A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Emp ]    [ Empu ]    [ Encan ]    [ Encl ]    [ Eng ]    [ Enri ]

Estimats són tots els familiars i els amics, però la pàtria sola conté, abraçant-los, tots els amors. (Ciceró)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empalme, l'  (Maçanet de la Selva, Selva)  Caseria, al límit amb el terme de Massanes, format al voltant de l'estació de ferrocarril dita actualment de Maçanet-Massanes (popularment, l'Empalme), entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del vuit català.

100 CATALUNYA - CULTURA

Empar Rosselló, Companyia  (Barcelona, 1979 - )  Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló. Ha fet els següents muntatges: Solstici, Sol de dansa amb so, Madonna, Antra (1979), Montserrat, dotze meditacions sobre l'acte de viure (1983), Collage (molècula) (1984), Figures (1985), Més cèntric impossible (1986), Tu ets jo i jo sóc tu (1987), Es pot arribar tard (1990), Amor, amor, amor (1991), No et fiïs de les aparences, tu també pots guanyar (1992), Coloratures per a cinta magnètica (1993), Vien's on se'n va (1993-94), Traviata (1994), L'era de l'ensalada -pensaments ocults-' (1995) i ElInici página somni de la nit de Sant Joan (1996).

2 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Empastre, L'  (Catarroja, Horta, 1915 - )  Banda musical còmica. Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d'etiqueta. El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director. Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empelt, l'  (Riner, Solsonès)  Masia, a l'extrem d'un ample pla situat entre Brics i el Miracle, on el 19/oct (Sant Lluc) hom celebra una fira de bestiar.

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaEmperador  (Horta del Nord Municipi: 0,03 km2, 20 m alt, 684 hab (2014), (o la Venta d'Emperador; ant: Llocnou d'Emperador). És el terme més petit del País Valencià i voltat completament pel de Museros, al nord de la ciutat de València. El municipi basa la seva economia en petites zones de regadiu a la zona no edificada (hortalisses i tarongers), a través de la sèquia de Montcada, i modestes indústries (del moble i la construcció). El poble té origen en un hostal situat a l'antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan s XVIII un comerciant, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril i edificà un palau amb torre quadrada, després d'aconseguir la senyoria del lloc. S'ha mantingut com a municipi independent, però eclesiàsticament ha depès sempre de Museros. S'hi va aixecar una ermita a la Mare de Déu del Roser. El 1978 fou annexat a Museros, però se'n tornà a segregar el 1985. Àrea comercial de València. Ajuntament

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Emperador i Pichó, Vicent  (València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)  Poeta. Jesuïta (1745), arran de l'expulsió de l'orde (1767) s'exilià a Ferrara. És autor de diverses composicions pseudo-poètiques (una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer) i d'un poema heroic (La Carleida), inèdit, en lloança de Carles III per laInici página pau de Versalles (1783) i la renúncia de Gibraltar.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empordà, aiguamolls de l'  (Alt EmpordàVeure> Aiguamolls de l'Empordà.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empordà, l'  (Alt Empordà / Baix EmpordàRegió natural i històrica, situada al nord-est del Principat, oberta al mar. Constituït per la depressió en què es descompon el Pre-pirineu meridional en arribar a la Mediterrània, l'est comprèn una plana tancada al nord per la serra de l'Albera i al sud per les Gavarres, travessada pels cursos baixos de la Muga, el Fluvià i el Ter. És dividit en dues comarques: l'Alt Empordà, amb capital a Figueres, i el Baix Empordà o Empordanet, centrat a la Bisbal. Zona rica en vestigis arqueològics que indiquen un poblament antic, fou port d'arribada dels grecs i els romans (Empúries). La divisió administrativa que feren els carolingis del territori català en delimità a grans trets la configuració, centrada en el comtat d'Empúries.

7 CATALUNYA - CULTURA

Empordà, L'  (Catalunya, 1908)  Sardana amb text de Joan Maragall i música d'Enric Morera. Per a cor masculí. La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empordanet, l'  (Baix Empordà Nom popular de la comarca.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empori  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà Nom atorgat el 1937 per al municipi.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empòrion  (l'Escala, Alt Empordà Forma catalanitzada del nom grec d'Empúries, Emporeîon. Els foceus hiInici página van fundar una factoria primer (v 580aC) i després s'hi van establir definitivament.

11 CATALUNYA - EMPRESA

logo de Pegaso (Empresa Nacional d'Autocamions SA)Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA)  (Barcelona, 1946 - 1990)  Empresa de l'INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d'obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l'absorció de La Hispano Suïssa. La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L'empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l'associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers. Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de ptes, amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d'una greu crisis fou venuda el 1990 a l'empresa Iveco.

12 CATALUNYA - EMPRESA

logo de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SAEmpresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (ENHER)  (Barcelona, 1946 - 1983)  Empresa de l'INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei. Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l'Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d'electricitat. Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l'estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellós. El 1983 passà a dependre d'Endesa.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Emprèstit Pau Claris  (Catalunya, 23/abr/1925 - )  Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l'acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló). Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya. Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l'emissió, d'uns nou milions. FouInici página repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d'Estat Català a l'interior de Catalunya.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Emprius de Ciutadilla, els  (Verdú, Urgell)  Antic terme, entre Verdú i Ciutadilla. Havia pertangut a Poblet.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empuriabrava  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà)  Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga. Aprofitant terres dels Aiguamolls de l'Empordà, s'hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d'un amarrador propi. Port i aeroport esportius.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empúries (Alt Empordà)Empúries  (l'Escala, Alt Empordà Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (s VI aC) sobre l'antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l'anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets. Després d'haver estat enclavament militar romà, l'any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del s III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s'hi establí, ibèric, era l'anomenada Indiké. Empúries és l'única de les colònies gregues de l'Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per aixó s'hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d'Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l'època hel·lenística i romano-republicana. Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Viquipèdia

17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaEmpúries  (Castelsardo, Sardenya, Itàlia)  Nom donar a la ciutat després de la conquesta catalana (o Castell d'Empúries) i, especialment, el seu bisbat.

101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Empúries  (Barcelona, 1983 - )  Nom donat a la revista Ampurias a partir del número 45-46.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empúries, comtat d'  (Catalunya Demarcació política i administrativa. Regida per un comte independent o autònom, segons les èpoques, que comprenia una àmplia regió de l’actual regió de l’Empordà, centrada originàriament a la ciutat d’Empúries i limitada pels comtats de Girona, Besalú i Rosselló. El primer titular d’aquest comtat fou Ermenguer, que el 813 portà a terme una victoriosa acció marítima contra els musulmans que tornaven de saquejar Còrsega. El seu successor, Gaucelm, fill de Guillem de Tolosa, regí el comtat fins al 832, any en què Berenguer de Tolosa, que havia de governar també els comtats centrals fins al 835, emprengué l’alçament d’un important sector del país i s’emparà dels comtats catalans en detriment de Bernat de Septimània. En 835-848 era titular d’Empúries Sunyer I, probablement fill de...  Segueix... 

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empúries, diòcesi d'  (Catalunya, s IV – 958)  Territori eclesiàstic. Comprenia la part nord-oriental de l'actual diòcesi de Girona. Devia haver-hi bisbe des del s IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l'antiga ciutat d'Empúries. Els primers anys del s VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab. Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona; tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità -subreptici- de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d'Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans. Posteriorment, el s XIV, els comtes d'Empúries la volgueren restaurar a Castelló d'Empúries, però tampoc no hi reeixiren a causa de l'oposició dels prelats de Girona.

20 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaEmpúries, Editorial  (Barcelona, 1983 - )  Editorial fundada per Xavier i Enric Folch i Pere Portabella, entre d'altres. El 1994 inicià la fusió amb Edicions 62 i tres anys més tard la coedició de traduccions amb Anagrama. Publicà diverses col·leccions: Mitjorn i El Ventall. de poesia; Narrativa/Empúries i Tros de Paper, de narrativa; Biblioteca Universal Empúries, d'assaig i d'altres adreçades al món universitari -Les Naus d'Empúries- o a un públic juvenil -L'Odissea-. Editorial Empúries

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Empúries, Mestre d'  (França ?, s XV - Catalunya, s XV)  Pintor gòtic. Actiu a les comarques de Girona, és autor del retaule de Castelló d'Empúries, dedicat a sant Miquel (Museu Diocesà de Girona), datable vers el 1450. Pel seu estil pot ésser inclòs dintre la segona etapa de l'estil internacional a Catalunya, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia. Hom ha atribuït a la mateixa mà -com a primerenca- una taula de Sant Joan Baptista i sant Esteve (Museu d'Art de Catalunya), procedent de Puigcerdà. L'hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà.

94 CATALUNYA - EMPRESA

EMSHTR  Sigla de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus.

95 CATALUNYA - POLÍTICA

EMT  Sigla de l'Entitat Metropolitana del Transport.

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

En  (Nyer, Conflent Poble (945 m alt), damunt la confluència de la Tet amb el riu de Mentet. Dins el seu terme hi hagué el monestir d'Eixalada.

23 CATALUNYA - LITERATURA

En defensa pròpia  (Catalunya, 1895)  Recull d'articles periodístics de Jacint Verdaguer. Escrits arran de la polèmica suscitada pel "cas Verdaguer", quan el poeta, suspès a divinis i perdut el favor de la casa de Comillas, de la qual era almoiner, a causa de la relació que el poeta va tenir amb un grup exorcista, fou desterrat al santuari de la Gleva.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaEnagistes, torre dels  (Manacor, Mallorca Oriental Possessió, al sud de la ciutat. L'edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics (s XIV), coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan. El nom actual prové del s XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde.

25 CATALUNYA - EMPRESA

ENASA  Sigla de l'Empresa Nacional d’Autocamions SA.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encalladora, l'  (Cadaqués, Alt Empordà Illot de davant el cap de Creus.

27 ANDORRA - MUNICIPI

Situació del Principat d'AndorraEncamp  (Andorra Parròquia: 84 km2, 1.238 m alt, 13.084 hab (2012). La segona de les set en què és dividit el Principat. El terme comprèn el territori del Pas de la Casa (a l'anomenada solana d'Andorra), on hi ha la frontera amb l'estat francès, i l'estació d'esquí del Pas de la Casa. Dins el terme hi ha també l'estany d'Engolasters, la central hidroelèctrica FHASA i les dues emissores radiofòniques del Principat: Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls. L'economia local es basa en el comerç i el turisme, que ha afavorit el desenvolupament de la construcció i de la indústria hotelera, causes del gran creixement demogràfic. El poble es troba a la vall de Valira d'Orient; se'n destaca l'església parroquial de Santa Eulàlia, que conserva el primitiu campanar romànic. Dins el terme hi ha també l'església pre-romànica de Sant Jaume i diversos nuclis de població com Vila, la Mosquera, el Tremat i les Bons. Actualment són deshabitades les bordes de Castellar, els Cortals d'Encamp (a la vall dels Cortals) i la farga d'Encamp o d'en Picard. Per Carnaval hi té lloc el famós ball de l'Ossa. Comú - Turisme - Futbol Club - Escola

28 ANDORRA - GEOGRAFIA

Encampadana, tossa d'  (Andorra Cim (2.476 m alt) de l'alineació que separa la vall dels Cortals de l'alta Valira, dins el terreny de la Concòrdia.

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaEncanader, tossal d'  (Pena-roja, Matarranya)  Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al límit amb la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat).

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Encantada, barranc de l'  (Comtat Curs d'aigua, afluent dretà del riu d'Alcoi. Neix a la serra de Capsimona (Marina Alta), i, després de passar entre les serres de l'Albureca i de Cantalar, en terres de Planes de la Baronia, desemboca al seu col·lector prop de Beniarrés.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Encantades, cova de les  (Cabrera de Mar, Maresme)  Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer. Té una doble entrada, davant de la qual s'ha documentat un gran nombre d'ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes. Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d'era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encantats, cova dels  (Serinyà, Pla de l'Estany Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro. Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encantats, els  (Pallars SobiràMassís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d'Espot, Subenuix, Monestero i Peguera. Les màximes altituds són les agulles de l'Encantat Gran (2.747 m alt) i de l'Encantat Petit (2.738 m). Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortamentInici página erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tor), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets. Forma part del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encantats, torre dels  (Arenys de Mar, Maresme Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l'antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona. Construïda el s XIII, fou reformada el s XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el s XVI. Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d'excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d'Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona. El poblat visqué des de la fi del s V aC fins al I aC; hi ha restes d'una farga i foneria, d'una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encants, fira dels  (Barcelona, BarcelonèsVeure> fira de Bellcaire.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encanyissada, l'  (Amposta, Montsià Estany de la dreta de l'Ebre, de 5,5 km de llarg per 2 d'ample màxim, i d'uns 7 km2 de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans. La gola vella és obturada per una massa al·luvial que tot just comença a ésser conreada. Rep sèquies diverses, com la de l'Agulla, i és vorejat al sud-oest per la general de desguàs. La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d'anguiles; hom hi pesca amb xarxa i sobretot amb una almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l'Encanyissada.

93 CATALUNYA - VARIS

Inici páginaencasada  (Barcelona, Barcelonès)  Dolç tradicional de la ciutat, mena de bunyol gros de paret endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Encebres, les  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)  Poble, al vessant septentrional de la serra del Coto, a l'oest del terme. L'església fou erigida en parròquia el 1952.

37 CATALUNYA - LITERATURA

Enciclopèdia Catalana SA  (Barcelona, 1965 - )  Empresa editorial, creada per a l'edició de la "Gran Enciclopèdia Catalana". Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l'actualització i reedició d'aquesta obra, s'ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris. Enciclopèdia Catalana

38 CATALUNYA - LITERATURA

Enciclopèdia Catalunya  (Barcelona, 1926)  Sèrie de manuals, per a l'estudi dels Països Catalans iniciada per Editorial Barcino. Dedicada preferentment a ciutats i comarques, hi ha inclosos temes d'economia, marina, escultura i folklore.

39 ILLES BALEARS - LITERATURA

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera  (Eivissa, 1993 - )  Obra enciclopèdica. Iniciada per la conselleria de cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes. És d'estructura alfabètica i fins al 2000 s'havien editat tres volums dels nou que es previst que tinguí l'obra completa. El primer director fou Joan Marí i Tur succeït per Felip Cirer i Costa. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera

40 ILLES BALEARS - LITERATURA

Enciclopèdia de Menorca  (Menorca, 1979)  Enciclopèdia temàtica sobre l'illa, editada per l'Obra Cultural Balear de Menorca. Publicada en fascicles d'aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum). Dirigida perInici página J. M. Vidal i Hernández.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Encies  (Odèn, Solsonès Antiga quadra (ort ant: Ansies), estesa damunt de la serra d'Encies, contrafort meridional de la serra del Port de Comte que culmina a 1.331 m alt al sud del coll de Jou i que separa les valls del Cardener i de la riera Salada. Depèn de la parròquia de Canalda.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encies, les  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Poble (ort ant: les Ansies), a la vall d'Hostoles, al vessant meridional de la serra de les Medes. A l'església parroquial (Santa Maria), esmentada ja el 1155, era venerada (fins a l'any 1936) la imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de les Encies.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Encina, La  (Villena, Alt Vinalopó Veure> Venta de la Encina, La.

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Enclar, riu d'  (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)  Afluent esquerrà de la Valira, que neix a la serra d'Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic d'Ós, a 2.406 m alt, i el pic d'Enclar, a 2.317 m) i s'uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d'Andorra. És termenal de les dues parròquies.

45 ANDORRA - HISTÒRIA

Enclar, roc d'  (Santa Coloma, Andorra)  Jaciment prehistòric, romà i medieval. Situat en un lloc elevat i d'ampli control visual sobre la vall central d'Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats en aquest principat. Després d'una ocupació mal definida durant l'edat del bronze, s'hi establí un petit nucli d'explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d'Andorra. Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre el s IX i el s XIII.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEnclavat, l'  (Fortaleny, Ribera Baixa Enclavament (1,09 km2), a la dreta del Xúquer, entre els termes de Llaurí i Cullera.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Enclavat, l'  (Llaurí, Ribera Baixa Veure> Matada.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Enclusa, s'  (Ferreries, Menorca Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd. Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Encobert, l' (Antonio Navarro)  (Castella ?, s XVI – Burjassot, Horta, 18/mai/1522)  Popular personatge de les Germanies del País Valencià. Era probablement de procedència castellana i pobre. Es féu espectacularment famós per un discurs político-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21/mar/1522. Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i nét, per tant, dels Reis Catòlics, víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de nèixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica, presentava símptomes clars de ressentiment de classe. Ferit per l'exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmés, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge. La fugacitat històrica del personatge reial fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l'argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel mar/1523.

50 CATALUNYA - CULTURA

Encontre, processó de l'  (Catalunya, s XVI - )  Nom donat, a diverses comarques catalanes, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l'un acompanyant la imatge de Jesús, iInici página l'altra la de la Mare de Déu. L'encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses (per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta, entre mostres d'alegria. Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat. Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s'estengueren molt durant el Barroc.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encontrella, l'  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà Veïnat.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encús  (Talarn, Pallars Jussà Veure> Castelló d'Encús.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Enderrocat, cap  (Llucmajor, Mallorca Cap de la costa meridional de l'illa, límit oriental de la badia de Palma. El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa.

54 CATALUNYA - POLÍTICA

ENE  Sigla de l'Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Enemic del Poble, Un  (Barcelona, 1917 – 1919)  Revista. Aparegueren divuit números. Se subtitulava "full de subversió espiritual"; portaven el pes de l'edició Joan Salvat-Papasseit -redactor en cap-, Josep M. de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució'. A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l'avantguardisme estètic i el noucentisme. Hi publicaren més d'un treball Dídac Ruiz, J.M. López-Picó, Ramón Goméz de la Serna, i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Xavier Nogués.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaEnesa  (Horta Antic nom del castell del Puig de Santa Maria.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enfesta  (la Molsosa, Solsonès Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l'esquerra del Llobregós.

58 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Engaït, portella d'  (Andorra / Baixa Cerdanya Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la Vall de la Llosa del circ d'Envalira, dins la parròquia d'Encamp, entre el pic d'Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d'Engaït (2.773 m).

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Engarra, vall d'  (Conflent Nom que prengué a l'alta edat mitjana l'alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà.

60 ANDORRA - GEOGRAFIA

Engolasters  (Andorra la Vella, Andorra Despoblat i estany d'origen glacial, situat a l'esquerra de la Valira, a 1.616 m alt. S'aprofita com a barratge natural per a la central elèctrica de les Forces Hidroelèctriques d'Andorra, i que és alimentada per aigües de l'alta Valira, a través del canal de Ransol, i del riu Madriu, pel canal de Ràmio.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Engordans  (Ripoll, Ripollès Antiga possessió del monestir de Ripoll (actual masia de Gordans), al sud de la vila i a la dreta del Ter, donada en alou pels comtes de Cerdanya el 958.

62 ANDORRA - GEOGRAFIA

Engordany  (les Escaldes-Engordany, Andorra Poble, al quart de les Escaldes, al peu del pic de Padern. Unit a les Escaldes per tres ponts sobre la Valira, un dels quals és romànic. Darrerament la població hi ha experimentat un intens creixement, a causa del corrent d'immigració que ha rebut el Principat d'Andorra,Inici página sobretot concentrat en el gran nucli Andorra la Vella-les Escaldes-Engordany.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Engorgs, els  (Meranges, Baixa Cerdanya Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l'Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campquerdós (2.911 m alt). Al mig de la depressió hi ha un conjunt d'estanys d'origen glacial, emissaris del riu Duran.

64 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Canal de NavarrésÉnguera  (Canal de Navarrés Municipi i capital de la comarca: 241,75 km2, 318 m alt, 5.291 hab (2014). Ocupa una gran extensió de terreny al sud de la comarca i al nord de la serra Plana, a l'àrea de parla castellana del País Valencià. El terreny és molt muntanyós (serra d'Énguera, darrer contrafort del Caroig). Els conreus, predominantment de secà (oliveres, ametllers, garrofers, vinya i cereals), són a la plana o vall d'Énguera, al nord del terme, on el relleu es fa més suau. De regadiu, s'hi conreen tarongers i hortalisses. Ramaderia ovina i apicultura, La indústria tèxtil de gran tradició al s XVIII i part del XIX, manté encara una certa activitat, però en conjunt la vida econòmica ha perdut pes i la població ha anat minvant durant tot el s XX. La vila es troba al peu de la serra Plana, a la vall d'Enguera, dominada per l'església parroquial de Sant Miquel, edificada el s XVI i que va ésser reconstruida després del terratrèmol de 1748. Dins el terme hi ha les caseries de Navaló, Benalí, entre d'altres. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Énguera, Joan d'  (País Valencià, s XV – Valladolid, Castella, 1513)  Eclesiàstic. Bisbe de Vic i confessor de Ferran el Catòlic. Nomenat bisbe de Lleida (1511), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Fou promogut a la seu de Tortosa, però morí abans de prendre'n possessió.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaÉnguera, serra d'  (Canal de Navarrés Serra subbètica de la comarca, entre el canal de Navarrés i la Vall de Cofrents, a l'est del municipi d'Énguera. Últim contrafort del Caroig.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enguerino, El  Pseudònim del cantonalista Josep Pérez i Guillem.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Engúncia  (Catalunya, s X – s XI)  Dama. Fou muller de Ramon de Cardona, el primer dels vescomtes d'Osona que prengueren el nom de la seva vila patrimonial. Fills seus foren Bremond i Folc I, successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d'Urgell i també vescomte al costat de Folc I i encara, per uns mesos, ell tot sol.

69 CATALUNYA - EMPRESA

ENHER  Sigla de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Enhorts  (Talarn, Pallars Jussà Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enlliscalls, els  (Salou, Tarragonès)  Sector del cap de Salou, format per penya-segats, entre el cap i la platja del Racó.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Enmig, vénda d'  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Francesc de sesInici página Salines, dita també de Can Savina.

73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaÈnova, l'  (Ribera Alta Municipi: 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014). Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d'una sèrie d'elevacions (serra de l'Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva. Economia basada en l'agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d'Albaida a través de la sèquia comuna de l'Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. El poble, dominat per l'església parroquial de l'Assumpció (obra del s XVII), forma una conurbació amb l'antic terme de Sanç (agregat al s XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l'Abat i Faldeta. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Enrahonar  (Barcelona, 1981 - )  Revista de filosofia. Editada per la Universitat Autònoma de Barcelona. A grans trets, el contingut reflecteix la trajectòria dels professor del departament de filosofia d'aquesta universitat, tot i que hi col·laboren sovint altres pensadors. N'han estat directors Josep Maria Calsamiglia, Octavi Fullat, Raúl Gabás i Josep Montserrat.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enrajolada, l'  (Martorell, Baix Llobregat Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d'acord amb el seu ideari d'artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d'edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc). Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d'edificis perduts. Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi deInici página Martorell les tasques d'administració i conservació (1965).

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Enrens  (Espluga de Serra, Alta Ribagorça Masia i antic terme, a l'enclavament de Trepadús, que formà, el s XIX, el municipi d'Enrens i Trepadús.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric  (Catalunya, s XI)  Fill de Ramon Guifre de Cerdanya i d'Adela. Era germà, per tant, del comte Guillem Ramon, que governaria la Cerdanya des del 1068.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric  (Catalunya ?, s XVI – Madrid ?, 1530)  Compositor. Visqué a la cort de l'emperador Carles I.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric "Fortuna"  (Aragó ?, v 1445 - Catalunya, 1522)  Fill d'Enric de Trastàmara i de Caterina de Castella. Nasqué pocs mesos després de la mort del seu pare (1445). A les paus d'Agreda i d'Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d'unes indemnitzacions en forma de pensió anual. 500.000 maravedisos l'any correspondien a Enric. Rebé el títol de comte d'Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462. Tres anys després manava una ala de l'avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l'infant Ferran, el...  Segueix... 

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric, Joan  (Barcelona, 1743 – 1795)  Escultor (o Henric). El 1762, amb Llorenç Rosselló, féu la taula de disseccions i el rentamans de l'amfiteatre del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Treballà per diverses comunitats religioses (carmelitans, paüls, monestir de Montserrat). És l'autor de la Mare de Déu dels Àngels de la fornícula de la casa gremial dels velers a Barcelona (1763). El 1767 enllestí el sepulcre del marquès de La Mina a Sant Miquel del Port, Barcelona (desaparegut). Residí a Roma (1774-76), on féu algunes obres,Inici página com Els crucificats de Gàbaa, conservat a l'Academia de San Fernando de Madrid, de la qual esdevingué membre el 1782.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric, mestre  Nom amb què fou conegut Enric de Faveran, arquitecte de Girona els s XIII-XIV.

83 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Enric IV de Castella "l'Impotent"  (Valladolid, Castella, 1425 – Madrid, 1474)  Rei de Castella i Lleó (1454-74). En política exterior reforça les bones relacions amb Catalunya-Aragó durant el regnat d'Alfons IV. En canvi, estigué oposat a Joan II de Catalunya-Aragó per les intromissions en les lluites castellanes, intervingué en les guerres civils aragoneses (1452-58), on féu costat al príncep Carles de Viana i, més tard, en la guerra contra Joan II. A la mort del príncep de Viana, la Generalitat de Catalunya li oferí la corona amb l'obligació de respectar els Usatges, les constitucions i els altres drets de Catalunya i d'acceptar la concòrdia de Vilafranca (ago/1462). Enric s'hi avingué i envià com a lloctinent Juan de Beaumont, però la seva política, especialment en l'aspecte militar, esdevingué ineficaç. Fins que Castella acceptà la sentència arbitral de Baiona, i Enric renuncià a la corona catalano-aragonesa (jun/1463).

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Enric d'Aragó  (Castella, v 1400 – Calataiud, Aragó, 1445)  Infant d'Aragó. Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i d'Elionor d'Alburquerque. El 1420 esdevingué tutor del rei Joan II i creà un partit proaragonès dintre de Castella, i en alguns moments arribà a ésser el veritable monarca (1420-22; 1428-30). Aquest fet l'enfrontà amb Álvaro de Luna, a qui féu empresonar (1423) i desterrar (1427), però aviat retornà i aconseguí de bandejar a Enric i el partit proaragonès. Declarada la guerra entre la corona catalano-aragonesa i Castella (1429), Alfons el Magnànim (germà seu) hagué de claudicar, en no trobar el suport de les Corts (1430), i l'infant Enric fou desposseït dels seus béns a Castella. Es traslladà a Sicília i prengué part en l'ofensiva d'Alfons el Magnànim sobre Itàlia. Fou empresonat juntament amb ell a la batalla de Ponça (1435). Havent tornat a la Península, encara intervingué en la política castellana, adherint-se a la Lliga de Castella,Inici página alçada contra Álvaro de Luna. Fou derrotat i malferit en la decisiva batalla d'Olmedo (1445). Retirat a Aragó, morí uns quants mesos després.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Enric de Catalunya-Aragó  Veure> Enric IV de Castella.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric de Narbona  (França, s XIII – Girona, 1321)  Mestre d'obres. Fins al 1320, i potser des de 1316, treballà a les obres de la seu gironina, on és documentat amb el nom de Mestre Anrich. Mentre Piferrer el considerava narbonès, el pare Fidel Fita creia que era català. Construí bona part de l'absis de la catedral esmentada.

86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Enric Tallada  (Novetlè, Costera)  Antic nom de la població (o Enric de Tallada).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Enrique i Tarancón, Vicent  (Borriana, Plana Baixa, 1907 – València, 1994)  Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinarós, treballà per a l'Acció Catòlica. Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d'Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola. Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d'unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l'Estat no confessional postfranquista. Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaEnríquez, Aldonça  (Castella, s XV - Catalunya, s XV)  Germanastra de la reina Joana Enríquez, muller aquesta de Joan II. El 1467 fou convingut el seu casament amb Joan Ramon Folc de Cardona, conestable d'Aragó i hereu de Joan Ramon Folc III. El matrimoni se celebrà el 27/mar/1467; els casà Pere d'Urrea, arquebisbe de Tarragona, i fou dotada pels reis amb 15.000 florins i les viles d'Elx i de Crevillent. El 1486 el seu marit heretà els comtats de Cardona i el 1491 rebé els títols de duc de Cardona i marquès de Pallars. Fill seu fou Ferran (I) de Cardona.

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Enríquez, Joana  Veure> Joana Enríquez (reina de Catalunya-Aragó, muller de Joan II.

98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Enríquez de Cabrera  (Castella, s XVI)  Noble. Nom que prengué Luis Enríquez al casar-se (1515) amb Anna II de Cabrera i ser-li traspassada la seva herència.

102 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Enríquez de Cabrera, Luis  (Castella, s XVI - 1596)  Almirall de Castella. Successor dels vescomtats de Cabrera i de Bas, que els vengué, amb el comtat d'Osona, gradualment, entre el 1566 i el 1574, a Francesc de Montcada, comte d'Aitona, el qual formà una de les més poderoses senyories jurisdiccionals del Principat de Catalunya.

90 EUROPA - BIOGRAFIA

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomás  (Gènova, Itàlia, 1646 – Estremoz, Portugal, 1705)  Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEnríquez y de Luna, Maria  (Catalunya, s XV - Gandia ?, Safor, 1539)  Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó. Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricarico. Un quant temps després d'ésser assassinat el seu marit, l'any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n'arribà a ésser abadessa (1530). Fou l'àvia del futur sant Francesc de Borja.

91 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Enríquez y de Velasco, Fadrique  (Castella, s XV – 1538)  Comte d'Osona i vescomte de Cabrera i de Bas, pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera. No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d'Or, que li havia estat concedit (1520), i, desenganyat per la partença de Carles a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Enroig  (Xert, Baix Maestrat Caseria, a l'esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.

Anar a:    Emp ]    [ Empu ]    [ Encan ]    [ Encl ]    [ Eng ]    [ Enri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -