A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Form ]    [ Forn ]    [ Fornas ]    [ Fornells de B. ]    [ Fornes ]    [ Forns ]

L'executiu de l'Estat modern no és altra cosa que un consell d'administració dels negocis de la burgesia. (Karl Marx)

1 ILLES BALEARS - EMPRESA

Forma  (Maó, Menorca, s XX - )  Companyia del terme, a la parròquia de Sant Climent, vora la costa meridional.

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Forma  (Barcelona, feb/1904 – des/1907)  Revista mensual d'art. Dirigida per Miquel Utrillo. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista "Pèl i Ploma". Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forma, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFormany  (les Useres, Alcalatén Caseria, al sud del terme, a la dreta de la rambla de la Viuda.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forment  (País Valencià, 1440 - 1540)  Família d'escultors imatgers. El primer fou Pau Forment.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

detall del retaule major de Poblet, de Damià FormentForment, Damià  (València ?, s XV - Santo Domingo de la Calzada, Castella, 1540)  Escultor. Fill i deixeble de Pau Forment. Possiblement anà a Itàlia, on rebé la influència de l'escola de Donatello que s'observa en la seva obra. És l'introductor de l'escultura renaixentista, de la qual esdevingué el màxim representant, en l'àmbit de la corona catalano-aragonesa, durant la primera meitat del s XVI. L'any 1509 contractà, juntament amb el seu germà Onofre, un retaule per a la confraria d'argenters de València i, aquest mateix any, es traslladà a Saragossa, on realitzà el retaule major del Pilar (1509-15), el de l'església de San Pablo (1511), ambdós amb caràcters renaixentistes en l'estil de les figures i de la decoració, però d'estructura encara gòtica, el de San Miguel de los Navarros (1518), ja clarament renaixentista, i el de la seu d'Osca (1520-34), novament amb estructura gòtica (probablement per imposició dels...  Segueix... 

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forment, Onofre  (País Valencià, s XV - s XVI)  Escultor imatger. Fill de Pau i germà de Damià, amb el qual féu conjuntament el retaule de la capella dels Argenters de la catedral de València, d'estructura gòtica.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forment, Pau  (País Valencià, s XV - s XVI)  Escultor imatger. La seva obra més destacada és el magnífic ostensori del retaule de la Puritat, a València. Era pare d'Onofre i de Damià Forment.

9 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de les illes d'Eivissa i FormenteraFormentera  (Eivissa Illa i municipi: 83,24 km2, 11.545 hab (2014). Junt amb les illes de s'Espardell, s'Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d'Eivisa, separada d'aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l'est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l'oest, units per una llenca sorrenca d'uns 5 km que fa d'istme, on hi ha les platges de Tramuntana iInici página Migjorn. Al nord hi ha l'estany des Peix i l'estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines. A partir dels anys seixanta rebé l'impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló. Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns...  Segueix... 

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraFormentera del Segura  (Baix Segura Municipi: 4,33 km2, 6 m alt, 4.211 hab (2014). A la zona de parla castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura. El terreny, molt reduït, és pla, argilenc i molt conreat, regat per les sèquies Nova de Formentera i de Los Palacios, derivades del riu Segura, i per diversos assarbs que el travessen. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu; els cultius dominants són els productes d'horta i, en menor quantitat, els cítrics, una part dels quals són regats per sínies d'arrel islàmica. La ramaderia (cria de porcs), l'avicultura, l'apicultura i una petita indústria alimentària (conserves vegetals) completen l'oferta econòmica. El poble va haver d'ésser reconstruït després del terratrèmol del 1829; l'església parroquial és dedicada a santa Maria, i s'independitzà de la de Guardamar el 1693. El terme comprèn també el nucli de la sèquia de Los Palacios. Àrea comercial d'Elx. Ajuntament

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

peninsula de Formentor (Mallorca)Formentor  (Pollença, Mallorca Septentrional Península d'uns 12 km de llargària i 3 d'amplària, situada a la part més septentrional de l'illa. Està constituïda per l'extrem est de la serra de Tramuntana. De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l'illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l'extrem més oriental. Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l'argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l'Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del s XX i queInici página encara avui manté tot el seu prestigi original.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Formic, coll  (el Brull, Osona)  Coll (1.145 m alt), situat al Montseny, entre el Matagalls i el pla de la Calma. Uneix l'alta conca de la Tordera amb els aiguavessos de llevant del Congost. Hi ha les ruïnes d'un hostal i d'un gran pou de neu. És esmentat ja el 862. Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes. El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic; una creu en recorda el fet.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Formiga, la  (Porqueres, Pla de l'Estany Veïnat.

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirFormiguera  (Capcir Municipi i capital de la comarca: 46,88 km2, 1.500 m alt, 422 hab (2012), (fr: Formiguères). Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament. La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del s XX, però després s'ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d'una estació d'esquí. El poble es troba a la plana regada per l'Aude; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera. Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d'Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir. Viquipèdia - Turisme a Formiguera

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Formiguera, Feliu  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Fou rector de Tàrrega. Escriví un elogi fúnebre del rei Carles II, amb descripció dels seus funerals a Tàrrega (1701). El 1718 publicà l'obra Alivio de pastors iInici página part de ovelles.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Formiguera, Pere  (Barcelona, 1952 - )  Fotògraf. És llicencià en història de l'art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973. En les seves fotografies tracta críticament la realitat. Exercí la docència. Fou membre de l'equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Formiguera i Soler, Gonçal  (Barcelona, s XIX – 1889)  Farmacèutic. Tingué gran prestigi per la seva competència professional i la seva cultura extraordinària.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Formigues, illes  (Palamós, Baix Empordà Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far. Prop d'aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l'estol francès de Felip III de França per l'almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l'any 1285.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Feliu Formosa i TorresFormosa i Torres, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, 10/set/1934 - )  Escriptor i director escènic. Es llicencià en lletres. Fundador dels grups Teatre Independent Català i Gil Vicente, i promotor i difusor dels corrents del teatre d'avantguarda internacional. Cal destacar-ne diversos muntatges, com L'encens i la carn (1965), sobre texts dels s XV i XVI. Ha publicat diverses antologies de poesia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix (1967, amb Artur Quintana), un llibre teòric sobre el teatre (Per una acció teatral, 1971), llibres de poesia, de caire realista i existencial, Albes breus a les mans (1973) i Llibre de meditacions (1973), un volum del seu diari (El present vulnerable, 1980) i el llibre de literatura infantil Les nits del llamp (1996). També ha destacat com a traductor, de l'alemany, de F. Kafka, B. Brecht, P. Weiss o P. Handke. El 1998 va ser guardonat amb el premi d'Honor deInici página l'Institut del Teatre.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forn  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Veïnat, al nord del poble d'Alinyà, al vessant de la vall de la Vansa.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forn, coma del  (Lladorre, Pallars Sobirà Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan. És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d'Àneu.

22 ANDORRA - GEOGRAFIA

Forn, el  (Canillo, Andorra Veure> Cases del Forn, les.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forn, Josep  (Igualada, Anoia, 1888 - Catalunya, 1936)  Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d'escriptors catòlics moderns. Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Forn Blanc, es  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)  Vénda de la parròquia de Sant Llorenç.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forn d'Alcedo, el  (València, Horta)  Barri de la ciutat, molt pròxim a Russafa.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forn de Carrascosa, el  (Alzira, Ribera Alta Caseria, 4 km al sud-est de la ciutat.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaForn del Vidre, el  (Ogassa, Ripollès Veïnat i colònia minera de les mines de Surroca, al vessant meridional de la serra Cavallera. L'església és dedicada a santa Bàrbara.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forn del Vidre, el  (la Jonquera, Alt Empordà)  Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d'Empordà.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Forn i CostaForn i Costa, Josep Maria  (Barcelona, 4/abr/1928 - )  Director i productor de cinema. Després d'algunes activitats literàries, es dedicà (1950) al cinema. Es va iniciar amb el curt-metratge Gaudí (1954). Dels seus films destaquen Pena de muerte (1962), La barca sin pescador (1964), La piel quemada (1966) i, sobretot, Companys: procés a Catalunya (1979). El 1975 va fundar l'Institut de Cinema Català, que també va presidir (1976-78). El 1987 va ésser nomenat director general de Cinematografia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 1994 president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. També ha dirigir Ho sap el ministre? (1991) i l'adaptació televisiva de Tirant lo Blanc.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forn i Roget, Joaquim  (Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)  Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor. Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d'assistent per a Espanya i la recent creada província d'Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral. Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d'Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma. Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d'altres, inèdits.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaForn i Segura, Jaume  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 - Calaf, Anoia, 1865)  Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela. Publicà bons treballs científics.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forna  (l'Atzúvia, Marina Alta Poble, uns 3 km al nord-est del poble, al peu d'un turó coronat per les ruïnes d'una antic castell. Abans del 1920 formava municipi independent. L'església parroquial (Sant Bernat) havia depès de la de Vilallonga de la Safor. Era lloc mixt de moriscs (35 focs el 1609) i cristians. Fou centre de la baronia de Forna.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Forna, baronia de  (País ValenciàJurisdicció senyorial, comprada el 1632 a Luis Fajardo y de Requesens, marquès de Los Vélez, per Joan Crisòstom Baltasar Julià i Munyós, baró de Benidoleig, Benimuslem i Pujol, el qual la vinculà, el 1632, prèvia facultat reial. Passà als Falcó, als Rodríguez de la Encina i als González de la Peña.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forna, la  (Novelda, Vinalopó Mitjà Caseria, dividida en els nuclis de la Forna Alta i la Forna Baixa, al vessant septentrional de la serra de la Forna (517 m alt).

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forna, la  (Asp, Vinalopó Mitjà Caseria (cast: la Horna), a l'oest de la vila, a llevant de la serra de la Forna.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornaguera, Bonaventura  (Barcelona, s XVII)  Argenter i gravador. Documentat des del 1668, és el més destacat d'una família d'argenters. Autor d'un retrat d'Alexandre de Bournonville, capità general de Catalunya (1680), obrà una imatge de la Puríssima per a la seu de Girona (1680), la llàntia de plata de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona (1685) i les joies d'aquesta mateixa capella (1688). El 1689 féu les aplicacions d'argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFornaguera, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Advocat. En 1704-05 actuà com a confident del virrei borbònic Velasco. Definit com a botifler, fugí de la capital amb el virrei (1705). Passà la guerra de Successió al bàndol borbònic. El 1714 fou nomenat membre de la junta d'administradors que governà el municipi de Barcelona després de l'ocupació. El 1718, en formar-se el primer nou ajuntament definitiu de la capital, en fou un dels regidors.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornaguera, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Abat de Poblet. Fou elegit el 1736 com a successor de Baltasar Saiol, que acabava aleshores el tercer dels seus mandats. Fou el LXXXII abat general i el XXVIII dels quadriennals. Cessà el 1741. Fou succeït per Antoni Lledó. Quan aquest cessà, el 1744, Fornaguera fou reelegit com abat. Cessà el 1748. Seria succeït per Pere Parellada.

38 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaFornalutx  (Mallorca Occidental Municipi: 19,49 km2, 149 m alt, 704 hab (2014). Situat en una vall, al peu de la serra d'Alfàbia i del Puig Major, al nord de Palma de Mallorca, comprèn un petit sector de costa al voltant del morro de na Moia, que tanca per llevant la petita cala Ferrera o port de Fornalutx, al límit amb el terme de Sóller. La zona forestal és ocupada per pinedes, alzinars i matolls. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà, dedicada sobretot a les oliveres i als garrofers, també hi ha cereals, ametllers i arbres fruiters. La ramaderia (cria de porcs i bestiar cabrum) i algunes petites indústries agropecuàries complementen l'economia. La vila, d'origen islàmic, és al fons d'una vall i ofereix un aspecte pintoresc. L'església parroquial és dedicada a santa Maria i va ésser acabada el 1639. Dins el terme hi ha les possessions de Bàlitx, Moncaira, Monnàber i Binibassí i l'antiga torre de defensa de na Seca. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fornari i Bibiloni, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1811)  Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l'obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFornari i Peretó, Salvador  (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1700)  Frare dominicà. Fou teòleg i predicador notable. Obtingué la càtedra de prima a la universitat de Càller (Sardenya). És autor de Sermones varios, Curso filosófico i Pactos de predicativa.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fornàs, es  (Santa Eulària del Riu / Sant Joan de Labritja, Eivissa Cim (410 m alt) del sector muntanyós del nord-est i un dels més alts de l'illa, termenal dels dos municipis.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fornàs de Torelló, es  (Maó, Menorca)  Lloc, a l'oest de la ciutat, on hi ha una notable basílica paleocristiana excavada el 1957 prop d'un conjunt talaiòtic. És un edifici rectangular, de 24 per 10 m, de nau única, amb absis rectangular, gairebé quadrat. Conserva restes del paviment de mosaic i de l'altar. Té també baptisteri i algunes dependències complementàries poc definides. Correspon al tipus de basílica oriental africà, com les altres de les Balears, i ha estat datada dels s V-VI.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornas i Martínez, Jordi  (Barcelona, 1927 - )  Grafista, pintor i decorador. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va obtenir una beca per a ampliar estudis a París. Després va participar en algunes exposicions col·lectives, fins que es va donar a conèixer individualment el 1953 a Barcelona. De la seva copiosa producció com a grafista destaquen especialment les col·laboracions durant anys amb Edicions 62, la revista "Serra d'Or" i la discogràfica Edigsa, els productes de les quals renovà estèticament fins al punt de dotar-los d'una inconfusible marca d'identitat.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forndelvidre  (la Jonquera, Alt Empordà Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d'Empordà.

45 ANDORRA - BIOGRAFIA

Inici páginaForné i Molné, Marc  (Andorra la Vella, 30/des/1946 - )  Polític. Llicenciat en dret i funcionari de carrera. Afiliat des del 1985 al Partit Liberal, el 1993 entrà a formar part del govern andorrà com a conseller d'Òscar Ribas. El 1994, després de la dimissió de Ribas, fou investit cap del govern. Després d'uns anys d'inestabilitat política, va dissoldre el Parlament i convocà noves eleccions per al 1997, eleccions que guanyà per majoria absoluta.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornell, el  (Navès, Solsonès)  Masia i església (Sant Antoni del Fornell), dins l'antic terme de Castelló.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fornelles, Francesc  (Dénia, Marina Alta, s XVIII - Medina Sidònia, Andalusia, 1765)  Franciscà. Fou orador remarcable. Acompanyà a Itàlia el seu mestre fra Josep Sirera, i pronuncià les conclusions del capítol general celebrat a Florència.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fornells (Menorca)Fornells  (es Mercadal, Menorca)  Poble (12 m alt), situat a la vora nord-oest de la badia o port de Fornells, el més important de la costa de Tramuntana, al nord del cap de Fornells. Port protegit dels vents gràcies a la longitud (5 km) i l'amplada (2 km) de la badia, al fons de la qual hi ha un sector de platges i d'aiguamolls, amb unes salines. Dins el port hi ha tres illes: Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros. L'origen és una fortificació (en resten les runes) construïda al s XVIII per Felip IV. Esdevingué poble de pescadors i té molta anomenada la llagosta. La poca profunditat del port el fa útil només per a petits vaixells de pesca i d'esplai. Gràcies a la bellesa del lloc, és un dels centres turístics de l'illa, amb una important indústria hotelera. L'església actual de Sant Antoni Abat és del 1800. Recentment ha estat descoberta, i l'han començada a excavar, la basílica paleocristiana del port de Fornells, al fons de la badia, d'una sola nau, amb absis de la mateixa amplada,

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFornells  (Ripoll, Ripollès Masia i antic terme, al sud-oest de la vila, al vessant de la serra del Catllar.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Andrea  (Barcelona, 1890 – 1967)  Soprano. Estudià amb Antoni Nicolau i Lluís Millet a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou professora a partir del 1915. Destacà en el camp del lied i de l'oratori i fou solista de l'Orfeó Català. Participà en l'estrena a Barcelona de la Passió segons Sant Mateu, de J.S. Bach, el 1921.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Bonaventura  (Barcelona, s XIX)  Sindicalista. Fuster d'ofici, adscrit en una línia de sindicalisme apolític, defensà aquesta tesi en el I Congrés Obrer Espanyol (Barcelona, jun/1870). Fou membre de la junta de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (1873) i un dels responsables de la federació local de societats obreres de Barcelona. Membre del Centre Federatiu, el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, que restava en la clandestinitat.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornells, cala  (el Port de la Selva, Alt Empordà Cala de la península del cap de Creus, entre la punta Blanca, a l'est, i la punta Fornells, a l'oest.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Jaume  (Catalunya, s XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Joan de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l'illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d'Anselm Turmeda.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFornells, Josep  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d'història local.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Ricard  (Catalunya, s XX - ?, s XX)  Dirigent obrer anarcosindicalista. Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els membres moderats de la CNT. Redactor de "Solidaridad Obrera", de Barcelona (1930-31), trentista, fou un dels fundadors (jun/1932) de l'Ateneu Sindicalista Llibertari, que presidí. Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d'Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària. Posteriorment s'uní al Partit Sindicalista, fundat per Àngel Pestaña el 1934, dirigí l'Institut Pedagògic Cultura. Resident a Sabadell, fou el cap, durant la guerra civil, de l'organització regional catalana d'aquest partit. Finalment, encapçalà, a l'exili (1941), un cert intent d'acostament a la CNT.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fornells de Besalú  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Antic poble i veïnat.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornells de la Muntanya  (Toses, Ripollès Poble (1.281 m alt), a la vall de Ribes, a l'esquerra del Rigard. La seva església parroquial és dedicada a sant Climent. Formava part de la baronia de Toses. Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsFornells de la Selva  (Gironès Municipi: 11,8 km2, 102 m alt, 2.479 hab (2014). Estès pel pla de Girona, al sud d'aquesta ciutat, a la vall mitjana de l'Onyar, estès a banda i banda del riu, afluent del Ter, al sud de Girona. La major part de la superfície del terme és conreada, amb gran predomini del secà: cereals (blat, civada i ordi), blat de moro, farratges i vinya; el regadiu aprofita l'aigua del subsòl. També són importants l'activitat ramadera (bovina i porcina) i l'avicultura. Hom hi ha instal·lat locals comercials i magatzems, especialment de l'automoció iInici página d'electrodomèstics. Hi ha bòbiles. El poble és a l'esquerra de l'Onyar; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Cugat, gòtico-renaixentista, fortificada (segona meitat del s XVI). L'antic castell de Fornells és esmentat ja el 1048. Dins el terme es troben els veïnats de la Barceloneta, del Mas Cases i del Mas Serra. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornells de Mar  (Begur, Baix Empordà Caseria, a la costa, al voltant de la cala Fornells, al nord de la platja d'Aiguablava, davant l'illa Blanca.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Fornells i PlaFornells i Pla, Francesc  (Barcelona, 1921 – 30/mar/1999)  Pintor, gravador muralista i vitraller. Signà les seves obres com a Fornells-Pla. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, a París (1945), a Florència (1947) i, amb una beca d'estudis, als EUA (1969). Fou un dels fundadors dels Salons d'Octubre. Va conrear la pintura mural, sempre com a elements decoratius. El seu estil partí d'un neoexpressionisme amb figuració esquemàtica i evolucionà vers una abstracció geometritzant, amb un equilibri de composició i color. Exposà per primera vegada el 1949 i participà en els Salons de Tardor de Barcelona. El 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra. Té nombrosos murals a Montserrat (1958-59) i també vitralls (1962), gènere en el qual ha assolit un gran prestigi internacional. Destaquen els seus vitralls emplomats per al Col·legi de Metges de Barcelona (1968), per a la capella dels dominics a Nova York (1969) i per a una residència particular a Houston (1969), i els vitralls murals de les piscines Picornell (1970) i del pavelló de gel del F.C. Barcelona (1971). Les seves darreres obres consistien en una síntesi de l'escultura, el mòbil i el vitrall, amb obres a Badalona (1981), Manresa (1982) i Girona (1984).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFornells i Vilar, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1962)  Violinista i compositor. Deixeble d'Antoni Nicolau i de Lluís Millet. És autor d'una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l'obra escènica La mel als llavis. Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner, Bartomeu  (Catalunya, s XIV – Maestrat ?, s XV)  Pintor. Treballà al Maestrat. Estigué en relació amb Pere Forner, del qual era possiblement germà o fill.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Forner, Jaume  (Rosselló, s XVI – Barcelona, 1555)  Pintor. Estigué actiu a Perpinyà des de l'any 1516 fins al 1527 i, posteriorment, s'establí a Barcelona. És autor del retaule de Santa Peronella, a la seu de Perpinyà (1524), el de Sant Quirze de Colera (1531), el de la parròquia de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, el de Santa Agnès de Malanyanes (1535-36, Museu Diocesà de Barcelona), el de Sant Vicenç de Malla (1553) i probablement de l'antic del Vinyet de Sitges (1544), avui a l'hospital de la vila. Es seu estil és plenament renaixentista, amb uns trets arcaitzants que el fan més popular.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner, Jaume  (Catalunya, s XVI)  Pintor. Fill de l'homònim. Decorà, sol o en col·laboració, nombrosos temples del país.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner, Pau  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Escultor (o Forners). L'any 1596 contractà el retaule del Roser de l'església parroquial de Premià de Mar i el 1611 obrà uns capitells de marbre per a l'altar major de la seu de Barcelona. Col·laborà, entre d'altres, en els treballs d'escultura de les gàrgoles del pati dels Tarongers delInici página palau de la Generalitat de Catalunya (1598) i en els de la creu del Portal de Mar (1612).

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forner, Pere  (País Valencià, s XIV – s XV)  Pintor. Establert a Sant Mateu (Baix Maestrat). Fou una figura important del moviment pictòric sorgit en aquella època a la seva comarca. Deixeble seu fou Joan Moreno. És ignorat el seu possible parentiu amb el contemporani Bartomeu Forner.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner i Escobet, Climent  (Manresa, Bages, 31/oct/1927 - )  Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de "L'Infantil". La seva poesia, d'un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos. Ha traduït Guillem de Berguedà i altres trobadors (1986) i ha donat a conèixer un seguit d'escriptors berguedans moderns. Ha publicat també contes infantils i des dels seus articles a la premsa ha propugnat una justificació cristiana del nacionalisme català, que sovint ha suscitat polèmiques. Fou guardonat amb el premi d'Honor Jaume I d'actuació cívica (1977) i amb la Creu de Sant Jordi (1999). Publicà Fulls en el Full (1998), un recull d'escrits seus apareguts durant 25 anys al full diocesà de Solsona.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forners, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1691 – 1788)  Franciscà i lul·listà. Estudià a Sant Miquel d'Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia. Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines. En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forners, Joana  (Barcelona, s XVI)  Dama. Fundadora, el 1552, d'un convent per a dones piedoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars; el 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d'Hongria de monges franciscanes de la segona regla.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaForners, Josep  (Hostalric, Selva, s XVII - Barcelona, s XVIII)  Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona. En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d'estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics. El 1720 fou comissionat per l'ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti... (1725).

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forners, Miquel  (Palma de Mallorca, 1688 - 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Diexà inèdita una introducció a l'art lul·lià.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornés, Francesc  (Catalunya, s XVII ?)  Frare dominicà. Autor d'un llibre titulat Cataluña electora según derecho y justicia.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornés, Llorenç  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Fou beneficiat a Lleida. Corregí el Breviari d'aquella seu, imprès el 1479.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornès, riu  (Osona Riu, afluent esquerrà del Ges. Neix al vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d'En Bas, dins el terme de Joanetes (Garrotxa), i que, després de passar per la Vola, desemboca al seu col·lector davant Sant Pere de Torelló.

76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Fornés, son  (Montuïri, Mallorca Oriental Poblat talaiòtic, emmurallat, que fou ocupat de forma ininterrompuda des del s VII aC fins al IV dC. Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena (talaiòtica) que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d'un període colonial durantInici página el qual tingué contactes comercials amb Eivissa (s IV i III aC) i, finalment, la fase romanitzada (s II aC-IV dC). Les excavacions foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornès i Gurrea, Manuel  (País Valencià, s XIX – 1856)  Arquitecte. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, d'on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d'arquitectura. D'estil neoclàssic, hom coneix poca cosa de la seva obra, és autor de la renovació a l'interior de les esglésies d'Ibi, Quatretonda, el Salvador de València, Silla, etc.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fornès i Isern, Pau Lluís  (Palma de Mallorca, 1930 - )  Pintor. Ha exposat amb èxit a Alemanya, Holanda, Estats Units i París (1963). Obtingué la Medalla d'Or del XXII Saló de Tardor.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornès i Rabascall, Josepa  (Barcelona, 1894 - Barcelona ?, 1977)  Actriu. L'any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català. Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l'obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres. Altres obres que interpretà són La llar apagada, d'I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornesa i Alviñà, Pietat  (Lleida, 1915 – Barcelona, 1967)  Pintora. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Conreà, preferentment, la pintura de paisatges i natures mortes, d'una palesa inspiració fauvista. És dedicà també a la il·lustració.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fornils  (Susqueda, Selva Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far. Es formà del fraccionament de l'antic castell de Fàbregues, i donà nomInici página a l'església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte. Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles. És esmentat entre el 1180 i el 1395; el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d'ésser esmentat des del s XV.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fórnols de Cadí  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Poble (1.285 m alt), enlairat, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa; l'església parroquial és dedicada a sant Climent. El lloc era de la senyoria del capítol d'Urgell. Fou municipi independent fins el 1973. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Adraén i de Cornellana i l'ermita de Sant Salvador d'Adraén.

83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Fórnols de Conflent  (Campome, Conflent Antic lloc, en una vall afluent, per la dreta, de la vall de la Castellana, vora el castell de Paracolls. El 1385 tenia 5 focs.

84 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del MatarranyaFórnols de Matarranya  (Matarranya Municipi: 32,56 km2, 706 m alt, 78 hab (2014), (cast: Fornoles). Estès per les muntanyes que separen les conques del Guadalop i del Matarranya, que forma la capçalera del barranc de les Canals, afluent del Matarranya per l'esquerra. El 1971 el terme va ésser annexat al municipi de la Freixneda, però el 1982 en va ésser segregat de nou. La vegetació natural (pinedes i matolls) ocupa gran part del terme. Els conreus s'estenen per la part més baixa, amb total predomini del secà, dedicat sobretot a l'olivera (al municipi hi ha molins d'oli), així com també a la vinya, als ametllers i als cereals. Tanmateix la població ha experimentat una notable davallada durant tot el s XX. La vila es troba enlairada. A llevant hi ha la barriada de Soldevila i a migdia la de Cantonet; hi destaquen el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Fórnols i l'església parroquial de Santa Maria. Ajuntament (en castellà)

101 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaFornons  (Beranui, Ribagorça)  Despoblat, situat al sud de Biasques. Al s XI pertanyia al monestir d'Ovarra.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns, Rafael  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Exercí a Sant Boi de Llobregat. Traduí algunes obres mèdiques franceses.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns i Jordana, Joan  Veure> Li-Chang (nom real de l'il·lusionista).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns i Olivella, Domènec  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Estudià al Conservatori de Barcelona, d'on seria professor. Fou primer violinista de l'Orquestra Pau Casals, així com de la del teatre del Liceu. dirigí l'Orfeó Canigó. És autor d'un poema simfònic, d'obres per a piano i violí, de diverses cançons per a acompanyament al piano, i d'algunes de caràcter coral.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forns i Romans, Rafael  (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1868 - País Valencià ?, s XX)  Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la "Revista de Especialidades Médicas". Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l'otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix. Com a pintor es formà a l'Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns i Sabater, Francesc  (Barcelona, 1824 – 1910)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona. Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.

89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaForonda y González-Bravo, Mariano de  (Cazorla, Aragó, 1887 – Foronda, Aragó, 1961)  Empresari. Segon marquès de Foronda. Director de la companyia de tramvies elèctrics de Barcelona (1902-31) i de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou processat i absolt durant la II República.

90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóForques  (Rosselló Municipi: 9,39 km2, 140 m alt, 1.169 hab (2012), (fr: Fourques). Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres. La vida econòmica del municipi és basa en l'agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l'Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d'unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l'església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del s XIV i conserva a l'altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del s XVII. Al sud-est del poble hi ha l'església romànica de Sant Vicenç de Forques. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Forques, batalla de les  (Lleida, Segrià, 1642)  Fet d'armes, durant la Guerra dels Segadors, ocorregut al lloc anomenat pla de les Forques. L'exèrcit castellà del marquès de Leganés va topar amb el catalano-francès que comandava el mariscal de La Motte. Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida.

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Forques, Sant Miquel de  (Canet de Rosselló, Rosselló Veure> Sant Miquel de Forques.

93 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Forqueta, pic de la  (Saünc, Alta Ribagorça)  Cim (3.007 m alt), el més meridional del massís de Pocets, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la de Gistau. Als vessants orientals es formen les valls glacials de Llardaneta, Forcau i Bagüenya, totes dins els terme de Saünc.

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaForquets, els  (Argelers, Rosselló Veure> Sant Pere dels Forquets.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forrellad i Solà, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1912 – 1983)  Industrial. Doctor enginyer industrial per l'escola de Barcelona. Fou director de l'Escola Tèxtil i de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell (1936-39). L'any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L'any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics. Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d'administració d'algunes de les més importants de Catalunya. Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d'entitats culturals, benèfiques, d'estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors, Lluís Ricard  (Pineda, Maresme, 1843 - Amèrica, d 1924)  Polític i escriptor. Llicenciat en dret. Va prendre part en l'alçament republicà del 1866 i hagué d'exiliar-se a Montevideo, a Buenos Aires i a l'Havana, on intervingué activament en política. Proclamada la I República, va ésser nomenat cap polític del Ministeri d'Ultramar, càrrec que renuncià, i fundà "El Federalista", on defensà l'autonomia de Cuba. Abolida la República, intentà en va un alçament republicà a Andalusia (1874). Se'n tornà cap a Amèrica, on continuà actiu en política. Va escriure diverses obres literàries, de jurisprudència i, sobretot, de caràcter polític: Cartas políticas (1872), Diccionario enciclopèdico de la masoneria (1883), Tierra y tipos (1897) i Exégesis de la mayor revolución humana (1897).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors de Casamayor, Francesc  (Pineda, Maresme, 1809 - Calella, Maresme, 1889)  Escriptor. Fou periodista actiu, traductor i poeta en català, castellà i italià. Escriví els llibrets de les òperes Editta di Belcourt,Inici página d'Obiols, i L'ultimo abenzerragio, de Pedrell.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors i Cornet, Ramon  (Barcelona, 1791 – 1859)  Farmacèutic. Cursà estudis de medicina al Col·legi de Cirurgia, i es doctorà en farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona (1817), i aquell mateix any hi obtingué una càtedra per oposició. Posteriorment, del 1821 al 1823, ensenyà a l'Escola Especial de la Ciència de Guarir, fins que el govern absolutista de l'època li prohibí la docència (1824-30). A partir d'aquest darrer any reprengué la seva tasca com a professor i fou catedràtic de química orgànica i farmàcia químico-operatòria a la Facultat de Farmàcia, fins al 1854. Presidí, a partir del 1839, l'Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions. Va escriure Tratado de farmacia operatoria (1841), el qual tingué una gran difusió.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors i Vidal, Josep  (Barcelona, 1889 - Arenys de Mar, Maresme, 1956)  Polític. Des del 1917 fou regidor i del 1931 al 1936 alcalde de Canet de Mar. Fabricant de teixits de punt en aquella vila del Maresme, promogué l'Escola de Teixits de Punt, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n'ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39. Dirigí el Patronat Local de Cultura fins al 1939, impulsà la creació d'una biblioteca popular (1919) i de la plaça del mercat (1933). El 1939 emigrà a Prada de Conflent, d'on tornà el 1956 i s'establí a Arenys de Mar.

Anar a:    Form ]    [ Forn ]    [ Fornas ]    [ Fornells de B. ]    [ Fornes ]    [ Forns ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -