A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Garro ]    [ Garu ]    [ Gase ]    [ Gasso ]    [ Gat ]    [ Gaudi ]

Al ple de l'hivern els catalans portem amagat al cor la nova primavera de Catalunya. (Eugeni Xammar i Puigventós)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Guadassuar, Ribera Alta Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d'Alzira.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Alzira, Ribera Alta Caseria, a 15 km del nucli urbà.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Garrofera, la  (Xelva, Serrans Despoblat, desaparegut arran de l'expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.

4 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Garrofera, la  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma,Inici página forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Benafigos, Alcalatén Caseria, 3 km al sud de la vila.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garrofera, la  (Xàtiva, Costera Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d'Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gàrrola, la  (Bassella, Alt Urgell Advocació (la Mare de Déu de la Gàrrola) de l'església parroquial del poble.

8 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Garrots, els  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  FOLK Comparsa d'homes armats de bastons acabats en una porra d'on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.

9 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de la GarrotxaGarrotxa, la  (Catalunya Comarca: 734,6 km2, 56.036 hab (2014), capital: Olot. Limita al nord amb el Pirineu, que la separa de França, al sud amb Osona i la Selva, a l'est amb l'Empordà i el Gironès i a l'oest amb el Ripollès. - GEOGRAFIA FÍSICA: Comprèn l'alta conca del Fluvià i presenta dues zones ben diferents i contrastades: l'Alta i la Baixa Garrotxa. L'Alta s'estén al nord de la vall del Fluvià, és un territori aspre i muntanyós, travessat de serralades (serra de Gitarriu, d'Entreperes, del Toix, del Mont, puig de Comanegra, de Bassegoda) i on abunden els congostos i les cingleres, avencs, coves i afraus. La Baixa Garrotxa formada per la capçalera del Fluvià i estesa pel vessant sud del riu, està centrada per la cubeta d'Olot-Santa Pau, i ofereix un paisatge de suaus turons coberts deInici página Trenta cons volcànics i una vintena de colades de lava constitueixen la regió volcànica de...  Segueix... 

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parc Natural dels Volcans de la GarrotxaGarrotxa, zona volcànica de la  (Garrotxa Parc natural d'11.300 ha, que comprèn la regió volcànica de la cubeta d'Olot. Declarat el 1985, abasta terres dels municipis de Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall de Bianya. La protecció d'aquest espai ja havia estat demanada el 1917, però no fou fins el 1982 que el Parlament de Catalunya declarà una primera protecció amb la concessió de les figures de paratge natural d'interès nacional i reserva integral d'interès geobotànic. Amb l'entrada en vigor de la llei d'espais naturals, la zona volcànica passà a ésser considerada parc natural incloent un gran nombre de reserves naturals. Aquest espai és força singular perquè conté una quarantena d'edificis volcànics ben conservats on encara és visible el cràter i les colades de laves basàltiques. Els volcans més destacats són el Montsacopa, el Montolivet, la Garrinada, les Bisaroques, el Croscat i Santa Margarida, entre d'altres, tots ells reserves naturals a l'igual de la fageda d'en Jordà. Parc natural de la Garrotxa

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Garrotxes de Conflent, les  (Conflent Sector del nord-oest de la comarca, format per les valls de Cabrils i d'Évol, que devallen des del massís de Madres i conflueixen conjuntament a la Tet a Oleta. Terreny calcari, sòls àrids i pobres de conreu, dedicats a la cria de bestiar. Experimenta un procés rapidíssim de despoblament.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garrumbert, riera de  (Cornellà del Terri / Fontcoberta, Pla de l'Estany Afluent esquerrà del Terri (trad: Rigumbert), que neix al terme de Fontcoberta i desemboca al de Cornellà.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGarrut, el  (Lleida, Segrià Nom popular del cementiri municipal, construït el 1809 al sector de l'horta a l'esquerra del Segre.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Garrut i RomàGarrut i Romà, Josep Maria  (Barcelona, 12/des/1915 - 10/des/2008)  Escriptor i historiador. Conservador del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, director de la casa-museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica. Ha publicat Barcelona, vint segles d'història (1963), amb F. Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974), L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976), Jacint Verdaguer, "príncep" dels poetes catalans (1977) i diversos treballs d'història anecdòtica de Barcelona i crítica d'art. Ha conreat també la pintura. Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, des del 1985.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gars, el  (la Granja de la Costera, Costera Enclavat, entre els termes de Vallès de la Costera i de Xàtiva, a l'esquerra del riu Cànyoles.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garsa, puig de la  (Olot, Garrotxa)  Antic volcà de la comarca d'Olot, a llevant del Pujalós.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau Garsaball i TorrentsGarsaball i Torrents, Pau  (Granollers, Vallès Oriental, 19/abr/1920 – Barcelona, 8/des/1991)  Actor, empresari i director teatral. Estudià a l'Escola del Teatre de Barcelona. Incorporat de molt jove a l'escena catalana, va protagonitzar una llarga llista d'obres del repertori català. Estrenà obres de J.M. de Sagarra, Bala perduda (1950), de Lluís Elias, etc. El 1963, es va fer càrrec durant uns anys de l'empresa del Teatre Romea. El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial. El 1970 va esdevenir empresari del Teatre CAPSA, des d'on va impulsar una renovació de l'escena catalana i va aconseguir un gran èxit amb El retaule del flautista de J. Teixidor (temporada 1971-72), obra que també va protagonitzar. El 1983 interpretà El cafè de la marina de J.M. de Sagarra i el 1984 l'Auca del senyor Esteve deInici página S. Rusiñol. Va intervenir en nombrosos films, com La ciutat cremada (1976), La verdad sobre el caso Savolta

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garsenda  (Narbona, França, s X - Tolosa, França, s X)  Filla de Riquilda i d'Ot de Narbona. i néta, per tant, de Guifre II Borrell de Barcelona. Es casà amb Ramon Ponç de Tolosa. De l'enllaç nasqué Guillem Tallaferro.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garsenda  (Catalunya, s XI - Narbona, França, s XI)  Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Garsenda de Provença  (Provença, França, s XIII - 1268)  Dama. Filla d'Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat. Es casà, temps després, amb el vescomte Guillem II de Bearn, que pertanyia al casal català de Montcada, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d'aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s'ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d'ella diverses mesures de protecció econòmica. Fins al 1247 fou partidaria dels anglesos en la lluita d'aquestos contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d'Enric III d'Anglaterra, que era neboda de Garsenda.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Garsenda I de Forcalquier  (França, 1180 – s XIII)  Comtessa de Forcalquier (1209). Néta i hereva de Guillem VI de Forcalquier. Es casà (1193) amb el comte Alfons II de Provença, i a la mort d'aquest (1209) transferí a Ramon Berenguer V, fill seu, el comtat de Forcalquier. Posat aquest sota la tutela del rei Pere I, Garsenda es retirà al monestir de la Cella. És coneguda la relació amorosa que tingué amb el trobador EliesInici página de Barjols, i ella mateixa és autora d'algunes poesies amoroses.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Garumba, mola de la  (Morella, Ports)  Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.

23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Garx  (Bolulla, Marina Baixa Despoblat. Lloc de moriscs dependent de la parròquia i baronia de Bolulla el s XVI, restà despoblat a l'expulsió (1609).

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gàrzola  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble, al sud del terme, a la dreta del riu Boix, dins l'antic terme de la Baronia de Lavansa. L'església depèn de la parròquia d'Argentera.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gas, Josep  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1743)  Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Girona (1717-35) i autor d'unes vuitanta obres religioses per a veus i instruments.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gas, Manuel  (Madrid, 1905 – Barcelona, 1995)  Cantant i actor. El 1935 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu. El 1940 començà a cantar sarsueles amb el mestre Pablo Sorozábal i el 1950 inicià la carrera cinematogràfica. Es retirà el 1972, havent rodat més de 50 pel·lícules.

27 MÓN - BIOGRAFIA

Mario Gas i CabréGas i Cabré, Mario  (Montevideo, Uruguai, 15/feb/1947 - )  Actor i director teatral. Nascut accidentalment a sud-americà. Es va iniciar en els teatres universitaris i independents dels anys 1960 a Barcelona. Ha destacat com a director escènic d'òperes, de musicals i de diversos muntatges teatrals. Ha dirigit, entre altres, El Adefesio, de R. Alberti, L'òpera de tres rals, de B. Brecht (1984), Salomé, d'O.Wilde (1985), La Ronda, d'A. Schnitzler (1986), El temps i els Conway, de J.B. Priestley (1992), Sweeney Todd, de S. Sondheim i H. Wheeler (1995), i Martes de Carnaval, deInici página Valle-Inclán (1995). El 1997 va debutar com a director de cinema amb El pianista. Ha estat empresari i va ésser director del Festival de Tardor de Barcelona (1989-91) i del Festival Olímpic de les Arts (1992). Ha rebut, entre d'altres, el premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el premi de la Crítica de Barcelona. Ha exercit també com a crític teatral i gestor i animador.

28 ILLES BALEARS - EMPRESA

Gas i Electricitat SA (GESA)  (Palma de Mallorca, 1927 - 1998)  Empresa dedicada a la producció i a la distribució d'energia elèctrica a les illes Balears i de gas canalitzat a Palma. Fou constituïda amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina SA i la Societat d'Enllumenat per Gas. El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l'illa, fou ampliat per compra d'altres societats. Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l'INI. El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera. Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera. L'enllaç submari d'Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca des del 1975. El 1985 tenia una plantilla de 1.677 empleats. El 1986 l'INI anuncià la posada en venda d'una part minoritària del capital a favor del sector privat, i l’any 1998 fou absorbida pel grup Endesa.

29 CATALUNYA - EMPRESA

Gas Natural SA  (Barcelona, 1965 - 1976)  Empresa introductora del gas natural a l'estat espanyol. Fou constituïda a iniciativa de Pere Duran i Farell, i era formada per Catalana de Gas i Electricitat SA, Exxon Corporation i bancs espanyols. Importava gas natural, primer de Líbia i posteriorment d'Algèria. El 1975 l'empresa cedí a l'Empresa Nacional del Gas (ENAGAS), de l'INI, tota la planta gasificadora i a Catalana de Gas i Electricitat la xarxa de distribució industrial. El 1976 canvià la seva denominació social per la deInici página Corporació Industrial Catalana SA.

30 ESTAT ESPANYOL - EMPRESA

Logo de Gas NaturalGas Natural SDG, SA  (Catalunya, 1990 - )  Societat. Nom que prengué el 1990 l'empresa Catalana de Gas SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano. Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l'Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d'un terç de les industrials. Gas Natural Fenosa

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Gasamir, pic de  (Castell de Vernet / Vernet, Conflent Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó, en forma d'aspra cresta, entre les valls de Cadí i de Sant Vicenç.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gasch, Josep  (l'Alcora, Alcalatén, 1653 - Palerm, Itàlia, 1729)  Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704). L'any 1726 es distingí per la seva agnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm. És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sebastià Gasch i CarrerasGasch i Carreras, Sebastià  (Barcelona, 9/oct/1897 – 9/des/1980)  Crític d'art i d’espectacles. Deixà l'escola a setze anys i treballà fins el 1931 en empreses comercials. Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual fou bibliotecari. Introductor dels corrents avantguardistes en art, firmà amb S. Dalí i L. Montanyà l'anomenat "Manifest Groc" (1928), contrari al noucentisme, i participà activament en les discussions que sobre els problemes de l'Art Nou tenien lloc a Sitges. VaInici página col·laborar com a crític en un gran nombre de publicacions i revistes, com la "Gaseta de les Arts", "D'Ací i

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gascó, Francesc  (Catalunya, s XVI)  Pintor. Fill de Joan i germà de Pere i de Sebastià, amb els quals treballà al retaule de l'altar de Santa Maria, de l'església de Sant Pere de Torelló (1549).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gascó, Joan  (Tafalla, Navarra, s XV – Vic, Osona, 1529)  Pintor. Establert a Vic vers el 1502. Treballà per a les esglésies rurals de la contrada, i en les seves obres pot veure's l'evolució des d'unes primeres influències germàniques fins al ple estil italianitzant de la darrera època: retaule de Sant Joan de Fàbregues (v1503), retaule de Sant Joan del Galí (1507), retaule de Sant Julià de Vilamirosa (1508), retaule de Sant Romà de Sau (1509), retaule de la Nativitat i de sant Andreu, a la seu de Vic (1505), retaule major del Corcó (1508), retaule de Sant Pere de Vilamajor (1513-16), bancal de Sant Joan de les Abadesses (1515), taula de Santa Bàrbara (1516, Museu Episcopal de Vic), calvari de Pruit (1521), retaule de sant Sebastià, a la Mercè de Vic (1523), retaule de sant Bartomeu a l'hospital de Pelegrins de Vic (1525), porta de l'armari de la Tresoreria de la catedral de Vic (1525). Una Santa Faç (Museu Episcopal de Vic) i els quatre profetes del retaule de Sant Esteve de Granollers li han estat atribuïts modernament. El seu fill Pere el succeí en la direcció del taller.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGascó, Pere  (Catalunya, s XVI - Vic, Osona, s XVI)  Pintor. Establert a Vic. Era fill de Joan i germà de Francesc i de Sebastià. Succeí al seu pare en la direcció del taller familiar. Té documentats alguns retaules que pintà tot sol o amb els seus germans.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó, Salvador  (País Valencià, s XIX)  Dirigent obrer. Era tipògraf. Fou un dels impulsors del III Congrés del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) celebrat a València, per l'agost de 1892. Ostentà la presidència d'aquell congrés.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó, Sebastià  (Catalunya, s XVI - Vic, Osona, s XVI)  Pintor. Germà de Francesc i de Pere, amb els quals pintà el retaule de Santa Maria de l'església parroquial de Sant Pere de Torelló.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó i Contell, Emili  (València, 1898 – 1974)  Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs. En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946). Fou professor de diverses universitats europees i americanes.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gascó i Massot, Vicent  (València, 1734 – 1802)  Arquitecte i enginyer. Després de doctorar-se en filosofia, estudià arquitectura. Fou un dels fundadors de l'Escola d'Arquitectura de València. Membre de les acadèmies de Santa Bàrbara i de Sant Carles, de la qual fou director de 1776 al 1779. El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme (v1780), de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d'Albera, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d'ensenyament de Cullera. Traçà el camí del Grau (1788) i dirigí les obres de la carretera d'Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera. Col·laborà en la restauració de la seu de Sogorb.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGascon i Ferré, Ricard  (Barcelona, 19/mar/1910 - 10/nov/1988)  Director cinematogràfic. Iniciat com a guionista i actor, l'any 1945 s'estrenà com a director. Els seus films més coneguts són: Cuando los ángeles duermen (1946), Don Juan de Serrallonga (1947), Ha entrado un ladrón (1948) i Correo del rey (1959).

42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gascons, barranc dels  (Cretes, Matarranya Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatar, on el 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut. Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaserans  (Sant Feliu de Buixalleu, Selva Poble, a l'interfluvi de les rieres de Repiaix i d'Arbúcies, al sector meridional del terme. L'església parroquial de Sant Llorenç, esmentada ja el 1086, era possessió del monestir de Breda.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gases, Vicent  (País Valencià, s XV)  Poeta de la primera meitat del segle.

45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gaseta de Girona  (Girona, 1787 – 1812)  Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües. Amb el títol de "Gazeta de Gerona", fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de "Gaseta del Corregiment de Gerona" es publicava en català el 1810. Amb el títol de "Gazette de Gironne", fou publicat per l'exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n'editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaGaseta de les Arts  (Barcelona, 15/mai/1924 – 1930)  Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres. En la segona època (1928-30) es fusionà amb "La Ciutat i la Casa" i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet. Important revista de divulgació, tant de l'art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gasiona, la  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Turó que tanca pel sud el pla de l'Arc, entre la Maigmudella i el Gaidó.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasol i Almendros, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1924 - )  Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat. És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d'una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc. El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasòliba i Carbonell, Cecili  (Barcelona, 1874 – 1944)  Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí. Escriví a "El Diluvio", traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d'articles (Política, 1930).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasòliba i Tudurí, Cecili  Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol, utilitzat en articles de premsa.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGaspar, Josep  (Catalunya, s XIX – s XX)  Operador i director cinematogràfic. Fou un dels capdavanters del documental, amb Festa de sardanes al Parc Güell (1907), Els successos de Barcelona (1909), La pesca a les costes barcelonines i Biografía y muerte de Joselito (1919). Col·laborà en altres films com a director de fotografia i dirigí sainets.

52 CATALUNYA - ART

Gaspar, Sala  (Barcelona, 1907 - 1996)  Galeria d'art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu. Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l'obra dels més importants artistes nacionals i estrangers. Abans del tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (m. 1989) i el germà d'aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova galeria Joan Gaspar, que s'inaugurà el 1993.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gaspar de Sant Martí  (Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)  Escultor i arquitecte. L'any 1596 professà en el convent del Carme de València, on realitzà la major part de la seva obra (porta de l'església i ampliació d'aquesta, primer cos del campanar, capella de la Comunió, etc). També projectà obres civils per a la ciutat de València, com ara un disseny per a les carnisseries i els forns de pa.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaspar i Paronella, Joan  (Barcelona, 1911 – 1996)  Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940. El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaspart i Solves, Joan  (Barcelona, 11/oct/1944 - )  Empresari hoteler i dirigent esportiu. Nét del fundador del grup Hoteles Unidos (HUSA), féu estudis d'hoteleria a Suïssa i d'alta direcció a IESE. L'any 1969 es féu càrrec de la direcció de l'Hotel Oriente de Barcelona, i posteriorment, de la presidència del grup HUSA. FouInici página president del Consell d'Empresaris de Turisme i del Consorci de Turisme de Barcelona, secretari de l'Associació de Cadenes Hoteleres d'Espanya i cònsol honorari de les illes Seychelles. Dins del F.C. Barcelona, fou vicepresident durant el mandat de Josep Lluís Núñez (1979-2000), al qual succeí després d'aconseguir el 55% dels vots emesos pels socis del club, convertint-se en el 35è president de l'entitat (2000-03).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassén, Francesc  (Barcelona, 1603 – 1663)  Pintor. Decorà amb Pere Cuquet els claustres dels convents barcelonins de Sant Agustí i de Sant Francesc de Paula.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gasset, Joan Baptista  (València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)  Frare dominicà. Fou deixeble de Lluís Bertran, del qual seria successor com a mestre de novicis. Des del 1596 era a les Filipines. Fou prior del convent de Manila. És autor d'una Carta al maestro fray Vicente Justiniano Antist sobre el estado de la religión cristiana en las partes orientales (1602).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasset i Mercader, Rafael  (Girona, 1814 - Alzira, Ribera Alta, 1887)  Militar. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina. El 1859, durant la guerra d'Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general. Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre. En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII li concedí el títol de marquès de Benzú (1875).

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gassies, Arnau  (Perpinyà, s XV – 1456)  Pintor. Pintà nombrosos retaules, quasi tots al Rosselló. Li han estat atribuïdes dues taules remarcables que es conserven a la seu d'Elna i una altra que es troba al Museu de Basilea.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGassiot i Llorens, Joan  (Pineda de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 1971)  Advocat. Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. En col·laboració amb R. Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes (1928). Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat -corresponents als anys de la Catalunya autònoma-, de l'Enciclopedia Jurídica Española, la qual codirigí amb el seu pare Josep Gassiot i Magret.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassiot i Magret, Josep  (Olot, Garrotxa, 1883 - Barcelona, 1963)  Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l'Enciclopedia Jurídica Española.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó, Antoni Bonaventura  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1752 – Barcelona, s XIX)  Comerciant i polític. Fou vocal i després secretari de la Junta de Comerç de Barcelona (1792-1817). Diputat del comerç a l'Assemblea de Notables reunida a Baiona (1808) per Napoleó, no hi pogué arribar a causa de l'inici de la guerra. Negà el jurament a França i fou empresonat, però va ser alliberat gràcies al seu càrrec de cònsol de Rússia. Sense ésser advocat escriví Defensa ante comisiones militares francesas (1808), també és autor d'España con industria, fuerte y rica (1816). Fou el pare de Pau Fèlix Gassó.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó, Pau Fèlix  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Comerciant. Fill d'Antoni Bonaventura Gassó, al qual succeí com a secretari de la junta de comerç de Barcelona i consolidà la posició material de la família en casar-se amb una néta d'Erasme de Gònima. Fou el pare d'Erasme Gassó i de Janer.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó i Carbonell, Lluís  (Barcelona, 1/jul/1916 - )  Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra. Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàriesInici página (1947), Poema de l'amic (1950), Atzurs rebels'(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982). Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d'introspectiva poètica (1966).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó i de Janer, Erasme  (Barcelona, s XIX)  Comerciant. Fill de Pau Félix Gassó. Consta el 1852 com el 56è contribuent de Barcelona.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassó i Ortiz, Blanca  (Barcelona, s XIX – Madrid, 1877)  Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà. Morí d'accident.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaventura Gassol i RoviraGassol i Rovira, Bonaventura (o Ventura (la Selva del Camp, Baix Camp, 6/oct/1893 – Tarragona, 19/set/1980)  Polític i escriptor. Cursà estudis eclesiàstics, que deixà inacabats, a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Traslladat a Barcelona (1914), col·laborà en diverses publicacions periòdiques, de manera especial a "Vell i Nou", "D'Ací i d'Allà", "Acció Catalana" (1922-23), "L'Opinió" i "La Humanitat". Es consagrà com a poeta l'any 1923 amb el llibre de poemes Les tombes flamejants, inscrit en el corrent noucentista, que és una de les obres més representatives del període 1917-24. Els temes del catalanisme i de la radiació de la terra natal persisteixen a través d'Àmfora (1917), La Nau (1920) i Mirra (1931). És d'ell també el poema dramàtic La Dolorosa (1928), prohibit aleshores pel governador civil de Barcelona. Com a polític, ingressà al partit d'Acció Catalana, i passà a Estat Català en temps de la Dictadura de Primo de Rivera. Amic personal de Francesc...  Segueix... 

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gassons, els  (Sitges, Garraf Masia i antiga quadra, existent encara el s XIX, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sant Pere de Ribes. Es conserva la casa (que fou anomenada també el mas de Provençals) i l'església de Santa Bàrbara.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGassull d'Urbino, Carles  (Morella, Ports, 1674 – 1745)  Escriptor en castellà. Filipista, lluità sota les ordres del comanador de Montesa i fou recompensat amb el càrrec de regidor perpetu de Morella. És autor de diverses comèdies, poesies d'assaigs i relacions de festes en honor de la Mare de Déu de Vallvina.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gassull i Almenar, Jaume  (País Valencià, s XV - a 1515)  Poeta. Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d'escriptors burgesos, aplegat entorn de Bernat Fenollar. És un dels principals autors de l'obra col·lectiva Lo procés de les olives (1497), del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan (1497, 1561), escrita potser en col·laboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l'horta de València (1561, 1901), d'interès lingüístic i sociològic. Com a poeta religiós el 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles, versificació de la Història de la gloriosa santa Magdalena, de Joan Roís de Corella. Participà en el certamen literari de València del 1474, i fou jutge del certamen celebrat el 1488, també a València, en honor de Sant Cristòfor. En

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gassull i Duro, Eugeni  (Reus, Baix Camp, 1936 - Barcelona, 29/gen/2013)  Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona. De 1946 a 1950 cantà a l'Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Taltabull. El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l'Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d'investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia. De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a "La Vanguardia" i "Diario de Barcelona". També ha col·laborat a la revista de química "Afinidad".

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gastó, Feliu  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)  Eclesiàstic. Fou catedràtic a laInici página universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts. És autor de diverses obres piadoses.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gastó, Ramon  (Millà, Noguera, s XIII – València, 1348)  Canonge i després bisbe de València (1312-48). Fou canceller de la corona catalano-aragonesa (1320-25) i conseller del rei Jaume II. Mort aquest, residí habitualment a València, on s'oposà a les pretensions territorials del bisbe de Sogorb i defensà, a la cort valenciana del 1329, els furs valencians. El 1345 fundà una càtedra de teologia a València.

73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gastó VI de Bearn  (Catalunya, 1171 – França, 1215)  Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà, i baró de Montcada. Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn. Es casà amb Peronella de Bigorra, i renovà l'homenatge pel vescomtat de Bearn i de Bigorra a Alfons I. Fou aliat de Pere I el Catòlic, al qual ajudà contra els croats de Simó de Montfort. Participà a la batalla de Muret (1213), on el rei trobà la mort. A conseqüència d'aixó s'hagué de sotmetre a l'Església. Morí sense fills i el seu germà Ramon de Montcada heretà el vescomtat.

116 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gastó VII de Bearn  Veure> Montcada, Gastó de.

114 EUROPA - BIOGRAFIA

Gastó I de Foix  (Foix, Occitània, v 1290 - prop de París, França, 1315)  Comte de Foix, baró de Castellvell de Rosanes i de Montcada i senyor d'Andorra (1302-15), entre d'altres. Fill del comte Roger Bernat III i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d'Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s'oposà a les seves aspiracions al comtat d'Urgell i al vescomtat d'Àger. A la seva mort deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l'hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans al segon fill, Roger Bernat III de Castellbó.

115 EUROPA  - BIOGRAFIA

Inici páginaGastó II de Foix  (Foix, Occitània, s XIV - 1343)  Comte de Foix. Fill i hereu de Gastó I de Foix i germà de Roger Bernat III de Castellbó. Heretà del seu pare el comtat de Foix i el feu d'Andorra, entre d'altres possessions. El seu fill i successor fou Mateu I de Foix.

74 EUROPA - BIOGRAFIA

Gastó IV de Foix  (França, 1423 – Roncesvalls, Astúries, 1472)  Comte de Foix i de Bearn (Gastó XI) i vescomte de Castellbó (1436-72). Fill i successor del comte Joan I i de Joana d'Albret. El 1434 es casà amb la infanta Elionor d'Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra (1455), després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca. Intervingué en la Guerra contra Joan II prop del rei i fou l'alliberador de la reina Joana Enríquez i del príncep Ferran, assetjats a Girona pel comte de Pallars (1462). A Navarra fou cap del partit beaumontès, que pretenia d'entronitzar la seva muller, enfront dels designis de Joan II.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gastó i Vilanova, Pere  (Barcelona, 1908 – 1997)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic. La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l'interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives. Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d'Espanya, així com en exposicions col·lectives a l'estranger.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gastú, Francesc Josep  (Sureda, Rosselló, 1834 – París, França, 1908)  Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s'instal·là a Constantina, on exercí d'advocat (1858). Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d'Algèria (1871, 1872-81) iInici página diputat per Alger (1876-81). Es retirà a París, des d'on fomentà el progrés econòmic i cultural

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gastú, Gauderic Andreu  (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1802 – Constantina, Algèria, 1859)  Militar. Participà en la campanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya (1823). Destacat a Algèria (1831), on es destacà repetidament i fou ascendit a general de brigada per Napoleó III (1852), assolí el grau de comanador de la Légion d'Honneur i fou governador militar de Constantina (1858-59).

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gasul, Agustí  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Pintor. Conreà la pintura religiosa. N'han restat mostres en algunes esglésies de València.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gasull i Martínez, Lluís  (Barcelona, 1918 - )  Malacòleg. Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d'Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l'àrea de Múrcia.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gasulla, barranc de la  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat Barranc, afluent de la rambla Carbonera, que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l'estil dels pintors de les serres. Els dos jaciments més importants per la quantitat i l'interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia. Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns (el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle), tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGat, cala  (Capdepera, Mallorca Oriental Cala i urbanització, a llevant de Cala Rajada.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaGata  (Marina Alta Municipi: 20,34 km2, 78 m alt, 5.985 hab (2014), (o Gata de Gorgos). Estès per una vall de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra del Montgó, a banda i banda del riu de Gorgos, al sud de Dénia. El territori és accidentat i en bona part inculte. La vida econòmica local es basa en algunes petites indústries derivades de la tradicional fabricació de cabassos, estores i capells. El turisme, per irradiació dels municipis veïns, i el conreu de secà (més de la meitat es dedica a la vinya -raïm moscatell-, una part important a cereals i la resta a garrofers, ametllers i oliveres), completen l'oferta econòmica del municipi. La indústria li ha permès de trencar a partir del 1960, l'estancament demogràfic en què es trobava des del 1900. El poble és a l'esquerra del riu, prop de l'estratègic coll de Gata; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Miquel, del s XVII. Annex al poble hi ha l'anomenat barri de Gateta. Àrea comercial de Benissa. Ajuntament

83 CATALUNYA - CULTURA

Gata, La  (Barcelona, 1864 – 1866)  Agrupació teatral. Dirigida a un públic obrer i menestral, la seva finalitat era fer una representació diària d'obres de caràcter popular. L'acceptació que tingueren aquestes representacions afavorí el naixement del teatre català modern, principalment arran de l'èxit obtingut per L'esquella de la torratxa de Frederic Soler. Va oferir les seves representacions al Teatre Odeon de Barcelona i després es traslladà al Teatre Romea, on prengué el nom de Teatre Català. Fundada, entre altres, per l'empresari Joaquim Dimas, el dibuixant Tomàs Padró i el primer actor còmic Lleó Fontova, hi va tenir una significativa participació Frederic Soler (Pitarra), que hi va estrenar bona part de les seves primeres produccions.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gatamoix  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Possessió, al nord-oest de la ciutat, que donà nom a la colònia de Gatamoix, avui despoblada, creada arran de la dessecació de s'Albufera; el 1892 hom li canviàInici página oficialment el nom pel de colònia de Sant Lluís, però popularment fou coneguda per Poblenou.

85 CATALUNYA - EMPRESA

GATCPAC  Sigla del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell, Arnau  Altra forma del nom d'Arnau Cadell.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gatell, el  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès Caseria i antiga quadra, al nord del poble.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell, Sebastià  (Catalunya, s XVIII - Poblet ?, Conca de Barberà, s XIX)  Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals. Fou elegit com a successor de Josep Queralt.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell i Domènech, Josep Ildefons  (Barcelona, 1834 – 1918)  Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes. Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d'on atacà l'integrisme. És autor, entre altres obres, d'una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d'una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d'obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire. Era soci numerari de la Societat Econòmica d'Amics del País, de Barcelona.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gatell i Folch, Joaquim  (Altafulla, Tarragonès, 1826 – Cadis, Andalusia, 1879)  Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona. Interessat pels països de l'Àfrica, estudià l'àrab. El 1859 anà a Algèria, i l'any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l'islamisme.Inici página Va ascendir a cap d'artilleria amb el nom de Caid Ismail. Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l'Àfrica i va viatjar per l'oest d'Algèria i per Tunis. L'any 1869 publicà L'Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949. Va morir quan preparava un tercer viatge.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gatelletes, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Veïnat, al nord-est del Pla de Manlleu, a l'extrem oriental del municipi.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gatén  (Bellvís, Noguera)  Antic terme rural, a l'est de la vila.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gateta  (Gata, Marina Alta Barri de la població.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gato PérezGato Pérez (Xavier Patricio Pérez Álvarez)  (Buenos Aires, Argentina, 11/abr/1951 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 18/oct/1990)  Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s'inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic "Zeleste". A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d'una nova imatgeria. D'entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gatoInici página (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaGàtova  (Camp de Túria Municipi: 30,41 km2, 560 m alt, 384 hab (2014), (cast: Gátova). Situat a la capçalera del barranc de Carraixet, al vessant occidental de la serra de la Calderona, a l'àrea de parla castellana del País Valencià. El territori és força accidentat per la serra del coll de l'Àliga, i en bona part és ocupat per boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que utilitza aigua de les nombroses fonts. Hi ha ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de guix. Algunes indústries i activitats derivades de l'estiueig. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1930. El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra del barranc de Carraixet; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, edificada el 1723. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

112 EUROPA - GEOGRAFIA

Gaucelm  (França, s VIII - Chalon-sur-Saône, França, 834)  Comte de Rosselló (812-832) i d'Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832). Fill de Guillem I de Tolosa. Possiblement succeí (801) el comte Berà, al Rosselló. Rebé de Carlemany (812) i de Lluís el Piadós (816) diplomes a favor dels hispani refugiats. El 830 fou destituït, per l'emperador, dels dos comtats, a causa d'haver intervingut en una conspiració del seu germà Bernat de Tolosa. Reconciliat amb Lluís, fou pres i decapitat durant la defensa de Chalon-sur-Saône contra les forces de Lotari.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gaucelm, Bertran  (Illes Balears ?, s XIII – s XIV)  Cavaller. Era un dels acompanyants distingits de l'infant Ferran de Mallorca quan aquest anà en expedició a la Morea (1315). Però l'oct/1315 era a Nicòsia, on signava el compromís matrimonial de l'infant amb Isabel d'Ibelín. Tornà prop de Ferran, el qual moriria l'any següent a la batalla de la Manolada. Gaucelm es casà amb la vídua del senyor de Nivelet, un dels pocs barons francesos que havien fet causa comuna amb Ferran de Mallorca i que precisament per això, després de caureInici página presoner, havia estat condemnat a mort i executat pels borgonyons vencedors.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gaucelm, Jaubert  (Perpinyà, 1375 - d 1434)  Pintor. Identificat per alguns amb l'anomenat mestre del Rosselló. L'any 1398 realitzà un tabernacle per a l'església de Sant Mateu de Perpinyà. És autor de diversos retaules per a les esglésies de Ribesaltes (1400), de Ceret (1422), de Bula d'Amunt (1426), així com del de Sant Joan Baptista (v 1428) a Évol, executat dins l'estil internacional sota influència de Lluís Borrassà, és una obra d'una gran qualitat i de colorisme refinat i forma un conjunt de tretze taules relacionades amb el sant, el Crist i la Verge.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaudí  (Reus, Baix Camp Barri de la ciutat, al nord-oest del centre urbà. Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Levi (1964-65), que preveia l'edificació de 8 ha per a 12.500 habitants. Hom n'inicià la construcció a la fi dels anys 1960. És ocupat per obrers qualificats i per empleats.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gaudí, Pasqual  Veure> Pascual i Gaudí, Pere Lluís.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Gaudí i CornetGaudí i Cornet, Antoni  (Reus o Riudoms, Baix Camp, 25/jun/1852 – Barcelona, 10/jun/1926)  Arquitecte. Principal exponent del modernisme arquitectònic. Es va formar en l'ambient del romanticisme català, entusiasta de l'edat mitjana, i sota les influències de Riskin i Viollet-le-Duc. Després d'una primera etapa d'inquietuds cooperativistes i socials, començà a utilitzar elements àrabs, gòtics i barrocs. D'aquesta època (1883-1900) són la casa Vicens (1883-85), el palau Güell (1886-91), el palau episcopal d'Astorga (1887-93) i la casa dels Botines de Lleó (1891-93). A partir del 1900 s'afirmà l'originalitat del seu llenguatge, amb la seva concepció global de l'arquitectura com l'íntima integració entre l'estructura i la decoració, l'harmonia entre interior i exterior, incorporant, alInici página mateix temps, tot tipus d'arts aplicades. Tot aixó unit a un profund coneixement tècnic i a un gran rigor professional, com es veu en les seves originals solucions tècniques. Algunes de les obres...  Segueix... 

Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. (Antoni Gaudí i Cornet)

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gaumés, torre d'en  (Alaior, Menorca Veure> Torre d'en Gaumés, sa.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gauna, Felip de  (València ?, s XVI – s XVII)  Escriptor. Deixà en manuscrit una Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, que fou publicada en dos volums, el 1926, per l'Acció Bibliogràfica Valenciana.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gausa  (Sagunt, Camp de Morvedre Partida i caseria. És un antiquíssim nucli de població, probablement una vil·la romana, i fou un nucli de poblament morisc. La font de Gausa rega una part de la partida. Té una petita capella.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gausac  (Viella, Vall d'Aran Poble (994 m alt), situat a l'extrem nord-est de la plana de Viella. L'església parroquial (Sant Martí), gòtica, té un notable campanar vuitavat; conserva una talla d'un Crist, el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànica. A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc. Formava un municipi independent fins al 1970. L'antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Pèr.

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gausac, vall de  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Antic nom de la vall de Sant Medir.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGausachs i Armengol, Josep  (Barcelona, 1891 - Santo Domingo, República Dominicana, 1959)  Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja. Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l'escola de Belles Arts de la capital. Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L'originalitat de les formes i la força del colorit l'emparenten amb el fauvisme.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gausbert I d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s IX – 931)  Comte d'Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d'Ermengarda. Es casà amb Trudegarda. Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l'any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall -bisbes d'Elna- i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-. Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l'any 924; una inscripció de l'església de Sant Martí d'Empúries l'anomenà heroi triomfant. A la seva mort fou succeït pel seu fill Jofre I.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gaüses  (Vilopriu, Baix Empordà)  Poble, a l'oest del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Era del comtat d'Empúries.

108 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGausfred I d'Empúries-Rosselló  (Catalunya Nord, s X – 991)  Comte d'Empúries-Rosselló. Únic fill i successor de Gausbert I. Tingué un llarg i pacífic govern, torbat només per les incursions dels pirates sarraïns, que l'obligaren a traslladar la capital a Castelló d'Empúries. Fou el primer comte català que encunyà moneda prescindint del nom del rei de França. Féu copioses donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, que des d'aleshores entrà en el seu període d'esplendor. Instituí hereus els seus fills Hug i Guislabert, que preferiren repartir-se el govern territorialment i senyorejar el primer sobre Empúries i el segon sobre el Rosselló. Des d'aleshores els dos comtats apareixeran separats, per bé que associats en diversos aspectes tributaris i de mútua assistència. La seva muller és deia Adelaida.

109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gausfred II de Rosselló  Veure> Jofre II de Rosselló.

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gausfred III de Rosselló  Veure> Jofre III de Rosselló.

Anar a:    Garro ]    [ Garu ]    [ Gase ]    [ Gasso ]    [ Gat ]    [ Gaudi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -