A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Freg ]    [ Freixen ]    [ Fri ]    [ Front ]    [ Fu ]    [ Fulla ]

Cadascú mereix ser apreciat pel que fa, no pel que diuen d'ell. (Píndaro)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fregina, Francesc F.  (País Valencià, s XIX – València, s XX)  Escultor. Destacà com a imatger. Obtingué alguns premis importants.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàFreginals  (Montsià Municipi: 17,6 km2, 126 m alt, 405 hab (2014). Estès per una vall per on passa el camí tradicional de Barcelona a València, entre el sector septentrional de les serres del Montsià i els contraforts sud-occidentals del Montsianell, a l'est, i la mola de Godall, a l'oest, al centre de la comarca, a la dreta de l'Ebre i al sud-oest d'Amposta. Una tercera part del territori no és conreat i és ocupat per pasturatges i garrigues; el bosc ha desaparegut. L'agricultura és predominantment de secà, principalment oliveres, seguida per la vinya, els garrofers i els cereals. Hi ha una mica de regadiu. Cooperativa agrícola. La població ha experimentat una constant davallada des de mitjan s XIX. Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu, del sInici página XVIII. Al terme hi ha diverses partides. La colonització del lloc fou iniciada el 1274 pel comanador hospitaler d'Ulldecona. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freita, la  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Llogaret (1.161 m alt), al capdamunt de la coma de Nabiners. Formà part de l'antic terme d'Arfa

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixa, Ramon de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l'envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixa i Clariana, Francesc  (Reus, Baix Camp, s XIX – Barcelona, 1887)  Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixa i Ortega, Simó  (Reus, Baix Camp, s XIX – Barcelona, 1901)  Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d'Urgell. Escriví algunes obres religioses.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixa i Pedrals, Enric  (Barcelona, 1911 - 2002)  Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona l'any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952. El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967. És autor de nombrosos treballs, molts d'ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFreixa i Pintó, Ferran  (Barcelona, 1950 - )  Fotògraf. Ha estudiat dibuix i pintura a Reus, Tarragona i Barcelona. D'ençà del 1969 exercí de dissenyador gràfic i de fotògraf especialista en treballs publicitaris, d'arquitectura i d'interiorisme. Ha publicat escrits a revistes especialitzades i des del 1973 ha exposat a molts llocs d'Espanya.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixa i Rabassó, Eusebi  (Reus, Baix Camp, 1824 – 1894)  Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas, Josep  (Barcelona, s XIX - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIX)  Escriptor i músic. Publicà El socialismo y la teocracia (1853), obra polèmica en tres volums. Tot i no tenir estudis musicals, compongué l'òpera La figlia del deserto, estrenada al Principal de Barcelona (1859), i música religiosa com una Missa de glòria.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas i Aranguren, Emili  (Barcelona, 1899 – 1976)  Dibuixant il·lustrador. Deixeble d'Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal. Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d'aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York). És també autor de diversos conjunts de làmines per a l'ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas i Cortés, Jordi  (Barcelona, 1917 - Tiana, Maresme, 1984)  Pintor. Format a Llotja de Barcelona. Es presentà a Barcelona el 1940. Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta. Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d'Europa iInici página Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià. Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas i Cruells, Narcisa  (Sabadell, Vallès Occidental, 1859 – Barcelona, 1926)  Compositora i pedagoga musical. Filla de Pere Freixas i Sabater. El 1908 fundà l'agrupació coral mixta Cultura Musical Popular. Escriví sardanes i publicà Cançons catalanes (1900), i dues sèries de Cançons infantils (1905 i 1909), que obtingueren gran difusió. També compongué música per a obres escèniques infantils. El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que hom sol·licità que fos repetit a Madrid. El 1928 es féu una edició d'homenatge de les seves obres.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas i Freixas, Joan  (Barcelona, 1860 – 1933)  Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la "Revista Literària" (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a "La Veu de Catalunya" (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901). Metge numerari de l'hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana. Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas i Miret, Ramon  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIX – 1903)  Advocat i erudit. Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixas i Sabater, Pere  (Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897)  Publicista, polític i escriptor. Republicà federal, fou president del Comitè Regional de Catalunya. Sostingué correspondència amb el general Prim (1858-69). En proclamar-se la I República, refusà un ministeri. Inventà un sistema perquè elsInici página analfabets coneguessin els estats de caixa. Escriví diverses novel·les, un diccionari castellà-francès, el manual El escritor práctico i una Historia de Sabadell.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixe  (Soriguera, Pallars Sobirà Poble (1.411 m alt), al sud del terme, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Pertanyia al vescomtat de Vilamur. Formava un municipi independent a mitjan s XIX.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixe  (Piera, Anoia)  Masia i antiga quadra (ort trad: Freixa), a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall del Badorc. El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s'independitzà del de Piera. Al s XIII passà a l'església de Solsona. A mitjan s XIV tenia 15 cases. En resta l'església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixe  (Espolla, Alt Empordà Masia i antic terme, al nord del municipi, a l'esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu d'Orlina. El 1219 l'antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixe, el  (Mieres, Garrotxa)  Poble, al vessant septentrional del collet de Bastarra. L'església de Santa Maria és esmentada ja l'any 1000.

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Freixe, Jaume  (el Portús, Vallespir, 1850 – 1915)  Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa "Ruscino". Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFreixenet  (Espolla, Alt Empordà Despoblat.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Freixenet  (Areny de Noguera, Ribagorça Despoblat, en un coster, damunt el poble de Sobrecastell.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixenet de Camprodon  (Camprodon, Ripollès Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l'actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l'antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s'allargassa fins a la collada de la Fembra Morta. El Ter divideix la part meridional de l'antic terme en dos sectors: a l'oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l'est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar. Dins l'antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort. Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l'antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixenet de Segarra  (Sant Guim de Freixenet, SegarraPoble (681 m alt), situat a la dreta de la riera de Vergós Guerrejat, afluent del Sió. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Formava un municipi independent el terme del qual comprenia, a més, els pobles de Sant Guim de la Rabassa, la Rabassa, la Tallada, Sant Domí i el Castell de Santa Maria, els llogarets d'Altadill i d'Amorós, la quadra de Palamós i l'antic terme de Vilalta.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freixenet de Solsona  (Riner, Solsonès Poble, al sud del cap del municipi. L'església (Sant Cristòfol)Inici página depèn de la de Riner. Pertanyia al ducat de Cardona.

27 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de FreixenetFreixenet SA  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, inici s XX - )  Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l'empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos. A mitjan dècada dels vuitanta començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l'increment de les exportacions l'han convertida en una de les primeres empreses del sector a l'estat espanyol. Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fréixens  (Vallcebre, Berguedà Veure> Sant Julià de Freixens.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Freixes i Aranguren, Emili  (Barcelona, 1899 - s XX)  Dibuixant. Ha excel·lit com a il·lustrador de llibres i revistes.

30 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaFreixneda, la  (Matarranya Municipi: 39,49 km2, 585 m alt, 468 hab (2014), (cast: la Fresneda). Situat a l'esquerra del riu Matarranya, que limita el terme per l'est, al vessant septentrional de la serra de Fòrnols, al nord-oest de Vall-de-roures. Hi ha abundància de pasturatges i algunes pinedes. També hi ha pedreres de guix i de pedra. El municipi basa la seva economia en l'agricultura, amb fort predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu, que aprofita l'aigua del Matarranya, permet el conreu d'hortalisses, de melons i d'arbres fruiters. Hi ha algunes activitats industrials derivades de l'agricultura. La població, amb tot, ha sofert un important descens durant les darreres dècades. La vila és al vessant d'un turó; s'hi destaca l'edifici de la casa de la vila, renaixentista de la fi del s XVI, l'església parroquial de Santa Maria, també renaixentista, i algunes places i carrers fortificats. A la fi de la Primera Guerra Carlina (1839), Cabrera, que s'hi havia fet fort, manà destruir l'antic castell i altres edificis fortificats. L'any 1981 li fou agregat el mun. de Fórnols de Matarranya, però el 1982 li fou tornat a segregar. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFremont i Verdier, Elvira  (Barcelona, 1881 – 1956)  Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l'any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d'A. Guimerà. Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d'Ignasi Iglésias, i a l'Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea). L'any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de J.M. de Sagarra.

32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Frente Rojo  (València, feb/1937 – Barcelona, gen/1939)  Diari. Òrgan del Partido Comunista de España. Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (nov/1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije. Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frére, Enric  (Sant Genis de Fontanes, Rosselló, 1908 - França, 1986)  Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d'Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà. En 1941-42 formà un grup de teatre a l'escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de J.S. Pons. Autor de Conversations de Maillol (1956).

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Freser, el  (CatalunyaRiu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta. Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l'Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll. La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.579 m), que s'uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall deInici página Núria, l'anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km). El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d'est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l'esquerra, el Merdàs i el Segadell. A les seves ribes s'ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fresers, coma de  (Queralbs, Ripollès Capçalera del Freser, al vessant meridional del puig de Bastiments, entre la coma de Vaca i la d'Ulldeter.

36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fresneda, la  (Matarranya Veure> la Freixneda.

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fressé-Montval, Enric  (Perpinyà, 1795 – París ?, França, s XIX)  Escriptor. Residí a París, on fou professor de l'Institut Històric i de l'Ateneu Imperial. És autor d'obres docents i d'altres escrits, tots en francès.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Freu, cap des  (Capdepera, Mallorca Oriental Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d'Artà canvia la direcció sud-oest - nord-est per sud-est - nord-oest. És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d'assenyalar l'estret o freu entre ambdues illes. És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m).

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Freus, es  (Eivissa Zona navegable, entre les illes  d'Eivissa i de Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors. El freu més important i l'únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s'obre entre l'illa des Penjats i l'illa de s'Espalmador o la immediata des Porcs.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frexas, Josep  (Barcelona, s XIX - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1879)  Compositor i escriptor. Autor de l'òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d'haver-se sabut que l'autor, de pocs coneixements musicals, n'havia encarregatInici página l'harmonització a altres músics. Publicà en defensa seva una Historia... de la ópera titulada "La figlia del deserto" (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frexas de Sabater, Enric  (Barcelona, 1847 – 1905)  Escriptor. Exercí la seva carrera d'advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid. El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari "La Nación" i es dedicà també a l'ensenyament. Publicà a l'Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frias i Fontanilles, Isidor  (el Vendrell, Baix Penedès, 1847 – Reus, Baix Camp, 1890)  Escriptor. Era perit agrònom, llicenciat en filosofia i lletres i en dret civil i canònic. Es dedicà a l'ensenyament. Publicà assaig en castellà i poesia en català, a més d'algunes obres per al teatre. Els seus poemes foren reunits en el volum titulat Poesies sèries, festives, humorístiques i satíriques (1889).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frias i Roig, Alexandre  (Reus, Baix Camp, 1885 – s XX)  Metge. També tenia la carrera de mestre. Impulsà la fundació de l'Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista "Puericultura", on inserí nombrosos articles de la seva especialitat. Els seus treballs mèdics foren remarcables.

44 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Frignani i Frignestani, baronia de  (Itàlia)  Títol senyorial, vinculat el 1626, amb prèvia facultat reial, per Gaspar Pallavicino i Centurione, patrici genovès establert a València, on fou matriculat a la bossa de cavallers i es casà amb Elisabet de Joan. Ha passat als Lamo de Espinosa.

45 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFrigo SA  (Barcelona, 1927 - )  Empresa alimentària. Fabrica gelats i productes congelats. Fou adquirida el 1973 per la multinacional anglo-holandesa Unilever. El 1984 tenia una plantilla de 510 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas (Madrid).

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Frígola, Jeroni  (València, s XVI - Porta-Coeli, Itàlia, 1651)  Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna. És autor de molts escrits religiosos.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Frígola, Simó  (València, s XVI)  Jurista. Fou nomenat per Felip II vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1585-98), però, per tal de poder exercir el càrrec -els furs d'Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos-, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585. El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva al·legació en defensa de la universitat de Saragossa.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Frígola i Ahis, Pasqual  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén, 1822 – València, 1893)  Escriptor i polític. Baró de Cortes de Pallars (1858) i de Roaia (1865) i senyor del castell de Xirell. Fou diputat a corts i senador vitalici. En caure Isabel II, anà a París a oferir-li els seus serveis. Amb Alfons XII fou director de la "Gaceta de Madrid" i administrador de la Imprenta Nacional. Escriví peces còmiques, com Julianito (1875) i uns Recuerdos de caza (1876). El 1887 fou president de Lo Rat Penat. Fou el pare de Carles Frígola i Pallavicino.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Frígola i Brizuela, Jeroni  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Cavaller. Pertanyia a l'orde de Montesa des del 1599. Conreà la poesia en castellà.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFrígola i Frígola, Bonaventura  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1829 – 1901)  Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l'any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal. Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l'escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital. És autor d'una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.

107 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA

Frígola i Pallavicino, Carles  (València, 1848 - Madrid, 1915)  Periodista. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875). Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frigola i Viñas, Enric  (Peratallada, Baix Empordà, 1946 - )  Locutor. Exercí de mestre a Girona, on l'any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista "Presència". L'any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d'honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio Quatre des de la seva creació, on des d'aleshores realitzà Temps obert, entre d'altres programes. L'any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frígola i Xetmar, Vicenç de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar i geògraf. Probablement pare o oncle de Pasqual Frígola i Ahis. El 1824 era intendent de l'exèrcit de Catalunya. Publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Catalunya (1824), que fou el primer nomenclàtor dels municipis del Principat.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFriz, Andreu  (Barcelona, 1711 – s XVIII)  Jesuïta. Era doctor en filosofia i teologia, així com excel·lent lingüista. Expulsat el seu orde d'Espanya, passà a Àustria, on exercí l'ensenyament i publicà obres didàctiques.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frodoí  (França o Alemanya, s IX - Catalunya, v 890)  Bisbe de Barcelona (v861-v890). Fou enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb, que l'afavorí amb un donatiu per a la catedral, en premi a la seva actitud enfront de les temptatives independentistes de Guifré (877). Retrobà les relíquies de santa Eulàlia, l'advocació de la qual adjuntà a la de la Santa Creu per a l'església catedral de Barcelona (878). Assistí al concili de Troyes, on rebé del rei Lluís un subsidi per a la restauració de la canònica (878). Afavorí les pretensions que Esclua d'Urgell tenia d'ésser metropolità de la Tarraconense, enfront dels drets de Teodard de Narbona, que seguia la línia carolíngia (888).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fronjosa i Salomó, Joan  (Barcelona, 1892 – Caracas, Veneçuela, 1972)  Polític socialista. Obrer torner, format a l'Escola del Treball de Barcelona. Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de "Justícia Social" i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932. El jul/1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d'agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d'Economia. S'exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l'Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà. En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd).

56 CATALUNYA - POLÍTICA

Front Català d'Ordre  (Catalunya, 16/feb/1936)  Coalició electoral dels partits catalans de dreta, constituïda per oposar-se al Front d'Esquerres de Catalunya en les legislatives del 1936, en les quals fou derrotada. Estava constituït per la Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, ComunióInici página Tradicionalista i Renovación Española.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)  (Catalunya, jul/1977 - )  Organització reivindicativa, autònoma i democràtica. Promoguda pels homosexuals de Catalunya. Organitzà a Barcelona la primera manifestació de gais a l'estat espanyol i després aprovà el Manifest del FAGC, campanyes en defensa dels drets dels homosexuals i contra la discriminació per motios racials i religiosos, sovint en col·laboració amb els moviments sindical i feminista i amb forces d'esquerra de caràcter nacionalista. Ha aconseguit importants reformes en la legislació civil i penal espanyola i és membre de l'Associació Gai Internacional. Aconseguí l'exclusió dels gais de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1979) i llur legalització el 1980; i contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País Valencià i les illes Balears.

58 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Front de Joventut Catalana (FJC)  (Rosselló, 1969 - v 1972)  Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana. Fou substituït pel Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació.

59 CATALUNYA - POLÍTICA

Front d'Esquerres de Catalunya  (Catalunya, 4/feb/1936)  Coalició electoral que triomfà en les eleccions legislatives del 16/feb/1936. Versió catalana del Front Popular espanyol, basà la seva campanya electoral en la defensa de l'amnistia política i social, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu. Fou constituït per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Republicà d'Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.

60 CATALUNYA - POLÍTICA

Front Nacional de Catalunya (FNC)  (París, França, set/1939 – Catalunya, 1977)  Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l'organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya. Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir unInici página partit polític i va començar a actuar a l'interior, principalment a la Universitat. Va participar en l'Assemblea de Catalunya i, a partir del 1976, en el Consell de Forces Polítiques, amb la defensa d'un ideari socialista de caràcter independentista. El 1977 s'incorporà a la candidatura del Pacte Democràtic per Catalunya. La progressiva pèrdua de militants, però, i la manca de resultats electorals acabaren marginant l'organització del mapa polític de la Catalunya autònoma del postfranquisme.

61 CATALUNYA - POLÍTICA

Front Obrer de Catalunya (FOC)  (Catalunya, 1961 - 1971)  Organització política. Creada per un grup de joves ex-militants comunistes, catòlics progressistes i socialistes. De fort contingut intel·lectual, va simpatitzar amb el moviment tercermundista i el maoisme, possicions teòriques que va defensar des de publicacions com "Revolució" (1961-62) o "Presencia Obrera" (1964-65). A la pràctica va actuar al si de la coordinadora de Barcelona de Comisions Obreres i al món universitari. En van ésser membres destacats Alfons Carles Comín, Josep Antoni González Casanova, Isidre Molas, Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall, entre altres. En crisi des del 1969, el FOC s'esmicolà el 1970 després d'haver estat una notable escola de polítics i el gresol de molts grups d'extrema esquerra de la dècada següent.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Frontanyà, Sant Jaume de  (Berguedà Veure> Sant Jaume de Frontanyà.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Frontanyà, Sant Pere de  (Noguera Veure> Portella, la.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frontanyà, Segimon de  (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 - Figueres, Alt Empordà, 1846)  Frare caputxí. Ingressà a l'orde el 1795 i fou elegit provincial dels caputxins de Catalunya el 1833. Arran de la crema de convents i l'exclaustració de 1835 hagué de veure la dispersió del seu orde.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFrontanyà de Roca  (Berguedà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Frontera, Pere Antoni  (Sineu, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1714)  Religiós observant. Residí a Jerusalem i posteriorment passà a Amèrica com a missioner. Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima (1695).

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Frontera i Bauzà, Jeroni  (Sóller, Mallorca, 1823 - París ?, França, s XIX)  Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l'ensenyament. Publicà Thèses d'analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Frontera i la Serra, Francesc  (Palma de Mallorca, 1807 – 1891)  Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836). Fou mestre de capella i de cambra d'Isabel II i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid. És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Frontera i Pascual, Guillem  (Ariany, Mallorca, 1945 - )  Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia "La Sínia" (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista. Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993). Ha publicat també llibres de geografia -Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l'aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) iInici página Alceu Riveiro (1991).

70 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Fructidor  (Maó, Menorca, 30/jun/1934 – 1939)  Setmanari. Òrgan de l'Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca. Suspès arran dels fets d'octubre de 1934, reaparegué l'1/jun/1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fructuós, sant  (Catalunya ?, s III – Tarragona, 21/gen/259)  Arquebisbe de Tarragona i màrtir (o sant Fruitós). Es conserva una Passió, redactada per un testimoni ocular, segons la qual era un home seré i afable, molt estimat de creients i pagans, fou empresonat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 16/gen/259, durant la persecució de Valerià. Fou cremat viu a l'amfiteatre de Tarragona, i les seves despulles foren soterrades, amb les dels diaques, pels cristians que ràpidament en difongueren el culte. Després, llurs relíquies foren traslladades a Itàlia i, més tard retornades a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages, i actualment se'n conserven a San Fruttuoso di Capodimonte (Itàlia), a Manresa i a la catedral de Tarragona. En la seva iconografia, excel·leixen els baixos relleus del priorat de Sant Pere de Moissac, a Occitània, dedicats a la seva vida i al seu martiri. Festa: 21/gen.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fruitera  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda, on hi ha la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fruitós  Veure> Fructuós.

74 CATALUNYA - LITERATURA

Fruits saborosos, Els  (Catalunya, 1906)  Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents. Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera. Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, iInici página Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica. Lligant el destí de cada fruit al d'una figura humana, incorpora, sota la influència d'Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frujà  (Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, s X - Catalunya, 993)  Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957. A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús. Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28/set/974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui. El 978, el papa Benet VII, que l'havia reconegut com a bisbe, li otorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana. Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frutos i Gras, Francesc  (Calella, Maresme, 1939 - )  Polític. Treballador de l'empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966. Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82. El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general. Formà part també de l'executiva federal d'Izquierda Unida.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fucimanya  (Sallent de Llobregat, Bages)  Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l'antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma. Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella.

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFuente la Reina  (Alt Millars)  Nom castellà del lloc de

109 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Fuentecilla, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1710 per Felip V a Antoni Manca i Quasina. Era nebot d'Andreu Manca i Zonza, arquitecte de Turritano, i formà part de l'expedició filipista del 1710 per a recobrar Sardenya.

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielFuenterrobles  (Plana d'Utiel Municipi: 49,50 km2, 830 m alt, 705 hab (2014). Situat a l'altiplà de Requena, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat a l'est per la serra de la Bicuerca, el seu terme és drenat per diverses rieres que formen el riu Madre (afluent del Magre). Un 20% del terme és inculta i coberta de brolles. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (sobretot els cereals i la resta a vinya), la de regadiu, molt reduït (hortalisses), i té importància la ramaderia de llana, que no han pogut impedir un important corrent emigratori (cap a València i Barcelona) a partir sobretot dels anys 1950. El poble és al centre de la plana; l'església parroquial és del 1757, i fins al s XIX fou sufragània de la de Sant Nicolau de Requena. Al sud del terme han estat trobades restes d'un castrum romà. Àrea comercial d'Utiel. Formà part de Castella fins al 1851. Ajuntament (en castellà)

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fuentes (Alt Millars)  Nom castellà del municipi de Fontes.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuentes, Tomàs  (València, 1748 – 1780)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. És autor de diversos escrits sobre aquesta ciència.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFuentes i Agulló, Francesc  (Elx, Baix Vinalopó, 1834 – 1881)  Eclesiàstic i predicador. Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive... (1855), a més de diversos sermons. Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri. Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fuentes i Agulló, Frederic  (Barcelona, 1871 - 1959)  Actor i autor teatral, com el seu pare Frederic Fuentes i Coll.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuentes i Alcàsser, Pasqual  (Aldaia ?, Horta, 1718/24 – València, 1768)  Compositor. Es formà a la seu de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d'Albarrassí. Fou mestre de música a l'església de Sant Andreu de València i, a partir del 1757, a la catedral valenciana, càrrec que ocupà fins a la mort. Deixà obres remarcables de caràcter religiós, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental. És autor també d'uns cent trenta villancicos, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca el villancico titulat Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fuentes i Coll, Frederic  (Barcelona, 1844 – 1908)  Actor. Debutà en l'estrena de L'Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d'afeccionats. Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907). Fou pare de Frederic Fuentes i Agulló.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuentes i Forner, Anselm  (Alacant, 1833 - País Valencià, s XIX)  Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFuentes i Lloselles, Enric de  (Barcelona, 1864 – 1935)  Escriptor. Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova. Publicà el seu primer treball literari a "La Il·lustració Catalana" l'any 1882 i va prendre part en els jocs florals del 1896. Dins la narrativa conreà el retrat amb descripcions de psicologia femenina, com a La forastera. En la novel·la es manté en el corrent del darrer modernisme, amb un colorit sentimental, i descriu l'ambient de la Barcelona de final del s XIX; n'és la més representativa Romàntics d'ara (1906). Altres obres seves són Prosa (1897), Estudis (1899), Alec (1902), Amors i amoretes (1903), Tristors (1904), Il·lusions (1905), Fulls escampats (1908), Nuvolada (1917) i Amor (1924).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fugurull, el  (Manlleu, Osona)  Masia, vora la qual hi ha l'església de Vilamirosa.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fuirosos  (Sant Celoni, Vallès Oriental Poble (180 m alt), al massís del Montnegre, a l'esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l'estació de Breda. L'església parroquial (Sant Roc) és d'origen romànic, però és molt refeta. Al s XIX, i fins al primer quart del s XX, formà part del municipi de Montnegre.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fulia Grossa, la  (la Fuliola, Urgell Antic terme, esmentat ja el 1079 dins el comtat d'Urgell.

88 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellFuliola, la  (Urgell Municipi: 11,0 km2, 275 m alt, 1.294 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb el pla d'Urgell i al sud de la serra d'Almenara. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu -alimentada pel canal d'Urgell-, destinada principalment al conreu de cereals (blat, blat de moro) i farratges (alfals), la ramaderiaInici página (principalment de porcí i de boví), l'avicultura i la indústria, derivada principalment de l'agricultura (hi ha una cooperativa agrícola i una fàbrica de pinsos compostos); cal remarcar una important empresa de confecció. La població ha augmentat durant tot el s XX, si bé darrerament s'ha estabilitzat. El poble es troba a l'extrem oriental del terme; l'església parroquial és dedicada a santa Llúcia. A l'estiu hi tenen lloc des del 1981 les festes del Segar i del Batre. Dins el terme hi ha el poble de Boldú i l'antic terme de la Fulia Grossa. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Festes del Segar i del Batre - Ateneu Popular - Escola Guillem Isarn

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fuliola de Balaguer, la  (Balaguer, Noguera)  Despoblat, a l'interfluvi del Segre i el riu de Farfanya; hi ha restes d'un poblat ibèric del cercle del de Montmur.

90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentFullà  (Conflent Municipi: 9,69 km2, 523 m alt, 430 hab (2012), (fr: Fuilla). Estès per la vall baixa de la vall de Fullà o de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s'obre pas a través d'un engorjat on hi ha les coves de Fullà, al peu del massís del Canigó. La part més alta del terme és ocupada per boscs. Agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d'arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers i cirerers), vinya, hortalisses, pastures i farratges; els conreus són al fons de la vall i aprofiten l'aigua del riu de Saorra. La ramaderia (bestiar boví i oví) i les activitats derivades de l'estiueig completen l'economia del municipi. El poble és dividit en diversos veïnats per tota la vall de Fullà: el veïnat d'Amunt, o Cercet; el veïnat del Mig, on hi ha la casa del comú, i el veïnat de Baix, on es troba l'església parroquial de Santa Eulàlia, romànica de tres naus i amb l'altar major barroc. Dins el terme hi ha a més l'església romànica de Sant Pere de la Roca i el castell i església de la Volella. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fullana, Margarida  (Manacor, Mallorca, 1972 - )  Ciclista. Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya. Guanyà dues medalles d'or als campionats mundials del 1999 i el 2000. Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFullana, Miquel  (Campos, Mallorca, v 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)  Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d'institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca. Partidari de Carles d'Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736). Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fullana, Simó  (Palma de Mallorca, s XIX – 1936)  Dirigent socialista. Sabater, ingressà a l'Agrupació Socialista de Palma de Mallorca (1914-15). Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble (1922-23). Expulsat del partit socialista pel mai/1923 pel fet d'haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a "El Día". Tornà al PSOE durant la Segona República; fou afusellat durant la guerra civil.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Fullana i Hada d'Efak "Guillem d'Efak"Fullana i Hada d'Efak, Guillem "Guillem d'Efak"  (Asobla, Río Muni, 23/mar/1929 - Palma de Mallorca, 15/feb/1995)  Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s'instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges. Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic. Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l'àvia (1968) i l'infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l'arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993).Inici página El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre. Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Fullana i LlompartFullana i Llompart, Miquel  (Palma de Mallorca, 9/mar/1905 - 17/feb/2000)  Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca (1917-21), s'especialitzà en dibuix lineal i arquitectònic. Fou cofundador, juntament amb el seu amic Emili Darder i Cànaves i d'altres, de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923). El 1928 obrí un taller de ferros forjats artístics (Ferros Forjats Sant Eloi) en el qual tota la documentació administrativa era redactada en català, fet insòlit a l'època. Del 1922 al 1936 treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya gràcies al càrrec del qual com a director de la secció de construccions escolars de l'estat a Balears pogué intervenir directament en l'edificació d'escoles a Mallorca fins el 1935. Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear, partit del qual fou secretari general a Palma. Escriví nombrosos articles polítics a la premsa i, al districte on fou elegit regidor...  Segueix... 

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fullana i Mas, Josep  (Campos, Mallorca, 1739 - Palma de Mallorca, 1801)  Eclesiàstic. Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici, provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca. Membre de la Rota de la Nunciatura, fou procurador general de l'orde amb residència a Roma, on predicà una tanda de sermons davant de Pius VI, que foren publicats, com també els sermonaris i les obres de pietat, en llatí i en castellà.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fullana i Mira, Lluís  (Benimarfull, Comtat, 1872 – Madrid, 1948)  Gramàtic, erudit i religiós. Representant de la regió valenciana a la Real Academia Española. Contribuí a l'estudi i la fixació de la llengua, encara que amb mètodes antiquats, que no abandonà fins a l'any 1932, en què acceptà les NormesInici página ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor d'una Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915) i d'altres treballs remarcables, com Característiques catalanes a València (1908), Estudi sobre filologia valenciana (1926) i La evolución del verbo en la lengua valenciana (1928), discurs pronunciat en ingressar a la Real Academia Española.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fullana i Oliver, Pere  (Campos, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1659)  Franciscà. Lector de filosofia i teologia; escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d'Amic e Amat, de Ramon Llull, tots dos inèdits.

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fullana i Rabassa, Bartomeu  (Campos, Mallorca, 1668 - Illes Balears, s XVIII)  Jesuïta. Excel·lí com a predicador i lul·lista. Publicà alguns escrits.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Octavi Fullat i GenísFullat i Genís, Octavi  (Alforja, Baix Camp, 12/gen/1928 - )  Educador i escriptor. Sacerdot escolapi i doctor en filosofia, va ensenyar a la Universitat de Barcelona fins que en va ésser expulsat per motius polítics el 1966. El 1972 va entrar com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i fou cap del depatament de investigació a l'Institut de Ciències de l'Educació. Ha publicat més de trenta llibres, majoritàriament en català, sobre educació, filosfia, teologia, sexologia, etc. Ha exposat en nombrosos congressos internacionals el seu pensament, en plena recerca, sovint divulgador i des d'una perspectiva catòlica oberta. Des que es va donar a conèixer amb L'home i Déu (1961) ha publicat La moral atea d'Albert Camus (1963), La pedagogia a la Unió Soviètica (1965), La joventut actual: el nostre futur (1968), La domesticació del sexe (1969), Educació i escola, dia rere dia (1973), Marx y la religión (1974), La Universitat a trossos (1980), Educació i joc (1996), TeoriesInici página d'Estudis Catalans. Octavi Fullat i Genís

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesFulleda  (Garrigues Municipi: 16,19 km2, 581 m alt, 98 hab (2014). Situat a l'est de la comarca, al límit amb el de la Conca de Barberà, de la qual la separen una línia de tossals, al sud-est de les Borges Blanques. El relleu és accidentat, i més de la meitat és improductiu, amb algunes pinedes, i drenat per una sèrie de rieres, tributàries, per l'esquerra, del barranc del Turull a l'Espluga Calba. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, hi predominen els cereals, la vinya, les oliveres i els ametllers, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. L'escassetat d'aigua és un problema crònic. Hi ha una granja de pollastres i una de porcs. Tanmateix la població ha disminuït de manera constant durant tot el s XX a causa de l'emigració. El poble es troba a l'interfluvi de les valls de Cortals i de la Granada; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fulló, Felip  (França ?, s XV – Illes Balears, s XVI)  Escultor. Establert a Mallorca. És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514. S'hi observa una barreja d'influències flamenques i italianes, més concretament florentines. Col·laborà en aquesta obra l'aragonès Juan de Salas.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fullola, la  (Tortosa, Baix Ebre Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFullola i Pericot, Josep Maria  (Barcelona, 1953 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Nét de Lluís Pericot i Garcia i, en bona part, continuador de la seva tasca. Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat (1986) i ha dirigit el Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques. Especialitzat en l'estudi de les societats caçadores recol·lectores, ha centrat la seva tasca de

111 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fullols  (ConflentVeure> Fillols.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fulquet i Vidal, Josep Maria  (Barcelona, 1948 - )  Escriptor. Estudià filosofia i lletres i fou coeditor de la revista "Tarotdequinze". La seva obra poètica, realista, i centrada en la reflexió sobre el temps, s'inicià a Perillosa riba (1978) i ha continuat a Platges del temps (1980). Ha col·laborat en el Diccionari Anglès-Català (1983), de Salvador Oliva i Angela Buxton.

Anar a:    Freg ]    [ Freixen ]    [ Fri ]    [ Front ]    [ Fu ]    [ Fulla ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -