A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Eli ]    [ Elias i E ]    [ Elio ]    [ Elionor d'U ]    [ Elisav ]    [ Elv ]

La simplicitat no ha corromput mai el gust. (Joseph Joubert)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaEliana, l'  (Camp de Túria Municipi: 8,77 km2, 90 m alt, 17.501 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb l'Horta. El terreny és pla, amb algunes ondulacions cobertes de pi. La base de l'economia local és l'agricultura, majoritàriament de regadiu (hortalisses, tarongers, blat de moro, blat i pereres), al secà predomina la vinya, seguida de les oliveres i els ametllers. Completen els recursos una indústria molt diversificada i les activitats derivades de l'estiueig i les segones residències, gràcies a la proximitat de València. El municipi, segregat el 1958 de la Pobla de Vallbona, ha viscut un espectacular augment demogràfic a partir d'aquesta data. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al centre de la plana, té l'origen en una granja carmelitana. El terme comprèn, a més, nombroses urbanitzacions, com Mont-i-sol, la Cova, la caseria de la Torre de Bava i el llogaret de l'Almassereta. Àrea comercial de València. Ajuntament

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaEliana, marquesat de l'  (País Valencià Títol, concedit el 1875 a Adolfo Yanguas.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias, Ramon  (Lleida, s XIX)  Escultor. Deixeble de Manuel Corcelles. És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida (1868) i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell (presentat a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870) i el de Maximilià I.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carme Elias i BoadaElias i Boada, Carme  (Barcelona, 14/gen/1951 - )  Actriu de cinema, teatre i televisió. Ha protagonitzat, entre altres, pel·lícules com Massa vell per a morir jove (1988), Pont de Varsòvia (1990), La flor de mi secreto (1995), Manos de seda (1998), Morir (o no) (2000) i Las razones de mis amigos (2000). En teatre ha treballat sota les ordres de destacats directors en obres com El dret d'escollir (1987), El Misantrop, Lorenzaccio o Els gegants de la muntanya (1999). En televisió ha participat en sèries com Anillos de oro, Pepe Carvalho, Turno de oficio, Arnau (1994) o Dones d'aigua.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu Elias i BraconsElias i Bracons, Feliu "Apa"  (Barcelona, jun/1878 – 1948)  Pintor, crític i historiador de l'art. Germà de Francesc i Lluís. Artista prolífic, va popularitzar el pseudònim d'Apa, amb què signava les seves caricatures a les millors publicacions catalanes del primer terç del s XX, com "Cu-cut!", "Picarol", "Mirador" o "Papitu", la qual també va dirigir (1909-10). Com a escriptor, sovint amb el pseudònim de Joan Sacs, publicà entre altres el llibre de contes Vida i mort dels barcelonins (1929). Va exercir també la crítica d'art i va escriure diverses monografies sobre altres artistes com Benet i Mercadé (1921), Simó Gómez (1923), Joan Brull (1924), Soler i Rovirosa (1931) i Xavier Nogués (1929). També publicà La pintura francesa moderna fins al cubisme (1917), L'escultura catalana moderna (2 volums, 1926-28), El moble de la Xina (1927), De l'ensenyament de les Belles Arts (1932), així com també el llibre de dibuixos Kameraden (1917), de caricatures de la Primera Guerra Mundial. Com a pintor conreà una tècnicaInici página neorealista d'acurada factura.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Bracons, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1892 - Reus, Baix Camp, 27/gen/1991)  Ceramista, dibuixant i decorador de vidre. Germà de Feliu i de Lluís. Es formà com a ceramista a França i al Brasil. Es dedicà amb el temps a l'esmaltat sobre vidre, especialitat en la qual destacà molt. Posteriorment es limità a la producció industrial. Treballà en diverses poblacions fins que obrí un taller de ceràmica a Cornellà de Llobregat (1945), que després traslladà a Sant Just Desvern (1960).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Bracons, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 3/mai/1953)  Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d'Anem. Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes. Obtingueren molt d'èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Busqueta, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 27/oct/1909 - Barcelona, 6/oct/2002)  Escriptor i professor de català. Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües. El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Campins, Jordi  (Barcelona, 1912 – 1972)  Escriptor. Especialista en circ. Les seves obres alternen la biografia, els viatges i l'assaig: Gaudí (1961), Deu anys de circ (1964), Viatge per la costa catalana (1966), Pobles, viles i ciutats: Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega (1966).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElias i Cornet, Josep  (Courbevoie, França, 1941 – Barcelona, 1982)  Poeta i narrador. Publicà poesia en castellà i en català: Per a duc Bach escriví música d'orgue, a Weimar (1971, premi Carles Riba), Ideari a la recerca de la fruita tendra (1976) i Davant del fat com si no hi fos (1982), així com narració: La dona del capità (1977) i Descomposicions (1980).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i d'Aloy, Josep Antoni  (Arenys de Mar, Maresme, 1817 – Barcelona, 1881)  Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i de Molins, Antoni  (Barcelona, 1850 – 1909)  Erudit bibliògraf i arqueòleg. Dugué a terme investigacions arqueològiques i publicà Los estudios históricos y arqueológicos en Cataluña en el siglo XVIII. Director del Museu d'Antiguitats de Barcelona, fundà la "Revista Històrica Latina" (1874). Autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95) i de nombrosos articles, especialment bibliogràfics.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i de Molins, Josep  (Barcelona, 1848 – Blanes, Selva, 1928)  Advocat, economista i polític. Germà d'Antoni i de Ramon. Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914). Fundà a Barcelona el diari "La Protección Nacional", dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana. Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario' (1925).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElias i de Molins, Ramon  (Barcelona, 1853 – v 1900)  Metge. Germà d'Antoni i de Josep. És autor d'obres mèdiques.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i d'Oriola, Josep  (Ripoll, Ripollès, s XVIII)  Jurista. Gaudí al seu temps d'un prestigi considerable.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Escayol, Jacint  (Terrassa, Vallès Occidental, 1856 – 1943)  Geòleg. Deixà treballs remarcables.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Elias i Estrugós, Josep  (Catalunya Nord ?, s XVII)  Carmelità del convent de Perpinyà. Publicà, el 1644, l'obra Fènix català o Llibre de Nostra Senyora del Carme. És precedit d'una tria de poesies piadoses i d'una llista d'escriptors catalans.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Font, Ignasi  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 1902)  Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d'obres catalanes. El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Juncosa, Josep  (Tarragona, 27/mai/1880 – Barcelona, 28/gen/1944)  Periodista. Destacà en l'especialitat esportiva, que li donà una àmplia popularitat. Amb el pseudònim de Corredisses fou l'encarregat de la secció d'esports de "La Veu de Catalunya" durant més de trenta anys. Contribuí a la creació del Club de Natació Barcelona i a la construcció de l'estadi de Montjuïc.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Llobet, Joan  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)  Tenor. Debutà (1911) a l'Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen. Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i alInici página Liceu (1916-17) de Barcelona; assolí un gran renom a l'Opéra de París amb Aïda (1917) i a Trieste amb Otello. Actuà a l'Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar (1918) i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d'Itàlia. El seu germà Jaume Elias (1891-1968) fou també tenor.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elias i Sindreu, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 – 1988)  Pintor. Format a Sabadell, viatjà a París (1926-27) i s'orientà cap a una pintura de caire cezannià, centrada en el teme urbà i en la figura. Exposà a París, Sabadell (Acadèmia de Belles Arts) i Barcelona (sales Dalmau i Parés; Galeries Laietanes).

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Elias i Ubach, Núria  (Quart de Poblet, Horta, 1924 - )  Ceramista. Filla de Francesc Elias i Bracons. Casada amb el pintor Ignasi Mundó. Exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l'any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elías Riquelme, Francisco  (Huelva, Andalusia, 26/jun/1890 - Barcelona, 8/jun/1977)  Director i productor cinematogràfic. Pioner del cinema espanyol, treballà a París per a Gaumont, a Barcelona per a Éclair i com a ajudant de Griffith als EUA. Director dels films El misterio de la Puerta del Sol (1928), primer film sonor espanyol, Maria de la O (1936-39), Marta (1954).

25 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Elies  (Franja de Ponent, s XII)  Canonge de Roda de Ribagorça. Sota les indicacions del bisbe Jofré, vers el 1138 escriví la vida de l'antecessor d'aquest, sant Ramon Guillem, i molt probablement també el seu ofici litúrgic, ple de dades biogràfiques.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElies, Francesc Xavier  (Lleida, s XVIII)  Escriptor. Estudià dret a Cervera i ingresà a l'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona. Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales (1764), De vita... Augustini Carusi (1765), De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis... comentarius (1777) i traduí de l'italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc (1765), i del francès, un tractat piadós (1767).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies, Josep  (Catalunya, s XVII – Madrid, d 1749)  Compositor i organista. Format a l'escola de Cabanilles, exercí com a organista i l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i al convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Fou considerat el millor organista peninsular de l'època. La seva àmplia producció comprèn gairebé exclusivament obres per a orgue: versos, tocates, figues, passos, tiempos, passacaglie, etc, totes les quals destaquen per una tècnica contrapuntística molt rica i una harmonia molt audaç.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies i Bosquets, Josep  (Begur, Baix Empordà, s XVIII - Barcelona ?, s XIX)  Advocat. Durant la Guerra del Francès s'uní al sometent d'ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d'exèrcit de reserva. En 1821-23 fou síndic de l'ajuntament de Barcelona; com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses. Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l'audiència de Barcelona.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elies i Robert, Antoni  (Vilanova de Meià, Noguera, s XVIII - Catalunya, 1817)  Jurista i erudit. Fou doctor en filosofia i regent de lleis (1791) a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep Vega. Fou personer de Vilanova de Meià (1765) i, més tard, advocat de l'audiència del Principat i fiscal del tribunal reial de Cervera. Pertanyia a l'Acadèmia de Jurisprudència i a la de Bones Lletres (1787) de Barcelona. Publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos (1787), Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, junto con un catálogo de las obras que se han escrito desde el reinado de Jaime elInici página Conquistador (1795) i ¿Cuando tuvieron origen en Cataluña los apellidos y de qué se tomaron?' (1805).

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elig  (Elx, Baix Vinalopó Grafia antiga de la ciutat d'Elx.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Elins, monestir d'  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Monestir benedictí (Santa Cecília d'Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d'Elins), entre Cassovall i Pallerols. L'església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia. El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d'Urgell. A partir de la fi del s X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El s XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges. Reformat el 1134 per l'abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el s XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles). La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Elío y de Olandriz, Francisco Javier de  (Pamplona, Navarra, 1767 – València, 1822)  Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII i perseguí els liberals. Reinstaurà el turment i ordenà nombroses execucions. Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor  (Catalunya, s XII - s XIII)  Filla d'Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d'Elionor. Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l'òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d'evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor  (Calataiud, Aragó, 1298 - Catalunya, s XIV)  Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor  (Saragossa, Aragó, 5/jul/1378 - 5/jul/1378)  Filla de Joan I i de Mata d'Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada. El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà a la darreria de setembre.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor  (València, 2/gen/1393 – jul/1393)  Filla de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella. El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d'aquest nom, morta a les poques hores.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor  (Catalunya, s XV - Navarra ?, 1479)  Filla petita de Joan II i de Blanca de Navarra. Quan, el 1455, el seu pare desheretà dels drets sobre Navarra els fills Carles de Viana i Blanca, la nomenà hereva. El 1458 fou promesa a Alfons, germà d'Enric IV de Castella, però aquest matrimoni no es realitzà. Es casà amb Gastó, comte de Foix. Elionor ha estat feta responsable de l'emmetzinament de la seva germana Blanca, el 1464, per eliminar-la de les aspiracions a la corona navarresa, ja que el difunt Carles de Viana havia legat els seus drets a Blanca. Mort Joan II (1479), Elionor s'apressà a fer valer la voluntat del seu pare i fou efectivament coronada reina de Navarra, però morí dues setmanes després. El debatut reialme passà al seu nét Gastó Febus de Foix, que regnà tres anys, i després a la néta Caterina, que es casà amb Joan d'Albert o Labrit i seria destronada pels Reis Catòlics.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor d'Alburquerque  (Castella, s XIV - Medina del Campo, Castella, 1436)  Reina de Catalunya-Aragó (1414-16). Anomenada La Ricahembra. Filla del comte Sanç de Castella i de Beatriu de Portugal. Muller de Ferran d'Antequera (1395), després del compromís de Casp (1412), accedí al tron. A la mort del seu marit (1416), fou proclamat rei de Catalunya-Aragó el seu primogènit Alfons IV el Magnànim. Acusada de conspirar contra Joan II de Castella (1430), fou empresonada a Tordesillas, i les seves terres, confiscades i lliurades al conestable Álvaro de Luna.

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Aragó  (Santa Maria del Puig, Horta, 1358 – Cuéllar, Castella, 1382)  Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d'Elionor de Sicília. Esposa de Joan I de Castella i mare d'Enric III de Castella i de Ferran d'Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d'Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412).

40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Aragó  (Catalunya ?, s XV - Portugal ?, 1444)  Reina de Portugal. Filla de Ferran I d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque. Fou reina en casar-se (1428) amb el futur Eduard I. Restà vídua el 1438, i fou regent del seu fill Alfons V.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Castella  (Castella, v 1203 – Burgos, Castella, 1244)  Reina de Catalunya-Aragó. Filla d'Alfons VIII de Castella i germana de Ferran III el Sant. Es casà el 1221 amb Jaume I el Conqueridor quan aquest tenia només tretze anys. El 1229 el rei Jaume obtingué el divorci al·legant el seu parentiu, ja que ambdós eren besnéts d'Alfons VII de Castella. El seu fill Alfons fou, tanmateix, declarat hereu de la corona catalano-aragonesa, però morí abans que el seu pare, el 1260. Elionor se'n tornà a Castella i morí al monestir de Las Huelgas.

42 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor de Castella  (Castella, v 1307 – Castrojeriz, Castella, 1358)  Reina de Catalunya-Aragó. Filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal. Casada amb Alfons III el Benigne (1329), vidu de Teresa d'Entença, conspirà en favor dels seus fills Ferran i Joan amb donacions territorials, que comprenien gairebé tot el regne de València, i que, després de la protesta d'una delegació valenciana, dirigida per Guillem de Vinatea, foren revocades (1332). Després d'haver fracassat la revolta de la Unió Valenciana contra Pere III el Cerimoniós, fugí a Castella (1335) i donà suport a Pere I el Cruel. Passat el seu fill Ferran al bàndol del rei català, Pere el Cruel feu matar primer el seu germà, l'infant Joan, i poc després també Elionor, que havia estat tancada a la fortalesa de Castrojeriz.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Empúries  (Catalunya, s XIV)  Única filla del comte Joan I d'Empúries i de la primera muller d'aquest, Blanca de Sicília. Morí jove.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor de Pallars  (Catalunya, s XV)  Filla d'Arnau Roger IV de Pallars i de Joana de Cardona. El seu germà Hug Roger III la casà amb el noble portuguès Joan d'Almada, comte d'Abranches, seguidor del conestable Pere de Portugal. La unió era part de la política del comte pallarès, ferm conductor de la lluita contra Joan II. Elionor no trigà a conspirar, en tot cas, a favor del bàndol reialista. S'hi passà, amb el seu marit, el 1471.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Portugal  (Portugal, 1328 - prop de Xèrica, Alt Palància, 1348)  Reina de Catalunya-Aragó. Filla d'Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella. Fou la segona muller de Pere III el Cerimoniós. Es traslladà amb el seu marit a València en plena revolta unionista, més endavant partiren cap a Terol i, a causa de la pesta negra, se n'anaren a Xèrica, on morí.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaElionor de Prades  (Catalunya, v 1333 – Barcelona, 1416)  Reina de Xipre. Filla de l'infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix. Es casà amb Pere de Lusignana, comte de Trípoli, el qual heretà el regne de Xipre (1360). Apassionada i violenta, les seves intrigues foren causa de la mort del marit (1369) i del cunyat. Enemistada amb el seu fill, Pere II, el seu cosí Pere III de Catalunya-Aragó, la féu anar a Barcelona (1381), on acabà els seus dies com a terciària franciscana. Va ésser un personatge popular en la literatura de segles posteriors.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Randazzo  (Sicília, Itàlia, 1346 - d 1369)  Filla de Joan, duc d'Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d'Atenes. Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d'Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d'Elionor, aquesta s'hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa. Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.

50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor de Sicília  (Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 1375)  Reina de Catalunya-Aragó (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d'Isabel de Carintia. Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya. En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l'execució (1364). Fou enterrada a Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí l'Humà.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor de Villena  (País Valencià, s XIV - Sicília, Itàlia, s XV)  Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d'Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs de Gandia, Alfons I i Alfons II. Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb AntonInici página de Cardona, fill del comte Hug Folc II i de Beatriu de Luna. Les esposalles foren convingudes el 1414. Dugué de dot la vall d'Aiora. La seva germana Joana era casada amb el seu cunyat Joan Ramon Folc I de Cardona, comte de Cardona. El seu marit i ella es traslladaren a Sicília, on arrelà una nova branca dels Cardona. Fills seus foren Alfons i Pere de Cardona i de Villena. A la seva mort, el seu marit tornà a casar-se, amb Margarida de Peralta.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor de Xipre  Veure> Elionor de Prades.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla gran del comte Ponç I d'Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon de Montcada. El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d'Urgell en defecte dels seus germans.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  (Catalunya, s XIII)  Filla del comte Àlvar d'Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l'any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix. Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d'Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d'Entença.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  (Catalunya, s XV - Sixena, Aragó, s XV)  Filla de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume d'Urgell,el Dissortat. Patí un procés sota l'acusació d'haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415). Per l'ago/1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel. Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria elInici página 1420. Elionor morí molt jove, en olor de santedat.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elionor d'Urgell  (Catalunya, 1410 - Itàlia, s XV)  Filla de Jaume II el Dissortat i de l'infanta Isabel. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns. Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d'Alburquerque. El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d'Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria li proposà d'acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel de monja. S'ignora quin fou el convent triat. El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet  (Narbona ?, França, s XI – Catalunya, 29/jun/1050)  Comtessa de Barcelona (1039-50). Primera muller de Ramon Berenguer I. S'hi casà el 14/nov/1039, a Sant Cugat. Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona. La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N'havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

58 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet  (Catalunya, 1325 – s XIV)  Cinquena filla de l'infant Alfons -futur Alfons III el Benigne- i de Teresa d'Entença. Morí al cap de molt poc temps.

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel  (Wolfenbüttel, Alemanya, 1691 – Viena, Àustria, 1750)  Emperadriu d'Alemanya, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13). Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó; el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment (1708) aInici página Barcelona, on residí la cort. El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador, anava a residir a Viena, l'emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya; el 1713, decidit l'abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona. Contràriament a alló que tot Europa suposava, els catalans no s'oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los. Tornada a Viena, es mostrà poc afable amb els refugiats catalans de la cort imperial.

60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  (Catalunya ?, 1247 - Cosenza, Itàlia, 1271)  Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. Es casà (1262) amb l'hereu de la corona de França (Felip l'Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258). Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.

61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  (Barcelona ?, 1271 – Estremoz, Portugal, 1336)  Reina de Portugal. Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i muller de Dionís I de Portugal (1288). Intentà posar pau en les lluites entre el seu marit i el seu fill, Alfons IV. Mort Dionís, es retirà al monestir de Santa Clara de Coimbra. Fou canonitzada el 1625.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  (Catalunya, 1301/02 – Viena, Àustria, 1330)  Reina de Romans i duquessa d'Àustria i Estíria. Tercera filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols. Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d'Àustria i Estíria, fill de l'emperador Albert I, el qual s'efectuà per poders a Barcelona (1313), i personalment (1315) a Ravensburg, on fou coronada. Féu construir a Viena l'església dedicada a sant Lluís (oncle matern seu). Morí cega.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet d'Aragó  Altre forma del nom d'Isabel d'Aragó, comtessa d'Urgell.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElisabet d'Aragó  (Dueñas, Castella, 1470 – Saragossa, Aragó, 1498)  Reina de Portugal. Filla de Ferran II el Catòlic i d'Isabel I de Castella. Jurada hereva de Castella (1476), es casà (1490), amb el príncep Alfons, hereu del regne de Portugal. En morir aquest al cap de poc temps (1491), es tornà a casar, amb Manuel I, germà d'Alfons. Quan els seus pares pretengueren jurar-la com a hereva d'Aragó, els aragonesos s'hi oposaren (1498). Morí en donar a llum el príncep Miquel.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Elisabet de Caríntia  (Àustria, s XIV – Sicília, Itàlia, v 1349)  Reina de Sicília. Filla d'Ot II, duc de Caríntia i de Tírol i de Gorizia. Muller de Pere II de Sicília (1323). Vídua (1342), el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d'Atenes, nomenat vicari del regne. Contrària a la política pro-catalana de Joan sobre Sicília, a la seva mort pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil.

66 EUROPA - BIOGRAFIA

Elisabet I de Foix  (França, 1361 – 1426)  Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbó (1339-1412). En morir el seu germà Mateu I de Foix (1399) sense fills, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta. A partir d'aleshores el vescomtat català de Castellbó, restà minimitzat dins dels dominis dels Foix.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Elisabet de Mallorca  Veure> Isabel de Mallorca (1337-1406).

68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElisabet de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV – 1341)  Filla natural de Frederic II, rei català de l'illa. El 1310 fou convingut el seu matrimoni amb Malgaulí, fill segon però hereu del comte Ponç V d'Empúries. El nuvi i el comte feren estada a Sicília, on Hug d'Empúries, germà de Ponç, era gran conseller del rei. Aquest donà a la núvia l'esplèndit dot de 4.633 unces i 10 tarins. La boda no es realitzà fins al 1313, any en que morí el comte i passà a ser-ho Malgaulí, conegut també per Ponç VI. La parella visqué al comtat, fins que quedà vídua (1322). Tingué una filla pòstuma, Marquesa, que no visqué ni un any. Es tornà a casar amb Ramon de Peralta, almirall d'Aragó i de Sicília, i comte de Caltabel·lota. Fills seus foren Guillem de Peralta, que morí al setge de Catània, i Joana de Peralta, primera muller de Mateu I de Montcada, comte d'Agosta.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet d'Urgell  (Catalunya, s XI - s XII)  Filla d'Ermengol IV d'Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem Ramon de Cerdanya.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisabet d'Urgell  (Catalunya, s XII)  Filla del comte Ermengol VI d'Urgell i d'Arsenda d'Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc. Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elisava  (Catalunya, s XII)  Brodadora. El seu nom figura en l'obra brodada en colors damunt un teixit de lli, anomenat Estendard de Sant Ot, procedent de la catedral de la Seu d'Urgell i avui al Museu d'Art de Catalunya.

105 CATALUNYA - CULTURA

Elisava (Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona)  (Barcelona, 1961 - )  Escola de disseny. Pionera en el seu àmbit a l'estat espanyol. Es fundà amb el suport de l'església, i es desenvolupà durant el creixement econòmic dels anys 1970. Adscrita a la Universitat Pompeu Fabra el 1995, ofereix el títol de graduat en disseny. Elisava

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaElisenda de Montcada  (Catalunya, v 1292 – Barcelona, 1364)  Reina de Catalunya-Aragó (1322-27). Filla de Pere de Montcada, senescal de Catalunya, i germana d'Ot de Montcada, majordom i conseller reial. Fou la tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó (1322), amb qui es casà a Tarragona, quant aquest restà vidu de Maria de Lusignan. Fundà el monestir de les clarisses de Pedralbes (1326), que dotà amb el terme de Sarrià i altres rendes. Vídua, es retirà a una residència reial prop del monestir, en el qual està enterrada en un bell sepulcre d'alabastre.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Elizaicín i España, Miquel  (Alacant, 1855 – 1932)  Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc. S'esforçà per aconseguir la creació d'un moseu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d'Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923). El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.

74 CATALUNYA - EMPRESA

Elizalde, Fàbrica Espanyola d'Automòbils  (Barcelona, 8/gen/1909 – 1951)  Empresa metal·lúrgica. Fundada per Artur Elizalde i la família Biada per a la construcció d'automòbils. El primer vehicle construït per aquesta marca aparegué el 1917 i posteriorment s'hi fabricaren tota mena de turismes i camions, fins al 1925, que passà a fabricar motors d'aviació. El 1951 canvià el nom per Empresa Nacional de Motores de Aviación SA.

75 EUROPA - BIOGRAFIA

Elizalde i Rouvier, Artur  (Matanzas, Cuba, 1871 – París, França, 1925)  Industrial. Fill de Salvador Elizalde, que el 1837 fixà el traçat del primer ferrocarril cubà. Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Buñol. El 1909 establí un taller de peces de recanvi per a automòbils, que el 1911 es convertiren en Biada Elizalde i Companyia, per a la construcció d'automòbils, amb factoria a Sant AndreuInici página (Barcelona). A la seva mort s'abandonà la construcció d'automòbils i es fabricaren motors d'aviació.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Éller  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)   Poble (1.477 m alt) i antic municipi (9,83 km2), agregat el 1962 a l'actual. El poble és en un planell. L'església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839. En procedeix una majestat romànica del s XII (Museu d'Art de Catalunya). L'antic terme comprenia el poble de Cortàs.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elmerad  (Catalunya, s IX - s X)  Fill de Sunyer II d'Empúries i Rosselló. Fou bisbe d'Elna entre 916 i 922, succeïnt al bisbe Riculf, germà de Guifre I el Pilós. Ell fou succeït pel seu germà Guadall.

78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Elmes, cala de les  (Banyuls de la Marenda, Rosselló)  Cala de la costa, al nord de la població.

79 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóElna  (Rosselló Municipi: 21,29 km2, 23 m alt, 8.275 hab (2012). Situat a la plana litoral, al Riberal, a l'esquerra del Tec. Les bases de l'economia local són l'agricultura, especialment la de regadiu (arbres fruiters i productes d'horta), al secà s'hi conrea vinya, lligada a la producció de vi -diverses cooperatives-, el comerç i la indústria, en part derivada de l'agricultura; també hi creix l'activitat turística. La ciutat s'alça sobre un turó del centre del terme, dividida en dos sectors, la Vila Alta i la Vila Baixa, circumdats per un recinte de muralles cadascun, bastides al s XII i inutilitzades el 1680. Se'n destaquen, a la Vila Alta, la catedral d'Elna, amb un claustre notable, i el monument als morts d'Aristides Maillol. A la Vila Baixa hi ha l'església de Sant Jaume i la necròpoli romana i paleocristiana, corresponents a la ciutat pre-romana d'Illiberis, la localització de la qual fou feta el 1948. El terme comprèn els antics pobles de Sant Martí de la Riba i de Santa Eugènia de Tresmals, i el despoblat de Palol. Ajuntament (en francès) - Oficina de Turisme - Maternitat d'Elna

81 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaElna, bisbat d'  (Catalunya Nord, s VI - 1801)  Antiga diòcesi, elegida com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut fou Domne. Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d'Elna entre el 571 i el 683. Després d'un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari. Des del s IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló; el s XI es dividí en tres ardiaconats: el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent. A l'època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l'establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud dels Pirineus; el 898 un precepte concedí al bisbe Riculf la facultat de refer la catedral i altres esglésies. Des de la fi del s X hi hagué a la diòcesi un gran esforç de redreçament amb els abats Garí i...  Segueix... 

80 CATALUNYA NORD - ART

claustre de la catedral d'ElnaElna, catedral d'  (Elna, Rosselló, 1069)  Temple principal de l'antiga diòcesi d'Elna (Santa Eulàlia d'Elna). És un dels bells exemplars existents de les grans construccions romàniques del s XI. El pla és irregular a causa d'haver estat format per etapes successives de refeccions i ampliacions que van del s XI al XIV. Presenta arcs torals i formers, dels quals els més pròxims a l'altar descansen en columnes de reforç (coronades amb capitells, bisellats i ornats amb fullatges) sobreposades a un basament altíssim. Dues torres flanquejen la façana. El claustre fou començat el 1175 i acabat al s XIV; l'ala sud (1172-86) constitueix, amb els capitells i les columnes, una obra mestra de l'escultura romànica del Rosselló.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Elna, Lluís d'  (Catalunya Nord, s XVI - Portugal ?, s XVI)  Frare caputxí. Residí molt de temps a Portugal. Fou tingut per home molt culte i excel·lent hel·lenista. És autor de diversos escrits.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eloi, mestre  Veure> Aloi de Montbrai.

85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaElpidi  (València, s V – Osca ?, Aragó, s VI)  Prelat. Era germà de sant Just, bisbe d'Urgell, de sant Justinià, bisbe de València, i de Nebridi, bisbe d'Egara. Fou consagrat bisbe d'Osca en data insegura, entre 516 i 527. Hom no en té cap altra notícia.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elvira  (Lleó, Castella, s XI - Catalunya, s XII)  Dama. Fou la segona muller de Guerau II Ponç de Cabrera.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elvira (o Elvira Roderic)  (Castella o Lleó, s XII - Catalunya, s XII)  Dama. Fou segona muller del comte Ermengol VI d'Urgell.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Elvira de Lara (dita "Elvira de Subirats")  (Castella, v 1145 – Catalunya, 1220)  Comtessa regent d'Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d'Ermessenda de Narbona. Fou muller del comte Ermengol VIII d'Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix. Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat. El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda. Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.

89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix VinalopóElx  (Baix Vinalopó Municipi i capital de la comarca: 86 m alt, 326,07 km2, 228.647 hab (2014) (ant: Elig, cast: Elche). Ocupa una gran extensió des de la serralada Subbètica fins al delta fomat per les aigües del Segura i el Vinalopó, comprèn una àmplia plana al·luvial molt pantanosa que toca al mar (albufera del Fondo, saladar d'Elx i albufera d'Elx). Cap a l'interior, la serra Negra i l'alt del Muró limiten el terme pel nord i continuen amb el Tabaià i les serres Grossa i de Sanxo. L'evolució demogràfica s'ha mantingut ascendent ja des de començament del s XVIII i s'ha accelerat les darreres dècades. Més de la meitat de la superfície del terme és conreada, amb predomini del regadiu (ametllers, cítrics, palmeres, hortalisses, etc), molt expandit i mecanitzat. L'altre gran  motor de l'economia és la indústria de la pell i del calçat, de llarga tradició; s'hi afegeixen el turisme i l'estiueig. El nucli antic de la ciutat, o Vila Murada (declarada conjunt històrico-artístic el 1968), és a l'esquerra del...  Segueix... 

90 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Elx, Club de Futbol  (Elx, Baix Vinalopó, 1923 - )  Entitat esportiva dedicada bàsicament a la pràctica del futbol. El seu primer equip a jugat sovint a la primera divisió estatal. Els jugadors vesteixen de blanc amb una franja horitzontal verda a la samarreta. El seu estadi rep el nom d'Altabix.

91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elx, diòcesi d'  (País Valencià, s VI – s XI)  Territori eclesiàstic. Comprenia la major part de l'actual diòcesi d'Oriola-Alacant. De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començament del s VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d'Elx vicari apostòlic seu per a resoldre certs afers eclesiàstics. Aquesta vicaria devia ésser només a títol personal, no pas inherent a la seu d'Elx, que continuà sotmesa a la metròpoli de Cartago Nova i, després, a Toledo. Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d'Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d'Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d'Elx i d'Elo (talment és com signen alguns bisbes del s VII). La diòcesi subsistí fins al s IX (consta el 862), i potser també fins a la invasió almoràvit del s XI. Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo. La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Elx, el Camp d'  (País ValenciàVeure> Baix Vinalopó, el.

104 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Elx, Festa d'  (Elx, Baix VinalopóVeure> Festa d'Elx.

93 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaElx, Grup d'  (Elx, Baix Vinalopó, 1961 - 1971)  Grup de pintors. Fou integrat en un principi per Antoni Coll, Sixt Marco (Sixto), Joan R. Garcia i Castejón i Albert Agulló. La seva primera exposició tingué lloc a la ciutat d'Alacant (1966) i des d'aleshores foren continues arreu de l'estat. L'any 1969 fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac (Gascunya) i des de llavors s'hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO (exposicions de campanya popular). Les seves temàtiques eren de tipus social, amb una denúncia del món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes. Posteriorment, i amb la marxa de Castejón (1971), els seus membres recorregueren diversos camins artístics. Hi ha obres seves a diversos museus dels Països Catalans.

103 PAÍS VALENCIÀ - ART

Elx, la Dama d'  Veure> Dama d'Elx, la.

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Elx, marquesat d'  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1520 a Bernardino de Cárdenas y Pacheco, després segon duc de Maqueda. el seu nét Bernardino de Cárdenas y de Portugal, en fou el tercer màrques. Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancester, ducs d'Aveiro, als Ponce de León, ducs d'Arcos, i als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Elx, palmerar d'  (Elx, Baix Vinalopó Massa forestal, constituïda per un conjunt d'horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d'Elx. Amb més de 200.000 exemplars d'espècies subtropicals i mediterrànies, és el palmerar més extens i més septentrional d'Europa. La història del palmerar està indissolublement unida a la història i a la cultura de la ciutat. L'any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

96 PAÍS VALENCIÀ - ART

Elx-Archena, estil d'  (País Valencià)  Estil pictòric de la ceràmica ibèrica. Nom donat per Bosch i Gimpera el 1915, molt aplicat des d'aleshores. Hom el troba en la ceràmica de la part meridional del País Valencià (Elx, Benidorm, Alacant, etc) i a Múrcia (Archena i altres poblats i necròpolis). Es caracteritza per les figuresInici página simbòliques (també ha estat anomenat estil simbòlic, contraposant-lo a l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria), amb figures de dimensions considerables, humanes (deessa alada) o d'animals (àguila amb ales esteses, lleó llop, etc), voltades d'elements decoratius florals i vegetals i també geomètrics. És un estil molt original i, en general, d'una gran qualitat.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Embonui  (Soriguera, Pallars Sobirà Poble, en un coster, al sector més baix de la vall de Soriguera. Pertangué al vescomtat de Vilamur.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Embret  (Lles, Baixa Cerdanya)  Antic lloc, a la vall de la Llosa.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Embut, coma de l'  (Queralbs, Ripollès Vall de la part oriental del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles, pel forat de l'Embut.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emeri  (França, s VIII - Catalunya, s VIII)  Personatge (o Mer). Fill de Baldivi i de Càndida o Càndia. Segons la tradició, anà a Catalunya amb l'exèrcit de Carlemany, després de la conquesta de Carcassona, alliberà Banyoles d'un lleó o un drac i hi fundà un monestir. Més tard es retirà a fer penitència a Sant Esteve de Guialbes, on l'anà a trobar la seva mare, i visqueren ambdós penitents fins a llur mort. Hom el situa entre el 778 i el 798; algú l'identifica amb Mercoral de Banyoles (822). La seva capella de Guialbes consta des del s XIII; el 1627 hom cregué descobrir-hi les seves relíquies. Venerat com a sant, com també la seva mare, hom en celebra la festa el 27/gen.

101 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaemigrant, L'  (Catalunya, 1891)  Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives. Símbol de l'enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emma de Barcelona  (Catalunya, 880/885 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 942)  Primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat pel seu pare Guifré I el Pilós, comte de Barcelona, l'any 885. Amb aquesta condició, repoblà la vall, que esdevingué terra de conreu, i estengué la tasca colonitzadora a les diverses terres que posseïa, i sobre les quals (el 913) obtingué plens drets feudals. Alhora, dotà i féu consagrar moltes esglésies a la resta del territori. El 899 aconseguí del rei Carles el Simple un precepte en virtut del qual els béns monacals restaven exempts de la potestat comtat.

Anar a:    Eli ]    [ Elias i E ]    [ Elio ]    [ Elionor d'U ]    [ Elisav ]    [ Elv ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -