A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ferrer, L ]    [ Ferrer, V ]    [ Ferrer i A ]    [ Ferrer i D ]    [ Ferrer i E ]    [ Ferrer i G ]

El Cristianisme podria ser bo, si algú intentés practicar-lo. (George Bernard Shaw)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Leopold Josep  (Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)  Religiós jesuïta. Fou poeta en castellà i en català, així com autor de traduccions en vers de textos religiosos, de les Geòrgiques de Virgili i de l'Art poètica d'Horaci.

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ferrer, Lleó  (Perpinyà, 1833 – 1903)  Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l'Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la. Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Lleonard  (València, v 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l'orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades ambInici página esdeveniments polítics de l'època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Lluís  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari "El Constitucional". Escriví diversos llibres sobre fets d'actualitat.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Mateu  (Lleida, s XV – s XVI)  Pintor. Fill de Jaume (II) Ferrer i continuador del taller familiar. Documentat a Sixena el 1503. Resta d'ell un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona).

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Miquel  (Almenara, Plana Baixa, s XVI)  Catedràtic de medicina i d'humanitats a l'estudi general de Lleida. El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles. Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio (València 1562) i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina (Lleida 1572 i 1578), probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la Península Ibèrica.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Miquel  (Saragossa, Aragó, 1526 – Barcelona, s XVI)  Jurista. Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l'advocacia i la judicatura. Establert a Barcelona, fou membre del consell reial. És autor del tractat Observationes sacri regii Senatus Cataloniae, editada el 1602 per Segimon Despujol.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Miquela  (País Valencià, s XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles (1777).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Pere  (Catalunya, s XIV - s XV)  Doctor en lleis. Fou delegat del comte Jaume d'Urgell davant el Parlament de Catalunya durant l'interregne 1410-12, on hi tingué algunes actuacions remarcables, com la feta a Tortosa el 28/oct i el 29/nov/1411. Defensà també la candidatura del comte, tramès per la mare d'aquest, Margarida de Montferrat, davant els nous compromissaris ja reunits a Casp.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Pere  (Illes Balears, s XVII – s XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer, Pere Joan  (Illes Balears, s XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l'alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Plàcid  (Barcelona, s XVII - Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l'hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Rafael  (Valls, Alt Camp, 1566 – Perú, 1611)  Jesuïta. Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà (1602) el sector dels indis cofanes, al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums. Fou assassinat en una revolta. Fou el primer europeu que penetrà en diverses parts d'aquell país. Escriví el primer llibre referent a la llengua cofana.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Rafael  (Barcelona, s XV)  Diplomàtic. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1430, amb Lluís Servent, anà a l'illa de Rodes, possessió de l'orde de l'Hospital, de la qual era mestre Antoni de Fluvià. Aquest havia preparat una pau entre Alfons IV i el soldà d'Egipte, el qual havia enviat a Rodes els seus ambaixadors. Les dues delegacions signaren aleshores el tractat.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer, Ramon  (Barcelona, 1777 – 1821)  Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l'Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801. És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l'ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d'Habert. Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l'execució dels implicats en la Conspiració de l'Ascensió (fou confessor d'un d'ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna. Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.

16 CATALUNYA NORD - GEO GRAFIA

Ferrer, riu  (Vallespir Riu, afluent esquerrà del Tec. Neix a l'est del massís del Canigó, al vessant meridional del puig de l'Estela, prop de la torre Avetera. Desemboca al seu col·lector a Arles. A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l'antic priorat de Sant Pere de Riuferrer.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Simó  (Barcelona, 1751 – s XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l'època en la seva especialitat.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferrer, venta de  (Almussafes, Ribera Baixa)  Hostal, al límit amb el terme de Silla (Horta), a la bifurcació de les carreteres de València a Alzira i a Cullera.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer, Vicenç  (Barcelona, s XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. FouInici página abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vicenç Ferrer i MonchoFerrer, Vicenç  (Barcelona, 5/mai/1920 - Anantapur, Índia, 18/jun/2009)  Filantrop i cooperant. Estudià dret i a 24 anys ingressà a la Companyia de Jesús. El 1952 s'incorporà a missions a Bombai, on estudià teologia, i el 1956 fou ordenat sacerdot. Des del 1964 inicià una important tasca humanitària a l'Índia, on lluità contra el sistema de castes i reclamà la dignitat humana dels anomenats intocables. Aquest fet li provocà l'enfrontament amb el govern de l'estat de Mahäräshtra, que en sol·licità l'expulsió del país. El 1968 fou proposat com a premi Nobel de la pau. El 1969 deixà l'Índia, on fou posteriorment readmès gràcies a la intervenció d'Indira Gandhi i a les mobilitzacions populars de suport. El 1970 deixà la Companyia de Jesús i començà a treballar al districte d'Anantapur amb un grup de voluntaris laics, i, a través de la fundació que porta el seu nom, continuà aplicant el seu model de desenvolupament econòmic, que entre el 1970 i el 1974 permeté la construcció de 4.000 pous. El 1998 rebé el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia i el 2008 fou elegit Català de l'Any.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Vicent  (València, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1411)  XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant. Mestre en teologia i almoiner de Joan I; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d'Agulló. Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya. El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de laInici página comunitat, fet insòlit fins aleshores. Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

sant Vicent FerrerFerrer, Vicent  (València, 23/gen/1350 - Gwened, Bretanya, França, 5/abr/1419)  Eclesiàstic, escriptor i sant. El 1367 va a l'orde dels dominics, de la qual va ésser nomenat predicador general el 1389. Va escriure el 1380 el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate, en defensa del papa d'Avinyó Climent VII. Benet XIII el va cridar a la cort papal i el va nomenar capellà domèstic. Influit pel papa i la cort de Castella, va contribuir com a compromissari de Casp a imposar el candidat Ferran d'Antequera. Les seves predicacions, d'una gran habilitat, van obtenir conversions multitudinàries impressionants. Del 1412 al 1416 es va dedicar a la conversió dels jueus i va recòrrer la península ibèrica.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Vicent  (València, 1605 – Salamanca, Castella, 1683)  Frare dominicà. Professà al convent de San Esteban de Salamanca, del qual esdevingué prior; durant 18 anys fou regent d'estudis sobre sant Tomàs del Col·legi de Minerva, de Roma. És distingí pels seus estudis hebraics i pels seus escrits teològics. Fou un notable glossador de les doctrines tomistes, sobre les quals escriví importants obres: Tractatus theologicus (Salamanca 1675-1690) i Tractatus de vertutibus theologicis (Roma 1669).

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Vicent  (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 - Albalat dels Sorells, Horta, 1738)  Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d'un petit manual de teologia tomista.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer, Vicent  (Gandia, Safor, s XVII - País Valencià, s XVII)  Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d'una obra docent.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer Bassa, Jaume  Veure> Bassa, Ferrer.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer de Blanes, Jaume  (Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523)  Cosmògraf, escriptor i mercader. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1466 al 1474 visqué a la cort de Ferran I de Nàpols, on estigué al servei de la comtessa Caracciolo. Possiblement va realitzar estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s'interessà per la mineralogia. A partir del 1474 realitzà un sèrie de viatges pel Mediterrani oriental, visità diverses ports i comercià amb pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d'on solament s'absentà per a un nou viatge a Nàpols (1488) i per a diverses missions a Castella. En aquesta època gaudia d'un gran prestigi com a cosmògraf; els Reis Catòlics li consultaren el projecte colombí, i després de la firma del tractat de Tordesillas (1494) fou cridat a la cort. El 1495 féu un informe del tractat acompanyat d'un mapa on hi havia traçada la línia de demarcació. L'any següent fixa la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort. La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfol Colom i amb Ferran I de Nàpols fou publicada a Barcelona el 1544. Interessat també per la literatura i per la mística, escriví Sentències catòliques del diví poeta Dant.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer de Guissona, Jeroni  (Catalunya, s XVI – 1641)  Escriptor. Fou canonge de Guissona. El 1614 concorregué en un certamen poètic en honor de Teresa de Jesús amb unes Cobles a l'estil d'Ausiàs Marc, d'una escassa qualitat i d'un llenguatge arcaïtzant, i el 1618 en un altre dedicat a la Immaculada Concepció, amb unes octaves només conegudes pel Vexamen que el capità Moradell féu d'algunes obres presentades. Tampoc no se'n conserva l'obra, potser en prosa, Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia. Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, Selva de vàries sentències..., llibre de màximes en vers, d'intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part, amb el nom de Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències (1623).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer de la Sala, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Mercader. Vers el 1360 partí cap a Grècia i s'establí al ducat d'Atenes, aleshores sota el domini català. El 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Livàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses. La traició dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans i, assassinat llur cap Guillem d'Almenara, Ferrer aconseguí d'escapolir-se, i s'establí a Negrepont (Eubea). El rei Pere III el Cerimoniós li reconegué el mèrit i els serveis.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer de Maians  (Catalunya, v 1230 - d 1275)  Dominic. Conegut també per Ferrer el Català o Ferrer de Catalunya. Deixeble de Tomàs d'Aquino. Estudià a París el 1259, i, en tornar a Barcelona, hi portà les obres primerenques del mestre, que estengué des de l'escola del convent de Santa Caterina. El succeí en la càtedra de teologia dels dominics de la Universitat de París, després que aquell l'hagué de deixar perseguit per les seves idees. Escriví: Quodlibet: De pertinentibus ad creatorem et de pertinentibus ad creaturam, Quaestio disputata: Utrum primi motus vel cogitatio de re illicita sit peccarum, un altre quodlibet i alguns sermons. Ferrer de Maians sembla que ha de ser considerat l'iniciador i el propugnador principal del tomisme primitiu a Catalunya.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria  (Requena, Plana d'Utiel, 1814 – València, 1894)  Polític. Propietari rural important, milità en els partits moderat i conservador. En recompensa a la seva tasca a favor de la restauració borbònica (1874), Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans (1877). Fou diputat a corts en diverses legislatures i senador per la província de València des del 1891.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer de Salona  (Barcelona, s XIV)  Mercader. Devers el 1360 emigrà a Grècia. S'instal·là al ducat d'Atenes, dominat llavors pels catalans. El 1380 cooperà de forma distingida a l'heroica defensa contra les companyies navarreses del castell de la Livàdia, ciutat on segurament visqué. Traïts pels grecs els defensors de la fortalesa, i assassinat llur cap Guillem d'Almenara, Ferrer de Salona encara pogué escapar. S'establí aInici página Negrepont (Eubea). El rei Pere III reconegué el mèrit dels seus serveis.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer de Sant Jordi i Figuera, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1712 – 1792)  Doctor en lleis. Nebot d'Antoni Figuera i Garcia. És autor d'un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca..., que comprèn de l'any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Campaner.

33 CATALUNYA - LITERATURA

Ferrer de Tall, El  (Catalunya, 16/mai/1874)  Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea. Tracta el tema de l'honor seguint els models del teatre romàntic. Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d'aficionats. Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Amer, Joaquim  (Verges, Baix Empordà, 1921 – 1996)  Instrumentista, compositor i director. Pertany a una vella nissaga de músics del Baix Empordà. Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona. De producció sardanista molt limitada, però d'alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L'avi de casa, Reviu la il·lusió, etc.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Armenteres, Francesc  (Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)  Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Bargalló, Anselm  (Capellades, Anoia, 16/abr/1882 – Montserrat, Bages, 26/abr/1969)  Músic. Monjo benedictí. Estudià a Roma, Nàpols i Barcelona. Fou nomenat mestre de capella de l'escolania de Montserrat (1911-33), on s'havia format a la seva infantesa amb J.B. Guzmán. Renovà els estudis teòrics iInici página instrumental i donà una gran importància a l'educació de la veu. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català, sobre el qual publicà diferents escrits a "Vida Cristiana". Va escriure nombroses composicions religioses com: una Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines, un tedèum, un al·leluia, un himne a sant Benet, etc. El 1939 aplegà, a Barcelona, el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Bauçà, Miquel  (Palma de Mallorca, 1770 - sa Vileta, Palma de Mallorca, 1857)  Periodista, poeta i libel·listà bilingüe. Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia (1795-1816). El 1835 fou exclaustrat i es reclogué a sa Vileta, l'església de la qual féu construir. Es destacà durant la Guerra del Francès per la defensa aferrissada de l'absolutisme i per l'atac del focus liberal, sobretot de l'"Aurora Patriòtica Mallorquina", que li valgueren l'enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica; no dubtà a servir-se de la trona i, especialment, del seu "Diari de Buja", que el convertí en personatge popular. També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la publicació d'un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver. És autor d'una obra copiosa, en bona part inèdita i dispersa, que comprèn obres de caràcter teològic, filosòfic, moral, miscel·lani i satíric, sovint en català col·loquial, llengua de la qual publicà una ortografia. També fundà el "Nou Diari de Buja" i la "Lluna Patriòtica Mallorquina", periòdics antiliberals i d'un reaccionarisme intransigent. Tant sols són interessants pel fet d'aparèixer escrits en català.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Bigné, Rafael  (València, 1836 – 1892)  Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867). Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l'assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista "Lo Gai Saber" (1878). Sostingué amb Víctor Balaguer unaInici página polèmica en la qual defensà la tesi de l'apoliticisme de la Renaixença.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Budoi, Narcís  (Anglesola, Urgell, 1804 - Catalunya ?, v 1863)  Eclesiàstic. Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera, i el 1835 fou nomenat rector de Castelltort (Solsonès). Incorporat a les forces carlines com a vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga. Tingué una intervenció important en el destitució del comte d'Espanya com a capità general carlí i en el seu assassinat. Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Burgués, Simó  (Barcelona, 1751 – 1823)  Arquitecte i enginyer. Fou membre de l'Academia de San Fernando de Madrid. Dirigí el Colegio de Guardiamarinas de Cartagena (1789). Més tard s'establí a Barcelona, on fou director de les obres del port.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Cabrera, Emili  (Cullera, Ribera Baixa, 1888 – 1962)  Pintor i il·lustrador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell. Viatjà a París i a Roma i després s'establí a Cullera. Conreà el paisatge, d'estil realista i coloració brillant.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Calatayud, Pere  (València, 1860 – 1944)  Pintor i acadèmic. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d'Antoni Cortina. Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus. Condecorat amb la creu d'Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l'Escola de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals. Entre les seves obres cal citar Salvament d'un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Calbetó, Felip  (Arenys de Mar, Maresme, 1893 - Barcelona, 1976)  Industrial i economista. Col·laborà en la creació de l'Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar (1929), del patronat del qual fou president (1936-56). Sobre qüestions d'economia va publicar Tabla de precios de venta (1929), Los factores económicos y el momento político catalán (1933), Nacionalismo económico español (1934), Armas de los imperialismos plutocráticos (1938) i Política nacionalista (1939). També va traduïr de l'italià diverses obres. Fou membre del patronat de l'Arxiu Històric i del Museu Fidel Fita d'ençà del 1935.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Carrió, Ignasi  (Barcelona, 1848 – 1899)  Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l'ensenyament; col·laborà en "Lo Gai Saber", "La Ilustració Catalana" i "La Bandera Catalana". Escriví Gramática histórica de las lenguas castellana y catalana (1882), Gramática catalana (1874) i Ortografía de la lengua catalana (1879), a més de nombroses obres sobre l'educació, especialment la femenina.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Cassà, Francesc  (Illes Balears, s XIX – 1897)  Metge. Gaudí de gran prestigi. Deixà nombrosos escrits professionals.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Castro, Joan Baptista  (València, 1694 – 1748)  Prelat. Era doctor en ambdós drets. Fou canonge de València. Felip V el nomenà bisbe de Lugo el 1745. Després li fou conferit el bisbat de Calahorra, però morí abans de prendre'n possessió. És autor d'alguns escrits de dret canònic.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Clariana, Lluís  (Mataró, Maresme, 1909 – 1970)  Historiador. Fundà l'Obra de Sant Francesc (1945), dedicada a la restauració d'ermites de la comarca. Fou director de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró. Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes (1961), Valldeig (1966) i, de més importància, Santa Maria de Mataró, en dos volums (1968-70).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Codina, Antoni  (Barcelona, 1837 – 1905)  Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes "Barcelona Alegre" i "La Tomasa". Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals Les relíquies d'una mare (1866), El pagès de l'Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L'escolanet de la Pobla (1902), i obres d'exaltació nacional, com Un manresà l'any vuit (1879) i Otger (1885). És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona (1868), Tenorios (1900), etc.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Coll, Josep F.  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 - )  Escriptor. Residí a Barcelona des del 1927. És autor de diverses col·laboracions de premsa. Ha publicat la novel·la Glòria (1926) i l'obra teatral La prova del foc (1957).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Corriol, Antoni  (Vic, Osona, 1849 – Barcelona, 1909)  Pintor. Fou professor de l'Escola de Belles Arts. Excel·lí en la pintura de tipus i costums, dins un estil academicista. Té obres als museus de Barcelona i Girona.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Crespí, Assumpta  (País Valencià, s XVIII – València, 1818)  Pintora. Excel·lí en les obres al pastell.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Dalmau, Eugeni  (Mataró, Maresme, 1871 - Terrassa, Vallès Occidental, 1934)  Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l'estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català. Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d'Història Natural. Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i de Bruguera, Melcior  (Barcelona, 1822 – 1890)  Jurista. Primer marquès de Cornellà (1889). Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1874), del I Congrés de Jurisconsults Catalans (1881) i de l'Acadèmia de Jurisprudència, i quatre vegades degà del Col·legi d'Advocats (a partir del 1873). També fou president de la diputació de Barcelona (1875-78) i senador (1881). Defensà la unificació del dret civil d'Espanya, tot mantenint, però, algunes de les pecualiaritats del dret català. És autor d'Influencia del estado social sobre la legislación (1883).

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i de Calatayud, Joan  (València, 1547 – 1626)  Cavaller de Montesa. És autor d'unes constitucions o definicions per al seu orde, publicades el 1593.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i de Cardona, Lluís  (València, 1568 – 1641)  Poeta. Fou governador de València (1621) i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns. Conreà la poesia en castellà. Excel·lí com a mecenes de l'activitat literària. Hom l'identificà, erròniament, amb l'autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i de Guissona, Jeroni  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Veure> Ferrer de Guissona, Jeroni.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i de Lloret, Josep Maria  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1864 – Barcelona, 1911)  Enginyer. Realitzà bons treballs de repoblació forestal, especialment a la conca del riu Francolí, i fou autor d'escrits que s'hi referien.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i de Manresa, Melcior de  (Peralada, Alt Empordà, 1821 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1884)  Compositor. Estudià dret, a Bolonya, i música amb Josep Barba a Barcelona. Compongué nombroses obres religioses, de les quals destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater (1873). Escriví una òpera en dos actes (Guidita) i una sarsuela (Una broma pesada). També és autor de Primera fantasia (1843), d'una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre, per a quatre mans. Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo. Li fou concedida la baronia de Ferrer.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i de Milà, Antoni  (València, 1643 - Sogorb, Alt Palància, 1707)  Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l'Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València, fou nomenat bisbe titular d'Heliòpolis i auxiliar de València (1686). A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i de Sant Jordi, Vicenç  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1823)  Militar i escriptor. Era comte de Santa Maria de Formiguera. Escriví obres d'història política i militar.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Destorrent, Pere Joan  (Catalunya, 1431 - castell de Burriac, Maresme, 1502/04)  Escriptor i polític. Nét, de part de mare, de Pere Destorrent i nebot d'Antoni Pere Ferrer. Després d'una primera joventut turbulenta, començà a intervenir en les lluites polítiques del seu temps. S'uní a la Biga contra el lloctinent Galceran de Requesens (1455). Es distingí en diversos fets militars en la guerra contra Joan II. El 20/oct/1462 fou nomenat governador del Rosselló i la Cerdanya, el 6/jul/1466 capità de l'Empordà (en indivís amb Bertran d'Armendaris) i diputat de la Generalitat (1465). L'any 1466 fou enviat amb un gran estol i dos mil homes a socórrer Tortosa, Amposta i Maó, el 21/nov/1467 contribuí a la gran victòria de Viladomat, i el 29/des/1470 participà en la presa de Cadaqués. Quan es va adonar que no podien guanyar...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Domènech, Joan  (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934)  Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d'Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia). Fou germà de Josep i de Lluís.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Domènech, Lluís  (Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)  Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d'Urgell. Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa. Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i d'Orga, Josep  (País Valencià, s XIX – 1881)  Impressor. Fill d'Antònia d'Orga. Publicà treballs bibliogràfics i escrits defensant la prioritat de València sobre les altres ciutats hispanes en la introducció de la impremta.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Escofet, Maria Rosa  (Barcelona, 1916 - )  Mestra. Estudià magisteri a Barcelona. Creà, amb un grup d'amigues, un centre on feien cercles d'estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d'activitats i ensenyaren també labors casolanes. Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d'una nombre d'activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d'estudiants, escola de jardineres, escola d'art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l'Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Espelt, Emili  (Barcelona, 1899 – 1970)  Dibuixant, decorador i escenògraf. Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d'un estil semblant al d'aquell. Col·laborà a les revistes "D'Ací i d'Allà" (des del 1918) i "La Veu de Catalunya" (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid. Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema. A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Esteve, Joan Baptista  (Girona, 1851 – 1901)  Jurisconsult i poeta. Membre fundador i president de l'Associació Literària de Girona (1872-1901), va dedicar-se a escriure a diverses revistes de Girona i de Barcelona. Afiliat al partit conservador, presidí la diputació de Girona en 1884-90. És autor de poesies líriques i històriques en català.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Esteve, Josep  (Girona, 1835 – Barcelona, 1916)  Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà. El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista. És autor d'obres per a guitarra.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Estruch, Marià  (Igualada, Anoia, s XIX - 1900)  Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques. Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques. Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Fernández, Josep Antoni  (Andalusia, v 1833 - Catalunya, s XIX)  Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l'antologia de Los trobadors moderns (1859). Fou fundador i director del setmanari il·lustrat "El Cafè" (1860). En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d'actual·litat, com la guerra d'Àfrica, en obres com A l'Àfrica, minyons! (1859) i Ja hiInici página van, a l'Àfrica (1860), entre les més conegudes.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Ferrer, Tadeu Miquel  (Besalú, Garrotxa, 1764 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1827)  Marí. Publicà una Memòria sobre les fortificacions costaneres catalanes. Assaltà Toló en la Guerra Gran (1793) i el fort de caputxins de Mataró en la guerra del Francès. Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos. Fou nomenat cavaller i noble (1819) i comandant militar de marina de Palamós (1824).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Ferrer i FitóFerrer i Fitó, Rafael  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 22/mai/1911 – Barcelona, 26/mar/1988)  Violinista i compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on el 1950 aconseguí el premi extraordinari de composició. Deixeble d'Eduard Toldrà, de Lluís Millet i d'Enric Morera. Fou concertino i sots-director (1944-62) i director interí (1962-67) de l'Orquestra Municipal de Barcelona i sots-director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78). Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1969-81). De les seves composicions destaquen especialment Suite Mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua, estrenat a París el 1952, Concert per a violí i orquestra en si menor (1958), la suite Una nit de Nadal (1960), La tarde, la noche y el amanecer (1962), premi Itàlia de la RAI 1962, Mediterrània-3 (1976), De la terra, del mar, Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980) i Erols (1982). Orquestrà peces de piano de Granados i n'enregistrà en disc dirigint l'Orquestra del Conservatori de París.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Galzeran, Feliu  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, s XIX - Tarragona, s XIX)  Escultor. Després de fer estudis a París i a Roma, instal·là el taller a Tarragona. Va fer nombrosos altars de guix per a esglésies de les comarques tarragonines. Així mateix, és autor del monument a Roger de Lloria, a Tarragona, i de la decoració de la Universitat Pontifícia de la mateixa ciutat.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Galzeran, Filomena  Veure> Filomena de Santa Coloma.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Ganduxer, Jacint  (Barcelona, 1899 - Cuba ?, s XX)  Inventor. S'establí a Cuba. Patentà un bon nombre d'invencions, entre les quals figuren un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Garcés, Miquel  (Lleida, 1817 – 1892)  Polític i advocat. Germà de Ramon. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Garcés, Ramon  (Aitona, Segrià, 1803 – Barcelona, 1872)  Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona. Fou president de l'Ateneu Barcelonès i vice-president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848). Fou germà de Miquel.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Garriga, Esteve  (Girona, 1933 - )  Escriptor i psicòleg. És autor dels assaigs Ensayos psicoeconómicos, Promoción directiva (1964), Subscrivim el Tractat de Roma (1967), La Dirección ComercialInici página a su alcance, Caminos psicológicos que conducen al progreso i Panorama de la psicología actual (1969).

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Andreu Ferrer i GinardFerrer i Ginard, Andreu  (Artà, Mallorca, 1887 - Palma de Mallorca, 1975)  Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a "Llevant" (1917-30), "Tresor dels Avis" (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d'altres publicacions de Palma de Mallorca. El 1914 començà la sèrie "Folklore Balear", on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924). Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d'un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un "Bolletí Informatiu", que tingué diversos títols.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Gironella, Josep  (Catalunya, s XVII – Àustria ?, s XVIII)  Cavaller. Com a membre del Braç Militar assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V (1713). Es manifestà partidari de la defensa. Durant el subsegüent setge manà una companyia de la Coronela. Destacà molt a la primera defensa del baluard de Santa Clara (12/ago/1714). Sobrevisqué al setge. Caiguda la ciutat, obtingué dels borbònics passaport d'emigració. Li foren confiscats els béns.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Gironès, Francesc  (Girona, 26/jul/1935 - 17/feb/2006)  Polític i assagista. S'ha destacat en les seves campanyes i accions per la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Ha publicat, entre altres treballs, La persecució política de la llengua catalana (1985) i, en col·laboració amb F. Cruañas, Els drets lingüístics dels catalans. A partir del 1977 ha estat repetides vegades senador per Girona en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i també diputat al Parlament de Catalunya per ERC.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Gómez, Antoni  (País Valencià, s XIX)  Arquitecte. L'any 1872 rebé el títol professional a l'escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat. El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d'Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l'època.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Ferrer i GuàrdiaFerrer i Guàrdia, Francesc  (Alella, Maresme, 14/gen/1859 – Barcelona, 13/oct/1909)  Pedagog i pensador. Fill d'una família de petits propietaris pagesos, ingressà al Partit Republicà Federal i a la francmaçoneria. Fou enllaç de Ruiz Zorrilla en la seva activitat conspiradora. Va prendre part en el pronunciament republicà de Santa Coloma de Farners (1886) i es va exiliar després a França. Durant els anys d'exili s'allunyà de l'activitat política per dedicar-se de ple a l'ensenyament i a l'estudi de la pedagogia. El 1894 començà a donar classes de castellà a Ernestine Meunié, la qual en morir (1901) li deixà un milió de francs. Aleshores retornà a Barcelona i amb aquest diners va fundar l'Escola Moderna (1901), que prosseguia la tradició de les escoles laiques fundades pels republicans i per les societats obreres. Un dels seus professors, Mateu Morral, va atemptar contra Alfons XIII (1906) i Ferrer va ésser acusat de complicitat, declarat innocent (jun/1907) va ser posat en llibertat. Es traslladà a França...  Segueix... 

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Guasch, Vicent  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18/mai/1917 - Eivissa, Eivissa, 10/nov/2008)  Pintor. Estudià a Barcelona, a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Acadèmia Tàrrega. Treballà a Eivissa a l'estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l'italià Chirico. Fou catedràtic de dibuix a l'Institut d'Eivissa. Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.

Anar a:    Ferrer, L ]    [ Ferrer, V ]    [ Ferrer i A ]    [ Ferrer i D ]    [ Ferrer i E ]    [ Ferrer i G ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -