A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Eb ]    [ Ec ]    [ Ed ]    [ Ei ]    [ Eix ]    [ Eixi ]

El bon periodisme ha d'aportar informació i coneixement, mai menyspreu ni enfrontament. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ebo  (Marina Alta Veure> la Vall d'Ebo.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ebo, serra d'  (Marina Alta Serra, situada a l'est de la serra de Mariola, amb inclinació cap al sud. Limita al nord per una falla amb la Vall d'Ebo, que forma la conca del riu Girona. Té una altura màxima de 945 m.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

desembarcament republicà a la batalla de l'EbreEbre, batalla de l'  (Catalunya, 24/jul/1938 - 18/nov/1938)  Acció bèl·lica. Fou la més important de la guerra civil espanyola, així com la més sagnant de les lliurades en territori català. Durant la primavera del 1938, les tropes franquistes havien dut a terme una metòdica ofensiva de cap a cap del marge dret del riu Ebre, que les havia portades fins al Mediterrani, i havia dividit en dues parts la zona republicana. En aquesta situació, el comandament político-militar republicà va intentar una ofensiva al Baix Ebre, amb la intenció de tornar a enllaçar CatalunyaInici página amb València i aïllar a la província de Castelló una important massa de maniobra enemiga; per tal d'aconseguir-ho, va acumular 100.000 homes distribuïts en tres cossos d'exèrcit sota el comandament del coronel J. Modesto i, com a cap d'operacions, el general V. Rojo. La nit del 24/jul, en un front de gairebé 100 km, es desencadenà l'ofensiva republicana. El pas del riu es portà a cap amb total...  Segueix... 

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ebre, batalla naval de l'  (delta de l'Ebre, 217 aC)  Combat naval entre cartaginesos i romans. Esdevingut prop de la desembocadura de l'Ebre, durant la Segona Guerra Púnica. El general cartaginès Àsdrubal va preparar una operació combinada per terra i mar amb la intenció de recuperar les terres al nord de l'Ebre. Gneu Corneli Escipió, més dèbil en terra, plantejà el combat al mar, durant el qual els romans van derrotar l'estol cartaginès i capturaren una bona part de les naus. Malgrat tot, l'exèrcit terrestre enemic va romandre intacte. En aquest sentit, mentre que l'historiador Titus Livi parla d'un seguit d'operacions romanes al llarg de la costa sud, Polibi diu que els romans no es van atrevir a creuar l'Ebre fins a l'arribada dels reforços manats per Publi Corneli Escipió.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, canal de la dreta de l'  (CatalunyaCanal que arrenca de l'assut de Xerta, uns 3 km aigua amunt de la vila. Segueix l'Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d'on, a la sortida, havia d'alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a sèquia. Segueix riu avall fins a l'illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó (canal de Buda). Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d'aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu. Té un recorregut d'uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits (1985) dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals i 85 km més de sèquies i petites canalitzacions, per tal de millorar-ne l'aprofitament. Rega unes 13.000 ha entre la vall baixa i el delta, completat per una xarxa de sèquies, entre les quals es destaca el canal de Calent, que arrenca de l'Enveja i arriba als sorrals de la Platjola.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEbre, canal de l'esquerra de l'  (CatalunyaCanal de regadiu, que arrenca de l'assut de Xerta, a l'extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel i s'escola, després d'uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l'illa de Buda. Construït en 1907-11, rega unes 12.000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix (delta). De la xarxa de sèquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la sèquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d'aigua amunt de l'illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida. És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l'aprofitament.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el Delta de l'EbreEbre, delta de l'  (Montsià Entrant de la costa del sud de Catalunya, entre les dues comarques, que origina el riu Ebre a la seva desembocadura per les aportacions al·luvials damunt una extensa plataforma submarina. Té una extensió d'uns 320 km2 (220 km2 de terra consolidada i 100 més entre aiguamolls, basses i illes) i una penetració, Mediterrània endins, d'uns 25 km2. Antiga ria -en època romana, Tortosa era un port marítim-, a partir del s IV comença la construcció del delta. Actualment, presenta una forma lobulada, rematada a la banda més sortint pel cap de Tortosa, a l'illa de Buda, amb dues banyes: la del Fangar i la dels Alfacs, dirigides respectivament cap al nord-oest i sud-oest, que tanquen dos golfs de poca fondària. El 1983 va ser declarat Parc Natural. La població del delta es distribueix en quatre mun.: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. La major part de les terres deltàiques són conreades i es dediquen, sobretot, al conreu de l'arròs, bé que també hi ha farratges, hortalisses i arbres fruiters.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, Depressió de l'  (Catalunya)  Veure> Depressió Central Catalana.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, l'  (Franja de Ponent / CatalunyaRiu (908 km) que neix a Fontibre (Reinosa, Santander) i desguassa a l'illa de Buda (Tortosa), el més important del vessant mediterrani. Travessa la depressió de l'Ebre. Intensament aprofitat per a la producció d'energia elèctrica i el regadiu, tot al llarg del seu curs i dels seusInici página afluents hi ha embassaments com els de la capçalera del Segre-Cinca, Mequinensa i Flix, i canals, com l'Imperial. Recull les aigües de la banda de migjorn de la serralada Cantàbrica, de gairebé tot el Pirineu i de la zona septentrional fins al límit del sistema Ibèric amb Castella. En el curs mitjà i baix rep els afluents més cabalosos, per la dreta, provinents del Pirineu, com el Segre-Cinca, i per l'esquerra, del sistema Ibèric, com el Guadalop i el Matarranya. Entra a Catalunya per Mequinensa, on rep el Segre-Cinca, i descorre per terres planes formant amplis meandres, llevat de dos punts on s'encaixa en estrets congostos: el pas de l'Ase i el de Barrufemes. Després d'aquest darrer pas s'eixampla i, passat Tortosa, s'obre en un delta que penetra 30 km a la mar. Històricament ha constituït la frontera natural entre les terres catalanes i les de Castella i Aragó.

9 CATALUNYA - CULTURA

Ebre, observatori de l'  (Roquetes, Baix Ebre Observatori. Fundat el 1904 per Ricard Cirera, de la Companyia de Jesús, de la qual depèn. Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. És un dels més complets en el seu gènere. A més, disposa de seccions d'electromagnètica, sísmica, meteorològica i ionosfèrica.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ebre, Parc Natural del Delta de l'  (Baix Ebre Veure> Delta de l'Ebre, parc natural del.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ebrón  (País Valencià)  (o Castiel) Afluent dretà del Túria, que neix a Aragó, a la serra d'Albarrasí; entra a terres valencianes aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baja.

11 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ebusus  (Eivissa)  Forma llatinitzada del nom cartaginès de l'illa d'Eivissa (Ibusim).

12 ILLES PALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaEbusus  (Eivissa, 1921 – 1924)  Revista bilingüe de l'Agrupació d'Estudis Eivissencs Ca Nostra dirigida per Isidor Macabich. Seguí la línia de "Los Archivos de Ibiza", i publicà treballs històrics i folklòrics.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ecce Homo, l'  (Borriana, Plana Baixa Santuari, 2 km al sud de la ciutat.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Echagüe y Bermingham, Rafael de  (Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)  Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.

15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Echagüe y Méndez-Vigo, Ramón de  (Madrid, 1852 – 1917)  Militar. Fill de Rafael d'Echagüe y Bermingham. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.

17 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Eclaireur des Pyrénées Orientales, L'  (Perpinyà, 1880 – 1895)  Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals. El 1885 defensà l'aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d'unió radical.

18 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Eco de Badalona, El  (Badalona, Barcelonès, 1869 – 1936)  Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals. Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936. Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.

19 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Eco de Euterpe, El  (Barcelona, 1859 – 1887)  Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d'Euterpe. A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies. Continuà sortint després de la seva mort.

98 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ

Inici páginaEco de la Clase Obrera, El  (Madrid, 5/ago/1855 – feb/1856)  Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del jul/1855 a Catalunya. Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l'associacionisme obrer i l'organització de classe.

20 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Eco del Turia, El  (València, 1857 – 1858)  Setmanari en castellà. Fundat sota la direcció de Vicent Boix. S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre. Intentava d'ocupar el buit deixat a la premsa local per la llei d'impremta de Cándido Nocedal, que féu silenciar molts de periòdics polítics. Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné; també hi col·laborà Rafael Blasco i Moreno.

21 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Ecomuseu de les Valls d'ÀneuEcomuseu de les Valls d'Àneu  (Pallars Sobirà, 1994 - )  Institució museística. Oberta al públic a la vall d'Àneu. S'integra en una nova concepció museològica i museogràfica segons la qual el museu no es reclou en un edifici sinó que abasta tot un territori, de tal manera que se vertebra a partir de diferents centres patrimonials repartits per indrets de la zona. El seu objectiu és incidir en el desenvolupament econòmic i social de la vall d'Àneu mitjançant la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni integral. Actualment disposa d'una seu principal a la casa Gassia d'Esterri d'Àneu, i diverses extensions: la serradora hidràulica d'Alós d'Isil, el conjunt monumental de Son, el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, a Escaló, i la central hidroelèctrica de Sant Maurici d'Espot. Ecomuseu de les Valls d'Àneu

22 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Economia  (Catalunya, set/1937 – 1939)  Butlletí mensual del departament d'economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936. Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra i per la transformació social que el país experimentava.

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaEconomia i Finances  (Barcelona, 1917 – 1936)  Revista quinzenal d'informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola. Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista. Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà.

24 CATALUNYA - POLÍTICA

Economia i Treball, Departament d'  (Catalunya, 1931 – gen/1939)  Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics). Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d'Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936. Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions. Fins a l'oct/1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d'Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc. D'ençà de l'oct/1934 i fins al jun/1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l'aplicació de l'autarquia econòmica. S'estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament. Arran de la crisi del mai/1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del jun/1937 fins al gen/1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d'establir l'intervencionisme i el control de l'economia per part de l'Administració.

25 CATALUNYA - EMPRESA

Econòmica Palafrugel·lense, l'  (Palafrugell, Baix Empordà, 1865 - )  Cooperativa de consum. Creada per un grup d'obrers, probablement de tendència federal, influïts per Holoyoake. És la més antiga de les catalanes. A la fi del 1865 tenia 78 socis. Tancada pel govern, fins al 1881 s'anomenà Botiga de Diversos Gèneres de Rafael Martinell. Els estatuts són del 1870, i l'actual edifici fou reformat en 1925-26 per Rafael Masó.

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaEDC  Sigla d'Esquerra Democràtica de Catalunya.

27 CATALUNYA - CULTURA

Edèn Concert  (Barcelona, fi del s XIX - s XX)  Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell. Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del s XX hi actuaren les millors atraccions de l'època.

101 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

edetà -ana  (País Valencià Poble ibèric. A l'època de la conquesta romana es trobava establert a la regió compresa entre el Turia i el Maestrat. La seva capital era Edeta, a l'emplaçament de l'actual Llíria. S'hi ha trobat una ceràmica característica, amb gran desplegament pictòric.

28 CATALUNYA - EMPRESA

Edhasa, Editorial (Editoria y Distribuidora Hispano Americana SA)  (Barcelona, 1946 - )  Empresa editorial. D'ençà de la seva existència ha mantingut un variat catàleg centrat bàsicament en la literatura de qualitat i en l'assaig. En l'edició en català destaquen el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, els llibres de gramàtica i els d'història. El 1999 inicià una col·lecció de narrativa històrica en coedició amb Editorial Columna.

29 CATALUNYA - EMPRESA

Edició de Materials (EDIMA)  (Barcelona, 1965 - fi 1968)  Editorial. Especialitzada en història i política contemporània, publicà obres com ara Stalin: una biografia política (1967), Trotski, el profeta armat (1968), ambdues d'Isaak Deutscher; La CIA: El govern invisible, de David Wise, i d'altres llibres sobre Amèrica LlatinaInici página i el món àrab.

30 CATALUNYA - EMPRESA

logo d'Edicions 62Edicions 62  (Barcelona, 1961 - )  Editorial. Fundada per M. Cahner i R. Bastardes. Va representar una renovació en l'edició catalana. El 1968 va iniciar la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, constituïda més endavant en empresa editorial independent. També ha publicat el Gran Larousse Català (1990-93). S'ha especialitzat en literatura -catalana i traduïda-, assaig i grans obres generals i d'història. Entre les nombroses col·leccions que ha editat cal esmentar: Cultura Catalana Contemporània, La Cua de Palla, Antologia Catalana, Col·lecció Blanquerna, Les Millors Obres de la Literatura Catalana, Les Millors Obres de la Literatura Universal, Clàssics del pensament modern, etc. Ha adquirit altres editorials, entre elles Empúries. Des del 1997, edita la revista "Descobrir Catalunya". Edicions 62

31 EUROPA - EMPRESA

Edicions Catalanes de París  (París, França, 1969 - 1977)  Editorial. Fundada per tal de publicar aquelles obres que la censura franquista impedia de publicar a Catalunya. Fins al 1974 fou dirigida per Josep Benet, de qui es publicà, sense nom d'autor, Catalunya sota el règim franquista (1973).

32 CATALUNYA - EMPRESA

Edicions de 1984  (Barcelona, 1983 - )  Editorial. Creada per Jordi Rojas i Carme Sansa. S'ha orientat cap a la publicació de traduccions d'obres del s XX que inclouen gèneres literaris diversos. Ha obert les col·leccions "Temps Maleïts", de narrativa, i "Soldats de Ploma", d'assaig i periodisme. Edicions de 1984

33 CATALUNYA - EMPRESA

Edigsa (Editorial General SA)  (Barcelona, 29/mai/1961 – 1983)  Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l'aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó. Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la MúsicaInici página Catalana') i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Efak, Guillem d'  Veure> Fullana i Hada d’Efak, Guillem.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Egara  (Terrassa, Vallès Occidental Antiga ciutat romana corresponent a l'actual. Fou municipi romà des de l'any 128. Es conserven un mosaic i restes de fris de l'antiga basílica romanocristiana del s V.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Egara  (Terrassa, Vallès Occidental Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, entre la carretera de Castellar del Vallès i la riera de les Arenes i el carrer de Jaume I. Format en 1952-60 per blocs d'habitatges dits Grup Ègara, ha donat nom a una zona molt extensa, mixta d'habitatge i indústria, aquesta darrera al costat de la carretera. Hi predominen els edificis d'una planta. La població, en gran part immigrada, és quasi tota obrera. El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes. L'equipament urbà és deficitari. L'empresa AEG és una de les més importants de la zona.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Egara, comtat d'  (Catalunya Títol, concedit el 1926 a Alfons Sala i Argemí.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Egara, diòcesi d'  (Catalunya, 450 – 874)  Demarcació eclesiàstica. Segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab. Comprenia probablement l'antic municipi romà d'Ègara. El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d'Ireneu a Ègara. Sembla que un altre bisbe d'aquesta ciutat, Nebridi (516-27), passà també a Barcelona, on es testimoniat el 540. Durant el període visigòtic hom coneix el nom d'uns altres sis bisbes d'Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província. El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d'Ègara. Després de la conquestaInici página carolíngia, un intent del prevere mossàrab immigrant Baió de restaurar la seu (aleshores ja a Terrassa) fracassà quan un capitular reial de Carles el Calb del 874 clogué l'afer a favor de Frodoí, bisbe de Barcelona.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Egos, cala d'  (Mallorca Cala de la costa occidental, al nord d'es Port d'Andratx.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Egual, Maria  (Castelló de la Plana, 1698 – 1735)  Poetessa. Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l'Adoració dels Reis. Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort.

41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaÈguet  (Alta Cerdanya Municipi: 4,47 km2, 1.800 m alt, 444 hab (2012), (fr: Égat). Estès al vessant meridional del roc de la Calm, al massís del Carlit. Forma la vall mitjana de la riera d'Éguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d'Estaüja. Els recursos econòmics és limiten a l'activitat agrícola poc desenvolupada, amb conreus de secà (cereals) i de regadiu, vora el riu, i a la ramadera (bestiar boví). El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat a l'esquerra de la riera d'Èguet, vora un extens caos granític; és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d'un agrupament més modern; a l'església parroquial és conserva una imatge romànica de la Mare de Déu (s XII). El lloc és esmentat ja el 839. Al sud, hi ha el mas i antiga església de Sant Esteve. Àrea comercial de Prada de Conflent. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric, Berenguer d'  (Catalunya, s XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1293)  Abat perpetu de Santes Creus (1260-93). Resolgué alguns conflictes de jurisdicció amb Poblet (1262). El 1272 allotjà Ferran Sanxis de Castro i la seva muller, perseguits per l'infant Pere, el futur Pere el Gran. Després de la tràgica mort de Ferran, en reclamà el cadàver i el féu posar a l'església del monestir, en un sepulcre de fusta. Malgrats aquests precedents, les seves relacions amb Pere II el Gran serien cordials, ja que el rei anà dues vegades a Santes Creus el 1281 i en la segona de les quals manifestà el seu desig d'ésser enterrat al monestir, voluntatInici página que posà al seu testament de 1282. El 22/mar/1283 el rei tornà al monestir per demanar consell a l'abat sobre la difícil situació política del país. L'abat assistí al monarca en els seus darrers moments, a Vilafranca (1285), i seguidament fou enterrat al monestir. L'any següent, en tornar de Mallorca l'hereu Alfons II, s'hi celebraren els solemníssims funerals. Tot seguit acompanyà el rei a Barcelona, on Roger de Lloria li manifestà la seva voluntad d'ésser enterrat als peus de Pere el Gran, desig que li confirmaria des d'Itàlia el 15/abr/1287. A la mort d'Alfons II (1291), l'abat Eimeric tractà, sense èxit, de reclamar per al seu monestir el cos del monarca difunt.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eimeric, Domènec  (València, s XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assamblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric, Guillem  (Barcelona, s XIII)  Jutge. Fou assessor jurídic de Pere II el Gran. Amb aquest caràcter l'acompanyà, el 1282, a l'expedició a Barbaria i a Sicília, on prestà al rei diversos serveis, el més important dels quals fou el d'acompanyar a Pere de Queralt i a Roís Eiximèn de Luna fins al campament de Carles d'Anjou, per trametre-li la invitació de Pere el Gran a abandonar Sicília.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric, Joan  (Barcelona ?, s XV)  Mestre d'obres i escultor (o Aimeric). Autor d'una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l'església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l'obra, i els senyals heràldics corresponents (1432). Unes estàtues d'apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEimeric, Nicolau  (Girona, 1320 – Avinyó ?, França, 1399)  Escripturista, biògraf i canonista. Teòleg dominicà, fou vicari general de l'orde (1382), inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa (1356), nomenat per Innocent VI i jutge de causes herètiques per Gregori XI. Home enèrgic i intransigent, la seva oposició als lul·listes li portà l'enemistat de Pere III el Cerimoniós. Després d'escriure un diàleg contra els lul·listes (1390) fou desterrat tres anys per Joan I. Durant el cisma d'Occident, fou partidari dels papes d'Avinyó i teòleg oficial de Climent VII i Benet XIII. Escriví el Directorium inquisitorum (1376), en què denunciava les obres de Llull per herètiques.

104 EUROPA - BIOGRAFIA

Eimeric II de Narbona  (França, s XII - v 1134)  Vescomte de Narbona. Primogènit del vescomte Eimeric I de Narbona i de Mafalda, successor seu en el comtat de Narbona. Lluità contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i Carcassona (1124), i l'any 1131 va ésser l'executor del testament de Ramon Berenguer III.

105 EUROPA - BIOGRAFIA

Eimeric VI de Narbona  (França, s XIII - v 1328)  Vescomte de Narbona. Fou fet presoner l'any 1285 per Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà per l'ajut que prestà a Jaume II de Mallorca. Tanmateix, arreglà els problemes jurisdiccionals existents entre Jaume II de Mallorca i el comte de Foix.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimeric i Saplana, Joan d'  (Catalunya, v 1455 - 1517)  Noble i polític. Lloctinent general de Mallorca (1493-1502), intentà de pacificar l'illa en dictar mesures favorables als forans i als menestrals i en reprimir amb duresa les bandositats. Per la seva gestió trobà l'oposició dels oficials reials i de les classes privilegiades, que n'aconseguiren la destitució. Rehabilitat per la cort, tornà al càrrec (1505-12).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eimilda (o Aimilda)  (França ?, s X - Barcelona ?, s X)  Comtessa de Barcelona. Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills. Possiblement tenia relació de parentiu amb duesInici página homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.

49 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaEina  (Alta Cerdanya Municipi: 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012), (fr: Eyne). Situat a l'eix pirinenc, que comprèn la llarga

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Eina, riu d'  (Saldes, Berguedà) Veure> Saldes, riu de.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Situació de l'illa d'EivissaEivissa  (Illes Balears Illa: 571,04 km2; 133.702 h (2012). Situada al sud-est de l’arxipèlag, al nord de la petita illa de Formentera, amb la qual forma el conjunt conegut des d’antic amb el nom d’illes Pitiüses. Té 170 km de costes i unes distàncies màximes de 40 km (de nord a sud) i de 15 km (d’est a oest). Forma part actualment de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Administrativament, consta de cinc municipis: la vila d’Eivissa (la capital), Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària del Riu. GEOGRAFIA FÍSICA.- El paisatge és suau i arrodonit, amb petits plegaments de tipus alpí de direcció sud-est - nord-oest, amb el puntInici página culminant a sa Talaiassa (475 m alt). Al nord-oest hi ha afloraments calcaris amb fenòmens càrstics (els Amunts). A la costa trobem grans espadats, però també platges arenoses, especialment al sector sud-est, on hi ha salines naturals explotades des de l’antiguitat. La gran badia de Portmany (nord-oest)...  Segueix... 

52 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa d'EivissaEivissa (o Vila d'Eivissa(Eivissa Municipi i capital de l'illa: 11,16 km2, 85 m alt, 49.693 hab (2014). És el terme més petit de l’illa i està situat a la costa sud-oriental, a la badia d’Eivissa, on forma una franja litoral, i la seva costa s’estén des de la platja de Talamanca fins al començament de la platja d’en Bossa. A causa de la poca extensió del terme i el creixement de la ciutat, l’activitat agrícola hi té molt poca importància. La moderna urbanització del voral de la badia i l’èxode rural produït pel turisme feren desaparèixer les anomenades feixes, un dels sistemes de conreus més interessants i característics, que consisteix en el regatge per infiltració utilitzant les terres pantanoses drenades per sèquies. El tràfic portuari centra l’activitat comercial de l’illa i, fins a la construcció de l’aeroport, fou l’únic mitjà de relació amb l’exterior. Les principals indústries són l’alimentària, la metal·lúrgica, la tèxtil i la de la fusta. Tot i aquests recursos, l’economia actual es basa en el turisme...  Segueix... 

53 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Eivissa  (Eivissa, 1972 - )  Revista quadrimestral en català, amb col·laboracions en castellà. Publicada per l'Institut d'Estudis Eivissencs com a represa de la revista "Ibiza", en castellà (amb alguna poesia en català i cançons i un refranyer de l'illa), publicada en dues èpoques per la Societat Ebusus (1944-50) i per l'Institut (1953-60).

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Eivissa, banc d'  (Calvià, Mallorca Occidental Punta sorrenca (o d'Ervissa) de la costa sud-oest de l'illa, davant l'illa de Toro.

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Eivissa, bisbat d'  (Eivissa)  Jurisdicció de l'Església Catòlica. Amb seu a la ciutat d'Eivissa, comprèn les illes d'Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d'Eivissa, disset a la resta de l'illa i tres aInici página Formentera. Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d'aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851. Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic. El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l'agregava al de Mallorca: L'agregació, tanmateix, no es féu efectiva, i la diòcesis fou regida per vicaris capitulars, com a seu vacant, i el seminari continuà. El 1927 hom restablí la seu, amb caràcter d'administració apostòlica, i el 1950 fou restaurat el bisbat titular d'Eivissa: Antoni Cardona, que tant hi influí, passà tot seguit d'administrador apostòlic a bisbe d'Eivissa. Bisbat d'Eivissa

56 ILLES BALEARS - ART

catedral d'EivissaEivissa, catedral d'  (Eivissa, Eivissa Temple principal del bisbat d'Eivissa, que té com a titular santa Maria. Al s XIV en degueren ésser construïts l'absis, les cinc capelles absidals, la torre, que té com a base irregular una d'aquestes capelles, i potser una part de la nau. L'absis servia de mur exterior de la vila, però la murada de Felip II ocultà la part inferior; també obligà a demolir la sagristia, potser del s XV, però en la reconstrucció (1592) hom degué emprar les mateixes pedres. Aquest temple gòtic, acabat al s XVI, fou objecte d'una reedificació (1712-28) que només aprofità les capelles absidals,

57 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Eivissa, diòcesi d'  (Illes BalearsVeure> Eivissa, bisbat d'.

58 ILLES BALEARS - COMARCA

Inici páginaEivissa i Formentera, Consell Insular d'  (Illes Balears)  Unitat administrativa de les Balears. Comprèn les illes d'Eivissa, Formentera i tota una sèrie d'illes circumdants: s'Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc. Històricament, i des del món greco-romà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses'. Des del 1983, amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, gaudeixen d'una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic. Aquestes illes s'articulen administrativament en 6 municipis (5 a Eivissa i 1 a Formentera). La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se'n deriven.

102 CATALUNYA - VARIS

Eix Transversal  (Catalunya)  Carretera de l'interior de Catalunya. Posa en comunicació les ciutats de Lleida i Girona, tot travessant les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra, l'Anoia, el Bages, Osona i la Selva, en un recorregut total de 204 km. La construcció de l'Eix ha suposat una revifalla de les activitats econòmiques i de la mobilitat de les comarques per on passa, a més de connectar tot un seguit de ciutats mitjanes de l'interior de Catalunya, com ara Mollerussa, Cervera, Tàrrega, Calaf, Manresa i Vic.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eixaders, els  (Belianes, Urgell Despoblat i antic poble, vora l'antic curs del riu Corb, a poca distància del canal d'Urgell. Format per unes poques cases, amb una església annexa a la parròquia de Preixana, a la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi actual.

60 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Eixalada, monestir d'  (Nyer, Conflent Antic monestir benedictí, fundat el 840. Estava situat a la riba dreta de la Tet. Fruí de la protecció del comte Miró el Vell de la Cerdanya, per mediació del qual el 871 obtingué un privilegi d'immunitat del rei Carles el Calb. Fou destruït i desaparegué definitivament (878) en el curs d'una gran revinguda de la Tet, però els monjos, dirigits pel convers Protasi i ajudats pel comte Miró, esInici página traslladaren al lloc veí de Cuixà on fundaren un nou monestir.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eixalana, Caterina  (Prades, Baix Camp, 1535 - Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1597)  Monja clarissa. Morí de resultes de les penitències que s'imposava. Fou eficaç reformadora de les clarisses de Tarragona.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Eixaló, Francesc  (Illes Balears, s XV)  Cavaller i secretari d'Alfons el Magnànim. Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l'ajut reial en la revolta dels forans.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vista de l'Eixample de BarcelonaEixample, l'  (Barcelona, Barcelonès Sector de la ciutat. Format a partir del 1859 a la zona extramurs, des del nucli antic de Barcelona fins als antics municipis de Sants, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia i Sant Martí de Provençals, que constitueix una característica trama urbana en forma de quadrícula. Hom sol distingir la dreta i l'esquerra de l'Eixample, separades pel carrer de Balmes (mirant a muntanya); la primera, edificada en gran part durant la segona meitat del s XIX per la burgesia industrial i comercial, ha sofert des del 1960 un procés de reconversió de l'ús d'habitatges residencials en serveis (oficines, bancs, hotels); l'esquerra, d'edificació més tardana, fou zona mixta d'habitació popular i petita i mitjana indústria. Actualment, però l'oposició és entre el centre i els extrems, on s'han anat concentrant establiments industrials i l'hàbitat més deteriorat. L'Eixample concentra el 42% dels llocs de treball...  Segueix... 

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Eixample, l'  (Parets del Vallès, Vallès Oriental)  Barri de la població.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eixamús, Arnau d'  (Valls, Alt Camp, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1361)  XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble. Ja en 1334, havent acompanyat l'abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d'aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l'abat. Fou elegitInici página per a l'abadiat en 1348, després de la mort consecutiva, víctimes de la pesta, dels abats anteriors Copons i Palau, el darrer dels quals només governà vuit dies. Hagué d'esmerçar-se inicialment a refer el monestir dels terribles efectes de l'epidèmia. Bastant més de mitja comunitat hi havia trobat la mort. En 1350 assistí a les Corts de Perpinyà, on fou decidit el canvi de cronologia de l'Encarnació per la de la Nativitat de Jesús. Aleshores batejà l'infant Joan, fill de Pere III. Mostrà gran energia en qüestions de règim interior. Assolí un alt nivell en la disciplina dels seus subordinats. Durant el seu temps, en estret contacte amb el rei Pere, s'ocupà de fer avançar les obres dels sepulcres reials. Foren construïdes les arcades del suport del conjunt. Fou succeït per Guillem d'Agulló.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixarc, Joan  (Lleida, s XV – València, 1520)  Eclesiàstic. Religiós agustí. Fundà diversos monestirs a València, les Balears i Sardenya.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixarc, Joan Antoni  (València ?, 1500 - Portaceli, Camp de Túria, 1565)  Historiador cartoixà. D'una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d'on fou elegit prior el 1530. És autor, entre altres obres, d'un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d'un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eixarc i Bertran, Lluís  (Barcelona, 1597 – Omura, Japó, 1627)  Missioner i beat. Ingressà a l'orde dominicà als 14 anys. Anà a Filipines (1618), on fou ordenat sacerdot (1620); aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa. El 1623 passà a les missions del Japó. Denunciat, fou empresonat (1626) i cremat viu. Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18/jul.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEixarea, l'  (València, Horta Veure> Xarea, la.

69 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Eixart, Joan d'  (Sardenya, Itàlia, s XVII)  Jurista. És autor d'un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sire acta curiarum Regni Sardiniae... (1645). També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi... (1646).

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Eixartell, vall d'  (Pollença, Mallorca Septentrional Vall, al sud del terme, entre la penya Mascorda i s'Era des Moro, drenada pel torrent de can Roig. Al centre hi ha la gran possessió de ca n'Eixartell.

71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Eixea  (la Vall de Lierp, Ribagorça Poble (1.015 m alt) i capital del municipi, al vessant meridional del Turbó, vora el barranc de Paderniu. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixea, Andreu d'  (València, s XVI)  Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València. Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Eixea, serra d'  (Costera / Vall d'Albaida Sector de la serra Grossa, al límit entre la vall de Montesa i Aielo de Malferit, entre el coll de l'estret d'Aielo i el port de l'Olleria. Culmina a 727 m alt.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Eixemeno, Joan  (Illes Balears, v 1360 - Malta o Sicília, 1420)  Teòleg, predicador i diplomàtic. Frare franciscà. Estudià a Tolosa del 1391 al 1396. Residí a Barcelona, on fou protegit per la cort reial. Era confessor de la reina Maria de Luna i de Martí el Jove, amb el qual col·laborà en l'expedició de Sardenya (1408-09).Inici página Defensà els drets de Jaume d'Urgell i intervingué en la liquidació del cisma d'Occident. Fou nomenat bisbe de Malta l'any 1418. És autor d'una sola obra, coneguda amb el títol de Contemplació de la Santa Quarantena, feta per encàrrec del rei Martí; és un extret de l'obra Arbor Vitae Crucifixae Jesu Christi de l'italià Umbertino de Casale.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eixèrica  Forma de l'antic nom del llinatge de Xèrica.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eiximenis, Francesc  (Girona, 1327 ? – Perpinyà, 1409)  Escriptor. Religiós franciscà, es va ordenar de sots-diaca a Barcelona (1352). Freqüentà diversos convents i universitats estrangeres (París, Colònia, Roma i Oxford) i va exercir la docència a Tolosa de Llenguadoc. Des de Barcelona, i sobretot des de València, on va ésser enviat el 1383 i on tingué un paper important a la cort i a l'administració, va aconseguir un gran prestigi entre la jerarquia eclesiàstica i exercí una notable influència en la societat. Els seus llibres, d'estil vivaç i no gens especulatiu, enriquits amb una gran profusió de diàlegs i anècdotes, van ésser traduïts a moltes llengües; se'n destaquen Lo Crestià, monumental projecte de catecisme o extens tractat enciclopèdic, en quatre volums, iniciat el 1381 dins una estructura fidelment escolàstica, si bé oferint una visió realista i pintoresca de la societat contemporània; el Llibre dels àngels (1392), el Llibre de les dones (1396), i altres tractats en llatí, com el Pastorale i la Vida de Jesucrist (v1397). El 1408, cridat per Benet XIII al concili de Perpinyà, hi va ésser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d'Elna.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eiximeno, Antoni  (Catalunya ?, s XVII – s XVIII)  Religiós jesuïta i filòsof. És autor d'un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s'oposava a l'acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEiximeno, Joan  (Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)  Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí el Jove. Col·laborà amb aquest a l'expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d'Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l'assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta. El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume d'Urgell, del qual també fou conseller. El 6/oct/1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l'incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta. És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d'Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l'arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d'un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí l'Humà.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eiximeno, Joaquim  (València ?, s XVII – València, s XVIII)  Pintor. Gendre i deixeble d'Espinosa. Excel·lí en les natures mortes.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eiximeno i Espinosa, Joaquim  (València, 1674 – 1754)  Pintor. Fill de Joaquim. Com ell excel·lí en la pintura de natures mortes.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eiximeno i Pujades, Antoni  (València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808)  Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València. Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell'origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini. Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l'evolució del romanticisme musical.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaeixorquia  (Catalunya Mal ús. A l'edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l'herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no. Hom no la podia reclamar dels qui havien mort impúbers i, per tant, inhàbils per a la generació; tot i això, alguns senyors l'exigien abusivament. Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II de Catalunya-Aragó.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Eixortà, serra de l'  (Marina Baixa Veure> Xortà, serra de la.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elca  (Oliva, Safor Despoblat, a la vall d'Elca, tributària, per l'esquerra, de la rambla de Gallinera. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609.

85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elca  (Salem, Vall d'Albaida Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l'expulsió (1609).

86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàElda  (Vinalopó Mitjà Municipi i capital comarcal: 45,79 km2, 395 m alt, 53.540 hab (2014). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la serralada Pre-bètica. Abundant vegetació natural i pastures. L'aprofitament del sòl per a terres de conreu és molt minso, que es reparteixen equitativament entre secà i regadiu; destaquen els ametllers, les oliveres, els vinyets, els cereals i les hortalisses. El pantà d'Elda, bastit el s XVII, és fora d'ús. La indústria  del calçat, amb gran nombre de fàbriques i indústries subsidiàries, ha estat durant anys la base de l'economia local i la causa del gran corrent immigratori dels darrers seixanta anys; la resta de les indústries tenen poc abast: fusta i del moble, cautxú i plàstics, etc. Darrerament l'activitat industrial ha minvat a favor del desenvolupament dels serveis. La ciutat, de probable origen romà, respon a un emplaçament defensiu en un colze del Vinalopó, amb el nucli medieval en un turó, amb l'antic castell d'Elda que...  Segueix... 

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaElda, comtat d'  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1577 a Joan de Coloma i de Cardona, baró d'Elda. El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo. El nét d'aquest i quart comte es casà (1634) amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d'Anna i baronessa de Finestrat (morta el 1666). A llur nét i sisè comte li fou annexada (1717) la grandesa d'Espanya pel rei-arxiduc. El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez. La baronia d'Elda havia estat adquirida vers l'any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Eldesind  (Conflent, s IX)  Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eldesind  (Catalunya, s IX)  Prohom. Fou un destacat col·laborador de Guifre el Pilós. Féu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte, tot contribuint a la tasca repobladora d'aquest.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eldesind  (Catalunya, s X)  Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l'establiment. L'any 948, gràcies als bons oficis de Gomar de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d'haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l'abat Acfred de Banyoles. L'any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós. Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l'any 974.

91 CATALUNYA - CULTURA

Eldorado Concert  (Barcelona, 1884 – 1929)  Local d'espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya. Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del s XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.

92 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaElèctrica Dharma, Companyia  (Catalunya, 1974 - )  Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny. Destacà en especial per l'ús d'elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes. D'entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991). El grup estigué a punt de dissoldre's després de la mort d'Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu. Companyia Elèctrica Dharma

93 CATALUNYA - EMPRESA

Electrometal·lúrgica de l'Ebre SA (EMESA)  (Barcelona, 1904 - )  Empresa de producció d'energia elèctrica i fabricació de carbur de calci. Constituïda amb un capital de 3.500.000 ptes. Modernament fabrica també carbonat potàssic i hidròxid de calci. El 1971 la xifra de negocis fou de 172 milions de ptes. Pertany al grup Cros.

94 CATALUNYA - EMPRESA

Electroquímica de Flix SA  (Flix, Ribera d'Ebre, 1897 - 1973)  Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica. Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L'any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària. Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella. Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l'Ebre. Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys. El 1973 fou absorbida per la Cros.

95 EUROPA . LITERATURA

Inici páginaElegies de Bierville  (a l'exili, 1942)  Conjunt de dotze poemes de Carles Riba. Foren escrits a l'exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942. En l'aspecte formal adapta al

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Elena, santuari d'  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Santuari de la Mare de Déu d'Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d'Elena (565 m alt). L'església és romànica.

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eleta, comtat d'  (Catalunya Títol, concedit el 1893 a Jaume Girona i Canaleta, senador, marquès consort d'Águila Real, nebot de Manuel Girona i Agrafel. Passà als López de Carrizosa.

Anar a:    Eb ]    [ Ec ]    [ Ed ]    [ Ei ]    [ Eix ]    [ Eixi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -