A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Garg ]    [ Garid ]    [ Garos ]    [ Garreta ]    [ Garriga i B ]    [ Garriga i V ]

La salut és un estat transitori entre dues èpoques de malatia i que, a més, no presagia res de bo. (Winston Churchill)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garga, pla de la  (Aiguafreda, Vallès Oriental / Centelles, Osona)  Replà d'erosió de la capçalera del riu Congost (640-800 m), continuació dels cingles de Bertí, que el limiten per l'est. És drenat cap el Congost per un seguit de graus i amb una certa indecisió per la riera Blanca. Hi ha escassa població, que es reparteix entre els dos termes.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gargallà  (Montmajor, Berguedà)  Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l'esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l'aigua d'Ora per l'esquerra, aigua avall de Sorba. Al s X el lloc era possessió del monestir de Ripoll. Hi destaquen l'església parroquial de Sant Andreu i l'antic hostal de Gargallà.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGargallo, Francesc  (Catalunya, s XX)  Realitzador cinematogràfic. Treballà a Barcelona (1929-42) i fou un dels iniciadors del cinema sonor, amb cintes com Sor Angélica. Després de la guerra civil intentà de reprendre la carrera, sense èxit. La seva tècnica romangué retardada i, després de dirigir El sobre lacado, es retirà.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gargallo, Lluís Vicent  (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVII)  Músic. Successor de Marcià Albareda com a mestre de capellà de la catedral de Barcelona. És autor de nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, nadales de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors.

5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Pau Gargallo i CatalánGargallo i Catalán, Pau  (Maella, Matarranya, 5/gen/1881 – Reus, Baix Camp, 28/des/1934)  Escultor. Freqüentà els ambients modernistes de Barcelona i la taverna Els Quatre Gats i participà en l'ambient literari i artístic del moment. A partir de 1903 entrà en contacte a París amb l'avantguarda artística europea. D'aquesta època són els seus treballs al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, a l'Hospital de Sant Pau, al Palau de la Música Catalana i al Teatre del Bosc. Impressionat per les propostes i les realitzacions del cubisme, la seva obra començà a reflectir una tensió entre un cert classicisme i una reestructuració de volums, mentre experimentava amb noves tècniques. De les seves obres es destaquen especialment Noia de Casp (1919), El virtuós (1920), Bou basc (1930), Ballarina espanyola (1931), Marc Chagall (1932), El profeta (1933), etc.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gargallo i Tartanson, Pierrette  (Barcelona, 1922 - )  Artista. Filla de Pau Gargallo i Catalán. Exposà estatuetes de terra cuita molt personals i dibuixos acurats i sensibles. Residí a París.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGargant, el  (Xodos, Alcalatén Caseria, als contraforts orientals de Penyagolosa, a l'oest del terme.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garganta, cingles de la  (Cercs, Berguedà)  Alta cinglera, que domina pel nord, a la vall de Fígols, la sortida del riu Sargantaner o torrent del bosc de la Garganta, al Llobregat, damunt Sant Salvador de la Vedella.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta, Guillem  (Barcelona, 1886 - s XX)  Pianista. Formà part del sextet Granados, del quartet Renaixement i de l'Associació d'Amics de la Música. Fou professor de l'Escola pianística Blanca Selva. Obtingué èxits remarcables com a solista. Ha estat professor al Conservatori Superior del Liceu.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Fàbrega, Joan de  (Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)  Polític i advocat. Llicenciat en dret i en lletres, fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d'Olot. Col·laborador a "La Publicitat" i "El Matí". Milità a Acció Catalana. Alcalde d'Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic. Exiliat el 1939, professà la matèria d'història de la cultura a la Universitat d'Antioquia (Colòmbia).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de  (Olot, Garrotxa, 1905 - Torrent, Horta, 1980)  Teòleg, historiador i filòsof. Germà de Joan i de Miquel, professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d'història i de filosofia a la Universitat. Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista "Dominicas". El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc. Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las DominicasInici página de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956). Col·laborador assidu de la revista "Teología espiritual", estudià la història de la província dominicana d'Aragó.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Fàbrega, Miquel de  (Olot, Garrotxa, 1903 – 1988)  Farmacèutic i botànic. Germà de Joan i de Josep Maria. Llicenciat en farmàcia a Barcelona, se'n doctorà a Madrid (1934), amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo (1936). Ajudà Pompeu Fabra en el lèxic de botànica del Diccionari general de la llengua catalana'. Acabada la guerra civil, marxà exiliat a Colòmbia on va dedicar-se a l'ensenyament i a la investigació (descobrí algunes espècies botàniques que duen el seu nom: Culcitium gargantanum, Oreopanax gargantae i Puya gargantae). Retornà a Olot el 1967, on continuà fent aportacions a la història de la botànica i de les ciències naturals. Entre les seves publicacions destaquen La coca en el occidente colombiano (1942), Noticia etnobotánica acerca del ulluco en Colombia (1967), L'antic jardí botànic de Barcelona... (1949) i Les plantes en "L'Atlàntida" de Verdaguer (1970). El 1984 publicà Pàgines olotines i notícies de naturalistes catalans, que recull una part significativa de la seva obra dispersa apareguda en diferents publicacions entre el 1928 i el 1983. El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garganta i Vila-manyà, Josep Maria de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 - Olot, Garrotxa, 1928)  Escriptor. Fruit d'una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d'influència romàntica i parnassiana. Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d'Evangelina, de Longfellow. Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarí, Bartomeu  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Estigué al servei de Pere IV el Conestable de Portugal, proclamat rei dels catalans per la Generalitat durant la guerra contra Joan II. Fou ambaixador a les Corts de França, Anglaterra i Borgonya (1464). Tornà l'any 1465 a Anglaterra (a la cort d'Eduard VI) per cercar l'aliança i intentar el casament entre Pere i Margarida de York.

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garí, Bernat  (Illes Balears, s XIV)  Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular. Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.

15 CATALUNYA - CULTURA

Garí, Joan  (Montserrat, Bages, s IX)  Protagonista d'una llegenda. Segons la tradició, fou eremita a Montserrat i va viure vers el 900. Temptat pel diable, violà i matà Riquilda, filla del comte Guifré el Pilós de Barcelona. Confessà aquest crim al papa i li fou imposada la penitència de caminar de quatre grapes i viure com una bestiola fins que el càstig li fos llevat per un nen de pit. Fou capturat pel comte de Valldaura, i el fill del noble, mentre el batejaven, li revelà públicament el perdó. Riquilda fou trobada viva a la tomba i ingressà al monestir de Sant Pere de les Puelles, on fou abadessa; la comunitat d'aquest monestir passà després al de Montserrat, construït per Guifré. Fra Garí continuà fent vida d'anacoreta. Notícies clares d'aquesta llegenda daten del s. XV. Cristòfol de Virués, Jacint Verdaguer i Josep M. de Sagarra van compondre poemes sobre aquest tema, en el qual es basa també l'argument de l'òpera Garín de Tomás Bretón.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí i Cañas, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1925)  Banquer. En unió de Manuel Arnús i Fortuny, fundà a la darreria del s XIX, la Banca Arnús y Garí S.L. de Barcelona. L'establiment perdurà fins al 1948. Fou, a més, un dels fundadors de l'Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona. Era un dels directors del Banc de Barcelona quan aquest féu fallida el 1920. El seu nebot Josep Garí i Gimeno continuà la banca Arnús-Garí.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarí i Gimeno, Josep  (Barcelona, 1886 – 1965)  Banquer. Nebot de Josep Garí i Cañas. Continuador de la Banca Arnús i Garí, fins al 1942, any en què fou absorbida pel Banco Español de Crédito. Va escriure Estudio sobre los ferrocarriles (1918).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí i Siumell, Josep Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 – Barcelona, 1895)  Historiador i frare mercedari. Cronista (1862) i procurador general (1869) dels mercedaris a Espanya. Escriví Nuevo viaje a Jerusalén (1846), Historia de la villa de Villanueva y la Geltrú (1869), Historia de las Redenciones (1873) i Biblioteca mercedaria (1875).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garí i Torrens, Onofre  (Charleston, EUA, 1872 – Barcelona, 1920)  Pintor. Estudià a Barcelona i a Madrid, ciutats on exposà diverses vegades. S'inclinà pels tipus populars i les escenes de costums (Pescadors, Costums de la platja de Barcelona). Té una obra al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garidell, Gonçal  (Catalunya, s XIV – s XV)  Jurista. Era síndic de la ciutat de Tortosa. En 1411 fou elegit entre els 24 comissionats que havien de compondre la junta executiva del parlament de Catalunya. Sembla que afavorí la candidatura de Ferran d'Antequera. Fou un dels parlamentaris més actius. En 1413 era un dels prohoms cridats a consell per Ferran I abans de decidir l'ús de la força contra Jaume d'Urgell.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampGaridells, els  (Alt Camp Municipi: 3,12 km2, 132 m alt, 182 hab (2014). Situat a l'esquerra del Francolí, al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès. El relleu és lleugerament accidentat, amb pinedes i pasturatges. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de secà (cereals, ametllers, avellaners i vinya), amb una petita zona de regadiu. La població, que va iniciar una davallada lenta però constant a partir de mitjan s. XIX, darrerament s'ha estabilitzat. El poble és en un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell dels Garidells. L'església parroquial (s. XIX) ésInici página dedicada a sant Joan. Àrea comercial de Tarragona. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Garidells, els  (l'Ampolla, Baix Ebre Despoblat, al sud del poble, vora l'antic camí de Tortosa pel coll de l'Alba.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Garigliano, batalla de  (Laci, Itàlia, 28/des/1503)  Fet d'armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l'exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba. La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l'expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garín i Llombart, Felip Vicent  (València, 1943 - )  Acadèmic d'art. Fill de Felip Maria Garín. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic. Catedràtic de l'història de l'art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996). Fou director de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Felip Maria Garín i Ortiz de TarancoGarín i Ortiz de Taranco, Felip Maria  (València, 14/feb/1908 - 7/jun/2005)  Historiador de l'art. Fou deixeble del marquès de Lozoya i d'Eugeni d'Ors. Es llicencià en dret (1934) i es doctorà en filosofia i lletres (1944) a Saragossa. Fou catedràtic a la Universitat de València i a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles (1942-68), que dirigí més de 15 anys, des del 1951. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València (1972-73), director del Museu de Belles Arts de València (1962) i membre de l'Acadèmia de Sant Carles (1943), que presidí des de 1973, de la deInici página Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la Hispanic Society de Nova York, etc. Guanyà un Premio Nacional de Literatura el 1945. És autor d'una obra extensa entre la qual cal destacar Aspectos de la arquitectura gótica valenciana (1935), Loa y elegía de Palomino en su decoración de los Santos Juanes de Valencia (1941), La Academia Valenciana de Bellas Artes (1945), Pintores del mar (1950), Un libro de horas del conde-duque de Olivares (1951), Yáñez de la Almedina (1954), un catàleg del Museu de Belles Arts de València (1954), València monumental (1959) i diversos articles, especialment sobre gòtic valencià.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garma i de Duran, Francesc Xavier de  (Alcántara, Extremadura, 1708 – Barcelona, 1783)  Heraldista i arxiver. Des de molt jove residí a Barcelona. Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1740), traslladà l'arxiu del Palau Reial Major al de la Generalitat, féu catàlegs i inventaris dels documents i intentà de reunir a Barcelona tots els documents referents a la casa reial de Catalunya i Aragó existents a Saragossa, a Mallorca i a València. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1747). Escriví el manual heràldic Adarga catalana, arte heráldica y prácticas reglas de blasón... (obra prevista en 12 volums, dels quals n'escriví 4 i en publicà 2, 1753), un Tratado de los sellos, on són copiats els segells dels comtes de Barcelona, i diversos Mapa del obispado de Barcelona (1762), Mapa del Principado de Cataluña y condado de Rossellón, continuà també el Teatro universal de España: descripción eclesiástica y secular de todos los reinos y provincias (1738), obra del seu pare, Francisco Javier de Garma y Salcedo, de la qual publicà el quart volum (1751) i deixà preparat el cinquè.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Garmoixent  (Moixent, Costera Despoblat i antic castell (o Gramoixent). És esmentat en els Furs de València com un dels límits amb Castella.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo  (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – País Valencià, s XX)  Família de pintors, iniciada per Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarnelo i Alda, Josep  (Énguera, Canal de Navarrés, 1866 – Montilla, Andalusia, 1944)  Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Estudià a la universitat i a l'Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid. Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos. Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d'El Prado (1915-18), fou cobert d'honors oficials. Té obres als principals museus d'Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc. La revista "Énguera" li dedicà un important número d'homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista "El Arte".

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Aparicio, Eloísa  (Énguera, Canal de Navarrés, 1863 – Montilla, Andalusia, 1907)  Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l'Exposició Internacional del 1892. Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l'Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d'una Santa Agnès. Realitzà, també, remarcables tapissos.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Fillol, Isidor  (Énguera, Canal de Navarrés, 1867 – València, 1939)  Pintor i escultor. Germà de Jaume i nebot de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Aprengué escultura al taller de Josep Guzmán i Guallar (fins al 1890). El 1891 anà a Roma, pensionat, on pintà molts quadres, la majoria de temàtica religiosa (Bacus nen i La mort del gladiador). Fou autor de La profecia de sant Vicent Ferrer relativa a Calixt III, Resurrecció de la filla de Jaire, El cardenal, etc. Catedràtic de colorit i de composició a Sant Carles, director del centre (1927) i acadèmic de Belles Arts de València. El 1939 fou nomenat director de l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarnelo i Fillol, Jaume  (Énguera, Canal de Navarrés, 1871 – València, 1899)  Pintor. Germà d'Isidor. Es formà a Sant Carles. Autor d'Amics inseparables, segona medalla d'Exposició Nacional del 1895. Obtingué altres valuoses distincions amb algunes teles de gènere.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garnelo i Gonzálvez, Josep Ramon  (Énguera, Canal de Navarrés, 1830 – Montilla, Andalusia, 1911)  Metge, literat i pintor. Es formà a Sant Carles. Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures. Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l'època. Publicà articles i dibuixos a "El Museo Universal" (1860-67). Fou el pare de Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garona, la  (Vall d'Aran Riu (fr: Garonne) de la zona axial pirinenca i que forma l'única conca hidrogràfica dels rius nascuts a Catalunya tributàris de l'oceà Atlàntic. El seu origen es troba a les entranyes del massís de la Maladeta, on s'anomena riu dels Barrancs, que desapareix engolit per un forat (ponor) càrstic, i ressorgeix a la Vall d'Aran, com a riu d'Eth Joèu. Penetra a França amb direcció nord-oest. Té una llargada total d'uns 600 km, dels quals únicament 45 corresponen al seu recorregut per la Vall d'Aran. Aprofitament hidroelèctic per la utilització dels desnivells, amb diverses centrals a la Vall d'Aran.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garona de Ruda, Era  (les Bordes, Vall d'Aran Veure> Ruda, riu de.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garona det Joeu, Era  (Viella, Vall d'Aran Veure> Joeu, riu d'Et.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarona i Subirà, Magí  (Lleida, 1842 – s XIX)  Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida. Compongué música religiosa.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Garonda  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Possessió, prop del qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l'illa, entre la punta Plana i s'Estanyol.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garòs  (Salardú, Vall d'Aran Poble (1.115 m alt), a la dreta de la Garona, aigua avall d'Arties, al peu de la muntanya d'Espiargo, davant la vall de Bargadera. El nord és dominat pel bony de Garòs (2.173 m alt), que forma part de la serra d'Estanys. L'església de Sant Julià, romànica d'origen, fou renovada al s XV. Hi ha la urbanització Era Pleta de Garòs.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Garòs  (Vall d'Aran Antic terçó i batllia, que comprenia la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d'Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Arties, Laspan i Garòs. Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) d'Arties i de Pujòlo.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garra, Felip  (Girona, s XVII - Leucata, Llenguadoc, 1637)  Mercader. Era clavari del banc municipal. Figurà com a alferes a la companyia de la ciutat mobilitzada per participar a la campanya del Rosselló. Durant el setge de Leucata (1637) salvà la bandera de la ciutat de caure en mans enemigues. Morí en aquella acció de guerra.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrabou i Bigas, Joan  (Barcelona, 29/set/1928 - )  Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949). Ha estat molts anys a l'estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia. Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetracióInici página psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Garrabou i SeguraGarrabou i Segura, Ramon  (Sedó, Segarra, 1937 - )  Historiador. Des del 1964 ha estat professor d'història econòmica a les universitats de Barcelona, de València i a l'Autònoma de Barcelona. S'ha interessat especialment per temes d'història agrària. Ha participat al Primer Seminari Internacional d'Història La crisis agraria de fines del siglo XIX, celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A. García Sanz la Historia agraria de la España Contemporánea (1985). Ha col·laborat a Estructura social i econòmica del camp català (1983), que recull els texts de les sessions celebrades a l'Institut Municipal d'Història des del 1977. D'entre les seves publicacions sobresurten Enginyers, industrials, modernització econòmica i burgesia a Catalunya (1850 - inicis del segle XX) (1982), Un fals dilema: modernitat o endarreriment de l'agricultura valenciana: 1850-1900 (1985) i Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de la Independencia 1808-1814 (1986), amb J. Fontana. Ha tingut cura de l'edició de Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans (1986).

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garraf  (Sitges, Garraf)  Poble, en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de Sitges, al nord-est. Antic lloc de pescadors, s'ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d'estiueig de Barcelona. En 1960-80 ha perdut més de la meitat de la població. L'activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres -explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d'ampliació del port de Barcelona- i el turisme. Té estació de ferrocarril. Conserva una torre del s XV, semi-destruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres. Durant l'edat mitjana la quadra i el lloc de Garraf fou de domini reial. El 1163 Alfons I hi fundà la petita canònica del priorat de Garraf.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGarraf, complot de  (Sitges, Garraf 6/jun/1925)  Atemptat contra Alfons XIII. Fou una intriga concertada per un grup de joves d'Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d'haver visitat Barcelona. L'atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i foren empresonats entre altres Jaume Compte, M. Perelló, Miquel Badia i E. Granier, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera. Aquest esdeveniment representà l'inici d'una major activitat d'Estat Català.

46 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del GarrafGarraf, el  (Catalunya Comarca: 185,1 km2, 145.886 hab (2014), capital: Vilanova i la Geltrú. Lligada històricament i geogràficament al Penedès, constitueix, de fet, el Penedès marítim. Limita al nord amb l'Alt Penedès, a ponent amb el Baix Penedès, a llevant amb el curs final del Llobregat i a migdia amb la Mediterània. - GEOGRAFIA FÍSICA: Comprèn la major part del massís de Garraf, terminació sud-est de la Serralada Litoral, que s'estèn entre la vall del Llobregat i la depressió del Penedès, i una fèrtil plana més o menys pròxima a la línia de mar, on es succeeixen els nuclis de població principals. El Garraf és un massís calcari, que presenta en aquesta zona un dels paisatges càrstics més interessants de Catalunya, accidentat per barrancades i engorjats; té els cims màxims a la comarca en el puig Bernat (606 m), puig de l'Àliga (417 m), la Talaia (315 m) i la Mola (532 m). Mancada d'una xarxa hidrogràfica superficial (només se'n destaquen el Foix amb un embassament a mig...  Segueix... 

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el massís de GarrafGarraf, massís de  (CatalunyaMassís calcari d'una altitud de 500 m que s'aixeca entre la vall inferior del riu Llobregat, la depressió del Penedès i el Mediterrani, terminació sud-oest de la Serralada Litoral Catalana. Es tracta d'una típica regió de carst amb desnivells abruptes i trencats, valls seques i penyals nus i escarpats, que té la màxima altitud al turó de Montau (652 m). Té un front abrupte sobre la vall del Llobregat, limitat per una important falla transversal, i la costa és alta i abrupta. La xarxa hidrogràfica està orientada cap al sud-oest, amb la riera de Ribes i el riu Foix, procedents de la depressió del Penedès, els quals han obert llargsInici página congosts en travessar les dures calcàries cretàcies de Garraf. Tenen importància els corrents d'aigua subterranis, com la Falconera. La vegetació natural és escassa, en part per la falta de sòls; abunden el garric i el margalló, també hi ha boscs de pi blanc. L'any 1986 s'aprovà la constitució del parc natural del Garraf.

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garraf, Parc Natural del  (Catalunya)  Parc natural. El 1986 s'aprovà la seva constitució. Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès. Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l'abús que se'n féu com a abocador de deixalles, per a l'extracció de materials de la construcció, la instal·lació d'antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Garraf, priorat de  (Sitges, Garraf)  Antic priorat canonical augustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona. Tingué una escassa vitalitat: del s XIV ençà només tenia prior. El 1423 s'uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp. Només en resten unes escasses ruïnes.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Garrafa, puig de  (Andratx / Calvià, Mallorca Occidental)  Cim (461 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos termes.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garranxa, la  (Porrera, Priorat Llogaret, a l'est de la vila, al fons d'una estreta vall drenada pel barranc de la Garratxa, que devalla del Molló, al límit amb el Camp de Tarragona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarrell i Alsina, Amador  (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)  Escriptor i impressor. Fou tipògraf de "L'Avenç" i també llibreter de Granollers. Col·laborà al periòdic "La Opinió", que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí "La Gralla", apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929. És autor de la novel·la La vida d'en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrell i Escorsell, Esteve  (Granollers, Vallès Oriental, s XIX - Catalunya, s XX)  Escriptor. És autor del poema titulat L'aplec del Remei. El 1913 estrenà l'obra La reina de la festa, editada el 1921. Escriví també d'altres obres teatrals.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrell i Soto, Amador  (Granollers, Vallès Oriental, 1917 – 2000)  Dibuixant. Fill d'una important família d'impressors de Granollers. Fou premiat en exposicions locals el 1943 i el 1946 i al concurs de figura humana del Cercle Artístic de Barcelona el 1948. Ha il·lustrat obres de Carles Sindreu.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gàrrep, torrent de  (Canet d'Adrí, Gironès Curs d'aigua, afluent esquerrà del Ter, que neix dins el terme de Canet d'Adri i desguassa aigua avall de la riera de Llémena.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garret, Benet  (Barcelona, v 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514)  Humanista i poeta en llengua italiana. Conegut amb el nom d'Il Cariteo. Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l'Accademia Pontaniana. El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després (1495) fou secretari de Ferran II de Nàpols. Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n'anà a Roma. Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola. Escriví versos amorosos i polítics: Endimione (1506), d'un gran rigor formal i reeixida manifestació de laInici página poètica petrarquista. Alhora hi evocà les lluites polítiques i els records de la seva Barcelona nadiua.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garret, Benet  (Agramunt, Urgell, 1665 – Nicaragua, 1716)  Eclesiàstic. Canonge premonstratès, des del 1685, al monestir de Bellpuig de les Avellanes. L'any 1690, a causa de pressions externes, i amb patent desplaença de la comunitat, fou imposat com a abat. Reimposat en el càrrec els anys 1696 i 1700. Els seus canonges li incoaren un procés (1703). Aleshores se n'anà a Madrid, on fou nomenat predicador reial i, el 1708, fou designat bisbe de Nicaragua.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta, Jaume  (Catalunya, s XVII)  Vidrier. Realitzà, el 1649, unes vidrieres per a la catedral de Vic.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juli Garreta i ArboixGarreta i Arboix, Juli  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 12/mar/1875 – 2/des/1925)  Músic. Rellotger de professió. De formació autodidacta i forta arrel popular. El 1912, encoratjat per Pau Casals, compongué música orquestral i peces per a diversos instruments, entre les quals destaquen Impressions simfòniques (1907), Scherzo (1915), Preludi mediterrani (1918), Suite empordanesa (1921), Pastoral (1922), Sonata en do menor (1922), Sonata per a violoncel i piano (1923), estrenada per Pau Casals, Les Illes Medes (1925). Escriví unes 80 sardanes, les quals dotà d'una forma apta a l'execució concertant, i contribuí a la renovació de la dansa; entre les quals excel·leixen Pastoral i Juny. Fou una figura remarcable del renaixement musical català contemporani.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Camprubí, Melcior  (Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)  Compositor. És autor d'un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d'inspiració religiosa.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarreta i Fusté, Mateu  (Prats de Lluçanès, Osona, 1866 - Catalunya, s XX)  Lingüista. Des del 1909 dirigí l'Institut de Reus, on era catedràtic de llatí. El 1924 publicà una notable Gramática elemental histórico-comparada de la lengua latina.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Olivella, Edmon Maria  (Barcelona, 1921 - )  Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940). Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garreta i Toldrà, Enriqueta  (Barcelona, s XX)  Pianista. Néta de Eduard Toldrà. Estudià a Barcelona i a París, on obtingué èxits remarcables.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrido, Joan (I)  (Barcelona, s XVIII)  Arquitecte. Projectà el campanar de l'església de Sant Feliu de Sabadell (1724-38) i la casa consistorial de Manresa (1737), la construcció de la qual durà fins l'any 1777. Intervingué en les obres del nou convent de Sant Agustí de Barcelona (1741). El seu possible fill fou Joan (II) Garrido.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrido, Joan (II)  (Barcelona ?, v 1724 - s XVIII)  Arquitecte. Possible fill de Joan (I) Garrido. Fou autor de la casa dels Velers o Col·legi de l'Art Major de la Seda de Barcelona (1758-63). Era arquitecte de l'audiència i professor d'arquitectura a Barcelona.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garrido de Villena, Francesc  (València ?, 1520 - s XVI)  Poeta en castellà i cavaller. Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l'Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja. Un sonet seu figura al final de Las obras... así temporalesInici página como espirituales, de Joan Ferrandis d'Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga  (Vic, Osona, s XVIII - Barcelona, s XX)  Família de comerciants i banquers (després Garriga- Nogués), iniciada per Josep Garriga.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga, Bartomeu  (Pinós, Solsonès, 1504 – Montserrat, Bages, 1578)  Monjo benedictí (1520). Fou elegit abat del monestir de Montserrat el 1559, i reelegit el 1566. No va acabar el segon trienni abacial, ja que l'any 1568 es va retirar a l'ermita de Sant Dimas, on morí. Entre les seves actuacions abacials cal remarcar la construcció de l'actual basílica del santuari. Deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d'Ignasi de Loiola.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga, Josep  (Barcelona, 1765 - s XIX)  Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares. Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l'Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona. Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l'adaptació al castellà d'una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga, Josep  (Vic, Osona, s XVIII - Saragossa ?, Aragó, 1830)  Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers. Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament deInici página lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona. Fou el pare de Josep i Manuel Garriga i Llastanós.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalGarriga, la  (Vallès Oriental Municipi: 18,82 km2, 252 m alt, 15.762 hab (2014). Estès per la vall del Congost, al començament de la plana vallesana, al peu dels contraforts dels cingles de Bertí i de la serra del Montseny. Al nord del terme el relleu és accidentat, amb pinedes, alzinars i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres i vinya); al regadiu, gràcies als regatges derivats del Congost, s'hi cultiva patates, llegums i arbres fruiters; la ramaderia (bovina i porcina), l'avicultura i la indústria, bastant diversificada: tèxtil, alimentària, de mobles, etc. A partir de mitjan s XIX, el municipi va esdevenir també un tradicional centre d'estiueig, gràcies a les seves fonts d'aigües minero-medicinals (aigües de la Garriga, explotades comercialment) i a la construcció del balneari Blancafort, fet que també va provocat el creixement demogràfic encara no aturat. Al poble, a l'esquerra del Congost, es destaca el notable conjunt de torres d'estiueig modernistes i noucentistes. Dins el terme hi ha el gran casal fortificat de Rosanes, l'església romànica de Sant Esteve, coneguda com la Doma, l'antic hospital i capella romànica de Santa Maria del Camí i les caseries de Querol i Gallicant. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Digital

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga, la  (Viladamat, Alt Empordà Veure> Sant Feliu de la Garriga.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga, la  (Peralada, Alt Empordà Llogaret de l'antic mun. de Vilanova de la Muga, al nord del poble, prop de Peralada.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga, la  (Cercs, BerguedàVeure> Garrigues, les.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga, Lluís  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Advocat i polític. Era doctor en ambdós drets. Tenia el títol de ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent de la capital. S'hi mantingué després de les eleccions municipals de 1713. Formà part de l'organisme de govern provisional català durant el setge de 1713-14. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garriga de Roses, la  (Roses, Alt Empordà)  Masia i antic castell, al nord-oest de la vila. Fou fet construir per Francesca de Vilamarí, mare de la reina Sibil·la de Fortià, i passà al seu fill Bernat de Fortià. La capella del castell fou parròquia forana del terme de Roses.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Barata, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 26/jun/1932 - )  Poeta. Simbolista i existencial. Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Boixader, Àngel  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1959)  Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Boixader, Josep  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Germà d'Àngel i de Ramon. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Conreà la pintura d'inspiració religiosa.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Boixader, Ramon  (Vic, Osona, 1876 - Samalús, Vallès Oriental, 1968)  Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926). Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d'orInici página (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l'esperit arcàdic de la pagesia.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Buach, Josep  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 1771 - Elna, Rosselló, s XIX)  Metge i polític. Estudià a Montpeller. El 1800 fou pensionat pel govern francès a Andalusia, per estudiar-hi una epidèmia d'origen poc aclarit. Havia estat director de les Reial Fàbriques. Fou diputat a Baiona (1808) representant a Catalunya i el 1809 fou enviat pel rei Josep I Bonaparte a Catalunya com a comissari reial. Durant l'ocupació napoleònica col·laborà amb les autoritats franceses per establir un sistema de recaptacions a l'Empordà. Posteriorment s'establí com a metge a Elna, on morí. Amb J. M. de San Cristobal escriví la Química general aplicada a las artes (1804), obra molt notable per a l'època.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Llastanós, Josep  (Vic, Osona, s XIX - Barcelona, s XIX)  Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Manuel, junt amb el quals crearen (1831) a Barcelona la societat Garriga Germans, especialment dedicada a tirs, a ports i a diligències. Posteriorment, invertiren en la creació de la xarxa ferroviària espanyola, i a Lleida fundaren Garriga i Tremulla, per al comerç de teixits. El 1852 es formà la societat Garriga Germans i Fills, de la qual, el 1862, es retiraren Josep i els seus fills Josep i Joan Garriga i Vergés, amb la qual cosa restà a les mans dels seus nebots Pere i Manuel Garriga i Nogués.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Llastanós, Manuel  (Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)  Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses. El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l'empresa del seu germà i els fills d'aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Lliró, Josep  (Barcelona, 1855 – 1898)  Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: "La Renaixença", "La Bandera Catalana" (1875) i "Revista Catalana", apareguda a Manresa del 1880 al 1882.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Marill, Pere  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1842 – 1890)  Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba. Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l'obra que li donà nom fou la invenció d'un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l'edició, l'any 1864, de La taquigrafía sistemática. Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l'Institut de Barcelona.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Martín, Maria Àngela  (Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1898 - Catalunya, 1967)  Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l'ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar. Col·laboradora de "Cavall Fort" i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l'ensenyament del català als infants.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Massó, Joan  (Barcelona, 1871 – 1956)  Polític i advocat. Un dels delegats d'Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas. Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a corts el districte de la Seu d'Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País l'elegí per al senat fins al 1923. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", "Revista Jurídica de Cataluña" i "Diario Mercantil".

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Miranda, Rupert  (Saragossa, Aragó, 1854 – Barcelona, 1928)  Banquer. Fill de Manuel Garriga i Nogués i cosí de Josep Garriga i Roig, que adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués. Fou el pare de Pilar Garriga-Nogués i Coll.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Nogués, Manuel  (Barcelona, 1829 – 1897)  Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Pere. El 1862, amb el seu germà Pere, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills. A Barcelona crearen l'entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l'entrada del seu fill, Rupert Garriga i Miranda.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Nogués, Pere  (Saragossa, Aragó, 1848 - Barcelona, 1895)  Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel. El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills. A Barcelona crearen l'entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l'entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda. Fou el pare de Josep Garriga i Roig.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Nogués, Ramon Manuel  (Vic, Osona, 1835 – Barcelona, 1900)  Rector de la Universitat de Barcelona. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Palau, Francesc Xavier  (Cadaqués, Alt Empordà, 1864 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona. És autor d'un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como críticoInici página literario (1912), etc. També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Roca, Miquel  (Alella, Maresme, 1804 – Barcelona, 1888)  Arquitecte i urbanista. Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l'eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s'unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu. Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Roca, Rafael  (Barcelona, 1896 – 1969)  Enginyer industrial. S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica. Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona (1942). El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. "Infonel". Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres. Publicà diversos tractats i articles, edità "El Progreso Fotográfico" i és autor d'un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la col·lecció Minerva.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Roig, Josep  (Barcelona, 1877 – 1935)  Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués. Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d'un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l'Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona, fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarriga i Vegés, Joan  (Barcelona, s XIX)  Banquer. Fill de Josep Garriga i Llastanós i germà de Josep, junt amb els quals el 1862 es retiraren de l'empresa Garriga Germans i Fills.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Vegés, Josep  (Barcelona, s XIX)  Banquer. Fill de Josep Garriga i Llastanós i germà de Joan, junt amb els quals el 1862 es retiraren de l'empresa Garriga Germans i Fills.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga i Vilarasau, Joan  (Barcelona, 1963 - )  Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d'aquesta modalitat, darrere de Sito Pons. Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garriga-Nogués i Coll, Pilar  (Barcelona, 1881 – 1972)  Filla de Rupert Garriga i Miranda. Es casà amb el seu cosí germà Josep Garriga i Roig.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàGarrigàs  (Alt Empordà Municipi: 19,89 km2, 101 m alt, 398 hab (2014). Estès per la depressió empordanesa, al sud de Figueres i a l'esquerra del Fluvià, el qual forma en part el límit meridional del terme i al qual aflueixen alguns torrents. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà, i s'hi conrea la trilogia blat-userda-blat de moro, amb conreus intercalats de vinya i d'olivera; hi ha algun petit sector de regadiu. La ramaderia consta de bestiar boví i porcí. També hi ha una central productora d'electricitat i premses d'oli. La població ha experimentat una lenta però constant davallada des de mitjan s XIX. El poble és al sector septentrional del terme; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El municipi comprèn també els pobles d'Ermedàs, Tonyà, Vilajoan i Arenys d'Empordà, on hi ha l'església romànica de Sant Sadurní. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Sóc de Garrigàs

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarrigó, Antoni  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Canonge de Barcelona el 1710, biògraf de sant Sever.

100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garrigó, Francesc  (Perpinyà, s XVII – Barcelona, 1715)  Eclesiàstic. Predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona. Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic. Propagà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i altres indrets, i promogué a Barcelona l'oratori de Sant Felip Neri. Publicà algunes oracions fúnebres (1696-1708).

101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Garrigola, la  (Perpinyà, Rosselló Sector residencial modern del barri de Sant Aciscle, a l'oest de la ciutat.

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàGarrigoles  (Baix Empordà Municipi: 9,45 km2, 92 m alt, 159 hab (2014). Al límit amb l'Alt Empordà, a la zona accidentada per petits turons que forma l'interfluvi entre les conques del Ter i el Fluvià, al peu de la serra de Valldavià. La zona forestal és ocupada principalment de pinedes. La vida econòmica del municipi es basa en les tradicionals activitats agrícoles de secà, com són els cereals, l'alfals i el blat de moro, amb vinyes i oliveres intercalades. La ramaderes (bestiar boví, oví i porcí) i l'avicultura, complementen l'economia. La població, en descens des de mitjan s XIX, actualment sembla estabilitzada. La capitalitat municipal va ésser traspassada al poble de les Olives, on es conserva la notable masia de can Ros. L'església parroquial és la de Sant Sadurní de Garrigoles. Pertangué al comtat d'Empúries. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garrigós i Mascarell, Ferran  (Potries, Safor, 1869 - Paterna, Horta, 1936)  Pedagog. Religiós escolapi, director i especial col·laborador de la Biblioteca Escolar Calassància i soci de l'Ateneu Padagògic Valencià. MoríInici página assassinat a l'inici de la guerra civil. Publicà (1903-32) diverses obres didàctiques i de problemàtica educativa.

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàGarriguella  (Alt Empordà Municipi: 20,97 km2, 56 m alt, 857 hab (2014). Al nord-est de la ciutat de Figueres, al peu de la serra de la Baga d'En Ferran, a l'extrem nord de la plana empordanesa. El relleu és accidentat, al nord pels contraforts meridionals de l'Albera i la serra de Rodes. La zona forestal és ocupada per alzines sureres, pinedes (explotades econòmicament) i matollar. Però el principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura, totalment de secà i dedicada bàsicament a la vinya i que ha donat lloc a un celler cooperatiu que elabora vins i caves; també hi ha conreus de cereals i oliveres. La població, que havia iniciat una important davallada a partir de mitjan s XIX, actualment tendeix a recuperar-se. El nucli vell del poble, o Garriguella Vella, on hi ha la casa del comú, és a l'oest del poble de Noves, on hi ha la parròquia nova dedicada a santa Eulàlia. Dins el terme hi ha també el santuari del Camp. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Cooperativa

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garrigues, Empara  (València, 1903 – 1945)  Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l'ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l'estranger. En 1929-34 estudià a París a l'escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d'Europa, especialment a París i a Ginebra. El 1942 guanyà una càtedra de piano alInici página Conservatori de València.

106 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de les GarriguesGarrigues, les  (Catalunya Comarca: 797,7 km2, 19.762 hab (2014), capital: les Borges Blanques. Limita al nord amb el Pla d'Urgell i l'Urgell, a l'est amb la Conca de Barberà, al sud amb el Priorat i la Ribera d'Ebre i a l'oest amb el Segrià. GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca està constituïda per un pla, que baixa en pendent cap a l'Ebre i el Segre, format per l'extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al nord, per un fragment de la plana d'Urgell regat pel canal d'Urgell. Són terrenys d'edat terciària, generalment argilencs, horitzontals i poc deformats, recoberts a la part baixa per les terres al·luvials de les terrassses que devallen del Segre. Integrada en el vessant esquerre d'aquest riu, la serra la Llena i els contraforts del Montsant, als límits de les terres de Prades i el Priorat, la separen de les terres del Francolí. El curs principal és el Set, afluent del Segre, alimentat per nombrosos cursos gairebé sempre secs. El clima de les Garrigues és mediterrani amb...  Segueix... 

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Garrigues, les  (Palau del Vidre, Rosselló)  Masia, prop de la riba dreta del Tec. El s IX era un vilar posseït pel monestir de Sant Andreu de Sureda.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrigues, les  (Cercs, Berguedà)  Veïnat (o la Garriga), a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s'uneix al seu col·lector al Pont de Rebentí. En aquest indret hi ha l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGarrinada, puig de la  (Olot, Garrotxa)  Antic volcà (535 m alt), al nord-est de la ciutat i a l'est del Montsacopa.

110 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Garrius  (Salses, Rosselló)  Poble, al sud-est de la vila, vora l'estany de Salses.

111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garrius, Joan  (Rosselló, s XIV - s XV)  Funcionari reial. Fill de Julià Garrius, tresorer reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya-Aragó.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garrius, Julià  (Catalunya, s XIV)  Tresorer de Joan I. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill. En 1392 anà a Sardenya per tractar d'obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit. En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d'haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d'altres delictes. Així i tot, s'acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí l'Humà.

Anar a:    Garg ]    [ Garid ]    [ Garos ]    [ Garreta ]    [ Garriga i B ]    [ Garriga i V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -