A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ferrer i H. ]    [ Ferrer i Pi ]    [ Ferrer i Si ]    [ Ferrera, P ]    [ Ferreras ]    [ Ferreries ]

No hi ha situacions desesperades; només hi ha persones que es desesperen en determinades situacions. (Proverbi tibetà)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Hernàndez, Jaume  (Maó, Menorca, 1883 – Sevilla, Andalusia, 1922)  Farmacèutic i químic. Ensenyà a les universitats de Madrid i de Sevilla. Publicà obres de química i zoologia.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Iquino, Ignasi  Veure> Iquino, Ignasi F. i.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer y Julve, Nicolás  (Mirambell, Aragó, 1839 – València, 1901)  Metge. Fou catedràtic (1872) i degà (1889) de la facultat de medicina de València i, a partir del 1898, rector de la universitat. Publicà, entre altres obres, Compendio de cirugía (València 1874) i Recuerdos de lírica (València 1899).

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Lladró de Pallars, Francina  (País Valencià, s XVI - s XVII)  Dama. Filla de baró de Sot de Xera i de Guadassèquies. Es casà (1597) amb Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts, i foren pares de Joan i Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Llopart, Josep  (Barcelona, 1752 – 1813)  Religiós jesuïta. Conreà la poesia en llatí.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Mallent, Vicent  (València, s XVI – Chiapas, Mèxic, 1557)  Religiós dominicà. Professà a Sant Esteve de Salamanca (1537), d'on partí amb el grup reclutat per Bartolomé de las Casas (1544) cap a l'Amèrica Central. Fou prior del convent de Chiapas i promotor de la presència dominica. S'oposà als colons espanyols i defensà els drets dels indis.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Teresa Ferrer i MallolFerrer i Mallol, Maria Teresa  (Barcelona, 25/ago/1940 - )  Historiadora medievalista. Directora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Especialitzada en l'estudi dels aspectes econòmics i mercantils de la societat catalana dels s XIV i XV, en particular del regnat de Martí l'Humà. Ha publicat, entre altres obres, Les relacions del rei Martí l'Humà amb la ciutat de Barcelona (1962), Mercenaris catalans a Ferrara (1307-1317) (1965), Els corsaris castellans i la campanya de Pero Niño al Mediterrani (1970), El patrimoni reial i la recuperació dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle XIV (1973), La redacció del instrument notarial a Catalunya (1974), Els italians a terres catalanes (segles XII-XV) (1980), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (1983), en col·laboració amb Arcadi Garcia i Sanz, Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412) (1984), La redempció de captius a la Corona catalano-aragonesa (segle XIV) (1986) i Els sarraïns a la corona catalano-aragonesa en el segle XIV: segregació i discriminació (1988).

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Martí, Llorenç  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1854 – 1928)  Escultor. Deixeble d'Antoni Vaquer, que treballà dins la tendència neogòtica. Col·laborà a les façanes principals de la seu de Mallorca i de Santa Eulària de Palma i a la façana i escala de la diputació provincial de les Balears.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Matutano, Ramon  (València, 1825 – 1895)  Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians. Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d'Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Miró, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1850 – Barcelona, 1931)  Pintor. Es formà a l'acadèmia de Pere Borrell de Barcelona i entre el 1870 i el 1874 estudià a l'Academia Española de Roma. Dedicà la major part de la seva activitat a pintar quadres de gènere i retrats. El 1885 presentà, al Centre d'Aquarel·listes de Barcelona, l'oli Amateur, que sembla una anticipació de la que havia d'ésser la millor de les seves obres, Exposició pública d'un quadre (Museu d'Art Modern de Barcelona), que guanyà la medalla d'Or a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888. Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898. Vers el 1906 deixà la pintura i es dedicà a la publicació de quaderns amb nombroses litografies de caràcter pedagògic.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Morro, Antoni-Lluc  (Palma de Mallorca, 1942 - )  Novel·lista. Estudià lletres a Barcelona i entrà de professor (1970) a la Universitat d'Aix de Provença. Especialitzat en la literatura mallorquina dels s XVIII i XIX, col·laborà com a crític en revistes erudites, sobretot a "Randa", i ha publicat les novel·les Dies d'ira a l'illa (1977), Adéu turons, adéu (1982, premi Sant Joan 1981) i Perfum romanial (1991, Premi Andròmina de Narrativa 1990).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Nogués, Francesc  (Lleida, v 1572 – Catalunya, s XVII)  Doctor en dret civil i canònic. Exercí d'advocat durant vint anys i després fou jutge reial ordinari de Lleida. És autor de dues obres fonamentals en el dret clàssic català: Commentaria sive glossemata ad utiliorem quandam ex constitutionibus Principatus Cathaloniae incipientem (Lleida, 1617), sobre la constitució dels impúbers que moren sense substitució pupil·lar, i Commentarius analyticus a la constitució Hac nostra (Lleida 1629).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Oller, Mateu  (Barcelona, 1788 – 1864)  Organista, director d'orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l'any 1830. Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell. De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla. Fou un gran improvisador a l'orgue, especialment sobre temes de cant pla.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Palaus, Josep  (Lleida, 1900 – Barcelona, 1981)  Veterinari i enginyer agrícola. Fou professor de zootècnia a l'Escola d'Agricultura de Barcelona i cap del servei de ramaderia de la diputació de Barcelona. Ha estat un dels zootècnics catalans més destacats del segon terç del s XX, atès que donà un gran impuls a la millora de la ramaderia catalana.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Parpal, Jaume  (Maó, Menorca, 1817 - 1897 ?)  Gramàtic i metge. El 1836 fou desterrat a Barcelona pel fet d'haver participat en uns aldarulls reivindicatius a Maó, d'on fou regidor municipal en diverses ocasions. Defensà el trasllat de la seu episcopal de Ciutadella a Maó. Fundà i dirigí el periòdic "Es Menurquí" (1891), del qual sortiren pocs números. Escriví, amb la intenció d'introduir una ortografia fonèticaInici página per a ús exclussiu dels menorquins, Diccionario menorquín-castellano (1883-87), Quertille des dielécte menurquí (1888) i Tratado de lectura del dialecto menorquín (1870), obres de molt escassa qualitat filològica.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Pastor, Francesc  (la Font d'En Carròs, Safor, 1918 – València, 2000)  Lexicògraf. Quan l'entitat cultural Lo Rat Penat, a València, organitzà uns cursets de català, en fou professor. Amb J. Giner féu un Diccionari de la rima (1956). Altres obres seves són Vocabulari castellà-valencià (1967), Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1966 i 1973) i Lliçons d'ortografia (1973).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Peralta, Magda  (Barcelona, 1931 - )  Pintora. Ha realitzat diverses exposicions a Caracas, València, Barcelona, Florència, Munic, Zuric, Nova York i Madrid. Té obres a col·leccions de Suïssa, Estats Units, Panamà, Xina, Veneçuela, Itàlia, França i Andorra, entre d'altres. També figuren produccions seves al Museu d'Art Xinès i al d'Art Modern de Barcelona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Piera, Pau  (Barcelona, 1873 – 1924)  Metge. Fou deixeble dels doctors Robert i Ferran, amb els quals estudià clínica i bacteriologia, respectivament. Fou professor de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona del 1905 al 1920, any en què n'obtingué la càtedra. Fou nomenat degà de facultat el 1924. Investigà sobre la tuberculosi i publicà Tratado de patología y clínica médica, en quatre volums, escrit en col·laboració amb Royo Vilanova.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Pinós, Agustí  (Sitges, Garraf, 1884 – 1960)  Pintor. Format a Barcelona (Llotja), Madrid i París. Estudià de prop les obres clàssiques dels museus del Prado i del Louvre. Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma,Inici página Lió i Orà, totes d'un colorit molt vistós i dins d'una línia efectista.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Pons, Magí  (Barcelona, 1792 – Madrid, 1862)  Escriptor. El 1807 ingressà a l'orde de la Mercè. Fou rector del col·legi de Sant Pere Nolasc de Tarragona (des del 1824) i secretari dels bisbes d'Urgell i de Solsona. Durant la primera guerra carlina escriví La cuestión dinástica (publicada el 1869), a favor de Carles M. Isidre de Borbó, i proposà a la Junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714. Acabada la guerra passà a França. El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas, isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida, del conde de España y de su asesinato. Publicà, a Tolosa de Llenguadoc, De la doctrine, des droits et des malheurs de l'Eglise d'Espagne (1841) i La alocución de Gregorio XVI vindicada (1841). Tornà a Catalunya i publicà Las leyes fundamentales de la monarquía española (1843), on atacava el centralisme i propugnava l'absolutisme. Atacà l'actitud liberal del bisbe de Canàries, José Romo, en una Impugnación crítica... (1844) i En historia del derecho de la Iglesia en España (1845). Deixà també un Diccionario catalán-castellano (1836) i un Diccionario castellano-catalán (1836), reeditats el 1854.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Prats, Josep  (Reus, Baix Camp, 1835 – 1906)  Escriptor. És autor de poesies diverses. Li han estat atribuïdes tres de les quatre parts del romanç popular El Saldoni i la Margarida, molt divulgat al seu temps. Escriví per al teatre diverses obres en un acte, com les titulades El jaio de Reus, que no té cap relació amb l'obra de Josep Robrenyo del mateix nom, Una pescatería, Qui no té i vol gastar, sempre ha de cavil·lar, Un sarau de Carnaval, La mistaire, Una nit de llamps i trons i El barber.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ferrer i Puig, Guillem  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Pintor. Format inicialment amb Francesc Montaner, amplià estudis a França. Durant la seva estada a París pintà El triomf de Bacus, conservat a Montpeller. Novament a Mallorca, sobresortí com a retratista i realitzà, també, excel·lents pintures de tema religiós, entre les quals uns murals per al santuari de Gràcia i un Sant Jaume apòstol per a l'altar major deInici página l'església d'Alcúdia.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Puig, Vicenç  (Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)  Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744. És autor d'obres piadoses de gran difusió al seu temps.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Puigdemont, Lluís  (Caldes de Malavella, Selva, 1924 – 1980)  Instrumentista i director de cobla. Fundador de la cobla orquestra Meravella a Caldes de Malavella (1951), la qual, malgrat la seva dedicació preferent a la música lleugera, donà a conèixer la sardana i els instruments característics de la cobla a tot Europa. Paral·lelament, portà a cap una tasca positiva en el terreny sardanista a través dels seus enregistraments en disc.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Ramonatxo, Miquel  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)  Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona. Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Ferrer i RocaFerrer i Roca, Joaquim  (Barcelona, 18/oct/1937 - )  Historiador i polític. Professor mercantil, com a historiador s'ha especialitzat en el CADCI i el moviment obrer català en relació amb la qüestió nacional, i ha publicat, entre altres obres, Layret 1880-1920 (1971), El primer primer de maig a Catalunya (1972), La vaga de l'Harry Walker de Barcelona (1972, sota el pseudònim Joan Font), Simó Piera; perfil d'un sindicalista (1973), La lluita pels ajuntaments democràtics (1966-1976) (1977), a més de col·laborar assíduament a "El Correo Catalán" i altres periòdics. És també l'autor dels assaigs Un nou impuls per a Catalunya (1982), A mig camí (1989) i El fil roig (1994). Col·laborador de J. Pallach i afiliat al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament; s'integrà breument alInici página Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE (1978); passà després a Convergència Democràtica, i fou sots-director general d'Acció Cívica de la Generalitat (1982-84) i diputat al congrés (1982-85). Fou conseller de Cultura de la Generalitat entre 1985 i 1988.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Rodrigo, Enric  (Barcelona, 1842 - Catalunya, s XIX)  Compositor. Fou pianista notable. Entre les seves obres destaquen una Simfonia i una Salve per a veus soles.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Sabaté, Josep  (Hostalric, Selva, 1929 - )  Dissenyador. Fou aprenent d'un sastre, la qual cosa influí fortament la seva creació posterior. Instal·lat a Barcelona (1945), treballà com a dissenyador de diverses empreses fins que el 1959 fundà la seva pròpia casa. Conreà el prêt-à-porter d'un acuradíssim disseny. Creador d'un línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l'ús del pantaló per a tota mena de vestits. Fou un dels més importants introductors de la moda avançada dels anys 1960 a Barcelona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Sala, Joan de la Creu  (Mataró, Maresme, 1822 – 1886)  Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre. Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d'apologètica catòlica. Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Sala, Josep  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 19/oct/1925 - )  Empresari. Començà a treballar a l'empresa familiar, Freixenet, durant la segona meitat dels anys 1940, quan la seva mare hagué de fer-se càrrec de la companyia després de la mort del seu marit i del seu fill gran durant la guerra civil. Sota la seva direcció, el grup Freixenet ha esdevingut capdavanter de l'exportació, impulsada per la marca Carta Nevada,Inici página creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974. Rebé, al jul/1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura; al mar/1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet, la presidència de la firma, i ell passà a ésser-ne president d'honor.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Ferrer i SalatFerrer i Salat, Carles  (Barcelona, 22/mar/1931 – 18/oct/1998)  Empresari, economista i enginyer químic. Fundador i president del Banc d'Europa i del grup farmacèutic Ferrer Internacional, així com de l'organització patronal CEOE (president entre 1977-84) i membre de la Comissió Trilateral. Presidí també el Comitè Olímpic Espanyol des de 1987, fou membre del COI i participà en l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992). Fou el primer president del Cercle d'Economia de Barcelona. El 1993 ingressà en la Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i entre 1994 i 1996 fou també el president del Comitè Econòmic i Social, a Brussel·les. Fou campió d'Espanya de tennis (1953) i jugador de la Copa Davis (1953 i 1954).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Sanchis, Miquel  (Castelldefels, Baix Llobregat, 7/set/1899 - Barcelona, 2/mai/1990)  Polític. Estudià comerç a Barcelona i fou membre del CADCI. Fundador de les Joventuts d'Acció Catalana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre actiu de la Societat d'Estudis Militars i del directori d'Estat Català, raó per la qual fou empresonat a Alacant (1926-30). Posteriorment s'uní al Bloc Obrer i Camperol i, després del 19/jul/1936 es lligà al diari "Catalunya", del PSUC, i el 1937 fou elegit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució de Sesé. El 1939 s'exilià a França, d'on fou expulsat, i s'establí a Mèxic, on fundà la Compañía General Editora i l'Instituto Panamericano de Documentación. Col·laborador assidu de la premsa catalana de l'exili, va publicar les obres Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968). Havent retornat a Barcelona el 1965, publicà una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977) i L'evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). És autor, també, d'unes extenses Memòries. 1920-1970, inèdites.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Sensat, Maria dels Àngels  (Barcelona, 1904 - 1992)  Naturalista i mestra. Filla de Rosa Sensat i Vila. Fou professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d'ensenyament mitjà. Va escriure Natura I (1969) i Natura II (1970), entre altres obres.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Sitges, Manuel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en l'oposició a Felip V i en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió. Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713. President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Soler, Albert  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1922 – 1954)  Prehistoriador. Treballà sobretot a les comarques de Garraf i del Penedès. Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola (1949), El poblamiento ibérico del Penedès y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí (1953) i la cova del Batlle Vell de Pontons (1953-54).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Solervicens, Francesc  (Artés, Bages, 1885 – Barcelona, 1943)  Metge. Llicenciat el 1907 a Barcelona, s'hi doctorà el 1908. Fou professor auxiliar d'histologia i de patologia mèdica el 1914 a Saragossa i, des del 1915, a Barcelona, a la càtedra de patologia mèdica de Martí Vallejo, de la qual s'encarregà a la mort d'aquest (1918). Des del 1926 tingué la càtedra en propietat i exercí el seu mestratge sobre diverses generacions de metges. Donà una gran importància a l'exploració clínica, confirmada sempre, però, per l'anàlisi anatòmico-patològica. Col·laborà en diverses revistes. Treballà sobretot en malalties de l'aparell respiratori i del fetge. Fou ponent del VII Congrés de Metges de Llengua Catalana, el 1932, a Mallorca.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrer i Subirana, Josep  (Olost, Osona, 1813 – Vic, Osona, 1843)  Jurista i publicista. El 1838 obtingué la càtedra de dret natural de la Universitat de Barcelona, any en què fundà el diari d'idees moderades "La Paz". L'any següent traduí, en col·laboració, Historia general de la civilización europea, de F. Guizot, i començà la publicació de la "Biblioteca de l'Advocat", que edità nou volums. Fou editor d'una nova edició de les Partides (1840) i col·laborà a "La Civilización". Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l'Escola Apologètica Catalana.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Valls, Jeroni  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1797 - Catalunya, s XIX)  Polític proteccionista. Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions (diligències i navegació per l'Ebre) i formà, a Sevilla, el 1833, una companyia d'assegurances mútues contra incendis i, a Barcelona, el 1845, la Companyia Ibèrica d'assegurances sobre collites i altres. Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català. L'any 1841 fou nomenat cònsol d'Espanya a Yucatan (Mèxic). D'ideologia progressista i partidari radical del proteccionisme, col·laborà a "El Vapor" (1834) i fundà els periòdics "El Nacional" (1834) i "Semanario Catalán" (1851). Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico-práctico de relaciones comerciales (1833), La España liberal y D. Carlos (1838), Proyecto para regularizar las pesas, medidas y monedas de España (1833) i Cartas históricas filosóficas, estadísticas, agrícolas, industriales y mercantiles (1846).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Ferrer i VidalFerrer i Vidal, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31/jul/1817 – Barcelona, 9/oct/1893)  Fabricant de teixits i economista. Fill de Josep Antoni Ferrer i Roig. Afiliat al partit conservador, fou diputat i senador. D'origen modest, el 1857 pogué muntar una petita indústria i aviat es convertí en un dels fabricants més forts del país. Fou membre de les principals institucions culturals i econòmiques barcelonines, i fou present a les accions més rellevants que protagonitzà la burgesia catalana de la seva època. Viatjà per Anglaterra i França, d'on importà innovacions tecnològiques.Inici página Figurà entre els fundadors de l'Ateneu Català (posteriorment Ateneu Barcelonès) i entre els organitzadors de l'Exposició Catalana del 1871 i de la Universal de Barcelona del 1888. Fou un destacat proteccionista, intervingué en les discusions del senat sobre reformes i tractats aranzelaris, així com en diverses comissions i en actes, en els quals defensà els interessos fabrils catalans. Per a l'història econòmica...  Segueix... 

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer i Vidal, Lluís  Veure> Ferrer-Vidal i Soler, Lluís.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrer i Viñerta, Andreu  (València, s XIX)  Impressor. Fill del també impressor Josep Ferrer i d'Orga, junt amb el qual defensà la prioritat de València en la introducció de la impremta: Féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria (1894). És autor d'un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d'Ibáñez-Cuevas, Josep Francesc de  (Vic, Osona, 4/oct/1764 – 1826)  Noble il·lustrat. Baró de Savassona i senyor d'Esparreguera, Olost i Cererols. Fill hereu d'Antoni de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i de Brossa, restaurador del nou palau de la família a Barcelona, actual seu de l'Ateneu Barcelonès. Vocal de la Junta Particular de Comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i nàutica. Inspeccionà les obres de la Casa de Llotja i promogué la creació d'una escola de química i una altra d'arquitectura. Reorganitzà el sometent del corregiment de Vic (1795). Fou diputat de la Junta Suprema de Catalunya (1808), vocal de la Suprema Junta del Regne (1808) i comissari de la Junta Central del regne de València (1809), on organitzà regiments militars, recollí cabals i inicià el camí de Trànsits de València. A l'illa de León (Cadis) signà la proclama per la qual la Junta lliurà el comandament a la Regència (1810). Durant el període constitucional (1821-23) li foren embargats i subhastats els béns, que desprésInici página recuperà en part.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Ferrer-Vidal i SolerFerrer-Vidal i Soler, Lluís  (Barcelona, 13/nov/1861 – 15/jun/1936)  Economista, industrial i polític. Fill de Josep Ferrer i Vidal. Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a "La Renaixença" (edità la "Biblioteca Clàssica Catalana"), però es decantà per la col·laboració amb la política centralista. Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador. Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d'Amics del País i de la Cambra Industrial; fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, entitat que presidí en 1904-36. El 1898 dirigí la Junta Regional d'adhesions al programa del general Polavieja. Juntament amb Francesc Moragas i Barret, redactà l'Ideari de previsió social de la Caixa, amb el qual pretengué l'harmonia social i la conciliació entre patrons i obrers. Participà, el 1915, en el cicle de conferències muntat per la Lliga sobre El pensament català davant del conflicte europeu...  Segueix... 

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ferrer-Vidal, marquesat de  (Catalunya Títol, atorgat el s XIX pel papa Benet XV a Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1852, fill de Josep Ferrer i Vidal i gendre de Joan Güell i Ferrer.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera  (Barcelona, s XIV – s XVIII)  Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix, també, almenys fins a la fi del s XVI, amb la forma Ferreres. L'estirp coneguda és Pere de Ferrera.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferrera, cala  (Fornalutx, Mallorca Occidental Cala de la costa septentrional. És anomenada també, port de Fornalutx.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaFerrera, cala  (Felanitx, Mallorca Cala profunda i ramificada, de la costa oriental de l'illa, al límit amb el terme de Santanyí. A la seva entrada hi ha l'illot residual dit es Faralló.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera, Felip de  (Barcelona, s XV - 1443/44)  Ciutadà. Fill de Pere de Ferrera i parent de l'abat de Santes Creus Guillem de Ferrera. Fou un dels fundadors de l'Escola Lul·liana del carrer del Carme de Barcelona. Posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I. Fou conseller de Barcelona (1407 i 1423). Es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta, néta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya. El seu fill fou Felip de Ferrera i Sacosta.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferrera, la  (Castelló de la Plana, Plana Alta Illa dels Columbrets (43 m alt), al grup de les illes menors, cap al sudest, a tocar de la Foradada.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera, Pere de  (Barcelona, s XIV - 1393/1400)  Ciutadà de Barcelona. Primer membre conegut del llinatge. Casat amb Francesca i pare de Felip de Ferrera.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

vall Ferrera (Pallars Sobirà)Ferrera, vall  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Vall dels Pirineus axials, solcada per la Noguera de Vallferrera, separada de la vall de Cardós per la serra de Costuix, i de la de Tor, per la serra de Monteixo. Els rius corresponents a les dues valls formen la Noguera de Cardós. La capçalera està formada per una sèrie de comes i limitada per un conjunt de crestes, entre les quals destaca la pica d'Estats. És estreta, a conseqüència del fet que l'acció glacial no hi fou gaire intensa, excavant només les dues petites cubetes d'Àreu i d'Alins. L'explotació dels meners ferrífers -al qual al·ludeix el seu nom-, ja testimoniada al s IX i abandonada en l'actualitat, va arribar a una producció de 9.000 quintars de ferro anuals i amb un total de 8 fargues. L'economia actual es basa en l'explotació forestal i en la ramaderia per a la producció de llet. El principal nucliInici página és Alins.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i Amat, Josep de  (Barcelona, 1557 – 1593)  Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i d'Olzina. Es casà el 1557 amb Maria de Cordelles i d'Oms i foren pares de Felip de Ferrera i de Cordelles.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i Boscà, Felip de  (Barcelona, s XV - 1536/43)  Ciutadà de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc, de Jeroni i de Joan de Ferrera i de Llobera. Doctor en ambdós drets i regent de la cancelleria de Mallorca, el qual es casà primerament amb Elisabet d'Olzina i desprès (1516) amb Violant Boscà i Almogàver, germana del poeta Joan Boscà. Foren fills seus Francesc i Felip de Ferrera i d'Olzina, i Joan Valentí de Ferrera i Boscà.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i Boscà, Joan Valentí de  (Barcelona, s XVI – 1577)  Conseller en cap de Barcelona (1562). Fill de Felip de Ferrera i Boscà. Morí sense fills.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i de Cordelles, Felip de  (Barcelona, 1578 - d 1643)  Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d'Oms. Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d'Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de Josep de Ferrera i d'Olzinelles.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i de Llobera, Felip de  (Barcelona ?, 1453 – Roma, Itàlia, 1509)  Ciutadà honrat de Barcelona. Fill de Felip de Ferrera i Sacosta. Es casà primerament (1474) amb Marquesa Boscà i Desvalls, tia del poeta Joan Boscà, i després amb Felipa de Llobera, senyora del castell de Vallferosa. Formà part del partit de Jaume Destorrent i Casa-saja i fou jurat del Consell de Cent i receptor de les bolles de la generalitat, mostassaf (1482), obrer (1488), batlle (1491) i conseller segon (1496) de Barcelona (de fet actuà uns quants mesosInici página com a coneller en cap). També fou diputat de la generalitat (1506). Nomenat ambaixador a Venècia (1507-09), li fou dedicada per Joan Morell l'edició de les Institutiones de Nebrija. En morir deixà una important biblioteca (inventariada a Barcelona el 1509) de llibres italians i de clàssics llatins.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i de Llobera, Francesc de  (Barcelona, s XV - s XVI)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Jeroni i de Joan de Ferrera i Llobera, i de Felip de Ferrera i Boscà.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i de Llobera, Jeroni de  (Barcelona, s XV - s XVI)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc i de Joan de Ferrera i de Llobera, i de Felip de Ferrera i Boscà.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i de Llobera, Joan de  (Barcelona, s XV - 1549)  Batxiller en lleis. Fill de Felip de Ferrera i de Llobera i germà de Francesc i de Jeroni de Ferrera i de Llobera, i de Felip de Ferrera i Boscà. Heretà de la seva mare la senyoria del castell de Vallferosa. Possiblement fou el conseller en cap de Barcelona homònim (1539). Morí sense fills.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i de Massó, Maria de  (Barcelona, s XVII)  Filla de Josep de Ferrera i d'Olzinelles. Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i d'Olzina, Felip de  (Barcelona, s XVI - a 1576)  Ciutadà honrat i veguer de Barcelona (1553). Fill de Felip de Ferrera i Boscà i germà de Francesc i de Joan Valentí de Ferrera i Boscà. Heretà del seu oncle Joan les senyories de Vallferosa i Salomó. Fou pare de Josep de Ferrera i Amat.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrera i d'Olzina, Francesc de  (Barcelona, s XVI - d 1535)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Felip de Ferrera i Boscà i germà de Felip de Ferrera i d'Olzina i de Joan Valentí de Farrera i Boscà.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i d'Olzinelles, Josep de  (Barcelona, s XVII)  Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill i successor de Felip de Ferrera i de Cordelles. Fou pare de Maria de Ferrera i de Massó.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrera i Garcia de Padilla, Josep  (País Valencià, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Fou capità del regiment d'infanteria de Desemparats, format per valencians i tan destacat al setge de Barcelona de 1713-14. Per invalidesa d'un altre capità molt distingit, Moreno, és féu càrrec de la companyia de granaders de la seva unitat. El 3/ago/1714 participà a l'atac contra la trinxera enemiga davant el Portal Nou, i el dia 14 lluità a la fase final de la batalla del baluard de Santa Clara. Combaté durament l'11/set pel barri de Ribera. Finalment resultà mort defensant la caserna que hi havia en aquell sector.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrera i Sacosta, Felip de  (Barcelona, s XV – Montpeller, França, 1472)  Mercader i després ciutadà. Fill de Felip de Ferrera. Fou conegut també com a Felip de Foix. Fou un dels membres més actius de la Biga i conseller de Barcelona (1447, 1452 i 1461). Es casà (1431-35) amb Elionor de Llobera i Roig, filla de Joan de Llobera i Garró, de qui fou soci, i foren pares de Felip de Ferrera i de Llobera.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferreras, Martí  (Badalona, Barcelonès, s XVIII)  Metge. El 1789 publicà un estudi sobre la terapèutica de la ràbia.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferreras i Bosch, Àngela  (Vic, Osona, s XVIII)  Monja clarissa. El seu misticisme li féu tenir al seu temps una extensa fama.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerreras i Escarràs, Pere Pasqual  (Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, 1849)  Compositor i frare mercenari. De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l'església de la Mercè de Barcelona el 1814, on fundà un cor infantil que havia de formar músics excel·lents. Entre les seves obres destaquen els drames musicals bíblics El sacrifici d'Isaac i El fill pròdig.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferreras i Llorens, Josep Oriol  (Barcelona, 1810 – s XIX)  Metge i farmacèutic. Pertanyia a doctes corporacions. Escriví diversos treballs professionals.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreres  (Flaçà, Gironès Veïnat, al sector oriental i més accidentat del terme; hi ha l'església de la Mare de Déu de l'Esperança, on és venerada una imatge gòtica, d'alabastre, policromada.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferreres, bosc de les  (Vallibona, Ports Massa forestal (818 ha), al sud del terme, als vessants septentrionals de la mola del Turmell.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferreres, Ignasi  (Barcelona ?, s XVIII)  Metge i escriptor. El 1788 era metge a Camarasa (Noguera). Amb Apologia de l'idioma català, escrita després del 1766 i llegida a l'acadèmia Comunicació Literària, fou un dels inspiradors de la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot (1815). La seva poesia és característica del pre-romanticisme (Solloqui de Caifàs). Participà, amb sis composicions poètiques, perdudes, en les festes de la beatificació de Simón de Rojas celebrades a Barcelona el 1766.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreres, les  (Urús, Baixa Cerdanya Veïnat, a la dreta del torrent de Fontllebrera, prop de l'ermita de SantInici página Grau. És esmentat ja el 1260.

72 CATALUNYA - ART

pont de les Ferreres (o del Diable), a TarragonaFerreres, pont de les  (Tarragona, Tarragonès)  Aqüeducte romà, popularment conegut com el pont del Diable, situat prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al nord de la ciutat. Fa 164 m de llargària i 25 d'alçària. La part baixa consta d'onze arcades, i la superior, de vint-i-tres. Per damunt de l'arcada superior passava una canal oberta, per on corria l'aigua. La pedra és assentada sobre morter, i les claus de les voltes són independents de les filades hortizontals. És l'única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la part occidental del territori romà. Encara fou utilitzat durant una part de l'edat mitjana, i hom hi pot observar vestigis de restauració, potser feta durant l'ocupació islàmica.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferreres, Vicenç  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Fou teòleg i predicador. Publicà una Història de la vida i mort de l'Angèlic doctor sant Tomàs, i el Psalteri o Rosari de la Mare de Déu.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreres d'Olvan, les  (Olvan, Berguedà Masia. Edifici del s XVII, a l'esquerra de la riera de la Portella i prop de la seva confluència amb el Llobregat. Ha donat nom a un veïnat.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferreres i Ciurana, Rafael  (València, 1914 – 1982)  Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferreres i Soler, Lluís  (Xàtiva, Costera, 1852 – València, 1926)  Arquitecte. Un dels més destacats de la seva època. Estudià arquitectura a Madrid, on va ésser ajudant de F. Jareño. La majoria de les seves obresInici página són dins la línia d'un constructivisme racionalista i historicista i són a València: cal esmentar els projectes del mercat central, l'escorxador municipal (1902) i un altre de reforma interna de la ciutat, anomenat pla Farreres. Practicà també un modernsime de tipus francès bastant aceeptable (Hotel Reina Victòria).

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferreria, la  (la Granja de la Costera / Roglà i Corberà / Xàtiva, Costera Casa i territori repartit entre els tres municipis.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreria, la  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Caseria de l'antic terme de Sant Salvador de Toló, a la vora de l'antic camí de Tremp a l'hostal Roig.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreria, la  (Gelida, Alt Penedès Despoblat, a l'esquerra de l'Anoia, davant el nucli urbà.

80 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaFerreries  (Menorca Municipi: 66,09 km2, 92 m alt, 4.630 hab (2014). Estès entre la costa de Tramuntana i la de Migjorn. La zona no conreada és ocupada en part per pinedes i alzinars. Les bases de l'economia local són l'agricultura, la ramaderia i, sobretot, el turisme (hi ha un important nucli turístic a la cala de Santagaldana) i la indústria (en part derivada de l'agricultura i la ramaderia). La població ha experimentat un important ascens en les darreres dècades. La vila es troba al sud de la serra de s'Esclusa, i s'estén cap a la plana. Notable església parroquial de Sant Bartomeu, del s XVIII. Dins el terme hi ha l'església i antic castell de Santa Àgueda, a més de diversos nuclis de població. Ajuntament - Informació

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreries  (Tortosa, Baix Ebre Raval, a la dreta de l'Ebre, davant el nucli urbà. Era una antiga illa (illa de Gènova), actualment soldada a la riba dreta del riu. El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, queInici página encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577. Hi havia l'antic convent trinitari de Sant Blai. Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat. Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreries, les  (Palafolls, Maresme Poble (16 m alt) i cap del municipi, a la dreta de la Tordera, al nord-est de Sant Genís de Palafolls, antic cap del municipi. En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls; la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament del s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís.

83 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ferreries, les  (Beranui, Ribagorça Caseria i antic molí de l'antic mun. de Calbera, a la confluència del barranc de Castrocit amb l'Isàvena.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreries, les  (Aiguafreda, Vallès Oriental Antic nom del raval que donà lloc al poble d'Aiguafreda.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreries, les  (Maià de Montcal, Garrotxa)  Barri, a l'est de l'església parroquial.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferreries, les  (Miravet, Ribera d'Ebre)  Barri del municipi, a la dreta de l'Ebre, al nord-est del nucli.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrero i Donat, Joan Carles  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 12/feb/1980 - )  Tennista. Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes (Annecy, França), i a 14 anys al torneig de Les Petits As (Tarba, Occitània). Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998. Aquest mateix any esdevinguéInici página jugador professional. El 1999 guanyà el torneig de l'ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l'equip espanyol que aconseguí la copa Davis.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ferrerons  (Moià, Bages)  Antiga parròquia i veïnat, centrats en l'església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació (926 m alt), al nord-est de la vila. El temple existia ja el 939, que passà a dependre de Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta; l'església actual fou reedificada el 1763. Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres. Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l'anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre'n.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferres  (Horta de Sant Joan, Terra Alta Despoblat i actual masia (mas de Ferres), al nord del terme.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrés, Josep  (Catalunya, s XIX)  Músic. Era professor de trompa i guitarra. Un dels seus deixebles fou el compositor Vilanova.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrés i Costa, Pere  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1888 – Artois, França, 1915)  Pedagog i periodista. Escriví en algunes revistes comarcals. Estudià a Suïssa i a París, on també es dedicà a l'ensenyament. Fou professor de castellà a Moscou i a Sant Petersburg. Durant un temps fou també secretari d'un home de negocis rus. El 1914 s'allistà com a voluntari català per defensar França de la invasió alemanya. Fou corresponsal de guerra de "Las Noticias" de Barcelona. Morí al front del Somme.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerrés i Musolas, Ramon  (Valls, Alt Camp, 1879 – Barcelona, 1962)  Músic. Deixeble de Matthieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, amplià estudis a Brussel·les. Compongué música de cambra i l'obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrés i Puig, Eduard  (Vilassar de Mar, Maresme, 1873 – Barcelona, 1928)  Arquitecte (1897) i dibuixant. Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme i de cases a Barcelona, com can Coll (1912), can Aguadé (1914), can Damians (magatzems El Siglo, 1916), can Ferrer-Vidal (1916). La seva obra arquitectònica més important és influïda pel secessionisme vienès. Un altre vessant més ambiciós correspon als seus treballs per a l'hoteler Marquet, com ara el projecte de l'hotel Palace de Madrid (1910) i l'hotel Ritz de Barcelona, i a diversos projectes a Portugal i a Bèlgica. Tingué una participació important en la urbanització de Montjuïc amb vista a l'Exposició Internacional. Col·laborà sovint amb el seu cunyat Lluís Homs. Com a caricaturista col·laborà a la revista "Cu-cut!" amb el pseudònim de Feréstech.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferret, Ceferí  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1768 - Catalunya, s XIX)  Marí. Publicà una Exposición de las causas que más han influido en la decadencia de la marina española i unes Reflexiones sobre las prescripciones y confiscaciones en las guerras intestinas.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferret i Soler, Antoni  (Barcelona, 1935 - )  Escriptor i professor de català. Ha publicat un remarcable Compendi d'història de Catalunya, en quatre volums, editat el 1967.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerreter, Antoni de  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX)  Polític. Resident a Barcelona. Gràcies a les seves pressions a les autoritats franceses, durant l'ocupació napoleònica, declararen l'oficialitat de la llengua catalana.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ignasi Ferretjans i SanjuanFerretjans i Sanjuan, Ignasi  (Palma de Mallorca, 1895 - Mèxic DF, Mèxic, 1989)  Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l'Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel mai/1921, i fou un dels fundadors d'"El Comunista Balear". El 1924, després d'haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d'alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears, pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l'aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el "Suplemento de El Obrero Balear" (1937). El 1939 s'exilià a Mèxic.

Anar a:    Ferrer i H. ]    [ Ferrer i Pi ]    [ Ferrer i Si ]    [ Ferrera, P ]    [ Ferreras ]    [ Ferreries ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -