A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fi ]    [ Figuera ]    [ Figueras ]    [ Figueres, l ]    [ Figuerola ]    [ Figueroles ]

Si goséssiu saber tant com goseu posseir!. (Carles Riba i Bracons)

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fi, Esteve  (Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)  Escriptor popular. Pseudònim d'Esteve Canal, que signava també amb el nom d'Estenenot. Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el "Journal Illustré des Pyrénées Orientales" i "La Veu del Canigó". Animà també grups folklòrics.

2 CATALUNYA - LITERATURA

fi del comte d'Urgell, La  (Catalunya, 1466 – 1479)  Crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que historia la revolta de Jaume d'Urgell contra Ferran d'Antequera el 1413, començant poc abans de l'inici d'aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins i amb notícies sobre els descendents d'aquell fins al 1466. Després fa una apassionada defensa dels drets del revoltat. És anomenada també, potser amb més raó, Escriptura privada, i sembla escrita entre el 1466 i el 1479, i, més concretament, durant la guerra contra Joan II. Giménez Soler l'ha considerada una falsificació, iInici página l'atribuí a Monfar i Sors. L'autor sembla un burgès o un jurista resident a Lleida i a Barcelona.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fibla, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Abat de Poblet (1772-76). Fou elegit com a successor de Joan Beltrú. Era XCI abat de la sèrie general pobletana i XXXVII de la sèrie quadriennal. S'ocupà molt de qüestions litúrgiques. Fou succeït per l'abat Josep Güell.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Fibres Artificials, Societat Anònima de  Veure> SAFA.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fidalgo, Joaquim Francesc  (Urgell, s XVIII – Sevilla, Andalucia, 1820)  Marí. Participà a diverses accions de guerra, sobretot durant el bloqueig de Gibraltar. Fou professor de l'Acadèmia de Guàrdies Marines el 1781-82. Realitzà estudis hidrogràfics remarcables. Dirigí l'observatori de Sant Ferran de Sevilla.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fideu, barranc d'en  (Ferreries, Menorca)  Barranc, al sector sud del terme, prop del lloc de son Fideu, que aflueix, per l'esquerra, al barranc de Trebalúger.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figa i Faura, Lluís  (Palamós, Baix Empordà, 1918 – 11/feb/1996)  Jurista. Es llicencià en dret el 1940 a Barcelona, on treballà de notari des del 1950 fins a la seva jubilació. De 1958 a 1963 portà la càtedra d'organització econòmica internacional a la facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona. Fou degà del Col·legi de Notaris des del 1973, president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, magistrat del tribunal de la Mitra, d'Andorra, i membre emèrit de l'IEC, a la secció de Filosofia i Ciències Socials. És autor de Cómo se hace un testamento (1960) i Manual de derecho civil catalán (1961). Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l'estatut personal i patrimonial dels cònjuges.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFigaró, el  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental Poble i cap del municipi, situat al marge esquerra del Congost, aigua amunt de la Garriga. Té el seu origen en l'hostal del Figaró, establert abans del 1399, sobre el camí ral de Barcelona a Vic i la Cerdanya, sobre l'antiga via romana. Des del començament del s XX tingué un increment notable de població, gràcies a l'estiueig. Té estació del ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol. El lloc pertangué al terme del castell de Montmany.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figaró i Oliva, Antoni  (Catalunya, s XIX - Girona, s XIX)  Impressor. Establert a Girona. També era mestre de minyons. El 1851 es publicà ell mateix, signant-lo amb pseudònim, una miscel·lània poètica dedicada a santa Caterina de Siena.

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalFigaró-Montmany  (Vallès Oriental Municipi: 15,0 km2, 330 m alt, 1.096 hab (2014). Situat a l'esquerra de la vall del riu Congost, entre els cingles de Bertí i els primers contraforts del Montseny. El terme és accidentat i cobert de bosc. El cap del municipi és, des del 1981, el poble del Figaró, centre d'estiueig situat al fons de la vall. Complementen les activitats econòmiques derivades de l'estiueig, l'agricultura de regadiu (farratges), la de secà (cereals), la ramaderia (bovina i aviram), les petites indústries i l'explotació forestal. El poble de Montmany, antic cap municipal, és en una zona de densa vegetació dita els Sots Ferèstecs. Dins el terme hi ha també el poble de Vallcàrquera, l'església de Sant Cristòfor de Monteugues i el santuari marià de Puiggraciós. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fígols  (Montmajor, Berguedà)  Masia i antic terme. L'església (Sant Sadurní) depenia de la de Gargallà.

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàFígols  (Berguedà Municipi: 29,29 km2, 1.154 m alt, 43 hab (2014), (o Fígols Vell). Situat a la dreta del Llobregat i envoltat per les serres de Matarodona, Ensija i els rasos de Peguera, comprèn les altes valls de la Garganta i del Peguera. Terreny accidentat, amb una tercera part del territori improductiu, en gran part ocupat per pasturatges i pinedes. La vida econòmica local es basa en l'agricultura (sobretot farratges), la ramaderia bovina i porcina, l'explotació forestal, el turismeInici página hivernal (estació d'hivern dels rasos de Peguera). Tingué indústria dedicada a la mineria (mines de lignit). El poblament, amb notable tendència a disminuir, és molt dispers. El poble, dit també Fígols de les Mines és situat damunt la vall del Llobregat; de poblament dispers, té el centre a la parròquia de Santa Cecília, edifici romànic; al nord-est hi hagué el castell de Fígols, esmentat al s XI. Altres nuclis del municipi són els pobles de Fumanya i de Peguera i la masia i antiga església de Ferrús. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fígols de la Conca  (Tremp, Pallars Jussà Poble (731 m alt) i antic municipi (77,88 km2), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobar. L'església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d'Eroles. Fou municipi independent fins al 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l'antic hostal de la Casota.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fígols de les Mines  (BerguedàVeure> Fígols.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fígols de Segre  (Alt Urgell Nom adoptat el 1937 per al municipi de

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fígols de Tremp  (Tremp, Pallars JussàVeure> Fígols de la Conca.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fígols d'Organyà  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Poble (602 m alt) i cap del municipi, situat davant Organyà, a la dreta de la riera de Fígols, afluent, per l'esquerra, del Segre. L'església parroquial és dedicada a sant Víctor. El capítol de la seu d'Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el 839. L'any 1972 es fusionà ambInici página Alinyà per crear el municipi actual.

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellFígols i Alinyà  (Alt Urgell Municipi: 101,8 km2, 602 m alt, 260 hab (2014). Situat a l'esquerra del Segre, entre el riu de la Vansa i el puig de l'Espia i accidentat pels contraforts occidentals del puig Galliner. El terme és accidentat, amb prop d'un miler d'hectàrees de bosc. La vida econòmica és bàsicament agrícola, amb conreus de secà (cereals, patates) i també de regadiu, vora el riu, destinats al bestiar boví. Explotació forestal. El cap del municipi és el poble de Fígols d'Organyà. El terme comprèn també els pobles de Canelles de Segre, Romanius i Obac, l'antic terme del poble i l'antic monestir de Tresponts, els veïnats de Voltrera i Voloriu. El municipi es va constituir el 1972, per l'annexió del terme d'Alinyà, que comprenia el llogaret de l'Alzina d'Alinyà, i els veïnats de les Sorts, Llobera, la Vall del Mig, la Vall Baixa, Forn i Caferna, a més de l'antic terme de Perles, amb el veïnat de Colldeboix. Àrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Figuera, cala  (Calvià, Mallorca Cala de la costa meridional, limitada al sud pel cap de cala Figuera, promontori que constitueix l'extrem occidental de la badia de Palma i que és coronat per la torre de cala Figuera (del 1580) i per un far.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Figuera, cala  (Pollença, Mallorca Septentrional Cala de la costa, a la península de Formentor, al fons d'una gran badia oberta entre el cap de Catalunya i la punta d'en Tomàs.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Figuera, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental Veure> Cala Figuera.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaFiguera, cala  (es Castell / Maó, Menorca)  Cala, oberta a la riba meridional del port de Maó. Al fons de la cala la CAMPSA té instal·lats els dipòsits de proveïment de Menorca.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuera, cala  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Platja de la costa, al nord del riu de Llastres. Hi ha estat feta la important urbanització turística de la Platja de Miami.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Figuera, Francesc  (Illes Balears, s XIV - Palma de Mallorca, s XIV)  Argenter. Fongué una campana destinada a convocat el sometent a Palma de Mallorca. N'era jurat municipal el 1389.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figuera, Joan  (Cervera, Segarra, s XV - Càller, Sardenya, s XV)  Pintor. Residí a Càller, on es casà. Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer. Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l'església de Sant Jaume. Se'l considera l'introductor del gòtic internacional a Sardenya.

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratFiguera, la  (Priorat Municipi: 18,73 km2, 575 m alt, 118 hab (2014), (o la Figuera de Falset). Situat a la dreta del riu de Montsant, que limita el terme pel nord. Relleu accidentat pel vessant meridional de la serra del Montsant, al nord-oest de Falset, amb algunes hectàrees de bosc, pasturatges i garrigues. Degut al seu relleu, abrupte, i de la manca de corrents d'aigua, només n'és conreat un 30% del territori. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals), complementada per la ramaderia porcina i l'avicultura. La població, amb tot, ha disminuït notablement des de final del s XIX. El poble, que agrupa tota la població del municipi, s'alça damunt un turó, dominat per l'església parroquial de Sant Martí. Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Pau deInici página la Figuera, on és venerada la Mare de Déu de la Mola. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuera, la  (Algerri, Noguera Poble pràcticament deshabitat, al sector nord del terme, prop del d'Os de Balaguer (de la parròquia del qual depenia l'església de Sant Antoni Abat).

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Figuera, veïnat de la  (Montferrer, Vallespir Veïnat, a l'est del terme, a l'esquerra del Tec.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuera de Falset  (PrioratVeure> la Figuera.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figuera i Cubero de Monforte, Gaspar de la  (Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 - País Valencià, 1670)  Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella. És autor d'una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d'una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente..., 1665) i d'una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma. Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Figuera i Garcia, Antoni  (Palma de Mallorca, 1669 – 1747)  Eclesiàstic. Canonge de la seu de Mallorca. Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una important fortuna, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua (1715-20), l'altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador (1734) de la seu mallorquina. Fou rector de la Universitat Lul·liana (1745).

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Figuera i Tomàs, Pere Antoni  (Llucmajor, Mallorca, 1772 - Palma de Mallorca, 1847)  Frare franciscà exclaustrat. L'any 1840 publicà a l'illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s'ha donat a llum, que inclou un recull d'adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats oInici página que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Figueral, es  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Carles de Peralta, a la costa oriental de l'illa, on hi ha la platja des Figueral.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerar, el  (Palamós, Baix Empordà Veïnat, al nord de Sant Joan de Palamós.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueras, Agustí  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueras, Emili  (Girona, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Formà part de la cobla "L'Art Gironí". En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueras, Pau  (la Canonja, Tarragonès, 1880 - Reus, Baix Camp, s XX)  Escultor i pintor. Des del 1898 visqué a Reus. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El seu art era d'inspiració religiosa. També treballà bastant com a restaurador.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Figueras i BassolsFigueras i Bassols, Josep Maria  (Barcelona, 18/des/1928 – 30/mar/1994)  Empresari i polític. Inicialment es dedicà al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques. El 1966 creà el Centre d'Estudis d'Història Contemporània. Promogué el partit liberal Acció Democràtica (1976) i la Lliga Liberal de Catalunya (1977). Entre 1979-91 fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, del Consell de Cambres Oficials de Comerç de Catalunya, i, fins el 1986, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio de España. Fou el primer president de l'Assemblea de Cambres deInici página Comerç de la Mediterrània, i fins el 1987, de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona. És autor de ¿Qué es el capitalismo? (1976), Catalunya com a exemple (1977) i Del capital al capitalismo (1980).

36 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Figueras i Caminals, Francesc de Paula de  (Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)  Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès. Cap de l'estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Estanislau Figueras i de MoragasFigueras i de Moragas, Estanislau  (Barcelona, 13/nov/1819 – Madrid, 11/nov/1882)  Polític, jurisconsult i destacat orador. Es llicencià en dret i exercí d'advocat a Tarragona. Cap al 1840 ingressà al partit progressista, del qual se separà i passà per anar al partit demòcrata. L'any 1848 participà, a Madrid, en els treballs preparatoris de la revolució, però en fracassar, tornà a Catalunya. A partir del 1851 fou diputat a corts per Tarragona. Es mostrà declaradament republicà i dirigí a les corts la minoria parlamentària d'aquesta filiació. L'any 1854 formà part de la junta revolucionària de Tarragona i, després del triomf de la revolució de juliol d'aquell any, tornà a ésser elegit diputat, i també el 1862 i el 1865. Les seves campanyes contra els governs de la Unió Liberal i dels moderats li valgueren la persecució de Narváez; va ésser desterrat a Pamplona i posteriorment a Avis (1867). En triomfar la revolució de set/1868, en la qual prengué part activa, fundà el periòdic "La Igualdad", que aviat...  Segueix... 

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat Figueras i GarciaFigueras i Garcia, Montserrat  (Barcelona, 15/mar/1942 - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 23/nov/2011)  Soprano. Especialitzada en música antiga, estudià amb Jordi Albareda i, posteriorment, a la Schola Cantorum Basiliensis i a la Musikakademie de Basilea. Fou cofundadora del grup Hespèrion XX i membre de La Capella Reial de Catalunya, amb els quals ha efectuat nombrosos enregistraments. Ha obtingut guardons internacional com l'Edison Klassick i el Grand Prix du Disque. El 1991Inici página debutà al Liceu amb Una cosa rara de Martín i Soler, sota la direcció de Jordi Savall.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc Figueras i PachecoFigueras i Pacheco, Francesc  (Alacant, 13/des/1880 – 21/mar/1960)  Historiador i erudit. Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d'Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l'Albufereta, al tossal de Manises i a l'illeta de Campello: Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 (1934), La isleta del Campello del litoral de Alicante (1950), La necrópolis ibérico-púnica de Alicante. Los ajuares (1956). Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia (vers el 1914), i treballà sobre temes històrics diversos: El nuevo escudo de la ciudad de Alicante (1944), Alicante bajo los reyes de Castilla (1952), Historia del turrón y prioridad de los de Jijona y Alicante (1955), La imprenta en Alicante en el siglo XVIII (1957), El consulado marítimo y terrestre de Alicante y pueblos del obispado de Orihuela (1957), Compendio histórico de Alicante (1957), Bibliografía arqueológica de la provincia de Alicante (1958), Los antiguos gremios de la ciudad de Alicante (1958), Dos mil años atrás. Las ciudades, el puerto y la necrópolis de la Albufereta (1959), i Resumen histórico de la ciudad de Alicante, per a alumnes de primer ensenyament (1963).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueras i Sanmartí, Alfred  (Sant Fruitós de Bages, Bages, 13/set/1898 – Barcelona, 1980)  Pintor. Estudià belles arts a Llotja (Barcelona). Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat. El servei militar el portà a l'Àfrica, on descobrí Alger i el desert. Pintà amb especial atenció temes i escenes algerines. Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921. Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb Barcelona i Eivissa. El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d'Alger a l'Institut Francès de Barcelona. Fundà, a Alger, l'Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona. Ha pintat moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses. Manresa li tributà una exposició d'homenatge el 1973.Inici página Després s'instal·là a Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueras i Vila, Joan  (Girona, 1829 – Madrid, 1881)  Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l'Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma. Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals. És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerassa, serrat de la  (Berguedà Alineació muntanyosa (1.486 m alt) de la comarca, contrafort sud-oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls del riu Demetge i del torrent de les Garrigues.

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàFigueres  (Alt Empordà Municipi i capital de la comarca: 19,27 km2, 39 m alt, 45.444 hab (2014). Situat entre la Muga i el seu afluent, el Manol, a la plana empordanesa, al nord de Girona. L’agricultura, en retrocés a causa de l’expansió urbana, es limita a petites zones dedicades als conreus d’horta, cereals i farratges. La indústria és molt diversa; sobresurt amb força diferència la siderometal·lúrgica (fabricació de productes metàl·lics, bicicletes, motocicletes, maquinària agrícola); també són importants l’obtenció de materials per a la construcció, la fabricació de material elèctric, la indústria de la fusta i de la pell i la confecció. La indústria hotelera, gràcies a l’estratègica localització entre França i la Costa Brava, s’hi troba molt desenvolupada. El sector econòmic més important és el de serveis (comerç, centres d’ensenyament, d’assistència, etc). L’increment de població fou lenta fins al 1900; gràcies a la instal·lació del ferrocarril (1877) experimentà un ràpid desenvolupament urbà...  Segueix... 

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaFigueres  (Alt Palància Municipi: 11,8 km2, 671 m alt, 59 hab (2014), (cast: Higueras). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant sud de la serra d'Espina, és travessat per la rambla de Figueres, afluent per la dreta de la rambla de Gaibiel. El relleu és força accidentat, i cobert en gran part amb matollar i boscos de pins i alzines. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreus de secà (cereals i vinya) i de regadiu (cereals i patates), que aprofita l'aigua de fonts. Va en procés de despoblament, a causa de laInici página forta emigració. El poble es troba a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall, i agrupa tota la població del terme; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figueres  (València ?, s XIV – s XV)  Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres  (Catalunya, s XVIII)  Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres, Francesc  (Barcelona, s XVII)  Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l'orde de Sant Francesc.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres, Francesc de  (Catalunya, s XVI - Roma, Itàlia, s XVI)  Frare caputxí. Era superior de la custòdia recoleta franciscana de Catalunya. Suprimida aquella per Felip II, entrà a formar part de la nova província caputxina de Catalunya (1583). En seria definidor i superior provincial el 1593. Gaudí d'un gran prestigi. Morí a Roma, mentre assistia a un capítol general de l'orde.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres, Jaume  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Serví a l'artilleria catalana durant la guerra de Successió. Tenia el grau de capità al setge de Barcelona del 1713-14. S'hi distingí molt. Pel maig de 1714 sobresortí entre els defensors del convent de Caputxins.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFigueres, Joan  (Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)  Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l'Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema. Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47). És autor d'Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figueres, les  (la Pobla de Claramunt, Anoia)  Barri, al sud del nucli antic.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figueres, Nicolau Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1594 - València, 1670)  Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l'hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres, Pere  (Barcelona, s XV)  Ciutadà de Barcelona i conseller en cap (1461-62). Sabater d'ofici. Manà l'exèrcit català en contra de Joan II que lluitava al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l'Empordà. Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona. L'any 1463 era conseller simple de la ciutat de Barcelona, però continuava la seva activitat militar.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Figueres, Pere  (Pontellà, Rosselló, 1950 - )  Intèrpret i autor de cançons. Integrat al grup Guillem de Cabestany el 1970, fou el màxim exponent de la Nova Cançó a la Catalunya del Nord, on ha cantat gairebé per tots els pobles. Ha enregistrat els discs Près d'aquest país sóc (1973), amb textos de Joan Amade i Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d'una terra (1976), amb lletra i música pròpies.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFigueres, Salvador  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. A partir del 1734 fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, de Barcelona. És autor de música religiosa, entre la qual es destaquen els oratoris Saúl convencido por David, San Magín (1940) i dos de tema marià.

57 CATALUNYA - ESPORT

Figueres, Unió Esportiva  (Figueres, Alt Empordà, 1919 - )  Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol. El seu primer equip ha arribat a jugar darrerament la promoció d'ascens a la primera divisió espanyola. Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes blaves i blanques i pantaló blau. Unió Esportiva Figueres

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres i Albert, Francesc  (Catalunya, s XIX - Gràcia, Barcelona, 1889)  Escriptor i polític. Col·laborà a "Un Tros de Paper" amb el psudònim de Sistarch. Escriví en català diverses obres teatrals. El 1873, proclamada la I República, fou governador civil de Mallorca i cap de personal del ministeri d'ultramar.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figueres i Carpi, Joan de  (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, s XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)  Historiador. Frare trinitari. Mestre de l'orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda. És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.

50 MÓN - BIOGRAFIA

Figueres Ferrer, José  (Alajuela, Costa Rica, 1906 - San José, Costa Rica, 1990)  Polític costa-riqueny. Fill d'un metge català. El 1985, la Generalitat li concedí el premi Catalunya Enfora.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueres i Fontanals, Alfons  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 15/oct/1922 - )  Dibuixant humorístic. De dibuix de línia senzilla i d'humor de l'absurd. Publicà en diferents països d'Europa i d'Amèrica. Ha publicat acudits fantàstics i de terror. Ha col·laborat durant anys a "La Vanguardia" (Don Plácido) i al diari "Avui" (ElInici página bon Jan i, més esporàdicament, unes Historietes absurdes).

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Figuereta, cala  (Santanyí, Mallorca Oriental Cala de la costa, al sud del terme.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Figueretes, ses  (Eivissa, Eivissa Platja i zona turística i residencial, amb alguns hotels, a ponent de la ciutat.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueró  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental, s XVII – Barcelona, s XVIII)  Família d'impressors. Procedents del mas i hostal del Figaró. En fou el primer membre Rafael Figueró.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figueró, el  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental Veure> Figaró, el.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueró, Rafael  (Figaró-Montmany, Vallès Oriental, s XVII – Barcelona, 1717)  Impressor. Primer membre de la família. Actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647. Casat amb una germana de l'estamper Joan Jolis, que s'inicia al seu taller, aviat fou ajudat per seu fill Rafael Figueró i Jolis.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figueró, Rafael  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Fill de Rafael Figueró i Jolis i nét de Rafael Figueró, que ajudà a l'impremta familiar, la qual continuà, a la segona meitat del s XVIII, amb la publicació de nombroses obres, goigs i altres publicacions.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFigueró i Jolis, Rafael  (Barcelona, 1669 - v 1751)  Impressor. Fill de Rafael Figueró. Féu un viatge a l'estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus. Els anys 1680-1700, junt amb el seu pare, imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d'art. El 1700 feren les Nenias reales i L'Harmonia del Parnàs per a l'Acadèmia Desconfiada, i el 1709 els famosos Anales de Feliu de la Penya. El 1706 reberen el títol d'impressors reials de Carles III, i tingueren l'exclusiva de l'edició de les gasetes oficials, amb el títol de "Noticias Generales de Europa" (1701-14) i "Mercurio Veloz y Verídico de Noticias" (1706). El 1714, durant el setge de Barcelona, una bomba incendià el taller, on s'imprimia el diari de la defensa. Des del 1717 els ajudà llur nét Rafael Figueró.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figueró i Montmany, el  (Vallés Oriental Veure> Figaró-Montmany.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerola  (Torà de Riubregós, Segarra Masia i antic terme, de l'antic mun. de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l'esquerra, del riu de Llanera. L'església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerola  (les Piles, Conca de Barberà Veure> Figueroleta.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Figuerola, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1718 per l'emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa. En fou segon titular, des del 1884, el seu besnét Manuel de Figuerola i Agustí (mort el 1891), mariscal de camp (1869). El títol continua en la mateixa família.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figuerola, Honorat de  (València, s XVI – 1608)  Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d'inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d'una al·legació contra els heretges, publicadaInici página a Roma el 1579.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figuerola, Joan  (València, s XIV)  Canonge de la seu de València. És autor d'un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figuerola, Joan Martí  (València, s XVI)  Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerola, la  (Montferri, Alt Camp Masia i antic terme, al sud-est del poble.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figuerola, Pere  (País Valencià, s XIV)  Metge. El consell de la ciutat li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l'ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figuerola, Ramon de  (Catalunya, 1626 – Trinitat, Amèrica, 1699)  Missioner caputxí. Ingressà a l'orde el 1653. El 1680 es traslladà a les missions de Cumanà i Veneçuela. Enviat a Santa Fe de Bogotà per resoldre greus diferències entre les autoritats civils i les eclesiàstiques, les seves gestions reeixiren plenament. Féu un gran viatge d'anada i tornada seguint el curs de l'Orinoco. Tingué un gran prestigi. Fou assassinat en una revolta dels indis, a l'illa de Trinitat, amb altres dos companys.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFiguerola de Meià  (Camarasa, Noguera Poble (770 m alt), als vessants occidentals de la serra de Sant Mamet. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia. Era de la jurisdicció del priorat de Meia. Al s XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampFiguerola del Camp  (Alt Camp Municipi: 22,78 km2, 474 m alt, 345 hab (2014). Situat a l'est i al peu de la serra de Miramar, que separa el terme de la Conca de Barberà. El relleu és força accidentat. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà, principalment avellaners, i també hi ha cereals i vinya. La ramaderia hi és poc important. Els escassos recursos econòmics ha provocat l'emigració constant des del 1887. Una part de la població treballa a les indústries de Valls i del Pla de Santa Maria. El poble està situat al vessant oriental del tossal Gros, i és dominat per l'església parroquial de Sant Jaume, edificada a partir del 1732 sobre el primitiu temple romànic, del qual hi ha alguns vestigis. El lloc pertangué al monestir de Poblet. Dins el terme hi ha el llogaret de Miramar, amb església de traça romànica, actualment convertit en lloc d'estiueig. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerola d'Orcau  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Vila (552 m alt) i antic municipi, aturonat, prop de la carretera d'Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer. El castell de Figuerola, esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d'Orcau, passà a la corona en època de Joan II (s XV). L'església parroquial (Santa Maria), bastida el 1524, fou refeta el 1692. Formà municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figuerola i Agustí, Manuel de  (Barcelona, 1806 – 1891)  Militar. Ocupà els càrrecs de governador civil i militar de Barcelona.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFiguerola i Aldrofeu, Manuel  (Barcelona, 1861 – 1902)  Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L'esca del pecat. És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figuerola i Anglada, Lluís  (Caldes de Montbuí, Vallès Oriental, 1860 – Barcelona, 1922)  Periodista. Col·laborà molt a la premsa castellana de Barcelona i de Madrid.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laureà Figuerola i BallesterFiguerola i Ballester, Laureà  (Calaf, Anoia, 4/jul/1816 – Madrid, 28/feb/1903)  Economista i polític. Estudià economia a la Junta de Comerç de Barcelona, sota la direcció d'Eudald Jaumeandreu, i dret a la Universitat de Barcelona, on guanyà la càtedra d'economia política (1847), i després d'haver-se passat al lliurecanvisme ocupà la de Madrid. Fou membre de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d'altres institucions, tant de Catalunya com de Madrid. Des de molt jove milità en les files del Partit Federal. El 1842 fou secretari de la Junta Revolucionària de Barcelona, però dimití. El 1846 fundà l'Escola Normal de Barcelona. A conseqüència de la caiguda d'Isabel II, tingué accés al govern, on ocupà el càrrec de ministre d'Hisenda (des del set/1868 fins al jun/1869 i des del nov/1869 fins al feb/1870), des del qual promulgà una Llei de Bases Aranzelàries (que posteriorment ha estat denominada Aranzel Figuerola) que...  Segueix... 

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Figuerola i Bellvís, Josep  (València, s XVII)  Eclesiàstic. De família noble. Fou canonge d'Oriola. Ocupà d'altres càrrecs eclesiàstics. Destacà com a predicador. Publicà obres religioses.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFiguerola i Espècies, Francesc  (València, 1654 – 1694)  Poeta. És autor de poesies en castellà i d'alguns altres escrits.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figuerola i Fernández, Joaquim  (Barcelona, 1878 – 1946)  Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l'Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l'Escola Elemental del Treball, de Barcelona. Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Figuerola-Ferrety i Martí, Manuel de  (Barcelona, 1876 - Madrid, 1965)  Diplomàtic i segon marquès de Rialb. Era delegat d'Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l'Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la guerra civil.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figueroles  (Fontcoberta, Pla de l'Estany)  Veïnat, al nord-est de Banyoles.

88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténFigueroles d'Alcalatén  (Alcalatén Municipi: 12,1 km2, 360 m alt, 549 hab (2014). Estès en un eixamplament de la vall mitjana del riu de Llucena, afluent de la rambla de la Viuda. El terme, reduït, és en part muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra de la Creu i la del Tossalet. A la zona muntanyosa hi ha algunes hectàrees de bosc i pastures. La principal activitat econòmica del municipi és la indústria ceràmica, que ha significat una represa per al poble i fins i tot atreu treballadors dels pobles veïns; l'agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i garrofers), fa de complement. Des de mitjans del s XIX la població es manté, amb algunes petites oscil·lacions. El poble es troba a l'esquerra del riu de Llucena, dominat per l'església parroquial dedicada a sant Mateu. Pertangué a laInici página tinença d'Alcalatén. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Grup de Teatre Els Escalda-Sants

89 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransFigueroles de Domenyo  (Serrans Municipi: 18,8 km2, 725 m alt, 504 hab (2014), (cast: Higueruelas). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al vessant meridional de las Peñas de Dios i drenat per les rambles del Villar i de Salcedo. En un dels terrenys més accidentats de la comarca, amb altures que assoleixen els 1.000 m, on hi ha pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya, oliveres, cereals, llegums i arbres fruiters), complementada per la indústria del moble i de l'extracció de caolí, la ramaderia (ovina i cabrum); cal destacar l'apicultura. És lloc d'estiueig. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Santa Bàrbara (ampliada el 1910). El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyó, del qual se separà el 1852. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figueroleta  (les Piles de Gaià, Conca de Barberà)  Llogaret (o Figuerola), prop de Sant Gallard, poble del qual depenia.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Figuerosa  (Tàrrega, Urgell Poble (422 m alt), situat al vessant del turó del Molí del Vent. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. L'antic castell de Figuerosa, del qual hi ha restes, pertanyia al terme de Guissona, dins el comtat d'Urgell; és esmentat ja el 1075. Fou municipi independent fins el 1970. Dins l'antic terme hi ha els pobles d'Aliet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Filador, abric del  (Margalef de Montsant, Priorat Jaciment. Ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial. Fou excavat per S. Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 (intermitentment) i, d'ençà del 1979, ho fou per J.M. Fullola.

93 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFilatures de Fabra i Coats, Companyia Anònima  (Barcelona, 1903 - )  Indústria tèxtil. Té l'origen en la fàbrica de fil per a cosir instal·lada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig, capdavantera de la indústria de fil de cotó. El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills. La societat Camil Fabra i Companyia s'uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella. El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l'entrada de la firma anglesa J. And P. Coats Ltd. Té fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà (Osona), i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa. La participació britànica en el capital és del 68%. Produeix fil per a cosir i labors i comercialitza cremalleres, agulles, botons, tisores i llanes. El 1984 les vendes foren de 5.614 milions de pessetes, amb una plantilla de 1.275 persones.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Filella  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Antic terme, al sud del poble.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Filella, Arnau de  (Catalunya, s XII - 1224)  XIV Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1215, com a successor de Pere de Cortacans. Efectuà considerables compres de terrenys per al monestir, que veié molt augmentada la seva importància. Aquesta fou incrementada encara per algunes donacions. El 1221 fou nomenat bisbe d'Elna. Deixà l'abadiat, per al qual fou nomenat Ramon d'Hostalric, el qual fou també el seu successor en la diòcesi d'Elna.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Filet, sant  (Barcelona ?, s II – Esparta, Àfrica, s II)  Màrtir cristià. A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona. Figura vestit amb una gramalla en una pintura de la casa de la ciutat (1688-90). Josep Costa escriví (1690) Vida del glorioso san Fileto, mártir.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFilià, riu de  (Pallars Jussà)  (o de Felià) Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella. A la seva capçalera hi ha l'estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).

98 CATALUNYA - LITERATURA

filla del mar, La  (Catalunya, 1900)  Drama d'Àngel Guimerà. Estrenat amb gran èxit al Teatre Romea de Barcelona el 6/abr/1900. L'argument comença amb l'arribada d'Àgata, la filla del mar, una noia sense contacte amb la civilització a un poble de pescadors genera un clima de grans passions i violència. És una de les obres més representades i traduïdes de l'autor, que a més va servir d'argument a una òpera d'Eugen Albert i ha estat adaptada al cinema.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fillol  (Sant Martí de Tous, Anoia Veure> Fiol.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fillol i Granell, Antoni  (València, 3/gen/1870 - Castellnou de Sogorb, Alt Palància, 15/ago/1930)  Pintor. Deixeble d'Ignasi Pinazo i Camarlench. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Participà, amb èxit, en nombroses exposicions nacionals i internacionals. Conreà el retrat i els quadres de gènere, inspirats, la majoria, en temes folklòrics valencians: Els amics de Jesús, El primer fill, A ese...!, La glòria del poble, Mister May, La comare de Foios, La núvia, La bèstia humana, La robavellaire i Cap de moro.

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentFillols  (Conflent Municipi: 8,40 km2, 762 m alt, 169 hab (2012), (ant: Fullols). Situat al vessant septentrional del massís del Canigó, és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet). Les basses de l'economia local són l'agricultura de secà (vinya, arbres fruiters i patates) i l'explotació forestal. Les mines de ferro, que fins el 1963-64 eren el principal recurs econòmic del municipi i un dels principals centres d'extracció de ferro del Canigó, en activitat des de temps antic, van deixar d'ésser explotades. El poble esInici página troba al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l'uneix amb Vernet i amb Taurinyà. L'església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del s XI. Era possessió del monestir de Cuixà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà) - Història (en francès)

102 CATALUNYA - LITERATURA

Filocalia  (Catalunya, 1994)  Antologia d'autors espirituals grecs feta pel monjo d'Athos Nicodem l'Hagiorita. El 1994 fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 (volum doble) de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, amb introduccions de Placide Deseille.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Filomena de Santa Coloma (Filomena Ferrer i Galzeran)  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 3/abr/1841 - Valls, Alt Camp, 13/ago/1868)  Monja mínima. Filla de l'escultor Feliu Ferrer i Galzeran. Entrà a l'orde a Valls (1860). Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte (1866). Morí en un rapte místic. El seu cos és conserva incorrupte. Deixà alguns escrits religiosos. En 1897, Lleó XIII, la declarà venerable.

Anar a:    Fi ]    [ Figuera ]    [ Figueras ]    [ Figueres, l ]    [ Figuerola ]    [ Figueroles ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -