A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ensa ]    [ Enten ]    [ Entença, G ]    [ Entença, J ]    [ Entença, T ]    [ Ento ]

No penso acceptar més mal humor nacional. Encara hi ha pàtria, senyors, encara hi ha pàtria. (Quim Torra)

1 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ensagens, coma d'  (Encamp, Andorra Vall de la parròquia, afluent, per l'esquerra, de la Valira d'Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d'Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d'Ensagens (2.824 m) i l'alt del Griu. El riu d'Ensagens, després de rebre per l'esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s'uneix al riu dels Costals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera.

2 EUROPA - LITERATURA

Ensaladas, Las  (Praga, Txecoslovàquia, 1581)  Llibre de Mateu Fletxa el Jove. Incloïa ensaladas del seu oncle, seves i d'altres autors. Ha estat editat modernament per Higini Anglès (1955).

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Enseñat i Estrany, Bartomeu  (Inca, Mallorca Septentrional, 1917 - 1998)  Prehistoriador. Ha treballat a Mallorca, sobretot a la rodalia de Sóller. Ha publicat treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes delInici página ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Enseñat i Morell, Joan Baptista  (Sóller, Mallorca, 1854 – Barcelona, 1922)  Publicista i comediògraf. Residí a Montpeller, Barcelona (on fundà la revista "El Mosquito", 1873), Madrid i París, on fou membre fundador (1878) de l'Alliance Latine. Escriví, a més de llibres d'història de França, una gran quantitat de peces teatrals en castellà i algunes en català, com A l'altre món, La mestressa, La tinc a sota.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ensenyat i Alemany, Josep  (Andratx, Mallorca, 1897 - Illes Balears, s XX)  Advocat i escriptor. Professor a l'escola normal de Balears. Col·laborador de la premsa de Madrid i de Mallorca -sobretot a "El Día"-, ha publicat nombrosos assaigs d'història, sociologia, estètica i lul·lisme, alguns dels quals en català. El 1966 presidí la Federació Balear d'Associacions Familiars, i el 1967 fou procurador a les corts per representació familiar.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ensesa i Gubert, Josep  (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 - Castell d'Aro, Baix Empordà, 1981)  Mecenes i industrial. Fill de Josep Ensesa i Pujadas, del qual ha continuat el centre residencial de s'Agaró i hi ha creat un festival de música anual.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ensesa i Pujadas, Josep  (Sarrià de Ter, Gironès, 1866 – 1940)  Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí qie la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines. Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial. Urbanitzà el sector gironí de l'Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s'Agaró. Fou pare de Josep Ensesa i Gubert.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEnseu  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble, a l'esquerra del barranc d'Enseu, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, que neix a la muntanya de Baén.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ensija, serra d'  (Berguedà)  Serra interior del Prepirineu oriental, al límit amb el Solsonès. És un massís mesozoic situat entre la serra de Cadí i la depressio central, separat del Pedraforca pel coll de la Trapa i dels rasos de Peguera pel pla de les Torres. Assoleix els 2.327 m al pic de la Gallina Pelada o Llitzet, els 2.271 m al Voltor. És capçal de l'aigua d'Ora, afluent del Cardener.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ensiola, l'  (Palma de Mallorca, Mallorca Promontori (99 m alt) de la costa de l'illa de Cabrera, a l'extrem sud-oest. Hi ha el far de l'Ensiola, de segon ordre, amb una estació climatològica.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Entecada, pic d'Era  (es Bordes, Vall d'Aran Cim (2.272 m alt) de l'alineació que separa la Vall d'Aran de Comenge.

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Entença  (Benavarri, Ribagorça Poble de l'antic mun. de Calladrons, a l'esquerra del riu de Queixigar, poc tros abans de la confluència amb el riu Guart. A mitjan s XIX era municipi independent. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Damunt el poble hi ha l'ermita de Sant Salvador (576 m alt). El seu castell d'Entença fou origen de la primitiva baronia d'Entença.

13 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença  (Ribagorça, s XI – Catalunya, s XVI)  Llinatge. Originari de la Ribagorça, ana extenent els seus dominis fins a l'Ebre. El primer senyor de la baronia d'Entença conegut fou Berenguer I d'Entença.

14 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Antoni d'  (Ribagorça, s XIV)  Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.

15 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Entença, baronia d'  (Ribagorça, s XIV)  Jurisdicció senyorial. Formada per l'agrupació de pobles de la baronia d'Alcolea, que havia pertangut als Entença. Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell, l'aportà al seu marit, l'infant Alfons (després Alfons III de Catalunya-Aragó), juntament amb la baronia d'Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d'Urgell, i als seus successors. En formaren part, entre d'altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d'Aragó i de Sobrarb, i, a l'esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).

16 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Entença, baronia d'  (Ribagorça, s XIV)  Jurisdicció senyorial, tingué com a centre el castell d'Entença (Ribagorça). Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l'Ebre. Aquestes possessions (Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabacés, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou), moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d'Entença i lliurades, amb el comtat de Prades, del qual formaren part, a l'infant Pere, fill de Jaume II. Des d'aleshores seguí les vicissituds d'aquest comtat. La seva capital era Falset.

20 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Berenguer d'  (Ribagorça, s XIV - Sardenya, Itàlia, s XIV)  Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arbòrea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d'Aiguafreda. Hom no sap si era fill o germà de Manuel d'Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer Carroç i de Teresa Gombau d'Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d'heretatge. Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.

21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Berenguer I d'  (Ribagorça, s XI)  Primer senyor de la baronia d'Entença. Assistí al setge deInici página Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat Gombai I d'Entença.

22 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Berenguer II d'  (Ribagorça, s XII)  Fill de Gombau I. Tingué dos fills. Berenguer III i Bernat d'Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Berenguer III d'  (Ribagorça, s XII – 1208)  Noble. Estigué al servei d'Alfons I el Cast, a qui acompanyà a Cazola per negociar el tractat (1179) amb Alfons VIII de Castella. En morir el rei, formà part d'una comissió per resoldre els problemes entre Pere I el Catòlic i la seva mare, la reina Sança (1201). Morí en combat contra els sarraïns.

18 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Berenguer IV d'  (Ribagorça, s XIII – v 1249)  Senyor de la baronia d'Entença. Fill de Bernat I. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla d'Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d'Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237). Actuà com a testimoni en la capitulació d'aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba. Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei.

19 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Berenguer V d'  (Ribagorça, s XIII - 1294/1300)  Senyor de la baronia d'Entença i Xiva i també de Móra, Tivissa, Pratdip, Falset i Marçà. Fill de Berenguer IV. Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d'Empúries i el vescomte de Cardona (1268), i testimoni de l'arbitratge de l'infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels. Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del castell d'Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada (1291) i després recuperà. Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres (1284). Guerrejà contra els sarraïns (1276) i contra els francesos (1285) i participàInici página en la conquesta de Menorca (1286-87). Lluità contra Guillem, Pere i Simó de Montcada, els quals assetjaren Móra i Falset mentre ell era a la Cerdanya per impedir l'entrada de les tropes del rei de Mallorca (1289). Fou conseller de Jaume II.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Berenguera d'  (Ribagorça, s XIV - Catalunya, s XIV)  Dama. Era filla d'un Manuel d'Entença, possiblement germà natural de Teresa d'Entença, la muller de l'infant Alfons. Aquesta Teresa d'Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

24 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Bernat d'  (Ribagorça, s XI – s XII)  Noble. Amb un Berenguer d'Entença és el més antic entre els membres coneguts del llinatge. Servia Alfons el Bataller d'Aragó.

25 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Bernat d'  (Ribagorça, s XII)  Senyor d'Alcolea de Cinca. Fill de Berenguer II d'Entença i germà de Berenguer III. Fou l'originari de la línia dels barons d'Alcolea, la qual fou continuada per les seves dues filles Jussiana i Òria d'Entença.

30 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Bernat I d'  (Ribagorça, s XIII)  Baró d'Entença. Fill de Berenguer III i pare de Berenguer IV i de Gombau d'Entença.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Entença, Bernat Guillem d'  (Montpeller, França, s XII - el Puig de Santa Maria, Horta, 1237)  Veure> Montpeller, Bernat Guillem de.

27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Bernat Guillem d'  (Ribagorça, 1226 - Xipre, d 1300)  Senyor de la baronia d'Alcolea. Fill de Bernat Guillem de Montpeller. Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra (1254). Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l'infant Alfons (1255), i fou present a la pau de Sòria amb els castellans (1256). Majordom d'Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia (1260) i aconsellà l'ajuda als castellans contra els sarraïns. A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit (1264). Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels (1265). Amb el seu parent Berenguer V d'Entença, fou jutge de les bregues entre el comte d'Empúries i el vescomte de Cardona (1268). Defensà la frontera de Múrcia (1273) i prengué part en el setge d'Albarrasí (1284). Intervingué en el tractat de pau entre Alfons II i els reis de Castella (1289). Testà el 1300, i anà a Xipre, on prengué l'hàbit dels hospitalers.

29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Bernat Guillem d'  (Ribagorça, s XIV)  Conseller reial. Fill legítim de Pons Hug d'Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d'Antoni d'Entença.

31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Gil Martines d'  (Ribagorça, s XIII)  Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem (mort d 1300). Pare de Gil Martines d'Entença.

32 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Gil Martines d'  (Ribagorça, s XIII - s XIV)  Fill de Gil Martines d'Entença i nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d'Entença i Urraca d'Entença.

33 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Gombau I d'  (Ribagorça, s XII)  Fill de Berenguer I d'Entença. Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un Berenguer II d'Entença.

34 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Gombau d'  (Ribagorça, s XIII)  Fill de Bernat I d'entença i germà de Berenguer IV. Intervingué en la conquesta de València i en la seva capitulació (1238). Obtingué l'alqueria de Torís a la vall d'Alcalà.

35 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Gombau d'  (Ribagorça, s XIII - cap Orlando, Sicília, Itàlia, 1299)  Noble. Morí molt jove a la batalla de cap Orlando (1299), defensant la causa de Frederic II de Sicília. Podria ser un fill de Gombau, i un germà, per tant de Teresa d'Entença. La seva situació genealògica no és ben segura. No ofereix, en canvi, dubtes de confusió amb els altres Gombaus de l'època, bastant més grans que ell.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Gombau d'  (Catalunya, s XIII – 1309)  Senyor de les baronies d'Alcolea i de Xiva. Fill de Bernat Guillem d'Entença. Fou procurador del regne de València des de l'any 1305. Per encàrrec de Jaume II es dedicà a qüestions relacionades amb el regne de Castella, les activitats dels sarraïns de Granada i la problemàtica resistència (el 1308) dels templers a l'obediència reial.

37 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Guillem d'  (Ribagorça, s XIII)  Noble. Fill de Berenguer IV d'Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.

38 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Guillem d'  (Ribagorça, s XIII)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d'Entença i de Jussiana d'Entença. El rei l'armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d'Entença, o potser era un altre germà mort jove.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Guillem d'  (Catalunya, s XIV)  Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l'aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Guillem d'  (Ribagorça, fi s XIII - 1332/34)  Fill de Gombau d'Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d'Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.

42 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Isabel d'  (Ribagorça, s XV)  Muller de Juan-Jiménez-Cerdán. Filla de Teresa d'Entença i de Ponç d'Alcalà, el qual prengué el cognom d'Entença. Tingué l'herència familiar. La més gran de les seves tres filles, Maria, fou també senyora dels béns de Barbastre (1453-55), que passaren successivament al seu fill Lope de Rebolledo (sense descendents) i al seu nebot Juan Miguel de Lanuza i d'Entença, cavaller de la cort de Ferran II el Catòlic, que rebé també el castell d'Entença (1515).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Jussiana d'  Veure> Jussiana d'Entença.

45 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Jussiana d'  (Ribagorça, s XIII)  Filla de Ponç Hug d'Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d'Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d'Entença.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Manuel d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Personatge. Gairebé desconegut, devia pertànyer a la branca de Móra-Falset. Potser era un fill natural del Gombau d'Entença casat amb Blanca d'Antillon. En aquest cas seria germà de sang de la Teresa d'Entença muller de l'infant Alfons, la qual, en testar l'any 1327, feia deixes a les dues filles de Manuel, Teresa i Berenguera. Aquest Manuel no pot ésser confós, per raons cronològiques, amb un homònim que era nebot de la testadora i fou cortesà de Pere III.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Manuel d'  (Catalunya, s XIV - d 1387)  Fill natural de Ponç Hug. Armat cavaller (1345), acompanyà Pere III a Sardenya (1354), on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos. Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella. A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d'Arborea Marià IV (1369); alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei. A més d'alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei (1381), fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots.

48 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Òria d'  (Ribagorça, s XII - Pallars, s XII)  Filla de Bernat d'Entença i germana de Jussiana d'Entença. Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Pere d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serví Jaume I a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l'Ènova.

50 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Pere Mir d'  (Ribagorça, s XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d'Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella. Ja havia estat també testimoni del testament d'Alfons el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II, de l'annexió de Barbastre a l'església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, encara que el seu parentiu amb Gombau I d'Entença restà incert.

51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Ponç Hug d'  (Ribagorça, s XII)  Fill de Jussiana d'Entença. Fou senyor de la baronia d'Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l'orde de l'Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d'Entença.

52 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Ponç Hug d'  (Ribagorça, s XIII - s XIV)  Fill de Bernat Guillem d'Entença (m d 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d'Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d'Aragó.

53 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Ponç Hug d'  (Ribagorça, s XIV)  Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d'il·legítim, Manuel d'Entença.

54 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Ramon Guillem d'  (Ribagorça, s XIII – s XIV)  Fill de Bernat Guillem d'Entença i de Jussiana d'Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d'Entença.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença, Sibil·la d'  (Catalunya, s XIII - Aragó, s XIII)  Dama. Era filla de Bernat Guillem d'Entença o Montpeller i de Jussiana d'Entença o d'Empúries. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d'Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.

56 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Teresa d'  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Filla de Bernat Guillem i germana d'un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l'aragonés Joan Ximénez d'Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén.

57 FRANJA PONENT -  BIOGRAFIA

Entença, Teresa d'  Veure> Teresa d'Entença (reina de Catalunya-Aragó, muller d'Alfons III).

58 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Teresa d'  (Ribagorça, s XIV)  Dama. Única filla de Guillem d'Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d'ell, l'oncle d'Antoni, Manuel.

60 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença, Teresa Gombau d'  (Ribagorça, s XIII)  Dama. Potser era filla de Gombau i néta de Bernat Guillem. Fou la primera muller de Pere Ferrandis d'Híxar, pertanyent a una branca bastarda de la casa reial. Morí jove, sense fills. El seu marit es tornaria a casar, amb Marquesa de Navarra.

61 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Teresa Gombau d'  (Ribagorça, s XIV - a 1332)  Dama. Era casada amb Berenguer Carroç. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d'Entença i cosina germana de la nora de Jaume II, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d'Entença.

62 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Entença, Urraca d'  (Ribagorça, s XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Filla de Gil Martines d'Entença i germana de Teresa. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d'Alcolea.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Entença i de Montcada, Berenguer d'  (Catalunya, s XIII – Gal·lípoli, Grècia, 1307)  Noble i militar. Fill segon de Berenguer V. Lluità a Calàbria (1284), a les ordres de l'infant Jaume (futur Jaume II). Després de la pau d'Anagni (1295) restà al servei de Frederic II de Sicília en la lluita contra els angevins, fins a la pau de Caltabellota (1302). Com a representant de Jaume II dirigí una força expedicionària que s'incorporà a la Companyia Catalana de Roger de Flor (1304) per ajudar l'emperador bizantí contra els turcs. Allí aconseguí de l'emperador Andrònic II el títol de megaduc de Romania i senyor de l'Anatòlia i de les illes de l'Imperi, cosa que suscità les enveges de B. de Rocafort, el seu senescal. Després de l'assassinat de Roger de Flor (1305), prengué la direcció de la Companyia Catalana i declarà la guerra a l'Imperi...  Segueix... 

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEntença i de Montcada, Guillem d'  (Catalunya, a 1276 – 1320)  Baró d'Entença. Germà de Berenguer d'Entença. Fou conseller reial, i el 1296, durant el regnat de Jaume II, lluità contra els castellans a Múrcia. Tingué plets amb els templers per la batllia d'Ascó, i amb la família dels Montcada a causa d'uns problemes jurisdiccionals. L'any 1307 fou procurador de València, i el 1308 reclamà els castells de Sicília (de Castel i Francavila) i altres béns que havien estat presos pels genovesos al seu germà Berenguer.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Entença i de Montcada, Saurina d'  (País Valencià, s XIII – 1325)  Filla de Berenguer V. Segona muller de l'almirall Roger de Lloria (1291). Vídua el 1305, volgué (1306) que el seu parent Gombau d'Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills. Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia (1319). Pladejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta (1323) i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca (1324). Li foren reconegudes pel rei (1325) les possessions i el castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc. Disposà l'edificació d'un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la seva sepultura. Havia fundat el monestir de clarisses de Xàtiva.

66 CATALUNYA - POLÍTICA

Entesa Catalana de Progrés  (Catalunya, mar/2000)  Candidatura conjunta al Senat del PSC, ERC i IC en les eleccions generals. L'objectiu era articular una proposta comuna de l'esquerra catalana per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l'estat. La candidatura obtingué 8 senadors, els quals se sumaren als 3 senadors per representació autonòmica, de manera que es constituí un grup parlamentari propi. El portaveu era Isidre Molas.

67 CATALUNYA - POLÍTICA

Entesa dels Catalans  (Catalunya, 1977 - 1979)  Àmplia coalició d'esquerra. Candidatura a les eleccions senatorials del 15/jun/1977 per les quatre circumscripcions provincials de Catalunya. Sorgida dels objectius de l'Assemblea de Catalunya i formada per ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC, Estat Català i independents,Inici página obtingué la totalitat d'escons per majoria (12, amb J. Benet com a senador més votat de l'estat espanyol) i formà grup parlamentari al Senat. Acabada la legislatura constituent (1979), no es pogué reproduir, i dues noves coalicions prengueren el seu nom, amb unes altres característiques: Nova Entesa (ERC i PSC) i Per l'Entesa (PSUC i independents).

68 CATALUNYA - POLÍTICA

Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE)  (Catalunya, des/1985 – 1987)  Partit polític nacionalista català d'esquerra, favorable a l'autodeterminació. Constituïda per Nacionalistes d'Esquerra, Renovadors d'Esquerra Republicana i independents. Amb el PSUC formà la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, i es presentà a les eleccions generals del 1986.

69 CATALUNYA - CULTURA

Entesa Judeocristiana de Catalunya  (Catalunya, 1961 - )  Entitat. Promou les bones relacions entre els jueus i els cristians. Després de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya, intel·lectuals, polítics i cristians compromesos començaren a interessar-se pels jueus i per Israel. En nasqueren unes esporàdiques manifestacions públiques que feren que la gent preocupada pels estralls de l'antisemitisme, però més encara pel seu possible reviscolament, es conegués. Aquests, jueus i cristians, ajudats per unes monges de Nostra Senyora de Sió, s'agruparen vers l'any 1961, i el 1967 es constituïren en filial, però amb vida independent, de l'Amistad Judeo-Cristiana, de Madrid, autoritzada l'any anterior. El 1969, el grup català pogué estructurar-se oficialment. El seu objectiu se centra a fomentar el coneixement i el respecte mutus, superant tots els prejudicis, entre jueus i cristians, mitjançant una acció cultural, no proselitista, de profunditat i continuada, basada, de preferència, en l'estudi del patrimoni comú: Déu, la Bíblia, la història compartida, etc.

70 CATALUNYA - POLÍTICA

Entitat Autònoma de Jocs i Apostes  (Catalunya, 1986 - )  Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel Parlament de Catalunya. El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d'aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també ambInici página la finalitat de recaptar els ingressos públics derivats d'aquestes activitats i de fer el pagament dels premis establerts. El 1991 hom l'adscriví al Departament de Benestar Social.

88 CATALUNYA - POLÍTICA

Entitat Metropolitana del Transport (EMT)  (Catalunya, 1987 - )  Organisme. Creat en el marc de les Lleis d'Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya amb l'objectiu de coordinar i gestionar el transport públic (autobusos, metro i taxi) en 18 municipis de la conurbació de Barcelona. L'entitat s'encarrega del desenvolupament de la integració tarifària, la millora de la competitivitat del transport col·lectiu respecte al privat i de pal·liar les necessitats que es deriven de l'augment de la mobilitat a la primera i segona corona metropolitana, cosa que ha requerit l'ampliació de la infraestructura del metro i del ferrocarril i el manteniment i la millora global del servei.

87 CATALUNYA - POLÍTICA

Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus (EMSHTR)  (Barcelonès, 1987 - )  Organisme. Encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l'abastiment d'aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona. Fou creat en el marc de les Lleis d'Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient. El 70% dels residus sòlids que es produeixen és dipositen a l'abocador del Garraf, si bé amb la recollida selectiva s'ha encetat un procés de reciclatge del vidre, el paper i els envasos. També les principals plantes depuradores d'aigües estan en procés de conversió, i s'estan substituint els tractaments de tipus físico-químics tradicionals per altres de tipus biològic i terciari.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Entorn, mas de l'  (Castelldans, Garrigues Masia i antic terme.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEntransaigoes  (Salardú, Vall d'Aran Antic castell de la vila d'Arties, situat a la confluència de la Garona i de la ribera de Valarties. Fou construït pels hospitalers (1379). Tenia mur i contramur i torre de l'homenatge; la capella (actual església parroquial) era a la plaça d'armes.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Entravessada, roca  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Cim (2.927 m alt) de la zona axial pirinenca, el més alt del grup del circ de Baiau.

74 ANDORRA - GEOGRAFIA

Entremesaigües  (Andorra la Vella, Andorra)  Grup de cortals de la parròquia, a la confluència dels rius Madriu i de Perafita.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Entreperes  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Poble, situat a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles d'Entreperes (1.083 m alt). L'església de Sant Grau d'Entreperes (760 m), situada en un replà dels cingles, romànica (s XII), ha esdevingut santuari.

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Entrevalls  (Toès, Conflent)  Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Tet, a l'indret dels graus de Canavelles. És esmentat ja el 850.

77 ANDORRA - GEOGRAFIA

Envalira, circ d'  (Andorra Gran coma (2.812) d'origen glacial dels Pirineus andorrans, entre Encamp i la Concòrdia, que forma amb el circ de Pessons un circ compost. És tancat al sud i a l'est pel port d'Envalira, i els pics Blanc i Negre d'Envalira (2.812 m alt) i el bony d'Envalira (2.645 m). Capçalera de la Valira d'Orient. És un bon lloc de pasturatge i hi ha el refugi d'Envalira. A causa de la seva altitud, roman despoblat i és accessible amb telesquí des del Pas de la Casa.

78 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaEnvalira, port d'  (Encamp, Andorra)  Coll (2.409 m alt) del Pirineu (o de Framiquel), situat al peu del pic Negre d'Envalira, prop de la frontera amb França, on se separen les aigües del vessant mediterrani (la Valira) de les de l'atlàntic (l'Arieja). És el port més alt del Pirineu, amb carretera que travessa Andorra i enllaça amb la Catalunya del Nord. És molt freqüentat a causa de la proximitat del Pas de la Casa (a uns 9 km), el principal centre andorrà d'esports de neu.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Envall  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Poble, a la vall Fosca, al fons d'una vall tributària, per l'esquerra, del Flamicell. Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l'antic terme de la Pobleta de Bellveí.

80 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Envalls  (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)  Despoblat, al peu del Carlit, a la confluència del riu d'Angostrina amb la riera dels Estanyets, del qual restà només l'església romànica de Sant Martí; l'altar de les Ànimes i una Majestat són ara a l'església d'Angostrina.

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaEnveig  (Alta Cerdanya Municipi: 30,52 km2, 1.231 m alt, 665 hab (2012), (fr: Enveitg). Situat a la solana. Comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol, i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit dit la muntanya d'Enveig. Grans extensions de pastures i notable activitat ramadera (bestiar boví, oví. cabrum i equí), base de l'economia tradicional. Conreus de cereals, patates i arbres fruiters. S'hi ha desenvolupat el turisme d'estiu. Hi ha certa activitat econòmica gràcies al tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor. El poble es troba a l'interfluvi que les valls de Querol i del Reür, davant la muntanya de Bell-lloc; hi destaquen el casal dels Pastors, antics senyors de la varvassoria d'Enveig, i l'església parroquial de Sant Sadurní, restaurada el 1847, que conserva el primitiu absis romànic i l'altar major barroc del 1760. El poble és esmentat ja el 839. El municipi comprèn, a més, els pobles de la Vinyola, Bena, Feners i Brangolí. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEnveja  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Antiga quadra, a ponent del nucli urbà.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enveja, Bernat  (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVII)  Eclesiàstic i llatinista. Era prior de la col·legiata de Santa Anna, a Barcelona. Escriví el tractat Triumphus veritatis i d'altres obres.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enveja, l'  (MontsiàVeure> Sant Jaume d'Enveja.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enviny  (Sort, Pallars Sobirà Poble (1.154 m alt), situat en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació; es destaca l'important casal d'Aiters. Prop seu hi ha l'ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l'església romànica de Sant Roc. El castell d'Enviny fou esmentat ja el 1087. Fou municipi fins l'any 1970; dins l'antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén, Olp, el Pujal, Montardit, Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enviure  (Seròs, Segrià Despoblat, situat en una vall tributària, per l'esquerra, del Segre (vall d'Enviure).

Anar a:    Ensa ]    [ Enten ]    [ Entença, G ]    [ Entença, J ]    [ Entença, T ]    [ Ento ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -