A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Font ]    [ Font, l ]    [ Font de M ]    [ Font i C ]    [ Font i M ]    [ Font i R ]

No fem, de la nostra ignorància, un argument. (Joan Fuster)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Aliot de la  (Catalunya, s XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Antoni  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVII)  Jesuïta. Fou professor d'humanitats i teologia i rector del col·legi de la Seu d'Urgell. Publicà Fons verborum et phrasium (1637), diccionari català-llatí erudit i poc extens.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font, Antoni  (Esporles, Mallorca, 1710 - Illes Balears, 1768)  Religiós. És autor d'un Tractatus theologicus de sensibus sacra ad divinae scripturae i d'un novenari a sant Bonaventura.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFont, Antoni  (Illes Balears, s XIX)  Astròleg. Autor d'una Lectura de astrología.

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Font, cap d'en  (Sant Lluís, Menorca)  Cap de la costa meridional, entre les cales de Biniparratx i de Binissafúller. Hi ha una urbanització.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Dídac  (Catalunya, s XVIII)  Frare franciscà. És autor d'un Llibre de remeis que s'han aplicat per mals deixats per incurables des de l'any 1766, que es conserva manuscrit.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font, Esteve  (Illes Balears, s XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l'illa de Mallorca.

8 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Font, Francesc  (Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)  Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà. Publicà en francès una història de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Francesc  (Barcelona, 1848 – Madrid, 1912)  Escultor. Deixeble de Talarn i dels germans Vallmitjana. Treballà a Barcelona i després a Madrid; conreà sobretot l'art decoratiu monumental. És autor, entre altres obres, d'algunes escultures de la part baixa del monument a Colom i d'una d'Elcano d'una façana del passeig de Gràcia, ambdués a la ciutat de Barcelona.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont, Francesc d'A.  (Catalunya, s XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L'hora serena, A l'aplec i d'altres.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font, Guillem  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Ignasi  (Barcelona, s XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font, Jaume  (Sineu, Mallorca, 1657 - Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Joan  (Catalunya, s XV)  Il·luminador. Fou rector de Riudoms (Baix Camp). És autor d'una excel·lent còpia del Liber collationum de sant Cebrià, obra realitzada el 1432-33.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Joan  (Catalunya, s XVI)  Arquitecte. Entre les seves obres figuren el portal de sant Joan de la catedral de Vic, començat el 1574, i el campanar de Santa Maria de l'Aurora, a Manresa (1584).

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Font, Joan  (València, s XVII)  Notari. És autor d'un pla d'irrigació del riu Xúquer publicat el 1628 i reeditat el 1815.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont, Joan Pau  (Barcelona, s XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d'aquesta llengua.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Josep  (Ripoll, Ripollès, s XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

19 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Font, la  (Pena-roja, Matarranya Santuari (la Mare de Déu de la Font), a la dreta del Tastavins. L'església, monument nacional des del 1931, és un notable edifici gòtic (s XIV), d'una sola nau, amb cinc grans arcs de diafragma i una coberta de fusta decorada; el portal conserva la porta primitiva.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font, la  (Fontcoberta, Pla de l'Estany Santuari (la Mare de Déu de la Font), al nord-oest del poble, prop de la Farrés, petita capella romànica esmentada ja el 1292, on hom venera una imatge d'alabastre del s XIV. La reina Maria de Castella aprovà la confraria de la Mare de Déu de la Font, i l'aplec que hi era celebrat el 25/mar ha perdurat fins avui.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font, la  (Forcall, Ports Santuari (la Mare de Déu de la Font), 4 km al sud de la vila, al fons d'un barranc, afluent de la canada d'Ares. La primitiva capella, gòtica, fou ampliada el 1502, el 1522 i el 1650. A l'hostal hi ha pintures murals del tipus de les de Sant Pau d'Albocàsser.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font, la  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Un dels barris que formen el poble. Antic lloc de moriscs (67 focs el 1602), on fou erigida, el s XVI, una església (Santa Cecília), de la qual depenien també l'Alcúdia i Cais.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFont, marquesat de  (Catalunya Títol concedit per l'emperador Carles VI el 1730 a Francesc de Font, únic titular.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Pere  (Girona, s XVIII – Sonora, Mèxic, 1781)  Missioner franciscà. El seu treball s'estengué per les missions de Sonora i d'Arizona. Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l'habilitat cartogràfica. Acompanyà el militar J.B. Anza en l'expedició al port de San Francisco, de Califòrnia (1776), de la qual escriví un Diario; féu també un mapa de la regió explorada.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Pere  (Bescanó, Gironès, s XVI - Catalunya, 1614)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. És autor de treballs ascètics.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Pere  (Catalunya, s XVIII – Pedralbes, Barcelona, 1805)  Frare franciscà. És autor d'algunes obres piadoses.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Rafael  (Catalunya, s XV - Cadis, Andalusia, 1522)  Mercader. Establert a Cadis, ajudà a financar a Alonso Fernández de Lugo la conquesta de Tenerife en 1494-96, on estigué posteriorment fins al 1518 i on rebé bons repartiments de terres. Fou regidor (1513) de nomenament reial i escrivà públic per oposició, tot i que alguns castellans s'hi oposaren tractant-lo d'estranger. Fundà la capella de la Mare de Déu de Montserrat al convent de Sant Miquel. Aquesta capella seria coneguda per capilla de los catalanes.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font, Ramon  (Catalunya, s XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont, Salvador  (Igualada, Anoia, 1844 – Madrid, 1908)  Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l'orde. Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d'agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l'orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid. El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font Amarga, la  (Xàtiva, Costera Enclavament (0,16 km2) entre els municipis de Roglà i Corbera i d'Estubeny.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font de Beca, la  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta Caseria, al sud de la vila.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font de Joan  (Riudaura, Garrotxa)  Santuari dedicat a sant Joan, al camí a Sant Privat d'En Bas.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Font de la Figuera, baronia de la  (País Valencià Jurisdicció senyorial, posseïda vers el 1348 per Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraFont de la Figuera, la  (Costera Municipi: 84,34 km2, 553 m alt, 2.172 hab (2014). Estès per l'alta vall de Montesa, a la capçalera del Cànyoles, subafluent per la dreta del Xúquer, al vessant septentrional de la serra de la Solana, al límit amb Castella. La zona més muntanyosa, a l'oest, és coberta de bosc, sobretot pinedes. Els conreus, amb predomini del secà (conreus associats d'oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), són al sector oriental; hi ha poc regadiu (hortalisses), amb caràcter eventual. LaInici página ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i algunes petites indústries, principalment derivades de l'agricultura (elaboració de vi) i de la fusta, completen l'oferta econòmica. La població, amb tot, tendeix a disminuir. La vila s'estén al peu del Caporrutxo i té l'origen en la Torre del Bosc, actualment un despoblat. L'església parroquial de Santa Maria fou iniciada el 1547 i no fou acabada fins el 1737, conserva pintures atribuïdes a Joan de Joanes, que una tradició fa fill de la vila. Fou centre de la baronia de la Font de la Figuera. El municipi comprèn, a més, les caseries de les Pebrades i la Torretallada. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font de la Guatlla, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de l'antic municipi de Sants. Conserva la fàbrica Casarramona, edifici modernista de Puig i Cadafalch, i la Casa del Drapaire, edifici d'habitatges situat a la Gran Via de les Corts Catalanes.

35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsFont de la Reina, la  (Alt Millars Municipi: 7,50 km2, 811 m alt, 54 hab (2014), (cast: Fuente la Reina). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la dreta del riu de la Maimona, afluent del Millars, que limita el terme pel nord. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de les serres d'Espadà i d'Espina, és, en gran part improductiu (matollar, roures, alzines), i el municipi es troba en procés de despoblament (pèrdua de més del 90% de la població des del 1900). Es mantenen alguns conreus, principalment de secà (cereals i vinya) i una petita part de regadiu que aprofita l'aigua de fonts, abundants al terme. El poble és troba en un turó, damunt el riu de la Maimona; l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la de Vilanova de la Reina. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font de la Reina, la  (Capellades, Anoia)  Raval, a l'est de la vila, prop del riu; té una capella, dedicada a santa Bàrbara.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFont de la Salut, la  (Traiguera, Baix Mestrat Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut), al sud de la vila. És un notable edifici, amb parts gòtiques i renaixentistes, iniciat el 1439 i consagrat el 1521. Construït a la vora de la font on, segons la tradició, fou trobada la imatge que s'hi venera. Forma un conjunt d'església, hostatgeria i casa del capellà. Al camí des de la vila hi ha set creus esculpides. Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Font de l'Ametlla  (Amposta, Montsià)  Antic lloc, entre la ciutat i el nucli de Freginals, que el comanador d'Amposta donà a poblar el 1227.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Font de l'Astor  (Vilallonga del Camp, Tarragonès)  Antic poble, a l'oest del terme, al límit amb el de la Selva del Camp, prop de Paretdelgada.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font de l'Omet  (Picassent, Horta)  Barri, al sud-oest de la vila, format al voltant d'una font d'aigua minero-medicinal. Té baixador del ferrocarril de València a Castelló de la Ribera.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Font de Móra i Llorens, Rafael  (València, 1893 – 1978)  Enginyer agrònom. Estudià a Madrid. Fou professor de l'Escola de Perits Agrícoles de Burjassot. Dirigí, fins al 1934, l'Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser (1927), dissolt el 1932, i la Federació Sindical d'Agricultors Arrossers (1933). El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d'Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions (SOIVRE) de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general. Ha estat magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, i és autor de nombroses obres tècniques: El naranjo, su cultivo, explotación y comercio, Viaje a Italia y su producción arrocera, El arroz, su cultivo y comercio, etc.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFont de Quinto, baronia de la  (Catalunya Títol senyorial, concedit el 1789 a Joan de Fàbregues Boixar i Ponts, ciutadà honrat de Barcelona i regidor diputat general a les corts per Tortosa. Ha passat als Valdelomar.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font de Quinto, la  (Tortosa, Baix EbreCaseria i santuari (la Mare de Déu de la Font de Quinto), a l'esquerra de l'Ebre, 2 km a l'est de Camp-redó.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font de Sant Llorenç, Josep  (Barcelona, 1672 – 1735)  Religiós escolapí. El 1711 es traslladà a Itàlia, on estudià a fons molts documents d'arxiu que li serviren per a escriure un Compendio de los anales de las Escuelas Pías (1730). També és autor d'un assaig en italià, de caràcter político-religiós, sobre les condicions que havia de reunir la monarquia catòlica.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font de Sant Lluís, la  (València, Horta Veure> Fonteta de Sant Lluís, la.

51 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Font de Segre  (Llo, Alta Cerdanya, 1975 - )  Revista d'aparició irregular. De redacció bolingüe, però amb molta preponderància del català, s'ocupa de temes d'antropologia, de geografia, d'història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l'alta erudició i la divulgació, però amb indiscuticle incidència popular, sense descurar els temes d'actualitat.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font del Còdol, la  (Collbató, Baix Llobregat Raval, vora la riera de can Dalmases.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font del Jarro  (Paterna, Horta Nucli d'estiueig; té baixador del ferrocarril de València a Llíria.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFont del Perelló, la  (el Perelló, Baix Ebre Antic nom de la població.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font del Pi, la  (Monòver, Vinalopó Mitjà Caseria, a l'oest del terme, prop d'Úbeda.

52 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforFont d'En Carrós, la  (Safor Municipi: 9,9 km2, 45 m alt, 3.796 hab (2014), (ant: la Font de Potries). Situat als contraforts septentrionals de la serra Gallinera, a la dreta del riu d'Alcoi, al sud de Gandia. Un 20% del terme és improductiu. Els conreus s'estenen per la plana, al nord, amb predomini del regadiu (tarongers i hortalisses), alimentat principalment amb aigua del riu d'Alcoi, a través de la sèquia reial d'Alcoi, de la font d'En Carrós i també per mitjà de pous. L'agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destina a garrofers, ametllers i oliveres, i es localitza al peu de les muntanyes. La vila és al peu de la serra Gallinera, dominada per l'església parroquial de Sant Antoni, gòtica del s XV. Dins el terme es troben les ruines del castell de Rebollet, d'origen islàmic i centre de l'antiga baronia de Rebollet, i el despoblat de Rafelgescar. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font d'En Fargues, la  (Barcelona, Barcelonès Barri de l'antic municipi d'Horta. Sorgí al primer terç del s XX en forma de ciutat jardí, i s'estengué pel vessant nord de la muntanya Pelada. Fou iniciativa de Pere Fargas i Sagristà. Actualment dóna nom, encara, a una plaça i a un passeig.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font d'En Segures, la  (Benassal, Alt Maestrat)  Balneari, 1 km al sud de la vila. És un centre d'estiueig. A més dels hostals que hi sorgiren al començament del s XX, modernament hom hi ha construït un hotel i una estació embotelladora de l'aigua de Benassal. Entorn seu s'ha format un nucli de població.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFont d'En Torres  (Morella, Ports)  Dena. L'església és dedicada a sant Cristòfol.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font Groga  (Vallès Occidental Reserva natural de 81 ha, situat a la capçalera de Sant Medir, a l'obaga de la serra de Collserola. Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 i presenta una vegetació mediterrània d'alzines i roures.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Altaba, Manuel  (Barcelona, 4/feb/1922 - 30/abr/2005)  Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962. La seva obra més coneguda és l'Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L'encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Bajons, Marià  (Catalunya, s XVIII – Lleida, 1810)  Religiós trinitari. Mort en entrar les tropes franceses a Lleida. És autor d'unes Conferencias morales en dos volums.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Cabot, Manuel  (Tortosa, Baix Ebre, 1875 - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1925)  Farmacèutic. Residí a Tarragona, on desenvolupà estimables iniciatives culturals i presidí l'Orfeó Tarragoní.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

August Font i CarrerasFont i Carreras, August  (Barcelona, 2/jun/1846 – 6/mar/1924)  Arquitecte (1869). Deixeble d'Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona (1883) i construí el seminari conciliar d'aquesta ciutat. Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa. i moltes obres a Barcelona (Banys Orientals (1872), edifici de la Caixa d'Estalvis de la plaça de Sant Jaume, palau de Belles Arts per a l'Exposició Universal del 1888, plaça de toros de les Arenes (1892-99), etc). Acabà la decoració de la façana principal de la catedral, en col·laboració ambInici página Josep Oriol Mestres (1906-12), dins un estil neogòtic. És autor, també, de nombroses i importants reconstruccions i restauracions d'edificis antics (campanar de Santa Maria del Mar). Fou acadèmic de Sant Jordi (1894), president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, i catedràtic de l'escola d'arquitectes de Barcelona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Closes, Gaietà  (Barcelona ?, s XVIII - s XIX)  Afrancesat. Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l'ocupació francesa. Detingut aquest per abús de poder (mar/1810), Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general. No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d'autoritat. Pel jul/1810 fou substituït per Charles Blondel.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Codina, Mercè  (Vic, Osona, s XIX – 1894)  Poetessa. Morí jove. Col·laborà a diverses publicacions catalanes.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Coll, Martirià  (Bordils, Gironès, 14/gen/1923 - Banyoles, Pla de l'Estany, 3/feb/2011)  Instrumentista de tible, compositor i director de cobla. Iniciat en la música pel seu pare, Josep Font i Grau, també músic de cobla, fou un dels fundadors de la cobla-orquestra Caravana, de Torroella de Montgrí (1943), si bé la major part de la seva vida artística ha estat dedicada a la cobla-orquestra Els Montgris, de la qual esdevingué director. Entre la seva producció cal esmentar Dolç record, Mà i manetes, Regal de reis, Sardanes al casino, La Maria Teresa i en Josep, Ireneta, Per la nostra amistat, etc.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Costa, Antoni  (Barcelona, 1918 - 1991)  Metge i poeta. Lluità al front republicà (1936-39). Fou empresonat a la postguerra. Ha publicat el volum Dret al pedrís (1965), de caire realista.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i de Boter, Antoni Maria  (Barcelona, 1860 – 1889)  Escriptor. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres. És autor de diversos escrits de divulgació cultural. Traduí els lírics grecs i llatins.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i de Boter, Joaquim  (Barcelona, 1857 – 1916)  Farmacèutic i escriptor. Germà d'Antoni Maria. Fou membre del partit tradicionalista. Exercí la crítica musical a "El Correo Catalán". És autor d'obres diverses de divulgació i pedagogia. Destacà també com a recitador.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i de Rubinat, Felip  (Reus, Baix Camp, s XIX – 1894)  Advocat. Germà de Pau. Tingué una activitat remarcable en la vida pública municipal i en la promoció del regionalisme.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau Font i de RubinatFont i de Rubinat, Pau  (Reus, Baix Camp, 5/oct/1860 – 1948)  Polític i bibliòfil. Fill de Felip Font i Trullàs i cunyat de Francesc Macià. L'any 1885 fundà l'Associació Catalanista de Reus i la revista "La Veu del Camp", que va dirigir des del 1886 fins al 1889. També fou fundador i director de "Lo Sometent" (1886) i col·laborador de "La Renaixença". Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa (1892). Nomenat alcalde de Reus (1899-1900), fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador (1908). Important bibliòfil, aplegà una biblioteca d'uns 40.000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables i obres editades als Països Catalans. Restaurava els llibres i tenia molt en compte les relligadures d'època, i es relacionà amb els principals bibliòfils del món. Des del 1904 fou president de la Societat Catalana de Bibliòfils i del Centre de Lectura de Reus i fundador de l'Institut Pere Mata. Impulsà tècniques agrícoles (projectà diversos pantans a la comarca) i els grups excursionistes. Va escriure Los Ex-libris españoles i altres monografies a les Memòries del Centre Excursionista de Catalunya (1884-90).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Espina, Josep Maria  (Vic, Osona, 21/abr/1928 - )  Director de cinema. El 1958 ingressà a l'Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid. Sempre en col·laboració amb Jordi Feliu, escriví guions per al director Isasi i féu curtmetratges: Diálogos de la paz (1964), sobre el seu guió premiat al concurs 25 años de paz; En Baldiri de la Costa (1967), amb Joan Capri, i El abogado, el alcalde y el notario (1968).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Fargas, Joaquim  (Prats de Lluçanès, Osona, 1879 - Girona, 30/oct/1936)  Escriptor. Era mestre. Fou catedràtic de les Escoles Normals de Cadis i Girona. En aquesta ciutat fou diverses vegades regidor municipal. Fundà i dirigí la revista gironina "El Tradicionalista" (1908), transformada després en el diari "El Norte". És autor del recull poètic Rebrolls, d'unes Nociones de Aritmética de caràcter docent, i d'unes Notas pedagógicas. Morí afusellat al començament de la guerra civil.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Fargas, Josep  (Prats de Lluçanès, Osona, 1872 – Barcelona, 1944)  Periodista i escriptor. Fundà "Lo Teatre Catòlic" (1899-1901), on publicà algunes peces seves. D'ideologia carlina, dirigí "El Norte", de Girona (1910), i "El Correo Leridano", de Lleida (1910-13). Expulsat de la Comunión Tradicionalista, entrà en el grup jaumista, del qual dirigí la segona època del setmanari "El Radical". Més endavant col·laborà a la revista "Gerunda".

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Farrés, Ramon  (Rupit, Osona, 1874 – Tarija, Bolívia, 1947)  Missioner claretià. Anà al Perú, Xile i Bolívia, on fundà les cases de la seva congregació de Cochabamba, Osuro i Tarija. El 1924 fou nomenat primer bisbe de Tarija. Defensà els drets territorials de Bolívia durant la Guerra del Chaco amb el Paraguai (1932-38).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Ferrer, Joaquim  (Catalunya, s XIX)  Metge i farmacèutic. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Publicà diversos estudis professionals.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Gratacós, Llambert  (Besalú, Garrotxa, 1896 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic i historiador de l'art. Xantre de la catedral de Girona (1942) i prelat domèstic del papa (1962). Ha estat director del Secretariat Catequístic Nacional (1956-65), i és autor del mètode JECEL. Entre les seves publicacions cal remarcar L'ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (1929), Gerona, la catedral y el museo diocesano (1952) i, amb col·laboració, El tema eucarístico en el arte de España (1952).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Guitart, Joan  (Catalunya, s XIX – 1889)  Escriptor. Publicà nombroses col·laboracions de premsa, així com traduccions de l'anglès i de l'alemany.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Font i GumàFont i Gumà, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23/gen/1859 – 4/jul/1922)  Arquitecte i col·leccionista. Fou deixeble d'Elies Rogent i obtingué el seu títol professional el 1885. És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú (1893), de l'hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i de la fàbrica Pirelli de Vilanova i la Geltrú. El 1904 féu la reforma de l'Ateneu Barcelonès. Amic de Domènech i Montaner i d'Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable col·lecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona a canvi de la restauració del castell de la Geltrú. El 1905 publicà el seu important estudi titulat Rajoles d'art vidriades catalanes i valencianes, amb il·lustracions pròpies. El 1922 fou nomenat acadèmic de Sant Jordi.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Josep, Joaquim  (Girona, 1842 – 1871)  Escriptor. És autor d'opuscles diversos, escrits en castellà. Fou catedràtic de matemàtiques a l'institut de Figueres i al de Girona.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Llambies, Jaume  (Menorca, s XVIII)  Metge. Destacà per la seva actuació durant les epidèmies de 1744 i 1749.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font i Llambies, Joan  (Maó, Menorca, s XVIII)  Doctor en ambdós drets. Fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps d'ocupació britànica. Autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc., de la isla de Menorca, inèdit.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Melcior Font i MarsàFont i Marsà, Melcior  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 25/des/1905 – Barcelona, 3/oct/1959)  Escriptor. Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i col·laborador d'altres publicacions periòdiques com "La Publicitat", "Revista de Catalunya", "Imatges" i "Revista del Centre de Lectura de Reus". Dirigí el setmanari infantil "Jordi" en 1928. El seu poema Les noces de l'alosa i el llessamí fou distingit amb Premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1923. És notable el seu estudi El teatre anterior a Pitarra (1928). Fou secretari del conseller de la Generalitat Ventura Gassol, a l'estiu del 1936 ajudà a la sortida del país de milers de persones perseguides pels extremistes, els quals l'emanaçaren i tingué que exiliar-se a la tardor del 1936 a París, on es dedicà al món comercial del cinema. Va tornar a Barcelona al final dels seus dies.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Martí, Josep  (Sants, Barcelona, 1847 – Madrid ?, s XIX)  Farmacèutic. Fou fundador de la Societat Espanyola d'Higiene i dirigí l'Academia de Farmacia de Madrid. Fou germà de Miquel dels Sants.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Martí, Josep Lluís  (Tossa, Selva, 1932 - Barcelona, 2/set/2013)  Director cinematogràfic. Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma. Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros (1957), premiat a Montréal i a Oberhausen; també li han premiat Barcelona y el modernismo (Praga, 1967) i Lanzarote (Brussel·les, 1972). La seva obra més significativa és Vida de familia (1963), reflexió críticaInici página sobre la burgesia catalana.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Martí, Miquel dels Sants  (Reus, Baix Camp, 18/set/1862 - Barcelona, 1929)  Escriptor i metge. Germà de Josep. Exercí la carrera de medicina a l'Aleixar des del 1893 i a Barcelona des del 1909. De jove col·laborà a la premsa reusenca i fundà la revista "Reus artístic" (1887). Col·laborà a d'altres publicacions periòdiques. Edità unes Crónicas barcelonesas i també uns Recuerdos de viaje que evoquen estades seves a França, Bèlgica i Alemanya.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font i Miralles, Sebastià  (Palma de Mallorca, 1858 – s XIX)  Advocat. Fou advocat de l'estat a Oviedo i Cadis. Posteriorment ocupà el càrrec d'agregat d'ambaixada a Roma. És autor de poesies.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Molas, Josep  (Tona, Osona, 1853 – Solsona, Solsonès, 1918)  Religiós marià. És autor de dues obres piadoses en castellà.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Mons, Francesc de P.  (Catalunya, s XIX - Barcelona, 1901)  Gravador. Gaudí de justa fama per la perfecció del seus treballs.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Moreso, Eusebi  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1900)  Escriptor i músic. Residí molt de temps a París i fou divulgador actiu de la bona música a Barcelona. Col·laborà a la "Crònica de Catalunya". És autor de dues novel·les en castellà; la titulada Cuatro millones li fou premiada per la Real Academia Española.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Morgades, Domènec  (Catalunya, s XIX)  Dramaturg. Escriví nombroses peces teatrals de caire divers, com sarsuela (Agafar-ho al punt, 1879; Una nit de Sant Joan), comèdia (Buscar l'agulla, 1876) i drama (L'infern, El túnel de Montgat).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Mosella, Joaquim  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Escriptor i sociòleg. És autor d'un assaig, remarcable per a l'època, que es titula Consideraciones sobre los inconvenientes que irrogan a la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas, en especial las de vapor, y sobre las ventajas de trasladarlas a la llanura de Casa Antúnez (1852).

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font i Obrador, Bartomeu  (Llucmajor, Mallorca, 28/nov/1932 - 9/oct/2005)  Arqueòleg i historiador. Doctorat a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres (1968) amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia. Director de la Societat Arqueològica Lul·liana. Ha treballat sobre les cultures talaiòtiques i sobre Llucmajor i ha publicat diversos treballs, sovint en col·laboració amb Josep Mascaró i Pasarius. Té una especial importància la seva Historia de Llucmajor (primer volum 1972).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Parera, Josep  (Gironella, Berguedà, 1913 – Solsona, Solsonès, 1971)  Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltavull. Dirigí l'Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d'En Clavé de Berga (1964-71). Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d'altres.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Font i Piris, Tomàs  (Cullera, Ribera Baixa, 1772 – 1831)  Eclesiàstic. Deixà inèdit un extens Diccionario valenciano-castellano, els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez (1887).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Pla, Alexandre  (Barcelona, 1876 – 1949)  Escriptor. Col·laborà a "Torrent" (1900-02) i a "Cu-cut!" (1902-13). Conreà la novel·la i la narrativa de caire costumista. Entre altres obres escriví L'Andreuet (1920), Embruix, Tres narracions (premi Concepció Rabell 1932) i la col·lecció d'articles Prosa lleugera (1912).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Font i PuigFont i Puig, Pere  (Barcelona, 24/des/1888 – 25/mai/1959)  Filòsof, psicòleg i pedagog. Fou catedràtic de lògica fonamental a la universitat de Múrcia (1916-24), el 1957 en fou degà. Aquest darrer any obtingué la càtedra de psicologia superior a la Universitat de Barcelona, on realitzà una tasca pedagògica particularment eficaç. Pertangué a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà a diverses revistes especialitzades. La seva producció de llibres comprèn diverses obres de caràcter didàctic, estudis com Las concepciones políticas de los Santos Padres y escritores eclesiásticos de los siete primeros siglos de Cristianismo (1916), El sentimiento de comunión desinteresada con el no yo como fuente de placer estético (1927) i Ramon Llull: polarización y unificación (1931), així com excel·lents aportacions a la divulgació de la filosofia oriental, com La filosofía india (1933) i la traducció Oráculos de Zoroastro. Fou la primera autoritat del país en aquesta especialitat orientalista.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Pujol, Joan  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1949 - )  Actor i director teatral. Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants (1971), on ha desenvolupat la seva activitat professional. Ha participat com a actor, creador i director d'aquesta companyia en (2000), entre d'altres.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pius Font i QuerFont i Quer, Pius  (Lleida, 9/abr/1888 – Barcelona, 2/gen/1964)  Doctor en farmàcia i químic. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona (1908) i obtingué el títol de doctor en farmàcia el 1914 a Madrid. Fou nomenat catedràtic auxiliar de botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-22). Fou també professor de l'Escola d'Estiu i de l'Escola Superior d'Agricultura i, el 1933, professor agregat de botànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (1921), organitzà l'Institut Botànic. El 1911 ingressà al cos de sanitat militar i assolí el grau de tinent coronel farmacèutic. Fou president de la secció deInici página ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1958) i de la Institució Catalana d'Història Natural (1931-34) i vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i d'Edimburg (1964). Fundà la revista botànica "Cavanillesia" (1928-38). El 1939 fou processat i perdé tots els seus...  Segueix... 

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Font i RiusFont i Rius, Josep Maria  (Barcelona, 1915 - )  Jurista i historiador del dret català. Ha estat catedràtic de la universitat de La Laguna (1945), d'on passà successivament a les de Múrcia, de València i, finalment, de Barcelona (1954). Fou degà de la facultat de dret del 1958 al 1965. És doctor honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1960) i de la de Jurisprudència i Legislació (1960) i de l'Institut d'Estudis Catalans (1970). Les seves publicacions han versat sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i dels orígens dels municipis catalans (Orígenes del régimen municipal de Cataluña, 1944), que han cristal·litzat en l'edició de les Cartas de población y franquicia de Cataluña, obra bàsica, en dos volums (1969). Cal esmentar-ne també El procés de formació de "Les Costumes" de Tortosa (1973). Formà part de l'equip director de la continuació de l'obra inacabada de Ramon d'Abadal Catalunya carolíngia.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Font i Roig, Joan  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca. És autor de l'Ordinarium de administratione sacramentorum... Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites. Hom creu amb fonament que tingué cura de l'edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506. El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Roure, Ramon  (Canet de Mar, Maresme, 1811 - Catalunya, s XIX)  Metge i farmacèutic. Doctorat en medicina a Montpeller el 1836. Exercí a Barcelona. El 1845 publicà un atlas històrico-bibliogràfic de les ciències mèdiques (Las ocho épocas).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Sabaté, Ismael  (Maials, Segrià, 1916 - )  Pintor. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943. El 1949-50 féu un detallat viatge per Europa. Ha destacat com a il·lustrador, paisatgista i retratista. Una col·lecció dels seus retrats fou adquirida pel Museu Històric de Barcelona.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Sabaté, Josep  (Maials, Segrià, 17/mar/1903 – Barcelona, 8/ago/1964)  Músic. Germà del pintor Ismael. Deixeble d'A. Quintas, d'E. Morera i de Jaume Pahissa. Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes. És autor d'un llibre titulat Ballets populars catalans (1954).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Norbert Font i SaguéFont i Sagué, Norbert  (Barcelona, 17/set/1874 – 19/abr/1910)  Geòleg, espeòleg i escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1900, i obtingué un benifet a l'església de Santa Maria del Mar. El 1907 fou nomenat administrador de la Casa Municipal de Misericòrdia. Doctor en ciències naturals el 1904, va ésser catedràtic de geologia als Estudis Universitaris Catalans i president de la Institució Catalana d'Història Natural. Conreà amb èxit les belles lletres i guanyà diversos premis als Jocs Florals de Barcelona (1894-97). Fou l'introductor de l'espeleologia a Catalunya i establí, juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya, un catàleg espeleològic de Catalunya. Creà el Museu Petrogràfic del parc de la Ciutadella. Incansable excursionista, inventarià i explorà molts avencs i coves de Catalunya. Fou un col·laborador assidu del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya". Autor de l'Excursionisme científic, Curs de geologia, Botànics catalans anteriors a Linné (1901), Història de Catalunya, Llealtat catalana, Via fora als adormits! i Història de les ciències naturals a Catalunya del segle XV al XVIII (1909).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFont i Sanmartí, Ermengol  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Publicà Lo desmemoriat (1881). És autor d'altres escrits.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Torné, Manuel  (Barcelona, 1858 – 1928)  Escriptor i metge. Sota el pseudònim de Menut i l'epígraf de Menudalla publicà una secció fixa al diari "El Poble Català".

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Traver, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Enginyer. Era membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Escriví remarcables memòries científiques.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Font i Trullàs, Felip  (Reus, Baix Camp, 1819 – 1889)  Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc. Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12/feb/1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font Picant, la  (Amer, Selva Veïnat, situat 2 km al nord-oest de la vila, a la dreta del riu Brugent. Hom explota l'aigua minero-medicinal de la font Picant. Tenia baixador de l'antic ferrocarril d'Olot a Girona.

Anar a:    Font ]    [ Font, l ]    [ Font de M ]    [ Font i C ]    [ Font i M ]    [ Font i R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -