A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Escar ]    [ Escas ]    [ Esco ]    [ Escola ]    [ Escola E ]    [ Escola V ]

Barallar-se amb un igual és perillós; amb un superior, insensat; amb un inferior, lleig. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escarabat  (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell Despoblat, al nord del poble.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarabatxeres i Ratxotxo, Jeroni  (Barcelona, s XVII - 1710)  Escultor barroc. Projectà el frontis de l'església de Sant Sever de Barcelona (1703), de la qual dirigí també la decoració interior.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarcella, Joan d'  (Catalunya, s XIII)  Frare del Temple. Anà al concili de Lió (1274), presidit pel papa Gregori X i celebrat amb l'assitència de Jaume I el Conqueridor, al qual acompanyà, tot i que era un dels assistents més vells, ja que feia una seixantena d'anys que era frare. Fou especialment consultat durant la discusió d'un projecte de croada a Terra Santa.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEscardó, Joan Baptista  (Palma de Mallorca, 1581 – 1652)  Jesuïta i predicador de fama. Escriví en català, castellà i llatí.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escardó, Rafael  (Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902)  Militar i polític. L'any 1858 es traslladà a Itàlia, mogut pel seu idealisme liberal. Lluità a les files de Garibaldi. Guanyà ascensos i condecoracions. El 1868 tornà a Catalunya per militar al partit federal. Prengué part a la Revolució. Després a traslladà a Barcelona, on col·laborà a la premsa del seu partit.

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Escarguel, Juli  (Perpinyà, 1861 – 1930)  Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de "L'Indépendant" a partir del 1893, procurà de mantenir el programa "ni réaction, ni révolution", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista. En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta "Le Roussillon". Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).

7 EUROPA - BIOGRAFIA

Escarguel, Llàtzer  (Rotier, Llenguadoc, 1816 – 1893)  Polític. S'establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74). Presidí diversos anys l'assemblea departamental; fou diputat d'extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l'assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotièr.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escariu  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Masia i antic lloc, del terme de Gréixer, situat en una vall afluent per l'esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís. L'església era dedicada a santa Eulàlia.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscarlà  (Tremp, Pallars Jussà Despoblat (806 m alt), aturonat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, prop de la seva confluència amb el barranc d'Escarlà, que neix al grau d'Espills. L'església parroquial (Sant Joan) és sufragània de la d'Espills.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentEscaró  (Conflent Municipi: 15,21 km2, 881 m alt, 121 hab (2013). Estès per la vall Marçana, a la dreta de la Tet. El terreny, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional (puig de les Tres Esteles i de la Segalissa). Prop del coll de la Llosa hi ha un important grup de mines de ferro, que han deixat d'ésser explotades des del 1963. També hi ha mines de fluorita en explotació, un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la bastida d'Oleta. Limitada activitat agrícola de secà (arbres fruiters, vinya i pasturatges) i ramadera (ovins). Els darrers anys la població ha minvat notablement. El poble, esmentat ja el 876, és dividit en dos sectors: Escaró d'Avall i Escaró d'Amunt, situats als vessants orientals del coll de la Llosa, prop del torrent de l'Orri, a mig camí dels quals hi ha l'església parroquial de Sant Martí, d'origen romànic, la qual fou reconstruïda el 1954. El terme comprèn, a més, el poble d'Aituà. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escarp, monestir d'  (Massalcoreig, Segrià Monestir cistercenc (Santa Maria d'Escarp), filial de Citeaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca. Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Citeaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó. Aviat esdevingué una important abadia i als s XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l'orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l'orde cistercenc. Però a partir del s XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només de comunitaris d'Escarp. Després d'un cert redreçament dels s XVI al XVIII (hom reedificà l'església aquest darrer segle), s'extingí amb l'exclaustració del 1835. El monestir és actualment arruïnat.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaEscarrà, Joan  (Perpinyà, 1885 – París, França, 1955)  Alpinista. Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc. Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils. Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l'expedició francesa de 1936-37 a l'Himàlaia. Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrà i Feliu, Benet  (Girona, s XVIII – s XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrà i Feliu, Francesc  (Girona, 1791 – 1866)  Escriptor i advocat. Germà de Benet. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrà i Feliu, Ramon  (Girona, s XVIII - Catalunya ?, s XIX)  Metge i escriptor. Germà de Benet i de Francesc. Fou deixeble de l'escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d'altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarré, Francesc G.  Veure> Garcia i Escarré, Francesc.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aureli Maria Escarré i JanéEscarré i Jané, Aureli Maria  (l'Arboç, Baix Penedès, 15/abr/1908 – Barcelona, 21/oct/1968)  Eclesiàstic. Monjo benedictí i abat de Montserrat (1946-61). Francesc de nom de pila. Ingressà a Montserrat el 1923, i el 1933 fou ordenat sacerdot; el 1939 va ésser nomenat prior, el 1941 elegit abat coadjutor de l'abat Marcet i el 1946 proclamat abat titular. Continuà l'obra del seu predecessor, però amb una personalitat molt definida i gran dinamisme, malgrat la seva mala salut. Aglutinant un equip cohesionat de col·laboradors, fomentà la reforma monàstica a Montserrat i alsInici página monestirs benedictins d'arreu de l'estat espanyol -dels quals va ésser visitador-, en la línia de Solesmes i Beuron. Sota el seu abadiat Montserrat esdevingué un dels primers centres litúrgics del món i un dels centres espirituals i culturals més importants de Catalunya. Afavorí una plural formació intel·lectual dels monjos i promogué la investigació escripturística. Va fer grans obres arquitectòniques al monestir...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escarrer, Bernat  (Catalunya, s XIII – Avinyó, França, 1321)  Prior de Montserrat. El 1311 fou elegit abat de La Cava (Itàlia), dignitat que renuncià. Intentà, sense èxit, d'afranquir el priorat montserratí de la dependència de l'abadia de Ripoll i, per tal de facilitar als pelegrins l'accés al santuari, començà (1317) el pont de Monistrol sobre el Llobregat. Morí a Avinyó, on havia anat per sincerar-se davant el papa Joan XXII dels greus càrrecs adduïts contra ell pel rei Jaume II, sense haver estat rehabilitat.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escart  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.230 m alt), de l'antic terme d'Escaló, a la vall d'Escart, separada de la vall d'Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d'origen glacial, recorreguda pel riu d'Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escàs  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà Poble, situat a la vall d'Àssua a la confluència dels rius de Caregue i de Berasti. Pertangué al vescomtat de Castellbó i a l'antic terme de Surp.

21 ANDORRA - GEOGRAFIA

Escàs  (la Maçana, Andorra Llogaret (1.343 m alt), situat damunt el poble. S'ha convertit, en part, en lloc d'estiueig.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escàs  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Despoblat de l'antic terme d'Anserall, a l'oest del poble d'Arcavell.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscàs  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Masia i antic terme, situat damunt la vall de Bastanist, esmentat ja el 1288.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escàs, Amaneu des  Veure> Sescars, Amanieu de.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Escasasses, les  (Rosselló Veure> Cases de Pena, les.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escaules, les  (Boadella i les Escaules, Alt Empordà)  Poble, situat a la dreta de la Muga, entre Boadella i Pont de Molins. L'església parroquial, dedicada a sant Martí, és esmentada el 1002; l'actual edifici és romànic (s XII). Prop seu, hi ha, aturonades, les restes d'una fortificació medieval (castell de les Escaules) que defensava aquest sector de la vall. Mig quilòmetre a l'est, al peu d'un saltant d'aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella, hi ha les ruïnes de l'antic monestir de les Escaules (Sant Martí de les Escaules), benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops. El 1980, en unes excavacions fetes prop de la cascada de la Caula, hom trobà restes de fauna i d'indústria lítica del paleolític inferior mitjà i, en una cova pròxima, pedres polides i ceràmiques. Aquestes troballes demostren que la zona fou habitada fa més de 60.000 anys.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escayola, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Metge. Exercí a Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Deixà nombrosos escrits mèdics.

28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Escena Catalana, L'  (Barcelona, 1908 – 1936)  Setmanari teatral. El 1913 es convertí, de fet, en "El Teatre Català", però tornà a sortir el 1918 fins a l'inici de la guerra civil. Publicava sobretot obres diverses, que divulgava entre el grup d'aficionats d'arreu de Catalunya. Hi figuraren tant P. Crehuet i J. Pous i PagèsInici página com Salvador Bonavia, pare i fill, el primer dels quals havia fundat la revista.

29 CATALUNYA - ART

Escipions, torre dels  (Tarragona, Tarragonès Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l'antiga Via Augusta. Possiblement del s I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors. Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esclanyà  (Begur, Baix Empordà Poble, al sud del terme. L'església de Sant Esteve depengué de la de Palafrugell i després de la de Llofriu. Hi ha un notable castell medieval, dit torre d'Esclanyà. Depengué de la baronia de Cruïlles.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esclapers de Guilló, Pasqual  (Elx, Baix Vinalopó, s XVIII – València, 1755)  Erudit i escriptor en castellà. Llibreter d'ofici resident a València. És autor d'un Resumen histórico de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia (1738, 1805), de romanços a l'entrada a l'infant Carles a València (Romance heroico, 1731) i a l'arribada de la relíquia de sant Pere Nicolau Pasqual (Demostraciones festivas, 1743) i de quatre comèdies, inèdites, dues de les quals representades a València (El martirio más sangriento, el de sant Vicent màrtir, i La restauración de Orán).

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esclarmunda de Foix  (França, s XIII – Perpinyà ?, s XIV)  Reina de Mallorca. Filla de Roger IV de Foix i muller del rei Jaume II de Mallorca i Rosselló. L'any 1285, fou detinguda, juntament amb els seus fills, com a conseqüència de la incursió de Pere II el Gran, però alliberada per la mediació del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars. L'any 1315 va rebré a Perpinyà, de mans de Ramon Muntaner, el seu nét Jaume, el futur rei Jaume III de Mallorca.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsclasans i Carbonell, Agustí  (Barcelona, 1862 – 1938)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a l'Escola Tècnica Tèxtil. Es dedicà a l'ensenyament. Fundà a Barcelona l'Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esclasans i Folch, Agustí  (Barcelona, 1895 – 1967)  Escriptor. Deixeble d'Eugeni d'Ors. Adscrit al Noucentisme, propugnà una poesia basada en el que anomenà -sistema de ritmologia-, agrupació de cinc peus amfibraics amb una síl·laba fònica entre dues d'àfones. Autor d'una poesia desigual, a vegades pomposa: Ritmes (1922), Primer llibre de ritmes (1931), Poema a Catalunya (1950-57). Escriví contes (Històries de la carn i de la sang, 1928), novel·la, assaigs, teatre i unes memòries (La meva vida, 1952 i 1957). L'any 1936 guanyà el premi Joan Maragall d'assaig amb l'obra La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esclet  (Cassà de la Selva, Gironès Veïnat, 4 km al sud de la vila, al sector pla del terme, vora la riera de Gotarra.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Esclop, mola de s'  (Mallorca Septentrional Cim (926 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa septentrional, termenal dels municipis de Calvià, Estellencs i Andratx.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esclua  (Cerdanya, a 885 - Catalunya, 924)  Eclesiàstic. Aconseguí ésser consagrat bisbe de la Seu d'Urgell per dos bisbes gascons, foragitant el legítim Ingobert (886). Amb l'ajut de Sunyer d'Empúries i de Ramon de Pallars, i l'anuència dels bisbes de Barcelona i d'Osona, es declarà arquebisbe, segregant les diòcesis catalanes de Narbona. Nomenà Ermemir per a Girona, deposant Servusdei, i creà la seu de Pallars-Ribagorça per a Adolf. Després cercà una confirmació oficial dels fets en reconèixer Odó, comte de París, que s'haviaInici página erigit en rei de França a la mort de Carles el Gros (888). Teodard de Narbona, però, reaccionà a temps i obtingué d'Odó l'anul·lació de les pretensions d'Esclua i la reinstauració d'Ingobert i de Servusdei (891).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esclusa, Manel  (Vic, Osona, 1952 - )  Fotògraf. Professor de l'escola Eina, de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l'arquitectura. D'entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escobar, Francesc  (País Valencià, s XVI – Barcelona, 1558)  Preceptista i hel·lenista. Es doctorà en arts a París (1536) i en medicina (abans del 1545) a Barcelona. Catedràtic de retòrica i de grec de la Universitat de Barcelona des del 1545. Renovador dels mètodes d'ensenyament, introduí al pla d'estudis dues obres d'Erasme: els Colloquia, expurgats (1557), i la Sintaxi, amb comentaris seus i exemples traduïts al català (1557), obres que foren objecte de nombroses edicions fins al s XVIII. Edità, també amb finalitat pedagògica, el Gestorum romanorum epitome, de L. Florus, i els Progymnasmata, d'Aftoni d'Antioquia, traduïts del grec al llatí amb comentaris erudits, refosos més tard per un deixeble seu, l'humanista sevillà Juan de Mallara (1567). Deixà inacabada una nova versió llatina de la Retòrica d'Aristòtil.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escobar i Saliente, Josep  (Barcelona, 22/oct/1908 - 31/mar/1994)  Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes "En Patufet" i "Virolet", i, més tard, a "TBO" i "Pulgarcito", al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc. Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats. Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscobedo i Abraham, Joana  (Barcelona, 22/set/1942 - )  Escriptora. Llicenciada en lletres i diplomada a l'Escola de Bibliologia, ha fet diversos estudis erudits (Plecs poètics catalans del s. XVII, 1988; Un incunable català retrobat, 1992). Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol (1861-1931) (1981), ha col·laborat en diverses publicacions i ha publicat textos per a l'ensenyament del català: Curs de llengua catalana per correspondència, 1r cicle (1981) i 2n cicle (1982), Mot a Mot 1 (1981) i 2 (1981). És autora de les novel·les Silenci endins (1979) i Amic, amat (1980). Ha col·laborat en el col·lectiu Ofèlia Dracs.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escobedo i Bach, Simó  (Barcelona, 1840 - Santiago de Cuba, 1869)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere. El seu quadre La gelosia figura al Museu d'Art Modern barceloní.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escobet, serra d'  (Aín / Alcúdia de Veo, Plana Baixa)  Contrafort (717 m alt) nord-oriental de la serra d'Espadà, que separa les valls d'Artana i de Veo.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escòcia, Sebastià d'  (Cigales, Castella, s XV - Barcelona, s XVI)  Llibreter i impressor. D'origen probablement escocès, establert a Barcelona i a València almenys entre el 1487 i el 1500. Dedicat a la importació de llibres d'Itàlia, continuà els negocis a València el 1488 a causa potser del procés inquisitorial dut a terme a Barcelona contra la seva mare. De nou a Barcelona, treballà (1497) com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d'una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat (1500) per a imprimir un Flos sanctorum en català.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escoda i Coromina, Joan  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1920 - )  Pintor. Estudià amb els mestres Borrell i Tàrrega. Ha exposat A Tel Aviv, Londres i Nova York, entre d'altres capitals. Té obres a les col·leccionsInici página Wagner, de Munic, i Herbert, de Nova York.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet, Ramir  (la Granada, Alt Penedès, 1877 – Montserrat, Bages, 1911)  Músic. Frare benedictí. Féu els seus estudis al monestir de Montserrat (1892), com a escolà. Hi professà més tard. Fou professor de la famosa escolania (1909-11). Deixà un cert nombre de composicions remarcables.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Escofet i AlsinaEscofet i Alsina, Frederic  (Barcelona, 12/jul/1898 – 27/mar/1987)  Militar. Va lluitar al Marroc i el 1926 tornà a Catalunya amb el grau de capità. El 1930 passà al cos de Mossos d'Esquadra i, amb la moderna reinstauració de la Generalitat, va ésser ajudant de Francesc Macià i de Lluís Companys quan ocuparen la presidència de la Generalitat. Durant els fets del 6/oct/1934, fou nomenat comissari general d'ordre públic i, en fracassar la revolta, fou condemnat a mort per un consell de guerra, si bé la pena li va ésser commutada per la de presó perpètua. Després del triomf del Front Popular (feb/1936), tornà a ocupar el mateix càrrec. Com a comissari general d'ordre públic, aconseguí de dominar a Catalunya l'alçament militar del 19/jul). Va fer la guerra civil com a comandant al front d'Aragó i després ocupà de nou l'ajudantia de Companys, i s'exilià amb ell el 1939 i va anar a Brussel·les. Va publicar unes memòries Al servei de Catalunya i de la República (1973), i el 1975 fou nomenat comandant honorari dels Mossos d'Esquadra.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i de Roger, Francesc d'  (Barcelona, 1729 – 1791)  Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l'orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91). Membre (1762-91) de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d'història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la dirigí.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscofet i Milà, Jaume  (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 1862 – Barcelona, 1904)  Industrial. Fundà l'empresa Escofet i Fortuny, especialitzada en paviments hidràulics (1886), per a la qual arquitectes com Gaudí feien dissenys (la reedició d'un d'aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d'Or el 1962). Continuà la casa el seu gendre Emili Farré i Escofet.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i Palau, Joan d'  (Cadaqués, Alt Empordà, 1720 - Barcelona, 1808)  Militar. Tingué un paper important durant la Guerra Gran, en la qual arribà a general. Sembla que fou l'organitzador dels primers sometents del Principat. Posteriorment fou ascendit a capità general. Enginyer i arquitecte, fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escofet i Vilamasana, Josep  (Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, 1939)  Periodista i escriptor. Visqué a Amèrica i fou, amb Gaziel, codirector de "La Vanguardia". Amb el pseudònim de Juan Cabal escriví Sor Juana Inés de la Cruz (1910) i Juan Ponce de León (1924), entre altres obres.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escolà i Argilaga, Antoni  (Barcelona, 1875 - Catalunya, s XX)  Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les. Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escolà i Cugat, Josep Maria  (la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 1884)  Sacerdot. A Lleida fundà l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana. Publicà un Repertorio de planes de sermones i un Breviario Mariano.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscolà i Marsà, Josep  (Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 - Barcelona, 1976)  Editor. El 1905 emigrà a l'Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires. Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n'ha distribuïts per tota l'Amèrica Llatina.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escolà i Segalès, Josep  (Barcelona, 28/ago/1914 – 7/mar/1998)  Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club. Fou dos cops internacional. La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom d'el Catedràtic.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Escola Apologètica Catalana  (Catalunya, s XIX)  Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet. Va publicar la primera revista apologètica de l'Estat espanyol, "La Religión" (1837-41), continuada per "La Civilización" (1841-43). La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l'evolució filosòfica i teològica del grup.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Escola Catalana  (Catalunya, 1965 - )  Revista. Editada per la delegació d'ensenyament d'Òmnium Cultural. De periodicitat mensual, aparegué com a butlletí d'aquesta organització. El 1976 començà a ser impresa i il·lustrada, i des del 1985 té el nom i la presentació actuals. Tracta de temes relacionats amb l'ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d'interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics. Revista Escola Catalana

58 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola Catalana d'Art Dramàtic  (Barcelona, 1913 – 1933)  Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d'actors, va ésser dirigida per Adrià Gual. S'hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Publicà un butlletí i una col·lecció de textos sobre teatre. Controlada durant la Dictadura de Primo de Rivera, s'hi prohibí el català, es renovà el professorat i canvià el nom pel d'Instituto del Teatro Nacional. Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.

59 CATALUNYA - CULTURA

Escola d'Administració Pública  (Catalunya, 1914-36 / 1979 - )  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya. Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979. Escola d'Administració Pública de Catalunya

60 CATALUNYA - CULTURA

Escola d'Agricultura  Veure> Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

61 CATALUNYA - EMPRESA

Escola d'Alts Estudis Comercials  (Barcelona, 1918 – 1936)  Institució, establerta per la Mancomunitat de Catalunya. S'emmotllà a l'ideari dels grups rectors del capitalisme català, que es podria sintetitzar en: nacionalisme, cooperativisme, reforma de la banca, proteccionisme, etc. Suprimida el 1924, fou represa amb el nom d'Institució d'Estudis Comercials, i s'adaptà al sistema de les escoles angleses i nord-americanes.

62 CATALUNYA - CULTURA

Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual  (Barcelona, 1960 - 1975)  Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l'objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives. A partir de l'estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.

118 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEscola de Barcelona  Veure> Barcelona, Escola de (moviment cinematogràfic).

63 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola de LlotjaEscola de Belles Arts de Barcelona (o Escola de Llotja)  (Barcelona, 1775 - )  Institució destinada a l'ensenyament de l'art. Va ser establerta per la Junta de Comerç a l'edifici de Llotja amb el nom d'Escola de Nobles Arts. Posteriorment amplià el pla d'estudis amb la secció d'arquitectura (1817) i la d'ornamentació tèxtil (1834). L'any 1901 l'escola prengué la denominació d'Escola Superior d'Arts, Indústries i Belles Arts, per un decret que donava aquest nom a les escoles de belles arts refoses amb les d'arts i oficis, i el 1924 passà a anomenar-se Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts. A partir del 1940 l'Escola s'organitzà en dues branques: l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, posteriorment dita d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, i l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que el curs 1977-78 esdevingué la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Escola de Llotja

64 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Bibliotecàries  (Barcelona, 1915 - 1982)  Institució creada per la Mancomunitat. Fou dirigida per Eugeni d'Ors, que en projectà l'idea. Hi professaren importants literats i intel·lectuals de l'època. Fou substituïda durant la dictadura de Primo de Rivera per l'Escola Superior per a la Dona, i restablerta l'any 1930, època en que hi destacaren altres professors i l'escola esdevingué un lloc de formació professional i cultural catalana. El darrer director (fins al 1939), Jordi Rubió, li donà un gran prestigi. En la postguerra no tingué la brillantor ni l'eficàcia de l'època de d'Ors i de Rubió. L'any 1974 canvià el nom pel d'Escola de Bibliologia, que el 1982 canvià pel d'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. Forma part del patrimoni docent i tècnic de la Universitat de Barcelona.

65 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola de JardineriaEscola de Jardineria Rubió i Tudurí  (Barcelona, 1/set/1933 - )  Escola de jardineria. Oberta per l'arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Fou la primera escola de jardinerio deInici página l'estat espanyol. Després d'una petita aturada durant i després de la guerra civil, l'escola reprengué la seva activitat l'any 1945 amb l'arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs. A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau (amb un programa d'estudis de tres anys), que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada. Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d'aquest centre durant molts anys, el qual inicià, els anys cinquanta, l'elaboració de l'index seminum (catàleg de llavors) del centre, amb el qual s'intercanvien llavors amb centres botànics d'arreu del món. L'escola ha canviat de

116 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Llotja  Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona.

66 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Mestres  (Barcelona, 1906 – 1910)  Institució. Fundada per Joan Bardina, que intentava solucionar, en part, les deficiències de l'ensenyament normal oficial. Ha estat considerada com el primer centre de Catalunya que s'inspirà en els mètodes de la pedagogia activa. El 1908 es creà el Col·legi del Remei, annex a l'Escola, per a les pràctiques de l'alumnat. Les dificultats econòmiques i legals en determinaren la clausura.

67 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Associació de Mestres Rosa SensatEscola de Mestres Rosa Sensat  (Catalunya, 1965 - )  Institució. De caràcter privat i dedicada a la formació de mestres, va ésser fundada per un grup de pedagogs sota la direcció de Marta Mata. Inspirada en la tradició pedagògica catalana anterior al 1936, promou la renovació de l'ensenyament. Organitzà seminaris i cursets, promociona la investigació, aglutina un grup d'escoles renovadores i fa possible cada any l'Escola d'Estiu, amb nodrida participació de mestres. El 1980 l'Escola s'organitzà com a col·lectiu de mestres i prengué el nom d'Associació de Mestres Rosa Sensat. Inici página Associació de Mestres Rosa Sensat

68 CATALUNYA - CULTURA

Escola de Nàutica d'Arenys de Mar  (Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)  Institució, creada per Josep Baralt i Torres i la Confraria de Sant Elm. El ministre principal de la província marítima de Mataró (càrrec equivalent a l'actual de comandant de Marina) concedí, el 7/mar/1779, el permís per instal·lar l'escola. L'ensenyament començà el 7/abr d'aquell mateix any en el domicili de Josep Baralt. Pocs anys després es construí un edifici en un solar situat al sud del Mont Calvari, en el lloc conegut encara avui dia com l'Estudi dels Pilots. L'Escola fou clausurada per primer cop el 1850, però a partir del 1869 funcionà novament sota la direcció de Joan Monjo i Pons, fins que fou clausurada definitivament.

69 CATALUNYA - CULTURA

escut de la Facultat de Nàutica de BarcelonaEscola de Nàutica de Barcelona  (Barcelona, 1769 - )  Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l'oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L'Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l'Institut d'Ensenyament Mitjà i seguidament a l'Escola Industrial. L'any 1868 fou dissolta pel govern. El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l'Escola (amb el nom d'Escola Provincial de Nàutica) s'instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874 se'n féu càrrec l'estat amb el nom d'Escola Oficial de Nàutica. El 1981 tingué el nom d'Escola Superior de la Marina Civil, però des de l'any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona. Facultat de Nàutica de Barcelona

70 ILLES BALEARS - CULTURA

Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1799 - )  Institució, creada per la Societat Mallorquina d'Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se'n féu càrrec l'Institut Balear. El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada. El 1944 es creàInici página una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.

71 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola del MarEscola del Mar  (Barcelona, 1922 - )  Escola, creada per l'ajuntament de Barcelona. A més del caràcter d'escola a l'aire lliure i d'institució escolar metodològica i d'assaig, tenia inicialment l'objectiu d'educar els nens amb defectes físics i necessitats de fer salut. Dirigida per Pere Vergés (1922-70), va portar a terme una gran tasca pedagògica, i assolí en alguns moments un relleu considerable. Construïda a la Barceloneta, fou destruïda per un bombardeig el 1938, i s'instal·là a Montjuïc i després (1948) al Guinardó. Avui forma part de les xarxes d'escoles de l'ajuntament.

72 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola del TreballEscola del Treball  (Barcelona, 1913 - )  Institució. Fundada amb el nom d'Escola Elemental del Treball, era, de fet, una continuació de l'Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis fundada el 1871. El 1922 prengué el nom d'Escola Elemental del Treball. Comprenia vuit especialitats lligades a la indústria catalana. Arran de l'Escola es creà, el 1918, l'Institut d'Alumnes i Exalumnes per estudiar les possibilitats d'accés dels obrers als estudis superiors. Aquest Institut publicà una revista "Cultura i Treball" (1920), que oferia alguns treballs teòrics sobre la problemàtica laboral. En instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera, foren destituïts molts professors de l'Escola Industrial, entre els quals figurava Rafael Campalans, director de l'Escola del Treball. Més endavant s'hi incorporaren estudis de branques auxiliars. El 1953 l'Escola fou designada centre oficial de formació professional. Escola del Treball

73 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola EinaEscola Eina  (Barcelona, 1966 - )  Escola d'art. Va començar les seves activitats sota la direcció d'Albert Ràfols i Casamada amb l'objectiu de renovar els estudis d'art. El 1972 organitzà una gran reunió internacional a Castelldefels centrada en l'estudi dels llenguatgesInici página no verbals. Fou dirigida per l'arquitecte M. Espinet. Escola Eina

74 CATALUNYA - CULTURA

Escola Horaciana  (Barcelona, 1905 – 1912)  Escola nova, creada per Pau Vila. Vinculada primerament al moviment de l'Escola Moderna, se n'apartà al cap de poc temps. Mantingué el caràcter d'escola popular i el règim de coeducació, però abandonà el laïcisme. Basava l'ensenyament en les necessitats de l'infant i donava prioritat a l'educació estètica.

75 CATALUNYA - CULTURA

Escola Industrial de Barcelona  (Barcelona, 1904 - )  Institució dedicada a l'ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l'antiga fàbrica Batlló. El 1913 en sorgí l'Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.

117 CATALUNYA - POLÍTICA

Escola Judicial  (Barcelona, s XX - )  Òrgan tècnic del Consell General del Poder Judicial que té per missió essencial coordinar els processos de selecció de jutges i magistrats i assegurar l'execució adequada dels programes de formació inicial destinats als funcionris en pràctiques i dels programes i accions de formació continuada de jutges i magistrats. La seva seu, anteriorment a Madrid, és a Barcelona.

76 ILLES BALEARS - LITERATURA

Escola Mallorquina  (Illes Balears)  Conjunt de poetes de la primera meitat del s XX, vinculats especialment a la revista "La Nostra Terra" i cultivadors d'un humanisme d'arrel clàssica i mediterrània. Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, i els membres més destacats del grup, Miquel Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès i, per bé que menysInici página vinculat a ells, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

77 CATALUNYA - CULTURA

Logo de l'Escola MassanaEscola Massana  (Barcelona, 1929 - )  Escola. Nom popular de l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Barcelona, anomenada anteriorment Conservatori Municipal d'Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana. Va iniciar les seves activitats gràcies al llegat d'Agustí Massana i Pujol (biblioteca d'iconografia i indumentària, dotació per a la creació d'una escola d'oficis, etc). En Jaume Busquets i Mollera en fou el primer director. La primitiva seu del carrer d'Avinyó es traslladà a la Casa de l'Ardiaca (1932) i definitivament el 1935 al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu. Organitza cursos de pintura, estampat, tapis, joieria, escultura, disseny, etc. Escola Massana

78 CATALUNYA - CULTURA

aula principal de l'Escola ModernaEscola Moderna  (Barcelona, ago/1901 – mai/1906)  Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l'esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola. Formà part del moviment d'expansió intel·lectual i de creació d'escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d'exàmens i de càstigs i algunes de les normes del que s'ha anomenat educació activa. Tot i el recel amb què fou rebuda per l'alta burgesia, que hi veia un perill d'agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l'Escola fou clausurada a causa de l'atemptat contra Alfons XIII, comés per un...  Segueix... 

79 ILLES BALEARS - CULTURA

logo de l'Escola Municipal de MallorquíEscola Municipal de Mallorquí  (Manacor, Mallorca Oriental, 1973 - )  Escola pública creada per l'ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona. La seva activitat depèn d'un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals iInici página econòmiques d'àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.

80 CATALUNYA - CULTURA

Escola Municipal de Música de Barcelona  Veure> Conservatori Superior de Música de Barcelona.

81 CATALUNYA - POLÍTICA

Escola Popular de Guerra de Catalunya  (Barcelona, 26/oct/1936 – 1939)  Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya, per a formar instructors de guerra. Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc. Els primers profesors honoraris foren Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J. Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana.

82 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Escola Satírica Valenciana  (València, fi del s XV – s XVI)  Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l'època amb obres escrites sovint en col·laboració. Entre altres se'n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d'una gran part de la produccuó del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d'Amor i fins de tema religiós. De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l'època i s'hi donaren a conèixer.

114 CATALUNYA - EMPPRESA

logo d'ESADEEscola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE)  (Pedralbes, Barcelona, 1958 - )  EscolaInici página superior privada especialitzada en la formació de directius. Fundada per un grup d'empresaris amb el suport de la Companyia de Jesús. Creà el primer màster en direcció d'empresa el 1965. Inaugurà una delegació a Madrid el 1977 i posteriorment incorporà la llicenciatura de dret i s'uní a la resta de centres superiors que formen la Universitat Ramon Llull. ESADE

83 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola Superior d'Agricultura de BarcelonaEscola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB)  (Barcelona, 1911 - )  Centre universitari. Creada per la diputació com a continuació de l'Escola Provincial d'Agricultura (1898), fou ampliada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i per la Generalitat de Catalunya el 1931. Atorgava els títols d'enginyer i tècnic agrícola, i impartia diversos cursos monogràfics i d'especialització i formació del sector agrari. Molt important de cara a la formació de la pagesia foren els textos d'Ensenyament Postal Agrícola. També cal fer esment de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i la creació del Centre d'Estudis i Experimentació de Caldes de Montbui. El 1940 li fou canviat el nom pel d'Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Barcelona. Des del 1980 és una escola tècnica universitària adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, i el 1987 la diputació acordà la recuperació del nom fundacional. Escola Superior d'Agricultura de Barcelona

84 CATALUNYA - CULTURA

Escola Superior dels Bells Oficis  (Barcelona, 18/mai/1914 – 1923)  Institució d'ideari típicament noucentista, destinada a l'ensenyament artesanal. Fou creada per la diputació de Barcelona i comprenia, fonamentalment, les especialitats de fusteria, tapisseria, jardineria i ceràmica. Foren professors de l'entitat Francesc d'A. Galí, Esteve Monegal, Joaquim Folch i Torres, Pau Gargallo, Josep Aragay, N.M. Rubió i Tudurí i Ramon Sunyer, entre d'altres. Fou suprimida per la dictadura de Primo de Rivera.

85 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de BarcelonaEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)  (Barcelona, 1817 – )  Institució. Té l'origen en l'Escola de Mestres d'Obres. El 1875 va passar a la Universitat, reconeguda oficialment amb el nom d'Escola Superior d'Arquitectura. Tingué una orientació pedagògica fonamentalment acadèmica i va tenir un paper decisiu en l'aparició delInici página modernisme. Des del 1972 forma part de la Universitat Politècnica. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona

86 CATALUNYA - CULTURA

logo d'ETSEAEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEA)  (Lleida, 1978 - )  Escola. Creada per la fusió de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada el 1972) i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Lleida (creada el 1976). Des de la seva creació fins a l'any 1992, formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a partir d'aquesta data, s'integrà a la recentment creada Universitat de Lleida. S'imparteixen les titulacions d'enginyer agrònom, enginyer forestal, enginyer tècnic agrícola, enginyer tècnic forestal i llicenciat en tècnica i tecnologia dels aliments. El seu campus, que s'instal·là a l'antiga granja escola de la diputació de Lleida, constitueix el campus agrari més important de Catalunya i un dels més importants de l'estat. A banda de centres i instituts universitaris inclou el centre mixt UdL-IRTA, l'Estació Experimental de Lleida i diverses dependències del departament d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya (Centre de Mecanització Agrària, Secció d'Avaluació de Noves Tecnologies i Servei de Protecció dels Vegetals).

87 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona  (Barcelona, 1973 - )  Escola tècnica superior, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inicià la seva activitat acadèmica el 1974. És estructurada en tretze departaments. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona

88 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació (ETSET)  (Terrassa, Vallès Occidental, 1971 - )  Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s'instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes. S'hi imparteixen les especialitatsInici página d'electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació

89 CATALUNYA - CULTURA

Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona  (Barcelona, 1851 – 1971)  Escola nascuda en el si de l'Escola Industrial de Barcelona, amb el material i professorat de la dissolta Junta de Comerç. Entre el 1866 i el 1879 fou l'única Escola d'Enginyers Industrials de l'estat espanyol. Després de passar per diverses etapes, actualment forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya.

90 CATALUNYA - CULTURA

Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació  (Barcelona, des/1982 - )  Escola. Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d'Escola de Bibliotecàries. Ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor. A partir del 1997 fou adscrita a la Universitat de Barcelona i des del 1999 és la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

91 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial de CastelldefelsEscola Universitària Politècnica del Baix Llobregat (EUPBL)  (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1991 - )  Escola superior. Fundada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d'enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació. Traslladat a Castelldefels un cop acabada la construcció del nou campus. Ha estat un centre pilot a l'estat espanyol en la reforma de plans d'estudis i de mètodes docents. El seu primer director, Xavier Bara, rebé l'any 1996, la medalla Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l'ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l'escola, que s'estengueren a d'altres universitats d'arreu de l'estat. A inicis del s XXI passà a denominar-se Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial deInici página Castelldefels. Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aereospacial de Castelldefels

92 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

logo de l'Escola ValencianaEscola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua  (País Valencià, 1990 - )  Entitat cívica. Integra 24 associacions d'arreu del País Valencià. Fou constituïda legalment el 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d'ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d'ensenyants i de pares i mares d'alumnes que reivindicaven una escola arrelada al propi medi, una escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l'element normal de comunicació, com a eina d'estudi i mitjà d'enriquiment intel·lectual i cultural. Entre les diverses activitats realitzades cal destacar l'organització de més de 10 festes per la llengua, on, de manera lúdica, més de 150.000 persones expressen cada any el seu suport al projecte educatiu d'escola en valencià. El 1995, amb més de 500 escoles realitzà un mural col·lectiu, dissenyat per l'artista Xavier Mariscal, que representava un sentiment comú d'unitat, tolerància, autoestima i respecte. L'any 1997 fou guardonada amb el Premi d'Honor Jaume I. Escola Valenciana

93 CATALUNYA - CULTURA

Escola Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - 1915)  Escola. Fundada per l'empresariat de la ciutat per a la instrucció adequada dels seus fills en el sector tèxtil. Dirigida per Alexandre Galí, esdevingué una de les millors escoles pilot. S'hi assajaren, tot i el seu caràcter classista, les darreres descobertes de la pedagogia europea. Cridat Galí per Prat de la Riba, l'Escola perdé el caire de centre d'avantguarda.

94 CATALUNYA - CULTURA

logo de l'Escolania de MontserratEscolania de Montserrat  (Montserrat, Bages, s XIV - )  Grup de nois. Institució formada per una cinquantena de nois dedicats al cant del culte; resideixen al monestir, on compaginen l'estudi bàsic amb la formació musical. Durant tota la seva història s'hi han format grans músics. Ha enregistrat diversos discos i ha donat concerts a Catalunya i l'estranger. Escolania de Montserrat

95 ILLES BALEARS - CULTURA

Inici páginaEscolania dels Nins Blauets  (santuari del Lluc, Mallorca, 1531 - )  Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic. Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escolano, Gaspar Joan  (València, 1560 – 1619)  Historiador i eclesiàstic. Es doctorà en teologia a la Universitat de València. Fou rector de la parròquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat de València (1606). Escriví Las Décadas de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-11), conreà també la poesia, i publicà dos tractats teològics i una compilació dels decrets sinodals de València des del 1548. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns.

115 CATALUNYA - ART

Escolapi d'Empúries  Veure> Asclepi d'Empúries.

97 CATALUNYA - CULTURA

Escoltes Catalans  (Catalunya, 1974 - )  Institució escolta, laica i coeducativa. Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià. Escoltes Catalans

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esconsa  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Masia i antic terme, al sud-est de Montellà de Cadí.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escop, Ivon l'  Veure> Aragó i Turon, Ricard.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escorbes, pic d'  (Pallars Sobirà Cim (2.788 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Tor i Ferrera, que domina, pel nord, els estanys d'Escorbes (2.360 m alt).

101 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaEscorbets, pic d'  (Benasc / Saünc, Ribagorça)  Cim (2.902 m alt) de la línia de crestes que separa les valls de Grist i d'Estós, entre els dos municipis.

102 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaEscorca  (Mallorca Septentrional Municipi: 139,33 km2, 479 m alt, 241 hab (2014). Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana, on és molt accidentat (puig Major, 1.443 m; puig de Massanella, 1.348 m; puig Roig, 1.002 m) fins a la costa, alta i escarpada, amb les cales de sa Calobra i Tuent. Està situat entre els termes de Sòller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d'interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures. La vida econòmica es basa en el turisme, l'agricultura de secà (oliveres, cereals, fruiters i ametllers), la ramaderia (ovina i porcina) i l'explotació d'aigües. El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població, si bé el cap tradicional és l'antiga parròquia de Sant Pere d'Escorca. El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, Sant Pau de So N'Amer i Cúber. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escorial, l'  (Vic, Osona)  Antiga masia de la ciutat, vers el costat de llevant, propera a la carretera de Roda, actualment integrada a la ciutat. Era propietat de Teodor de Mas, marit de santa Joaquima de Vedruna, la qual hi fundà la congregació de carmelitanes de la caritat, conegudes popularment per monges de l'Escorial.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escorihuela, Isidre  (Alacant, s XVII – 1723)  Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l'ús de violins en la música religiosa. És autor de diverses composicions.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscorihuela, Joan Baptista  (València, 1753 – 1817)  Escriptor. Escriví goigs, romanços i poemes de to popular per afermar el seu principi del conreu de la llengua catalana. Cal recordar: L'Àngel de l'Apicalipsi (1798). Traduí el Stabat Mater (1799).

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escorihuela i Clauxí, Hipòlit  (Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)  Músic. Actuà com a organista a diferents esglésies de Sogorb i escriví notables obres sacres per a veus i orquestra.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorna, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Funcionari o oficial reial de Pere II i d'Alfons II. Realitzà una gran tasca als preparatius d'Alfons per a la conquesta de Menorca (1287).

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Escornalbou, baronia d'  (Riudecanyes, Baix Camp Jurisdicció senyorial, creada el 1166 i centrada en el castell i monestir d'Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166). Al s XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l'Argentera, i era sota el govern d'un batlle general de la baronia.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir d'Escornalbou (Baix Camp)Escornalbou, monestir d'  (Riudecanyes, Baix Camp Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d'Escornalbou), situada a la muntanya de la Mola. L'any 1165 Alfons I féu donació del lloc d'Escornalbou a Joan de Sant Boi, canonge de Tarragona, tot imposant-li l'obligació de bastir-hi un temple dedicat a Sant Miquel i un monestir de canonges, fortificat per tal de protegir-lo dels sarraïns. L'església, consagrada el 1240, és encara romànica; consta d'una sola nau sense creuer i dues capelles a cada banda. A la façana hi ha dues finestres i una rosassa. El claustre que li feia costat fou reconstruït arran del precipici. El conjunt monumental, és a dir, les parts esmentades, la casa del priorat i altres dependències foren adquirides i restaurades per Eduard Toda i Güell. Inici página castell monestir d'Escornalbou

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escorratell  (Oriola, Baix Segura Caseria, a l'esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat. La sèquia d'Escorratell, que s'inicia a l'assut d'Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorsa i Cruells, Dionís  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1840 – Barcelona, 1900)  Industrial. El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebó, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d'acer mòlt de l'estat espanyol, i es transformà el 1920 en les importants Foneries Escorsa SA, amb seu a l'Hospitalet de Llobregat. L'empresa, que ocupà fins 200 obres, fallí i tancà el 1966. Fou el pare d'Alexandre Escorsa i Sòria.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorsa i Sòria, Alexandre  (Barcelona, s XIX - 1947)  Industrial. Fill de Dionís Escorsa i Cruells. Se separà de la societat familiar i fundà, amb Leonard Leprevost, l'HAMSA i altres empreses.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escorsell, Francesc  (Catalunya, s XIX – Manresa ?, Bages, 1900)  Músic i eclesiàstic. Fou director de la capella de la seu de Manresa. Compongué nombroses obres religioses.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escós  (Soriguera, Pallars Sobirà Poble, situat al vessant esquerre de la vall d'Escós, drenada pel riu d'Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui. L'església de Sant Esteve depèn de la d'Estac.

Anar a:    Escar ]    [ Escas ]    [ Esco ]    [ Escola ]    [ Escola E ]    [ Escola V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -