A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fau ]    [ Fav ]    [ Fe ]    [ Fed ]    [ Federació L ]    [ Fei ]

Cerca temps per llegir, ja que és la font del coneixement. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fau, el  (Albanyà, Alt Empordà Santuari (961 m alt) (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d'Arnera. L'edifici, romànic, del s XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Faulí, Salvador  (València, s XVIII - d 1813)  Llibreter i impressor. Establert a València almenys des del 1742. Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València. El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas..., reedició de l'opuscle de Viciana. Fou amic de Gregori Maians. A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d'afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFaulí i Olivella, Josep  (Barcelona, 8/set/1932 - )  Periodista i crític literari. Llicenciat en dret i en filologia catalana. Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al "Diario de Barcelona" (1962-76) i ha estat director del diari "Avui" (1976-77 i 1986-87). Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona des del 1980, fou nomenat l'any 1981, cap de premsa de la Generalitat. Ha publicat Costa Brava (1965), Els nous mossens (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l'any 1906 (1973), L'interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), Convergència és així (1992) i Diccionari de catalans de ficció (1995). Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fauquet i Verde, Joan  (Énguera, Canal de Navarrès, s XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719)  Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l'església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681). També dirigí la construcció de l'església de les Agustines d'Almansa.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreFaura  (Camp de Morvedre Municipi: 1,65 km2, 27 m alt, 3.556 hab (2014). Estès per la vall de Segó, al nord de Sagunt. La econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu, i el conreu predominant es la taronja, a més de tomàquets i llegums, els quals són possibles gràcies als regatges per mitjà de pous, deus i principalment de l'ullal de Quart, i complementada pel secà (garrofers, oliveres i vinya) i per algunes activitats industrials derivades de la comercialització de les taronges. La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba unida al poble de Benifairó de les Valls, amb el qual va formar un sol municipi a la fi del s XIX, anomenat la Vila de la Unió. Hi resta l'antic palau senyorial, dels s XV-XVI, refet posteriorment; l'església parroquial és dedicada als Sants Joans. Fou centre de la senyoria i després comtat de Faura. El terme comprèn l'antic lloc de Rubau i d'almorig i l'antic municipi dels Llogarets. Àrea comercial de València. Ajuntament

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Faura, comtat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader. La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d'Anglesola. El títol passà alsInici página Vives de Canyamars i als Orbe.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Faura i PratFaura i Prat, Frederic  (Artès, Bages, 13/des/1840 – Manila, Filipines, 23/gen/1897)  Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s'especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l'Observatori de l'Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica. De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l'arxipèlag. Des de l'any 1886 es dedicà a reorganitzar l'Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l'època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Faura i SansFaura i Sans, Marià  (les Corts, Barcelona, 4/ago/1883 – Barcelona, 18/nov/1941)  Sacerdot i geòleg. Cursà estudis a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on va doctorar-se (1912). Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat i a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Des del 1917, i fins a la seva dissolució (1924), fou director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya, dependent de la Mancomunitat. Director de la secció de paleontologia del Museu Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1919-22). Fundà i dirigí l'Observatori de Viella (Vall d'Aran). Foren notables les seves recerques espeleològiques, els treballs de repoblació piscícola dels llacs del Pirineu i els reculls de minerals, roques i fòssils de tot Catalunya. Realitzà importants descobriments paleontològics, com és el de les restes d'un elefant d'una espècie nova a Pedralbes (1922), que feren que Lambert li dediqués el gènere fauraster i que el seu nom figurés en catorze espècies i varietats paleontològiques. Publicà un gran nombre de treballs sobre ciències naturals, entre els quals cal destacar Sota terra (1909), La espoleología de CataluñaInici página (1926), Cuenca potásica de Cataluña (1926) i Expedició científica per la Fennoscàndia (1931).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fauria, Pere Pau  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic i jurista. Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d'Avinyó (Bages). Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romança a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faus i Condomines, Josep  (Prullans, Baixa Cerdanya, 1866 – Barcelona, 1938)  Jurista i notari de Guissona. És autor d'Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona (Catalunya Segriana) (1907), Del contracte d'empenyament a Catalunya (1913) i Dret especial de la Segarra (1934).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Faus i EsteveFaus i Esteve, Ramon  (Guissona, Segarra, 1902 – Barcelona, 1987)  Jurista i notari de Barcelona des del 1930. Fill de Josep Faus i Condomines. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat: La separación de hecho en el matrimonio (1945), La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas (1959), etc. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans (1968). També ha escrit diversos treballs sobre la compilació del dret civil especial de Catalunya, com ara Ante la presentación en las cortes del Proyecto de compilación (1959), Sentido ético y progresivo de la Compilación (1962), etc.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faus i Pascuchi, Francesc  (Barcelona, 1931 - )  Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei. El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFavà  (Cabó, Alt Urgell Masia (o el Favà), a l'esquerra del riu de Cabó, aigua amunt del poble. Té una església, dedicada a santa Margarida.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fava, Guillem  (Perpinyà, s XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307)  Comerciant. Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant l'ocupació francesa (1285), Alfons II el nomenà cònsol a Tunis (1291-94). Posteriorment realitzà operacions comercials per a Jaume II de Catalunya-Aragó, i el 1300 novament fou cònsul a Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Favanella  (Onil, Alcoià)  Llogaret, a l'est de la vila, al peu del cabeç de Favanella (998 m alt), contrafort occidental de la serra de Biscoi.

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Favanella, rambla de  (Vinalopó Mitjà / Baix Segura)  Curs d'aigua, que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós, surt del País Valencià a l'Alguenya, deixa Favanella (Múrcia) a l'esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri, passa per Redovà (és coneguda també com a rambla de Redovà) i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l'oest d'Oriola.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Favar, son  (Capdepera, Mallorca Oriental Possessió (o çan Favar), dins la qual s'eleven les ruïnes d'un conjunt de construccions telaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d'Artà. Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada. Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d'art local, imitant de lluny tipus grecs. Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels s IVInici página al II aC.

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Favara  (Horta Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l'aigua al Túria, per la dreta, a l'assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l'Horta, fins a Catarroja i Albal. Jaume I la donà a la ciutat el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà.

18 FRANJA PONENT - ART

Favara, sepulcre de  (Favara de Matarranya, Matarranya Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest del poble. Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del s II dC. Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l'interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala.

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaFavara de la Ribera  (Ribera Baixa)  Municipi: 9,4 km2, 12 m alt, 2.430 hab (2014) (o Favareta). Estès des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera fins a la plana riberenca; petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra; situat al sud-est d'Alzira, al sud de la comarca. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura, que ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts. El regadiu, alimentada amb aigua del Xúquer i dedicada bàsicament a l'arròs i, al peu dels turons, tarongers, que actualment són el primer producte agrícola. La ramaderia (ovina) hi és escassa. La implantació d'algunes petites indústries ha deturat, els darrers anys, el descens demogràfic, produït per l'emigració. El poble és al raiguer, al costat de la carretera de València a Alacant; en són remarcables l'església parroquial de Sant Antoni Abat, del s XVIII, i les restesInici página de l'antic castell de Favara, senyorial. Àrea comercial de València. Ajuntament

20 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaFavara de Matarranya  (Matarranya)  Municipi: 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014). A la zona de parla catalana de l'Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d'Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n'hi ha d'alimentària -molins d'oli-, d'adobs i tèxtil. La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l'ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l'antic castell de Favara; s'hi destaca l'església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del s XVII. Dins el terme hi ha el barri de l'estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L'orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Favara de Pego  (Pego, Marina Alta Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d'Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l'Atzúvia dels Castellons, l'Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l'Atzuvia dels Roques). El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l'expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Favareta  (Ribera Baixa Veure> Favara de la Ribera.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaFavàritx  (Maó, Menorca)  Sector de tramuntana del terme, al nord del camí d'en Kane. És una important zona agrícola, on s'ha estès el regadiu des del 1960, amb l'església rural de Fàtima (que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó) i una escola. A la costa hi ha el cap de Favàritx (o de Capifort), que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l'extrem nord-est de l'illa.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Favars  (Prada, Conflent Veure> Sagristia, la.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faveran, Enric de  (Occitània ?, s XIII – Girona ?, s XIV)  Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faveran, Jaume de  (Occitània ?, s XIII – Girona ?, s XIV)  Mestre d'obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336. Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l'absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312. L'any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Favi, Marcel·lí  (Tarraco, s II - s III)  Escriptor llatí. Escriví una biografia d'Alexandre el Magne.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fayos i Antoni, Francesc  (València, 1848 – Barcelona, 1904)  Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador. El 1871 passà a residir a Barcelona, on s'integrà al moviment de la Renaixença i actuà d'enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat). Formà part de la redacció de "Lo GaiInici página Saber" i col·laborà en d'altres periòdics i revistes. Publicà La dona, estudi crític-filosòfic (1880), Obres d'Ausias March (1886), Obres en prosa de mossèn Roís de Corella (1887) i Trobes en llaor de Maria Santíssima, primer llibre imprès a Espanya (1889), a més de poemes i altres obres de creació.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fe, Joan  (Illes Balears, s XVI – Manacor, Mallorca Oriental, 1605)  Franciscà. Fou guardià (1571) dels convents d'Alcúdia i de Sant Francesc (1590) i de Jesús (1598) de Palma de Mallorca. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant i restà uns quants anys a Sicília (1571-74). Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels s XII al XVI, especialment referent al seu orde.

30 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Fe, La  (Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844)  Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald. Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fe i Castell, Vicent  (València, 1875 - País Valencià, s XX)  Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d'"El Mercantil Valenciano". Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Febre d'Or, la  (Catalunya, 1871 – 1885)  Període. Nom amb el qual és designat a Catalunya el període que es caracteritzà pel boom del mercat del vi (coincidint amb l'aparició de la fil·loxera a França), l'augment de les inversions a les indústries metal·lúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom i de coure i l'estabilitat política de la Restauració. La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l'extensió de la fil·loxera a l'Empordà (1879) i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, queInici página Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novel·la La febre d'or.

32 CATALUNYA - LITERATURA

febre d'or, La  (Catalunya, 1890 – 1893)  Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona. La primera part de l'obra (La pujada) narra l'escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d'un ambiciós projecte ferroviari, entre l'adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l'atordiment eufòric d'ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar. La segona (L'estimbada) analitza l'esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l'opulència i no abandonaren llurs ideals artístics. L'autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés. L'obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d'or.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer, Andreu  (Vic, Osona, 1375/80 - 1437/44)  Poeta. Nascut dins una família menestral. Nebot del jurista Jaume Callís, des de jove exercí el càrrec d'escrivà de Martí l'Humà, i literàriament es formà dins l'ambient de la Cancelleria. Prengué part a la croada de Barbària contra els moros que s'havien apoderat de l'església de Torreblanca, expedició naval a la qual el papa Benet atorgà el caràcter oficial de croada, al mar/1398. Per inducció del rei Martí, escriví un Sirventés per lo passatge de Barbaria quan es preparava l'expedició, i que pertany al gènere, tan difós, de la canço de croada. El 1407 era a París, on ostentà el càrrec de cambrer del rei Martí el Jove de Sicília; a París mantingué la querella contra Artal d'Alagó, que s'havia alçat en contra de Martí de Sicília, i demanà l'empresonament d'aquest. Fou castellà del castell Ursino de...  Segueix... 

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFebrer, Isidre  (Catalunya, s XVIII)  Frare franciscà. Guardià del monestir d'Escornalbou. Escriví Mina riquíssima de tresors de la Divina Gràcia (1763, 1766, i en castellà 1840), que tingué una gran divulgació.

36 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Febrer, Jaume  (País Valencià, s XVII)  Personatge imaginari. Suposat contemporani de la conquesta de València, a qui han estat atribuïdes les famoses Trobes, falsificació d'interès nobiliari, redactada al s XVII, que ha estat imputada, amb alguna versemblança al cronista Onofre Esquerdo, que les degué escriure entre l'any 1650 i el 1680.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer, Joan  (Catalunya, s XIV - s XV)  Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I prop d'Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s'hi negà.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Febrer, Tomàs  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1772)  Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma.

40 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Febrer i CarbóFebrer i Carbó, Joaquim  (Benicarló, Baix Maestrat, 26/set/1893 – Barcelona, 3/set/1970)  Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l'Observatori Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics. Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Va estar president de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica. Publicà Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFebrer i Cardona, Antoni  (Maó, Menorca, 22/nov/1761 – 16/feb/1841)  Gramàtic i escriptor. Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears. Autor de Principis de la lectura menorquina (Maó, 1804, publicats amb el pseudònim d'Un Maonès), d'un Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí i de nombroses gramàtiques, encara que la majoria de la seva obra és inèdita, com Principis generals de la llengua menorquina o modo d'aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua (1804), Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821), Notes sobre la pronúncia i l'ortografia menorquina (1824), Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina (1821), a més de tres gramàtiques de llengua francesa i, com...  Segueix... 

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrer i d'Armenteres, Francesc  (Vic, Osona, 1851 – 1890)  Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrers, Andreu  (Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)  Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile. Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile... (1764). Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s'establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Febrés, Bartomeu  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714)  Militar. Serví a l'artilleria durant la guerra de Successió. Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direccióInici página dels canons de la plaça. Trobà la mort a la batalla del baluard de Santa Clara.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampFebró, la  (Baix Camp Municipi: 16,1 km2, 754 m alt, 40 hab (2014). (ant: la Febrosa) Estès per l'alta vall del riu de Siurana, afluent de l'Ebre, al nord-oest de Reus, al límit amb el Priorat. El relleu és accidentat per les muntanyes de Prades i les de la Mussara, amb algunes hectàrees de pins; els Motllats, erms i amb garriga, ocupen les parts més altes del terme, i la fondalada és fèrtil i rica en aigua. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura de secà (avellanes, ametlles, vinya i cereals) i alguna granja de porcí i d'aviram, si bé el descens demogràfic s'ha deturat els darrers anys. El poble, que aglutina tota la població del municipi, és al centre de la vall; l'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Hi ha restes prehistòriques a la cova de la Vila i són de gran interès espeleològic els anomenats avencs de la Febró. Dins el terme hi ha també l'antic mas dels Frares. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

111 CATALUNYA - HISTÒRIA

Febrosa, la  (la Febró, Baix Camp)  Nom amb què era designat habitulament el municipi a partir del s XVI.

46 CATALUNYA - EMPRESA

FECSA  Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fedanci  (Catalunya, s IX – s X)  Vicari del comte Guifré, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic. El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme (Ripollès). Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l'església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Agrícola Catalano-Balear  (Barcelona, feb/1899 – d 1923)  Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears. Fou creada a instàncies de l'Institut Agrícola Català deInici página Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries. Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.

109 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

Federació Anarquista Ibèrica (FAI)  (el Saler de València, Horta, jul/1927 - )  Organització anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l'ortodòxia anarquista, sobretot l'antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d'aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals. Cap al final de la guerra civil s'unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s'integrà en el Moviment Llibertari espanyol. De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, "Tierra y Libertad", que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país.

49 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Balear de Sabaters  (Illes Balears, 1915 – 1936)  Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel mar/1915) reuní a Alaró 28 delegats. Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l'abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal. Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estrategia sindical comuna.

50 CATALUNYA - EMPRESA

Federació Catalana de Cine-clubs  (Catalunya, 1982 - )  Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya. És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957. La xarxa federativa s'estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres. Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica deInici página Catalunya.

51 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Catalana del PSOE  Altre nom amb què també fou coneguda la Federació Socialista Catalana.

52 CATALUNYA - CULTURA

Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC)  (Catalunya)  Nom que prengué el 1982 l'antic Secretariat dels Orfeons de Catalunya. FCEC

53 CATALUNYA - ESPORT

Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge  (Catalunya, 1977 - )  Organisme escolta. Reagrupa els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i els Escoltes Catalans. Hereu de la tradició escolta iniciada l'any 1910, aplega més de 15.000 nois i noies. És membre del comitè d'enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d'Escoltisme a Espanya. La seu és a Barcelona.

54 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Comunista Catalano-Balear  (Catalunya, 1924 – 1935)  Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d'Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari "La Batalla" des de la fi del 1922. Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM). Joaquim Maurin en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.

55 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació Comunista de Llevant  (País Valencià, 1923 – 1936)  Organisme. Reuní els grups comunistesInici página del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren

56 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes  (Catalunya, s XX - )  Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC)  (Catalunya, 1978 - )  Organisme. Té com a àmbit d'implantació l'ensenyament primari a Catalunya. Entre els seus objectius principals cal destacar la tasca d'informació i assessorament a les associacions de pares d'alumnes i també la dinamització d'aquest moviment associatiu per tal de promoure la participació dels pares d'alumnes en el control i la gestió dels centres docents. FAPAC

58 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES)  (Catalunya, 1973 - )  Organisme. Sorgí de les interassemblees d'associacions de pares d'alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l'any 1973. Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana. FAPAES

59 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)  (Barcelona, 1975 - )  Organisme. Fundat per a la coordinació de les associacions de veïns creades a la ciutat els darrers anys del franquisme per tal d'aconseguir millores urbanístiques i d'equipaments per als barris. Impulsada sobretot pels partitsInici página d'esquerra, participà en l'Assemblea de Catalunya, però perdé gran part de la seva incidència política després de les eleccions municipals del 1979. FAVB

60 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Cooperatives de Catalunya (FCC)  (Catalunya, 1920 – 1942)  Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l'anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou "Acción Cooperativista". El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum. Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista. Des del 1977, s'ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.

61 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació de Cooperatives Valencianes  (País Valencià, 1913 – 1934)  Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa "La Cooperación" (València). Reorganitzada el 1928, sota l'impuls de Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).

62 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC)  (Catalunya, 1931 – 1939)  Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l'ideal evangèlic de la santedat i l'apostolat. El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22/abr/1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment. En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l'organització oficial de la joventut d'Acció Catòlica, que s'estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconegudaInici página com a tal a Girona (1934). Les unitats locals, constituïdes pels grups d'una mateixa població, s'agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n'era consiliari Albert Bonet. Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació. La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.

63 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de la Premsa Catalano-Balear  (Catalunya, 1923 – 1934)  Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides. Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears. Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Mestres Nacionals de Catalunya (FMNC)  (Catalunya, 1908 – 1936)  Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l'ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31. Participà activament en les escoles d'estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i "El Magisteri Català" (1932-38). A partir de l'ago/1936 s'adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament.

65 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC)  (Catalunya, ago/1936 – 1939)  Organisme constituït d'acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya.

66 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Inici páginaFederació de Societats Obreres de Balears  (Illes Balears, abr/1903 – 1925)  Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893. A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500). El 1922 els socialistes aconseguiren l'expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears.

67 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)  (Barcelona, 1881 - Catalunya, 1884)  Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina. El primer congrés es reuní a Barcelona pel set/1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l'oposició d'alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l'oct/1883), feren que deixés d'existir com a central sindical. Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel set/1888).

68 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Democràtica Nacionalista  (Catalunya, 2/feb/1919 - 1922)  Organització política. FundadaInici página la vaga de La Canadenca frustrà l'èxit del grup. Fou, tanmateix, l'antecedent immediat

69 CATALUNYA - ESPORT

Anagrama de la Federació d'Entitats Excursionistes de CatalunyaFederació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)  (Catalunya, 1930 - )  Òrgan que agrupa les entitats excursionistes i els practicants d'esports i activitats de muntanya (escalada, excursionisme, esquí de muntanya, alpinisme, bicicleta de muntanya, etc). S'organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diverses comissions tècniques, que són el Comitè Català de Campaments, el d'Escalada Esportiva, el d'Esquí de Muntanya, el de Marxes, el de Ral·lis de Muntanya, el de Refugis i el de Senders. També està capacitada per a la formació específica a través de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM), per a l'organització dels Campionats de Catalunya i de la Copa Catalana de les diferents disciplines, a més de tenir competències sobre les seleccions catalanes de curses de muntanya, d'esquí de muntanya i d'escalada esportiva. Des del 1966 edita la revista "Vèrtex", i des dels finals dels anys 1990 publica el "Butlletí de la FEEC". L'any 2000 aplegava més de 300...  Segueix... 

70 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936)  Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel mar/1933 tenia 14.012 afiliats. Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s'oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel set/1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya. Poc després d'esclatar la guerra civil s'integrà a la UGT. Edità "Vertical" (1932-34 i 1937).

71 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació Local de Sindicats d'Oposició de València  (València, 1933 – 1936)  Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra. Majoritàriament davant l'organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (des/1935). Publicà "El CombateInici página Sindicalista" (1933-36).

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Anagrama de la Federació Nacional d'Estudiants de CatalunyaFederació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)  (Barcelona, 1932 - )  Organització estudiantil. Creada amb l'adhesió de totes les agrupacions catalanistes i dels disidents de la FUE (Federació Universitària Espanyola). Des de bon principi, la FNEC es declarà nacionalista i anticlassista. La seva intervenció fou decissiva, durant el Bienni Negre, a favor de la llibertat política i acadèmica. A partir del 19/jul/1936 es fusionà amb la UGT i participà en les tasques de mobilització. El 1937 organitzà el I Congrés Nacional d'Estudiants Catalans. El 1940 passà a la clandestinitat i el 1986 es reconstruí com a associació d'estudiants universitaris d'esperit nacionalista. FNEC

73 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Obrera Catalana (FOC)  (Catalunya, 1932 – 1939)  Central sindical d'àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures. Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d'Espanya, presidida per Ramon Sales. El seu òrgan de premsa fou "FOC" (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas.

74 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Obrera de Menorca (FOM)  (Menorca, mar/1918 – mar/1930)  Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l'illa. Creada sota l'impuls del socialista Lluc Pons i Castell. El seu quart congrès (es Castell, nov/1922) decidí per majoria l'ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT. Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s'adscriví a la UGT de Balears.

75 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG)  (Catalunya, inici 1936 – jul/1936)  Organització que reuní la majoria de cambrers i cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4.000 afiliats). Fou la principal base sindical del Partit ComunistaInici página de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936. Ingressà a la UGT de Catalunya UGT de Catalunya a la darreria del jul/1936.

76 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS)  (Barcelona, mai/1936 – set/1936)  Central sindical, creada pels sindicats influïts pel POUM. Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l'acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d'una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT. Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà tenir uns 60.000 afiliats. El seu secretari general fou Andreu Nin. El 1936 es dissolgué i entrà a la UGT catalana.

77 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Patronal de Catalunya  (Catalunya, 1919 – 1923)  Organització sindical patronal. Creada per tal de contrarestar la influència ascendent de la CNT. Presidida per Fèlix Graupera, pertanyé a la Confederació Patronal Espanyola i aglutinà els sectors de la burgesia industrial catalana més conservadors. Participà en la Comissió Mixta de Treballadors, l'oct/1919, i al cap d'un mes decretà un locaut que afectà més de 200.000 treballadors. Inspirà els Sindicats Lliures i el pistolerisme contra la CNT i es mostrà partidària d'una política repressiva contra el sindicalisme obrer. Col·laborà amb el governador Martínez Anido (1920-21) i afavorí l'ascens de la dictadura militar de Primo de Rivera, el 1923.

78 CATALUNYA NORD - CULTURA

Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes  (Catalunya Nord, 1980 - )  Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller. La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques.

79 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Inici páginaFederació Regional del Treball de Mallorca  (Illes Balears, 1920 – 1922)  Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes. Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà. El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.

80 CATALUNYA - POLÍTICA

Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors  (Barcelona, jun/1870 - s XIX)  Organització sindical obrera. Sorgida del I Congrés Obrer Espanyol celebrat a Barcelona. Els seus principals organitzadors foren els grups internacionalistes de Madrid i Barcelona, creats arran de la visita que féu Fanelli el 1868-69.

81 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Federació Regional Llevantina  Veure> Federació Comunista de Llevant.

82 CATALUNYA - CULTURA

Anagrama de la Federació Sardanista de CatalunyaFederació Sardanista de Catalunya  (Barcelona, 1990 - )  Associació cultural. Fundada en una sessió celebrada al Palau Marc, de Barcelona, amb l'assistència de representants de més de 150 entitats sardanistes d'arreu de Catalunya. Actualment té unes 250 entitats afiliades. Els seus objectius principals són aglutinar les entitats, grups, colles, cobles i col·lectius diversos del món de la sardana per tal d'assessorar-los en tots els aspectes i representar-los, així com fomentar la sardana com a fet cultural en totes les seves manifestacions. Els anys 1992 i 1993 organitzà el I Congrés del Sardanisme. Federació Sardanista

83 CATALUNYA NORD - CULTURA

Federació Sardanista del Rosselló  (Catalunya Nord, 1976 - )  Associació cultural. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, que agrupà tots els foments sardanistes de la Catalunya del Nord, cada vegadaInici página més nombrosos i actius, i la major part d'esbarts de dansaires. Assumeix la difícil problemàtica de les cobles, de dinàmica autònoma. En fou president Josep Vidalou. Federació Sardanista del Rosselló (en francès)

84 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Federació Socialista Balear  (Illes Balears, mai/1932 - 1936)  Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d'un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20). Celebrà quatre congressos fins al jul/1936, i els d'abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes. El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari "El Obrero Balear".

85 CATALUNYA - POLÍTICA

Federacio Socialista Catalana  (Catalunya, 1880 – 1936)  Federació política. Agrupà els diversos grups socialistes de Catalunya afiliats al PSOE. Coneguda també per Federació Catalana del PSOE. Els primer grups socialistes sorgiren al Principat entorn de Josep Pàmies i el setmanari "El Obrero" (1880). Tanmateix, la ruptura de la direcció madrilenya amb Pàmies (1887-88) frustrà el futur desenvolupament del socialisme a Catalunya, precisament quan tant el PSOE com la UGT havien estat formalment creats a Barcelona (1888). El marginament dels socialistes respecte al moviment obrer català assolí el seu punt més alt en negar-se el PSOE a fer costat a la vaga general de 1902. A partir del 1904 els socialistes catalans iniciaren un tímit apropament envers el sindicalisme del Principat, que els permeté participar en el...  Segueix... 

86 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Federació Socialista dels Pirineus Orientals  (Perpinyà, 1895 – s XX)  Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain".

87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaFederación, La  (Barcelona, 1/ago/1869 - 3/gen/1874)  Setmanari obrer. Fou l'òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona i, fundat per Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas, etc, aviat acceptà el programa de la Primera Internacional i en fou el principal divulgador a la Península. Comptà amb la col·laboració de García Viñas, Trinidad Soriano, Alonso Marselau, etc.

88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Federalista, El  (Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869)  Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites. Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme.

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Feixa, la  (la Pobla de Roda, Ribagorça Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis. L'església fou consagrada el 1196.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feixes  (Orpí, Anoia)  Caseria, vora el collet de Feixes (640 m alt), al camí d'Orpí a Orpinell.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feixes, les  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Iscle de les Feixes.

92 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFEJOC  Sigla de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

93 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaFelanitx  (Mallorca Oriental Municipi: 169,57 km2, 144 m alt, 17.291 hab (2014), (ant: Canalitx). Situat en una plana, al vessant occidental de la serra de Llevant i dividit en dos sectors: es Pla, a l'oest, i sa Marina, a l'est, on s'obren algunes cales, entre les quals es destaca la de Portocolom. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i alzinars. Les terres més fèrtils són a l'interior, dominades pel secà sobre el regadiu (el conreu de la vinya va donar lloc durant la segona meitat del s XIX a una important indústria vinícola, la qual encara avui en dia té força tradició, especialment l'aiguardent), també s'hi cultiven arbres fruiters (albercoquers, figueres), ametllers, ferratges i cereals. La ramaderia, que tradicionalment ha estat un complement de l'agricultura, actualment ha tingut un cert impuls (cria de bestiar porcí, oví, boví i aviram). A mitjan s XX foren explotades unes mines de lignit; també s'ha intensificat l'extracció de l'argila, per als tradicionals tallers de ceràmica (gerres de...  Segueix... 

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Felià, riu de  (Pallars Jussà Veure> Filià, riu de.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felícia d'Urgell  (Catalunya, s XI)  Filla del comte Ermengol III d'Urgell i de la primera muller d'aquest, Clemència. Es casà amb Sanç Ramir d'Aragó.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Felip II  Veure> Felip I de Catalunya-Aragó.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Felip III  Veure> Felip II de Catalunya-Aragó.

101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFelip IV  Veure> Felip III de Catalunya-Aragó.

102 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip V  Veure> Felip IV de Catalunya-Aragó.

96 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip I de Catalunya-AragóFelip I de Catalunya-Aragó  (Valladolid, Castella, 21/mai/1527 - El Escorial, Madrid, 13/set/1598)  Rei de Catalunya-Aragó (1556-98), i de Castella i de Portugal (1580-98) (Felip II). Fill de Carles I i de l'emperadriu Isabel de Portugal. De caràcter retret i reservat, tenia una sòlida formació i una completa educació, però molt centrada en el món castellà. Fou regent els anys 1543 i 1551. Degut a la puixança de Selim II i dels pirates barbarescos va participar a la Santa Lliga, que culminà amb la victòria a la batalla de Lepant (1571). La rivalitat amb Isabel d'Anglaterra ocasionà la desfeta de l'Armada Invencible. Per a reprimir la insurrecció dels Països Baixos va enviar-hi entre altres a Lluís de Requesens. No li van mancar tampoc conflictes interns, com el que va esquitxar el seu secretari Antonio Pérez. Econòmicament, va arribar a veritables bancarrotes (1557, 1575 i 1596) degut a l'elevada despesa militar i malgrat el flux continu de plata americana i l'augment dels impostos. El desastre estava a la vista i tan sols la inèrcia mantenia dret el gegant amb peus de fang que era la monarquia castellana del s XVI.

97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip II de Catalunya-AragóFelip II de Catalunya-Aragó  (Madrid, 14/abr/1578 – El Escorial, Madrid, 31/mar/1621)  Rei de Catalunya-Aragó, i de Castella i de Portugal (1598-1621) (Felip III). Fill de Felip II i d'Anna d'Àustria. La indolència i la falta de dots intel·lectuals, conjuntament amb un misticisme malaltís, caracteritzen aquest monarca, durant el regnat del qual la decadència espanyola, tant a l'interior com a l'exterior, es manifestà amb tota claredat. Un cop arribat al tron, el rei anà a València tot seguit; hi jurà els furs (tanmateix, no hi hagué corts fins el 1604) i hi contragué matrimoni (abr/1599) ambInici página Margarida d'Àustria, filla d'un nebot de l'emperador Carles V. Passà després a Barcelona, on jurà les constitucions del Principat i tingué corts, que es caracteritzaren per llur brevetat, per la facilitat amb que el rei concedí títols i honors i per la introducció de lleis encertades. Hom reiterà, a més, el principi que la legislació catalana només podia ésser dictada o modificada per les corts. El monarca rebé...  Segueix... 

98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip III de Catalunya-AragóFelip III de Catalunya-Aragó  (Valladolid, Castella, 8/abr/1605 – Madrid, 17/set/1665)  Rei de Catalunya-Aragó i de Castella (1621-65) i de Portugal (1621-40) (Felip IV). Fill de Felip II i de Margarida d'Àustria. Va descarregar el pes dels seus reialmes en els seus privats. El primer, el comte-duc d'Olivares, tot i reprimir alguns abusos, es va fer impopular a causa del seu caràcter i la seva manca de diplomàcia. A més a més, es van unir les revoltes de Catalunya i Portugal, que en van determinar la caiguda. En política exterior es va forjar la decadència dels Àustries. Un cop conclosa la Treva dels Dotze Anys, Espanya va voler revalidar els seus drets als Països Baixos, i per bé que el conflicte es va iniciar amb la presa de Breda (1625), va acabar amb la pau de Westfàlia (1648), en què es va reconèixer la independència d'Holanda. Les guerres amb França van acabar amb la pèrdua dels comtats del Rosselló, la Cerdanya, Luxemburg i l'Artois. Portugal va assolir la independència a la batalla de Villaviciosa (1665).

104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Felip IV de Catalunya-AragóFelip IV de Catalunya-Aragó  (Versalles, França, 19/des/1683 – Madrid, 9/jul/1746)  Rei de Catalunya-Aragó (1700-05), i d'Espanya (1713-46) (Felip V). Fill segon del gran delfí de França, Lluís, i nèt de Lluís XIV de França. Fou nomenat rei de la corona hispana pel darrer Àustria, Carles II. L'arxiduc Carles d'Àustria amb el suport de la Gran Aliança (Anglaterra i Holanda, i posteriorment Savoia i Portugal), acudí a rescatar la corona per les armes. Tots els territoris de l'antiga corona catalano-aragonesa, temerosos de la política centralitzadora dels Borbons, també se li uniren, i començà així l'anomenada Guerra de Successió. Després de la batalla d'Almansa (1707), Felip V suprimí les constitucions del País Valencià i Aragó i hi aplicà els decrets de Nova Planta, que els subjectaven a les lleis deInici página Castella. La mort de l'emperador d'Àustria i la consegüent pujada al tron de Carles féu que les potències aliades l'abandonessin i ell mateix es desentengués del Principat; el tractat d'Utrecht (1713)...  Segueix... 

103 EUROPA - BIOGRAFIA

Felip III de FrançaFelip III de França "l'Ardit"  (Poissy, França, 1/mai/1245 – Perpinyà, 5/oct/1285)  Rei de França (1270-85). Fill i successor de Lluís IX i de Margarida de Provença. Es casà el 1262 amb Elisabet d'Aragó, de qui restà vidu el 1271. Heretà el Llenguadoc a la mort d'Alfons de Poitiers (1271). Tingué una entrevista amb Pere el Gran de Catalunya-Aragó a París, el 1276, i una altra a Tolosa, el 1281. El 1285 fou el cap de la croada contra Catalunya en ajut de les pretensions de Carles d'Anjou a la corona de Sicília; amb un enorme exèrcit penetrà al Rosselló pel maig, i travessà l'Albera un mes després. S'establí al setge de Girona a la fi del juny, i allí emmalaltí greument i hagué d'ésser evacuat cap a França. L'èxercit que el custodiava fou durament castigat en travessar el coll de Panissars, i el mateix rei i el seu fill pogueren passar només gràcies a la generositat de Pere el Gran. Morí a Perpinyà.

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Felip de Mallorca  (Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, v 1340)  Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l'època. Després de refusar l'arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya-Aragó continuaven, a conseqüència de les pretensions d'aquest sobre el regne mallorquí. Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d'haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFelip i Arbó, Ermengol  (Barcelona, 1889 – 1969)  Missioner evangèlic. Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins al 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys. Autor de l'Himnari evangèlic català (1924), col·laborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Felipe, Joan  (País Valencià, s XVII)  Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre.

108 CATALUNYA - CULTURA

Felipnèria de la Immaculada Concepció  (Vic, Osona)  Membre de l'institut religiós femení fundat el 1849 per Pere Bach i Targarova, prevere de l'Oratori. L'institut fou aprovat per Roma el 1864. Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials (residència femenina de joves i ancianes). Té la casa mare a Vic (els Saits) i una altra a la Gleva.

Anar a:    Fau ]    [ Fav ]    [ Fe ]    [ Fed ]    [ Federació L ]    [ Fei ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -