A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fa ]    [ Fabra i ]    [ Fabrega ]    [ Fabregas i F ]    [ Fabregues ]    [ Fad ]

Ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on hom vagi... (Francesc Pujols)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faber, Will  (Alemanya, 1901 – Barcelona, 1987)  Pintor. Format inicialment dins l'expressionisme de Paul Klee. Des del 1932 residí a Barcelona. La seva obra anà evolucionant cap a una abstracció que sempre té com a fonament els elements del món concret, especialment del de la tècnica. Ultra la pintura, conreà el gravat i el cartró per a tapissos i catifes, i projectà vidrieres emplomades (vitralls de la capella de les Llars Mundet). Va fer pintures murals per a indrets i institucions públiques (premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat), especialment a Barcelona. També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fabert  (Molló, Ripollès Veïnat (1.250 m alt), situat en un coster, damunt la ribera de Fabert, que aflueix per l'esquerra del Ritort.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFabià, Joan Antoni  (Catalunya, s XVII - Barcelona, 14/ago/1714)  Militar. Era un dels millors capitans de l'artilleria de Barcelona al setge de 1713-14 per les forces castellanes i franceses. Pel mai/1714 fou un dels destacats a la bateria avançada del convent de Caputxins. Morí durant la batalla del baluard de Santa Clara.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabian i Fuero, Francesc  (País Valencià, s XVIII - s XIX)  Eclesiàstic. D'orientació regalista, fou nomenat bisbe a Mèxic, on defensà Carles III, quan decidí l'expulsió dels jesuïtes. Nomenat arquebisbe de València (1773), protegí la Societat d'Amics del País i fomentà els avanços agrícoles i industrials. La decisió de substituir les monges d'un convent per un grup d'ursulines franceses emigrades (1794) provocà un avalot popular antifrancès, amb el suport del capità general duc de la Roca. Aquest aconseguí d'expulsar-lo de València i fer-lo renunciar a la seu arquebisbal. Fou autor d'una Exhortación sobre los peligros de la Convención francesa (1793).

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabiani, Josep  (Alacant, 1712 - Itàlia, s XVIII)  Jesuïta. Escriví una memòria que defensava l'autenticitat de la relíquia de la Verònica (1764), que provocà diverses polèmiques. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada la Companyia de Jesús per Carles III.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fabra, barranc d'en  (Amposta, Montsià)  Assentament neolític a l'aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l'Ebre i prop del delta. Els treballs d'excavació i la fotografia aèria han revelat l'existència d'un mur de tanca de pedra i, a l'interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d'uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l'exterior. És datat de la primera meitat del cinquè mil·leni aC.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra, Gaspar  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Dirigí, amb altres nobles, dues campanyes (1474 i 1476) per incorporar el marquesat de Villena a la corona Catalano-aragonesa. Ho aconseguí l'any 1476, juntament amb la conquesta d'Almansa i altres places. Per compte de l'infant Ferran, futur rei Catòlic, lluità per terres de Múrcia contra el bàndol castellà oposat a la infanta Isabel.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Guerau  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Jeroni  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Joan  (València, s XV – 1462)  Cavaller. El 1415 formà part de l'ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d'Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l'Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra, Joan  (Catalunya, s XIV - França ?, s XIV)  Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d'Esteve. Publicà una constitució d'interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Terrer, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona. Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra, Joan  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Germà de Gaspar, junt amb el qual i amb Joan Roís de Corella dirigí la gran ofensiva del 1476 per ocupar definitivament el marquesat de Villena. Expugnà amb el seu germà la capital del marquesat, el 23/gen, i restà assetjant el castell, que encara resistiria bastant, mentre Gaspar proseguia les operacions cap al sector d'Almansa. El 1483 un Joan Fabra era procurador de Sardenya i tingué un conflicte amb el lloctinent reial Eiximèn Peris Escrivà de Romaní, el qual fou destituït per aquesta qüestió. El 1487, també amb el seu germà, participà al setge de Màlaga.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra, Lluís  (Catalunya, s XVI)  Doctor en medicina. Resident a Girona. Estudià la pesta de 1586-89 que afectà principalment Occitània i el nord del Principat a Discurs sobre la pesta explicant l'essència d'ella... (Perpinyà 1589).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra, Miquel de  (Catalunya, s XIII - 1250)  Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I a la conquesta de Mallorca. Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d'exercir una considerable influència moral sobre l'esperit combatiu de les forces. Fundà els convents de l'orde dels Predicadors de Palma i de València. El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l'arquebisbe Pere d'Albalat, en el nomenament d'un bisbe per a Lleida. És venerat com a beat.

14 CATALUNYA - CULTURA

Fabra, Observatori  (Barcelona)  Veure> Observatori Fabra.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra, Pere  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Germà de Joan. En unió d'aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d'armes dit Paso Honroso, a Lleó.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFabra i Calduch, Rafael  (Castelló de la Plana, 1867 – 1918)  Periodista. Era notari i membre del Centre Artístic de Castelló. Escriví molt a la premsa del seu temps, especialment a "La Tribuna" castellonenca, on publicà molts articles que influïren bastant sobre l'opinió pública local.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i de Monteys, Alfons  (Catalunya, s XX)  Industrial. Fill de Romà Fabra i Puig i germà de Camil. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i de Monteys, Camil  (Catalunya, s XX)  Fill de Romà Fabra i Puig i germà d'Alfons. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Deàs, Nil Maria  (Blanes, Selva, 1843 – Madrid, 1903)  Periodista i escriptor. Fundador de l'agència Fabra de notícies. Introduí en la transmissió d'informacions, els coloms missatgers quan, el 1872, no funcionava el telègraf a causa de la guerra. Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897); també deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885). Fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del "Diari de Barcelona" a Madrid i en diferents fronts bèl·lics. Pare de Nil Fabra i Herrero.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Floreta, Joan  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 - Madrid ?, s XIX)  Polític. Fou diputat a les Corts espanyoles en diverses ocasions, pel partit fusionista. Ocupà alts càrrecs públics a Madrid.

21 MÓN - BIOGRAFIA

Fabra i Foignet, Albert  (Buenos Aires, Argentina, 1920 - )  Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona. L'exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l'art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s'establí definitivament i a on ha exposat reiteradament. Partint d'una estèticaInici página cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picassó i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d'op art.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Fontanills, Camil  (Barcelona, 1833 – 1902)  Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d'Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després. Com a soci protector de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l'observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra). És autor d'un Código o deberes de buena sociedad.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabra i Gil, Victori  (Llucena, Alcalatén, 1818 - Castelló de la Plana, 1893)  Polític. Intervingué en la primera guerra carlina com a voluntari liberal. Essent tinent defensà Llucena del setge de Cabrera el 1838. Políticament s'adherí al grup d'O'Donnell. Fou diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana, comarca de la qual fou el cacic més important. Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles (solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes).

24 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fabra i Herrero, Nil  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor. Fill de Nil Maria Fabra i Deàs.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pompeu Fabra i PochFabra i Poch, Pompeu  (Gràcia, Barcelona, 20/feb/1868 - Prada, Conflent, 25/des/1948)  Gramàtic i lexicògraf. Enginyer industrial i catedràtic de química a Bilbao, es va dedicar des de jove a l'estudi de les llengües romàniques, especialment el català. Des del focus literari i intel·lectual de "L'Avenç", va impulsar la reforma ortogràfica de la llengua catalana i va crear les bases per a fixar-ne una sistematització literària i d'ús. Autor d'un Ensayo de gramática del catalán moderno (1891), del Tractat d'ortografia catalana (1904) i de la Gramática de la lengua catalana (1912), clara descripció de la realitat literària i dels usos de la llengua. Sota l'impuls d'Enric Prat de la Riba,Inici página arran de la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, va ingressar a la Secció Filològica (1911), des d'on va dirigir la redacció de les Normes ortogràfiques (1913) i del Diccionari ortogràfic (1917), precedents de la seva obra posterior. El 1918 publicà la Gramàtica catalana, considerada des d'aleshores...  Segueix... 

Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima. (Pompeu Fabra)

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Puig, Ferran  (Barcelona, 1866 – 1944)  Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d'Alella. Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l'alcaldia de Barcelona fins al cop d'estat de Primo de Rivera (1923). Continuà l'activitat industrial del seu pare i féu donació de l'Observatori Fabra a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Puig, Romà  (Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 1948)  Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran. Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922). Fou pare de Camil i Alfons Fabra i de Monteys.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Ribas, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1879 - Cambrils, Baix Camp, 1958)  Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S'uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d'Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí. Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Comaposada, "La Internacional" (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l'anomenada Setmana Tràgica (1909). Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s'exilià a l'Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950. És autor d'El socialismo y el conflicto europeo (1915),Inici página La Organización Internacional del Trabajo (1929), La cooperación: su porvenir está en las Américas (1943), entre altres obres.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabra i Soldevila, Francesc  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1778 – Madrid, 1839)  Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l'Academia de Ciencias (1855). Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya. Era de l'opinió que l'educació progressiva havia d'ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fabraquer  (el Campello, Alacantí Llogaret, al sud del poble, al sector septentrional de la platja de Sant Joan. La seva església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d'Alacant.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabre, Climent  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Barcelona, 1657)  Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat. Autor d'una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677).

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fabre, Jaume  (Illes Balears ?, s XIII – s XIV)  Mestre d'obres. Treballà en el convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca i fou mestre d'obres de la catedral de Barcelona (1317), on realitzà la porta de Sant Iu i construí la cripta de Santa Eulàlia (1338) i diverses capelles. Hom creu que participà en la construcció de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi.

33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFabre, Josep  (Perpinyà, s XVIII – París, França, 1794)  Advocat a Perpinyà. Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals (1792). Secundà Francesc Llucià en l'arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l'empresonament (1793) de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller. El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabré i Oliver, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1868 – Barcelona, 1951)  Dibuixant i crític d'art. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on s'especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l'Institut Català de les Arts del Llibre. És autor d'un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament. Destacà també com a col·leccionista.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbrega, Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Frare agustí. Prior del convent de Girona i més tard soci numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres. Es féu notar pels seus treballs d'erudició.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fàbrega, la  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Veïnat i colònia industrial, a la vora del riu Brugent.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbrega, Ponç  (la Pinya, Garrotxa, s XIX - 1891)  Eclesiàstic. Presidí la casa-missió del bisbat de Girona i fou famós per les seves virtuts.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbrega i Grau, Àngel  (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1921 - )  Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l'Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge. Amb el càrrec d'arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71). Director del Departament d'Història EclesiàsticaInici página (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l'obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d'arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975). Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fabregada  (Vilanova de Meià, Noguera Despoblat, al vessant meridional del Montsec; hi resten les ruïnes de l'ermita de Sant Serni.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fabregada  (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l'oest del poble.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Felicià  (Catalunya, s XIX – 1862)  Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Joan P.  Veure> Porqueras i Fàbregas, Joan.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Lluís  (Catalunya, 1780 – 1854)  Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Maria  (Reus, Baix Camp, s XIX - Catalunya ?, s XX)  Mezzosoprano. Ha cantat nombroses òperes i a ofert molts recitals. Ha sovintejat les seves actuacions a l'estranger, principalment a Amèrica. EraInici página remarcable l'extensió de la seva veu.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas, Marta  (Barcelona, 1920 - )  Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Ballús, Emili  (Barcelona, 1921 - )  Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments. Conreà també el dibuix i l'aquarel·la.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Barri, Esteve  (Lloret de Mar, Selva, 9/set/1910 – 1999)  Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l'àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970). Ha escrit també una detallada biografia del pintor Josep de Togores (1970). Altres obres seves són: Alba de prima (1977), La serp es mossega la cua (1978), Boira il·luminada (1980), etc.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Berenguer, Emili  (Barcelona, 1896 – 1979)  Actor i humorista. S'inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona. Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Capell, Josep  (Gironella, Berguedà, 1915 - )  Escriptor. Ha escrit per al teatre bon nombre d'obres, de les quals han estat publicades Esforç inútil (1958) i No hi ha homes dolents (1960).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregas i Caputo, Joaquim  (Tarragona, s XVIII - Catalunya ?, s XIX)  Militar. Distingit a la guerra napoleònica. Excel·lí, com a oficial de les milícies, al setge de Tarragona (1811). Hi fou ferit i fet presoner. Passà captiveri a França.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Dachs, Julià  (Vic, Osona, 1886 – 1966)  Escultor. Destacà com a imatger. També ha estat realitzador de pessebres i de figures típiques catalanes.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Dalmau, Camil  (Moià, Bages, 1906 - )  Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l'Escola de Llotja (1925-28) i després viatjà a París (1930-31), on conegué Despiau. Establert des del 1910 a Sabadell. Exposà, sol, a Barcelona el 1936. Ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d'estil figuratiu. El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Fàbregas, Ricard  (Barcelona, 1906 – 1947)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Falgueras, Joaquim  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Argenter. Establert a Barcelona. Fou premiat a l'exposició de París de 1855.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Ferrando, Josep Maria  (Barcelona, 1909 - )  Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat. Ha excel·lit com a aquarel·lista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona i al de Figueres.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFàbregas i Jacas, Eulàlia  (Barcelona, 1906 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1992)  Escultora. Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres. Publicà poemes en castellà. Es casà amb l'actor Ramon de Sentmenat, i fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Marimon, Josep  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Frare agustí. Pertanyent a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí treballs notables en 1816 i 1817.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Pàmies, Evarist  (Reus, Baix Camp, 1868 – Barcelona, 1938)  Empresari. Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s'instal·là després a Barcelona, on va fundar, amb Eduard Recasens i Mercadé, la banca Fàbregas i Recasens (1917), la qual, tres anys després, passà a ésser el Banc de Catalunya. Fàbregas en fou president i director. Regalà l'edifici social al Centre de Lectura de Reus i finançà els inicis del grup teatral de Josep Canals (1917).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Rosal, Anton Maria  (Barcelona, 1861 – 1902)  Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria Agna de Valldaura. Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l'Epístola ad Pisones, d'Horaci.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Fàbregas i SurrocaFàbregas i Surroca, Xavier  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 18/ago/1931 - Palerm, Itàlia, 10/set/1985)  Escriptor. Publicà inicialment en castellà. S'ha especialitzat en crítica teatral ("Serra d'Or") i un muntatge d'obres vuitcentistes, com Balades del clam i de la fam (1967) i A l'Àfrica, minyons (1971). Com a historiador en sobresurt l'obra Àngel Guimerà, les dimensions d'un mite (1971), ultra Teatre català d'agitació política (1969) i Aproximació a la història del teatre català modernInici página (1972). En Catalans, terres enllà (1967) i Entre Catalunya i Aragó (1971) assaja amb èxit el tema de viatges. Fou director de la biblioteca de l'Institut del Teatre de Barcelona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Vehil, Francesc  (Barcelona, 1901 - l'Havana, Cuba, 1983)  Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d'arquitectes catalans que representaren l'aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país. La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d'urbanisme extensiu i col·lectivitzat. El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d'Economia de Catalunya. És autor, amb Joan Grijalbo, de l'obra Municipalització de la propietat urbana (1937). Acabada la guerra civil espanyola, s'exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l'Havana.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregas i Vilardebó, Jaume  (Catalunya, s XIX - Buenos Aires, Argentina, 1868)  Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat, Cristòfor  (Benassal, Alt Maestrat, s XVIII – València, 1809)  Metge. El seu Tratado sobre asfixia li donà una gran notorietat.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat, Domènec  (Torreblanca, Plana Alta, 1736 - Palma de Mallorca, 1812)  Frare mercenari. Fou elegit provincial de València el 1790 i general de l'orde el 1801. Es retirà a Mallorca a causa de la invasió francesa, la qual produí una prolongació del seu generalat. És autor d'una Exposición sobre los salmos de David.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFabregat, Josep Joaquim  (Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)  Gravador. Format a València i a Madrid, on fou premiat per l'Academia de San Fernando (1772), entitat de la qual fou membre. Fou també acadèmic de Sant Carles (1781). Director de gravat de l'Academia de Mèxico (1786), hi desenvolupà una tasca positiva. Féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i il·lustrà llibres, com el Viaje de España, de Ponz.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabregat i Armengol, Rosa  (Cervera, Segarra, 3/feb/1933 - )  Escriptora. Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s'especialitzà a Alemanya, Ha conreat una poesia de caire intimista, reunida el 1994 a Ancorada en la boira: obra poètica (1953-1993), que continuen Cartes descloses (1998) i Rèquiem per un poeta (1999). Com a narradora, ha provat diversos registres, des de l'autobiogràfic -Laberints de seda (1981)- fins a la ciència-ficció -Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i Pel camí de l'arbre de la vida (1985)-, passant per la novel·la -La capellana (1988), La dama dels glaç (1997)-.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fabregat i Arrufat, Ramon  (les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985)  Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol. S'exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes "Pont Blau" (1952-63) i "Xaloc" (des del 1964). Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabregat i Manyes, Amadeu  (Torreblanca, Plana Alta, 1948 - )  Escriptor i periodista. Dirigí la secció literària de la revista "Gorg" i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d'aproximació a falles folles fetes foc (1974). L'any 1974 publicà l'antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a diversos diaris i revistes i fou director de publicacions del setmanari "Valencia Semanal". També ha publicat: Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978).

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFàbregues, castell de  (Rupit i Pruit, Osona / Susqueda, Selva)  Antic castell, al límit del Collsacabra, situat possiblement prop de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues; esmentat ja el 968, centrava un extens terme, fraccionat al s XI en els de Rupit i de Fornils, i comprenia els actuals dos municipis.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fàbregues, colònia  (Campelles, Ripollès)  Colònia industrial. Conserva una capella dedicada a sant Joan.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues, Jacint  (Barcelona, s XVII – 1651)  Polític i advocat. Fou fiscal de la Generalitat, de la qual el 1638 era delegat al Consell de Cent, institució a la qual també pertanyia, per tal de tractar de la repressió del contraban. El 1641 fou un dels delegats dels diputats als consellers per informar sobre l'aliança amb França durant la guerra de Separació. El mateix any anà com a ambaixador de la ciutat a Cadaqués per entrevistar-se amb l'arquebisbe de Bordeus. El Consell l'elegí com a membre, per dos anys, de la junta administrativa del nou batalló. El 30/nov/1642 fou elegit conseller terç. Ingressà, com a advocat, a la Reial Audiència de Barcelona. Actuava d'enllaç entre els Consell de Cent i el Consell Reial el 1647. Li fou concedida pel virrei l'escrivania d'Ullastret, però aquest càrrec i d'altres serien revocats per pertànyer-ne la provisió al Consell. El 30/nov/1650 fou elegit conseller en cap. Per trobar-se fora de la capital, no jurà el càrrec l'1/des, com era usual, sinó fins al cap de dos dies. Morí quan continuava encara el seu mandat.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fàbregues, Joan  (Maó, Menorca, 1787 – 1857)  Frare agustí. Excel·lí en l'ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues, Joan Antoni de  (Tortosa, Baix Ebre, 1780 – Còrdova, Andalusia, 1844)  Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806). Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d'Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a EspanyaInici página (1808), ell gestionà l'evacuació de les seves forces a Suècia i, protegit per l'esquadra anglesa, passà a Espanya. Instal·lat a Catalunya, lluità a Igualada, on fou ferit, i contra el setge francès a Tortosa. Un cop caiguda la ciutat, fou empresonat per les tropes de Suchet i dut a França. Poc després fugí i tornà al país, on obtingué la victòria del pont del Francolí (1811). Ascendit a general de brigada (1813), s'instal·là a Còrdova.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Bernat  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Germà de Pau Fàbregues i Sintes. Propietari dels diaris "El Menorquín" (1869-74) i "El Pueblo" (1892-94) i dels setmanaris "La Locomotora" (1871-72) i "El Volcán" (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Joan  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Fill de Pau Fàbregues i Sintes i germà de Salvador. Autor d'obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Pau  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Germà de Bernat. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d'en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill Joan Fàbregues i Sintes. També fou pare de Salvador.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fàbregues i Sintes, Salvador  (Maó, Menorca, s XIX – 1913)  Gramàtic. Fill de Pau Fàbregues i Sintes iInici página germà de Joan. Autor d'una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Fabrés i CostaFabrés i Costa, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 27/jun/1854 – Roma, Itàlia, 1936)  Pintor i escultor. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma el 1878, aviat excel·lí en la pintura a l'oli i en l'aquarel·la. Treballà per a la casa Goupil, de París, i per a la Toot, de Londres. Col·laborà en la revista barcelonina "Arte y Letras". Després de residir un temps a Barcelona (1886-94), s'establí a París, i més tard, cridat per Porfirio Díaz, anà a Mèxic (1903), on reorganitzà l'ensenyament de la pintura. El 1926 tornà a Barcelona. Posteriorment s'establí a Tànger i, finalment, a Roma. Fou un dels artistes més premiats oficialment. La seva obra fou adquirida per importants museus d'Europa i d'Amèrica. Malgrat la seva inicial preferència per l'escultura, fou eminentment un pintor, anecdotista i de tècnica minuciosa i perfecta, seguint la influència de Fortuny (Una almoina, per caritat) o Romà Ribera. Donà bona part de la seva obra als museus d'art de Barcelona el 1926.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fabresse, Andreu  (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977)  Músic i compositor. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d'altres, i d'opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular. Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d'un centenar), entre les quals destaquen Tirant l'art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d'Àfrica.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fàbrica, la  (Castellgalí, Bages)  Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear. A l'altra banda del riu hi ha l'estació del ferrocarril.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFàbrica, la  (Flix, Ribera d'Ebre)  Colònia industrial, situada vora l'Ebre, fora del meandre. Hi ha una capella dedicada a sant Jaume.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fàbrica d'en Giner, la  (Morella, Ports)  Dena i caseria, 3 km a l'oest de la ciutat, a l'esquerra del Bergantes. Tingué l'origen en la gran fàbrica de teixits de llana, actualment enrunada, establerta per Joan Giner el 1825, que comportà l'acceleració de la decadència dels tradicionals telers familiars i la formació d'un proletariat industrials. Es construí una colònia, amb església i escoles. El 1926 l'empresa féu fallida, i els obrers emigraren a la regió de Barcelona.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fabuel, Gil  (Xulella, Serrans, s XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747)  Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d'ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Facerias, el  Veure> Lluís i Facerias, Josep (nom com és més conegut el guerriller anarquista).

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Faci, Antoni  (País Valencià, 1795 – 1857)  Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d'altres obres.

83 EUROPA - BIOGRAFIA

Facio, Bartolomeo  (Spezia, Ligúria, Itàlia, v 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457)  Historiador i humanista (o Fazio). Ambaixador de Gènova prop d'Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d'aquest i historiador reial. És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae. Hom l'ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFactor i Estanya, Pere Nicolau  (València, 1520 – 1583)  Pintor i escriptor místic. Pertanyé a l'orde franciscà observant (1537), exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València (1538-82) i del Principat (1582-83). Com a pintor, possiblement fou deixeble de Joan de Joanes. Conreà un estil impregnat d'art rafaelista, però exempt de vigor, malgrat el seu domini del dibuix. És autor d'una Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València), Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí (descalzas Reales, Madrid) i d'uns frescos del convent de Jesús a València. Excel·lí en la il·luminació de llibres de cor (Diürn, de Ll. Bertran). Conreà també, en llatí i en castellà, la poesia, la música i l'aritmètica, i ha deixat diverses cartes d'orientació espiritual. Fou beatificat el 1786 per Pius VI. Festa: 14/des.

85 CATALUNYA - CULTURA

Facultat de Teologia de Barcelona  (Barcelona, 1968 – 1986)  Institució eclesiàstica d'ensenyament superior, per a tot Catalunya. Erigida canònicament el 1968, fou promoguda a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, i el Seminari Conciliar de Barcelona, afiliat fins aleshores a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Com a conseqüència d'aquest origen, consta de dues seccions: la de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona, amb organització i activitats autònomes, si bé amb voluntat de coordinació i d'arribar, finalment, a la fusió, N'és gran canceller l'arquebisbe de Barcelona i vice-gran canceller, el provincial dels jesuïtes catalans. El 1986 es convertí en la Facultat de Teologia de Catalunya.

86 CATALUNYA - CULTURA

anagrama de la Facultat de Teologia de CatalunyaFacultat de Teologia de Catalunya  (Catalunya, 1986 - )  Nom que adopta la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1984 desaparegué l'estructura de dues seccions i es formà un sol centre. Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, institució que es fa càrrec de les disciplines filosòfiques necessàries per a l'estudi de la teologia. Té incorporats dos instituts de graus superiors: l'Institut de Teologia Fonamental, amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, i l'Institut de Litúrgia, creat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. Altres institucions docentsInici página vinculades són l'Escola Universitària de Formació de Professors de Religió, el Centre d'Estudis Teològics de Mallorca, l'Escola de Ciències Socials de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona, l'Institut de Teologia de Barcelona (així com el de Tarragona i el de Girona), el Centre de Pensament Cristià de Manresa, l'Escola de Teologia de Tàrrega i el Centre d'Estudis Pastorals. Facultat de Teologia de Catalunya

87 CATALUNYA - CULTURA

Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya  (Catalunya, 1988 - )  Institució eclesiàstica d'ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull. Hereva d'una llarga tradició d'estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988. Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s'hi troben relacionades.

88 CATALUNYA - ART

FAD  Sigla del Foment de les Arts Decoratives.

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fades  (Bissaürri, Alta Ribagorça Casa i antiga quadra, al vessant oriental del coll de Fades (1.475 m alt), obert al sud de la serra d'Urruella, entre les valls de l'Éssera i de l'Isàvena.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fadra  (Sant Joan de l'Énova, Ribera Alta Partida.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fadrell  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme. En resta l'antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI. Aquest lloc era una antiga comanda de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa.

92 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaFadrí, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Nom donat al campanar de la catedral de la ciutat.

93 CATALUNYA - POLÍTICA

FAGC  (Catalunya)  Sigla del Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatFageca  (Comtat Municipi: 10,17 km2, 769 m alt, 104 hab (2014), (cast: Facheca). Situat a la vall del riu Seta, afluent del riu d'Alcoi, al sector nord i pels vessants septentrionals de la Serrella, que fa de divisòria d'aigües entre els barrancs que formen els de la Seta i de Famorca, i accidentat pels contraforts occidentals de la serra d'Alfaro, al nord-est d'Alcoi. L'agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) ocupa només una quarta part del terme; la resta és aprofitada per al pasturatge. Ramaderia ovina i cabrum. La població, ja des de mitjan s XIX, tendeix a disminuir. El poble, on s'agrupa tota la població del municipi, s'enfila per un turó, prop de la carretera d'Alcoi a Dénia, i on s'agrupa tota la població del municipi, s'enfila per un turó; s'hi destaca l'església parroquial de l'Esperit Sant. Fou de la demarcació dels marquesos de Guadalest. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fageda, Josep  (Vic, Osona, s XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1685)  Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys. El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta. A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fageda i Aubert, Joan  (Olot, Garrotxa, 1937 - )  Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978. Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFagella, Josep  (Catalunya, s XVII - Barcelona, 14/ago/1714)  Cap de voluntaris a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14), fou sergent major del regiment de fusellers de Muñoz. Destacà en nombroses ocasions, una de les més perilloses de les quals fou el contraatac contra les bateries borbòniques emplaçades al convent de Jesús, el 5/ago/1714. Morí en el curs del segon contraatac català dins el baluard de Santa Clara, que fou aleshores l'escenari d'una cruenta batalla.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fages, bosc de les  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el torrent de Fontviva. Abans de l'annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km2.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fages, les  (Santa Pau, Garrotxa Veïnat, al sud-oest de la vila.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages, Pere  (Guissona, Segarra, 1730 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1796)  Militar. Possiblement estudià a Cervera. Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l'expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Ginebró Serra. Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Ginebró Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l'expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments. Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l'església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions. L'any 1791 es retirà a viure a Mèxic.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFages i de Climent, Carles  (Figueres, Alt Empordà, 1902 – 1968)  Escriptor. Doctor en llengües clàssiques. Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica. Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d'Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres. També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d'Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Climent, Ignasi  (Figueres, Alt Empordà, 1875 - Catalunya, s XX)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Climent, Xavier  (Figueres, Alt Empordà, 1871 - Catalunya, s XX)  Advocat. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d'alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Perramon, Carles  (Figueres, Alt Empordà, s XIX)  Banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà i la revista "El Ampurdán" (1849-85).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Romà, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, 1813 – 1884)  Jurisconsult i agrònom. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa. Fundà la Societat d'Agricultura de l'Empordà (1845), la primera del seu gènere a l'estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d'agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l'avanç agrícola. Publicà les revistes agrícoles "El Bien del País" (1845-49) i "La Granja" (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat. El seu fill fou CarlesInici página Fages i de Perramon.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i de Sabater, Marià  (Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872)  Polític i jurisconsult. Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat. Col·laborà assíduament al diari "La Corona". El 1865 va publicar els seus discursos polítics.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i Padern, Jacint  (Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758)  Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fages i Virgili, Joan  (Tarragona, v 1863 – Madrid, 1912)  Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra. El 1903 guanyà la càtedra d'anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d'aquella ciutat. El 1909 ingressà a l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid. Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).

Anar a:    Fa ]    [ Fabra i ]    [ Fabrega ]    [ Fabregas i F ]    [ Fabregues ]    [ Fad ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -