A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Feliu ]    [ Feliu i C ]    [ Fene ]    [ Fenollet ]    [ Fenollet, O ]    [ Fenollet i de S ]

Tots els sants tenen un passat, tots els pecadors un futur. (Oscar Wilde)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Feliu  (Xixona, Alacantí Districte rural, al sud de la ciutat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu  (Cesarea de Mauritània, s III – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 303)  Sant i màrtir cristià de Girona de suposat origen africà. Prudenci el cantà vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte. La seva vida és coneguda per una Passió tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llençat a la mar. Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d'on hauria estat llançat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia. És molt popular a Catalunya i a la Narbonesa, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom. Festa: 1 d'agost.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu  Veure> Fèlix d'Urgell (bisbe d'Urgell del 781 al 811).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu, Bonaventura  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l'església de Tàrrega.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu, Francesc  (Camprodon, Ripollès, s XIV - Cervera, Segarra, s XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d'obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Feliu, Gaspar  (Illes Balears, s XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d'un Tractatus varii juridici.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Feliu, Joan  (Benissa, Marina Alta, 1833 – València, 1908)  Polític. Amic de Pi i Margall, el 1861 s'afilià al partit demòcrata i fou regidor de València i diputat provincial. El 1868 ingressà en el partit federalista. Participà en la insurrecció federalista del 1869 com a comandant de la milícia nacional de València. Contrari a la proclamació del Cantó Valencià, tanmateix fou vocal de la seva Junta. A partir del 1874 intentà de refer el partit federalista.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu, Josep  (Catalunya, s XVII - Nàpols ?, Itàlia, s XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Feliu, Nadal  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d'escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu, Narcís  (Barcelona, s XVII)  Mercader. Pare de Narcís i de Salvador Feliu de la Penya i Farell. Contribuí a la restauració de l'hospital general de Barcelona, cremat el 1638. Hi sufragà la construcció de la sala dita de Sant Pere. Subvenia la celebració d'una missa per als malalts, els dies festius. Fou conseller quart de la ciutat (1644). El 1652 fou nomenat marmessor de Pau Canal, que dotà el Col·legi de Menors de Sant Bonaventura de la Rambla. La donació data del 1666.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu, Ramon  (Catalunya ?, s XVIII - Madrid ?, s XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d'ultramar, del govern constitucional de Ferran VII; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya, Francesc  (Mataró, Maresme, s XVII)  Prohom. El 1688, arran de la revolta de paisans per protestar pels excessos comesos en l'allotjament de tropes, els alçats volien obligar-lo a sortir de casa seva i a venir amb ells. En atenció als seus anys, hi renunciaren. S'endugueren el seu gendre Josep Feu i Feliu de la Penya.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya, Salvador  (Barcelona, 1674 – 1717)  Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu. Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció. Partidari de l'arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit. Ve retré la ciutat a Patiño (11/set/1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers. Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu de la Penya i Farell, Narcís  (Barcelona, oct-nov/1646 – 14/feb/1712)  Advocat, publicista i historiador. Procedia d'una família pagesa de Mataró. Assolí el grau de doctor en lleis. Fou l'home que centrà la recuperació econòmica catalana durant el darrer quart del s XVII i el primer del XVIII, fins al 1714. Tant en el camp de l'acció pràctica com en els seus escrits intentà d'introduir a Catalunya el marcantilisme comercial dels grans ports europeus. Portaveu dels gremis, aviat es convertí en l'home més important del grup actiu i progressista de la burgesia, que, d'ençà del 1680, començà a plantejar-se la recuperació del floriment de l'antic comerç català. Membre destacat de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1681 va publicar Político discurso en defensa de comercio y las artes de Cataluña, a petició dels gremis tèxtils...  Segueix... 

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya i Farell, Salvador  (Barcelona, 1674 – s XVIII)  Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís. El 1695 era prior del convent de l'orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies. El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d'un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil. Per l'ago/1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l'argent de les esglésies. L'esmentada tendència austròfila, i encara el fet d'ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l'incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2/oct/1714. De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure's per complet al convent de l'orde.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu de la Penya i Feu, Josep  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Noble. Fill de Josep Feu i Feliu de la Penya i nét de Francesc Feliu de la Penya. Segurament per raons hereditàries usà en primer lloc el nom de la seva mare i en segon el del seu pare. Amb aquest figurava, el 1705, entre els prohoms de Mataró que reberen en aquesta ciutat la flota de Carles d'Àustria que venia a alliberar Catalunya. S'incorporà al seguici del nou rei.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu de la Penya i Vila, Francesc  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1801 – Madrid, 1851)  Escriptor i militar. Descendent col·lateral de Narcís Feliu de la Penya. Participà, com a sots-tinent, en la Guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica. En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya (1833) i arribà a secretari del ministeri de la guerra. El 1837 publicà a Sevilla una novel·la antiromàntica, Elena y Paulina; formà part, en 1846-47, a València, de la redacció del periòdic "El Fénix". És autor de Gomera (València 1846), contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar: La jurisprudencia militar al alcance de todos (1847), Fundamentos de un nuevo código militar (1850), Proyecto de código militar (1856).

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Feliu de San Pedro, Benito  (Mas de las Matas, Aragó, 1732 – València, 1801)  Escolapi il·lustrat. Estudià a la Sapienza de Roma, on s'especialitzà en matemàtiques i llengües orientals. Professor a Daroca i després a València, on fundà i dirigí, juntament amb Andrés Mayoral, el Seminari Andresià, i en redactà les constitucions. El 1787 Carles IV el cridà a formar part de la comissió per a la reorganització dels estudis universitaris. Dins l'orde fou rector de Sant Joaquim de València i provincial d'Aragó. S'encarregà de l'edició de la Bíblia preparada per Felipe Scio.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Centeno, Antoni  (Barcelona, s XVIII - Cuba, 1791)  Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu i Codina, Antoni  (Barcelona, 1846 – 1917)  Periodista i polític. Germà de Joan i de Josep. Es llicencià en dret. Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Pi i Margall i E. Figueras. Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d'"El Estado Catalán" i del "Diari Català", de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d'"El Diluvio". Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Codina, Joan  (Barcelona, 1848 - s XIX)  Escriptor. Germà d'Antoni i de Josep. Fou rellotger d'ofici i autor d'una monografia sobre l'art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Feliu i CodinaFeliu i Codina, Josep  (Barcelona, mai/1845 – Madrid, 2/mai/1897)  Dramaturg i periodista. Germà d'Antoni i de Joan. Estudià dret a Barcelona, on es llicencia el 1867; afiliat al partit liberal dinàstic, fou secretari dels governs civils de Conca i Barcelona. Col·laborador de la premsa catalana, fundà "La Pubilla" (1867) i "Lo Nunci" (1877). Autor sentimental i ruralista, el 1866 estrenà la seva primera comèdia (Un mosquit d'arbre) i col·laborà sovint amb Frederic Soler amb el pseudònim de Josep Serra. Algunes altres de les seves obres són: La dida (1867), Els fadrins externs (1871), El rector de Vallfogona (1876), El rabadà (1878), El mestre de minyons (1878), El Bruc (1880), El mas perdut (1881), El gra de mesc (1883) i El nuvi (estrenada pòstumament). També és autor d'una Memòria biogràfica del fundador del Teatre Català, Frederic Soler. És traslladà a Madrid, on escriví obres en castellà, per exemple, La Dolores (1892), que, musicada per Bretón, es convertí en una sarsuela d'èxit popular, i esdevingué una de les figures més prestigioses del teatre castellà.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu i de Lemus, Manuel  (Barcelona, 1865 – París, França, 1922)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, a Madrid i a París, on residí molts anys. No experimentà la influència de les tendències artístiques d'avantguarda i es mantingué dins una línia academicista d'extrema correcció, bé que poc emotiva. Bon observador, conreà el paisatge, el retrat, els temes socials i els de la burgesia (La model, El cementiri de Santes Creus, Convalescència). Com a dibuixant, ocupà un lloc important entre els modernistes.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Mestres, Núria  (Barcelona, 21/set/1941 - )  Actriu i cantant. És va iniciar a l'Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu. Després passà a treballar amb l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats. Des d'aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics. Intèrpret dotada d'una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu i Nicolau, Jordi  (Barcelona, 1926 - )  Guionista i director cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, on obtingué premis internacionals, es traslladà a Madrid, on col·laborà com a guionista amb Josep M. Font i Espina a Tierra de todos. La col·laboració prosseguí en la realització de documentals, com ara Cristo fusilado (1961), Diálogos para la paz (1964). El 1967 tornà a Barcelona i continuà rodant films industrials, publicitaris i documentals d'actualitat. D'aquesta època són, entre d'altres, Barcelona: una cultura (1969), Català a l'escola (1976) i els llargs metratges Barça. Història del Futbol Club Barcelona (1971-74), Alicia en la España de las maravillas (1977-78) i Som i serem. Història de la Generalitat de Catalunya (1981-82), un documental de muntatge sobre els sis darrers segles de la història de Catalunya.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFeliu i Utset, Jacint  (Mataró, Maresme, 1787 – Barcelona, 1867)  Escolapi i matemàtic. Fugí a Mallorca en produir-se l'entrada de les tropes napoleòniques el 1808. Fou professor de matemàtiques en diverses escoles militars. Actuà com a comissari apostòlic de les Escoles Pies per a l'estat espanyol (1846-67). És autor de textos de matemàtiques i geometria per a usos docents, com un Tratado elemental de matemática (1841-48) i unes Tablas de logarítmos (1847).

27 ILLES BALEARS - LITERATURA

Félix  (Illes BalearsAltre nom del Llibre de Meravelles, obra de Ramon Llull.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fèlix d'Urgell  (Catalunya, s VIII - Lió, França, 811)  Bisbe d'Urgell, documentat des del 781. Sembla que procedent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i mestre de Claudi de Torí. Partidari convençut i membre destacat de l'adopcionisme -que rebé el nom d'heretgia feliciana a l'imperi franc-, és veié obligat a retractar-se en diverses ocasions en els concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Roma (798) i Aquisgrà (798-800), sínodes en què la seva doctrina fou condemnada. Amb tot, l'emperador Carlemany no li permeté de retornar a la seu d'Urgell, i va confinar-lo a Lió sota la vigilància del bisbe d'aquella ciutat.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fellines  (Viladàsens, Gironès Poble (95 m alt), a l'oest del cap del municipi. L'església (Sant Martí) havia estat parroquial; formà municipi el s XIX.

30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaFelluns  (Fenolleda Municipi: 6,61 km2, 376 m alt, 54 hab (2012), (occ: Felhuns). Situat a la part més baixa de la vall de la Matassa i en un petit sector de la de l'Adasig, entre els pics de Laseró i la Pelada. El territori és molt accidentat i en part cobert d'alzinars i rouredes. La base de l'economia local és el conreu de la vinya, que produeix un vi amb denominació d'origen controlada, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. També hi ha pastures i farratges. La població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del darrer terç del s XIX. Darrerament, hom ha bastit unaInici página resclosa damunt la Matassa amb finalitat esportiva, per tal d'afavorir el turisme. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és al fons de la vall de la Matassa, a l'esquerra del riu. Dins el terme hi ha alguns dòlmens (La Cauna del Mòro). Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Femades  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Barri, a l'extrem est del municipi, al límit amb l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Programat com a zona d'habitatges pel pla comarcal del 1953, s'ha convertit en zona mixta d'indústria (CAMPSA) i d'agricultura, amb un nucli antic de cases d'una i de dues plantes.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fembre Morta, collada de  (Ripollès Coll (1.710 m alt) que comunica les valls de Feitús i del Ritort, a la vall de Camprodon, entre les puigs Sistra i Moscós.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Femenia, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1690 - s XVIII)  Pintor. Probable deixeble de Guillem Mesquida (1710). Residí a Roma i a Gènova. En aquesta darrera ciutat pintà el saló de sessions del Senat. De retorn a Mallorca el 1750, es féu famós pels seus paisatges i quadres religiosos. Diverses col·leccions de l'illa tenen obres seves.

34 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Feminal  (Barcelona, 28/abr/1907 - 20/des/1917)  Publicació mensual en català apareguda com a suplement d'"Il·lustració Catalana". Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturalització de la dona; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals. Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Canyelles i Isabel Serra, entre altres.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFemosa, la  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme. El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l'aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l'Urgell i la Conca de Barberà (les comes de Vinaixa i el barranc del Turull), després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fenals, platja de  (Lloret de Mar, Selva Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s'alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d'en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere del Bosc. Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fenals d'Amunt  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà Veïnat, a llevant del poble. Correspon al primitiu nucli de Fenals d'Aro.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fenals d'Aro  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà Poble, a la costa, al nord de la platja d'Aro. La parròquia (Santa Maria) és esmentada ja el 968; pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols. Al nucli de Fenals d'Amunt hi ha les ruïnes de la primitiva església parroquial, romànica. La seva església fou bastida el 1764, en traslladar-se la població prop de mar. Ha estat pràcticament absorbit pel nucli turístic de Platja d'Aro.

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fenarroi, coma de  (Vilaller, Alta Ribagorça Coma de la vall de Barravès, al vessant occidental de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi (2.575 m alt). Al nord, la collada de Fenarroi (2.470 m alt), facilita la comunicació amb Caldes de Boí. El barranc de Fenarroi que s'hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l'esquerra.

39 ANDORRA - HISTÒRIA

Inici páginaFener, el  (les Escaldes-Engordany, Andorra Antiga caseria de la parròquia, a l'esquerra de la Valira, aigua amunt de la vila. Fou destruïda el 1865 per una ensulsiada de la muntanya veïna.

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Feners  (Enveig, Alta Cerdanya)  Llogaret, dins la parròquia de Brangolí i a la dreta de la riera de Brangolí.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feners  (Anserall, Alt Urgell Veïnat i antic terme, dins la parròquia de Calbinyà, a l'extrem oriental del terme, en un coster, damunt la riba dreta del Segre.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feners  (Saldes, Berguedà Caseria, al vessant meridional del Pedraforca, a l'esquerra de l'aigua de Valls, aigua avall de l'Espà, de la qual parròquia depèn. Al s XIII pertanyia als Pinós (anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya), que la feren fortificar.

44 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Fénix, El  (València, 8/jun/1844 - 18/nov/1849)  Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats. Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones. Entre la tercera i la quarta etapa s'hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la "Revista Edetana" (3/set/1848 - 8/abr/1849). Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l'època.

45 CATALUNYA - LITERATURA

Fénix de Cataluña  (Catalunya, 1683)  Obra de Narcís Feliu de la Penya. Escrita en col·laboració amb Martí Piles, que descriu l'evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisis -força optimista- de la situació contemporània i proposa alguns mitjans de redreçament a partir del modelInici página holandès, principalment la constitució d'una gran companyia de comerç de caràcter oficial sota la protecció de la Santa Creu, de la ciutat de Barcelona i de la generalitat. L'obra va ésser dedicada a Carles II i repartida -com el Político discurso- entre la cort i els cercles governamentals. Sembla que el Fénix, més que reflectir el pensament original de Feliu, fou el portaveu de determinats grups mercantils de Barcelona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenoll, Joan Esteve  (Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)  Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic. Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona. Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat. El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d'Aragó.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenoll, Llorenç  (Novelda ?, Vinalopó Mitjà, s XIX - ?, s XX)  Escriptor. Conreà la novel·la i l'assaig. És autor dels llibres La prisión (1907), Al margen de la violencia (1918), Auroras de concordia (1922) i Olimpiadas culturales (1922).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenoll i Felices, Carles  (Oriola, Baix Segura, 1912 - )  Escriptor. A la seva fleca es reunia un grup important d'intel·lectuals oriolans, amb els Sijé i Miguel Hernàndez. La seva producció poètica apareix esparsa a diverses publicacions periòdiques, sobretot a "Actualidad" i "Voluntad" d'Oriola. Durant els darrers anys deixà totalment de publicar.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenoll i Follana, Daniel  (Elx, Baix Vinalopó, 1887 – 1945)  Escriptor. Era advocat i secretari judicial. Els seus treballs dispersos són aplegats al volum pòstum Prosa y verso (1951).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollar, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Conseller reial i diplomàtic (o Desfenollar). Majordom de l'infant Jaume (el futur Jaume II), fou ambaixador reial a Narbona (1303), lloctinent seu en el càrrec de procurador general (1304) i conseller, de qui fou el representant personal en diverses ocasions. Quan Ferran IV de Castella i Jaume II decidiren apoderar-se del regne de Granada, aquest l'envià a Roma (1308) per obtenir del papa indulgències destinades a l'exèrcit i a la remissió del delme, per tal de servir-se'n per a les despeses de la guerra. Fou igualment important la seva missió a Perpinyà (1318-24), per tal de tractar de la successió de Sanç I de Mallorca. En ingressar l'infant Jaume a l'orde de Sant Joan, i després al de Montesa, Fenollar passà al servei de l'infant Alfons (1319).

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollar, Bernat de  (Penàguila, Alcoià, v 1438 – València, 1516)  Eclesiàstic i poeta. Documentat l'any 1467 com a beneficiat de la seu de València, fou mestre i escrivà de Ferran el Catòlic el 1479 i nomenat per a ocupar la càtedra de matemàtiques de l'Estudi General de València. Es va fer cèlebre la tertulia que celebrava a casa seva i en la qual participaren els poetes menors de l'escola valenciana. Poeta de gran habilitat versificadora, mantingué debats amb diversos escriptors, alguns dels quals són inclosos al Cancionero general (1511) d'Hernando del Castillo. Va escriure poesia religiosa: Lo passi en cobles (1493), Lo procès de les olives (1497) i Escacs d'amor (imprès el 1914). Sembla que també fou coautor amb Jeroni Pau de les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollar, Humbert de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III. El 1365 era capità de la guarnició d'Alzira.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFenollar de Sant Boi, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat Veure> Fonollar de Sant Boi, el.

55 CATALUNYA NORD - COMARCA

Situació de la comarca de la FenolledaFenolleda, la  (Catalunya Nord Comarca: 437 km2, 11.425 hab (2011), cap: Sant Pau de Fenollet, (occ: Fenolhet o Fenolheda). Limitada al sud pel Conflent, al sudest pel Rosselló i al nord i l'oest per Occitània. Territori muntanyós, accidentat pels Aspres i les Corberes, aquests últims n'accidenten el sector septentrional i assoleixen la màxima altitud a la serra d'Arquieres (1.038 m), a l'oest, i són travessades pel coll de Sant Lluís (687 m), via que comunica Perpinyà amb Carcassona. Els Aspres constitueixen, al sud, una sèrie de relleus d'una altitud que no supera els 700 m, continuació dels Aspres del Rosselló. El clima participa de la influència mediterrània, fet que es tradueix en la seva vegetació (pi blanc, alzinars, pi roig i bedoll), molt malmesa per l'acció destructiva de l'home, que l'explotà forestalment. Terreny desforestat, on les valls dels rius, especialment l'Aglí i els seus afluents, han obert una plana d'erosió. És una terra pobra i deshabitada i els escassos recurs econòmics...  Segueix... 

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenolleda i Marquet, Arnau  (Barcelona, 1394 – 1475)  Secretari reial d'Alfons IV el Magnànim, amb el qual s'establí a Itàlia. El 1446 fou batlle general de Catalunya. Posseí una gran fortuna gràcies al comerç del blat i ajudà financerament Joan II durant la guerra civil, malgrat formar part de la Biga. Home culte, tingué relació amb els escriptors italians de l'època humanista.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollera i Ibáñez, Josep Maria  (València, v 1850 - d 1903)  Pintor. Estudià a Roma (1872), on pintà Odalisca, pensionat per la Diputació valenciana. També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor (1875, Diputació Provincial de València). És autor també d'Adrià d'Utrecht rebent els caps de les Germanies (Diputació). Treballà en molts cartons per a tapissos. Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostel·la, on pintà el sostre del paraninf de la universitat. També fou professor a l'Escola de Belles Arts de València.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollera i Roca, Miquel  (València, 1880 – 1941)  Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S'ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana. Dirigí el "Boletín del Arzobispado" i "Acción Católica Diocesana". Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes). Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d'aquesta escola destinada a l'ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenolleres, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a les darreres operacions per expulsar els sarraïns del Principat, culminades amb l'expugnació de Siurana (1153).

59 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaFenollet  (Fenolleda Municipi: 18,75 km2, 444 m alt, 84 hab (2012) (occ: Fenolhet, fr: Fenouillet). Estès per la vall de Fenollet o de Sant Jaume, entre el roc de Boissavila i la serra d'Arquières, a través de la qual la vall s'obre pas cap a la Bolzana, tributària de l'Aglí. El territori és força montanyós i accidentat, amb boscos i pastures. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura de secà (vinya, cereals, hortalisses i arbres fruiters), fet que ha provocat una forta emigració. El cens ramader és molt pobre. El poble, que amb els seus ravals, agrupa tota la població del municipi, és aturonat a la confluència dels dos torrents que formen la vall de Sant Jaume. Al nucli antic, o la Vilassa, és destacable el castell de Fenollet, conjunt de dues fortificacions anterior al s XI; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. A partir del s XI esdevingué el centre del vescomtat de Fenollet. Dins el terme hi ha les ruïnes del castell de Castellfisel. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fenollet  (Costera Veure> Llocnou d'En Fenollet.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet  (Catalunya-Nord, s X - s XIX)  Llinatge feudal (occ: Fenolhet), lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou. Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d'Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I). L'últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l'extinció de la branca el 1808.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Ademar de  (Rosselló, s XIV)  Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Antoni Vicent  (Sogorb, Alt Palància, s XVII – València, 1664)  Frare dominicà. És autor d'un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).

126 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Arnau (I) de  (Catalunya Nord, s XII - s XIII)  Vescomte de Fenollet. Fill d'Uldalgar (II) de Fenollet i germà i successor de Pere (III). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Només tingué una filla pòstuma, la vescomtessa Ava de Fenollet.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Arnau de  (Rosselló, s XIII)  Noble. Fou un dels membres de la família que es passarien a la causa de Pere III el Cerimoniós el 1343.

118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Arnau Guillem (I) de  (Catalunya Nord, s XI)  Vescomte de Fenollet. Segurament fill de Pere (II) de Fenollet i de Bel·lissenda. Les relacions amb els comtes de Besalú sembla que no eren del tot bones, car el 1086 el comte Bernat II infeudà directament el castell de Fenollet a Bernat Torró, senyor de Maurí, i poc després infeudà el vescomtat de Fenollet (amb el de Castellnou) a un tal Guillem Bernat, fill d'Arsenda, potser del llinatge dels Montesquiu. Es casà amb Amaltruda, i foren segurament fills seus Arnau Guillem (II) i Guillem Pere (I) de Fenollet, els quals el succeïren al vescomtat.

120 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Arnau Guillem (II) de  (Catalunya Nord, s XI - s XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d'Amaltruda i segurament d'Arnau Guillem (I) de Fenollet, al qual succeí, i germà de Guillem Pere (I).

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Ava de  (Catalunya Nord, s XIII - Illa, Rosselló, s XIII)  Muller de Jaspert (V) de Castellnou, que la repudià el 1267. Era filla de Pere (V) i germana d'Hug (I) de Fenollet.

122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Ava de  (Catalunya Nord, s XII - s XIII)  Vescomtessa de Fenollet. Única filla i successora d'Arnau (I) de Fenollet. Es casà amb Pere de Saissac (mort el 1209), senyor de Saissac, que adoptà el nom de Pere (IV) de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Era conseller del rei Jaume II. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d'haver mort el rei Sanç.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Constança de  (Rosselló, s XIV)  Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa, i d'Esclaramonda de Canet; d'acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fenollet, el  (Fenolleda Altre nom de la comarca.

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Esclaramonda de  (Rosselló, s XV - Catalunya ?, s XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau de Rocabertí. Els fills d'aquest no ho foren, segurament, d'aquest matrimoni.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fenollet, Esclarmunda de  (Mallorca, s XIV)  Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau (I) de Rocabertí.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesc de  Veure> Francesc de Perellós i de Rocabertí (nom que adoptà com a vescomte d'Illa i de Canet).

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesc de  Veure> Francesc de Torrelles i de Perellós (vescomte de Rueda i de Perellós).

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesc Ponç de  (País Valencià, s XIV)  Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Francesca de  (País Valencià, s XIV - v 1375)  Probable filla de Ramon Ponç de Fenollet i de Guillemona. Muller de Roderic-Gil de Borja, i foren besavis del papa Alexandre VI.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Francesca de  (Rosselló, s XV - Catalunya ?, s XV)  Dama. Era filla de Francesc de Perellós i de Rocabertí. Es casà amb Pere Torrelles. El seu pare morí el 1466, deixant arruïnat el patrimoni.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Guillem de  (Rosselló, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí l'Humà.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Guillem Pere (I) de  (Catalunya Nord, s XI – s XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d'Amaltruda i segurament d'Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d'Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Hug (I) de  (Catalunya Nord, s XIII)  Vescomte de Fenollet, dit Hug de Seixac. Fill de Pere (V) de Fenollet. El 1259 es titulava encara, després del tractat de Corbeil, vescomte de Fenollet, i el 1264, la seva vídua, Beatriu d'Urtx, reclamà vanament al parlament de París la revocació de la sentència del 1262 contra el seu sogre Pere (V); es retirà a Illa (morí el 1299), on era hospitalera de l'orde de Sant Joan, amb la seva cunyada Ava de Fenollet. Fills seus foren Blanca i Pere (VI) de Fenollet i d'Urtx.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Senyor d'Annauir. Humanista. Fill de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa. Es casà amb Francesca de Torres, neboda de Pere Serra, cardenal de Catània, i foren pares de Lluís de Fenollet i de Torres. Traduí al català la versió italiana de la Història d'Alexandre, de Quint Curci, queInici página havia fet Pier Candido Decembrio. La traducció aparegué a Barcelona el 1481.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Onofre  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Filòleg. És autor d'unes Institutiones linguae hebraica (1605).

125 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere (I) de  (Catalunya Nord, s X - s XI)  Primer vescomte de Fenollet. Probablement germà de Guillem (I), vescomte de Vallespir o de Castellnou. L'any 1000 subscriví, amb el vescomte Arnau de Conflent, l'acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat (Sant Pau de Fenollet) a Sant Miquel de Cuixà pel comte Bernat I de Besalú. El 1017 fou testimoni a l'acta d'instauració del bisbat de Besalú. El seu successor i segurament fill seu fou Udalgar (I) de Fenollet.

119 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere (II) de  (Catalunya Nord, s XI)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d'Udalgar (I) de Fenollet. Cedí (1078) l'abadia de Sant Pau de Valloles (Sant Pau de Fenollet) al comte Bernat II de Besalú i també els seus drets sobre la de Sant Martí de Les. Casat amb Bel·lisenda, segurament fou fill seu Arnau Guillem (I) de Fenollet.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere (III) de  (Catalunya Nord, s XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor d'Uldalgar II de Fenollet i germà d'Arnau (I). Oncle de Berenguer de Perapertusa. Fou un dels qui reformaren els fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona, quan aquest hagué de manllevar, el 1160, un gran emprèstit de 6.700 morabatins del banquer montpellerí Guillem Leteric.

121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Pere (IV) de  (Saissac, França, s XII - Catalunya Nord, 1209)  Vescomte de Fenollet. Nom que adoptà Pere de Saissac, senyor de Saissac, al casar-se amb la vescomtessa Ava de Fenollat. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere (V) de  (Catalunya Nord, s XII - el Masdeu, Rosselló, 1243)  Vescomte de Fenollet (1209-29 i 1240-42). Fill de Pere de Saissac (Pere IV de Fenollet) i d'Ava de Fenollet. Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona. Fou adepte als albigesos, els quals es refugiaren en els seus territoris en la lluita contra els croats del nord. Un cop acabada la lluita, es féu la pau entre el comte de Tolosa i el rei de França (1229). Aleshores Pere de Fenollet hagué també de deposar les armes i cedir el seu vescomtat a Nunyó de Rosselló i Cerdanya; es quedà només amb els dominis patrimonials de Rosselló, Vallespir, Conflent i Capcir. En morir el comte Nunyó (1242), aconseguí recuperar momentàniament els territoris (1240-42). Poc després es retirà, entre els templers, a la comanda de Masdéu. Un cop mort fou condemnat com a heretge càtar; el seu cos fou exhumat i cremat el 1262.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Pere Ponç de  (València, s XIV)  Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet, Ponç de  (País Valencià, s XIV)  Noble. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollet, Ponç de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà a lluitar a Sardenya amb la gran expedició dirigida per Pere III el Cerimoniós el 1354.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet, Ramon Ponç de  (Xàtiva, Costera, s XIV)  Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.

123 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fenollet, Sant Jaume de  (Sant Bartomeu del Grau, OsonaVeure> Sant Jaume de Fenollet.

124 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Udalgar (I) de  (Catalunya Nord, s XI)  Vescomte de Fenollet. Successor i segurament fill de Pere (I) de Fenollet. Apareix (1054) amb el vescomte Bernat (II) de Cerdanya en un judici tingut a Bulaternera, i al palau comtal de Cornellà de Conflent (1061) fent de jutge i àrbitre en una baralla entre el comte cerdà Ramon Guifré I i el seu vescomte Bernat (II) de Cerdanya. El 1067 fou testimoni -amb el vescomte Udalgar (I) de Castellnou- de l'acta de donació del comtat de Rasès feta per Ramgarda de la Marca al seu gendre Guillem Ramon I de Cerdanya. El succeí el seu fill Pere (II) de Fenollet.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Udalgar (II) de  (Catalunya Nord, s XII)  Vescomte de Fenollet. Fill i successor de Guillem Pere (I), amb el qual prestà homenatge a Ramon Berenguer III de Barcelona pels castells de Fenollet i de Sant Esteve. Fou donació (1153) dels seus béns de Centernac i altres llocs a l'orde del Temple. El succeïren els seus fills, Pere (III) i Arnau (I).

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Fenollet, vescomtat de  (Catalunya Nord Jurisdicció, creada l'any 990 a l'antic comtat de Besalú. Sobre la base de la repartició feta a la fi del s X dels dominis d'Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú, el vescomtat de Fenollet es formà en el pagus de Fenolleda. La formació d'aquest vescomtat correspon a l'interès de Bernat I Tallaferro de realitzar un conjunt harmoniós de possessions al nord i al sudInici página dels Pirineus. Pere I de Fenollet en fou el primer vescomte, germà de Guillem I, vescomte de Castellnou, vescomtat molt lligat a la història del de Fenollet. El succeí Udalgar I. El darrer vescomte, ja al s XIII, fou Pere V, fill de la vescomtessa Ava i de Pere de Saissac, el qual perdé el vescomtat després de la croada contra els albigesos (1229). Els seus fills provaren en va de recuperar el patrimoni.

90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet, Violant de  (Rosselló, s XIV)  Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere, vescomte d'Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet  Veure> Fenollet (llinatge).

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Bertran de  (Catalunya Nord, s XIV)  Noble. Fill de Pere (VI) de Fenollet i d'Urtx. Al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l'any següent acompanyà Pere III a la conquesta de Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d'Alaró i senyor de la cavalleria del Masnou. Fou pare d'Esclarmunda de Fenollet.

93 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Galceran de  (Catalunya Nord, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, 1356/57)  Fill de Pere de Fenollet i d'Urtx, primer vescomte d'Illa, i d'Esclarmunda de Canet. Fou frare santjoanista i comanador (1350-53) de l'orde de Sant Joan de Masdéu, el 1346 era lloctinent del gran mestre al priorat de Catalunya. Com a capità de l'armada de Gilabert de Cruïlles manà un reforç contra els Doria a Sardenya. Nomenat governador del districte de Logudor (1356), no exercí el càrrec, però intervingué en l'administració.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Hug de  (Catalunya Nord, s XIV – València, 1356)  Prelat i jurista. Fill de Pere de Fenollet i d'Urtx. Estudià lleis a Lleida i després en fou professor a la mateixa ciutat. Essent canonge d'ElnaInici página figurà entre els partidaris de Pere III el Cerimoniós, del qual aviat fou conseller (1344-54), contra Jaume III de Mallorca. Reconegué, a instàncies del rei, la primogenitura de la infanta Constança (1347). Fou nomenat bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56), on combaté les doctrines dels beguins. Reuní un sínode (1350) i presidí un consell reial (1345-55), quan Pere III era a la campanya de Sardenya. Fou senyor de Puçol. Llegà notables obres d'orfebreria a la catedral de Vic.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Pere (VII) de  (Rosselló, s XIV – 1353)  Segon vescomte d'Illa. Fill i hereu de Pere de Fenollet i d'Urtx i germà de Galceran, d'Hug i de Ponç. El 1329 es casà amb Marquesa de Saportella, que li aportà les baronies de Lluçà i la Portella. Fou lloctinent del rei Sanç I de Mallorca des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III de Mallorca durant més de quinze anys, el qual el cobrí de favors; es passà però a Pere III el Cerimoniós i fou empresonat pel rei (1342) al castell de Bellver. El Cerimoniós l'alliberà el 1343 en apoderar-se de Mallorca. Durant el procés instruït al rei de Mallorca fou un testimoni implacable contra aquest. Figurà després al Consell Reial del Cerimoniós i dirigí en gran part la campanya d'ocupació del Rosselló (1344). El 1345 Jaume III posà setge al seu castell de Corbera. L'any 1347 impedí una temptativa de Jaume III per apoderar-se del Conflent. Vers el 1350 estigué a Perpinyà per estudiar la possible unió amb Venècia contra Gènova. El mateix any anà a París per negociar amb Felip VI la venda de la senyoria de Montpeller, interrompuda per la mort del francès. Ver el 1350 heretà, del seu cosí germà Ramon (IV) de Canet, el vescomtat de Canet.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Ponç de  (Catalunya ?, s XIV)  Canonge de Vic. Era fill de Pere de Fenollet, primer vescomte d'Illa, i d'Esclaramonda de Canet.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fenollet i de Canet, Timbor de  (Catalunya, s XIV)  Muller del vescomte Bernat (II) de Cabrera (v 1321). Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Fou obligada a favor seu, com a dot, la baronia de Montclús. Fills seusInici página foren Ponç IV i Bernat III de Cabrera, el darrer dels quals fou també comte d'Osona.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Centelles, Francesc de  (Xàtiva, Costera, s XVI - València, d 1548)  Poeta i noble. Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit. Fou patge de Ferran II de Catalunya; prengué l'hàbit de Sant Jaume. Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva (1503). Les seves labors literàries no el privaren de lluitar contra els agermanats (1520-21) i els moriscs refugiats a la serra d'Espadà (1526). La seva obra literària es caracteritza pel fet que és satírica, tant en castellà com en català. Secretari, el 1511, d'un concurs poètic (a València) en honor de Santa Caterina de Siena. Fou assidu cortesà de la cort valenciana del duc de Calàbria.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Malferit, Francesc de  (País Valencià, s XV)  Senyor de Guadasséquies. Fill de Lluís de Fenollet i de Torres i germà de Joan i de Lluís. Rebé, per matrimoni, les senyories del Genovés i Xiu. Pare de Cosme i de Guerau de Fenollet i Sanç de Castellverd.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Malferit, Joan de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Senyor d'Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Torres i germà de Lluís i de Francesc. Originà una branca que s'extinguí a la fi del s XVII.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Malferit, Lluís de  (Xàtiva, Costera, s XV – 1492)  Cavaller. Gendre del primer comte d'Oliva. Batlle de Xàtiva. Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d'Alexandre, impresa a Barcelona el 1481.

102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Narbona, Pere (VIII) de  (Rosselló, s XIV – 1423)  Quart vescomte d'Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d'Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d'Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. El 1389 lluità contra la invasió delsInici página Armanyacs, i el 1392 passà a Sicília, on rebé de Martí el Jove el títol de vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria, que el rei sicilià tractava de recuperar. Posteriorment figurà molt en la política catalana, sobresortí a les Corts i es declarà partidari de Lluís d'Anjou, duc de Calàbria, durant l'interregne produït a la mort de Martí l'Humà (1410-12). Participà, però, a les primeres Corts, convocades pel rei Ferran I a Barcelona. El 1415 hostatjà l'emperador Segimon a Canet. Fou l'últim del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d'Amunt i d'Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda, la reina vídua Margarida de Prades (que les vengué el 1426 a Ramon de Perellós); els vescomtats d'Illa i de Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i de Saportella, Andreu de  (Rosselló, s XIV - 1386/87)  Tercer vescomte d'Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d'Eimeric V, vescomte de Narbona. El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d'Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l'intent d'invasió per part de Jaume de Mallorca. Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya. L'any 1375 Pere III li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d'ambaixador prop del legat del papa, l'arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l'illa. Féu testament pel jul/1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere (VIII), i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santa Pau.

104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet i de Saportella, Marquesa de  (Catalunya Nord, s XIV)  Filla de Pere (VII) de Fenollet i de Canet i germana d'Andreu. Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d'Illa i de Canet.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Torregrossa, Bernat Guillem de  (País Valencià, s XV)  Aví de Lluís de Fenollet i Sanç i de Guillem Ponç de Fenollet i Girgós, i pare de Lluís de Fenollet.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i de Torres, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Senyor d'Annauir. Fill de Lluís de Fenollet i de Francesca de Torres. Adquirí la senyoria de Guadasséquies el 1486. Fou pare de Joan, de Lluís i de Francesc de Fenollet i de Malferit.

107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i d'Urtx, Blanca de  (Catalunya Nord, s XIII)  Filla d'Hug (I) de Fenollet i germana de Pere (VI). Fou la segona muller del vescomte Dalmau de Rocabertí, l'hereu en els béns patrimonials del llinatge.

108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fenollet i d'Urtx, Pere (IV) de  (Rosselló, s XIII – 1315)  Primer vescomte d'Illa. Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d'Avall i d'Amunt. Fill d'Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclarmunda de Canet. Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d'Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d'Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià. El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d'Eus i el títol de vescomte d'Illa (1314). En morir, deixà quatre fills (Pere, Galceran, Hug i Ponç) i una filla (Marquesa).

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet i Escrivà de Romaní, Francesc de  (País Valencià, s XVI)  Batlle de Xàtiva. Besnét de Lluís de Fenollet i de Malferit. Es casà (1535) amb Maria de Vilarasa, òlim de Cabanyelles, baronessa d'Alginet i

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Girgós, Guillem Ponç de  (Xàtiva, Costera, s XV – Osca, Aragó, 1465)  Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial. Canonge i sacristà de Barcelona. Fou bisbe d'Osca i de Jaca (1458-65) per nomenament del papa Calixt III. Amb aquest càrrec assistí a les Corts de Fraga de 1460. Fou membre de la comissió de tractadors d'aquesta assemblea, en les lluites de Joan II de Catalunya i Carles de Viana.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Sanç, Lluís de  (País Valencià, s XV - Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Bisbe d'Anglona (Sardenya). Nét de Bernat Guillem de Fenollet i de Torregrossa.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Sanç de Castellverd, Cosme de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Senyor de Guadassèquies. Fill de Francesc de Fenollet i de Malferit i germà de Guerau.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollet i Sanç de Castellverd, Guerau de  (País Valencià, s XV – s XVI)  Senyor del Genovès, Xiu i Fenollet. Fill de Francesc de Fenollet i de Malferit i germà de Cosme. La seva descendència adquirí per matrimoni el comtat d'Olocau i el marquesat de Llanera, adoptà algunes vegades el cognom Sanç de Vilaragut i s'extingí el 1871.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFenollet-Cabanyelles i Casanova, Cristòfor de  (València, s XVII)  Militar. Baró d'Alginet i de Benissanó. Lluità en l'exèrcit de Felip IV a Itàlia, contra els francesos. La seva participació en la presa de Casale Monferrato (v1658) li valgué el títol de comte de Casal.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fenollosa i Peris, Amàlia  (Castelló de la Plana, 1825 – 1857)  Escriptora. Muller del periodista Joan Mañé i Flaquer. És autora de poesia, novel·les i de l'obra Recuerdos históricos de Almazora (1857).

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Apel·les Fenosa i FlorensaFenosa i Florensa, Apel·les  (Barcelona, 16/mai/1899 – París, França, 25/mar/1988)  Escultor. Deixeble d'Enric Casanovas. Després de l'estada que féu a Madrid (1919), es traslladà a París (1921), on establí contacte amb diversos artistes, va fer la seva primera exposició individual (1925) a la galeria Percier. Novament a Barcelona (1929-39), exposà a la Sala Parés (1930, 1933 i 1936), i el 1939 es va establir definitivament a París, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya. Exposà individualment a les galeries Zborowsky, Jacques Dubourg, de París, a la Hannover Galerie de Londres, a la Paul Rosenberg de Nova York, a Tòquia, a Madrid, etc. A Barcelona, també individualment, ho feu a la Galeria Jardí i a la Sala Gaspar. Participà en exposicions col·lectives importants: el Saló de Maig de París, el Saló de la Jove Escultura, la Biennal d'Anvers, l'Exposició Internacional del Musée Rodin, la Biennal de Carrara, la d'Escultura Francesa Contemporània, le Petit Bronze, etc. Hom li dedicà...  Segueix... 

117 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fentina  (Algemesí, Ribera Alta Despoblat i partida, a l'oest de la vila. La sèquia de Fentina pren l'aigua de la sèquia reial del Xúquer.

Anar a:    Feliu ]    [ Feliu i C ]    [ Fene ]    [ Fenollet ]    [ Fenollet, O ]    [ Fenollet i de S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -