A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ferrand ]    [ Ferrando ]    [ Ferrari ]    [ Ferre ]    [ Ferrer, C ]    [ Ferrer, Jo ]

Passem mitja vida imaginant i anhelant el futur: l'altra mitja, recordant el passat. (Manuel Bauxauli)

1 EUROPA - BIOGRAFIA

Ferrand, Benoït  (França, s XVII - Montserrat ?, Bages, s XVII)  Monjo francès. Professà a Montserrat. Actuà com a espia a favor de França, els anys immediats a la guerra dels Segadors (envià informacions escrites en tinta simpàtica al governador francès de Foix).

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrandell, Onofre  (Illes Balears, s XVI - Felanitx, Mallorca, 1522)  Funcionari reial. Era batlle reial a Felanitx, on fou mort pels agermanats mallorquins, als quals s'havia oposat.

3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ferrandell, son  (Valldemossa, Mallorca Occidental Emplaçament pre-talaiòtic, amb ceràmica campaniforme abundant. Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3.600 m2, on es localitzen cabanes i una conducció d'aigua de més de 70 m de llargada. Fora del recinte també foren construïdes cabanes i una cisterna. La vida del poble s'inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC. És el primer poblatInici página pre-talaiòtic a l'aire lliure localitzat a l'illa de Mallorca. W. Waldren en fou el descobridor i l'excavador. Les excavacions foren iniciades el 1979.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferràndez, Francesc  (Elda, Vinalopó Mitjà, s XVI – Tarragona, 1575)  Frare dominicà. Excel·lí per la seva pietat i les seves virtuts, que li donaren gran fama.

5 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Ferrandis, Berenguera  (Aragó ?, s XIII)  Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó. Documentada en 1248-51, en tingué un fill, Pere Ferrandis d'Híxar, que fou nomenat baró d'Híxar. Ha estat confosa sovint amb Berenguera Alfonso.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis, Gabriel  (Paiporta, Horta, 1701 – València, 1782)  Religiós. Escriví en castellà bon nombre d'obres piadoses. Sobresortí com a orador sagrat.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis, Lluís  (País Valencià, s XVI)  Poeta. El 1532 concorregué al concurs poètic celebrat a València en honor a la Concepció de Maria.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis, Vicent  (València ?, s XVI)  Poeta i brodador d'ofici. Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia. Cobles seves figuren entre els preliminars d'una Vida de Sant Honorat (València 1513), i tres poesies al Cancionero general d'Hernando del Castillo (edició d'Anvers del 1557). Publicà, en col·laboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció... En lloors de la Sanctíssima Creu (València 1515).

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis de Mesa i Moreno, Tomàs Manuel (o Fernández)  (València, v 1710 - 1772)  Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d'alcalde major de Gandia i de València, i alcaldeInici página del crim de l'Audiència valenciana. Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud, Joan  (València, 1480/85 – 1549)  Poeta i dramaturg. Lluità contra les Germanies i fou una figura destacada a la cort del virrei i als cenacles literaris de València. Mantingué relació amb poetes com Gassull i Fenollar, i també amb escriptors castellans, entre els quals gaudí de gran prestigi. Poeta bilingüe, la seva obra es conserva en el Cancionero General d'Hernando del Castillo (1511) i al d'Híxar, i recull cançons que glossen temes populars de l'època. De la seva obra en llengua catalana es conserven sis poesies, tres de les quals són cobles escrites a l'estil d'Ausias March; l'obra més important és La vesita (1525), farsa teatral bilingüe de tradició popular i costumista, que fou representada per a Germana de Foix. Les seves obres foren publicades el 1562.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis i Agulló, Marià  (València, 1887 - Xirivella, Horta, 1924)  Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El des/1915 participà en l'intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà. Dirigí el setmanari "Pàtria Nova" (1915) i col·laborà, en català, als diaris "La Correspondencia de Valencia" i "Las Provincias". Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis i Badenes, Bernat  (el Canyamelar, València, 1835 – Màlaga, Andalusia, 1885)  Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a ParísInici página pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l'Escola de Belles Arts de Màlaga. La seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El "baratero", El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d'ell (1876). Republicà, participà, a València, en els moviements revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrandis i Luna, Salvador  (València ?, s XIX – 1954)  Advocat i periodista. Fou membre de la Joventut Valencianista i col·laborador de "Pàtria Nova", de València, i, posteriorment, de "La Correspondencia de Valencia". Advocat de l'estat a Madrid, acabada la guerra civil fou nomenat delegat de Belles Arts a València. Obres: Valencia roja (1938), La hora de la economia (1939) i Urbanismo (1951).

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antoni Ferrandis i MonrabalFerrandis i Monrabal, Antoni  (Paterna, Horta, 28/feb/1921 – València, 16/oct/2000)  Actor de teatre i de cinema. Inicià la seva trajectòria com a actor de teatre amateur en diverses companyies a Paterna i a València. L'any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, Maria Guerrero i Lope de Vega de Madrid. Creà la seva pròpia companyia el 1972. El feren popular els seus treballs per a televisió (Verano Azul), així com el seu paper protagonista a la pel·lícula de J.L. Garci Volver a empezar (1982, Oscar a la millor pel·lícula estrangera). Actuà també, entre d'altres, a Mi querida señorita (1971) i Réquiem por un campesino español (1985).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferràndiz i Castells, Francesca  (Barcelona, 1921 – 1996)  Actriu. Debutà a set anys amb La glòria, de Ramon Garriga, i el 1931 va formar part de la companyia Vila-Daví. Amb el nom de Paquita Ferràndiz, haInici página realitzat una llarga i profitosa carrera en l'escena catalana amb obres de Guimerà, Sagarra i altres. Ha treballat també a televisió. El 1981 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrándiz i Castells, Joan  (Barcelona, 31/des/1919 – 1997)  Dibuixant i escriptor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Treballà en l'àmbit dels dibuixos animats i excel·lí en l'execució de nadales en les quals són protagonistes uns infants ingenus, àngels i pastorets d'actituds dolces i alegres. Il·lustrà el catàleg del festival Pau Casals d'Acapulco (1960), en el qual es presentà la primera audició mundial d'El Pessebre. Com a escriptor va publicar alguns llibres per a infants, il·lustrats per ell mateix (Mantingueu net el cor, Siguem-hi tots).

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferràndiz i Torremocha, Joan  (Alacant, 1888 – 1965)  Escriptor. És autor de bon nombre d'obres teatrals, moltes d'elles de caràcter festiu, com Vol sopar, amic? (1929) i Una mujer de ahora (1932). També publicà més d'una dotzena de novel·les de caràcter molt convencional, com La diablesa (1919), El divino pecado (1926) i La instigadora (1928).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrando, Francesc  (Barcelona, 1931 - )  Ceramista. Fou deixeble d'Angelina Alòs. Realitzà murals decoratius en els quals desposa jocs de colors sobre formes geomètriques (estació marítima de Barcelona). També és molt abundant la seva producció de peces de forma. Tenia el taller a Vallvidrera.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrando, Francesc  (Oliva, Safor, 1638 – València, 1723)  Religiós jesuïta. Excel·lí com a predicador. Traduí obres piadoses.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrando, Manuel  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino. És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa (Llotja), de la taula Miracle del cavaller de Colònia (sa Vall) i del tríptic de Mendia, de Manacor (Museu Diocesà).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrando, Moisès  (Reus, Baix Camp, 1892 - Catalunya, s XX)  Pedagog. El 1910 emigrà a l'Argentina. Hi dirigí algunes escoles. De tornada a Reus, fundà la revista "El Amigo", on féu bon nombre d'articles, defensant l'ideari catòlic.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrando de la Càrcer, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVI - 1594 ?)  Poeta. És autor d'un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada (1625) de pretensió moralitzant. L'obra tingué una gran difusió: hom en coneix diverses edicions a Barcelona, del 1694 i el 1865 a Palma de Mallorca i una de Girona, segurament del 1760. El seu fill i homònim fou també poeta.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrando de la Cárcer, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVI – 1652)  Poeta. Hom l'ha consideran possible fill de l'homònim. Fou algutzir del regne de Mallorca. Escriví el Vigilant despertador, obra moral mediocre i pedant, tanmateix elogiada per alguns poetes contemporanis de tercer rengle, en la qual es destaca la defensa de la llengua catalana que fa en el pròleg.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrando i Arnau, Francesc  (València, 1848 - Santiago de Compostel·la, Galícia, 1922)  Franciscà. Excel·lí molt com a predicador. Traduí i anotà les obres de sant Bonaventura i d'altres. Escriví en castellàInici página diversos treballs originals de caràcter religiós.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antoni Ferrando i FrancèsFerrando i Francés, Antoni  (Benicolet, Vall d'Albaida, 9/set/1947 - )  Filòleg. Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on fou catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d'Amèrica. Director de l'Institut de Filologia Valenciana (1983-86 i a partir del 1992), membre de la secció filològica de l'IEC (1983) i de la Junta de govern de l'AILCC (1985), s'ha dedicat a l'edició de textos medievals, entre els quals el Llibre del Consolat de Mar (1977), la Vida de Santa Magdalena en cobles de Jaume Gasull (1986) i l'Homilia sobre el salm 'De profundis' de Jeroni Fuster (1992). Pels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1993) i Els certàmens poètics valencians (1993) rebé, respectivament, el Premi de la Crítica del País Valencià i el premi Milà i Fontanals de l'IEC (1983). Al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l'Àrea d'Història de la Llengua, presentà la comunicació La formació històrica del valencià. Altres aportacions seves són Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d'Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982); La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987) i Un poeta inèdit del Barroc: Pere Jacint Morlà (1992).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrando i Roig, Joan  (l'Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 1980)  Arqueòleg. Llicenciat en teologia (Tarragona) i en arqueologia (Roma). Entre altres obres ha escrit Normas eclesiásticas sobre arte clásico (1940), Iconografía de los santos (1950), El arte religioso actual en Cataluña (1952), Construcción i renovación de templos (1963), etc. Dins L'art català, ha fet el capítol dedicat a l'art paleocristià (1955). Fou director de l'"El Anuario de Arte Sacro".

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrant  (Barcelona, 1806 – Madrid, 1917)  Llinatge d'artistes. Iniciada per Lluís Ferrant i Llausàs.

109 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ferrant i Fischermans, Alexandre  (Madrid, 1843 - 1917)  Pintor. Fill de Ferran Ferrant i Llausàs. Inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Lluís i després anà a l'escola de San Fernando (1857-61). Pensionat a Roma pel govern de la República. És autor de l'Enterrament de Sant Sebastià i de CisnerosInici página fundant l'Hospital de la Caritat a Illescas, entre altres obres. Dels seus nombrosos murals cal citar el realitzat per al Palau de Justícia de Barcelona. Guanyà primeres medalles a les exposicions nacionals del 1878 i el 1892. Pintor d'història, és, tanmateix, més apreciable pels seus apunts, vius i espontanis, i pels seus quadres de paisatges i figures, de colors vius i pinzellada nerviosa. Foren fills seus Alejandro i Àngel Ferran i Vázquez.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrant i Llausàs, Alexandre  (Barcelona, s XIX)  Músic. Germà dels pintors Lluís i Ferran.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrant i Llausàs, Ferran  (Palma de Mallorca, 1810 - El Escorial, Madrid, 1856)  Pintor. Germà de Lluís i d'Alexandre. Format a San Fernando de Madrid i a Roma, d'on tornà el 1843. Concorregué a diverses exposicions. Mestre del rei consort Francesc d'Assís, ingressà a l'Academia de San Fernando el 1848, any que també esdevingué pintor de cambra; el 1855 succeí Pérez Villaamil en la càtedra de paisatge de San Fernando. Es ben conegut com a paisatgista, sobretot per les seves vistes nocturnes. Fou el pare de Alexandre Ferrant i Fischermans.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrant i Llausàs, Lluís  (Barcelona, 1806 – Madrid, 1868)  Pintor i acadèmic. Germà d'Alexandre i de Ferran. Es formà a Madrid. Protegit per l'infant Sebastià Gabriel, el qual el pensionà dos anys a Roma i fou membre de l'Acadèmia de Nàpols. Fou pintor de cambra i catedràtic de pintura a l'escola de San Fernando (1861). Va destacar en la pintura dins la línia romàntica amb influències natzarenistes. És autor de quadres d'història: Santa Isabel (1858, Museo de Bellas Artes de Sevilla) i de retrats (Museo Romántico de Madrid).

31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Àngel Ferrant i VázquezFerrant i Vázquez, Àngel  (Madrid, 1/des/1891 – 23/jul/1961)  Escultor. Fill de Alexandre Ferrant i Fischermans. Estudià a Barcelona, Madrid i Viena. Cap al 1928 s'establí a Barcelona, on fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis, de la qual anteriorment havia estat deixeble. La seva primera exposició individual serví per a inaugurar la galeria Syra de Barcelona (1931). Fou membre dels grups d'avantguarda Els Evolucionistes i ADLAN. La seva obra evolucionà des d'una escultura clàssica i naturalista vers una depuració progressiva de la forma (L'escolar, Dansarina negra).Inici página Després realitzà construccions metàl·liques completament abstractes, que el portaren a la creació dels mòbils a base de peces de fusta tornejades i pintades, susceptibles de suggerir varietat de formes. Presentà aquestes obres per primera vegada al II Saló d'Octubre de Barcelona (1949), i guanyà el premi especial d'escultura a la XXX Biennal Hispanoamericana (Barcelona, 1955), juntament amb Pablo Serrano. Són també de molt interès els seus escrits, com el llibre La esencia humana de las formas.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrara, Guillem de  (Barcelona, 1297 - Santes Creus, Alt Camp, 1375)  Abat perpetu de Santes Creus. De pares italians. Abans de ser novici al monestir participà amb el seu pare a les lluites de Frederic de Sicília contra Nàpols (1315). Essent monjo gaudí de gran fama pel seu bon seny. Fou consultat pels reis Alfons III i Pere III. El seu abadiat durà 28 anys i marcà un període brillant en la comunitat. Les obres del monestir avançaren també molt en la construcció del claustre major. Es feren importants reformes i millores en altres indrets.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrari  (Lleida, s XIX)  Llinatge d'escultors, entre els quals sobresurt Josep Ferrari i Català.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrari i Billoch, Francesc  (Manacor, Mallorca, 1904 – Madrid, 1958)  Periodista i escriptor. Col·laborà als diaris "Informaciones" i "ABC" de Madrid. Escriví novel·les, obres teatrals i, sobretot, treballs de propaganda antimarxista i antifrancmaçònica. Es destaquen Mallorca contra los rojos (1936, amb pròleg del Conde Rossi), sobre la defensa de Portocristo, en la qual participà personalment, contra les forces del capità Bayo, ¡Masones! Así es la secta. Las logias de Palma e Ibiza (1937) i La masonería al desnudo (1939).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrari i Català, Bartomeu  (Lleida, s XIX - Barcelona, s XIX)  Escultor. Treballà amb el seu germà Josep a les reformes de l'altar major de l'església barcelonina dels sants Just i Pastor.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrari i Català, Josep  (Lleida, s XIX)  Escultor. Junt amb el seu germà gran Bartomeu féu les reformes de l'altar major de l'església barcelonina de Sant Just i Sant Pastor. Féu també escultures per a un saló de la Llotja barcelonina, col·laborà en el cadirat del cor del monestir de Montserrat i féu imatges per a la cartoixa de Montalegre i per a l'altar major de l'antiga església del Carme de Barcelona.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrari i Gonzàlvez, Ermerinda  (Elx, Baix Vinalopó, 1887 – Alacant, 1952)  Escriptora. És autora de contes i poesies de publicació esparsa i de la novel·la curta La que quería ser monja (1915). També conreà la música.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrarons i Abel, Miquel  (Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 1898 – Barcelona, 1974)  Escultor. Estudià a Olot i a Sant Feliu de Guíxols, amb els Berga, i també a Madrid, on visqué bastants anys. La seva obra, d'inspiració classicista, continguda i serena, ha estat llegada en gran part al seu poble. Exposà indivudualment a Barcelona (1924, 1926 i 1930), així com a l'Exposició Internacional del 1929 i, a Madrid, a la Nacional del 1930.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferràs, Fèlix  (Lleida, s XVIII)  Advocat i poeta. És autor de l'obra (inèdita) Discursos en cartas a la moda... con reflexiones morales y políticas en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabriel Ferraté i PascualFerraté i Pascual, Gabriel  (Reus, Baix Camp, 3/mar/1932 - )  Enginyer industrial i perit agrícola. Catedràtic d'automàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director (1969-72). Rector de la Universitat Politècnica (1972-76), fou nomenat després director general d'universitats i investigació i més tard director general de política científica. En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins al 1994. Professionalment s'ha especialitzat en elInici página camp de l'automàtica i de la informàtica, on ha desenvolupat sistemes de regulació del trànsit. Membre de diferents organismes internacionals (com la IFAC), director de l'Institut de Cibernètica i entre 1980-89 fou vice-president de la CIRIT. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Ferraté i SolerFerraté i Soler, Joan  (Reus, Baix Camp, 1924 - Barcelona, 12/gen/2003)  Escriptor. Germà de Gabriel Ferrater. Llicenciat en llengües clàssiques a Barcelona, n'ensenyà a la universitat de Santiago de Cuba (1954-61) i a la d'Oriente, i de literatura espanyola i comparada a la d'Alberta (Canadà), tasca que compartí amb la direcció literària de l'editorial Seix i Barral. Ha escrit i publicat diverses obres d'assaig humanístic: Carles Riba, avui (1955), Teoría del poema (1957), La operación de leer (1962), Dinàmica de la poesía (1968), La primavera del poblet de J. Carner (1979), Apunts en net (1991), Papers sobre Josep Carner (1994), etc. Traductor de l'anglès: Lectura de "La terra gastada", de T.S. Eliot (1977), i del grec modern, com Líricos griegos arcaicos (1967) i de les poesies de Kavafis: Veinticinco poemas de Kavafis (1971), Vuitanta-vuit poemes de Kavafis (1975), del qual ha reunit la seva obra poètica personal en un Catàleg general (1987). També ha tingut cura de l'edició de la poesia completa d'Ausias March (1979). La seva poesia és de tendència formalista i de continguts humanístics (Les taules de Marduk, 1970, i Llibre de Daniel, 1976). Ha recopilat en diversos volums l'obra pòstuma del seu germà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrater, César  (Reus, Baix Camp, 1897 - Catalunya, s XX)  Publicista. Fou un dels impulsors del nucli reusenc del partit de la Lliga Regionalista. Figurà a la redacció de "La Veu del Camp". També publicà poesies.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrater, Joan de la Creu  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1866 - Catalunya, s XX)  Tècnic agrònom. Era farmacèutic. Publicà diversos treballs sobre els conreus al Camp de Tarragona i també sobre botànica.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrater i de Janer, Esteve de  (Barcelona, 1812 – 1877)  Jurista. Fill de Santiago Ferrater i Boada. Es llicencià en dret el 1837. Fou revisor i censor d'obres teatrals i professor de dret civil a la Universitat de Barcelona. El 1842 fou un dels organitzadors de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 1844 fou relator interí de l'audiència de Catalunya, i el 1845, jutge de primera instància de Terrassa. El 1850 ascendí a relator titular de l'audiència, i el 1872 n'esdevingué relator secretari. Amb Pau Ferigle, publicà una recopilació de les lleis i disposicions reials promulgades en 1833-41. Col·laborà amb Josep Antoni Elias i d'Aloy, amb el qual publicà Manual de derecho civil vigente en Cataluña (1845), reeditat el 1864 i el 1885. Deixà una Memoria de impugnación de la soberanía independiente de Andorra (1845), un Código de Derecho internacional (1846), traduccions, etc.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrater i Feliu, Antoni de  (Barcelona, 1868 – 1942)  Pintor. Fill d'Antoni de Ferrater i de Llauder. Concorregué a la majoria d'exposicions de belles arts de Barcelona, i fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires. Conreà un paisatgisme proper al de Rusiñol, però de dimensions més petites, basat sovint en temes de Sitges.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrater i Lambarri, Carles  (Barcelona, 1944 - )  Arquitecte. Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (1987), de la qual és professor, té estudi propi des de 1971. Fou president de l'ADI-FAD (1985-92) i des del 1992 organitzador de la Biennal de Saragossa. Ha treballat sobretot a Espanya i ha rebut nombrosos premis d'arquitectura i disseny (premi FAD d'interiorisme, 1985 i 1992; premi Nacional Construmat d'Arquitectura, 1987 i 1993, entre d'altres. Ha dissenyat el nou jardí botànic de Barcelona, així com blocs d'edificis per a les vil·les olímpiques de Banyoles i Barcelona.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrater i Lambarri, Josep Manuel  (Barcelona, 1946 - )  Fotògraf i dissenyador gràfic. Realitzà estudis d'enginyeria agrònoma i a l'Escola Eina de Barcelona. A partir del 1985 començà a col·laborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries. Ha realitzat també catàlegs de moda i col·laborà habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia. L'any 1990 participà en l'exposició fotogràfica Catalonia '90 a Nova York.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Ferrater i MóraFerrater i Móra, Josep  (Barcelona, 30/oct/1912 – 30/gen/1991)  Filòsof i assagista. Fou deixeble de Joaquim Xirau a la Universitat de Barcelona, i publicà ja Cóctel de verdad el 1935. Exiliat el 1939, fou professor a Santiago de Xile primer i als EUA després. Ultra el grandiós Diccionario de la Filosofía (Mèxic 1941), amb constants reedicions, publicà nombroses obres sobre diversos aspectes filosòfics: història de la filosofia, lògica matemàtica, filosofia del llenguatge, ètica. etc, com, per exemple: Les formes de la vida catalana (1944), Cuatro visiones de la historia universal (Buenos Aires 1945), El llibre del sentit (Xile, 1948), El hombre en la encrucijada (Buenos Aires 1952), La ironía, la muerte y la admiración (Santiago de Xile 1952), Lógica matemática (1955), Una mica de tot (1961), El ser y la muerte (1962), La filosofia en el món d'avui (1965), El ser y el sentido (1967), La filosofia actual (1969), Indagaciones sobre el lenguaje (1970) Las palabras y los hombres...  Segueix... 

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrater i Pàmies, Joan  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1805 – 1866)  Farmacèutic. Membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, hi presentà diverses dissertacions sobre les produccions agrícoles de la seva comarca, entre les quals destaca una Memoria sobre el avellano y variedades que se cultivan en la Selva (1838).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrater i Soler, Antoni de  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Polític i ciutadà honrat de Barcelona. Afrancesat, regidor des del 1805 de l'ajuntament de la ciutat, fou l'únic que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de 1809 a 1812. Durant la incorporació de Catalunya a França (1812) continuà com a membre del consell municipal, i fou encarregat del proveïment de la ciutat.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabriel Ferrater i SolerFerrater i Soler, Gabriel  (Reus, Baix Camp, 20/mai/1922 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27/abr/1972)  Escriptor i linguïsta. Des del 1938 fins a l'ocupació alemanya s'estigué a Bordeus, on el seu pare era conseller del consolat d'Espanya. L'any 1950 començà els estudis de matemàtiques a la Universitat de Barcelona, que no acabà; més tard s'interessà per la crítica d'art. Després d'una estada a Hamburg, on treballà com a lector editorial, retornà a Barcelona. La publicació del seu primer llibre de poemes, Da nuces pueris (1960), produí un nou tombant en la poesia catalana contemporània. En la seva poesia queda palesa la seva vasta formació literària. Amb Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1967), se situà de manera definitiva en un lloc primeríssim dins la nova poesia. Tota la seva obra poètica ha estat recopilada a Les dones i els dies (1968). Vers el 1963 cursà la carrera de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment fou professor...  Segueix... 

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferratges i Mesa, Antoni  (Santiago de Cuba, 1839 – Barcelona, 1909)  Polític i advocat. Inicialment liberal, s'inscriví en el partit maurista. Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferraz y Cornel, Francisco Javier  (Madrid, s XVIII – València, 1850)  Militar. Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta. Col·laborà en la defensa de Tarragona. Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya (1822), i el 1835 ho fou de València; dimitì arran de la revolta d'aquell any.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerré i Gomis, Adelaida  (Barcelona, 1881 – 1955)  Brodadora. Formada a Llotja. Dirigí l'Escola Municipal d'Oficis de la Dona (1911-51). Classificà els brodats de diverses col·leccions i museus barcelonins. Guanyà diversos premis oficials i col·laborà en diverses publicacions. Publicà articles sobre indumentària al "Butlletí dels Museus".

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferré i Revascall, Josep  (Reus, Baix Camp, 1908 - )  Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ferrer  (Vilallonga ?, Rosselló, s XIII - França, s XIII)  Dominicà. El 1252 era prior del convent de Carcassona, i el 1272 i el 1278 ensenyà teologia a París, a la mateixa càtedra en què poc abans ho havia fet Tomàs d'Aquino, de qui rebé una marcada influència. Participà en una disputa quodliberal, de la qual es conserva el manuscrit; també es conserven alguns sermons que li han estat atribuïts. El seu pensament assenyala l'evolució de l'augustinisme cap a l'aristotelisme en la seva forma tomista, la qual acabà essent general dins l'orde dominicà.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Andreu  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l'exili forçat per l'expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Antic  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d'acceptar. Pel feb/1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Antoni  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1564 – Milà, Itàlia, 1634)  Gran canceller de Milà (1619-34). El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí (11 i 12/nov). Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae... (1641-43), de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d'I promessi sposi. El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l'estima en què fou tingut.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Antoni  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Organista. Fou ordenat sacerdot a Roma (1870). El 1872 fou nomenat sots-xantre de l'església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona (1885). Publicà Estudios históricos sobre el canto llano... (1885).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Antoni  (València, s XVII - Sant Joan de la Ribera, València, 1644)  Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d'escrits religiosos.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d'algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Antoni Pere  (Catalunya, s XV - Provença, França, 1472)  Eclesiàstic. Frare benedictí i abat de Montserrat el 1451, com a successor d'Antoni d'Avinyó. Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per alsInici página monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat. Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III. Aquest li conferí, el 1456, el comandament d'una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs. Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les constitucions de Catalunya. Fou diputat i president de la Generalitat de Catalunya (1458-61), i, com a tal, intervingué en defensa de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, Joan II. Deixà d'ésser diputat i president de la...  Segueix... 

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Arnau  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. El 1381, per ordre de Pere III el Cerimoniós, realitzà la versió existent de les Drassanes de Barcelona, obra d'excepcional interès en l'arquitectura gòtica de tipus democràtic. Transformava per complert la concepció de les velles drassanes, anteriors de cent anys. Féu un gran conjunt de vuit naus paral·leles, aptes per a la construcció simultània de trenta galeres. Anys després, aquestes naus foren prolongades i se n'afegiren tres de noves, però seguint la mateixa norma d'arcs en diafragma, altures iguals i cobriment de fusta.

107 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ferrer, baronia de  (Catalunya, 1881)  Títol concedit pel papa Lleó XIII al compositor Melcior de Ferrer i de Manresa.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Benet  (Catalunya, s XVII – Madrid, 1624)  Pretès heretge. D'origen jueu, fou cremat a Madrid perquè arrabassà l'hòstia de les mans d'un oficiant i la féu trossos. Sembla que era dement. Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença de que Catalunya era terra d'heretges i congraciar-se, així, el favor reial.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Benet  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - )  Ceramista. Es formà a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell i a l'Escola Massana de Barcelona. Vinculat de molt jove a l'avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d'objectes quotidians, és d'orientació hiperrealista. HaInici página dut a terme també happenings i diverses accions col·lectives amb participació del públic.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Bernat  (Catalunya, s XIII – Grècia ?, s XIV)  Mariner. Serví a l'estol de la Companyia catalana a Orient. Després del consell de guerra de Gal·lípoli, a primers de juny de 1305, en què hom decidí enfonsar les naus, passà a les forces de terra. A la batalla de l'istme d'Hexamílion aconseguí un bon cavall i les armes d'un cavaller grec. Amb aquest equip, encara que sense escut perquè no havia après de sostenir-lo a cavall, fou una de les figures de la batalla d'Apros. Confós per les seves armes amb un gran cavaller, fou escomès pel basileus Miquel, el fill de l'emperador, que el ferí a la mà amb l'espasa. Ferrer, armat amb un coltell cilíndrics dels anomenats brotxes, s'imposà al seu adversari. Després de molts cops a les parts cobertes, n'encertà un a la cara del fill de l'emperador, que caigué del cavall, però fou retirat pels seus abans de rebre un cop mortal.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Blai  (Catalunya, s XVII - Àustria ?, s XVIII)  Militar. Coronel de les forces que lluitaren contra Felip V durant la guerra de Successió. Tingué un paper important en la defensa de Barcelona (1713-14), i prengué part en l'expedició del general Rafael Nebot a les comarques. En caure la ciutat, fugí a Àustria, on, servint en l'exèrcit imperial, participà en la lluita contra els turcs.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Bonifaci  (Catalunya ?, s XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Bonifaci  (València, 1350 - Valldecrist, Alt Palància, 1417)  Jurista i eclesiàstic. Fou prior general de l'orde cartoixà, germà de sant Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa i es doctorà en dret civil i eclesiàstic i en teologia a Lleida. Fou professor de dret canònic a València a partir del 1376; assessor del justícia criminal a València el 1386 i jurat en representació de l'estament dels ciutadans durant el bienniInici página 1387-89. El 1389 representà la ciutat de València a les corts de Montsó, i, caigut en desgràcia, fou empresonat (1389-96). El 1396 ingressà a la cartoixa de Portaceli, de la qual fou prior (1400). En aquesta època, Benet XIII li encarregà diverses missions diplomàtiques: davant el duc d'Orleans (1400), i a la cort de França (1401). El 1402 fou elegit prior de la Grande Chartreuse i general de l'orde, i el 1408 Benet XIII...  Segueix... 

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Concepció  (Catalunya, s XIX – s XX)  Actriu. Era casada amb l'actor V. Daroqui. Al costat d'Enric Borràs estrenà el 1894, al teatre Novetats de Barcelona, l'obra d'A. Guimerà Maria Rosa. Es dedicà de preferència al teatre català, per bé que en féu també en castellà, amb Calvo.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferrer, el  (Isona, Pallars Jussà Raval del municipi, a l'antic terme de Figuerola d'Orcau.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Esteve  (Catalunya, s XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Esteve  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1664 - Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ferrer, Francesc  (Perpinyà, s XIV – s XV)  Pintor. D'estil de transició cap al gòtic internacional. La seva activitat apareix documentada entre 1398 i 1434. Hi ha possibilitats d'identificar-lo amb l'anomenat mestre de Camelàs. Se li atribueix un retaule de la Mare de Déu, repartit entre diverses col·leccions. El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà. Es retirà el 1411 per dedicar-se a l'exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabè els seus treballs en curs.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Francesc  (País Valencià, s XV)  Poeta. Es relacionà amb els poetes Pere de Torroella i Pere Martines. Autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d'un extens Conhort (1452-56), de caràcter misògin, que conté fragments d'obres de tretze poetes contra les dones. Fa difícil identificar-lo amb una altre poeta homònim autor d'un Romanç de l'armada del Soldà contra Rodes, datat el 1444, i d'altres diferents personatges no identificables com un sol individu.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Militar. A la batalla de Montjuïc (26/gen/1641) era un dels defensors del castell. Fou el primer a assenyalar els reforços catalans que arribaven a la fortalesa, circumstància que havia de decidir la gran topada d'aquella jornada. Combaté durant tota la guerra dels Segadors, en què anà ascendint. Decidida la guerra el 1652, amb la caiguda de Barcelona, lluità contra els francesos. Fou mestre de camp del terç de València. El 1654 era cap de la guarnició de Barcelona. Combaté posteriorment les infiltracions franceses a l'Empordà i al Ripollès.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Francesc de la Concepció  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l'ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l'epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Gabriel  Veure> Ferrer i Puig, Guillem.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Gregori  (València, s XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l'Acadèmia dels Nocturns amb el nom d'Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Guerau  (Catalunya, s XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Guillem  (Palma de Mallorca, s XVII - s XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Guillem  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Jaume  (Illes Balears, s XIV)  Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d'Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d'or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Jaume (I)  (Lleida, s XIV – s XV)  Pintor. Fou la figura més important de l'escola de Lleida. Influït primer pels Serra, posteriorment passà per una etapa de transició i es va acostar després a Borrassà. Les obres més conegudes de la primera època són els retaules d'Albatàrrec, el de la Pietat de Castelló de Farfanya, els de la Granadella, Benavarri, Tamarit de Llitera, Estopanyà i Albelda; d'un moment de transició és el retaule de Montsó, i de la segona època, el Sant Sopar i una taula amb escenes de la vida de la Verge. Hom li atribueix també quatre taules conservades a l'església de Sant Gregori the Great, a Nova York. Potser fou fill seu Jaume (II) Ferrer.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Jaume  (Catalunya, s XV)  Polític i jurista. Seguint les inspiracions de Joana Enríquez, anà per les comarques gironines per insurreccionar els remences i incitar-los a organitzar-se contra els nobles rebels a Joan II. Posteriorment, dirigí les forces remences de diversos llocs, secundant puntualment Verntallat. Joan II li tingué sempre una especial estima. Potser fou pare d'un altre Jaume Ferrer, escrivà reial, que tingué un paper molt important en els preparatius de la sentència arbitral de Guadalupe (1486).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Jaume (II)  (Lleida, s XV)  Pintor. Possiblement fill de Jaume (I) Ferrer, influït per Bernat Martorell, és autor del retaule de Verdú (v 1434, al Museu Episcopal de Vic) i, molt probablement, del de la Mare de Déu, a la capella de la Paeria de Lleida, fet vers el 1439. El 1457 pintà el retaule d'Alcover. Hom conserva el de Sant Julià d'Aspa (Museu Diocesà de Lleida) i un retaule de Sant Jeroni (col·l. Fontana, Barcelona). Treballà amb Pere Teixidor cap al 1439. Fou un colorista excel·lent del segon període gòtic internacional català. El seu taller va ésser continuat pel seu fill Mateu Ferrer.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Jaume  (Mallorca, s XV - Portugal ?, s XV)  Navegant i matemàtic. L'infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l'Acadèmia de Ciències.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Jaume  (València, s XVI – s XVII)  Metge. És autor d'un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Jaume  (l'Alcora, Alcalatén, s XVII - Castelló de la Plana, 1717)  Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Jeroni  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era guanter de professió. O ell o el seu pare destacaren el 1674 en l'organització de la defensa de les costes del Principat contra els francesos. A les eleccions del 30/nov/1713 sortí elegit Conseller Sisè, al consistori presidit per Rafael Casanova, trobant-se la ciutat en ple setge borbònic. Cooperà molt a la defensa. Assistí a les sessions del 4/set/1714, en que fou rebutjada una proposta de rendició feta per l'enemic, i a les dues del dia 11/set, la primera a Can Gorgot, en plena batalla final, i la segona sota les voltes de Sant Antoni, poc abans de ser feta la crida a parlament. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan  (Catalunya, s XV – s XVI)  Marí. Serví a les guerres d'Itàlia en temps de Ferran II. El 1495 obtingué bons èxits contra vaixells francesos, en aigües de Nàpols.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan  (Catalunya, s XVI)  Mestre de tapissos. El 1561 féu els vint grans tapissos dels goigs de la Mare de Déu, per a la seu de Girona.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan  (Tremp, Pallars Jussà, s XVI – Barcelona, 1636)  Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1574. Amb el pseudònim de Fructuós Bisbe Vidal deixà escrits un Memorial de algunos tratados espirituales i una Oración de Felipe III rey de España.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan  (Catalunya, s XIX - s XX)  Cantant. Ha col·laborat amb el cor Al·leluia i amb l'agrupació Ars Musicae. S'ha destacat en recitals de lieder i com a solista, en festivals celebrats a Barcelona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Joan  (Igualada, Anoia, s XX – París, França, 1978)  Anarco-sindicalista. Dirigent de la CNT d'Igualada, dirigí, a l'exili, diferents revistes, entre les quals "Umbral" (París 1962-70). Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista (1957) i De l'Anoia al Sena sense presa (1966) i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d'Interpretació llibertària del moviment obrer català (1947).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan Baptista  (Girona, 1851 – 1901)  Escriptor. Exercí la seva carrera d'advocat a Girona. Militava al partit conservador. Fou diputat provincial, així com president de la diputació gironina de 1884 a 1890. Col·laborà a la premsa catalana. Publicà diverses obres com el romanç històric Lo siti de Girona, el quadre de costums en vers L'hereu (1875), el recull Poesies catalanes (1875) i el poema La derrota de Bellefonds.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan Bartomeu  (Catalunya, s XIV – s XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l'expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l'Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d'un important atac dut a terme per vescomte de Narbona.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan Francesc  (Illes Balears, s XVII - Àustria, s XVIII)  Militar. Essent capità d'artilleria, es posà al servei de les tropes de l'arxiduc Carles en la guerra contra Felip V. Ascendit a coronel, intervingué en diverses campanyes per Aragó i pel Camp de Tarragona. Sortí del país el 1713 amb els vaixells anglesos, seguint l'ordre d'evacuació de l'emperador. Cap al final del setge de Barcelona (ago/1714), entrà secretament a la ciutat com a delegat del virrei de Mallorca, marquès de Rubí, per negociar conjuntament la capitulació de l'illa amb la de Barcelona, a canvi de conservar les Constitucions del país. Rebutjada aquesta proposta, el setembre fou un dels tres delegats de Villarroel per negociar la capitulació de Barcelona amb el duc deInici página Berwick. Un cop caiguda la ciutat, emigrà a Àustria i serví a l'exèrcit de l'emperador.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan Francesc  (Barcelona, s XVII)  Mercader. És autor d'un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Joan Ramon  (Catalunya, a 1448 - d 1464)  Jurista. Estudià dret civil a Bolonya, on es doctorà el 1448, i fou professor a la Facultat de Dret de l'Estudi General de Lleida. Se n'han conservat les tesis del doctorat i el judici del tribunal, format per cinc professors bolonyesos; d'aquestes obres es dedueix que s'interessà per estudis crítics de la història del dret: Oratio ad probandum iura digestorum pene innumerabilia post Christi adventum fuisse constituta. Comptà també una col·lecció de Concilia, en dues parts (1462 i 1464), i una Matricula jurisconsultorum de Barcelona, que aplicava al país el seu interès per la història del dret. Les seves opinions foren preses en consideració per juristes posteriors. Pere Miquel Carbonell el recorda en De viris illustribus catalanis.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Josep  (Barcelona, s XVII – mai/1646)  Ciutadà de Barcelona. Diputat i fiscal de la generalitat. Durant la guerra dels Segadors estigué implicat en una conspiració contra els francesos, originada a Tarragona per l'ago/1645 i seguida per molts nobles, eclesiàstics i ciutadans de Barcelona i, en especial, pel batlle de Mataró. Fou detingut el 16/mar/1646, i fou ajusticiat al principi del maig. El govern francès, però, intentà després de rehabilitar-lo.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Josep  (València, s XVII - 1682)  Franciscà. És autor d'obres filosòfiques en llatí.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Josep  (Palma de Mallorca, 1715 - s XVIII)  Pintor. És autor d'obres de caràcter religiós.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Josep  (Palafrugell, Baix Empordà, 1875 – 1918)  Escriptor. Estudià dret a Barcelona. Fou jutge a Palafrugell, on dirigí el setmanari regionalista "Baix Empordà". Publicà a les seves pàgines, amb el pseudònim d'Anco Màrcio, unes impressions literàries sota l'epígraf d'Instantànies. Amb aquest títol foren reunides en un volum d'edició pòstuma (1921).

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Josep Francesc  (l'Alcora, Alcalatén, 1745 – València, 1815)  Pintor i ceramista. Es formà a l'Acadèmia de Sant Carles, de València (1767-76), d'on esdevingué després acadèmic. Es dedicà a la pintura religiosa i, principalment, a la de flors. L'any 1781 establí una important fàbrica de ceràmica a Ribesalbes i el 1799 fou nomenat director de la d'Alcora, sense perdre la propietat de l'altra.

Anar a:    Ferrand ]    [ Ferrando ]    [ Ferrari ]    [ Ferre ]    [ Ferrer, C ]    [ Ferrer, Jo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -