A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Esten ]    [ Esteve ]    [ Esteve i A ]    [ Esteve i S ]    [ Esti ]    [ Esto ]

No és viure molt de temps el que em de mirar, sinó viure satisfactòriament. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estenalles, coll d'  (Vallès Occidental Coll (870 m alt) de la Serralada Prelitoral Catalana, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, per on passa la carretera de Terrassa a Manresa.

2 CATALUNYA - ART

Estendard de Sant Ot  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XII)  Brodat de seda sobre lli, obra signada d'Elisava. És centrat pel Pantocràtor dins l'ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes; tres llenques també brodades -amb una figura a cadascuna- pengen del cos principal. Procedeix de la catedral d'Urgell i es conserva al Museu Tèxtil de Barcelona. La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer. És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Estepar, l'  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida de secà, a l'est de la ciutat.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteper i Cros, Antoni  (Barcelona, 1766 – 1821)  Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques. Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esteràs, Joan  (sa Pobla, Mallorca, 1747 - Illes Balears, s XVIII)  Artista. Prengué l'hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L'any següent tornà a Mallorca. Excel·lí en la construcció d'instruments musicals. Practicà el dibuix i l'escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràEsterri d'Àneu  (Pallars Sobirà Municipi: 8,52 km2, 957 m alt, 866 hab (2014). Situat en una àmplia cubeta de la vall d'Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al nord de Sort. El municipi comparteix amb els de València d'Àneu, Sorpe i Son el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, prop del port de la Bonaigua. Les bases tradicionals de l'economia són l'agricultura (amb conreus de cereals i patates de secà) i la ramaderia (boví i oví), amb diverses fires i amb prats naturals per a aprofitament del bestiar. S'hi ha desenvolupat el turisme. Central hidroelèctrica. Pel particular tipisme, n'és remarcable el carrer Major, amb la Creu de Terme, i l'església romànica de la vila, que contenia un dels principals conjunts pictòrics del romànic català (avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràEsterri de Cardós  (Pallars Sobirà Municipi: 16,55 km2, 1.212 m alt, 72 hab (2014). Situat entre la vall de la Noguera de Cardós i la serra de Costuix (2.344 m alt), d'on devalla la vall del torrent d'Esterri. Hi abunden el bosc (bosc d'Esterri) i les pastures. La base tradicional de l'economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l'agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l'explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. El poble és en un coster, a la dreta del torrent d'Esterri,Inici página al voltant de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d'origen romànic, les pintures de la qual són al MNAC, i amb un campanar de planta quadrada. Dins el terme hi ha els pobles de Ginestarre, amb l'església romànica de Santa Maria, i d'Arròs de Cardós, i el llogaret de Benante. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estet  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble (1.170 m alt), situat a la vall de Barravés, a l'esquerra del barranc d'Estet (o riu de Bertol), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini. Formà part de l'antic terme de Bono.

9 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estet, Sant Martí d'  (Bissaurri, Ribagorça Veure> Sant Martí d'Estet.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva, Jaume  (Catalunya, s XVIII)  Teòleg franciscà. Residia a Barcelona. L'any 1758 fou nomenat per la Inquisició revisor de les biblioteques del Principat.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esteva, Miquel  (Esporles, Mallorca, s XIX - Illes Balears, s XIX)  Escriptor. Pagès sense gaire instrucció, fou un fàcil versificador espontani. L'any 1860 publicà Poesies mallorquines que tracten del naixement, vida, mort i passió de Jesucrist Nostre Senyor.

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Esteva, Pere Onofre  (Illes Balears, s XVII)  Metge. Exercí per molt de temps la professió a l'exèrcit i a la marina. De retorn a Mallorca, hi assolí gran fama. L'any 1661 publicà un llibre sobre les sagnies.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maur Esteva i AlsinaEsteva i Alsina, Maur  (Gironella, Berguedà, 10/jul/1933 - )  Eclesiàstic. Monjo cistercenc, entrà a Poblet el 1958, hi fou ordenat sacerdot el 1967. Estudià teologia i liturgia a Roma i fou elegit abat el 1970. Ha impulsat grans restauracions del cenobi i la renovació i catalogació de la biblioteca. El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, que esdevingué patrimoni de la comunitat de Poblet. El 1990 fou elegit membre del sínode de l'orde cistercenc, i el 1995 fou elegit abat general de l'orde del Cister. Ha publicat: Poblet, escola de servei; sermons capitulars (1982) i ElInici página Directori perpetu litúrgic de Poblet (1694) del P. Francesc Dorda (1983), estudi i edició.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Casal, Joan  (Barcelona, 1874 – 1957)  Decorador i pintor. Format a Alemanya. Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Cofundador de la casa J. Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista. Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo -actual Cercle Eqüestre- i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat (1929), aquesta amb un esperit renaixentista. Estigué associat als seus parents Hoyos.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Escoda, Santiago  (Reus, Baix Camp, 16/jul/1952 - )  Nedador. Als onze anys entrà al Club de Natació Sabadell, on destacà aviat, especialment als campionats d'Espanya del 1968, a partir dels quals ha estat en 41 ocasions recordista nacional i arribà a finalista olímpic (1968). El 1975 va guanyar quatre medalles als campionats d'Europa i als Jocs del Mediterrani (Alger). Es retirà el 1976, després de quedar semifinalista en els Jocs Olímpics de Montreal.

16 EUROPA - BIOGRAFIA

Claudi Esteva i FabregatEsteva i Fabregat, Claudi  (Marsella, França, nov/1918 - )  Antropòleg cultural. Exiliat el 1939 a Mèxic a causa de la guerra civil espanyola, es relacionà entre altres amb P. Bosch i Gimpera i es va llicenciar en etnologia per la Universitat Autònoma de Mèxic, de la qual ha estat professor. Ha fet importants aportacions al coneixement dels pobles de Mèxic, especialment els asteques i tolteques. A Madrid fundà i dirigí l'Escuela de Estudios Antropológicos i el Centro Iberoamericano de Antropología; guanyà després la càtedra d'antropologia a la Universitat de Barcelona (1972), on, entre altres aportacions, ha dirigit el Centre d'Etnologia Peninsular i la revista "Ethnica" (1971). Entre les seves nombroses publicacions cal destacar El mestizaje en Iberoamérica. Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969), Antropología y filosofía (1973), Antropología industrial (1973), Razas humanas y racismo (1975), Cultura, sociedad y personalidad (1978), Estado, etnicidad y biculturalismoInici página (1984) i La corona española y el indio americano (1989). Membre de diferents societats i corporacions acadèmiques en diferents països. El 1994 rebé el premi Malinowski, considerat con el Nobel d'antropologia.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteva i Grewe, Jacint  (Barcelona, 1936 – 1985)  Director cinematogràfic. Després de conrear el curtmetratge, fundà la productora Filmscontacto (1965), entorn de la qual es vertebrà l'anomenada escola de Barcelona, el manifest estètic de la qual fou Dante no es únicamente severo (1967), film que codirigí amb Joaquim Jordà. Lejos de los árboles (1963-68), llargmetratge documental sobre aspectes insòlits i significatius de la realitat nacional, tingué problemes de censura i no fou autoritzat en la seva versió íntegra. Posteriorment realitzà Después del diluvio (1968), Metamorfosis (1971) i El hijo de María (1972), però abandonà la producció i traspassà la distribuïdora.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estevanell, Bernardí  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Polític. El 1705 fou un dels qui s'alçaren a la plana de Vic contra Felip V, el mateix any li fou atorgat per Carles d'Àustria el grau de coronel, perquè manés un regiment de fusellers. Combaté a Aragó el 1706. Pel gen/1707 guarní la vila de Monteagudo, ja dins de Castella, amb quatre de les seves companyies. Defensà els accessos d'Osona el 1709, durant l'ofensiva francesa. El 1712 fou nomenat sots-veguer i sots-batlle de Vic.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve  (Catalunya, s XII – Poblet, Conca de Barberà, 1151)  I Abat perpetu del monestir de Poblet. Fou nomenat per l'abat cistercenc de la Fontfreda en constituir-se la comunitat sobre terrenys donats per Ramon Berenguer IV. El comte li confirmà la donació (1150) i començà a construir-se el primer edifici. Esteve morí aviat, i fou succeït per l'abat Vidal.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1190)  IX Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1188, després de Pere de Talladell. El seu abadiat, caracteritzat per l'activa marxa de les construccions al monestir,Inici página seria molt breu, ja que morí el 1190. Fou succeït per Pere Massanet.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve  (Catalunya, s XIV - Roma, Itàlia, 1356)  Prelat. Fou bisbe d'Elna. El 1352 era nomenat bisbe de Tortosa, succeint a Jaume Sitjó. Organitzà l'arxiu diocesà. El seu successor a la diòcesi tortosina seria Joan Fabra.

22 PAÍS VALENCIÀ - ART

Esteve, bultos de Sant  Veure> Esteve, volts de Sant.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Francesc  (València, 1682 – 1766)  Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Gaspar  (Barcelona ?, s XV – s XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Jacint  (Llíria, Camp de Túria, 1776 - País Valencià, s XIX)  Pintor. El seu quadre representant Alfons el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Joan  (València, s XV)  Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l'equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve, Joan  (País Valencià, s XIX – s XX)  Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d'Alacant. Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l'antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat. A la primeria de s XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Joan Baptista  (Catalunya ?, s XIX – Barcelona, 1922/23)  Anarco-sindicalista. Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla. Fou director d'"El Productor" (1901-04), intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT. És autor de La Revolución de Julio (1910), obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol de 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d'altres, Criterio libertario (1905) i La justicia libre (sd).

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Josep  (País Valencià, s XVI)  Escultor. És autor del retaule de l'església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Llucià  (País Valencià, s XVIII)  Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d'escultors.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Miquel  (València, fi s XV - d 1528)  Pintor. Identificat amb l'anomenat Maestro del Caballero de Colonia, nom donat a l'autor d'una taula de la Mare de Déu que es conserva al col·legi del Patriarca de València. En col·laboració amb Miquel del Prado, realitzà l'Apostolat (1517) de l'ajuntament de València en un estil renaixentista, així com d'una Sagrada Família, la capella de la Sala dels Jurats (1518) i una capella de la seu (enllestida el 1520).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve, Pere  (Barcelona, 1861 - Nova York, USA, 1925)  Anarquista. Tipògraf d'ofici. Cap al 1884 s'integrà al moviment obrer internacionalista, al costat d'Anselmo Lorenzo. Secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1887) i director del periòdic "El Productor" (1887-93). El 1891 féu un viatge de propaganda per Espanya en companyia d'Enrico Malatesta. El 1892 s'exilià a Nova York on col·laborà a "El Despertar" i fundà "Cultura Obrera". Autor de Socialismo anarquista (1902) i Reformismo, dictadura, federalismo (1925).

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Pere Jaume  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI - València, 1556)  Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València. Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d'Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l'humanisme mèdic-hispànic. Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d'algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d'herbes i plantes medicinals, avui perdut.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Rafael  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V, malgrat l'evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

35 CATALUNYA - LITERATURA

Esteve, senyor  (Catalunya, s XIX)  Protagonista de L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de "senyor Esteve" s'aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l'estalvi, poc sensible a l'idealisme i a l'art i que viu al margeInici página de la política. La iconografia clàssica del personatge fou la de l'auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907). Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol' a "L'Esquella de la Torratxa", on retratà un "senyor Esteve" gran burgès i explotador sinistre.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve, Tomàs Lleonard  (València, s XVII)  Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l'església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l'altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l'església principal de Benigànim (v1637).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve, Vicenç  (Barcelona, s XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l'orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

94 PAÍS VALENCIÀ - ART

Esteve, vults de Sant  (València, 1596)  Figures confeccionades amb fusta i teles que representen l'acte del bateig de Vicent Ferrer i que cada any són instal·lades els dies de la festa d'aquest sant a la parròquia de Sant Esteve, on se'n conserva la pila baptismal. Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local. El costum d'exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions. Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra (1788) de l'escultor Vicent Esteve.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Esteve i AbadEsteve i Abad, Pere  (Tiana, Maresme, 26/des/1942 - 10/jun/2005)  Polític. Enginyer industrial i professor a l'Escola Tècnica d'Enginyers Industrials de Barcelona (1965-69), fou president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya (1989-92) i de diverses empreses. Fundador de l'Institut Català de Tecnologia i de l'Institut Català d'Inspecció i Control Tècnic. Entrà en la militància de Convergència Democràtica de Catalunya el 1975 i en el consell nacional d'aquesta mateixa formació el 1984. Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, ocupà la secretaria adjunta delInici página consell executiu de CDC al jun/1995. Assumí la secretaria general de CDC en substitució de Miquel Roca al gen/1996. Del 1999 al 2002 fou eurodiputat, encara que l'any 2000 deixà CDC i el 2003 el presentà a les llistes d'ERC al Parlament de Catalunya. El des/2003 fou nomenat conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat dins el govern presidit per Pasqual Maragall, càrrec que ocupà fins a l'oct/2004, en que deixà la política activa per motius de salut.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Bonet, Josep  (València, 1741 – 1802)  Escultor. Deixeble i col·laborador d'Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d'escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV. La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d'unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936. Foren fills seus Rafael i Josep Esteve i Vilella.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Botey, Francesc  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1884 – Madrid, 1955)  Gravador i pintor. Format a Madrid, on desenvolupà una important activitat didàctica, i després, a Barcelona, a les escoles nacionals de mestres. Entre la seva obra, sovint premiada, n'excel·leixen els seus aiguaforts. Participà en la primera Agrupació Nacional de Gravadors. Guanyador de dues medalles en les Exposicions Nacionals de 1920 i 1929. Publicà els llibres Grabado (1914), El desnudo en el arte (1926), Historia del grabado (1934), El grabado en la ilustración del libro (2 volums) i Ex-libris y ex-librismo (1949).

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Cervera, Josep  (València, 1747 - 1820)  Impressor. Fill de Josep Esteve i Dolç i germà de Miquel. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el "Diario de Valencia". El 1807 i el 1808, s'associà amb el seu germà, fins almenys el 1830. Durant l'ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d'ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar elInici página "Diario Constitucional de Valencia" i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Cervera, Miquel  (València, s XVIII - s XIX)  Impressor. Fill de Josep Esteve i Dolç. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s'associà amb el seu germà Josep.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Cruañas, Lluís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1906 - 1994)  Mestre. S'ha destacat pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics. Ha publicat, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) i Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70). El 1986 l'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li féu un homenatge, del qual és fruit la publicació d'Homenatge a Lluís Esteve i Cruañas, mestre investigador, en el seu 80 aniversari (1986).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Dolç, Josep  (País Valencià, s XVIII - v 1776)  Impressor. Conegut també per Estevan o per Josep Dolç. S'establí a València el 1732, on actuà fins al 1776. Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici. Entre els seus treballs excel·leixen la impressió d'Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno (1749), i la Prosodia de la lengua latina, de Gregori Maians i Siscar (1768). El 1771 era majordom de la confraria d'impressors. Fou el pare de Josep i Miquel Esteve i Cervera.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Fuertes, Gabriel  (les Cases de Bàrcena, València, 1900 - València, 1987)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on guanyà una càtedra de dibuix del natural. Fou guardonat a l'exposició valenciana del 1934 amb la medalla d'or i a la internacional de París de l'any 1937. La seva pintura, de caràcter costumista essencialment, se centrà en temes valencians rurals, amb la pràctica constant del retrat. D'entre les seves obres, algunes de les quals es conserven al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València, es destaquen: Combregar a l'horta (1930), Alcalde d'Albuixec (1948), Xiques deInici página Massalfassar (1934), un retrat de Nativitat Domínguez de Roger, etc.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc Esteve i GálvezEsteve i Gálvez, Francesc  (Castelló de la Plana, 1907 - 20/mar/2001)  Professor d'història a l'institut d'ensenyament mitjà d'Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del Païs Valencià i del Baix Ebre. Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d'Amposta (1966), La necrópolis de El Bavalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Girbal, Maria  (Palafrugell, Baix Empordà, 1835 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927)  Actriu. Actuà especialment a Amèrica.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Grimau, Pau  (Barcelona, 1730 – Madrid, 1794)  Músic. Emigrà a Madrid el 1760, ciutat on residí fins a la seva mort, i on es dedicà quasi exclussivament a la música escènica. Fou el primer músic que, el 1778, rebé el títol de mestre compositor, adscrit als teatres municipals de Madrid, juntament amb Blas de Laserna. Impulsà la tonadilla escènica i n'escriví més de 429, de les quals destaquen Los zagales (1761), El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785). Amb les seves obres lluità contra l'italianisme que dominava les escenes hispàniques. Fou empresonat dues vegades pel fet d'haver atacar, en les seves obres, figures notables de la cort. Estigué uns quants anys al servei del ducInici página d'Osuna, i es retirà el 1790.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí Esteve i GuauEsteve i Guau, Martí  (Torà, Segarra, 1895 - Mèxic DF, Mèxic, 1977)  Polític i advocat. Estudià lleis a Barcelona i posteriorment fou nomenat secretari de la Secció d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1918). Fou secretari de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Elegit regidor per Barcelona, poc després participà en la fundació d'Acció Catalana i en fou membre del comitè executiu. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou director de "La Publicitat" i el 1930 es reintegrà a l'ajuntament barceloní. Fou diputat de la Generalitat i membre de la ponència encarregada de la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Posteriorment, com a diputat a les Corts Constituents de la República, participà en la defensa de l'Estatut. Més tard fou conseller de Finances del govern de la Generalitat. Empresonat després dels fets d'oct/1934, amb el triomf del Front Popular (1936), retornà a la Conselleria de Finances fins a l'oct/1936. Acabada la guerra civil, s'exilià a Cuba, i el 1961 passà a Mèxic. És autor d'una biografia de Prat de la Riba (1917) i d'El règim jurídic català (1919).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Joan, Josep  (València, 1550 - Aiora, Vall de Cofrents, 1603)  Eclesiàstic i canonista. Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia (1586-94) i d'Oriola (1594-97). En morir era arquebisbe electe de Tarragona. Consagrà la catedral d'Oriola (1600), publicà el sínode del 1600 (1602) i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi. Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia (Roma, 1586), i és autor, entre altres tractats, d'una Paranaesis (1590) als catòlics francesos sobre Enric de Borbó. Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e graecis latinisque patribus.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Marquès, Agustí  (València, 1753 – v 1820)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a Madrid, on obtingué el primer premi de la de San Fernando. Començà a fer retrats de l'alta societat cortesana vers el 1778. El 1800 esdevingué pintor de cambra de Carles IV i acadèmic de Sant Carles. Rebé la influència de Mengs i sobretot de Goya, fins al punt que li foren atribuïdes algunes obres del mestre. Poc abans de morir tornà a València. Realitza excel·lents retrats, com el de la reina Maria Lluïsa, Ferran VII, Manuel Godoy (amb uniforme de guàrdia de corps), L'onzena duqessa d'Osuna, Cardenal Lorenzana, Ferran Selma, Josep Esteve i Bonet i El gravador Selma.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Pera, Joan  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Polític i militar. Fou partidari de Carles d'Àustria. El 1705 actuà de principal promotor de l'adhesió al nou rei a les zones de Vilafranca del Penedès i de Santa Coloma de Queralt. Carles III li atorgà el títol de cavaller. El 1706 fou posat al front d'un grup de síndics de diverses ciutats que participaren a la defensa de Barcelona contra els frustrat setge que establí Felip V. Combaté durant la guerra de Successió i el 1713, com a cavaller, assistí a la junta de braços en que fou decidida la resistència de Barcelona. Com a tinent coronel de l'exèrcit prengué part a la darrera defensa de la capital. Fou comandant fix de la línia de comunicació que enllaçava el castell de Montjuïc amb les muralles de la ciutat. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Puig, Pere  (Dénia, Marina Alta, 1582 – València, 1658)  Predicador. Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem (1614) i predicador apostòlic. Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i carrers de València a un públic popular; els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i nombroses notes còmiques. Partidari de Felip IV, participà directament en la lluita durant la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví diferents composicions en vers (La guerra de Catalunya, Carta als miquelets). És autor també de goigs i d'una Història del Sant Sepulcre, en general de molt poca qualitat.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEsteve i Romero, Anton  (València, 1859 - País Valencià, s XIX)  Escultor. Era fill de Josep Esteve i Vilella. Dirigí l'Acadèmia de Sant Carles. Excel·lí en la producció d'imatges religioses.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Sanchis, Tomàs  (València, 1825 – 1879)  Advocat. Estudià la carrera de dret a València. Obtingué el títol el 1851. Compongué també algunes obres musicals de poc valor. El 1863 fou nomenat secretari de la diputació i mès endavant conseller provincial. Fou també diputat provincial.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Esteve i SeguíEsteve i Seguí, Josep  (Manresa, Bages, 7/oct/1873 – 4/oct/1927)  Farmacèutic i escriptor folklorista. Durant trenta anys regentà l'antiga farmàcia Esteve, a la rebotiga de la qual es reunia el bó i millor de la intel·lectualitat manresana. Fou fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (1905), dirigí el butlletí de l'entitat, on publicà una interessant Permiologia de la comarca. Fundador i directiu de l'Orfeó Manresa (1901), de l'Esbart Manresà de Dansaires (1909) i del diari "Bages-Ciutat". Fou col·laborador, a Manresa, de l'Institut d'Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Senís, Antoni  (València, 1885 – 1925)  Pintor. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent. Té obres al museu de València i al d'Arte Moderno de Madrid.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Subietlos, Joaquim  (Barcelona, 1743 – 1805)  Eclesiàstic, escriptor i gramàtic. Fill de l'arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, es doctorà a la universitat de Salamanca i fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786-90) i de la de Bones Lletres (1787), on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques. En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en col·laboracióInici página amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar, el Diccionario catalán-castellano-latino.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Esteve i SubiranaEsteve i Subirana, Antoni  (Manresa, Bages, 23/des/1902 – Barcelona, 13/jun/1979)  Doctor en farmàcia. El 1929 passà a regentar la farmàcia fundada pel seu rebesavi Tomàs Esteve i Gavanyac el 1787 a Manresa. El 1931 fundà a la mateixa ciutat el Laboratori Esteve, on obtingué la vitamina D i el compost arsenical neoarsenobenzè, emprat com a antisifilític, la primera sulfamida feta a l'estat espanyol, i medicaments de síntesi d'acció vascular. El 1942 el laboratori fou traslladat a Barcelona. El 1966 constituí la filial Indústries Químiques Esteve SA (INQUIMES), que dirigí el seu fill Josep Esteve i Soler. Fou president de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i vice-president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El 1952 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans, de la secció de ciències del qual fou president.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve i Tomàs, Gil  (Torà de Riubregós, Segarra, 1798 – Tarassona, Aragó, 1858)  Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera. Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846). Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal. Malalt, tornà a l'estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Victòria, Josep Maria  (la Llosa de Ranes, Costera, 1889 – València, 1936)  Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels liders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d'Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants. Fundà revistes com "Rondalles Noves" (1912), "Foc i Flama" (1912) i "Pensat i Fet", i fou director d'"El Poble Valencià" (1931). Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l'amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes delInici página dia (1932).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilar, Damià  (el Puig, Horta, s XVII – 1692)  Erudit i apologista. Mestre en teologia i religiós mercedari, professà a València el 1650. Fou catedràtic a la Universitat de Tarragona. Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalano-aragonesa, sobre el qual escriví tres al·legats, dos dels quals foren impressos (1678). Excel·li com a llatinista i és autor de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi, de La Biblia parva de San Pedro Pascual, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María, publicat pòstumament (1728). Volgué demostrar que el seu orde havia estat fundat el 1218.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilella, Agustí  (València, 1753 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d'Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilella, Josep  (València, 1766 – s XIX)  Escultor. Germà d'Agustí i de Rafael i fill de Josep Esteve i Bonet i, com ell, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Antoni Esteve i Romero, que continuà en l'especialitat.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Vilella, Rafael  (València, 1772 – 1847)  Gravador. Fill de Josep Esteve i Bonet. Format a l'Escola de Sant Carles de València, fou deixeble de Manuel Monfort. Pensionat per la cort espanyola, realitzà diversos viatges per Europa. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1796) i gravador de cambra de Carles IV (1802) i de Ferran VII (1818). Entre les seves obres excel·leix la reproducció del quadre de Murillo Les aigües de Moisès, que presentà a l'exposició de París del 1839 i que li valgué la medalla d'or. Retratà, entre altres, JoséInici página Palafox.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Esteve i Ximeno, Baptista  (Manises, Horta, 1774 - Xert, Baix Maestrat, 1816/20)  Comerciant. Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès. Avantçant-se als moderns sistemes d'informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l'evolució de productes i d'empreses. El 1811 s'establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esteve d'Olot  Veure> Olot, Esteve d'.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estevenell, colònia  (Camprodon, Ripollès Colònia industrial tèxtil. (o Can Matabosc) Cap efectiu fins al 1965 de l'antic municipi de Freixenet de Camprodon. Pertany a la parròquia de Cavallera (1870).

67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Estevet, L'  (Barcelona, 26/ago/1921 – set/1923)  Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga. A partir del 6/gen/1922, sota l'empenta d'Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l'equip de caricaturistes del "Cu-cut!" i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel jun/1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari. Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estévez i López, Reyes  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 2/ago/1976 - )  Atleta. Migfondista, el 1998 guanyà la medalla d'or dels 1.500 metres al campionat d'Europa d'atletisme disputat a Budapest. fou campió d'Espanya de 1.500 m dos anys consecutius, el 1997 i el 1998, i aconseguí la medalla de bronze alsInici página mundials d'atletisme del 1997 i el 1999.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estiarte i Duocastella, Manuel  (Manresa, Bages, 26/oct/1961 - )  Jugador de waterpolo. Amb la selecció espanyola i amb diversos clubs catalans i italians ha aconseguit un gran nombre de títols nacionals i internacionals, com la medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals va ésser considerat el millor jugador del món en la seva especialitat.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estiarte i Samsó, Joan  (Barcelona, 1901 - 1986)  Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Deixeble de Josep Triadó, s'ha dedicat als ex-libris, i n'ha fet més de tres-cents en estils diversos. Publicà i il·lustrà Paradigmas (1938), l'antologia pròpia Ex-libris (1955), etc. Fou un dels fundadors de l'Associació d'Ex-libristes de Barcelona.

71 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Estir, senyoria d'  (GrèciaTerritori del ducat d'Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó. Concedit el 1366 a Guillem Frederic d'Aragó. Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l'Estanyol, i al fill d'aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d'Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367. El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estiuèra, serra  (Bossost, Vall d'Aran Sector (2.020 m alt) de la serralada que separa la Vall d'Aran de Comenges, entre els colls de Bidur i de Panet, damunt la vila de Bossost.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església d'Estiula (Ripollès)Estiula  (les Llosses, Ripollès Poble (989 m alt), situat al nord del terme, al fons de la vall d'Estiula, tancada per la serra de Sant Marc (coronada pel santuari de Sant Marc d'Estiula) al nord, el pla de l'Auró al sud i la serra de les Ajagudes (contrafort oriental dels rasos de Tubau) a l'oest, i drenada pel torrent d'Estiula o de la Cabana, afluent per la dreta del riu Merdàs. En un coster, a l'esquerra del riu, hi ha l'església parroquial, dedicada primitivament a sant PereInici página (1040), després a sant Pere i a sant Feliu (1319) i actualment només a sant Feliu; refeta el 1640, fou completada el 1731. Té l'origen en una vil·la rural donada al monestir de Ripoll com a dotació inicial pel comte Guifré el

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreEstivella  (Camp de Morvedre Municipi: 20,92 km2, 125 m alt, 1.387 hab (2014). Situat la major part a la riba dreta del Palància, al peu del Garbí (654 m alt), al nord-oest de Sagunt. La zona muntanyosa, a l'oest del terme, és ocupada per boscos de pi blanc. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, garrofers, ametllers, vinya) sobre el regadiu (tarongers, alternant amb hortalisses) gràcies a la sèquia d'Algar, derivada del Palància, complementada per la ramaderia de bestiar oví (peró els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb) i petites indústries, principalment de fertilitzants, de la fusta i de la construcció. Hi té importància l'estiueig. El poble és a la dreta del Palància, dominat per l'església parroquial dels sants Joans. El terme comprèn el centre turístic de Barraix i el despoblat de Beselga, on hi ha les ruïnes de l'antic castell. Àrea comercial de València. Ajuntament

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estivella, tossal d'  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Cim (2.331 m alt) de la serra del Port de Comte, al nord-est del pedró dels Quatre Batlles, damunt el coll de Port (o port del Comte). Els prats d'Estivella, entre el tossal i la tossa Pelada, són una extensa zona de pasturatge d'estiu.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estivill i Cabot, Ignasi  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Impressor. El 1772 entrà d'aprenent al taller de l'impressor Carles Saperas. El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins. Introduí amb gran entusiasme els més moderns procediments litogràfics. Establí la seva primera impremta a les ruïnes del convent de Santa Caterina, a Barcelona. Des de l'any 1836 edità un gran nombre d'obres de literatura i també la major part de les publicacions teatrals catalanes durant un llarg període. Excel·lí en la produccióInici página d'estampes i de làmines litografiades i en el relligat. Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Estivill i PallejàEstivill i Pallejà, Xavier  (Barcelona, 28/set/1955 - )  Metge. Especialista en hematologia i hemoteràpia. Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la universitat de Londres. Després d'haver realitzat l'especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la universitat dels Estudis de Torí (Itàlia) i al Sant Mary's Hospital Medical School de Londres, centre on el 1988 exercí de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular. El 1989 i el 1990 fou professor d'investigació de

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Assumpció Estivill i RiusEstivill i Rius, Assumpció  (Reus, Baix Camp, 1949 - )  Doctora en biblioteconomia. Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona (1973), graduada per l'Escola de Bibliotecàries (1976) i doctora per la School of Library and Information Science de la universitat de Pittsburg (1990). El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual fou la primera degana. És autora de L'Escola de Bibliotecàries, 1915-1939 (1992) i de nombrosos articles especialitzats. Membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques.

78 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentEstoer  (Conflent Municipi: 26,08 km2, 360 m alt, 153 hab (2012), (fr: Estoher). Comprèn l'alta i la mitjana vall del Llec, des del massís del Canigó fins a prop d'Espirà de Conflent, al baix Conflent. El terme és molt accidentat i en gran part boscat. La part alta del terme és ocupada per pasturatges (ras de Pratcabrera); els conreus (arbres fruiters, vinya, hortalisses i farratges), base de l'economia local, s'estenen per la part baixa i més plana, a l'esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d'aquest. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Llec;Inici página destaca l'església parroquial de Sant Esteve (s XII), que conserva vestigis romànics. Dins el terme es troben els antics llocs de Seners (del qual resta només l'antiga església de Sant Joan de Seners) i de Llec (on resta una masia). Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estoll  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (107 m alt) de l'antic mun. d'Urtx (ort trad: Astoll), situat a l'esquerra del riu d'Alp, aigua avall d'Alp. L'església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del s XV.

80 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaEstopanyà  (Ribagorça Municipi: 88,70 km2, 780 m alt, 136 hab (2014), (cast: Estopiñán del Castillo). Situat a l'extrem meridional de la comarca, entre les serres de Sant Quilis i el Montferrús i el riu Guart i la Noguera Ribagorçana, que limiten el terme per l'est, al sud-est de Benavarri. Relleu accidentat per les serres de Perpella i de la Tallada, que formen la paret occidental del pantà de Canelles. La vida econòmica depèn bàsicament de l'agricultura de secà (cereals), de regadiu (patates i hortalisses), que aprofiten aigua de fonts, i de la ramaderia (bestiar oví) i l'avicultura. Mines de manganès. La vila és a l'esquerra del barranc de la Foradada; de l'església parroquial és originari l'important retaule gòtic d'Estopanyà, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Seganta, els despoblats de Perpella i de Soriana i el santuari de Sant Quilis. El 1965 hi va ésser agregat l'antic municipi de Casserres del Castell. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estopanyà, Arnau d'  (Urgell, s XII)  Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

96 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaEstopanyà, mestre d'  (Toscana, Itàlia, s XIV - Ribagorça ?, s XIV)  Pintor. Actiu a la segona meitat del s XIV. Possiblement d'origen toscà. És l'autor del retaule tríptic de Sant Vicenç d'Estopanyà (MNAC). La influència italiana (Giotto) és palesa especialment en l'hàbil colorit. S'atribueix, a ell o a la seva escola, el retaule de Santa Maria, a Castelló de Farfanya.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estopanyà, Pere d'  (Catalunya, s XII)  Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.

83 FRANHA PONENT - ART

Estopanyà, retaule d'  (Estopanyà, Ribagorça, s XIV)  Tríptic gòtic, procedent de l'església parroquial de la vila i conservat al Museu d'Art de Catalunya. Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d'aquest i de sant Valeri, d'una gran qualitat. D'autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí. És una de les peces clau de la penetració de l'italogòtic fora de Barcelona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Massagur, Victorià  (Olot, Garrotxa, 1860 – Barcelona, 1929)  Economista. Feu el batxillerat a Girona, i més tard es trasalladà a Barcelona com a comerciant de vi. Va abandonar els estudis de medicina per concentrar-se en l'estudi dels problemes plantejats a l'economia espanyola. Políticament fou monarquíc, contrari al parlamentarisme i crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, partidari del stato quo i contrari al moviment vaguista. Opinava que calia donar prioritat a l'economia per sobre de la política, car els polítics espanyols no havien aconseguit d'organitzar una administració pública eficient. Tenia una visió sobre la decadència d'Espanya influïda per Sempere i Guarinos. Fou un partidari tenaç de la industrialització, preconitzà la necessitat del proteccionisme amb l'objectiu d'evitar la sortida de capitals espanyols cap a l'estranger. Obres principals: Algo sobre tratados arancelarios, a la luz del sentido común (1894), Perogrullo a los españoles (1899), Una memoria confidencial (1904), Estudios económicos (GironaInici página 1911) i Españolizando!... (Barcelona 1913).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Francesc Josep  (Olot, Garrotxa, 1815 – Barcelona, 1842)  Compositor. Después d'haver-se graduat d'advocat a Barcelona el 1837, fundà la Societat Filharmònica Olotense (1845). Concilià la carrera de dret amb la composició musical, de la qual destacà l'òpera còmica La mejor la paga (1837), a més de cinc simfonies, himnes, danses, nombroses composicions religioses i d'una òpera inacabada, Giuseppe Ricardo.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Josep  (Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)  Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau. El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d'alcalde d'Olot. Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català 'sicut sonat'.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1809 – Madrid, 1870)  Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona. Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permetè de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s'establí a Suïssa, on fou nomenat director d'una escola normal. Autor d'obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estorch i Siqués, Pau  (Olot, Garrotxa, 1805 – 1870)  Metge i escriptor. Després d'estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura. Seguidor del grup d'iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua. Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857). Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular,Inici página com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estorm  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Poble (850 m alt), situat en un coster, vora Moror, al peu d'una antiga torre. Al capdamunt del serrat hi ha l'església i santuari del Salvador (que depèn de Moror). Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Estornell, Francesc Xavier  (País Valencià, 1803 – 1854)  Gravador. Excel·lí en els baixos relleus i les medalles.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Estorres, les  (Pujalt, Anoia)  Nom popular amb què és conegut la caseria de les Torres.

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Estós, vall d'  (Benasc, Alta Ribagorça Vall, que aflueix a l'Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l'ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d'Anyescruces; la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d'Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles; la nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d'Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero. Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d'Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d'Estós (1.895 m alt).

Anar a:    Esten ]    [ Esteve ]    [ Esteve i A ]    [ Esteve i S ]    [ Esti ]    [ Esto ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -