A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gab ]    [ Gaci ]    [ Gai ]    [ Gair ]    [ Galc ]    [ Gale ]

La moda és una forma de lletjor tan intolerable, que cada sis mesos l'hem de canviar. (Oscar Wilde)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabaldà, Josep  (València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)  Religiós franciscà. És autor d'obres filosòfiques i piadoses en castellà. Es dedicà a l'ensenyament a diversos llocs d'Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l'orde.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabarró i Freixas, Manuel  (Piera, Anoia, 1905 – Barcelona, 1979)  Enginyer. Director d'Indústries Elèctriques (1927) i enginyer industrial (1954), s'especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939. Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia (1933) i fou vocal de l'Asociación Electrotécnica Española.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabarró i Garcia, Pere  (Igualada, Anoia, 1899 – Barcelona, 1980)  Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona. Fou professor adjunt d'anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33). Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d'empeltInici página (empelt en tauler d'escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery. Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia. Excursionista, fou autor també de la descripció d'una nova via d'accés a la pica d'Estats (l'anomenada via Gabarró).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabarró i Torrents, Salvador  (Catalunya, 1840 – 1928)  Mestre serraller. Col·laborà amb Joan Oñós a les obres del Palau Güell d'Antoni Gaudí (1886-90). Treballà a la Sagrada Família, al parc Güell i a d'altres obres del famós arquitecte.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabernet i Farrán, Joan  (Gra, Segarra, s XX - Lleida ?, 13/set/1987)  Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès. Durant alguns anys fou professor al noviciat de l'orde establert a Raïmat, prop d'Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana "Labor". Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966). És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

6 CATALUNYA - CULTURA

Gàbia Teatre, La  (Vic, Osona, 1973 - )  Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d'aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d'una quarentena d'obres de diversos autors. Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L'art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre.

7 CATALUNYA - CULTURA

Gabinet Numismàtic de Catalunya  (Barcelona, 1931 - )  Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d'altres organismes oficials. Fou organitzat i dirigit per J. Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d'exposició i d'instal·lacions per a investigació. L'any 1948, el Gabinet era instal·lat a l'ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era consideratInici página entre els més ben equipats d'Europa. Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l'activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d'exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina. El 1986, perduda pràcticament la seva projecció pròpia, havia passat a ésser un departament del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. El 1990 passà a ésser secció segregada i dependent del Museu d'Art de Catalunya.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabino, Amadeu  (València, 1922 - Madrid, 4/jun/2004)  Escultor. Alumne de l'Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951. Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d'una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals té d'exposades en diversos museus del món. Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gabirol, Selomó ibn  Filòsof i poeta jueu, conegut per Avicebró.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabriel i Carreras, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1836 - Puerto Rico, s XIX)  Músic. Estudià amb Marraco i Tolosa. El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l'Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico. Escriví unes cinc-centes composicions.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Gabriel i SirventGabriel i Sirvent, Pere  (Terrassa, Vallès Occidental, 1945 - )  Historiador. Professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993. Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític. Col·laborador de les revistes "L'Avenç" i "Recerques" des dels primers números i d'altres com "Randa", "Estudios de Historia Social" i "Historia Social". Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes col·laboracions en obres col·lectives: El moviment obrer a Mallorca (1973), Joan Peiró. Escrits,Inici página 1917-1939 (1975), Escrits polítics de Federica Montseny (1979), El anarquismo en España (1979), Mallorca Contemporánea. Siglos XIX y XX (1984), La Restauración y la Dictadura en Cataluña, 1875-1930 (1984), La població obrera catalana, una població industrial? (1985), Entre liberals i conservadors, 1880-1898 (1987), Sous i cost de la vida a Catalunya a l'entorn dels anys de la primera guerra mundial...  Segueix... 

12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta de Barcelona  Veure> Gazeta de Barcelona.

13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta de Cataluña  (Barcelona, 1/ago/1878 - 31/oct/1883)  Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias. Polemitzà amb el "Diari Català" pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d'atacar el principi d'unitat nacional.

96 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta Ilustrada  (Barcelona, 1956 - 1981)  Revista gràfica. Primera revista setmanal espanyola a l'estil de publicacions internacionals com "Paris-Match", "Life" o "Época". Fou impulsada per A. Julià de Capmany, i controlada posteriorment per la Sociedad Barcelonesa de Publicaciones i més tard pel grup Godó.

14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña  (Tarragona, 23/ago/1808 – Berga, Berguedà, 1814)  Periòdic de l'òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d'Antoni Brusi.

15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaceta Municipal de Barcelona  (Barcelona, 4/nov/1914 – )  Setmanari oficial de l'ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals. Fou redactada en català ("Gaseta Municipal de Barcelona") del 6/jul/1922 al 27/set/1923, i durant la República. Actualment també es publica en català (tres números al mes).

16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaGaceta Numismática  (Barcelona, 1966 - )  Publicació trimestral de l'Asociación Numismática Española. Recull estudis i informació general sobre numismàtica i medallística. El 1986 publicà el número 83. En són remarcables els exemplars monogràfics sobre les Trobades d'Estudis Numismàtics, dedicats al florí d'or (1983) i a troballes monetàries (1984).

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gacies, Arnau  (Perpinyà, s XV – 1456)  Pintor. Fill de Joan Gacies (o Garcia). L'any 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos. L'any 1440, juntament amb Arnau Pintor, pintà el retaule de Sant Pere de Tuïr (Rosselló). Posteriorment treballà en el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, al Palau del Vidre, obra clarament influenciada per Bernat Martorell.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gacies, Joan (o García)  (Gandia, Safor, s XIV)  Pintor. Actiu al Rosselló. Pare d'Arnau Gacies.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gaçull, Jaume  Veure> Gassull i Almenar, Jaume.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gadea, Domènec  (les Planes de la Baronia, Comtat, s XVIII – València, 1829)  Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gadea, Miquel  (Benifallim, Alcoià, s XVIII – València, 1821)  Frare franciscà. Fou lector de les facultats de filosofia i teologia de València, així com definidor de l'orde. És autor d'una Vida de la madre sor Isabel María de Santa Ana (1801).

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGadea i Orozco, Vicent  (Altea, Marina Baixa, 1841 – València, 1904)  Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense. El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d'Amics del País. Fou senador per València (1899-1904).

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gades, Antonio (Antonio Esteve Ródenas)  (Elda, Vinalopó Mitjà, 14/nov/1936 - Madrid, 20/jul/2004)  Ballarí i coreògraf. Dedicat al ball flamenc, debutà al Price de Madrid i posteriorment s'incorporà a la companyia de Pilar López com a primer ballarí. Més tard treballà a Itàlia com a coreògraf i en tornar a la Península formà el seu propi ballet. En 1978-80 va dirigir el Ballet Nacional. Se'l considera continuador de l'escola de Vicente Escudero. Ha participat en nombroses pel·lícules, com ara Los Tarantos (1962), El amor brujo (1967), Con el viento solano (1965), Último encuentro (1966), Fortunata y Jacinta (1969), Los días del pasado (1976), Con el culo al aire (1979), Bodas de sangre (1982) i Carmen (1984).

23 EUROPA - HISTÒRIA

Gaeta  (Laci, Itàlia)  Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya-Aragó i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707. Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gafa, la  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Antiga farga que es nodria, encara a la fi del s XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra de Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del mun, a l'aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra. Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGafarró, el  (Xàtiva, Costera)  Petit enclavament (0,025 km2), entre els municipis de Vallès de la Costera, la Granja de la Costera i Llanera de Ranes.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gafaüt  (Vinalesa, Horta Raval, a l'altra banda de les sèquies de Montcada, al camí d'Alfara del Patriarca. Hi ha la capella de Santa Bàrbara.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaffarot, Jacint  (Barcelona, s XVII)  Advocat. Autor d'un escrit sobre el monestir de Sant Pere de les Puelles (1682).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gafim  Pseudònim del periodista Gabriel Fuster i Mayans.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gàfols, barranc de  (Ginestar, Ribera d'Ebre)  Jaciment arqueològic, del bronze final i primera edat del ferro. Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l'Ebre, en un terreny pla. S'hi han documentat dos períodes d'ocupació. El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d'una economia essencialment ramadera i d'agricultura d'artiga. El segon període, s'inicia durant la primera meitat del s VI aC quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l'aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers. Des del final del s VIII aC rebé importacions d'origen fenici.

30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gai Saber, Lo  (Barcelona, 1/mar/1868 – 20/mai/1883)  Revista literària (ort ant: Lo Gay Saber). Fundada per Francesc Pelagí Briz. El tema central de la qual era la defensa de la unitat de la llengua arreu de les terres catalanes i representà un esforç seriós en el context de la Renaixença. La Revolució de Setembre de 1869Inici página aconsellà la suspensió voluntària del periòdic i deixà de sortir el 10/nov/1869. Se'n reprengué la publicació l'1/gen/1878, incrementant-ne la part literària. Suspesa per dificultats econòmiques el 15/set/1882, tornà a sortir com a mensual l'1/feb/1883 fins al seu últim número.

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesGaià  (Bages Municipi: 39,46 km2, 481 m alt, 163 hab (2014). Situat al límit amb el Berguedà, a l'esquerra del Llobregat, que limita el terme per l'oest. El terreny és molt muntanyós (contraforts meridionals de la serra de Pinós), amb pinedes i alzinars. L'agricultura, bàsicament de secà (cereals), i la ramaderia (porcina), en expansió, són les bases de l'economia local, si bé part de la població treballa fora del terme en fàbriques de la conca del Llobregat. El descens demogràfic, iniciat a partir del 1930, ha estat constant fins fa pocs anys. El poble és al peu de les ruïnes del castell de Gaià; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, de la fi del s. XVII. Dins el terme hi ha el poble de Vila-ramó i diversos caserius. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaià  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, al nord de la vila.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Gaià  (Pego, Marina Alta Despoblat.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaià, el  (Camp de Tarragona Riu mediterrani (85 km). Neix a 740 m alt, a les serres de Brufaganya i de Queralt, a l'est de Santa Coloma de Queralt, travessa la Serralada Pre-litoral (estret de Gaià), discorre pels plans d'Aiguamúrcia i de Vila-rodona, s'encaixa a l'estret de Cadernal i finalment, arrossegant-se mandrosament pels plans del Catllar, arriba a la mar Mediterrani entre Altafulla i Tamarit. No té afluències importants en cabal ni en llargària. El pantà de Gaià ha permès la regulació del riu i un òptim aprofitamentInici página dels recursos hídrics per a la indústria i l'agricultura. El seu cabal és molt irregular, amb acusats estiatges. Règim pluvial mediterrani. Les aigües s'aprofiten també per regar petites hortes instal·lades a les terrasses.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaià, riera de  (CatalunyaAfluent esquerrà del Llobregat, que neix a la serra de l'Obac, dins el terme de Terrassa. Després de passar prop de Santa Maria i de Sant Miquel de Taradell, de Viladecavalls, d'Ullastrell (sota aquest poble rep, per la dreta, la riera de Sant Jaume) i de Santa Maria de Vilalba, desemboca al seu col·lector poc abans de Martorell.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatGaianes  (Comtat Municipi: 9,57 km2, 420 m alt, 449 hab (2014). Situat a l'extrem nord de la comarca i situat al vessant meridional de la serra de Benicadell, que accidenta el nord del terme. Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d'Alcoi, per l'esquerra. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: oliveres, vinya i cereals; hi ha una petita part dedicada al regadiu, que és alimentat per la font de l'Albufera. La població ha minvat de manera constant durant tot el s. XX. El poble és a la plana; hi destaquen l'església parroquial de Sant Jaume, del s. XVI, i l'antic palau dels comtes de Cocentaina. Dins el terme, a l'anomenat Cercat de Gaianes, als vessants meridionals de la serra de Benicadell, hi ha importants restes de l'Edat del Bronze. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gaians, els  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Antic terme, esmentat ja el s XIV, a l'est del Pont d'Armentera, aInici página l'indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.

38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaGaibiel  (Alt Palància Municipi: 18,06 km2, 517 m alt, 198 hab (2014). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la conca mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra de l'Espina, i aflueix al Palància per l'esquerra); drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres. El terreny és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d'Espadà, amb pinedes, alzinars i matoll. La vida econòmica del municipi es limita pràcticament a l'agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) i el descens demogràfic, en conseqüència, ha estat constant des de la fi del s XIX. Darrerament el municipi ha esdevingut un petit centre d'estiueig, que ha creat una activitat terciària i de la construcció. La vila es troba a la dreta de la rambla de Gaibiel, dominada per l'església parroquial de Sant Pere, de la fi del s XVIII. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaidó, el  (Cabanes de l'Art / la Pobla Tornesa / Vilafamés, Plana Alta Massís muntanyós (481 m alt), al límit meridional del pla de l'Arc, termenal dels tres municipis. Forma el contrafort més septentrional de la serra del Desert de les Palmes, a la qual l'uneix el coll de Cabanes (305 m alt) i la Maigmudella.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaieta  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents Poble (cast: Gaeta), al sector septentrional, en una vall oberta entre la mola de l'Albeitar i la serra de Martés, per la qual es comunica la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol; la venta de Gaieta era una important etapa en el camí de Castella.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gaietà de Mallorca (Antoni Deià i Tortella)  (Palma de Mallorca, 1707 – 1767)  Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen... (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751). Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament ambInici página Misceláneas históricas, una història de Lluc i Antiglorias de Mallorca.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaig, Bonaventura  (Barcelona ?, s XVIII)  Arquitecte fuster. Membre d'una important dinastia de fusters i d'imatgers. L'any 1731 col·laborà amb l'escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l'obra (1735), reclamà judicialment a l'escultor l'import de la seva feina. Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l'església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l'edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764). Posteriorment col·laborà en les obres d'aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaina  (Montesa, Costera Despoblat.

44 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gaió, el  (Tamarit de Llitera, Llitera Poble, a la zona de regadiu del sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent d'Orriols. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gairan, Berenguer  (Montpeller, França, s XIII - Illes Balears ?, s XIII)  Marí al servei de Jaime I de Catalunya-Aragó que prengué una part molt activa en l'expedició de conquesta de Mallorca (1229). Era còmit de la galera reial; gràcies a la seva perícia hom pogué capejar bé el temporal que es presenta al moment del desembarcament, i aconsellà que l'estol es refugiés a sa Dragonera. Coneixia bé Mallorca per uns altres viatges anteriors, i el rei el recompensà, al moment del repartiment, amb sis jovades de terra a Sineu.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gairís, Vicenç  (Torelló, Osona, s XVII - Valls, Alt Camp, d 1660)  Argenter. Té documentades nombroses obres. Fou administrador de l'hospital de Valls i prohom de la vila.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGaita i Isern, Bernat  (Illes Balears, s XIX)  Periodista republicà. Dirigí "República" (1934-36), òrgan de l'Esquerra Republicana Balear. Formà part també de la redacció de "La Almudaina" fins al 1935.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gaitan  (Elx, Baix Vinalopó Veure> Torres de Gaitan, les.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gaitan i Pasqual, Francesc de Paula  (Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)  Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d'un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa. S'instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recòrrer a institucions similars europees. Fou professor d'anatomia i fisiologia d'aquest centre. Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835. Publicà diversos tractats mèdics en italià.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaiter del Llobregat, Lo  Pseudònim amb què Joaquim Rubió i Ors signava les seves poesies en català que publicà a partir del 1838 en el "Diario de Barcelona" (recollides en un volum el 1841). En fou feta una edició poliglota, en quatre volums (1888-1902)..

93 EUROPA - BIOGRAFIA

Gal·la Placídia  Veure> Gal·la Placídia.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galab  (Lleida, s XV)  Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista. Publicà l'obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGaladies i de Mas, Manuel  (Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)  Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases. Destacà també pels seus treballs de numismàtica.

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Galamús, gorges de  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l'Aglí passa del Perapertusès, al nord del municipi. Sobre la línia de l'aigua s'obren a les parets del congost diverses coves, que foren habitades ben aviat per ermitans (Sant Antoni de Galamús).

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galatxo, punta del  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Extrem occidental de la Banya, que tanca per llevant l'entrada del port dels Alfacs, entrant de Sant Carles.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galatzó  (Calvià, Mallorca Occidental Caseria, a la vall del torrent de ses Llaneres, al vessant meridional de la serra de Tramuntana. És dominat per llevant per l'alterós puig de Galatzó (1.026 m alt), termenal dels municipis d'Estellencs, Puigpunyent i Calvià.

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Galba  (Font-Rabiosa / Formiguera, Capcir)  Despoblat, al límit dels dos municipis, vora el riu de Galba, afluent de l'Aude, que neix a la portella d'Orlu, als contraforts septentrionals del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galba, Martí Joan de  (València, s XV – 1490)  Cavaller. Amic de Joanot Martorell, s'ocupà d'acabar i revisar el Tirant lo Blanc, incomplet quan l'escriptor morí, el 1468, a fi de lliurar-lo a l'impressor, i hi afegí algun episodi, tot i que la crítica actual, fa cada vegada més evident que la seva intervenció en l'obra fou molt minsa o, probablement, nul·la, tot i que d'altres creuen que són deguts a Galba alguns episodis que, en principi, no corresponen a la suposada intenció literària de Martorell (així, el del drac i el cavaller Espèrcius,Inici página d'una palesa inversemblança).

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galbien i Messeguer, Antoni  (València, 1841 – Màlaga, Andalusia, v 1896)  Pintor. Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l'escola de belles arts de Màlaga (1876). Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d'Isabel II a València el 1858, d'una acurada tècnica retratista. Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1812) i de dibuix geomètric (1890-91).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galbors  (Catalunya, s XII – s XIII)  Dama de llinatge desconegut. Fou muller de Ramon de II Montcada. Fills seus eren Guillem Ramon, senyor de Fraga, i Pere, mestre del Temple.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galbors  (Catalunya, s XII - s XIII)  Dama. Muller de Berenguer d'Entença. El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem, la baronia d'Entença fou atacada pels Montcada i els templers d'Ascó. La baronia sofrí grans danys. Els agressors tractaren, sense èxit, d'emparar-se de Móra d'Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s'allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II intervingué, encara que la disputa es prolongaria. Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l'almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l'expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d'Entença que es casà amb l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Galcén, Josep  (Perpinyà, s XVII)  Advocat i polític. Fou un dels principals conspiradors que organitzaren el projecte d'expulsar els francesos de Perpinyà el 1674. Descoberta la conjura, pogué fugir a temps. Els seusInici página béns foren confiscats.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galcerà i Alapont, Vicent (o Galceran)  (València, 1726 – 1778)  Gravador. Format a València, l'any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d'unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L'Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l'any 1762. Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pere Pascual i Moles. La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Galceran  (Roglà i Corberà, Costera Veure> Alqueries de Galceran Sanç, les.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran  (Mataró, Maresme, s XVI)  Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l'Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran, Antoni  (Catalunya, s XIX – 1888)  Actor dramàtic notable.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran, Avel·lí  (Barcelona, 1883 - s XX)  Actor. Destacà als papers còmics. Treballà especialment als teatres Romea i Novetats.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran, Carles  (Barcelona, 1858 - s XIX)  Jesuïta. Abans d'entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalceran, Josep  (Catalunya, s XIX)  Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l'atac a Vic, el 1874.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galceran, masos de  (la Febró, Baix Camp)  Veïnat.

98 PAÍS VALENCIÀ - GIOGRAFIA

Galceran, serra d'en  (Plana AltaVeure> Serra d'En Galceran, la.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galceran, turó d'en  (Alella / Santa Maria de Martorelles / Tiana, Maresme Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran i Carrer, Celestí  (Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)  Pintor. Destacà en el camp de l'aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d'Aquarel·listes de Barcelona. Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d'Art Modern hi ha dibuixos seus. També conreà la literatura, i traduí l'obra teatral La Gioconda, de Gabriele d'Annunzio. Formà part de la colla anarquitzant d'El Foc Nou (1896) i col·laborà a "La Revista Blanca".

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran i de Gàlvez, Lluís  (Catalunya, s XVII)  Frare jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de Vida de varios monges ilustres en santidad o letras de l'esmentat monestir.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galceran i Granés, Artur  (Girona, 1850 – Barcelona, 1919)  Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs. Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l'Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, iInici página col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911). Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d'altres obres.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galdácano i Melià, Josep Maria  (Barcelona, 1889 – 1953)  Escriptor. A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d'Antoni M. de Barcelona. Ordenat sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en sagrada escriptura a Roma i fou professor d'escriptura a Sarrià (1915-27). Dirigí "Catalunya Franciscana" i col·laborà en la Fundació Bíblica Catalana. Va escriure la biografia del cardenal Vives i Tutó (1916), La vida de Sant Francesc (1927) i L'Església Catòlica i el pancristianisme (1928). Perseguit durant la guerra civil, publicà diversos llibres sobre la persecució religiosa a la zona republicana.

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Galdares, riu de  (Vallespir Afluent esquerrà del Tec, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant septentrional de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà, entre el coll d'Ares i el pla de la Muga. A la vall de Galdares, dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l'aiguabarreig amb el Tec, a l'indret de l'antiga farga de Galdares, el veïnat de la Farga de Galdares.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galdent, puig de  (Algaida / Llucmajor, Mallorca Oriental Massís muntanyós (420 m alt), a ponent del puig de Randa, termenal dels dos municipis. És una notable mola, de planta sinuosa, en la qual s'encorben estrats de l'Eocè superior, a vegades intercalats amb pudinga i alçats gairebé verticalment, cosa que determina els abruptes costers del contorn. El cim és de calcària d'un gris blanquinós, compacta i de gra fi. Hi ha explotacions de pedra calcària.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalderic  (Catalunya, s IX - 884/885)  Prelat. Era bisbe d'Urgell. L'any 878 assistí al concili de Troyes. Succeí en la seu al bisbe Guisad devers el 872. Fou succeït per Ingobert.

76 EUROPA - BIOGRAFIA

Galderic  (Vievila, Occitània, v 830 - Occitània, 900)  Agricultor i sant. Canonitzat cap al 990, fou el patró dels pagesos al Rosselló (a la resta del Principat ho fou a l'alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre), on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa el 15/oct. Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies. En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Galens, Joan  (Menorca ?, s XV)  Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs. Totes aquestes obres han estat perdudes.

79 ALGUER - GEOGRAFIA

Galera, cap de la  (l'Alguer, Sardenya)  Cap espadat a ponent de la badia de l'Alguer, que la separa de port Agre.

80 CATALUNYA - EMPRESA

Galera, Edicions la  (Barcelona, 1964 - )  Editorial dedicada exclusivament a llibres infantils i pedagògics. Fundada per Andreu Dòria i Dexeus. Fins el 1986 havia publicat uns 550 títols en català que han tingut un gran èxit. Ha fet també edicions simultànies en castellà i de vegades en gallec, aranès i èuscar. Té al seu càrrec, des del 1967, el premi Folch i Torres de literatura infantil. El 1992 va ser adquirit pel grupInici página Enciclopèdia Catalana, però aquest fet no afectà la seva línia editorial. La Galera Editorial

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàGalera, la  (Montsià Municipi: 27,49 km2, 112 m alt, 800 hab (2014) (ant: la Galera del Pla). Situat al centre de la comarca, al pla de la Galera, ampla depressió entre els contraforts sud-orientals dels ports de Beseit i la mola de Godall, al sud de Tortosa. Travessa el terme la rambla de la Galera, que neix als contraforts meridionals del massís del Caro i desguassa a l'Ebre, per la dreta, davant Camp-redó. La vegetació natural és formada per garrigues. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, ametllers i garrofers). hi ha també una petita extensió dedicada al regadiu (arbres fruiters), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l'avicultura i la floricultura; tanmateix, la població ha disminuït durant les darreres èpoques, per bé que darrerament sembla estabilitzada. La vila és a l'esquerra de la rambla de la Galera, al peu de la mola de Godall; hi destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, bastida el s XVI, aprofitant una antiga torre de defensa. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira de la Terrissa

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galera, la  (Gaià, Bages Veure> Gramolar.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Galera, la  (Alacant, Alacantí Illot, pròxim a la costa meridional de l'illa Plana.

83 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Galera, penya  (Beseit, Matarranya Cim (1.034 m alt) del sector septentrional dels ports de Beseit, amb vessants rosts que cauen damunt el riu d'Algars, a llevant, i el riu d'Ulldemó, a ponent.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galera, punta de sa  (Pollença, Mallorca Septentrional Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGalera, punta de sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Punta de la costa occidental. A sa Galera, zona immediata a la punta, hi ha una urbanització turística.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galera del Pla, la  (Montsià Veure> Galera, la.

87 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Galera i Monegal, Montserrat  (Sevilla, Andalusia, 1936 - )  Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d'arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990. Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d'informació bibliogràfica de la biblioteca general. Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d'arxivística. S'ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l'exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galès, Jerònima  (País Valencià, s XVI – València, 1587)  Impressora. En morir el seu marit, l'impressor flamenc Joan Mei, el 1556, prengué la direcció de la impremta. Imprimí obres com la Crònica de Jaume I (1556) i la de Ramon Muntaner (1558). Aquest darrer any es casà amb l'impressor Pedro de Huete, amb el qual continuà l'impremta, i, mort aquest (1587), prosseguí amb el seu fill, Pere Patrici Mei, que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalès i Martínez, Manuel  (Barcelona, 1894 – Mèxic DF, Mèxic, 1962)  Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, "Tarragona Federal". Ingressà a l'Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932). El 1939 s'exilià i s'establí a Mèxic, on col·laborà a "La Nostra Revista" i a "Pont Blau".

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galès i Reiner, Pere  (Ulldecona, Montsià, 1537 – Saragossa, Aragó, 1595)  Humanista. Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes (1554), però es distancià més tard de les seves doctrines. El 1563 estudià dret a Itàlia i a París; a Roma, pres per la inquisició, restà borni. Després d'una breu estada a Barcelona (1581) i dels intents (fracassats pel clima de repressió intel·lectual) de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista de Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua (1582). A Ginebra es féu membre de l'Església Evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia (1583-87), i posteriorment a Nimes (1587-88), Aurenja (1588-91) i Castres (1591-93). Denunciat per unes disputes teològiques, es refugià a Bordeus (1593), però fou arrestat a Marmanda, Agenes (arran de la conversió al catolicisme d'Enric IV de França), i fou dut a la presó de la inquisició de Saragossa, on morí. Fou amic dels humanistes i erudits més importants, amb els quals mantingué correspondència.

91 CATALUNYA - POLÍTICA

Galeusca  (Barcelona, 11/set/1923)  Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana. El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d'un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc. La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i en l'exili.

Anar a:    Gab ]    [ Gaci ]    [ Gai ]    [ Gair ]    [ Galc ]    [ Gale ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -