A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gali ]    [ Galia ]    [ Gall ]    [ Galle ]    [ Gallin ]    [ Galm ]

No deixis mai de fer-te preguntes. (Albert Einstein)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galí  (Vic, Osona Veure> Sant Joan de Galí.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Galí  (els Prats de Rei, Anoia)  Antiga quadra i església (o la Quadra), a l'oest de la vila. A mitjan s XIX formava part del municipi de Solanelles.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí, Francesc  (Catalunya, s XVI)  Navegant. Anà a Amèrica i al Japó. En 1582, l'arquebisbe i virrei de Mèxic, P. Moya, li encarregà de trobar un bon port a la costa del Pacífic per a les naus provinents de les Índies Occidentals. Amb dues fragates salpà d'Acapulco amb aquest objecte. Fent un estudi dels corrents oceànics, arribà a Manila, d'on passà a Macao. De tornada abordà, el 14 de juliol de 1548, el magnífic port natural on s'alça avui la ciutat de San Francisco. Féu algunes altres exploracions per Califòrnia. Deixà un manuscrit dels seus viatges, trobat a Gos per l'holandès J. H. van Linschten, que el publicà traduït i fent costat a una obraInici página pròpia, en un llibre imprès a Amsterdam en 1596. Fou traduït a l'anglès en 1598 i al francès en 1610.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí, Francesc  (Camprodon, Ripollès, s XIX – Barcelona, 1897)  Pedagog i eclesiàstic. Després d'ensenyar molts anys al col·legi mataroní de Valldemia, fundà a Barcelona el col·legi Balmes. En col·laboració amb el farmacèutic Morer publicà, el 1879, una Història de Camprodon.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí, Galderic  (Girona, s XVI – s XVII)  Jurista. Autor d'un Compendio de la práctica criminal (Milà, 1622); traduí a l'italià El rosario de Nuestra Señora (Nàpols, 1611), de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería (Milà, 1619), de Ludovico Melzo.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí, Jaume  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L'any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí, Jeroni  (Barcelona, s XVI)  Notari. Deixà alguns escrits d'interès professional.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Galí, Joan  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1821)  Religiós observant. Destacà com a teòleg.

9 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Galí II d'Aragó  (Aragó, a 833 - d 867)  Comte d'Aragó (v844-d867?), d'Urgell i Cerdanya (834-v838), com a successor del seu pare, Asnar I Galí, i de Pallars i Ribagorça (833/34-v848). Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, l'expulsà d'Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I de França, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838. Pel volts del 848 Galí hagué d'abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i les governà fins a la seva mort. El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalí i Camprubí, Elisabeth  (Barcelona, 1950 - )  Dissenyadora, arquitecta i paisatgista. Estudià a l'ETSAB entre els anys 1973 i 1982. La seva obra es vincula estretament a Barcelona. Entre les primeres obres destaquen les realitzades, en col·laboració, al Parc de Joan Miró (1982-89) i la Biblioteca Joan Miró (1984-90). També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera (1984-86), el Parc del Migdia i el Sot del Migdia (1988-92), la façana i nou accés al cementiri (1991-92) i el conjunt de nous accessos a la muntanya (1991-92). Fou guardonada amb el premi FAD 1984 pel seu nou fanal Lamparaalta. Després desenvolupà diversos projectes a Holanda, país on el 1999 rebé el Premi Nacional d'Urbanisme.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí i Claret, Bartomeu  (Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)  Pedagog. Era pare de Francesc d'A. Galí i Fabra i oncle d'Alexandre Galí i Coll. Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent. Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d'altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge. Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l'ensenyament privat. És autor d'una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alexandre Galí i CollGalí i Coll, Alexandre  (Camprodón, Ripollès, 11/abr/1886 – Barcelona, 29/mai/1969)  Pedagog i historiador. Fou deixeble del seu oncle Bartomeu Galí i Claret i de Pompeu Fabra. Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909. Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. L'any 1910 fundà a Terrassa l'Escola Vallparadís, on aplicà alguns dels postulats de l'Escola Nova. Prat de la Riba l'incorporà al Consell d'Investigació Pedagògica, del qual fou secretari des del 1916, en convertir-se en Consell de Pedagogia. Dirigí les Escoles d'Estiu en els períodes 1915-23 i 1930-36. El 1924 fundà, conjuntament amb els pares i professors de l'Escola Montessori, de la diputació, l'EscolaInici página Blanquerna, les experiències de la qual publicà a Mesura objectiva del treball escolar (1928), on ja feia referència a Piaget. Publicà, també, algunes obres sobre didàctica i llenguatge: Lliçons de...  Segueix... 

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí i Duffour, Francesc  (Barcelona, 1918 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21/gen/2006)  Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l'Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana "Atzavara" (1951). La seva poesia -Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme. Conreà la crítica d'art en diverses publicacions.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc d'Assís Galí i FabraGalí i Fabra, Francesc d'Assís  (Barcelona, 22/nov/1880 – 23/set/1965)  Pintor, dibuixant i pedagog. En un primer moment rebé la influència del modernisme, però després s'inclinà cap al noucentisme, dins el Cercle Artístic de Sant Lluc. Fou el principal impulsor del corrent estètic, que, a partir del simbolisme, emprava temes d'inspiració mediterrània i popular, a la recerca d'un moderat equilibri entre el dibuix i el color. En són alguns exemples les pintures al fresc de l'edifici central de Correus i del Palau Nacional de Barcelona, i els cartells anunciadors de l'Exposició Internacional del 1929, on decorà algunes instal·lacions, i de l'orquestra Pau Casals. Gran pedagog en qüestions plàstiques, desenvolupà en aquest sentit una tasca extraordinària, que va des de la fundació (1902) de l'Escola d'Art fins a la direcció general de Belles Arts del govern de la República els anys de la guerra civil. Dirigí, del 1914 al 1924, l'Escola Superior de Bells Oficis, des d'on difongué les seves tesis mediterranistes i on foren emprats mitjans tècnics nous. Entre els seus deixebles cal citar Plandiura, Joan Bergós i Cèsar Martinell. En les circumstàncies adverses quant a sosteniment oficial, mantingué sempre oberta una escola particular. Féu exposicions personals, visqué a Londres del 1939 al 1950 i guanyà premis internacionals.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalí i Fabra, Josep  (Barcelona, 1877 – 1927)  Matemàtic. Germà de Francesc d'A. Escriví un tractat didàctic d'aritmètica i geometria. Destacà a l'ensenyament.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí i Herrera, Jordi  (Barcelona, 19/mar/1927 - )  Pedagog. Fill d'Alexandre Galí. Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l'Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955. Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d'esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galí i Herrera, Raimon  (Barcelona, 7/mar/1917 - 8/abr/2005)  Antropòleg i escriptor. Fill d'Alexandre Galí. Llicenciat en filosofia i lletres. Durant la guerra civil fou oficial provisional de l'Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista "Quaderns de l'Exili". En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l'Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana. Té publicats La Catalunya d'en Prat (1985), L'exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d'Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994), entre d'altres.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galiana, Antoni  (Xixona, Alacantí, 1762 – València, 1826)  Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental. És autor de diverses obres.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGaliana, Antoni de  (Illes Balears, s XIV - Palma de Mallorca, 1375)  Bisbe de Mallorca (1363-75). Canonge degà de la seu; fou el primer prelat mallorquí que regí la seu de Mallorca. Impulsà les obres de la catedral, on és enterrat.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galiana, Pere  (Xàtiva, Costera, s XVII - Montsant, Priorat, 1679)  Monjo cistercenc. És autor de diverses al·legacions sobre els drets de l'orde del Císter, sobre la militar de Montesa, i d'un Examen de la verdad en defensa de las autoridades apostólica y real.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galiana i Cervera, Lluís  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 – 1771)  Religiós i escriptor. Professà en l'orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d'Oriola, Ontinyent i València. Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L'epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l'Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València. Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d'esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno. Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del s XVIII anterior a la Renaixença.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Galiana i Folqués, Miquel  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1814 – 1880)  Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l'any 1839. Fou catedràtic d'harmonia del conservatori de Madrid el 1861. Autor de dues sarsueles i d'obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGaliano i Talens, Miquel  (Alacant, 1837 – València, 1895)  Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864). Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista. Presidí l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s'esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l'Escola de Belles Arts de València.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galilea  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Poble, en un planell, al vessant meridional del puig de Galatzó a la serra de Tramuntana. L'església de la Concepció és del 1810, però la seva construcció fou decidida el 1788 pel bisbe Rubio i el capità Antoni Barceló i Pont de la Terra. Popularitzat literàriament per un poema de Llorenç Riber entorn d'una cobla popular que s'hi refereix, des del 1961 s'hi celebra, anualment, un certament parroquial de poesia.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galileu, puig d'en  (Escorca, Mallorca Septentrional Contrafort septentrional (1.195 m alt) des Teix, a la serra de Tramuntana.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galinda, punta  (Andratx, Mallorca Occidental Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galindo, Francesc  (Barcelona, s XVIII)  Frare predicador. Publicà alguns dels seus sermons.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galindo, Josep  (Catalunya, s XIX)  Actor teatral. Un dels que més destacaren a Barcelona durant el primer terç del s XIX.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalindo i de Vera, Lleó  (Barcelona, 1819 – Madrid, 1889)  Escriptor i jurista. Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena (Andalusia). S'establí a Madrid com a advocat (1860); fou diputat per Morella (1862) i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins (1868). Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales (1863), Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia (1874) i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d'Àfrica.

30 CATALUNYA - POLÍTICA

Galinsoga, afer  (Catalunya, jun/1959 - feb/1960)  Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de "La Vanguardia Española", per la seva actitud. En protesta perquè es predicava en català a l'església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase Todos los catalanes son una mierda, que s'escampà a cau d'orella per tot Barcelona. Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d'acció d'ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc. La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no...  Segueix... 

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Galiota, cala  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Cala de la costa meridional, a ponent de sa Puntassa, al voltant de la qual hi ha la colònia de Sant Jordi (o es Port de Campos).

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gall, el  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat Zona mixta d'indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera. Fou una de les zones d'expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona. Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d'ordenació urbana del 1960.

33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaGall, El  (Barcelona, 4/jul/1912 - 4/gen/1913)  Setmanari nacionalista català, de caràcter satíric. La col·lecció completa consta de 27 números, sobretot remarcables per la part artística. La capçalera del primer número fou dibuixada per Joan G. Junceda i hi col·laboraren importants il·lustradors. Dirigí el setmanari Francesc Xavier Gambús, que hi publicà versos satírics amb el pseudònim d'El Gall de la Passió.

34 EUROPA - BIOGRAFIA

Gal·la Placídia  (Constantinoble, Túrquia, v 386 – Roma, Itàlia, 450)  Filla de l'emperador romà Teodosi I i germana d'Honori. L'any 410, en caure Roma a les mans d'Alaric, Gal·la fou feta presonera. El rei visigot Ataülf s'hi casà el 414, i s'establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l'any següent. Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallac, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I el Conqueridor a la campanya per prendre València (1238) i a d'altres més al sud. Fou recompensat amb una casa a la capital i 8 jovades de terra de conreu a la Vall d'Albaida.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallac, Bernat de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Procurador de la reina Violant de Bar durant l'interregne (1410-12). Més tard (1419-22) fou el tutor del fill de Margarida de Prades, Joan Jeroni de Vilaragut, i del cavaller valencià Joan de Vilaregut. El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallac, Joan  (Catalunya, s XV)  Vice-conseller de Joan II. El 1459 fou ambaixador seu al concili de Màntua.

38 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaGallach, Institut  (Barcelona, 1924 - )  Llibreria i editorial. Fundada per Josep Gallach i Torras. Publica obres monumentals, en diversos volums, sovint il·lustrades, i en llengua castellana, sobre història, art, geografia, història natural, etc.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallard, Alfred  (Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Catalunya, s XX)  Escriptor i periodista. A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona. Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l'Arbejà (1922).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallard, Arnau de  (Catalunya, s XII - França ?, s XIII)  XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera. Pel nov/1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l'abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona. Deixà el càrrec el 1231 per tal d'ocupar la seu d'Agen (França). El substituí a l'abadiat Vidal d'Alguaire. Més tard fou arquebisbe d'Ais.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gallard, Mateu  (Illes Balears, s XVI – 1581)  Pintor. Autor d'una Epifanía (1577, col·l. Torrella), una Adoració dels pastors (església de la Sang, a Palma) i d'altres obres a l'església de l'Ascensió, etc. Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallard i de Traginer, Antoni  (Catalunya, 1562 – Vic, Osona, 1613)  Bisbe d'Elna (1608-12) i de Vic (1612-13). De família noble, fou canonge de Tarragona. A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d'Elna. El 1613 assistí al concili provincial de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l'organització d'una unió per a lluitar contra el bandolerisme. Fou enterrat (1621) al panteó familiar de la cartoixaInici página d'Escaladei.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallardo i Paredes, Miquel Àngel  (Lleida, 1955 - )  Dibuixant. Format a Lleida i a Barcelona, ha publicat il·lustracions i historietes a diverses publicacions de còmics. Amb J. Mediavila és el creador del personatge Makoki. També ha reinventat altres personatges clau en la història del còmic, com és ara el repòrter. És considerat un dels principals representants de l'escola catalana de dibuixants d'historietes il·lustrades.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallardo i Villaseñor, Gervasi  (Barcelona, 1934 - )  Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d'Espanya i d'Alemanya. Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans. El jun/1964 rebé el premi anual de l'Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s'establí als EUA. Les seves il·lustracions apareixen en revistes com "Elle", "Lui", "Ladies", etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart, Ambrós  (Catalunya, s XVII - Barcelona, gen/1648)  Noble. El 1641 destacà a la batalla de Montjuïc contra l'exèrcit del marquès de Los Vélez, on resultà ferit. Pel seu heroïsme rebé el nomenament vitalici de lloctinent del batlle general. Morí exercint el càrrec.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart, Antoni  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Geògraf. El 1813 enllestí un notable mapa del corregiment de Talarn, amb un estudi estadístic remarcable.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart, Cristòfol  (Catalunya, s XVI)  Llatinista. Era catedràtic de la universitat de Barcelona, on gaudí de gran prestigi. Hi pronuncià el discurs inaugural de curs el 1580.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGallart, Joan  (Catalunya, s XVIII – Saragossa, Aragó, 1808)  Ciutadà. Germà de Vicenç, amb el qual vivia a Saragossa, on fou un dels paisans que més es destacaren als setges francesos de 1808. Morí als darrers dies del segon, lluitant a la plaça de la Magdalena. Escrivia un diari dels setges, que es perdé.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart, Miquel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de "Guardias Viejas" de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal. Entusiasta de la causa de Carles d'Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S'uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat. En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d'un regiment català. Participà a l'açament obert de la comarca d'Osona pel juliol de 1705. Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot. El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart, Vicenç  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Ciutadà. Germà de Joan. Fou company d'aquest, i destacat com ell, a les dues defenses de Saragossa, el 1808. En sortí amb vida.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart i Folch, Alexandre  (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, Argentina, 1972)  Jurista i polític. Fou professor de dret del treball a la Universitat de Barcelona (1917-36), diputat a les corts del 1933 per la Lliga Catalana i fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18/des/1935). Assessor de la Junta de Burgos durant la guerra civil. Posteriorment s'exilià a l'Argentina. Autor de Derecho español del trabajo (1936) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGallart i Monés, Francesc  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1880 – Barcelona, 1960)  Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l'Escola de Patologia Digestiva a l'Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951. Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon. El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L'any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia. Fundà els "Manuales de Medicina Práctica", que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallart i Tressens, Artur  (Barcelona, 1857 – 1916)  Escriptor i industrial. Pertanyia al partit republicà governamental. Fou regidor de Barcelona diverses vegades. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú. La seva producció poètica fou abundant. Guanyà alguns premis.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gallay, Jaume  (Perpinyà, 1795 – París, França, 1864)  Músic i instrumentista de trompa. A catorze anys donà a conèixer al Teatre de Perpinyà les seves qualitats com a trompetista. Director de la Societat Musical de Perpinyà (1818). Anà a París (1820), on fou membre de la capella reial de Carles X a partir del 1825 i entrà al servei de Lluís Felip el 1832. Fou professor de trompa del Conservatori de París (1842-60). Escriví un mètode complert de trompa i compongué nombroses peces, especialment per a aquest instrument (Concert en fa, Rondeau pastoral, fantasies, solos, duos, quartets, estudis nocturns, preludis, capricis, exercicis).

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallecs  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental Poble, al nord de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità (dins el qual, un veïnat pròxim duu el nom de Gallecs) i de Montcada i Reixac (enclavament de l'Estany de Gallecs). L'església parroquial (Santa Maria de Gallecs) és romànica (s XII). Durant la dècada de 1970, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta (Santa Maria de Gallecs), però totInici página i haver-se iniciat el procés d'expropiació de terrenys, el projecte resta paralitzat.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallego, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Jurisconsult. És autor d'un Responsum in causa sindicatus.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallès, Josep  (Castellterçol, Vallès Oriental, 1761 – Vic, Osona, 1836)  Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic. De l'escola d'Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l'estil galant.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallès i Malats, Josep  (Castellterçol, Vallès Oriental, 1882 – 1920)  Pintor. Format a Barcelona. Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa. Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallès i Pujal, Sebastià  (Castellterçol, Vallès Oriental, 1812 – Veruela, Aragó, 1902)  Pintor. Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús. Residí a Anvers, a l'Havana, a El Puerto de Santa Maria, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu hi deixà pintures, la majoria de temes religiosos i retrats (Jaume Balmes, el papa Lleó XIII). Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l'altar i l'interior de l'església parroquial. Fou, a més, un eminent miniaturista.

60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Gallet, Es  (Palma de Mallorca, 1914 – 1923)  Setmanari bilingüe i humorístic.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gallet i Beltran, Josep  (València, 1825 – s XIX)  Pintor. Format a Sant Carles de València. Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l'església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant VicentInici página Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent. A l'oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l'oratori del baró de Terrateig, etc. Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galleuda  (Coll de Nargó, Alt Urgell Masia i antiga quadra, al sector septentrional del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Joan, dins l'antic terme de Gavarra.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Galli i Camps, Lleonard  (Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)  Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III i professor al Colegio de Cádiz. Membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures. Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula... (1795) i Disertación. Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallicant  (Arbolí, Priorat Caseria, al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1.008 m alt), damunt la vall del riu de Siurana.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallicant  (la Garriga, Vallès Oriental Caseria, a l'esquerra del Congost, aigua avall del Figueró.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalGallifa  (Vallès Occidental Municipi: 16,47 km2, 502 m alt, 197 hab (2015). Situat a l'extrem nord-oriental de la comarca, a la frondosa vall de Gallifa, drenada pel torrent de Gallifa, afluent de la riera de Caldes per la dreta, que s'estén entre els cingles de Sant Sadurní i els contraforts septentrionals del massís del Farell, on hi ha les restes de l'antic castell (642 m alt), al peu de la serra de Granera, al nord de Sabadell. Hi abunden pinedes i pasturatges. Agricultura de secàInici página (cereals), de regadiu (arbres fruiters), complementada per l'estiueig. El poble és a l'esquerra del torrent; destaca l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, notable exemplar romànic. El castell de Gallifa, situat al Farell és esmentat ja el 999, on hi ha l'església també romànica de Santa Maria del Castell, modernament restaurada. Dins el terme, hi ha, a més, l'església de Sant Sadurní de Gallifa, també romànica, i diversos massos d'interès. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallifa  (les Masies de Voltregà, Osona)  Caseria, a la dreta del Ter, a l'est de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gallifa  (Cubelles, Garraf)  Antiga quadra, a l'esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau. Al s XIV, amb l'antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallifa  (Sora, Osona Veure> Sant Miquel de Gallifa.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallifa, Guillem de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Arquitecte. Amb Pere Llull dirigí la construcció del campanar de la capella de Santa Àgata al Palau Reial Major de Barcelona (1302).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallifa, Guillem de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Durant el regnat de Jaume II, fou un dels principals personatges als quals foren encomanats els infants reials.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallifa, Joan  (Sant Boi de Lluçanès, Osona, s XVIII – Barcelona, 3/jun/1809)  Sacerdot teatí. Participà en el complot de l'Ascensió del 11 i 12/mai/1809. Fou condemnat a mort i executat juntament amb d'altres. Des del 6/jun/1909 les seves despulles estan al claustre de la catedral de Barcelona, on té dedicat un monument.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGalligants, el  (Gironès Afluent dretà de l'Onyar, que neix als contraforts septentrionals de les Gavarres i desemboca al seu col·lector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants, prop de l'aiguabarreig del Ter i de l'Onyar.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallina, estanys de la  (Lladorre, Pallars Sobirà Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, a la vall de Cardós. És dominat pel Mont-roig (2.864 m alt) i pel pic Major de la Gallina (2.758 m) pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau (2.849 m) pel sud. El més alt dels estanys, l'estany Major de la Gallina, és a 2.500 m d'altitud.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galliner  (Isona, Pallars Jussà Antic poble, de l'antic terme d'Orcau, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa (a l'indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galliner, puig  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Cim (1.634 m alt) de la serra que separa les valls d'Alinyà i de Lavansa. Domina per llevant la ribera d'Organyà.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gallinera, rambla de  (Safor / Marina Alta)  Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d'arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla. Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d'Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el mun. de la Vall de Gallinera (Marina Alta).

77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGallinera, serra  (Conflent Contrafort septentrional del pic de la Donya, que separa les valls de Carançà i de Mentet.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gallinera, serra de  (Marina Alta / Safor Alineació muntanyosa, entre la serra de la Safor, a l'oest, i la de Mestalla, a l'est, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l'Atzúvia i la Vall de Gallinera. Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s'estén la vall de Gallinera, drenada per la rambla de Gallinera. A l'extrem oriental de la serra, a 476 m alt, s'alça el castell de Gallinera, un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I. La jurisdicció del castell s'estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual (la Vall de Gallinera). L'antiga parròquia de Gallinera comprenia, a la fi del s XVI, les valls de Gallinera, d'Ebo i d'Alcalà, però fou subdividida per l'arquebisbe Juan de Ribera.

79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gallinero, pic  (Benasc / Castilló de Sos, Alta Ribagorça)  Cim (2.728 m alt) de la serralada que separa la vall de Benasc de la vall de les Paüls, a la capçalera de l'Isàvena, entre la collada de la Corba, al sud, que el separa de la tuca d'Urmella, i el coll de l'Empriu, al nord, que el separa del pic de Cerler. És termenal dels dos municipis.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galliners  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, al nord-oest del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Julià i Santa Basilissa), obra del s XIV, depèn de la de Parets d'Empordà. Esmentat ja el 1017, pertanyia a la baronia de Vilademuls.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Galliners  (Vallès Occidental Veure> Sant Quirze del Vallès.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGalliners, Ramon de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare templer. El 1309, decretada la dissolució del Temple, dirigí amb el seu comanador, Ramon d'Anglès, la dura resistència del castell de Cantavella contra les forces reials, davant les quals hagué de capitular finalment.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallisà i Botet, Joan Baptista  (Barcelona, s XIX – 1899)  Erudit. Publicà alguns opuscles referents a la història de la cereria a Catalunya.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallissà  (Amer, Selva Veïnat, a l'esquerra del Ter, davant el Pasteral.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gallissà de Talló  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Despoblat.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallissà i Costa, Llucià  (Vic, Osona, 1731 – 1810)  Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia. A conseqüència de l'expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit. Entés en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780). De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo... Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l'humanisme a la universitat de Barcelona delInici página s XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Maria Gallissà i SoquéGallissà i Soqué, Antoni Maria  (Barcelona, 9/set/1861 – 17/abr/1903)  Arquitecte modernista, amb títol del 1885. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Col·laborà amb Elies Rogent, Domènech i Montaner i Josep M. Jujol, entre altres. El seu estil és una combinació de l'art popular català i de la decoració típicament modernista. Entre les seves obres més notables sobresurten la reforma de casa seva (a Barcelona, al carrer d'en Gingàs), una sèrie de panteons, la casa Pujol (a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis (al Papiol), l'església de Santa Maria de Cervelló i la casa del carrer de Bailén 115 (a Barcelona). Comprengué que l'arquitectura no acabava en ella mateixa, i dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques i altres ornaments, així com banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. Reuní una important col·lecció de ceràmica medieval, especialment de rajoles, fet que explica que l'arquitecte Font i Gumà li dediqués la seva important obra Rajoles valencianes i catalanes. Desenvolupà una activitat molt important com a responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al "Castell dels Tres Dragons". La seva aportació a les experiències decoratives aplicades a la construcció fou molt important. Intervingué en la redacció de les Bases de Manresa i fou president de la Unió Catalanista.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gallissans  (Santa Cecília de Voltregà, Osona)  Masia i església, al nord-oest del poble.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gallostra i Verdala, Francesc  (Girona, 1905 - 1974)  Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l'activitat artística gironina dels anys vint i trenta. Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGalmés i Camps, Llorenç  (es Mercadal, Menorca, 20/des/1911 - )  Músic. Director de l'Escola Municipal de Música de Ciutadella. Autor de cançons originals i harmonitzador de melodies catalanes. Ha escrit obres simfòniques, per a l'escena i per a piano, i ha col·leccionat nombroses cançons tradicionals menorquines.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Galmés i Sansó, Llorenç  (Manacor, Mallorca, s XIX – 1917)  Republicà. Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d'on fou batlle el 1873. Posteriorment s'oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal. A partir del 1910 presidí la conjunció republicano-socialista a Manacor.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvador Galmés i SanxoGalmés i Sanxo, Salvador  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9/mar/1876 – 25/abr/1951)  Erudit i narrador. Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904, any en que cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907. Cap al 1911 començà a treballar per a la comissió editoria de les Obres de Ramon Llull, i aviat n'asumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Antoni M. Alcover (1919-23). Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de (1911-38) i, encara, tingué cura de l'edició del Llibre de meravelles (1931-34) i del Blanquerna (1934-54) a la col·lecció "Els Nostres Clàssics". Escriví una Vida compensiosa del beat Ramon Llull (1915), un excel·lent estudi sobre el Dinamisme de Ramon Llull. Traduí i prologà per a la Fundació Bernat Metge D'agricultura, deInici página Cató (1927), Del camp, de Varró (1928), i De l'orador, de Ciceró (1929-33). La seva tasca d'erudit no li permeté de dedicar-se prou a la seva vocació d'escriptor adscrit a l'anomenat naturalisme rural. Deixà només la contarella primerenca Flor de card (1911) i les magnífiques narracions recollides pòstumament a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956).

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Galmés i Socias, Guillem  (Palma de Mallorca, 1845 – 1927)  Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d'Adrià Ferran. Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l'església de Sant Francesc i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.

Anar a:    Gali ]    [ Galia ]    [ Gall ]    [ Galle ]    [ Gallin ]    [ Galm ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -