats de poder-lo publicar diàriament, continuà en forma de setmanari, amb el títol de "Semanario curioso, erudito, comercial y económico", del qual sortiren 62 números.

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Capçalera del Diario de BarcelonaDiario de Barcelona  (Barcelona, 1/oct/1792 – 1984)  Diari del matí. Representant de la burgesia del s. XIX, durant l'ocupació napoleònica esdevingué el diari oficial del govern francès, el qual el féu publicar conjuntament en català i francès. El 1814 s'en féu càrrec Antoni Brusi i Mirabent -a partir d'aquell moment es conegué popularment amb el nom d'"El Brusi" -i inicià una etapa de plenitud, lligat a la Renaixença, especialment sota la direccióInici página de Mañé i Flaquer. Començà la devallada a començament del s XX, i, tot i una revifalla experimentada els anys quaranta i cinquanta, desaparegué el 1984. De 1987 a 1993, un grup editorial i financer, al qual l'ajuntament de Barcelona -que en té la titularitat- en cedí la capçalera, el tornà a publicar fins que desaparegué per donar pas al "Nou Diari", de vida efímera.

3 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario de Ibiza  (Eivissa, 1893 - )  Diari en castellà. Fundat per Francesc Escanellas. Continua publicant-se actualment. A partir de l'any 1903 hi col·laboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs. L'any 1953 publicà el suplement cultural "Isla", i actualment inclou alguns articles en català.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley  (Barcelona, 1/mai/1822 - 10/jun/1823)  Diari liberal i progressista en castellà. Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar. Des de l'1/gen/1823 suprimí la segona part del títol.

5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1900 – 1907)  Diari en castellà. Fundat per la mitra per suplir la desaparició d'"El Áncora". Fou substituït per "La Gazeta de Mallorca" (1907-10), predecessora del "Correo de Mallorca".

6 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1953 - )  Diari. Aparegut com a resultat de la fusió de "La Almudaina" i el "Correo de Mallorca". Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins al 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió. És de destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d'articles en català.

7 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaDiario de Palma  (Palma de Mallorca, 1811 – 1813)  Diari polític liberal, en castellà. Publicat per Antoni Brusi, a semblança del "Diario de Barcelona".

8 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario de Palma, El  (Palma de Mallorca, 1/gen/1852 - 31/des/1918)  Diari. Successor del "Diario Balear". D'ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.

9 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diario de Valencia  (València, jul/1790 – mai/1835)  Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín. De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.

10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diario de Valencia  (València, 1875 – 1901)  Diari en castellà. Fundat per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítul "Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios". Comprat pel partit constitucional.

11 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diario de Valencia  (València, mar/1911 – jul/1936)  Diari en castellà. Primerament fou òrgan carlí i després defensà la ideologia de la Dreta Regional Valenciana (1930-36). Aconseguí gran difusió a tot el País Valencià. L'any 1916 va promoure una campanya a favor de l'autonomia regional i durant la República publicà nombroses informacions en català.

117 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Capçalera del Diario de ValenciaDiario de Valencia  (València, 1980 - )  Diari. Fundat per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquín Maldonado Alenar i amb accionarat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch. Amb una difusió d'uns 11.000 exemplars tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d'un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa. Desaparegué el 1982, any en que fou substituït per "Noticias al Día" (1982-84), sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch. La segona època s'inicià el 1999, sota la direcció de J. Sánchez Carrascosa, amb una líniaInici página diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d'uns 3.500 exemplars.

12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diario de Villanueva y Geltrú  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1/ago/1850 – 1936)  Diari fundat per Josep Pers i Ricard; continuà la seva edició com a "Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias". Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català.

13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diario del Comercio  (Barcelona, 1889 – 1938)  Diari del matí en castellà. Fundat amb atenció especial a temes econòmics. Els comunistes se n'empararen a l'inici de la guerra de 1936-39, i sortí amb periodicitat intermitent fins a la fi del 1938.

14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diario Femenino  (Barcelona, 27/oct/1968 - )  Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d'interessar el públic femení en la informació mundial.

15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diario Mercantil  (Barcelona, 3/gen/1887 – 1932)  Diari del matí. Publicat amb el subtítol d'"Independiente, Defensor de la Producción Nacional". S'interessà principalment per les qüestions econòmiques. Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l'any 1932 fou catalanitzat amb el nom de "Diari Mercantil".

16 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diario Mercantil de Valencia  (València, nov/1833 – mar/1872)  Diari fundat per Pasqual Pérez i Joan Arolas. Difusor del Romanticisme amb la publicació d'articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà.

17 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diario Napoleónico  (València, 1808)  Diari. De poca durada, imprés als tallers del "Diario de Valencia". De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Bonaparte, sobretot aInici página partir del 28/jun, quan l'exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular.

18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia  (València, mar/1822 – jun/1823)  Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l'absolutisme. Hom l'anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l'encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda "De vida y esperanza". A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.

19 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario Patriótico de la Unión Española  (Palma de Mallorca, 1/feb/1823 - 5/nov/1823)  Diari en castellà. Fet a l'impremta de Domènec Garcia. Amb "El Grito de un Libro Europeo" -del qual sols aparegué un número el 1822-, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal. El seu lema era Constitució o mort, propugnava la sobirania popular i es planyia de l'ambient contrarevolucionari de Palma.

20 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario Político de Mallorca  (Palma de Mallorca, 15/jun/1808 - d 1812)  Periòdic. Publicat sota els auspicis de la Junta Patriòtica. Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastià Hernàndez i Morejon per tal d'informar sobre els esdeveniments de la Guerra del Francès. El 15/ago/1808 prengué el nom de "Diario de Mallorca". El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics. Amb l'aparició de l'"Aurora Patriòtica Mallorquina" (1812) es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s'esforçà a mantenir una relativa neutralitat.

21 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Diario Político y Mercantil de Palma  (Palma de Mallorca, 23/jul/1813 - 20/mai/1814)  Periòdic liberal en castellà. Redactat per Isidoro de Antillón. Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l'agricultura a Europa.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDias, Sança Ferrandis  (Aragó, s XIII - País Valencià, s XIII)  Dama. Era filla de Ferran Dias. El 1279 es casà amb Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran. El seu marit rebé del rei, el mateix any, la senyoria de Sogorb i altres terres. La seva única filla, Constança, es casà amb un dels més poderosos nobles d'Aragó, Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc de Luna.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díaz, Genís  (Villena, Alt Vinalopó, s XVII - País Valencià, s XVII)  Pintor. Fou frare de la cartoixa de Porta Coeli, i en decorà la sala capitular amb escenes de la vida de sant Bru.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díaz, Josep  (Peníscola, Baix Maestrat, 1713 - Ferrara, Itàlia, 1783)  Escriptor i jesuïta. L'expulsió de la Companyia de Jesús en temps de Carles III malmeté la seva carrera literària. Deixà escrites algunes tragèdies.

25 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Díaz, Rodrigo  (Aragó ?, s XIV)  Cavaller i lletrat (o Díez). Fou membre del consell de Pere III de Catalunya-Aragó durant la lluita d'aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló (1343-44). Nomenat vice-canceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa (1347) exigides per la Unió aragonesa. Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat. Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana. El 1348 lluità a la batalla d'Èpila, que desféu la Unió aragonesa.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz de Benjumea i d'Olla, Nicolau  (Barcelona, 1829 – 1884)  Escriptor i periodista. Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins al 1875. Dedicat a estudis cervantins, intentà d'identificar Don Quixot amb el seu autor (La estafeta de Urganda, 1861; La verdad sobre el Quijote, 1865; La génesis del Quijote, 1883). Publicà poesies en castellà i en anglès (Leyenda del corazón, 1882).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDíaz de Valdés, Pedro  (Gijón, Astúries, 1740 – Barcelona, 1807)  Bisbe de Barcelona (1798-1807). Fou rector d'Agramunt i canonge i provisor d'Urgell. Partidari de la regeneració del clericat i de l'ensenyament, com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posa en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d'Inquisidor, de membre de l'Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz i Carbonell, Romuald  (Igualada, Anoia, 1914 - )  Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s'especialitzà a Jerusalem. Ha escrit les biografies de l'abat Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d'Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz i Costa, Eusebi  (Oix, Garrotxa, 1909 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1964)  Ceramista i pintor. Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista. Fou premiat a la Biennal de Venècia (1941) i a l'Exposició Internacional de Canes (1955). Des del 1950 s'instal·là a la Bisbal d'Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díaz i Donderis, Filibert Abelard  (València, 1838 - s XIX)  Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí "El Eco del Turia", que esdevingué diari amb el títol "El Eco de Valencia", i dirigí (1863) "El Valenciano". Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Balears, Alacant, Granada i la Corunya. Publicà una Guía de Valencia.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDíaz i Pallarès, Francesc  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1823 – 1891)  Escriptor i polític liberal. És autor d'un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d'una història dels partits polítics a l'estat espanyol.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz Pimienta, Francisco  (Tazaconte, Canàries, v 1594 - Barcelona, 1652)  Marí. Fou almirall de l'armada d'Índies. Prengué part en la Guerra dels Segadors i morí en una nau davant Barcelona.

37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Díaz Romano, Francisco  (Guadalupe, Extremadura, s XVI - Sevilla ?, Andalusia, d 1554)  Impressor. Establert a València del 1531 al 1541. Es donà a conèixer el 1531 amb l'edició del Llibre de consells, de Jaume Roig, i una Oratio, del catedràtic Cosme Damià Savalls. El 1533 es traslladà al Molí de la Rovella com a successor de l'impressor Joan Jofré, de qui heretà també el senyal d'impressor. Imprimí des del Breviarium Valentinum (1533) fins als Diálogos cristianos contra la secta mahomética (1535), del canonge de Gandia Bernat Peres, el Libro de motes de damas y caballeros o el Libro de música de vihuela, de Lluís del Milà. Per l'edició del Furs de València fou nomenat impressor de la ciutat el 1539.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felip Díaz i SandinoDíaz i Sandino, Felip  (Caldetes, Maresme, 1891 – Colòmbia, v 1960)  Militar d'aviació. Participà en el desembarcament d'Alhucemas el 1925 i conspirà contra la dictadura de Primo de Rivera, especialment entre els anys 1920-30. Durant la II República fou un dels organitzadors de la Unió Militar Republicana Antifeixista. Pel jul/1936 comandava l'aeròdrom militar del Prat, i, al costat dels republicans, intervingué decisivament en l'assalt al quarter de les Drassanes de Barcelona. Ascendit a tinent coronel el 1936, fou nomenat conseller de Defensa de la Generalitat (jul-des/1936) i comandant en cap de l'aviació a Catalunya. El 1938 passà a dirigir aquest cos a tota la IV Regió Militar. En acabar la guerra s'exilià a França; posteriorment passà a Colòmbia.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDíaz i Sicart, Jacint  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1809 - Sarrià, Barcelona, 1885)  Humanista i sacerdot. Estudià a Cervera. Ocupà càtedra a Sevilla i Barcelona. En jubilarse prengué l'hàbit benedictí. És autor de diversos opuscles erudits, referents sobretot a literatura llatina.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz-Plaja i Contestí, Aurora  (Barcelona, 7/ago/1913 - 8/des/2003)  Bibliotecària i escriptora. S'ha dedicat a la crítica i a la promoció del llibre infantil. Ha publicat diversos treballs de biblioteconomia: Las bibliotecas populares (1944), Com es forma i com funciona una biblioteca (1960) i La biblioteca a l'escola (1970), premi Balmanya 1969. Ha conreat la literatura infantil en obres com Les entremaliadures de Till Olibaspill (1979) i Vides paral·leles o contes de debò (1980), entre d'altres.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz-Plaja i Contestí, Ferran  (Barcelona, 24/abr/1918 - )  Escriptor i historiador. Membre de l'Academia de la Historia, fou principalment autor d'obres de tema històric: España en sus documentos (1954-65), La sociedad española desde sus orígenes hasta nuestros días (1972). També ha destacat en l'assaig (El español y los siete pecados capitales, 1966) i en la narrativa (El desfile de la victoria, 1975; Un río demasiado ancho..., 1991).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díaz-Plaja i Contestí, Guillem  (Manresa, Bages, 23/mai/1909 – Barcelona, 27/jul/1984)  Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967). Seguidor i divulgador de l'obra d'E. d'Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d'identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978). També són importants els estudis sobre literatura catalana: L'avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d'identitatInici página (1959), Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).

38 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionari Aguiló  (Catalunya, 1915 – 1934)  Materials lexicogràfics. Aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l'Institut d'Estudis Catalans (1915-34). Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d'exemples, trets d'una extensíssima bibliografia. Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l'estudi de la llengua antiga.

39 PAÏSOS CATALANS - LITERATURA

Diccionari català-valencià-balear  (Països Catalans, 1926 – 1962)  Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, antigues i modernes, i amb indicació de les àrees geogràfiques i equivalència de cada mot en castellà. Promogut per Antoni M. Alcover, que l'inicià amb la Lletra de convit (1901). Aquest formà després una decisiva xarxa de col·laboradors a totes les comarques, els quals aportaren un material abundant, que ell ordenà, destrià i interpretà, juntament amb el seu deixeble Francesc de B. Moll, que s'hi incorporà el 1920, i amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i posteriorment d'Aina Moll i Marquès. Consta de deu volums, apareguts entre 1926 i 1962, i, a causa del seu vastíssim repertori i de la profussió de camps i matèries que hi són tractats, és considerat un dels millors repertoris de lèxic de les llengües romàniques.

41 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionari de la llengua catalana (de l'Institut d'Estudis Catalans)  (Catalunya, 1932)  Diccionari normatiu. Continuador del redactat per Pompeu Fabra -que el 1932, en el moment de la publicació, ja hi reconeixia un caràcter provisional-, el primer editat oficialment amb el nom de l'IEC i elaborat directament i exclusivament per aquest organisme acadèmic. La redacció, un dels objectius fundacionals de l'IEC, repetidament posposada ja des de l'inici, primer per causes de necessitat i després per motius polítics, fou possible gràcies a la dotació oficial rebuda per l'IEC i a la formació d'un vast equip de col·laboradors de totes les especialitats, sota el guiatge de la Secció Filològica de l'IEC i la coordinació lexicogràfica de T. Cabré. Si béInici página le DLC té caràcter normatiu, es presenta com una obra oberta a revisió i ampliacions.

40 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionari de la Llengua Catalana  (Catalunya, 1982)  Diccionari. Establert a partir dels treballs lexicogràfics de l'"Enciclopèdia Catalana" i repetidament reimprés per aquesta empresa editorial, amb ampliacions i actualitzacions. Constitueix el més extens repertori de la llengua catalana publicat i fins a l'edició del nou diccionari dit de l'Institut, ha estat la base gairebé indiscutible en la fixació de la llengua moderna, amb aportacions de tots els camps de l'ús de la llengua, la ciència i el coneixement.

42 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya  (Catalunya, 1993 - 2000)  Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l'Església catalana. És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent, que consideren aquest diccionari com un grao vers una història general de l'Església catalana, projecte nascut al Primer congrés d'Història de l'Església Catalana (1993). Té més de 400 entrades i hi han col·laborat més de 20 persones. Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s'han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense, de la de Barcelona i de la d'Elna-Perpinyà. Al nov/1998 aparegué el primer volum (A-C) i al gen/2000 el segon (D-O). La presentació oficial del Diccionari tingué lloc el 22/gen/2000 al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que ha finançat l'obra.

43 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana  (Catalunya, 1910)  Nom amb què és coneix l'obra Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana, en tres volums, publicat per l'Editorial Salvat. Parteix del diccionari Labèrnia i, a part del lèxic, inclou biografies de figures catalanes. Reeditat i millorat en quatre volums (1929-37), hi foren afegits els aspectes rellevants de la geografia catalana i fou depurat d'acord amb la llengua literària i normativa. N'aparegué un abreujament, en un sol volum, el 1938.

44 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaDiccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana  (Catalunya, 1980 - 1991)  Obra de Joan Coromines. Extens inventari lexicogràfic elaborat amb aportacions d'alguns dels seus deixebles o col·laboradors, com Joseph Gulsoy i Max Cahner. Concebut com un diccionari crític, etimològic, històric i comparatiu, complementa els reculls lexicals anteriors, sobretot amb l'aportació de nous significats i la discussió d'etimologies dubtoses sostingudes per altres autoritats, tot complementat per la rúbrica personal i les opinions del seu autor.

45 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionari General de la Llengua Catalana  (Catalunya, 1932)  Diccionari normatiu dirigit per Pompeu Fabra. Aparegut amb el finançament de F. Cambó, significà la contribució decisiva al definitiu establiment i fixació formal de la llengua catalana. És la culminació de les tasques i campanyes promogudes al tombant dels s XIX i XX -campanya de "L'Avenç", obra del Diccionari d'A.M. Alcover- per a la fixació i depuració del català modern. Ha tingut caràcter d'autoritat i de diccionari normatiu fins a l'aparició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (1995), del qual no pretengué ésser, ja en el moment de la primera edició, sinó un avançament provisional. Continuament reeditat, les reedicions han estat ampliades amb la inclusió de les addicions aprovades per la Secció Filològica de l'IEC.

118 CATALUNYA - LITERATURA

Diccionario Geográfico Universal  (Barcelona, 1831 - 1834)  Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del s XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona. Fou publicat en deu volums per l'impressor Josep Torner.

46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Dicen  (Barcelona, 4/feb/1965 – 31/des/1986)  Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13/set/1952. Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d'importància.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDicenta, Joaquín  (Calataiud, Aragó, 1863 – Alacant, 1917)  Escriptor. Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissita, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d'Echegaray, tot afegint-hi l'interès per la problemàtica social, tractada, però, d'una forma melodramàtica (Juan José, 1895). Conreà temes llegendaris i lírics: Honra y vida (1891), Curro Vargas (1892), i de tesi Los irresponsables (1892). Luciano (1894). Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol.

48 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Dictadura de Primo de Rivera  (estat espanyol, 13/set/1923 - 28/gen/1930)  Règim dictatorial. Nom amb que és coneix una part del regnat d'Alfons XIII en que el general Miguel Primo de Rivera, exercí dictatorialment el poder. En un principi les ambigües promeses fetes per Primo de Rivera feren que els sectors conservadors de Catalunya, i en especial la Lliga, donessin llur suport al cop d'estat. Tanmateix, pel decret de 18/set/1923, anomenat de Repressió del Separatisme, hom sotmetia als tribunals militars els atacs a la unitat de la pàtria i prohibia l'ús de la bandera catalana, i també el català, en les corporacions públiques del Principat. La ruptura definitiva no s'esdevingué, però, fins al 9/gen/1924, quan Primo de Rivera comunicà als prohoms de la Unión Monárquica Nacional, la Federació Monàrquica Autonomista i la...  Segueix... 

49 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises  (Perpinyà, 1914)  Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l'ajut de l'impressor Joaquim Comet. Les biografies, sovint d'una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n'indica la procedència. Va precedit d'un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix.

50 CATALUNYA - LITERATURA

dida, La  (Barcelona, 28/oct/1872)  Drama de Frederic Soler "Pitarra", estrenat al Teatre Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista. Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l'exemple més representatiu de l'intent de Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana.

51 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaDidastec  (València, 1973 - )  Fira de material d'ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància. S'hi presenten tota una gamma d'elements per a l'ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abraçen tots els nivells de l'ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de deficiències mentals i educació permanent.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Didó  Pseudònim del titillaire Ezequiel Vigués.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díeç, Manuel  Veure> Dies de Calataiud, Manuel.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Diéguez, Josefina  (Barcelona, 1896 - Catalunya, s XX)  Violinista. Estudià al Conservatori de Brussel·les. Ha donat nombrosos recitals. S'ha dedicat a l'ensenyament del violí.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dies, Ferran  (València, s XV)  Eclesiàstic i escriptor. Fill de Roderic Dies. Convocà diversos certamens literaris en honor de la Puríssima Concepció. Des de l'any 1486, per a composicions en vers, féu publicar (1487) per Lambert Palmar els texts i el cartell. També féu publicar (1488) un opuscle on reuní la Vesió de Roís de Corella (que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l'obra), un sermó de Felip de Malla, en honor també a la Puríssima, i el cartell i l'obra guanyadora del certamen del 1487, per a obres en prosa.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dies, Pere  (País Valencià, s XV - Roma ?, Itàlia, s XV)  Argenter. Treballà a la cort pontificia amb l'altre argenter saragossà Antoni Pérez de les Celles. Ambdós van fer joies destinades a presents del papa a sobirans. Dies ja treballava a Roma l'any 1455, continuà fent d'argenter durant el pontificat d'Innocenci VIII iInici página continuava encara el 1483. per ordre de Calixt III afaiçonà, en col·laboració amb Antoni Pérez, la rosa d'or regalada al rei Carles VII de França pel mai/1475, una de les més antigues que hom coneix.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dies, Roderic  (País Valencià, s XV)  Poeta. Hom en conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar (a la qual respongué també Ausiàs March), una cançó d'amor (De vui demà se'n va lo temps) i una dansa contra els tòpics amorosos de l'epoca.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dies de Calataiud, Manuel  (València, s XIV – s XV)  Escriptor. Assistí al compromís de Casp i acompanyà Alfons IV el Magnànim en la conquesta de Nàpols. Escriví un curiós tractat, Llibre de manescalia, que assolí èxit i que té un interès lèxic. Fou traduït dues vegades al castellà.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dies i Penadès, Josep  (la Llosa de Ranes, Costera, s XIX - País Valencià, s XX)  Pintor. Fou bon paisatgista. Seguí la línia de l'impressionisme.

60 CATALUNYA - LITERATURA

Dietari de la Generalitat  (Catalunya)  Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat. L'autor fou, teòricament, l'escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l'escrivania, com en el cas de Jaume Safont. En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos al·lusius als fets comentats. Les anotacions van agrupades per triennis, que comencen el primer d'agost i acaben el 31/jul. La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 (els posteriors foren destruïts a l'època borbònica), i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713. Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu (1888), que en féu un resum en castellà fins el 1598, i per l'Associació de Bibliòfils (1950), amb transcripció i comentari de Marina Mitjà, que contés la partInici página de Jaume Safont (1454-72). L'Institut d'Estudis Catalans n'havia començat una edició crítica comentada, però els plecs tirats foren destruïts el 1939. L'Arxiu de la Corona d'Aragó n'ha emprès una col·lecció completa dins la "Colección de Documentos Inéditos", de la qual han estat publicats dos volums: el primer fins el 1458 i el segon fins el 1512.

61 CATALUNYA - LITERATURA

Dietari de l'antic consell barceloní  Altre nom del Manual de Novells Ardits.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA

Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim  (Catalunya-Aragó, 1455 – 1478)  Dietari privat. Un dels més antics i més importants escrits en català. El seu autor, que fou nomenat capellà d'Alfons IV el 25/oct/1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles. L'obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l'una de l'altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona. La primera és una compilació de texts més o menys historiogràfics preexistents, que arriba fins al 1474; la segona, que té poc encara de dietari, arriba fins al 1471; les altres arriben, respectivament, fins al 1478, fins al 1461, fins al 1470, fins al 1476 i fins al 1478, data en que sembla que el dietari fou deixat ja per llest. L'Institut d'Estudis Catalans n'encomanà l'edició, publicada a despeses de la Fundació Rabell i Cibils, a Josep Sanchis i Sivera i Francesc Martorell i Trabal, el darrer dels quals l'anotà abundantment; hom en tirà nombrosos plecs. Interrompuda, però, la impressió, Josep Sanchis i Sivera edità la totalitat de l'obra el 1932.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díez de Aux, Martín  (Saragossa, s XIV – Xàtiva, Costera, 1440)  Jurista i polític. Fou batlle general (1431-34) i justícia (1434-39) d'Aragó. Autor d'un volum d'Observaciones. Fou acusat de malversacions per la reina Maria, que li demanà que renunciés al càrrec. S'hi resistí i la reina el féu empresonar i traslladar secretament al castell de Xàtiva, on morí.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDíez de Aux de Armendáriz, Luis  (Perú, s XVI – Barcelona, 1627)  Bisbe d'Urgell (1622-27). Fou lloctinent interí de Catalunya (mai/1626) després del fracàs de les corts del 1626; proposat a l'arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre'n possessió.

64 ALGUER - BIOGRAFIA

Díez de Aux de Armendáriz, Luis  (Aragó ?, 1605 - l'Alguer ?, 1689)  Bisbe de l'Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona. Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Díez de Liatzasolo, Martí  (Catalunya ?, s XVI – Barcelona, a 1583)  Escultor i tallista. Documentat des del 1521, li fou atorgada la consideració de ciutadà de Barcelona el 1531. Autor del grup de marbre del Sant Enterrament de Sant Pere de Terrassa (1539-40) i de la Mare de Déu de la Victòria de la capella del Palau de Barcelona (1556). Li ha estat atribuït, bé que sense certesa, el grup de la Dormició conservat (molt restaurat) al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedent de l'església de la Mercè.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díez de Rivera i de Valeriola, Pere  (València, 1816 – Segòvia, Castella, 1877)  Polític. Fill d'Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d'Almodóvar (gran d'Espanya des del 1875), fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76) el 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Díez i Peydró, Vicent  (València, 1861 – 1938)  Compositor i escriptor. És autor de lletra i música de diverses sarsueles, com Desde Pusol a Valencia i Flamencos y Peteneras. Com a director estrenà la majoria de les obres de Chapí. Col·laborà amb el mestre Valls a la creació del teatre líric valencià. Escriví unes seixanta obres teatrals, com El gran petardo, Autor y mártir, Les Barraques, La chent de tró, El presilari, De Valensia al cel, Portfolio de Valensia, Carceleras, més tard portada al cine, Rejas y votos, La fiesta de la campana, Porta-Coeli, Arte y amor, El amo del mar i d'altres. És autor també de peces per a orfeó, piano i cant i piano.Inici página Obtingué un premi al Certamen Internacional de Música de l'Exposició de València de 1910.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Digna, vall  (Safor Veure> Valldigna, la.

70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Diluvio, El  (Barcelona, 10/feb/1879 - 25/gen/1939)  Diari. Fou el darrer nom adoptat per "El Telégrafo", diari que aparegué el 1858. D'orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals. Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dimas, Bartomeu  (País Valencià, s XV)  Escriptor. L'any 1487 guanyà un premi atorgat per mossèn Ferran Dies a un treball en prosa sobre la Immaculada Concepció, que fou publicat a València el 1488. També concorregué a les justes poètiques religioses de 1474, organitzades per Lluís Despuig, i al certamen de Sant Cristòfol, organitzat el 1488 per Pere Gisquerol.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dimas i Graells, Joaquim  (Barcelona, 1822 – 1901)  Empresari i autor teatral. Féu la primera temptativa d'autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l'obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys. Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d'art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata. El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l'escena catalana, amb l'acceptació d'un públic d'obrers i menestrals. En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877). Moltes de les seves obres són bilingües, perInici página imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dimoni Gros, Lo  Pseudònim de l'escriptor Josep Llunas i Pujals.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dini i Facci, Bonaventura  (el Vendrell, Baix Penedès, 1876 – Barcelona, 1936)  Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l'orquestra del Liceu. Conreà la música de cambra, entre altres, amb Granados, Malats i Crickboom. A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà. Fou concertino de violoncel a l'Orquestra Pau Casals (1920-36).

75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Diniu  (Dénia, Marina Alta Hipotètica ciutat ibèrica, que hom suposava corresponent a l'actual Dénia. Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta el s XIX.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Diogène Guilera, Mercè  (Perpinyà, 1922 - )  Pintora. Es formà a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, on aprengué l'art de la tapisseria amb Carles Delclaux. La seva pintura deriva de l'impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions. Tracta temes com ara el paisatge i la natura morta. També realitzà tapissos, que representen un contrapunt a la seva pintura, atesa llur natura abstracta.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dionís, festa de Sant (o de Sant Donís)  (València, 1338 – 1707)  Commemoració anual, el 9/oct, de l'entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238). Assolí una gran solemnitat els s XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l'estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del s XVII fou dut en la processó. Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet. La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abansInici página com a coets; és també el dia de la mocadorada. Actualment hom treu la senyera pel balcó de l'ajuntament i una comitiva, presidida per l'alcalde, que duu l'espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici. Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Diosdado Caballero, Ramon  Veure> Caballero i d’Urbina, Ramon Deodat.

80 CATALUNYA - LITERATURA

Diplomatari de l'Orient Català  (Catalunya, 1914 – 1946)  Col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a l'Orient i dels ducats d'Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914. Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català. Aparegué el 1946 entre les edicions de l'Institut d'Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare. És una obra bàsica per a l'estudi de la dominació catalana a Grècia.

81 ILLES BALEARS - CULTURA

Diputació Arqueològica de les illes Balears  (Illes Balears, 1844 – 1845)  Institució oficial. Dependent de l'Academia Española y Arqueológica de Madrid. Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles. No arribà a l'any d'existència.

82 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Diputació del General  (Catalunya-Aragó, s XIII - 1714)  Organisme político-administratiu. Sorgit a la baixa edat mitjana als diferents estats de la corona catalano-aragonesa i de Navarra. Aquesta institució era originària de Catalunya, on es coneixia també amb el nom de Generalitat, i en un principi (1289) no era sinó una delegació de les Corts per procedir a la recaptació dels impostos. A les Corts valencianes designaren una Diputació del Regne el 1419.

83 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA

Inici páginaDiputació del Principat de Catalunya  (Madrid, 1789)  Representació catalana. Nom amb el qual es dirigí a les corts de Madrid per assistir al jurament de l'infant Ferran com a successor de Carles III, actitud que indicava un rebuig de la situació creada pel decret de Nova Planta de 1716.

84 CATALUNYA - POLÍTICA

Diputació General de Catalunya  (Catalunya, 26/jul/1874 – ago/1875)  Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII. Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l'1/nov/1874 i dissolta quan la Seu d'Urgell fou ocupada per l'exèrcit alfonsí. La presidí Rafael Tristany, cap de l'exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls. Publicà un "Boletón Oficial del Principado de Cataluña". El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.

85 CATALUNYA - POLÍTICA

Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 14/jul/1931 - 1932)  Organisme polític. Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya elaborat a Núria.

86 CATALUNYA - POLÍTICA

Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona  Veure> Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.

87 MÓN - LITERATURA

Disputa de l'ase  (Tunis, 1417 – 1418)  Obra d'Anselm Turmeda. Escrita en català, segons el model d'un apòleg àrab del s X. Amb un tó clarament irònic, fins i tot cínic, exposa les raons per les quals l'home és superior als animals, refutades totes per l'ase, llevat de l'encarnació del Fill de Déu. De gran popularitat en el seu temps, no se'n conserva l'original català, i el text ens ha pervingut per una traducció francesa del 1544.

88 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaDisputació d'en Buc ab son cavall  (Catalunya, s XIV)  Obra anònima (bé que atribuïda a Anselm Turmeda per M. Aguiló). Escrita segurament a la segona meitat del s XV, relata la discussió del lladre Bernat Desbuc (o des Buc) amb el seu cavall sobre uns determinats aspectes de la vida religiosa del seu temps. Consta de 343 octosíl·labs apariats. Es tracta d'una obra humorística de diàleg viu i intencionat, sense cap preocupació moralitzadora. Fou editada, entre d'altres, per Wendelin Förster (1877) i per Lluís Faraudo (1911).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dissortat, el  Sobrenom amb què és conegut Jaume d’Aragó, comte d'Urgell.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Districte Cinquè  (Barcelona, Barcelonès Una de les 12 zones administratives de la ciutat. Comprèn el Barri Xinès i es distingueix per les altes densitats d'ocupació del sòl (951 h/ha el 1965) i dels habitatges (4,3 h per habitatge sense rellogats). Situat a l'antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Paral·lel i el passeig de Colom; forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets; les cases (la majoria, dels s XVIII ì XIX) tenen un equipament deficient (només el 58% tenen aigua, gas i electricitat). La població activa és, en un 72%, treballadora, i només un 12% dels habitants procedeixen dels Països Catalans (el 1930, era un 69,5%). La densificació es produí des del principi del s XX i arribà al màxim el 1930 (1.023,6 h/ha). Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta. El pla Macià denuncià la situació del Districte Cinquè i la seva alta mortalitat, tot oposant-se al pla de Josep Vilaseca, de caire oficial, únicament viari, que no canviava les condicions dels habitatges; tanmateix, aquest pla fou aprovat per l'ajuntament el 1943.

91 ILLES BALEARS - CULTURA

Diumenge d'es Be  (Ciutadella, Menorca)  Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan. La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d'un home (s'homo d'es be) delscalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran marda viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada. L'origen d'aquest costum es relaciona ambInici página les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons.

92 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Divisió Mallorquina  (Illes Balears, gen/1811 – jul/1812)  Cos d'exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Wittingham, a base d'uns quants batallons ja existents i d'uns altres de nova creació i amb els alumnes de l'Acadèmia Militar i del Cel·legi d'Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca. El 13/abr/1813 intervingué a la batalla de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel mai/1814 preparà l'entrada de Ferran VII a Madrid.

94 CATALUNYA - POLÍTICA

Divisió Territorial de Catalunya  (Catalunya, 27/ago/1936 i 23/des/1936)  Disposicions de distribució comarcal. Realitzada per la ponència de la divisió territorial de la Conselleria d'Economia de la Generalitat i que entrà en vigor pel decret de 23/des/1936. La ponència tingué la presidència honorària de Ventura Gassol, Pau Vila com a vicepresident i Josep Iglésies com a secretari. La nova organització político- administrativa repartia el territori de les quatre províncies en nou regions dividides en 38 comarques; aquestes foren fixades tenint en compte l'àrea d'atracció i d'influència dels principals nuclis urbans i les característiques geogràfiques. Aquesta divisió, encara que suprimida l'any 1939, subsistí en els treballs geogràfics i comarcals, i serví de base per a l'estudi de la nova ordenació territorial de Catalunya i posterior llei del Parlament del 1987.

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Divisió Territorial de Catalunya  (Catalunya, abr/1987 - )  Decret de distribució comarcal realitzat per la Generalitat. Serví de base per a l'estudi la Divisió Territorial aprovada el 23/des/1936, segons la qual restaurà les comarques i creà els consells comarcals com a organismes administratius. El 1988 es passà de 38 a 41 comarques, amb la inclusió de tres de noves: l'Alta Ribagorça, el Pla d'Urgell i el Pla de l'Estany.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaD'Ivori  Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol.

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

divuitè  (País Valencià, s XIV - s XVIII)  Moneda d'argent, coneguda també amb el nom de ral d'argent. La primera notícia de l'arrendament de la seca de València per a les encunyacions d'argent és de l'any 1394, en temps del rei Joan I. Aquesta moneda era de valor d'un sou i mig, o sigui divuit diners, d'on li ve el nom. Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.

97 EUROPA - BIOGRAFIA

Djordjevic, Aleksandr  (Belgrad, Sèrvia, 1967 - )  Jugador de bàsquet. El 1996 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona fins el 1999.

115 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

dobla  (País Valencià Festa votiva que se celebra amb missa cantada i sermó.

98 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

dobler  (Illes Balears, 1300 - s XVII)  Moneda de billó amb valor de dos diners. Encunyada amb els mateixos tipus de la moneda d'argent. Anomenada també doblenc, fou instituïda per Jaume II de Mallorca el 1300. / Moneda de coure d'Eivissa, de valor de tres sous eivissencs, dels s XVI i XVII. / Moneda de Menorca, de bilió, manada encunyar per Alfons IV de Catalunya-Aragó.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Doctor Il·luminat, el  Nom donat a Ramon Llull per la filosofia escolàstica.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Doctor Scòpius  Pseudònim del periodista Joan Rendé i Masdeu.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaDofins, els  (Ciutadella, Menorca Urbanització, a la costa, a ponent de la ciutat, entre cala Espiques i cala en Forcat.

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Dolç i DolçDolç i Dolç, Miquel  (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4/des/1912 – Madrid, 27/des/1994)  Escriptor. Professor d'institut i catedràtic d'universitat. Vinculat a l'escola mallorquina, s'inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa. Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l'equip de direcció de la Fundació Bernat Metge. Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans.

104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Dolça  (Provença, França, s XII)  Filla de Ramon Berenguer III de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Ricliza, neboda de l'emperador Barba-roja. Fou promesa a Ramon, fill de Ramon V de Tolosa. A la mort del seu pare (1166) tenia quatre anys o menys. Tolosa tractà d'emparar-se de Provença, però ho impedí Alfons I de Catalunya-Aragó, cosí del seu pare, que ocupà el comtat titulant-se'n duc, per no interferir-se amb el títol de Dolça. Aquesta fou confiada a la custòdia del bisbe de Magalona. Morí jove. La seva mare tornà a casar-se amb Ramon V i Alfons I fou sobirà de Provença.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDolça  (Catalunya, s XII - Sixena ?, Aragó, s XIII)  Filla d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Es féu monja del monestir de Sixena, que havia fundat la seva mare.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolça de Barcelona  (Catalunya, v 1155 – Portugal, 1198)  Reina de Portugal. Filla de Ramon Berenguer IV i de Peronella d'Aragó, es casà amb Sanç I de Portugal. Foren fills seus Alfons II de Portugal i l'infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolça de Foix  (França, s XII – Catalunya, d 1209)  Filla de Roger III de Foix. Fou la muller d'Ermengol VII d'Urgell. Fou mare d'Ermengol VIII, comte, de Marquesa, que es casà amb Ponç III de Cabrera, i de Miracle. El 1163 fundà, amb el seu marit, el monestir de Ponts i el 1166 el monestir premonstratès de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on seria enterrada. Al testament del 1177, el seu marit la deixava marmessora, i ho fou efectivament a la mort d'Ermengol, el 1184. L'any 1191 signava unes donacions fetes pel fill Ermengol VIII i la nora Elvira de Subirats al monestir de Poblet. Mori després del seu fill Ermengol VIII.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolça I de Pallars Jussà  Veure> So, Dolça de.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolça I de Provença  (Provença, França, v 1095 - Catalunya, 1127)  Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença. Mort Gilbert (v 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva. Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l'any 1113, li feia donació dels seus territoris. Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d'Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDoldellops  (Valls, Alt Camp)  Quadra i antiga granja del monestir de Poblet. Establerta en una partida donada al monestir el 1154. L'abat Ponç de Copons (1316-48) la reformà i construí un notable edifici gòtic. Adquirida el 1700 per Joan Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins al 1930, que l'adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una col·lecció d'art modern.

111 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraDolores  (Baix Segura Municipi: 18,7 km2, 4 m alt, 7.237 hab (2014), (ant: La Virgen de los Dolores o Los Dolores). Situat a la plana al·luvial del delta del Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls, a la zona de parla castellana del País Valencià. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme, aprofitant diverses sèquies que faciliten el drenatge d'una plana al·luvial amb molt poca pendent; s'hi conreen hortalisses, cereals, cotó i patates, complementada amb algunes activitats industrials. Hi ha ramaderia bovina i ovina. La vila és coneguda popularment per La Majada, traçada a cordill, ha seguit en general les línies originàries. Sorgí el 1732 com a cap de les Pies Fundacions. El terme comprén, entre d'altres, les caseries de Mayayo i la Florida. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Dolores de Callosa, Los  (Callosa de Segura, Baix Segura)  Poble, al límit amb el terme de Catral. L'església dels Dolors esdevingué parròquial el 1952.

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Dolores de Catral, Los  (Catral, Baix Segura Barri, al límit amb el terme de Callosa de Segura, contigu al poble de Los Dolores de Callosa.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDols i Abellan, Josep Maria  Veure> Manzanares, José Mari (nom real del torero).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolsa i Ramon, Lluís  (Barcelona, 1852 - 1908)  Psiquiatre. Fill de Tomàs Dolsa i Ricart. Introduí nous mètodes terapèutics en el tranctament de malalties mentals, entre els quals el nonrestraint i el d'estimuls intel·lectuals, que fixaren les directrius de la moderna socioteràpia. Fou regidor municipal de Barcelona el 1889. El 1903 ingressà a l'Acadèmia de Medicina.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolsa i Ricart, Tomàs  (la Canonja, Tarragonès, 1816 – Barcelona, 1909)  Metge alienista. Visità França a fi d'assabentar-se de les noves tècniques emprades; al seu retorn creà la Fundació Dolsa, que establí l'Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona). El succeí en la direcció de l'Institut el seu fill Lluís Dolsa i Ramon.

Anar a:    Diario ]    [ Diaz ]    [ Dic ]    [ Die ]    [ Dio ]    [ Do ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -