A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fin ]    [ Finestres, F ]    [ Fiol i ]    [ Fita ]    [ Fitor ]    [ Flaça ]

Benvinguts els meus imitadors, perquè d'ells seran els meus defectes. (Bertrand Russell)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fin, J.  Pseudònim del pintor Josep Vilató i Ruiz.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Finat, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1884 al diputat a les corts Josep Finat i Albert. Continua en la mateixa família.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fines, Jaume  (Perpinyà, 1829 – 1904)  Metge. Fou cap de l'hospital civil de Perpinyà i president de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals (1863); instal·là estacions meteorològiques a diversos punts de la regió i el 1879 organitzà l'Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí. Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon (1883).

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFinestra, serra de la  (Plana Baixa Sector de la serra d'Espadà, que separa les valls d'Aín i de Veo; culmina a 1.011 m alt.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaFinestrat  (Marina Baixa Municipi: 42,25 km2, 238 m alt, 6.265 hab (2014). Situat al vessant oriental de la serralada prebètica valenciana, al peu de la serra del Puigcampana (1.046 m alt), s'estén fins a la costa. El terreny és accidentat i dues terceres parts del terme són incultes, amb garriga, pastures i alzinar o pinar. A l'agricultura hi predomina el secà (garrofers, ametllers i cereals) sobre el regadiu (productes d'horta i cítrics), que aprofita l'aigua d'algunes fonts. Però la base de l'economia local és avui el turisme (per irradiació de les ciutats veïnes de la Vila Joiosa i Benidorm), que ha deturat el descens demogràfic. La vila, d'origen islàmic, és als contraforts del Puigcampana, sota l'enderrocat castell del Baró. Dins el terme hi ha el caseriu de Benienso i el despoblat de Cota. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament - Finestrat Digital (en castellà)

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Finestrat, baronia de  (País Valencià Títol senyorial, vinculat el 1691, prèvia facultat reial, per Jacint Forner i Bernabeu, senyor de Finestrat i de Benasau i algutzir major de la inquisició a Múrcia. El 1718 passà als seus descendents, els Pasqual del Pubil, i el 1929, als de la Guardia.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Finestrelles  (Barcelona, Barcelonès Extrem septentrional de l'antic territori de Barcelona, a l'indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l'antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar. L'antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l'antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFinestrelles  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès)  Barri de la ciutat, al vessant sud de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona. Es formà al començament del s XX, i el 1923 s'hi inicià la construcció d'una urbanització. Fins el 1936 fou un nucli residencial d'estiueig, burgès i menestral. A partir del 1940 l'onada immigratòria a la comarca de Barcelona l'anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi instal·la l'any 1973 l'Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s'ha anat reconvertint en zona residencial.

9 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Finestrelles, pic de  (Alta Cerdanya / Ripollès Cim (2.829 m alt) del massís del Puigmal, al nord-est del seu cim culminant, a la línia de crestes que separa les valls de Núria i d'Eina, entre el coll d'Eina i el coll de Finestrelles (2.590 m alt), pas dels Pirineus que comunica les dues comarques.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

santuari de Finestres (Garrotxa)Finestres  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Poble (880 m alt) (o Santa Maria de Finestres), damunt la serra de L'església parroqial i santuari (la Mare de Déu de Finestres) és a l'extrem d'una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres (960 m alt), que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser. El castell és esmentat ja el 947, a l'acta de consagració de l'església de Santa Maria; pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú. El 1323 formava part de la baronia de Santa Pau. En 1464-73 estigué en poder dels remences, i en fou un important centre d'operacions. L'església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí depenent de Sant Esteve de Banyoles, i s'extingí el 1836. Fou molt afectada pels terratremols del 1427, i fou refeta i ampliada el 1779. El 1836 esdevingué parròquia.

11 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Finestres  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Despoblat (511 m alt), a l'antic terme de Fet, al vessant meridional de la serra de Savinós. L'església parroquial depenia de l'arxiprestat d'Àger. El s XIX formava un municipi.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFinestres  (Garrotxa)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Aniol de Finestres.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Col·laborà a la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc (1287), almenys pel que fa a l'aspecte financer dels preparatius. Aquest pot ser l'homònim que, el 1315, rebé dels comtes de Pallars el feu de la vila i de la vall d'Espot.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Lluità al costat dels Cabrera, usurpadors del comtat d'Urgell, quan Jaume I imposà per les armes els drets que tenia sobre el territori la legítima comtessa Aurembiaix. Ell fou el que negocià el lliurament de Balaguer a les forces reials, tractant personalment amb el monarca (1228). El 1242, molts anys després de la mort d'Aurembiaix i quan els Cabrera ja eren reconeguts com a comtes d'Urgell, actuà de testimoni de la restitució del comtat a la ciutat de Balaguer, fins aleshores retinguda per la corona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres, Francesc de  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà especialment entès en coses de mar. En 1345 acompanyà Pere III a l'expedició per emparar-se de Mallorca. Amb Gilabert de Corbera s'acostà a la platja per saber de viva veu si els homes d'armes que els esperaven volien defensar l'illa contra ells. En 1351, amb Guillem Morei, s'embarcà com a assessor a l'estol de Ponç de Santa Pau que anava a combatre els genovesos a la Mediterrània oriental. Pel febrer de 1352 participà amb aquest estol a la terrible batalla naval de Pera.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Finestres, serra de  (Garrotxa Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d'Hostoles i la d'Olot. És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costesInici página limitades per cingleres, caracteritzat per l'alternança de margues, gresos i conglomerats. L'estatge de l'alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D'una altitud mitjana d'entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Daniel  (Barcelona, 1702 ? – Cervera, Segarra, 1744)  Religiós premonstratenc i historiador. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717. Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l'iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca. Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s'iniciava l'escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Francesc  (Catalunya, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida. Germà de Josep, Pere Joan, Marià, Ignasi i Daniel Finestres i de Monsalvo.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Ignasi  (Catalunya, 1701 – s XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d'Hebron. Germà de Josep, Francesc, Pere Joan, Marià, Jaume i Daniel Finestres i de Monsalvo.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Jaume  (Barcelona, 1691 - Poblet, Conca de Barberà, 1769)  Historiador. Ingressà a l'orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721). Ensenyà en els col·legis de l'orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736. Per encàrrec de l'abat Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa,Inici página en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948). Entre altres, era germà de Josep.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Josep  (Barcelona, 1688 – Cervera, Segarra, 1777)  Jurista i erudit. Alumne de Cordelles. El 1727 inicià una amistat epistolar amb Gregori Maians. Cursà dret a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons, i on es dedicà a la docència des del 1731 fins a la seva mort, i on esdevingué un excel·lent professional de l'ensenyança. Regent de la càtedra de dret civil (1715-18), professor extraordinari d'Institucions (1718-22), regent de la primera càtedra de dret (1722-30) i de la de vespres (1730-31), catedràtic de prima fins a la jubilació (1751), fou també caceller interí el 1743. Clergue sense ordes sagrats i gran coneixedor dels clàssics grecs i llatins. Fou l'animador d'un grup erudit a Cervera, conegut com la escola de Finestres, promogué una renovació humanista, filosòfica, crítica i jurídica. Formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. Finestres fou considerat per Maians com el príncep del dret romà. Va escriure una copiosa producció d'estudis sobre dret català: Exercitationes academicae (1745), Praelectiones cervarienses (1750-52), In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (1757), Iuris catalauni elementa, De historia iuris catalanauci, Sylloge inscriptionum romanorum de Catalunya (1762), etc, tots ells editats a Cervera.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Marià  (Catalunya, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Finestres i de Monsalvo, Pere Joan  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic deInici página la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentFinestret  (Conflent Municipi: 8,43 km2, 320 m alt, 199 hab (2012). Estès al nord-est del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà (que travessa el terme de sud a nord), prop de l'aiguabarreig amb el riu de Llec, tots dos afluents de la Tet, al sector més baix de la comarca. La zona muntanyosa és coberta de bosc. L'agricultura dels conreus de secà, destinada majoritàriament a arbres fruiters (presseguers, albercoquers, cirerers, pomeres); també hi ha vinya i hortalisses, base de l'economia local, ocupen la part baixa del terme. El cens ramader és nul. La població ha experimentat una devallada constant des de mitjan s XIX. El poble és a la dreta de la riera de Lentillà, a l'església parroquial es conserva una marededéu, del s XIII. Dins el terme hi ha les masies i antics pobles de Seïllà i Marvet. Pertanyia a la baronia de Jóc. Informació (en francès) - Turisme (en castellà) - Història (en francès)

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fiol  (Sant Martí de Tous, Anoia Poble (710 m alt), al sector occidental i més elevat del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Cristòfor. El s XIX formava un municipi independent.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Cristòfol  (Manacor, Mallorca, s XVI - Illes Balears, 1629)  Frare dominicà. Fou predicador general de l'orde. Escriví en castellà algunes obres religioses.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Cristòfor  (Palma de Mallorca, s XVII – 1702)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general. Publicà, amb la finalitat expressa d'igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa... (1684, segona edició 1697), a més d'unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l'anyInici página 1643 al 1702.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Joan  (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1652)  Religiós observant. El 1651 acabà una traducció catalana de la gramàtica llatina d'Andreu Sempere, seguida d'una taula alfabètica de verbs, que ha restat manuscrita.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol, Pere  (Palma de Mallorca, s XVI)  Religiós jesuïta. Ensenyà a Mallorca, Girona, València i Saragossa. En aquesta darrera població era catedràtic de retòrica. Escriví poesies en català.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Cantallops, Sebastià  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1752)  Jurista i eclesiàstic. Era ja un advocat conegut quan inicià la carrera eclesiàstica. Deixà escrites bones al·legacions jurídiques.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Estada, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1725 – 1790)  Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d'Advocats de Palma de Mallorca (1779). És autor d'un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d'aquella època.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Jaume, Bernat  (Porreres, Mallorca, 1778 - Palma de Mallorca, 1818)  Metge frenòleg. Es doctorà a Barcelona el 1806. A Palma de Mallorca es relacionà amb el comte d'Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc. Publicà a "El Europeo" (1824) fragments de la seva obra Tratado de anatomía, que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFiol i Móra, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 12/nov/1933 - )  Poeta. Estudià ciències polítiques a la universitat de Madrid. Ha publicat els reculls de poemes L'últim (1955), Contribució de Bàrbar (1956), Calaloscans (1966), Camp rodó (1973) i Calaportal de Cavorques (1983). El 1990 fou elegit president de l'Obra Cultural Balear.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Pujol, Joaquim  (Palma de Mallorca, 1831 – 1895)  Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista "El Iris del Pueblo", de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l'Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l'epidèmia de còlera del 1865. Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (oct/1868), cònsol d'Espanya a Alexandria (nov/1868) i governador civil d'Almeria (abr/1870). Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fiol i Tomàs, Ignasi  (Palma de Mallorca, 1619 – Catarubén, Veneçuela, 1684)  Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l'Orinoco a Nova Granada (1678). Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706. Morí martiritzat pels caribs.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fira, Genís  (València, v 1450 – 1514)  Poeta. Autor d'un Resposta poètica a Narcís Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474). Familiar d'Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s'hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats (1494-96). Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat deInici página Saragossa i d'Oriola.

37 CATALUNYA - EMPRESA

Anagrama de la Fira de BarcelonaFira de Barcelona  (Barcelona, 1920 - )  Fira de mostres anual. Es poden distinguir tres etapes en la seva història. La primera va des de la inauguració, el 1920 al palau de Belles Arts (parc de la Ciutadella) fins a l'any 1925. Els primers organitzadors foren l'ajuntament, el Foment del Treball i l'Associació de Fabricants de Joguines. El 1933 començà una segona etapa, instal·lada als palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia (Montjuïc) i que durà fins al començament de la guerra civil. La tercera s'inicià l'any 1942 amb el nom de Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona. A partir del 1959 s'incrementà considerablement la participació estrangera. En els últims anys ha perdut el seu caràcter popular per convertir-se en una fira dedicada fonamentalment a les transaccions comercials. La importància de certs grups de productes ha portat a celebrar salons o fires monogràfiques. D'altra banda, arran de la projecció internacional que va adquirir la ciutat amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, es va plantejar la conveniència de traslladar el recinte de la fira a una superfície més gran situada fora Barcelona. Fira Barcelona

38 CATALUNYA - CULTURA

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega  (Tàrrega, Urgell, 1981 - )  Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants. Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d'especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc. La programació incideix particularment en les formes d'espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques. La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics. Fira Tàrrega

39 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFira Festival de Circ Trapezi  (Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 - )  Mostra anual d'espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d'Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus. Des de la primera edició fins a l'actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers. Fira del Circ Trapezi

40 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Fira Mostrari Internacional de València  (València, 1917 – )  Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d'Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals. El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional. El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura. El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2. Fira de València (en castellà)

41 CATALUNYA - EMPRESA

Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona  Veure> Fira de Barcelona.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vicenç Fisas i ArmengolFisas i Armengol, Vicenç  (Barcelona, 1952 - )  Sociòleg. Doctor en estudis sobre la pau per la universitat de Bradford (Regne Unit). Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans. El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans. El 1992 fundà l'associació de suport a immigrants Vallès sense Fronteres. Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d'armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres. Des del 1997 fou titular de laInici página càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona, i des del 1999, director de l'Escola de Cultura de Pau. És autor de nombroses publicacions sobre temes relacionats amb la seva especialitat, entre les quals destaquen El poder militar en España (1976), Introducció a l'estudi de la pau i dels conflictes (1987), Las armas de la democracia (1988), Defensa 2001 (1990), Ecología y seguridad en el Mediterráneo (1993), Alternativas de defensa y cultura de paz (1994), Las Naciones Unidas ante un mundo en crisis (1994), Cultura de paz y gestión de conflictos (1998) i Adios a las armas ligeras: las armas y la cultura de la violencia (2000).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fisas i Planas, Antoni  (Sarrià, Barcelona, 1896 – Barcelona, 1953)  Arquitecte (1923). Ha palesat la influència de models renaixentistes. Entre les seves obres figura la construcció de diversos edificis per a habitatges a Barcelona, en un estil classicitzant, la clínica de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona 1936), de concepció propera al racionalisme i el sanatori de Puig d'Olena, prop de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental).

44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fisel, castell  (Fenollet, Fenolleda Veure> Castellfisel.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita, Agustí  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. En 1713-14 era capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, posat a les ordres d'Antoni Desvalls. Fou un dels principals col·laboradors d'aquest a la dura lluita comarcal contra els borbònics. Participà a l'important consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel mai/1714.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita, Felip  (Catalunya, s XVII)  Músic i frare benedictí. Prengué l'hàbit a Montserrat el 1609. Ocupà l'abadiat del monestir de Sant Genís des Fontanes (Rosselló).

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFita, Pasqual  (València, 1752 – 1826)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid. Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fita del Ram, sa  (Esporles / Puigpunyent, Mallorca OccidentalCim de la serra de Tramuntana (820 m alt), al sud de la mola de Planícia, termenal dels dos municipis.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fidel Fita i ColomerFita i Colomer, Fidel  (Arenys de Mar, Maresme, 31/des/1835 – Madrid, 13/gen/1918)  Historiador i eclesiàstic. Ingressà als jesuïtes (1869) i féu el noviciat a Nivelles (Bèlgica). Passà a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d'humanitats, gramàtica i idiomes fins el 1860. El 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on es desvetllà la seva vocació d'historiador; fou nomenat corresponent de l'Academia de la Historia. L'any 1868 l'expulsió dels jesuïtes el porta a Vals-prép-de-Lo-Puèi (Alvèrnia), on estudià els dominis dels templers de Velai. Poc després tornà a Manresa i aviat a Banyoles, on residí a l'antic monestir, aleshores Casa Missió Diocesana, on actuà com a superior i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina. Passà a residir a Madrid el 1876, on fou membre numerari (1879) i director (1911) de la Academia de la Historia, càrrec que ocupà fins a la mort. Fou també membre de l'Academia Española i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de...  Segueix... 

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fita i Molat, Domènec  (Girona, 10/ago/1927 - )  Escultor. Estudià a les escoles de belles arts d'Olot i de Barcelona. Evolucionà des de l'estil figuratiu de les seves primeres escultures (Crist jacent de la catedral de Girona, 1958) cap a composicions més abstractes, molt lliures i personals (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973). Ha treballat en l'execució de vidrieres per a edificis diversos (Vila-roja, 1966; església de Camp-redó, 1984), en un intent d'integració de les arts de la qual és partidari. També ha tractat la ceràmica i ha conreat la pintura. Pertany a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1985).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFita i Rovira, Magí  (Barcelona, 1850 – s XIX)  Ceramista. Descendent d'una antiga estirp d'escudellers, originària del s XVII. Estudià a l'Escola de Llotja i fou premiat a les Exposicions de Barcelona del 1871 i de Madrid del 1875, i participà a la Universal del 1888. A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins. La col·lecció de trepes de rajoles d'oficis que hi ha als Museus d'Art de Barcelona procedeixen del seu obrador.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fité de Goula, Dionísia  (Barcelona, 1847 – Madrid, 1873)  Cantatriu. Es casà amb el compositor Joan Goula. Assolí bons èxits durant la seva curta carrera.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fité i Sala, Enric  (Mataró, Maresme, 1906 - Barcelona, 1988)  Director de cinema amateur. El seu film Alter ego (1946) fou premiat cinc vegades. Porta closa (1948) obtingué dotze premis, entre els quals el de millor argument a Estocolm, i el gran premi a Canes. Fantasia tràgica (1950) fou premiada a Luxemburg i a Canes. El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona. La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d'un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Família de mestres de cases. Iniciada per Miquel Fiter. Cap de la família no és l'autor, com s'havia dit, de la part ornamental de la portalada de l'església de Caldes de Montbui, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Antoni  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Mestre d'obres. De 1705 a 1718 treballà a les obres de l'església de Santpedor (Bages).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFiter, Francesc  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Mestre de cases. Continuà la construcció de l'església de Caldes de Montbui, juntament amb Joan i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Joan  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Mestre de cases. Continuà (des del 1705) la construcció de l'església de Caldes de Montbui, juntament amb Francesc i Josep Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter. També acabà l'església de Sant Sever a Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Josep  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Mestre de cases. Continuà la construcció de l'església de Caldes de Montbui, juntament amb Joan i Francesc Fiter, i que havia iniciat Miquel Fiter.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter, Miquel  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Mestre de cases. Primer membre de la família. El 1690 construïa l'església de Caldes de Montbui, continuada després (des del 1705) per Joan, Francesc i Josep Fiter.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter i Cava, Lluís Ignasi  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1852 – Barcelona, 1902)  Jesuïta i erudit. Publicà algunes obres piadoses i moltes col·laboracions periodístiques.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiter i Inglès, Josep  (Barcelona, 1857 – 16/jun/1915)  Escriptor, brodador, puntaire i excursionista. Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), germen del Centre Excursionista de Catalunya (1890). Destacat tècnic en brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, la qual cosi li donà un renom internacional. Promotor d'investigacions folklòriques, així com de l'Associació Artístico-Arqueològica i el Centre d'Arts Decoratives (1894), que presidí. fou el primer president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899). Actiu proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional. Personatge de la Renaixença, col·laborà enInici página la majoria dels diaris d'aquest moviment i fundà, entre altres revistes, "La Bandera Catalana" (1875), "La Rondalla" (1876) i "L'Escut de Catalunya" (1879) i dirigí "El Arte Decorativo" (1894), així com l'Enciclopèdia moderna catalana (1913), en cinc volums. Entre les seves publicacions es destaquen La ciencia astrológica en Cataluña (1875), Expulsión de los judios de Barcelona (1876), Monzón (1883) i Mataró i Argentona (1888).

62 ANDORRA - BIOGRAFIA

Fiter i Rossell, Antoni  (Ordino, Andorra, 1706 - Andorra, s XVIII)  Doctor en dret. Exercí el càrrec de veguer episcopal d'Andorra. És autor de la important recopilació històrico-jurídica anomenada el Manual Digest (1748), escrita a requeriment i per a l'ús del Consell General.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fitor  (Forallac, Baix Empordà Poble, al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor, afluent, per la dreta, del Daró. L'església parroquial és dedicada a santa Coloma. Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus. Formava part de l'antic terme de Fonteta.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fitor, castell del  (Seva, Osona Veure> Esparreguera.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fius i Palà, Maurici  (Manresa, Bages, 1864 – 1920)  Escriptor i polític. Advocat, fundà a Manresa el Centre d'Unió Republicana (1905). Fou regidor i alcalde de la ciutat (1902). Col·laborà en diverses publicacions comarcals. Escriví poesia, novel·la i drames teatrals, com Un màrtir de Puigcerdà, L'incendi de Manresa i Vida nova.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fivaller i Bria, Joan Antoni  (Illes Balears, s XIX – 1874)  Militar. De molt jove féu la guerra contra les forces napoleòniques. Hi excel·lí fins a obtenir el grau de coronel.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFivaller i de Vélez, Josep Maria de  (Catalunya, s XIX – 1876)  Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Bernat  (Barcelona, s XV)  Ciutadà i cavaller. El 1462 seguí la causa de la Generalitat a la guerra contra Joan II. L'11/gen/1463 fou elegit membre de la junta de Guerra del Principat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan FivellerFiveller, Joan  (Barcelona, s XIV – 1434)  Polític. Ciutadà de Barcelona, membre destacat del partit de la Biga. Fou conseller de Barcelona en 1406-07 i en 1411-12. En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure. Fou un dels parlamentaris que demanaren al rei Martí l'Humà que designés successor. Sota Ferran I de Catalunya-Aragó fou cridat a consell del rei en la seva decisió de sotmetre per les armes la revolta de Jaume d'Urgell (1413). Durant el bienni 1414-16 fou conseller segon de Barcelona. En l'exèrcici d'aquest càrrec s'enfrontà amb el rei (1416) per la qüestió del vectigal (impost sobre el transport de mercaderies), que el rei es negava a pagar. Fiveller fou qui li va transmetre la decisió del Consell de Cent, que considerava enemic de la ciutat tot aquell que no respectés els impostos i costums. La tradició suposa (cosa que sembla certa) que l'enfrontament fou molt violent. Uns quants anys més tard (1418), essent...  Segueix... 

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Miquel  (Barcelona, s XVII)  Cavaller. Era un dels adversaris més irreductibles de la política de Felip IV envers Catalunya, durant el període anterior a la guerra de Separació. El 1623 destacà entre els oponents del bisbe de Barcelona, el qual actuava com a agent del govern. Durant les Corts següents celebrades a la capital fou el cap visible d'un ampli sector del Braç Militar que, amb arguments molt documentats, exigia de les autoritats reials un respecte rigorós a les Constitucions de Catalunya.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFiveller, Ramon  (Barcelona, s XIV - d 1422)  Polític. Ciutadà de Barcelona, germà gran de Joan Fiveller. El 1396 era conseller de Barcelona, i l'any següent escrivà de ració del rei Martí I l'Humà. El Parlament català (Tortosa, 1410-12) l'elegí com un dels 24 parlamentaris de la comissió executiva. Durant el compromís de Casp fou designat pel Principat capità del castell de Casp. Des del 1416 fou tresorer d'Alfons IV el Magnànim.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller, Ramon  (Barcelona, s XV)  Polític. Era conseller de la ciutat el 1443. Amb aquest caràcter, i com a marmessor de la reina Violant de Bar, s'ocupà de vendre dues propietats d'aquesta, les viles aragoneses de Borja i Magallón, al rei Alfons IV.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller de Clasquerí i de Bru, Joan Antoni de  (Barcelona, 1758 - Teià, Maresme, 1856)  Noble i il·lustrat. Senyor de Margalef. Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d'Almenara Alta amb grandesa d'Espanya. Fou un membre actiu, des del 1786, de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en la secció d'història, per a la qual féu diverses comunicacions, i, des del 1826, presidí l'Acadèmia de Bones Lletres (féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller). Fou regidor degà de l'ajuntament de Barcelona 1806-20 (durant l'ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat), i després del Trienni Constitucional tornà a ocupar aquest càrrec (1824-33). Es retirà a Teià.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fiveller de Clasquerí i de Torres, Carles de  (Barcelona, 1662 - Catalunya ?, d 1724)  Cavaller d'Almenara Alta. Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge de la ciutat, i de nou el 1706, en un atac de Felip V; a partir del 1713 fou un dels més aferrisats partidaris de resistir a ultrança el setge de Barcelona. En l'assalt final de l'11/set fou un dels qui portà la bandera de Santa Eulàlia.Inici página Li foren confiscats els béns pels filipistes.

75 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsFlaçà  (Gironès Municipi: 6,47 km2, 34 m alt, 1.041 hab (2014). Situat al nord-est de Girona, al peu del massís de les Gavarres, a la riba dreta del Ter, que limita el terme pel nord. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu (hortalisses i farratges), gràcies a la sèquia d'en Vinyals, i de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per la ramaderia (bovina i porcina), l'avicultura i l'apicultura; n'és destacable també la indústria, sobretot del paper, d'embotits, de materials per a la construcció i de la fusta. El poble és entre la riera de la Pera i el Ter; l'església parroquial de Sant Cebrià, reformada el 1824, conserva un frontis romànic. El lloc és esmentat el 1017. Al barri de la Bolla hi ha l'estació del ferrocarril. Dins el terme hi ha la colònia Torres i el veïnat de Ferreres, amb l'església de la Mare de Déu de l'Esperança, on és venerada una imatge gòtica. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Grallers i Geganters

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Flaçà  (Serdinyà, Conflent Poble (954 m alt), en un coster, damunt la riba dreta de la Tet. L'església parroquial (Sant Marcel) és romànica.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Flaca, La  (Barcelona, 27/mar/1869 - 3/mar/1876)  Setmanari satíric en castellà. Suspès per l'autoritat governativa en diverses ocasions, a causa de la seva oposició a Prim, va aparèixer amb diferents títols. Tingué una orientació política marcadament liberal.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaccus, Caius Calpurnus  (Tarraco, s III)  Retòric de l'època romana. Era curador del temple d'August i prefecte de les muralles. És autor d'unes Declamationes. Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida.

79 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFlaix FM  (Catalunya, jun/1999 - )  Nom en català que adoptà l'emissora Flash FM. Aquest canvi també afectà el segon canal de l'emissora, Flashback FM, que passà a anomenar-se Ràdio Flaixbac. Amb tots dos canals emetent íntegrament en català, inclosa la publicitat, el grup aconseguí ràpidament el lideratge en el seu segment, la radiofórmula, i inicià posteriorment l'expansió cap a les altres terres de parla catalana, especialment Andorra i Mallorca. Flaix FM

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flama  Pseudònim emprat sovint per l'escriptor Joaquim Folch i Torres.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flames, Josep  (València, s XVIII)  Frare carmelità. Prengué l'hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d'Alacant. Publicà bon nombre d'obres piadoses.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Flamicell, el  (Pallars Jussà Riu (34 km), afluent dretà de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur. Neix als contraforts de la serra dels Encantats, a uns 2.500 m alt. Corre en direcció nord-sud, i, després de travessar la serra de Sant Gervàs pel congost d'Erinyà, tomba lleugerament cap al sud-est, i s'uneix al seu col·lector. En el seu curt recorregut salva un desnivell de quasi 2.000 m. El seu cabal és notable gràcies a l'abundància de precipitacions a la capçalera i molt regular interanualment; les crescudes són de primavera com a conseqüència de la importància del factor nival. Les seves aigües són aprofitades per al regatge, especialment al seu tram final, i sobretot per a la producció d'energia elèctrica degut a les diverses centrals que hi ha al llarg del seu recorregut.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaqué, Jordi  (Barcelona, 1944 - )  Nedador. Campió d'Espanya de 200 m braça (1960) i rècord d'aquesta especialitat. Campió d'Espanya de 4x100 m relleus estil els anys 1961 i 1962.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlaquer i Fàbregas, Joan  (Maó, Menorca, 1877 – Madrid, 1963)  Arqueòleg i numismàtic. Llicenciat en dret, es dedicà especialment a l'arquelogia i a la numismàtica de l'illa de Menorca. Fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana. Col·laborà en la "Revista de Menorca" i publicà treballs relatius als temes esmentats, després d'una participació directa en les tasques arqueològiques. Publicà també una Bibliografía numismática menorquina (1923).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaquer i Fraisse, Josep  (Barcelona, 1832 – 1889)  Escriptor i jurista. Ocupà de càtedra de dret polític comparat a la Universitat de Barcelona. Fundà l'Acadèmia de Dret Administratiu i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, etc. Excel·lí com a comentarista de dret i en qüestions històriques. Va escriure Influencia de San Isidoro en la filosofía de la Edad Media (1858) i Principios en que estriban las Constituciones (1859).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaquer i Padrines, Marià  (Torredembarra, Tarragonès, s XIX – Barcelona, 1855/60)  Comerciant de colonials. Durant el Trienni Liberal participà en una junta administrativa de cabals públics. Juntament amb els fundadors del Banc de Barcelona intentà d'aturar la crisi d'aquest banc el 1848 retirant-hi paper i posant-hi argent. Participà com a associat en nombroses empreses mercantils. Els seus fills Eduard i Marià foren fabricants i participaren en diverses societats comercials.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flaquer i Vilardebó, Lluís  (Mataró, Maresme, 16/jul/1946 - )  Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l'Institut d'Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d'East Anglia (Anglaterra). Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l'àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social. Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades. Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública oInici página privada (1996) i, juntament amb S. Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).

88 CATALUNYA - EMPRESA

Flash FM  (Catalunya, 1/jun/1992 – jun/1999)  Emissora radiofònica. Creada per Miquel Calçada i Carles Cuní. És la primera emissora privada dedicada a la radiofòrmula que emet íntegrament en català. El 9/set/1994 es creà una segona emissora, Flashback FM, especialitzada en música dels anys setanta i vuitanta, també íntegrament en català. El 1999 canvià el nom pel de Flaix FM.

89 CATALUNYA - POLÍTICA

flassada, dret de (o flassada de cap de casa)  (Catalunya, s XIII – s XV)  Dret existent en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d'apropiar-se la millor flassada del mas. En algun cas el senyor l'havia al·legat com a mitjà coactiu que impedia l'enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba.

90 CATALUNYA - POLÍTICA

flassades, dret de  (Barcelona, 1330 - s XVIII)  Tribut de l'ajuntament. Creat per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent. Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlaugier, Josep Bernat  (Lo Martegue, Provença, 1757 – Barcelona, 1813)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, ciutat on s'instal·là cap al 1773. Durant la invasió napoleònica defensà les idees del neoclassicisme importades de França, i viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París, on rebé la influència de David, que ell introduí a Catalunya, i es convertí en el màxim representant del neoclassicisme. Treballà en principi a Tarragona, realitzant pintura religiosa: féu encàrrecs per al monestir de Poblet (1789), com La mort de sant Bernat i La Verge de la Misericòrdia. Instal·lat a Barcelona, pintà obres per al palau de la Virreina i altres palaus i esglésies, com la Coronació de la Mare de Déu (1800), a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeu, la seva obra més important. Pintà els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa (1802), per a l'ajuntament de Barcelona, el del rei Josep I Bonaparte (Museu d'Art de Catalunya) i un autoretrat (Museu d'Història de la Ciutat, Barcelona) i elaborà dibuixos i teles de tipus i escenes populars, dins una tendència plenament neoclàssica. El 1809 es féu càrrec de la direcció de l'Escola de Dibuix de Llotja, de Barcelona, que ocupà fins a la mort. A més de les seves activitats pedagògiques, fou remarcable el seu intent d'establir un museu públic de pintures.

Anar a:    Fin ]    [ Finestres, F ]    [ Fiol i ]    [ Fita ]    [ Fitor ]    [ Flaça ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -