A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Espes ]    [ Espes, P ]    [ Espin ]    [ Espinalt ]    [ Espio ]    [ Esplu ]

No abandonis el desig de fer de la teva vida quelcom extraordinari. (Walt Whitman)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Espés  (les Paüls, Alta Ribagorça Poble (1.431 m alt), drenat pel barranc d'Espés, afluent de l'Isàvena per la dreta. Fins al 1966 era municipi independent. Es troba dividit en dos nucliS: Espés d'Avall, que fou cap del municipi, i Espés d'Amunt, 1 km al nord, situats a l'interfluvi dels barrancs d'Espés i Salat. L'antic terme comprenia també el poble d'Abella.

2 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés  (Ribagorça, s XIII – s XVI)  Llinatge noble. Era establert a Benavarri. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana. Foren barons d'Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s'establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu. El primer membre documentat fou Bernat d'Espés.

3 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEspés, Anna d'  (Ribagorça, s XV – s XVI)  Filla i hereva de Ramon d'Espés. Portà en dot (1515) la baronia d'Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d'Aragó al seu marit Blasco d'Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d'Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Antoni d'  (Catalunya, s XV - Osca ?, Aragó, s XV)  Prelat. Fou bisbe d'Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud.

5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Beatriu d'  (Franja Ponent, s XV – s XVI)  Muller de Juan de Lanuza. Filla de Ramon d'Espés i germana d'Anna i d'Elisabet d'Espés.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Bernat d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels designats per fer valença a Pere II al desafiament que aquest havia de celebrar a Bordeus amb Carles d'Anjou. El 1309 anà a l'expedició contra Almeria que dirigia Jaume II.

7 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Bernat d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Partidari de Jaume d'Urgell. El 1409 s'embarcà cap a Sardenya amb l'expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d'arribar a l'illa, la gran victòria de Sanluri.

8 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Camil d'  (Franja de Ponent, s XIV – s XV)  Partidari de Jaume d'Urgell, en els parlaments catalans de 1410-12, juntament amb Bernat, Guerau i Ivany d'Espés.

9 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEspés, Elisabet d'  (Franja de Ponent, s XV – s XVI)  Muller d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça. Era filla de Ramon d'Espés i germana d'Anna i de Beatriu d'Espés.

10 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Gaspar d'  (Ribagorça, v 1430 – v 1500)  Cavaller i senyor d'Albalat de Cinca. Fill de Guerau d'Espés. Participà en la guerra civil catalana (1462-72) a favor del rei Joan II, i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462. Gràcies a aquesta relació, juntament amb els seus germans Lluís i Ramon obtingué una gran fortuna. Després d'acompanyar l'infant Ferran, de qui era conseller, a Castella (1469), fou nomenat virrei de Sicília (1479). Participà a les guerres de Nàpols i li fou donat el comtat de Sclafani (Sicília). Destituït el 1490, acusat d'abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l'alliberament (1492).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Guerau d'  (Catalunya, v 1400 - v 1470)  Cavaller. Fill de Guerau. Partidari, com els seus fills (Gaspar, Ramon i Lluís), de Joan II en la guerra civil catalana (1462-72). Participà en la defensa de la Força de Girona (1462). El 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa. Fou declarat enemic de la terra per la Generalitat. Arribà a ésser majordom major de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20.000 sous en morir el 1868. Fou el pare de Joana d'Espés.

12 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Guerau d'  (Ribagorça, s XIV – s XV)  Partidari de Jaume d'Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d'Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l'elecció del nou rei.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Guerau d'  (Lleida, 1524 – 1572)  Diplomàtic i cavaller. Pertanyia a l'orde de Calatrava. Fou ambaixador de Felip II davant la cort anglesa.

14 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEspés, Ivany d'  (Franja de Ponent, s XIV – s XV)  Partidari de Jaume d'Urgell, juntament amb Bernat, Guerau i Camil d'Espés, als parlaments catalans de 1410-12.

15 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Joan d'  (Lleida, s XV - València, s XVI)  Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l'emperador Carles V unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Joan d'  (Catalunya, s XV – Gaeta, Itàlia, 1503)  Cavaller. Sobresortí a les guerres d'Itàlia en temps de Ferran II. Morí al frustrat setge de Gaeta que dirigí Bernat de Vilamarí.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Joan d'  (Catalunya, s XV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1530)  Prelat. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 1515. La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d'Urries i, poc després, per Francisco d'Urries.

18 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Joana d'  (Ribagorça, s XV - Catalunya, s XV)  Filla de Guerau. Fou una de les dames de més confiança de la reina Joana Enríquez.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espés, Lluís d'  (Catalunya, v 1435 – v 1500)  Cavaller. Fill de Guerau, pertanyia a l'orde de l'Hospital. Fou comanador de Calanda i més tard d'Alcanyís. Servent servidor de Joan II i de l'infant Ferran, igual com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, lluità a la guerra civil catalana (1462-72) i a la castellana (1475) al costat de Ferran II de Catalunya-Aragó, del qual fou ambaixador a Nàpols, a on el 1477 acompanyà la princesa Joana per a casar-se amb el rei Ferran II de Nàpols. Després de participar a la guerra de Granada, morí a la fi del segle.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEspés, Pere d'  (Lleida, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví el rei Jaume II. El 1312 fou comissari reial per a la restitució de la Vall d'Aran, que havia estat retinguda per França.

21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Ramon d'  (Franja Ponent, s XIV)  Serví Pere III en la guerra contra Castella (1358) i potser és el mateix que prengué part activa a la cort del 1383.

23 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Espés, Ramon d'  (Ribagorça, v 1425 - v 1485)  Baró d'Alfajarín, senyor d'Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d'Aragó per dret hereditari. Fill de Guerau. Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya-Aragó, ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar. El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l'acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel. Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espí, Joan de la Creu  (València, 1763 - Port-au-Prince, Haití, 1838)  Missioner. Conegut amb el sobrenom de Pare València. Franciscà (1777), fou enviat com a missioner a Mèxic, on fou ordenat sacerdot (1787). Després d'una estada a Califòrnia (1791-93) tornà a Mèxic. Vers el 1800 es traslladà a Trinitat, on fundà un convent de l'orde, i d'allí, a Port-au-Prince (1811), on fundà i promogué diverses institucions benèfiques i culturals.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espí i Ulrich, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1849 – València, 1905)  Compositor. Estudià a Alcoi i al conservatori de València, on fou deixeble de Salvador Giner. Es dedicà inicialment a la música religiosa i fou organista (1872-v1883) del col·legi de jesuïtes de Sant Josep, de València. Les seves obres principals són un Stabat Mater (1869), la simfonia per a septet La reconquesta de València pel rei En Jaume I (1875), El recluta, basada en una obra de Teodor Llorente, en la doble modalitat de sarsuela (1887) i d'òpera (1895), i l'òperaInici página Aurora (1896). Deixà inèdita l'òpera La promesa.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espí i Valdés, Adrià  (Alcoi, Alcoià, 1940 - )  Historiador de l'art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València. En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990). Cap del seminari d'història de l'art del Centre d'Estudis Universitaris d'Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del s XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espia, pont de l'  (Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)  Antic pont entre els dos municipis (o de l'Espí). D'un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes. Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d'on els carlins llençaren el comte d'Espanya després d'haver-li donat mort (1839).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espiargo, pic d'  (Vall d'Aran Cim (2.252 m alt) de la serra que separa els antics termes d'Arties i Vilac.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Espié, Adolf d'  (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1878 – Niça, França, 1956)  Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire. Fou periodista a París, fundà el diari "Le Catalan" i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista. Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d'anticipació, i A l'ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espiells  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès Poble (o Sant Benet d'Espiells), a l'esquerra de l'Anoia; l'església de Sant Benet depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès.

31 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Inici páginaEspiga, L'  (València, 1949 – 1965)  Col·lecció de l'Editorial Torre. Fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert i Noguerol. Publicà cinquant-un títols, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics. Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals (Andrés i Estellés, Bru, Fuster, Cucó) hi publicaren els primers llibres.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espiga i Gadea, Josep  (Catalunya, s XVIII – Madrid, 1824)  Eclesiàstic il·lustrat liberal. Membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès. El 1810, la Junta l'elegí diputat de les Corts de Cadis, i en fou també membre de la Comissió permanent. Lluità per la supressió del tribunal de la Inquisició i propugnà la unificació legislativa d'Espanya, idea que no progressà a causa de l'oposició de Felip Aner i de R. Llàtzer de Dou. El 1820 fou diputat i president de les Corts i designat arquebisbe de Sevilla, si bé no fou reconegut per la Santa Seu.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espígol  (Tornabous, Urgell Antiga quadra (ant: Espígol Gros), travessada pel canal d'Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d'Urgell. Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d'un antic poble ibèric.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espígol, Llorenç  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, s XV - Catalunya, d 1499)  Síndic remençà. Col·laborà amb Francesc de Verntallat i altres en la preparació de la sentència de Guadalupe (1486), que ell homologà, i per a l'aplicació de la qual treballà.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espigolell  (Tornabous, Urgell Antic lloc (o Espigolet) de la quadra d'Espígol, esmentat ja el 1076.

36 CATALUNYA - LITERATURA

Espill  (Catalunya, 1455 – 1462)  Obra de Jaume Roig. Publicat el 1531, conegut també per Llibre dels consells i Llibre de les dones. Tot i que segueix la tradició de la narrativa en vers del s. XII (fent un úsInici página riquíssim del llenguatge popular, però sense menyspreu de cap recurs), és escrit en vers de quatre síl·labes amb rima aparellada, tant per l'estructura com pel desenvolupament es pot considerar una veritable novel·la. Amb un llenguatge ric i planer, teixeix una furiosa distriba contra les dones, causa de totes les desgràcies del protagonista, en Grau de València, molt d'acord amb la misogínia de la literatura medieval i la moral que imperava en aquella època.

37 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

capçalera de la revista L'Espill (València)Espill, L'  (València, 1979 - )  Revista cultural. Fundada i dirigida per Joan Fuster. Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys 1980. Un dels objectius principals fou promoure la difusió de temes i escriptors valencians. La segona època, encetada el 1999 sota la direcció d'Antoni Furió, es distingeix de la primera per l'absència de texts de creació literària o de ressenyes breus. La revista és coeditada per Publicacions de la Universitat de València i l'editorial Tres i Quatre.

38 CATALUNYA - LITERATURA

Espill de la Vida Religiosa  (Barcelona, 1515)  Obra de Miquel Comalada. Demostren aquesta paternitat els argumens que dóna una versió castellana d'aquesta obra, apareguda a Lisboa l'any 1541 amb el nom d'aquest autor; així mateix, queda demostrada per la identificació que fa fra José de Sigüenza en l'obra Historia de la orden de San Jerónimo quan cita fra Miquel Comalada amb el nom de Deseoso, traducció de Desitjós, nom amb que es donà a conèixer l'autor de l'Espill. Escrit en to simbòlic, és una mostra important del moviment Devotio moderna que des del s XVI es desenvolupà considerablement. L'oració metòdica i els recursos psicològics substitueixen la meditació basada en la contemplació dels passatges evangèlics. Influïda per Ramon Llull, és una obra d'estructura antiga en la qual es troben els inicis d'una nova espiritualitat.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espills  (Tremp, Pallars Jussà Poble (1.077 m alt), de l'antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d'Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d'Espills, afluentInici página per l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

41 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Espina, Alfonso de  (Castella, s XV - Palència ?, Castella, d 1495)  Inquisidor. Fou delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90). Les seves primeres disposicions foren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns. Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d'actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espina, Antoni  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Frare. És autor d'un Arte caligràfico (1800) que assolí notable difussió.

42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Espina, coll de l'  (Alta Ribagorça Coll (1.276 m alt) de la comarca, que comunica la capçalera de l'Isàvena amb la vall de Barravés.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espina, l'  (Alfara de Carles - Paüls, Baix Ebre / Horta de Sant Joan, Terra Alta)  Cim (1.182 m alt)

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Espina, serra d'  (Alt Millars / Alt Palància Alineació muntanyosa (o de Pina), que és una continuació vers l'oest de la serra d'Espadà, formada per anticlinals triàsics que separen les conques dels rius Millars i Palància. La cobreixen pinedes i carrascars i extenses garrigues, aprofitades per la ramaderia; la migradesa de l'agricultura, però, ha provocat el despoblament progressiu del nuclis de població. L'altitud màxima s'assoleix als 1.405 m.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEspinabell  (Molló, Ripollès Poble (1.300 m alt), a la vall de Camprodon, escalonat en un vessant a l'esquerra del Ritort, a la capçalera de la vall de Molló. L'església de la Mare de Déu de les Neus depèn de la de Molló. Vora el riu hi ha l'antiga farga d'Espinabell.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinac, l'  (el Bruc, Anoia)  Caseria, al sector nord-oest del terme.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal  (Santa Maria d'Oló, Bages, s XVI – Sarral, Conca de Barberà, s XIX)  Llinatge d'imaginaires, coneguts amb el motiu de Xavalla. Treballaren per les contrades tarragonines. El més antic conegut és Isidre Espinal.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal, Isidre  (Santa Maria d'Oló, Bages, s XVI - Sarral, Conca de Barberà, s XVI)  Imaginer. El més antic del llinatge. Contractà l'altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, s XVIII - 1741)  Tallista. Fill d'Isidre Espinal i Travera.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, s XVIII - 1800)  Tallista. Fill d'Isidre Espinal. Autor d'un retaule per a l'ermita de Sant Cosme i Sant Damià a Sarral, entre altres obres; el 1774 col·laborà amb Francesc Bonifaç en el retaule major de la mateixa vila; acabà el de l'Espluga de Francolí i fèu el de Constantí.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, final s XVIII - s XIX)  Tallista. Era autor d'un Sant Crist i d'un sagrari per a l'església de Sarral. Fou el darrer escultor de la seva família.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEspinal, pla de l'  (Vallès Oriental Altiplà (1.200 m alt) del massís del Montseny, a l'est de les Agudes.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinal, torre de l'  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga torre, al nord-oest de la vila.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal i Alterachs, Jacint  (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX)  Pintor. Asilat d'infant a la Casa de Caritat, hi aprengué dibuix i pintura. fou deixeble de Tomàs Moragas, per mitjà del qual ingressà a l'Escola de Belles Arts. El 1900 fou pensionat a Roma. Destacà com a aquarel·lista.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal i Armengol, Marià Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1897 – Cunit, Baix Penedès, 15/ago/1974)  Pintor i col·leccionista. Estudià a l'acadèmia de Tomàs Moragas i a la de Francesc Galí. Exposà per primera vegada el 1917, i després es traslladà a París, on es familiaritzà amb els corrents postimpressionistes. De tornada a Barcelona, ingressà a l'Agrupació Courbet (1918), que s'acabava de fundar.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal i Fuster, Josep  (Catalunya, s XIX – Mataró, Maresme, 1886)  Escriptor. Publicà, entre altres obres, un Catecismo político, democrático y republicano (1868), el poema La redención (1869) i La naturaleza del hombre' (1880).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinal i Travera, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, s XVII - 1737)  Imaginer. Descendent d'Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d'Escaladei.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinalba  (Llanars, Ripollès Veure> Espinauga.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEspinalbet  (Castellar del Riu, Berguedà)  Poble (1.220 m alt), al vessant sud-est dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera. L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinalt i Font, Maria  (Barcelona, 1915 – 1981)  Soprano. Després d'haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d'amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l'any 1931. Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinalt i Garcia, Bernat  (Santpedor, Bages, s XVIII)  Administrador del correu de València. Membre de la Sociedad Económica de Amigos del País de Madrid. Escriví Atlante español, descripció geogràfica i històrica d'Espanya en tretze volums (1786-89), dedicada en gran part als Països Catalans i amb gravats de les poblacions principals.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinalt i Padró, Lluís  (Manresa, Bages, 1871 – 1895)  Periodista i polític. Fou director, des del 1890, del "Setmanari Català" de Manresa, des del qual defensà postures regionalistes. Prengué part en els treballs preparatoris de les Bases de Manresa. A la seva mort fou publicat un recull en prosa i en vers de la seva producció (Escrits, 1895).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinalt i Torres, Josep  (Santpedor, Bages, 1854 – 1891)  Pintor. Després d'una estada a París (v 1879), s'establí a Sabadell, on decorà, amb estil realista, els salons del col·legi Escolapi, casa Barata i casa de la Ciutat.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaEspinar, l'  (Llíria, Camp de Túria Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, situada 10 km al nord de la ciutat.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Espinàs i MassipEspinàs i Massip, Josep Maria  (Barcelona, 7/mar/1927 - )  Escriptor. Dins la generació de novel·listes de postguerra, es distingeix per la facilitat narrativa manifestada a través d'una tècnica realista o psicològica. La seva primera novel·la fou Com ganivets o flames (1954, premi Joanot Martorell 1953), continuada amb Dotze boomerangs (1954), El gandul (1955), Tots som iguals (1956), L'home de la guitarra (1957), L'últim replà (1962, premi Sant Jordi), La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992). Ha publicat llibres de viatges, reportatges, guies geogràfiques, etc: Viatge al Pirineu de Lleida (1957), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Festa Major (1969), Cafès de Barcelona (1970), Viatge a la Segarra (1972), Vuit segles dels carrers de Barcelona (1974), Quinze anys de cafès de Barcelona, 1959-1974 (1975), El llibre de la diada (1978), Comarques del Principat (1978). El 1989, encetà la publicació d'una sèrie de llibres de viatges a peu, dedicats, entre...  Segueix... 

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinauga  (Llanars, Ripollès Veïnat, al vessant septentrional de la serra Cavallera, a l'esquerra de la riera d'Espinauga, que aflueix per la dreta al Ter.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espinavessa  (Valls, Alt Camp Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí. El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinavessa  (Cabanelles, Alt Empordà)  Poble, a l'esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià. L'església parroquial actual (Sant Llorenç) fou bastida en 1790-1804. El poble, queInici página depenia, el s XIV, de la canònica de Lledó, formava part, el 1698, de la batllia de Navata.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaEspinelves  (Osona Municipi: 17,45 km2, 752 m alt, 196 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, en un terreny muntanyós, a la zona de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d'Espinelves, afluent per la dreta de la riera Major, al sud-est de Vic. Hi abunda el bosc de diverses espècies, l'explotació del qual és la base tradicional de l'economia (castanyers, alzines). Se'n destaca la produccuó d'avets per a les festes de Nadal. S'hi cultiva l'Abies masjoanensis; pel desembre hi té lloc la Fira de l'Avet. Conreus de secà: cereals i patates. El poble, situat dalt d'un turó a l'esquerra de la riera d'Espinelves, és dominat per l'església romànica de Sant Vicenç (s XI-XII) amb campanar rectangular, de gran valor arquitectònic, i el notable retaule del mestre d'Espinelves. El terme comprèn, a més, els veïnats de la Creu Roja i de França. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira de l'Avet

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinelves, Mestre d'  (Catalunya, s XII)  Pintor anònim. Autor d'un frontal romànic procedent d'Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic). Considerat típic representant del corrent de francobizantí, hom li atribueix, per similitud d'estil amb aquesta obra, els interessants murals d'un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen encara el recent martiri de Tomàs de Canterbury.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinós, Carles  (Barcelona, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Lleó. Realitzà investigacions sobre la història lleonesa, especialment l'eclesiàstica, que facilità als pares Flórez i Risco, els quals l'utilitzaren per a l'obra España Sagrada.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinós, Josep  (València, 1721 – 1792)  Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d'estampes. És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu. Els seus gravats foren també,Inici página generalment, de tema religiós.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinós i Moltó, Víctor  (Alcoi, Alcoià, 1873 – Madrid, 1948)  Musicòleg i compositor. Compongué peces per a piano i diverses obres escèniques que portaven la qualificació de retablo. Autor de biografies de músics, fou el fundador del Museu Instrumental de Madrid.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinós i Navarro, Benet  (València, 1748 – 1818)  Pintor. Fill del gravador Josep. Professà a l'Academia de Belles Arts de Sant Carles, que dirigí des del 1787. Conreà el paisatge i la pintura de flors i ornaments. Excel·lí molt en aquesta darrera especialitat, especialment en els quadres de pitxets, on es percep la influència dels pintors flamencs.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinós i Rúbio, Joan  (Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)  Advocat. Rebutjà càrrecs administratius als jutjats de Montcada i de Palma de Mallorca per dedicar-se a l'ensenyament. Fou catedràtic numerari de dret romà a les universitats de Barcelona i de València. Era professor de l'Escola del Notariat, creada el 1868. Hi professà dret civil, mercantil i penal.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinosa  (Tosés, Ripollès Veïnat, enlairat a l'esquerra del Rigard, aigua avall de Fornells de la Muntanya, dins Dòrria. Hi hagué la casa comunal de la baronia de Toses.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Espinosa, Joan Manuel d'  (Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 1679)  Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d'on fou elegit abat quadrienal el 1637. El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s'establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui. Fou bisbe d'Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79).Inici página Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinosa, Nicolau  (València, 1525 - d 1566)  Poeta en castellà. Escriví una continuació de l'Orlando Furioso d'Ariosto, sota el títol de La segunda parte de Orlando (Saragossa, 1555), poc adient, per cert, amb l'esperit i la línia narrativa del poema imitat.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinosa i Castro, Miquel Jeroni  (València, 1625 – 1701)  Pintor. Fill de Jeroni Jacint, amb el qual col·laborà.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint  (Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)  Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d'Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l'estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l'escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio. D'entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espinzella  (Viladrau, Osona)  Casa forta, situada a la vall del riu de Mules, entre Viladrau i Taradell. Era una vila rural ja el 966. Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan s XII, i des del s XVI fou una masia important. L'edifici és gòtic (s XIV-XV), amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX. Prop seu hi ha l'església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181; té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella.

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaEspioca  (Picassent, Horta Antic lloc, format al voltant d'una antiga alqueria d'època islàmica, de la qual època se'n conserva encara l'antiga torre d'Espioca, que domina la carretera de València a Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera. Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió (dit Benifaió d'Espioca). Un nou nucli s'havia format ja a mitjan s XIX prop de l'antiga població. Prop del mateix indret neix la important font d'Espioca, aprofitada per al regadiu.

83 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentEspirà de Conflent  (Conflent Municipi: 6,03 km2, 347 m alt, 169 hab (2012). (o ant: Espiranell). Situat al sector més baix de la comarca, entre el massís del Canigó i el riu Tet, ocupa part de les valls dels rius de Llec, la coma d'Espirà (que aflueix a la Tet per la dreta) i d'un sector de la riba esquerra del Lentillà. El sud del terme és accidentat i ocupat per rouredes i alzinars. La vida econòmica es basa en l'agricultura, principalment de secà i dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola; només a les vores dels rius hi ha regadiu, on s'hi cultiven arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratges. El poble es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec; n'és remarcable, pel valor arquitectònic, l'església parroquial de Santa Maria (s XII), antiga església del priorat d'Espirà de Conflent, del qual es conserva també la casa prioral. Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall. Àrea comercial de Prada. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Espirà de Conflent, priorat d'  (Espirà de Conflent, Conflent Antic priorat canonical (Santa Maria d'Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, dependent de Serrabona, fundat el 1190. Després d'una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d'Elna Onofre Rard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa. Es conserven l'església -actual parròquia- i la casa prioral, que el s XIV foren voltades de muralles. L'església, romànica (ampliada el s XII), és de tres naus i tres absis; ha estat modernament restaurada; conserva quatre retaules barrocs (s XVIII), la imatge de la Mare de Déu (s XII) iInici página set pintures (els Set Sagraments de Poussin).

85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóEspirà de l'Aglí  (Rosselló Municipi: 26,77 km2, 36 m alt, 3.304 hab (2012). Estès per la vall de l'Aglí, des dels primers contraforts dels massissos de la Pena i de Talteüll fins a la plana rossellonesa, al peu de les Corberes, drenat també al sector nord-est del terme pel Ròvol. La base de l'economia és l'agricultura, els conreus de regadiu són possibles gràcies a l'aprofitament de l'aigua de l'Aglí i a les capes freàtiques. El conreu de secà més important és la vinya, que produeix vi dolç natural denominat de les Costes de l'Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló. També hi ha explotacions de pedra calcària i hom extreu del llit de l'Aglí sorra i grava. El poble és a la plana dreta de l'Aglí; té l'origen en l'antic priorat d'Espirà de l'Aglí, l'església romànica del qual, renovada a la fi del s XI, és l'actual església parroquial de Santa Maria. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

monestir d'Espirà de l'Aglí (Rosselló)Espirà de l'Aglí, monestir d'  (Espirà de l'Aglí, Rosselló Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d'Espirà) i actual parròquia, fundat el 1136 pel bisbe d'Elna Udalgar. L'església d'Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134. En fou el primer prior el canonge d'Elna Pere Arnau (1136-54), que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l'Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes. Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció. El 1381 la comunitat s'uní a la de Santa Maria la Real. El 1592 l'abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren col·legiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d'Elna el 1691. A mitjan s XIX una part de l'antiga col·legiata fou comprada al bisbe per un particular, que la restaurà i hi fundà (1852) un monestir de cistercenques (la Mare de Déu dels Àngels). Per al nou...  Segueix... 

87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaEspiranell  (Conflent Veure> Espirà de Conflent.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espitlles  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès Llogaret, situat a poca distància del santuari de Penafel, a l'esquerra del riu de Foix. El 974 consta com a possessió de Sant Pere de Rodes, dins el terme del castell d'Olèrdola. Fins a mitjan s XIX es conservà una casa fortificada coneguda com a castell d'Espitlles.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esplà  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Santuari de la Mare de Déu d'Esplà (o Desplà), a l'antic mun. de Baén, situat en una elevació (1.526 m alt), al nord-est de la serra de Cuberes. Esmentat ja el 1163, depenia d'Espluga de Cuberes.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles Esplà i RizoEsplà i Rizo, Carles  (Alacant, 23/jun/1895 – Mèxic, 6/jul/1971)  Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D'idees republicanes, s'hagué d'exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona. El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d'Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936). Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S'exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Òscar Esplà i TriayEsplà i Triay, Òscar  (Alacant, 5/ago/1886 – Madrid, 6/gen/1976)  Compositor. Estudià amb Saint-Saëns i M. Reger. Presidí la Junta Nacional de Música (1931-36) i la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia, i fou membre de l'Institut de França. Basà la seva producció en la música popular d'Alacant. Amb Suite llevantina, per a orquestra, guanyà el primer premi del concurs internacional de Viena (1911). Les seves composicions més notables són la Sonata per a violí i piano (1913), Don Quijote velando las armas (1924), la cantata La nochebuena del diablo (1926), elInici página ballet El contrabandista (1928), Sonata del sur (1945), Sonata espagnole (1949), Segon concert per a corda (1956), entre d'altres. El 1956 Alacant creà el premi internacional de composició Òscar Esplà.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Esplai  (Barcelona, 1/nov/1931 - 19/jul/1936)  Revista. Suplement, primer, del diari "El Matí", esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe. Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d'actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d'escriptors i artistes, d'acord amb la línia catòlica de la publicació.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Esplanada, l'  (Alacant, Alacantí Passeig de la ciutat, davant el port, obert a mitjan s XIX en enderrocar les muralles. És plantat de palmeres, i hi ha edificis importants: els grans hotels, el govern civil, el casino, etc. Segueix cap al sud-oest pel parc de Canalejas.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esplovins, els  (Alt Urgell Congost que forma el Segre en travessar les calcàries de les serres de Turp i d'Aubenç, límit entre la ribera de Nargó i la ribera d'Oliana. Prop seu hi hagué l'hostal dels Esplovins, que desaparegué en una riuada el 1896.

95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Espluga  (Aragó)  Poble (915 m alt), de l'antic municipi de Merli (Ribagorça), al sector actualment agregat a la Foradada de Toscar, situat a l'esquerra del barranc d'Espluga (afluent per l'esquerra del Rialbo). L'església parroquial és dedicada a santa Llogàdia. Depenia del monestir de Sant Victòria.

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesEspluga Calba, l'  (Garrigues Municipi: 21,53 km2, 434 m alt, 395 hab (2014). Situat a l'est i al sector més elevat de la comarca, al vessant oest de la serra del Tallat, regat pel Rinet i pels seus afluents, al límit amb l'Urgell i la Conca de Barberà. Relleu accidentat. La principal activitat és l'agricultura: conreus de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers) i arbres fruiters al regadiu. La ramaderia (porcina, ovina) està en augment; avicultura. L'activitat agrícola, dedicada especialment a la producció d'oli i vi, ha donat lloc a una cooperativa vinícola i oleícola. Explotació d'algunes pedreres. LaInici página població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del 1940. La vila és a la vora del Rinet; església parroquial dedicada a santa Maria. El 1408 els hospitalers hi establiren la comanda de l'Espluga Calba, que perdurà fins al 1797. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espluga de Cuberes  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Despoblat, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes. Formava, al s XIX, el municipi d'Espluga i Solduga, i fins el 1969, formà part del de Baén. De l'església parroquial (Santa Coloma) depenia el santuari d'Esplà. Pertangué al monestir de Gerri.

98 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Espluga de Fet  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Despoblat de l'antic terme de Fet, al sud-oest d'aquest poble. Esmentat ja el 1048.

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàEspluga de Francolí, l'  (Conca de Barberà Municipi: 57,16 km2, 411 m alt, 3.836 hab (2014). Situat al límit amb l'Urgell i accidentat pels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Francolí. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l'avicultura. Darrerament s'hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. La vila, a la dreta del Francolí, té un nucli antic aturonat que fou emmurallat; se'n destaca l'església Vella o de Sant Miquel (acabada el 1297), de transició romànico-gòtica; l'església nova (neoclàssica, del s XIX); edifici gòtic de l'hospital de Sant Domènech i Roura; i el Casal de Cultura (fundat el 1963), que domina la part moderna de la vila. Al s XII apareix la distinció entre l'Espluga Sobirana i l'Espluga Jussana. A mitjan s XIII els hospitalers hi establiren la comanda...  Segueix... 

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Espluga de Portaclusa, l'  (Àger, Noguera)  Despoblat, al nord de Corçà, esmentat el 1042. Hi fouInici página bastit un castell.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Espluga de Serra  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble (1.196 m alt), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia. L'església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Fins al 1970 constituïa un municipi independent, el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l'antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús. L'antic mun. comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la masia i antic hostal de Barrugats i el santuari de Sant Gervàs.

102 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Esplugafreda  (Tremp, Pallars Jussà Despoblat, de l'antic mun. de Sapeira, situat a la riba esquerra del barranc d'Esplugafreda, que aflueix per l'esquerra a la Noguera Ribagorçana, aigua avall d'Orrit. L'església parroquial (Sant Esteve) depèn de la d'Orrit.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esplugas i Feliu, Josep  (Barcelona, 1836 - s XIX)  Industrial. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esplugas i Moncusí, Joan  (Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1857 – 1927)  Agricultor i polític. Davant la crisi vinícola produïda per la fil·loxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la. Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou alcalde de Barberà (1888), diputat a les corts per Valls (1917), senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana (1907) i director del Banc de Valls.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsplugues, Francesc d'  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós. Féu la guerra contra Castella. Participà a la gran contraofensiva de l'exèrcit reial empresa a terres valencianes el 1364.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esplugues, Francesc d'  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a servir a Sardenya, amb l'expedició que dirigí l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per tal de sotmetre l'illa.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esplugues, Francesc Joan d'  (València, s XVI – s XVII)  Poeta. Generós, jurat i conseller de València. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Nocturs, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido. Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l'Acadèmia (1605-06) i en una de les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola (1602).

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esplugues, Jaume d'  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Acompanyà Pere III a Mallorca el 1343, a la primera campanya per desposseir Jaume III. El rei l'armà cavaller poc després d'haver desembarcat a l'illa. Ja de tornada, i a punt de començar la primera campanya del Rosselló, era un dels qui reberen permís reial per a retirar-se de l'exèrcit. El 1347, a les ordres de Pere de Xèrica, fou un dels més fidels servidors del rei contra la Unió valenciana. S'esforçà de primer perquè aquesta no es formés, i després la combaté amb les armes.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esplugues, les  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Caseria de l'antic mun. de Mur, al sud de Santa Llúcia de Mur; la seva església és dedicada al Remei.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esplugues, les  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Antic santuari (la Mare de Déu de les Esplugues),Inici página situat al turó de les Esplugues, al nord-est de la vila de Conques.

111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esplugues, Margarida  (Artà, Mallorca, s XVII – Palma de Mallorca, 1738)  Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d'uns Cánticos al Todopoderoso i d'algunes poesies en català.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esplugues, Miquel d'  Veure> Miquel d'Esplugues.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esplugues, Pere d'  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1348, triomfant Pere III sobre la Unió, fou exceptuat de tota represàlia, encara que havia viscut aquell any i l'anterior en zona unionista.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esplugues, Pere d'  (Vic, Osona, s XV – Palma de Mallorca, 1464)  Donzell. A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia. Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l'abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l'any següent, en la política a seguir davant la revolta remença. Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d'aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d'Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d'arribar a Girona i alliberar la reina de la força. Nebot, potser, de l'ex-governador de Menorca Pere de Bell-lloc, per tal d'unir Menorca a la causa de la generalitat de Catalunya, capitanejà una galera, sota la direcció de Francesc de Pinós, i aconseguí la presa de Maó, on dugué a terme una sagnant repressió, i de posar setge a Ciutadella, però fou capturat per les forces mallorquines fidels a Joan II. Empresonat, amb d'altres, a la ciutat deInici página Mallorca, fou finalment decapitat a la plaça de la Cort.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esplugues de Carme, les  (Carme, Anoia)  Caseria, a la dreta de la riera de Miralles, aigua avall del poble.

116 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatEsplugues de Llobregat  (Baix Llobregat Municipi: 4,60 km2, 110 m alt, 46.133 hab (2014). Situat entre el vessant oest de la serra de Collserola i el pla del Llobregat; travessen el terme nombrosos torrents, en els quals sembla que hi hagué coves o esplugues. El municipi forma avui pràcticament una conurbació amb la ciutat de Barcelona, a causa del gran desenvolupament industrial (siderúrgiques, metal·lúrgiques, de la construcció, tèxtils, químiques, del paper i arts gràfiques) i l'onada immigratòria que, a partir del 1950, hi han forçat un constant creixement urbanístic i n'han arraconat la tradicional activitat agrícola (vinya, cereals, llegums). El terme és un conglomerat de zones d'habitatges, nuclis industrials i urbanitzacions, com la Plana, la Miranda, Finestrelles, la Mallola, Can Vidalet o la de Ciutat Diagonal, nucli residencial que s'enfila per la serra de Collserola al voltant de l'antic castell i actual masia de Picalquers que, juntament amb diverses cases pairals, són d'origen medieval. Al nucli primitiu hi ha l'església parroquial de Santa Magdalena, al turó anomenat antigament la Sagrera. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Portal Esplugues - Colla de Bastoners - Ball de Diables - Esplai Espurnes

Anar a:    Espes ]    [ Espes, P ]    [ Espin ]    [ Espinalt ]    [ Espio ]    [ Esplu ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -