A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ferri ]    [ Ferro ]    [ Ferrocarrils ]    [ Ferrus ]    [ Fes ]    [ Fet ]

El veritable respecte per la música consisteix a donar-li vida. (Pau Casals i Defilló)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferri, Vicent  (País Valencià, s XVII)  Poeta. Participà, en composicions poètiques en català, en el certamen celebrat a la seu de València (1622) i en el de la universitat (1623); les seves obres foren incloses en els llibres de les festes respectives (1623 i 1626).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferri i Llopis, Lluís Manuel  Veure> Nino Bravo (nom del cantant).

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferriol  (Elx, Baix Vinalopó Partida i rodal.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferriol, Felip  (València, s XVII)  Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654. És autor d'un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l'orde.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFerriol, Francesc  (Catalunya, s XVII - Manresa, Bages, s XVII)  Escultor. Establert a Manresa. Treballà en fusta. La seva obra més important, feta amb Pau Sunyer, fou segurament el gran retaule del santuari de la Gleva, construït del 1660 al 1688.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferriol, Josep  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Militar. El 1707 era coronel i servia a l'exèrcit borbònic. Destinat a comandar la guarnició del castell d'Os, el lliurà de bon grat al paisanatge armat que lluitava per la causa austriacista. Carles III li conservà el grau i li confià un regiment de fusellers. Restà al mateix front occidental. Pel mar/1708 obtingué un bon èxit prenent un comboi enemic amb 800 caps de bestiar, prop de Balaguer. Pel jun/1708 es trobava a Falset, reforçant un nucli de tropes angleses, quan 6.000 francesos encerclaren la vila. Davant la gran desproporció numèrica els anglesos es rendiren, però Ferriol es negà a adherir-s'hi i amb 100 dels seus, dels quals moriren 32, trencà molt coratjosament el cercle i se salvà amb els supervivents.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferriol i Boixerans, Bartomeu  (Catalunya, s XVIII)  Tractadista de coreografia. La seva obra principal és Reglas útiles para los aficionados a danzar (Nàpols 1745).

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ferriola, cala de la  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Cala de la costa, al sector accidentat pel massís de Montgrí, al sud de la cala Montgó, davant els illots de la Ferriola.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferriols, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic i erudit. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona. Corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid. Estava en relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l'Arxiu de la Ciutat de Barcelona. Fou corresponsal d'Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas (1779-92). El 1803 pronuncià, amb motiu de la distribució de premis a la Llotja de Barcelona, una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i, al mateixInici página temps, notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ferrís  (Cocentaina, ComtatVeure> Alqueria de Ferrís, l'.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrís, Carles  (Albal, Horta, 1856 – Gandia, Safor, 1924)  Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893), i hi destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d'estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la "Revista de Gandia".

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrís, Pere  (Cocentaina, Comtat, 1413/14 – Roma, Itàlia, 1478)  Eclesiàstic. Estudià a València i a Lleida, es doctorà en ambdós drets a Bolonya i s'establí a Roma. Familiar del cardenal Pietro Barbo (futur Pau II), fou auditor de la Rota, comissari pontifici a Magúncia i referendari. Des del 1464 fou bisbe (no residencial) de Tarassona. Acumulà el deganat de Tudela (1471) i les abadies de Veruela i de San Juan de Corias. Cardenal in pector de Pau II (1468), el 1476 en fou creat per Sixt IV. Protector de l'orde dominicà, fou sebollit a Santa Maria sopra Minerva en un esplèndid sepulcre renaixentista obra de Mino de Fiesole.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferriz i Llorens, Josep  (Algemesí, Ribera Alta, 1913 - )  Violinista i director. Estudià a París i a Siena. Ha sovintejat les seves actuacions com a concertista a diverses capitals europees. Dirigí l'Orquestra Municipal de València i fundà, a la mateixa ciutat, l'Agrupació de Música de Cambra.

89 GEOGRAFIA - CATALUNYA

Ferró, el  (la Vall de Bianya, GarrotxaMasia de l'antic mun. de Sant Salvador de Bianya, al centre de la vall del Ferró, drenada per la ribera del Ferró, que aflueix, conjuntament amb la ribera de Santa Llúcia de Puigmal, a la ribera de Bianya.

13 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFerrocarril Central Català  (Catalunya, 1892 – 1919)  Societat (o Ferrocarril Econòmic d'Igualada a Martorell) creada per a construir i explotar la concessió de la línia d'Igualada a Martorell obtinguda el 1884; fou inaugurada el 1892. El 1919 entrà a formar part de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

14 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril Central d'Aragó  (València, 1901 – 1941)  Companyia d'origen belga. Domiciliada a València, creada per a construir i explotar la línia de València a Calataiud (1901) i la branca de Caminreal a Saragossa (1923). Fou comprada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, però l'explotació d'aquesta línia continuà com a companyia independent. Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.

15 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril d'Alacant a Almansa, Companyia del  (País Valencià, 1853 – 1856)  Entitat. Es constituí per a construir i explotar la línia d'Alacant a Almansa. En fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido. El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec (com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa). El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (1856). La línia d'Alacant a Almansa fou acabada el 1858, enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona.

16 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril d'Almansa a Xàtiva i Grau de València, Companyia del  (País Valencià, 1854 – 1862)  Societat. Inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva. La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa (1859), on enllaçà amb la d'Alacant a Almansa. El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels FerrocarrilsInici página d'Almansa a València i Tarragona.

17 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Barcelona a Granollers, Companyia del  (Catalunya, s XIX – 1860)  Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona poc després d'entrar en servei la línia de ferrocarril de Barcelona a Granollers. El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.

18 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Barcelona a Martorell, Companyia del  (Catalunya, s XIX – 1861)  Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya en obtenir la concessió de prolongació de la línia de Barcelona a Molins de Rei fins a Martorell. El 1861 fou autoritzada per a prolongar la línia fins a Tarragona, i passà a anomenar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.

19 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Companyia del  (Catalunya, 1867 – 1884)  Societat. Creada en fusionar-se les tres petites empreses que es constituïren per a construir la línia de Lleida a Reus i Tarragona. Hom inaugurà el tros de Reus a Tarragona el 1856, el de Reus a Montblanc el 1863 i el de Montblanc a Lleida el 1879. Fou absorbida el 1884 per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

20 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Mollerussa a Balaguer  (Catalunya, 1905 – 1951)  Companyia. Constituïda per a explotar la línia de Mollerussa a Balaguer i la branca de l'Empalme a Menàrguens, seu d'una fàbrica sucrera. Aquesta línia fou inaugurada el 1905, i fou clausurada el 1951.

21 ILLES BALEARS - EMPRESA

Inici páginaFerrocarril de Palma a Sóller SA  (Mallorca, 1905 – )  Companyia creada per a la construcció i explotació de la línia de Palma de Mallorca a Sóller. Va ésser inaugurada el 1912 i aviat prolongada pel Tramvia de Sóller al Port (1913). Encara es manté en servei.

22 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona SA  (Catalunya, 1889 – 1963)  Societat. Creada per construir i explotar la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona obtinguda per Joan C. Arxer. Va ésser inaugurada el 1892. La prolongació fins al port de Sant Feliu, d'ús exclussiu per a mercaderies, entrà en servei el 1924; el 1963 va passar a dependre de la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1970, per considerar-la poc rendible.

23 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del  (Catalunya, 1852 – 1865)  Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa. Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta (estació de la línia, a Osca). El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

24 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA  (Barcelona, 1874 – 1979)  Companyia. Successora d'una anterior Societat del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià el 1863 que havia inaugurat la línia de ferrocarril de doble via de la plaça de Catalunya, de Barcelona, a la vila de Sarrià. Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited; la línia fou electrificada (1905), i l'ample de via (1.668 mm) fou canviat per l'internacional (1.435 mm). A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils deInici página Catalunya. El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià. Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l'avinguda del Tibidabo. Des del 1979 depèn de l'entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril de Silla a Cullera  (País Valencià, 1876 – 1895)  Companyia. Creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda per Francesc de P. Formosa; posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispano-Colonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler (1895), per Joan Campo (1895) i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

26 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, Companyia del  (Catalunya, 1861 – 1875)  Companyia. Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell en obtenir la concessió, el 1861, per a construir i explotar la línia del ferrocarril entre Tarragona i Martorell per Altafulla, Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès. El 1875 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, i en resultà la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.

27 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril de València a Castelló de la Ribera  (País Valencià, 1893 – 1946)  Empresa creada per a explotar la línia de València a Castelló de la Ribera i la prolongació de València a Natzaret; fou inaugurada entre el 1893 i el 1915. La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València adquirí, el 1924, participacions d'aquesta societat, i el 1946 passà a dominar-la totalment.

31 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril del Port d'Alcoi a Gandia, Companyia del  (País Valencià, 1889 – 1965)  Empresa anglesa. Creada per a l'explotació de la línia d'Alcoi a Gandia, que va ésser inaugurada el 1893. El 1965 va ésser absorbida per la companyia estatal FEVE, que la va clausurar el 1969.

28 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFerrocarril d'Olot a Girona, Companyia del  (Catalunya, 1883 – 1963)  Societat. Creada per a construir i explotar la línia d'Olot a Girona, obtinguda per Domènec Puigoriol. Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd; el 1909 tornà, però, a recuperar-los. Fou inaugurada entre el 1895 i el 1911. El 1963 va ésser absorbida per la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1969.

29 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarril d'Onda al Grau de Castelló  (País Valencià, 1888 – 1931)  Companyia. Creada a Barcelona per tal de construir i explotar la línia del Grau de Castelló a Onda i la seva branca de Vila-real al Grau de Borriana. Fou inaugurada entre el 1888 i el 1907. A partir de l'any 1931 l'estat se'n féu càrrec. Fou clausurada definitivament el 1963.

30 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902)  Societat. Formada per la companyia propietària de les mines de Surroca i Ogassa en obtenir, el 1877, per transferència, la concessió per a construir i explotar la línia de Llerona a Sant Joan de les Abadesses, que fou inaugurada el 1880. El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886. A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l'absorbí definitivament.

32 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA  (Barcelona, 1920 – 1961)  Societat. Creada per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d'unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller. Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsan i l'ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la. El 1958 l'ajuntament comprà l'empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de BarcelonaInici página SA/SPM. Té quatre grans línies: Avinguda del Carrilet-Santa Coloma; Zona Universitària-Montbau; Pep Ventura-Roquetes i Cornellà-Horta. L'allargament de les línies l'han fet estendre fins a municipis veïns del de Barcelona: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramanet, l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà. El 1984 transportà 236 milions de passatgers, amb uns ingressos de 6.000 milions de pessetes i una plantilla de 2.831 persones.

33 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarril Secundari de Guardiola a Castellar de N'Hug  (Catalunya, 1911 - s XX)  Societat fundada per la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924. Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.

34 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils Catalans, Companyia General dels  (Catalunya, 1919 – 1976)  Societat. Formada per la fusió de les del Ferrocarril Central Català, del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga i dels Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya o Ferrocarril de Barcelona a Martorell, companyia que construí i explotà des del 1892 la línia d'Igualada a Martorell. Els trams de Martorell a Olesa de Montserrat, d'Olesa a la Puda i de la Puda a Monistrol de Montserrat foren inaugurats el 1922, el de Monistrol a Manresa Alta el 1924, i el de Magòria a la plaça d'Espanya i de la Bordeta al port de Barcelona el 1926. La línia de Manresa a Olvan-Berga (clausurada el 1974) fou inaugurada el 1885, i el 1904 fou estesa fins a Guardiola de Berguedà (clausurada el 1972).

35 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaFerrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Societat dels  (País Valencià, 1862 – 1886)  Companyia. Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril d'Almansa a Xàtiva i Grau de València en obtenir la concessió per a construir i explotar la línia de València a Tarragona, inaugurada el 1865. El 1881 adquirí la línia de via estreta entre Carcaixent i Dénia, propietat de la SA Transway de Carcaixent a Gandia. El 1886 absorbí la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de l'Est d'Espanya.

36 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils de Catalunya SA  (Catalunya, 1912 – 1977)  Companyia. Creada per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell. Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction.... El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d'un conveni d'explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA. El 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa (1919) i a Sabadell (1922). Aquest ferrocarril té l'ample internacional de via (1.435 mm), i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses. En el seu accionariat prengué una forta participació el Banc Central (1926). El 1977 se'n va fer càrrec la companyia estatal FEVE i el 1979 es va integrar en l'entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

37 CATALUNYA - EMPRESA

Logo dels Ferrocarrils de la Generalitat de CatalunyaFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)  (Catalunya, 1979 - )  Empresa pública. Creada per la Generalitat de Catalunya per tal de gestionar les línies de ferrocarril transferides per l'administració central de l'estat, no integrades a la companyia estatal Renfe i que discorren íntegrament per territori català. L'entitat es féu càrrec de les línies corresponents al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1984 tenia una plantilla de 1.529 persones, transportà 39 milions de passatgers i 832.000 t de mercaderies. El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA. FGC

38 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaFerrocarrils de l'Est d'Espanya, Companyia dels  (País Valencià, 1886 – 1892)  Nom que prengué la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona en absorbir la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol. Acabà la línia de Xàtiva a Alcoi, en construcció. Fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

39 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, Companyia dels (MSA)  (País Valencià, 1856 – 1941)  Societat. Nom que adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863. Seguí una política expansionista: demanà la concessió de diverses línies i n'absorbí d'altres empreses de l'estat espanyol i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins al 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA. Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.

40 ILLES BALEARS - EMPRESA

Ferrocarrils de Mallorca, Companyia dels  (Illes Balears, 1876 – 1951)  Societat. Creada en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar la xarxa ferroviària de 216,5 km, a l'illa de Mallorca. El 1951 va passar a dependre de la companyia estatal FEVE, que més tard va clausurar algunes línies de la xarxa.

41 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA  (Barcelona, 1882 – 1985)  Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905. Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat. El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià laInici página renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l'estació d'esquí de la Molina. El 1985 es va integrar en l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat.

42 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Companyia dels  (Catalunya, 1865 – 1878)  Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona. L'any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

43 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, Companyia dels  (Catalunya, a 1882 – 1891)  Societat. Nom que resultà de la fusió de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona. El 1882 uní aquestes dues línies a través del carrer d'Aragó, i convertí l'estació de França en la terminal de totes les seves línies. Absorbí la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona (1886) i la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (1887). Fou absorbida el 1891 per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant; les seves línies foren explotades, però, fins al 1925, com una línia independent: Xarxa Catalana de MSA. Hom inaugurà, el 1894, la línia completa de Reus a Saragossa per Casp.

44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarrils de València a Aragó, Societat dels  (País Valencià, 1881 – 1942)  Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb. Hom construí només la línia fins a Llíria (1890), que el 1942 fou incorporada a la RENFE.

45 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFerrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, Companyia dels  (Catalunya, 1878 – 1886)  Societat dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d'enllaç amb la línia Tarragona - Reus - Lleida (entrà en servei el 1885). El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i aquell mateix any es fusionaren ambdués empreses. El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid - Molina de Aragón - Calamocha - Montalbà - Casp, que l'any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona. Demanà seguidament la concessió de la línia Saragossa a Barcelona per Casp.

46 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE)  (Catalunya, 1965 – 1978)  Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado. Explotà els ferrocarrils d'amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades. El 1976, la societat es féu càrrec de l'explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l'estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat.

47 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona, Companyia dels  (Catalunya, 1881 – 1886)  Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d'enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona. Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d'aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884. A causa deInici página dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).

48 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla, Companyia dels  (Barcelona, 1884 – 1965)  Societat. Fundada per tal de construir i explotar la línia de Jumella a Iecla inaugurada entre 1884 i el 1911. Aquesta línia passà a dependre, a partir del 1965, dels Ferrocarils de Via Estreta, que les clausurà el 1969.

49 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils Econòmics SA  (Catalunya, 1924 – 1964)  Companyia. Creada per a construir i explotar la línia de Tortosa a la Cava, que fou inaugurada durant els anys 1926 i 1927. El 1964 renuncià a l'explotació d'aquesta línia, que passà a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta i que fou clausurada el 1968.

50 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ferrocarrils Estratègics i Secundaris d'Alacant, Companyia dels  (País Valencià, 1910 – 1964)  Empresa. Creada per tal de construir i explotar conjuntament les línies de la Vila Joiosa a Dénia i d'Alacant a la Vila Joiosa, inaugurades durant els anys 1911 i 1915, respectivament. El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d'Alacant, que fou clausurada el 1967. El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia. Des del 1964 és explotada per la Companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta.

51 CATALUNYA - EMPRESA

Ferrocarrils i Tramvies SA, Companyia de  (Catalunya, 1872 – 1890)  Societat. Obtingué la concessió per a construir i explotar la línia de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui; fou inaugurada pels volts del 1881. El 1890 es fusionà amb la Companyia de los Caminos de Hierro del Norte de España. Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l'Empresa Sagalés, d'autobusos.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFerrús  (Fígols de les Mines, Berguedà)  Masia i antiga església (Santa Maria) del terme de Fígols Vell, als vessants meridionals de la serra d'Ensija.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrús, Gabriel  (Barcelona ?, fi del s XIV - Catalunya, s XV)  Poeta. Fou batlle de Tàrrega (1437-40), advocat i ciutadà destacat. La seva activitat poètica, anterior als anys 1420-30, el fa contemporani de l'obra de Jordi de Sant Jordi. Una obra de joventut és el Plant fet per la mort del rey En Ferrando en persona de la Reina (1416). Amb poesies que s'allunyen dels retoricisme de l'època, mantingué debats amb poetes contemporanis. De les seves poesies restants, conservades totes en el Cançoner Vega-Aguiló, cal esmentar la Requesta d'amor tençonada i la composició de to popular Pus flach son que nulha stopa.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferrús, Jaume  (València, 1517 – 1594)  Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d'ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia. Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l'Assumpció, que fou imprès. Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l'arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València. A part d'obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrús i Estopà, Jaume  (Flix, Ribera d'Ebre, 1943 - )  Enginyer industrial. Es dedicà a la realització de projectes d'implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l'estudi de viabilitat d'un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya. En el procés de creació de Televisió de Catalunya, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director. Col·laborà en l'estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 iInici página formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica; participà en la creació de la Torre de telecomunicacions de Collserola i del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya. El 1996 fou nomenat director general de Canal Satélite Digital, primera operadora de televisió digital via satèl·lit de l'estat.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferrussola, Pere  (Olot, Garrotxa, 1705 – Ferrara, Itàlia, 1771)  Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera. Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferrutx  (Artà, Mallorca Oriental Antiga alqueria i devesa, a l'extrem nord de la península d'Artà, límit est de la badia d'Alcúdia. El cim del cap de Ferrutx, sa Talaia Moreia, té 562 m d'alt, i s'integra a la serra de Ferrutx, la qual s'estén paral·lela a la costa en direcció sud-oest - nord-est, i assenyala l'inici de les serres de Llevant, enllaçant amb la d'Artà.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ferrutx, cruis de cap de  (Artà, Mallorca Jaciment paleontològic. Proper a la població. el material fossilífer apareix en una bretxa damunt d'un sòcol de calcàries triàsiques. En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies M. pepgonellae, la més primitiva del Pliocè inferior, i M. kopperi, del Pleistocè inferior.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ferrutxelles, font de  (Algaida, Mallorca Oriental Font que neix a son Reus de Randa i abasta d'aigua Llucmajor; fou concedida a la vila per Jaume II.

60 ALGUER - GEOGRAFIA

Inici páginaFertília  (l'Alguer, Sardenya)  Agregat, a la costa, a la badia de l'Alguer, a l'oest de la ciutat. Sorgí com a centre rural el 1936. Després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 italians de Pula en passar Ístria a Iugoslàvia.

61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Fes, tractat de  (Fes, Marroc, 1309)  Pacte signat entre el soldà marínida Abü Rabï'a i Jaume II de Catalunya-Aragó, representat per Jaspert (V) de Castellnou, sobre cooperació militar i naval contra Ceuta i que fixava uns acords econòmics. Tanmateix, representà el fracàs de la gran aliança projectada per Jaume II.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fesa, cap de la  (Alàs i Cerc / Lavansa i Fórnols, Alt UrgellCim (2.384 m alt), el més occidental de la serra de Cadí, termenal dels dos municipis

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fesa, roca  (Santanyí, Mallorca Oriental Cap de la costa, entre la Cala Santanyí i el caló de n'Estrany. És coronat per l'antiga torre Nova o torre Fesa.

64 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Festa d'Elx (o Festes d'Elx, o Misteri d'Elx)  (Elx, Baix Vinalopó)  Representació dramàtica del misteri de la mort i assumpció de la Mare de Déu que té lloc anualment a l'església barroca de Santa Maria d'Elx els dies 14 i 15 d'agost. Les representacions es van iniciar probablement el s XV i s'han mantingut gairebé ininterrompudament. Són interpretades per actors locals (clergues i seglars), íntegrament cantades i acompanyades de música. El text, en vers i en llengua catalana, es basa en escrits anteriors de la dramaturgia assumpcionista, desenvolupada a Orient i introduïda a Catalunya cap a l'any 1000. A pesar de les disposicions del concili de Trento i gràcies a un rescripte del 1632 del papa Urbà VIII, les representacionsInici página s'han mantingut fins avui a l'interior del temple, habilitat amb una espectacular tramoia. Misteri d'Elx

65 CATALUNYA - CULTURA

cartell de la Festa Modernista de Sitges del 1894Festes Modernistes de Sitges  (Sitges, Garraf, 1892 – 1899)  Conjunt de cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol. Es caracteritzaren -en contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior- pel fet d'ésser restringits al món dels artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, fet que era subratllat amb un cert to ritual, per l'absència de qualsevol mena de recompensa, per la inclusió de totes les facetes de l'art i per la decidida dedicació als corrents estètics moderns; a vegades, però, el to baixà, fins a esdevenir xaró. La primera festa (23/ago/1892) consistí en una exposició de belles arts a l'ajuntament de Sitges, on, al costat dels pintors considerats avui com a modernistes, n'exposaren molts d'altres d'ancorats en l'estètica convencional; la segona (10/set/1893) inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres seves, de Cèsar Frank i d'altres músics belgues, i una representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per P. Fabra; la tercera (4/nov/1894)...  Segueix... 

66 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Festes Populars de Cultura "Pompeu Fabra"  (Països Catalans, 1968 - )  Celebració anual. Instituïda l'any del centenari del naixement del lingüista Pompeu Fabra, com a continuadora del XXV Concurs de Poesia de Cantonigròs. Organitzades de manera itinerant, consten de concursos literaris, homenatges, espectacles populars i altres activitats cíviques. Un secretariat permanent vinculat a Òmnium Cultural tingué cura d'assegurar-ne el manteniment i foren successivament organitzades per diferents entitats locals. Les Festes mantingueren l'esperit de resistència recollit a Cantonigrós, fins que le 1977, amb la recuperació autonòmica, tingueren ja el reconeixement de les institucions pròpies de govern.

67 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Cinema de Catalunya  (Sitges, Garraf, 1996 - )  Festival. Creat el 1967 amb el nom de Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, se celebra anualment el mes d'octubre. De caràcter internacional, es va especialitzar primer en el cinema fantàstic i de terror i més tard va obrir-se aInici página altres gèneres i propostes. Sitges Film Festival

68 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Música Castell de Peralada  (Peralada, Alt Empordà, 1986 - )  Festival. Creat mitjançant l'Associació Cultural Castell de Peralada. Ha celebrat cada estiu un festival de música amb especial protagonisme líric dirigit, fins el 1990, per l'agent Carles Caballé. Dirigit posteriorment per Luis López de Lamadrid, ofereix representacions d'òpera, recitals, concerts i ballet. El festival, membre de l'European Festivals Association, ha estrenat l'òpera Babel 46, de Xavier Montsalvatge (1995) i el 1996 recuperà l'òpera Pepita Jiménez, d'Albéniz, en una nova versió de Josep Soler. Festival Castell de Peralada

69 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Música de Barcelona  (Barcelona, 1963 - )  Manifestació anual. Fundada per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l'ajuntament. Consisteix en una sèrie de concerts de programació eclèctica que hom celebra a Barcelona durant el mes d'octubre. El festival dedica una especial atenció a la música catalana contemporània. L'any 1972 hom inicià un sèrie de concerts monogràfics, dedicats cada any a un compositor català vivent.

70 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1980 - )  Festival de música. Organitzat per les Joventuts Musicals de Torroella i celebrat anualment els mesos de juliol i agost. Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l'European Festivals Association. Completa la seva programació amb cursos d'interpretació musical impartits per prestigioses figures internacionals. Festival de Torroella

71 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú (FIMPT)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1981 - )  Festival de música. Creat per la comissió de recerca i promoció de la cultura popular de l'ajuntament. Des del primer any s'especialitzà en la música tradicional d'instrumentacióInici página autòctona de qualsevol procedència. Fins a l'edició del 1996 han passat més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d'aquesta o la fusió amb altres tipus de música. Simultàniament als concerts, promou nombroses iniciatives acadèmiques (com les sessions fundacionals de l'Aula de Música Tradicional), cursos específics, exposicions, una discogràfica especialitzada (Ribes Roges Records) i publicacions diverses sobre música tradicional. FIMPT

72 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat (Memorial Charlie Rivel)  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1983 - )  Biennal monogràfica. Impulsada per Laureà Palmer, Ignasi Riera i Tortell Poltrona, arran de la desaparició de Charlie Rivel, amb l'objectiu de divulgar el missatge social, artístic i cultural del pallasso contemporani. La primera edició se celebrà del 20 al 24/mar/1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos. Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi ha actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals i internacionals. El festival és organitzat per l'ajuntament de Cornellà, amb ajuts institucionals i privats. Festival de Pallassos

73 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Teatre de Sitges  (Sitges, Garraf, 1967 - 1991)  Festival de teatre. Instituït sota la convocatòria de la delegació provincial del ministeri d'informació i turisme i l'ajuntament de Sitges. Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, que es clogué el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i que es caracteritzà per la potenciació de les joves generacions del món del teatre. Després d'un any d'inactivitat, el Festival es reprengué el 1977; aquesta segona etapa és marcada per la internacionalitat que actualment li dóna nom, sense oblidar, però, una altra nova generació dels més joves grups i autors catalans ni les realitats teatrals dels diversos indrets de la Península Ibèrica. El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s'encetàInici página una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l'Institut del Teatre.

74 CATALUNYA - CULTURA

Festival Internacional de Teatre Virtual i de Titelles de Barcelona  (Barcelona, 1973 - )  Festival de teatre. Sorgí amb el nom provisional de Teatre de Titelles i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l'Institut del Teatre. En la tercera edició prengué el nom de Festival Internacional de Titelles de Barcelona i d'aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certament específic a l'estat espanyol i a l'estranger. Mostra d'aixó és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països diferents. L'oferta d'activitats no es només d'espectacles, sinó també exposicions, mostres de cinema o audiovisuals o accions teatrals. L'ampliació dels espais de representació és així mateix un fet destacat, ja que durant el festival programa espectacles a gran part de les sales barcelonines i en altres espais de fora d'aquesta ciutat. N'han estat directors Joan Baixas, Jordi Coca, Josep Maria Carbonell i Alfred Casas en les diferents edicions.

90 CATALUNYA NORD - CULTURA

Festival Pau Casals  (Prada, ConflentVeure> Prada, Festival de.

75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fet  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Poble (731 m alt) i antic municipi, annexat el 1970 a l'actual. Situat entre el barranc de Fet i el del Canal, damunt un cingle. L'església parroquial (Sant Vicenç) depenia de l'arxiprestat d'Àger. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d'Espluga de Fet.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fetgeconill  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Masia, al nord de la vila.

77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaFetges  (Sautó, Conflent Poble, a la dreta de la Tet, davant Montlluís. L'església parroquial de Sant Maurici depenia de la de Sautó. El lloc és esmentat ja el 961, i pertanyia històricament al Conflent.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fets de Maig  (Barcelona Veure> Maig, fets de.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Feu, can  (Sabadell, Vallès Occidental Antiga masia, a l'oest del nucli urbà, que fou convertida, el s XIX (a partir del 1806), en una gran residència en forma de castell.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feu, Francesc  (Barcelona, s XVII)  Metge. Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum... (1676) i un Romance, dedicat a Joan Josep d'Àustria (1677).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feu, Josep Leopold  (Barcelona, 1836 - s XIX)  Advocat i escriptor. Doctorat en dret a Barcelona el 1865. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència, de la qual fou vicepresident, i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1870 es traslladà a Madrid. És autor d'uns Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865), La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), La crisis económica (1867) i La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económica y social de España (1872). Fou redactor del "Diario de Barcelona" i col·laborà a diverses publicacions.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feu, Romeu (o Desfeu)  (Barcelona, s XIV – 1419)  Mestre argenter. Cisellador dels segells del rei Martí. Autor d'una veracreu per a l'església de la Selva del Camp (1401), d'un retaule d'argent per a la Seu d'Urgell, amb la col·laboració de Guillem Ballell (1410), i d'una llàntia per a la parròquia barcelonina de Sant Jaume (1419).

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaFeu, vall del  (Talau, Conflent Veure> Cabrils, vall de.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feu i Feliu de la Penya, Josep  (Mataró, Maresme, s XVII - s XVIII)  Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688). El 1705 s'incorporà a les forces partidàries de Carles d'Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706). Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feuria, Pere Pau  (Catalunya, s XVIII)  Poeta. La seva obra té una intenció purament religiosa.

86 CATALUNYA - EMPRESA

FEVE  Veure> Ferrocarrils de Via Estreta.

87 CATALUNYA - EMPRESA

FGC  Veure> Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Anar a:    Ferri ]    [ Ferro ]    [ Ferrocarrils ]    [ Ferrus ]    [ Fes ]    [ Fet ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -