|
|
|
Anar a: [ Fau ] [ Fav ] [ Fe ] [ Fed ] [ Federació L ] [ Fei ] Cerca temps per llegir, ja que és la font del coneixement. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fau, el (Albanyà, Alt Empordà) Santuari (961 m alt) (la Mare de Déu del Fau, o també de les Alades, o de les Formigues), en un cim de la serra del Fau (1.060 m alt), alineació muntanyosa que, des de la Creu del Canonge, separa les valls de la Muga i del riu d'Arnera. L'edifici, romànic, del s XII, fou refet al XV. Havia pertangut a la parròquia dels Horts i de Carbonils. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Faulí, Salvador (València, s XVIII - d 1813) Llibreter i impressor. Establert a València almenys des del 1742. Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València. El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas..., reedició de l'opuscle de Viciana. Fou amic de Gregori Maians. A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d'afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fauquet i Verde, Joan (Énguera, Canal de Navarrès, s XVII – Elx, Baix Vinalopó, 1719) Arquitecte. Des del 1677 està documentat a Elx, on dirigí les obres de l'església de Santa Maria com a successor del mestre Pere Quintana (1681). També dirigí la construcció de l'església de les Agustines d'Almansa. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Faura, comtat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader. La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d'Anglesola. El títol passà als 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fauria, Pere Pau (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic i jurista. Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d'Avinyó (Bages). Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romança a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faus i Condomines, Josep (Prullans, Baixa Cerdanya, 1866 – Barcelona, 1938) Jurista i notari de Guissona. És autor d'Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona (Catalunya Segriana) (1907), Del contracte d'empenyament a Catalunya (1913) i Dret especial de la Segarra (1934). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faus i Pascuchi, Francesc (Barcelona, 1931 - ) Escriptor. Fill de Ramon Faus i Esteve; llicenciat en dret i sacerdot de l'Opus Dei. El viatge (1960), de difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fava, Guillem (Perpinyà, s XIII - Tunis ?, Tunísia, v 1307) Comerciant. Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant l'ocupació francesa (1285), Alfons II el nomenà cònsol a Tunis (1291-94). Posteriorment realitzà operacions comercials per a Jaume II de Catalunya-Aragó, i el 1300 novament fou cònsul a Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans. 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Favanella (Onil, Alcoià) Llogaret, a l'est de la vila, al peu del cabeç de Favanella (998 m alt), contrafort occidental de la serra de Biscoi. 110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Favanella, rambla de (Vinalopó Mitjà / Baix Segura) Curs d'aigua, que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós, surt del País Valencià a l'Alguenya, deixa Favanella (Múrcia) a l'esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri, passa per Redovà (és coneguda també com a rambla de Redovà) i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l'oest d'Oriola. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Favar, son (Capdepera, Mallorca Oriental) Possessió (o çan Favar), dins la qual s'eleven les ruïnes d'un conjunt de construccions telaiòtiques, centrades per un talaiot de planta circular, amb cambres adossades, on fou descobert (el 1941 i el 1945) un lot de quatre escultures de bronze, actualment al Museu d'Artà. Representen guerrers amb casc, i deuen correspondre a una figura de divinitat indígena, que hom ha volgut identificar amb el Mart Baleàric, cosa no gens demostrada. Publicats per Lluís Amorós, Martínez Santa Olalla opinà que eren falsificacions modernes, hipòtesi que fou unànimement rebutjada. Probablement són peces d'art local, imitant de lluny tipus grecs. Amb els bronzes foren trobats altres materials arqueològics, dels s IV 17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Favara (Horta) Antiga alqueria islàmica, que donà nom a la sèquia de Favara, que pren l'aigua al Túria, per la dreta, a l'assut de Favara, dins el terme de Quart de Poblet, travessa els de Mislata, València (on rega les hortes contigües als ravals meridionals) i el sector meridional de l'Horta, fins a Catarroja i Albal. Jaume I la donà a la ciutat el 1239. El 40% de les terres que regava han estat absorbides pel nucli urbà. 18 FRANJA PONENT - ART Favara, sepulcre de (Favara de Matarranya, Matarranya) Sepulcre romà en forma de temple, molt ben conservat, situat 1 km a l'oest del poble. Dedicat a Luci Emili Lupus i conegut popularment amb el nom de Casa dels Moros. Probablement és obra del s II dC. Té un pòrtic amb quatre columnes dòriques que sostenen un fris i un frontó; a l'interior el conditorium comunica amb la cella superior per una escala. 19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
20 FRANJA PONENT - MUNICIPI
21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Favara de Pego (Pego, Marina Alta) Llogaret. Lloc de moriscs de la fillola d'Oliva, fou erigit en rectoria de moriscs el 1535, i més tard en parròquia segregada de Pego (que comprenia els llocs de l'Atzúvia dels Castellons, l'Atzúvia de Francesc Miró, Atzeneta de Pego, Benumea i l'Atzuvia dels Roques). El 1602 tenia 15 focs de moriscs; despoblat amb l'expulsió del 1609, li fou atorgada carta de poblament el 1611. 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Favareta (Ribera Baixa) Veure> Favara de la Ribera. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Favars (Prada, Conflent) Veure> Sagristia, la. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faveran, Enric de (Occitània ?, s XIII – Girona ?, s XIV) Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faveran, Jaume de (Occitània ?, s XIII – Girona ?, s XIV) Mestre d'obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336. Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l'absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312. L'any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Favi, Marcel·lí (Tarraco, s II - s III) Escriptor llatí. Escriví una biografia d'Alexandre el Magne. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fayos i Antoni, Francesc (València, 1848 – Barcelona, 1904) Escriptor. Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador. El 1871 passà a residir a Barcelona, on s'integrà al moviment de la Renaixença i actuà d'enllaç cultural amb València (fou soci corresponsal de Lo Rat Penat). Formà part de la redacció de "Lo Gai 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fe, Joan (Illes Balears, s XVI – Manacor, Mallorca Oriental, 1605) Franciscà. Fou guardià (1571) dels convents d'Alcúdia i de Sant Francesc (1590) i de Jesús (1598) de Palma de Mallorca. Participà, com a religiós adjunt a les forces navals, a la batalla de Lepant i restà uns quants anys a Sicília (1571-74). Deixà escrits referents a la història de Mallorca dels s XII al XVI, especialment referent al seu orde. 30 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Fe, La (Palma de Mallorca, gen/1844 - fi 1844) Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador. Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald. Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fe i Castell, Vicent (València, 1875 - País Valencià, s XX) Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d'"El Mercantil Valenciano". Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900). 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Febre d'Or, la (Catalunya, 1871 – 1885) Període. Nom amb el qual és designat a Catalunya el període que es caracteritzà pel boom del mercat del vi (coincidint amb l'aparició de la fil·loxera a França), l'augment de les inversions a les indústries metal·lúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom i de coure i l'estabilitat política de la Restauració. La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l'extensió de la fil·loxera a l'Empordà (1879) i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que 32 CATALUNYA - LITERATURA febre d'or, La (Catalunya, 1890 – 1893) Novel·la de Narcís Oller. Planteja les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l'alça borsària, durant la Febre d'Or, en una família menestral de Barcelona. La primera part de l'obra (La pujada) narra l'escalada econòmica, social i política del protagonista -Gil Foix- fins a la direcció d'un ambiciós projecte ferroviari, entre l'adulació interessada dels uns, la desconfiança menestral dels seus i l'atordiment eufòric d'ell mateix, que amaga la contradicció entre la amoralitat dels negocis i la moral tradicional familiar. La segona (L'estimbada) analitza l'esperada fallida del protagonista i les seves causes i conseqüències morals, de les quals romanen al marge -amb moralitzant esquematisme- tots els que no es deixaren enlluernar per l'opulència i no abandonaren llurs ideals artístics. L'autor reconeix, tanmateix, al món dels negocis una contribució cega però positiva al progrés. L'obra -narrada en tercera persona i situada, amb notables inexactituds, entre el 1880 i el 1882- vol tipificar, constantment, la improvisada burgesia de la Restauració (utilitza deliberadament abundants castellanismes), com una part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu, alguns dels personatges de la qual reapareixen a La febre d'or. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer, Andreu (Vic, Osona, 1375/80 - 1437/44) Poeta. Nascut dins una família menestral. Nebot del jurista Jaume Callís, des de jove exercí el càrrec d'escrivà de Martí l'Humà, i literàriament es formà dins l'ambient de la Cancelleria. Prengué part a la croada de Barbària contra els moros que s'havien apoderat de l'església de Torreblanca, expedició naval a la qual el papa Benet atorgà el caràcter oficial de croada, al mar/1398. Per inducció del rei Martí, escriví un Sirventés per lo passatge de Barbaria quan es preparava l'expedició, i que pertany al gènere, tan difós, de la canço de croada. El 1407 era a París, on ostentà el càrrec de cambrer del rei Martí el Jove de Sicília; a París mantingué la querella contra Artal d'Alagó, que s'havia alçat en contra de Martí de Sicília, i demanà l'empresonament d'aquest. Fou castellà del castell Ursino de... Segueix... 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Febrer, Jaume (País Valencià, s XVII) Personatge imaginari. Suposat contemporani de la conquesta de València, a qui han estat atribuïdes les famoses Trobes, falsificació d'interès nobiliari, redactada al s XVII, que ha estat imputada, amb alguna versemblança al cronista Onofre Esquerdo, que les degué escriure entre l'any 1650 i el 1680. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer, Joan (Catalunya, s XIV - s XV) Diplomàtic. El 1415, en companyia de Felip de Malla, anà a Anglaterra com a ambaixador de Ferran I prop d'Enric V. Fou demanat que aquest recolzés Benet XIII com a papa. El monarca anglès s'hi negà. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Febrer, Tomàs (Palma de Mallorca, s XVIII – 1772) Frare dominicà. És autor de dos extensos tractats inèdits, un dels quals és la història del famós convent de Sant Domènec de Palma. 40 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrer i d'Armenteres, Francesc (Vic, Osona, 1851 – 1890) Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrers, Andreu (Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790) Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile. Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile... (1764). Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s'establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Febrés, Bartomeu (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714) Militar. Serví a l'artilleria durant la guerra de Successió. Al setge borbònic contra Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans en la direcció 45 CATALUNYA - MUNICIPI
111 CATALUNYA - HISTÒRIA Febrosa, la (la Febró, Baix Camp) Nom amb què era designat habitulament el municipi a partir del s XVI. 46 CATALUNYA - EMPRESA FECSA Sigla de les Forces Elèctriques de Catalunya SA. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fedanci (Catalunya, s IX – s X) Vicari del comte Guifré, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic. El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme (Ripollès). Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l'església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer. 48 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Agrícola Catalano-Balear (Barcelona, feb/1899 – d 1923) Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears. Fou creada a instàncies de l'Institut Agrícola Català de 109 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA Federació Anarquista Ibèrica (FAI) (el Saler de València, Horta, jul/1927 - ) Organització anarquista. Creat amb la pretensió de reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica i el ferm propòsit de controlar l'ortodòxia anarquista, sobretot l'antipoliticisme de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tanmateix, la FAI fracassà en la temptativa d'aplegar totes les tendències anarquistes i trobà també moltes dificultats a mantenir la unitat entre les diferents federacions regionals. Cap al final de la guerra civil s'unificà, de fet, amb la CNT i, un cop acabada aquella, s'integrà en el Moviment Llibertari espanyol. De 1930 a 1939, els seus afiliats tingueren un òrgan de premsa oficial, "Tierra y Libertad", que havia estat una de les primeres publicacions anarco-sindicalistes del país. 49 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Balear de Sabaters (Illes Balears, 1915 – 1936) Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel mar/1915) reuní a Alaró 28 delegats. Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l'abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal. Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estrategia sindical comuna. 50 CATALUNYA - EMPRESA Federació Catalana de Cine-clubs (Catalunya, 1982 - ) Entitat. Constituïda per tal de coordinar els cine-clubs de Catalunya. És la resultant de la segregació de la Vocalia Catalano-Balear de la Federación Nacional de Cine-Clubs, creada el 1957. La xarxa federativa s'estructura en deu àrees i, al final del 1986, hi havia 71 membres. Des del 1983 convoca el concurs anual de treballs sobre la història cinematogràfica de 51 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Catalana del PSOE Altre nom amb què també fou coneguda la Federació Socialista Catalana. 52 CATALUNYA - CULTURA Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC) (Catalunya) Nom que prengué el 1982 l'antic Secretariat dels Orfeons de Catalunya. 53 CATALUNYA - ESPORT Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (Catalunya, 1977 - ) Organisme escolta. Reagrupa els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya i els Escoltes Catalans. Hereu de la tradició escolta iniciada l'any 1910, aplega més de 15.000 nois i noies. És membre del comitè d'enllaç del Guiatge a Espanya i de la Federació d'Escoltisme a Espanya. La seu és a Barcelona. 54 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Comunista Catalano-Balear (Catalunya, 1924 – 1935) Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d'Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari "La Batalla" des de la fi del 1922. Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM). Joaquim Maurin en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull. 55 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació Comunista de Llevant (País Valencià, 1923 – 1936) Organisme. Reuní els grups comunistes 56 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions Cristianes de Pares d'Alumnes (Catalunya, s XX - ) Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d'alumnes d'escoles cristianes de Catalunya. El seu àmbit escolar d'implantació és l'ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes. Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa. Realitza, a més, una tasca d'informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades. 57 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) (Catalunya, 1978 - ) Organisme. Té com a àmbit d'implantació l'ensenyament primari a Catalunya. Entre els seus objectius principals cal destacar la tasca d'informació i assessorament a les associacions de pares d'alumnes i també la dinamització d'aquest moviment associatiu per tal de promoure la participació dels pares d'alumnes en el control i la gestió dels centres docents. 58 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES) (Catalunya, 1973 - ) Organisme. Sorgí de les interassemblees d'associacions de pares d'alumnes celebrades els anys 1960 i que fou legalitzat l'any 1973. Té com a finalitats representar, assessorar, informar, orientar i defensar les associacions federades davant dels estaments que conformen la comunitat educativa catalana. 59 CATALUNYA - POLÍTICA Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) (Barcelona, 1975 - ) Organisme. Fundat per a la coordinació de les associacions de veïns creades a la ciutat els darrers anys del franquisme per tal d'aconseguir millores urbanístiques i d'equipaments per als barris. Impulsada sobretot pels partits 60 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Cooperatives de Catalunya (FCC) (Catalunya, 1920 – 1942) Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l'anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou "Acción Cooperativista". El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum. Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista. Des del 1977, s'ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries. 61 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació de Cooperatives Valencianes (País Valencià, 1913 – 1934) Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa "La Cooperación" (València). Reorganitzada el 1928, sota l'impuls de Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934). 62 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC) (Catalunya, 1931 – 1939) Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l'ideal evangèlic de la santedat i l'apostolat. El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22/abr/1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment. En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l'organització oficial de la joventut d'Acció Catòlica, que s'estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda 63 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de la Premsa Catalano-Balear (Catalunya, 1923 – 1934) Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l'Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides. Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears. Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí. 64 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Mestres Nacionals de Catalunya (FMNC) (Catalunya, 1908 – 1936) Associació professional. Sorgí arran de les converses pedagògiques (1901-08) celebrades per tot Catalunya, i el seu objectiu principal fou de tractar els problemes professionals de l'ensenyament públic primari. El seu estatut legal fou sempre molt irregular, fins a ésser suspès en 1923-31. Participà activament en les escoles d'estiu i celebrà assemblees generals. Publicà un butlletí des del 1921 i "El Magisteri Català" (1932-38). A partir de l'ago/1936 s'adherí a la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament. 65 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC) (Catalunya, ago/1936 – 1939) Organisme constituït d'acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya. 66 ILLES BALEARS - POLÍTICA
67 CATALUNYA - POLÍTICA Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) (Barcelona, 1881 - Catalunya, 1884) Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina. El primer congrés es reuní a Barcelona pel set/1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l'oposició d'alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l'oct/1883), feren que deixés d'existir com a central sindical. Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel set/1888). 68 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Democràtica Nacionalista (Catalunya, 2/feb/1919 - 1922) Organització política. Fundada 69 CATALUNYA - ESPORT
70 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Local de Sindicats d'Oposició de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1910 – 1936) Organització. Reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell. Pel mar/1933 tenia 14.012 afiliats. Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local que s'oposà, en 1931-33, a la direcció (en fou expulsada pel set/1932), i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya. Poc després d'esclatar la guerra civil s'integrà a la UGT. Edità "Vertical" (1932-34 i 1937). 71 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació Local de Sindicats d'Oposició de València (València, 1933 – 1936) Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra. Majoritàriament davant l'organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (des/1935). Publicà "El Combate 72 CATALUNYA - POLÍTICA
73 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Obrera Catalana (FOC) (Catalunya, 1932 – 1939) Central sindical d'àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures. Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d'Espanya, presidida per Ramon Sales. El seu òrgan de premsa fou "FOC" (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas. 74 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Obrera de Menorca (FOM) (Menorca, mar/1918 – mar/1930) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l'illa. Creada sota l'impuls del socialista Lluc Pons i Castell. El seu quart congrès (es Castell, nov/1922) decidí per majoria l'ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT. Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s'adscriví a la UGT de Balears. 75 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG) (Catalunya, inici 1936 – jul/1936) Organització que reuní la majoria de cambrers i cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4.000 afiliats). Fou la principal base sindical del Partit Comunista 76 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Obrera d'Unitat Sindical (FOUS) (Barcelona, mai/1936 – set/1936) Central sindical, creada pels sindicats influïts pel POUM. Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l'acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d'una determinada indústria. Defensà també la unió entre la UGT i la CNT. Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà tenir uns 60.000 afiliats. El seu secretari general fou Andreu Nin. El 1936 es dissolgué i entrà a la UGT catalana. 77 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Patronal de Catalunya (Catalunya, 1919 – 1923) Organització sindical patronal. Creada per tal de contrarestar la influència ascendent de la CNT. Presidida per Fèlix Graupera, pertanyé a la Confederació Patronal Espanyola i aglutinà els sectors de la burgesia industrial catalana més conservadors. Participà en la Comissió Mixta de Treballadors, l'oct/1919, i al cap d'un mes decretà un locaut que afectà més de 200.000 treballadors. Inspirà els Sindicats Lliures i el pistolerisme contra la CNT i es mostrà partidària d'una política repressiva contra el sindicalisme obrer. Col·laborà amb el governador Martínez Anido (1920-21) i afavorí l'ascens de la dictadura militar de Primo de Rivera, el 1923. 78 CATALUNYA NORD - CULTURA Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes (Catalunya Nord, 1980 - ) Associació cultural. Creada per la gairebé totalitat de les associacions catalanes de la Catalunya del Nord com a resposta a la política francesa que pretenia la incorporació cultural catalana a la influència llenguadociana amb centre a Montpeller. La Federació va crear una dinàmica per a la normalització de la llengua i la cultura catalanes en aquelles comarques. 79 ILLES BALEARS - POLÍTICA
80 CATALUNYA - POLÍTICA Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (Barcelona, jun/1870 - s XIX) Organització sindical obrera. Sorgida del I Congrés Obrer Espanyol celebrat a Barcelona. Els seus principals organitzadors foren els grups internacionalistes de Madrid i Barcelona, creats arran de la visita que féu Fanelli el 1868-69. 81 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Federació Regional Llevantina Veure> Federació Comunista de Llevant. 82 CATALUNYA - CULTURA
83 CATALUNYA NORD - CULTURA Federació Sardanista del Rosselló (Catalunya Nord, 1976 - ) Associació cultural. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, que agrupà tots els foments sardanistes de la Catalunya del Nord, cada vegada 84 ILLES BALEARS - POLÍTICA Federació Socialista Balear (Illes Balears, mai/1932 - 1936) Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d'un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20). Celebrà quatre congressos fins al jul/1936, i els d'abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes. El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari "El Obrero Balear". 85 CATALUNYA - POLÍTICA Federacio Socialista Catalana (Catalunya, 1880 – 1936) Federació política. Agrupà els diversos grups socialistes de Catalunya afiliats al PSOE. Coneguda també per Federació Catalana del PSOE. Els primer grups socialistes sorgiren al Principat entorn de Josep Pàmies i el setmanari "El Obrero" (1880). Tanmateix, la ruptura de la direcció madrilenya amb Pàmies (1887-88) frustrà el futur desenvolupament del socialisme a Catalunya, precisament quan tant el PSOE com la UGT havien estat formalment creats a Barcelona (1888). El marginament dels socialistes respecte al moviment obrer català assolí el seu punt més alt en negar-se el PSOE a fer costat a la vaga general de 1902. A partir del 1904 els socialistes catalans iniciaren un tímit apropament envers el sindicalisme del Principat, que els permeté participar en el... Segueix... 86 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Federació Socialista dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1895 – s XX) Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals. S'adherí al Parti Ouvrier, de Jules Guesde. El seu òrgan fou "Le Républicain". 87 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Federalista, El (Barcelona, 24/oct/1868 – mar/1869) Periòdic bisetmanal en castellà. Sortí com a òrgan del Club dels Federalistes. Demanà la república federal amb llibertat d'ensenyament, d'impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics. Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites. Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme. 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Feixa, la (la Pobla de Roda, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis. L'església fou consagrada el 1196. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feixes (Orpí, Anoia) Caseria, vora el collet de Feixes (640 m alt), al camí d'Orpí a Orpinell. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feixes, les (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Iscle de les Feixes. 92 CATALUNYA - CULTURA
93 ILLES BALEARS - MUNICIPI
94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Felià, riu de (Pallars Jussà) Veure> Filià, riu de. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Felícia d'Urgell (Catalunya, s XI) Filla del comte Ermengol III d'Urgell i de la primera muller d'aquest, Clemència. Es casà amb Sanç Ramir d'Aragó. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Felip II Veure> Felip I de Catalunya-Aragó. 100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Felip III Veure> Felip II de Catalunya-Aragó. 101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
102 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Felip V Veure> Felip IV de Catalunya-Aragó. 96 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
104 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
103 EUROPA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Felip de Mallorca (Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, v 1340) Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l'època. Després de refusar l'arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya-Aragó continuaven, a conseqüència de les pretensions d'aquest sobre el regne mallorquí. Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d'haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Felipe, Joan (País Valencià, s XVII) Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre. 108 CATALUNYA - CULTURA Felipnèria de la Immaculada Concepció (Vic, Osona) Membre de l'institut religiós femení fundat el 1849 per Pere Bach i Targarova, prevere de l'Oratori. L'institut fou aprovat per Roma el 1864. Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials (residència femenina de joves i ancianes). Té la casa mare a Vic (els Saits) i una altra a la Gleva.
Anar a: [ Fau ] [ Fav ] [ Fe ] [ Fed ] [ Federació L ] [ Fei ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Faura
Faura i Prat, Frederic
Faura i Sans, Marià
Faus i Esteve, Ramon
Favara de Matarranya
Febrer i Carbó, Joaquim
Febró, la
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC)
Federació Sardanista de Catalunya
Felanitx
Felip I de Catalunya-Aragó (Valladolid, Castella, 21/mai/1527 - El Escorial, Madrid, 13/set/1598)
Felip II de Catalunya-Aragó (Madrid, 14/abr/1578 – El Escorial, Madrid, 31/mar/1621)
Felip III de Catalunya-Aragó (Valladolid, Castella, 8/abr/1605 – Madrid, 17/set/1665)
Felip IV de Catalunya-Aragó (Versalles, França, 19/des/1683 – Madrid, 9/jul/1746)
Felip III de França "l'Ardit"