A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gelpi ]    [ Gener i ]    [ Genes ]    [ Genove ]    [ Gerh ]    [ Gerp ]

Cada llengua que es perd és una visió de l'home i del món que desapareix. (Octavio Paz Lozano)

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelpí i Blanco, Joan  (Barcelona, 1881 - 1971)  Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre. Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelpí i Ferro, Gil  (Tossa, Selva, 1822 - l'Havana, Cuba, 1890)  Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860). El 1864 passà a Cuba i treballà al diari "La Prensa" de l'Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari "La Constancia". Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar... (1871), Los autonomistas de Cuba... (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGelpí i Jofre, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1851 – Barcelona, 1937)  Metge. Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín. S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883. És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión (1885) i Higiene en la vista... (1892). Fou el pare de Joan Gelpí i Blanco.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gelpí i Vintró, Enric  (Barcelona, 1936 - )  Escultor i gravador. Pràcticament autodidacte. Es presentà el 1960 a l'Ateneu Barcelonès. Ha fet diverses exposicions a Barcelona i ha participat en exposicions col·lectives a Montecarlo i Sardenya. Amb expressivitat i esquematització de les formes, ha conreat especialment l'escultura animalista i molt concretament la dels ocells nocturns. Són molt coneguts els calendaris que edità des del 1970, il·lustrats amb dibuixos d'animals del país.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Geltrú, Jaume de la  (Catalunya, s XV)  Frare santjoanista. Fou prior de Catalunya. Ocupà el càrrec de lloctinent, a l'illa de Rodes, del famós mestre català de l'orde, Pere Ramon Sacosta (1466).

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Geltrú, la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Antic nucli i sector oriental de la ciutat, inclòs en l'antic terme del castell de la Geltrú, el qual, amb l'església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d'aspecte rural, separat de l'antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió). L'actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l'edifici anterior el retaule barroc de l'altar major (1675). El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l'ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes. Els Santjust vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles. La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGémenes  (Centelles, Osona Veure> Sant Pau de Gémenes.

7 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gémenes, estanys  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Circ lacustre de la vall de Boí, dins l'antic mun. de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloformo, format per l'estany Gémena de Dalt (2.270 m alt) i l'estany Gémena de Baix (2.229 m); l'immissari, que prové dels estanys Gelats, i l'emissari (barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l'esquerra) neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d'aigua.

8 CATALUNYA - POLÍTICA

Gendarmes d'en Garriga, els  (Empordà, s XIX)  Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès. Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I al Principat.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gené i Guerrero, Marc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1974 - )  Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3. Posteriorment, guanyà el campionat de superfórmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan. Debutà a la fórmula 1 l'any 1999 amb l'equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l'equip Williams com a pilot de proves.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Guerau  (Barcelona, v 1369 - v 1408/11)  Pintor. Treballà al taller de Lluís Borrassà. Autor del retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel (1401) a la seu de Barcelona, i potser també del retaule de fra Bonifaci Ferrer, actualment a València. L'any 1407 contractà el retaule major de la seu de Monreale (Sicília), i entre el 1406 i el 1409 treballà en el retaule del monestir de Santes Creus, iniciat per Pere Serra i acabat per Borrassà.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGener, Jaume  (Cabra del Camp ?, Alt Camp, s XV - s XVI)  Lul·lista. Deixeble i amic íntim de Pere Daguí. Monjo de Santes Creus, actuà editorialment a Barcelona i a València. A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium, esdevingué la seva obra més important (Ars metaphysicalis, 1506) acabada a València amb la col·laboració intel·lectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians. En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lul·listes de Barcelona i Mallorca Joan Baró, Gregori Genovard, Jaume d'Olesa i Nicolau de Pacs. Intentà un retorn a l'autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Jaume  (Catalunya, s XIII - Santes Creus ?, Alt Camp, s XIII)  Abat perpetu de Santes Creus (1275-?). Havia estat catedràtic a València. En 1285 fou un dels alts personatges de l'Església que assistiren el rei Pere II el Gran en la seva última malaltia.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Joan  (Catalunya, s XIV)  Camarlenc del príncep Joan, futur rei Joan I. El 1379 gestionà per al seu senyor la dispensa per parentiu de cara al matrimoni amb Violant de Bar. Fou a Barcelona el gran reformador del príncep, resident en general a Girona, dels esdeveniments de la cort de Pere III. Fou suspès del seu càrrec el 1385, quan el rei Pere III destituí alguns dels homes de confiança del seu fill.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Joan Baptista  (Balaguer, Noguera, 1711 – Roma, Itàlia, 1781)  Filòsof i teòleg. Jesuïta (1726). Professor a Gandia i a Girona. Se n'anà a Itàlia abans de l'expulsió de l'orde. Mantingué correspondència amb Maians i amb Finestres. Va escriure les obres Theologia dogmatico-scholastica (1767-77, en sis volums) i Scholastica vindicata (1766).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGener, Pere  (Barcelona, s XV - s XVI)  Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784)  Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pompeu Gener i BabotGener i Babot, Pompeu  (Barcelona, 1848 – 1920)  Escriptor i pensador. Es doctorà en farmàcia a Madrid (1875) i en medicina a París (1878). Viatjà per Europa, Àsia i Àfrica. El 1880 va publicar a París La Mort i el Diable, amb pròleg del positivista Émile Littré. Bohemi i extravertit, conegut per Peius, va assolir una gran popularitat a la Barcelona de la fi del s XIX i començament del XX i va protagonitzar un copiós anecdotari. Concorregué assíduament a les tertúlies d'Els Quatre Gats. D'idees republicanes i catalanistes, va escriure a "L'Avenç", "Joventut" (1900-06), etc. Publicà obres de rigor i qualitat desigual, com: Coses d'en Peius (1890), Los cent consells del Consell de Cent (1891, assaig humorístic), Literaturas malsanas (1894), El Caso Clarín (1894), Dones de cor (1907, novel·la), L'agència d'informes comercials (1905, peça còmica), Doctor Stumper (1909, comèdia), Pensant i rient (1911, assaig). Divulgà el pensament de Nietzsche i Renan.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Batet, Josep  (l'Arboç, Baix Penedès, 1831 - 1900)  Industrial. Establert a l'illa de Cuba, on creà una plantació de tabac a la província de San Juan y Martínez, anomenada El Hoyo de Monterrey. La seva figura és considerada una de les més representatives de l'indiano. La producció dels seus tabacs s'acredità aviat amb la marca de la seva fàbrica, que anomenà La Escepción. El 1873 publicà un Proyecto para resolver la grave cuestión económica de la isla de Cuba i n'envià un exemplar al ministeri d'Ultramar.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGener i Bertran, Feliu  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVIII – s XIX)  Metge. Dirigí l'Academia de Medicina de Barcelona i fou catedràtic a Madrid.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Boïgues, Tomàs  (Calella, Maresme, 1787 – Matanzas, Cuba, 1835)  Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona. De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l'Havana (1822-23), on votà per la regència. El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l'abolició de l'esclavitut i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles. És autor de Bancos de los Estados Unidos.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Roca, Antoni  (Tàrrega, Urgell, 1780 – 1860)  Carmelità descalç. Fou prior dels convents de Manresa i Barcelona. És autor d'un Tratado de gramática castellana.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Roig, Modest  (Reus, Baix Camp, 1914 - Bata, Guinea Equatorial, 1983)  Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa. Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida. Residia a l'estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l'infant). Guanyà el premi Àfrica d'escultura.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gener i Solanes, Josep  (Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, s XIX)  Polític i economista. D'idees liberals, emigrà a França i s'establí a París, on va estudiar finances. En produir-se la revolta del 1832, va lluitar amb Espronceda i altres emigrats a les barricades de París. Indultat el 1833, va retornar a Espanya. Col·laborà a "El Propagador de la Libertad" (1835-38). Conspirà (1836) per proclamar la Constitució del 1812. Membre de la Unió Liberal, fou diputat a corts per Reus i director general de la Loteria i de la Casa de la Moneda. És autorInici página de Memorias sobre la reforma del sistema monetario (1861).

24 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Generación Consciente  (Alcoi, Alcoià, jun/1923 – València, 1928)  Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (1923-25) i després a València (1925-28). Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor. Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l'amor lliure. Posteriorment es convertí en "Estudios".

100 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

generalitat  (Catalunya-Aragó, s XIV - 1716)  Delegació permanent de les corts. Té l'origen en l'organisme en el qual l'any 1289 les Corts delegaren el mandat per a recaptar impostos durant un trienni i que es transformà en delegació permanent dins la segona meitat del s XIV, moment en que també fou conegut per Diputació del General. A principi del s XV, l'organisme financer de recaptació i d'administració d'impostos s'anà transformant a poc a poc en un òrgan de govern fins que esdevingué la institució cabdal del Principat. S'ocupà de la defensa, de vetllar pel respecte a les lleis de Catalunya, d'interpretar els acords de les Corts. Fins i tot, ocasionalment, en defensa de les Constitucions, dirigí la revolta dels catalans que s'enfrontaren al rei. El poder polític s'anà perdent arran de les reformes que hi introduí Ferran el Catòlic, fins que desaparegué del tot, i amb el poder, l'existència mateixa de la institució, quan Felip V signà el decret de Nova Planta el 16/gen/1716, pel qual la Generalitat fou substituïda per l'Audiència i les diputacions.

25 CATALUNYA - POLÍTICA

Generalitat de Catalunya (1931-39)  (Catalunya, abr/1931 - 1939)  Institució de govern. Té l'origen en l'organisme creat el s XIV. Instaurada la Segona República espanyola i d'acord amb l'Estatut de Catalunya, aprovat el set/1932, i l'Estatut Interior, aprovat pel Parlament de Catalunya, constituïen la Generalitat de Catalunya un president, el Parlament de Catalunya, el consell executiu de la Generalitat (format pels consellers i presidit pel mateix president) i, finalment, el Tribunal de Cassació, organisme judicial de la Generalitat. La Guerra Civil espanyola representà un nou obstacle a la normal existència de laInici página Generalitat, i el mes de feb/1939 les seves institucions passaren a l'exili. Després de l'afusellament del president Companys, la presidència fou ocupada amb caràcter interí pel president del Parlament, Josep Irla i, el 1954, els diputats del Parlament, reunits a Mèxic, elegiren president Josep Tarradellas, que mantingué viva la institució a l'exterior fins el 1977 en que fou restablerta per segona vegada.

101 CATALUNYA - POLÍTICA

Generalitat de Catalunya (1977- )  (Catalunya, oct/1977 - )  Institució política. Hereva de la Generalitat de Catalunya existent durant la Segona República, Fou recobrada amb la democràcia, després de les primeres eleccions generals de l'estat espanyol, la Generalitat de Catalunya fou restablerta per segona vegada. Redactat l'Estatut d'Autonomia (1979) i celebrades les eleccions al Parlament (1980), Jordi Pujol fou elegit cinquè president de la Generalitat de Catalunya restaurada i cent quinzè des de l'origen de la institució. Generalitat de Catalunya

26 CATALUNYA - ART

Façana del Palau de la Generalitat de CatalunyaGeneralitat de Catalunya, Palau de la  (Barcelona, s XV)  Edifici públic. El nucli primitiu estava format per unes construccions de l'antic barri jueu que els diputats ocuparen al començament del s. XV i adaptaren a les noves funcions. Des del 1416 les obres foren dirigides per Marc Safont, que l'any 1418 ja havia acabat la façana gòtica del carrer del Bisbe, decorada amb gòrgoles i un medalló de Sant Jordi de l'escultor Pere Joan. L'any 1425 Safont treballava en la construcció del pati gòtic, i entre el 1432 i el 1434 obrà la capella de Sant Jordi, ampliada posteriorment (1535). Pau Mateu i Tomàs Barsa construiren el pati dels Tarongers (v 1532-47), que Pere Ferrer amplià del 1570 al 1591. La façana principal, projectada per Pere Blai el 1596, és la millor mostra d'arquitectura renaixentista de Barcelona. El saló de Sant Jordi, del mateix arquitecte, fou decorat modernament, amb pintures noucentistes de Torres García (1913-18), cobertes després amb murals pompiers i recuperades posteriorment. L'arc neogòtic que uneix el palau amb les cases veïnes del carrer del Bisbe és obra de JoanInici página Rubió i Bellver (1928).

27 PAÍS VALENCIÀ - ART

Palau de la Generalitat ValencianaGeneralitat de València, Palau de la  (València, 1421)  Edifici públic. Iniciat en estil gòtic, la seva total construcció no es dugué a terme fins al final del s XVI, ja en estil renaixentista. La porta i els finestrals de la façana foren construïts per Pere Compte i Joan Guiverro entre els anys 1481 i 1541. La gran torre fou projectada pel mestre Montano el 1518, i les obres de construcció duraren quasi tres quarts de segle. Des del pati, una porta amb arc polilobulat dóna accès a la sala Daurada, amb teginats de Genís Linares (1534-35). A la planta superior hi ha l'oratori, amb un retaule del 1607, i la sala de Corts, amb teginats també de Linares (1540) i una galeria de Gaspar Gregori (1563-66). L'edifici fou ampliat l'any 1952 seguint l'estil de les construccions anteriors.

28 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Generalitat Valenciana  (País Valencià, s XIV - )  Organisme de govern. Fins al s XVIII, l'origen, l'evolució, les atribucions i el final de la Generalitat Valenciana, que al s XIV fou coneguda com a Diputació del Regne, foren molt semblants als de la Generalitat de Catalunya. Actualment és també l'òrgan de govern autònom de l'anomenada Comunitat Valenciana, que tornà a tenir vigència a partir del 1982, després d'haver entrat en vigor l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, d'acord amb el qual componen la Generalitat Valenciana les Corts Valencianes, l'òrgan legislatiu i de control polític, el president i el Govern valencià. El primer president de la Generalitat Valenciana de l'epoca moderna fou Joan Lerma, al qual succeí Eduardo Zaplana (1995) i des de llavors han estat sempre presidents del Partit Popular.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes  (Manresa, Bages, s XVII - s XVIII)  Família de tallistes, iniciada per Joan Generes.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Francesc  (Catalunya, s XVII)  Tallista. Fill de Joan Generes i germà de Lluís i de Josep. Autor d'un retaule a Gavà (1678). Fou un dels escultors que l'any 1679 sol·licitaren la creació a Barcelona d'un gremi que agrupés únicament el mestres d'aquest art.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGeneres, Joan  (Manresa, Bages, s XVII – 1684)  Tallista. Iniciador de la família d'escultors. És documentat des del 1620, any en què contractà el retaule de Sant Agustí (1621) i el de Sant Bartomeu (1629), ambdós per a la seu manresana. Fills seus foren Francesc, Lluís i Josep Generes.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Josep  (Manresa, Bages, s XVII)  Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Lluís. Treballà des del 1641 en diversos retaules a Manresa i la seva rodalia. L'any 1670 intervingué, juntament amb Domènec Rovira i Joan Grau, en la construcció del d'Esparreguera.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Generes, Lluís  (Manresa, Bages, s XVII – Perpinyà, 1710)  Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep. Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tramulles (1656). Esdevingué l'escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents. Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l'Assumpció de Vingrau (1681-82). El seu estil és d'un barroquisme contingut, fruit més d'un retardament estètic que d'una actitud conscient.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genescà i Coromines, Antoni  (Ripoll, Ripollès, 1849 - Sabadell, Vallès Occidental, 1927)  Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira. Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l'estat espanyol. Traduí obres tècniques de l'anglès i de l'italià. Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima. Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGenescà i Rovira, Llorenç  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1874)  Mecànic. Pare d'Antoni Genescà i Coromines. Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l'estat. Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Genessies  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Masia, al nord de Gavadà, on el 1584 fou construïda la torre de Genessies. És dominada a l'oest per la mola de Genessies (712 m alt), al sud pel coll de Fatxes, termenal dels municipis de Tivissa (Ribera d'Ebre) i Vandellòs.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genevoix, Maurice  (Decize, França, 1890 - Xàbia, Marina Alta, 1980)  Escriptor. Greument ferit a la Primera Guerra Mundial (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra. Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de naturalisme optimista; també és autor d'un cicle animalístic. Ingressà en l'Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu (1958-73).

38 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Genio de la Libertad, El  (Palma de Mallorca, 1/set/1839 - 19/ago/1857)  Periòdic de la tarda. Òrgan del partit liberal progressista de Mallorca, que fou publicat amb diverses interrupcions. Era propietat de Pere Josep Gelabert i Llabrés. Fou succeït pel diari "El Isleño".

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genís i Aguilar, Martí  (Vic, Osona, 21/jun/1847 – 10/des/1932)  Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d'història natural i fisiologia a l'institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l'Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l'amor, la família i la religió: Guspires d'una llarInici página (1919), Estampes de l'Esbart (1933) i l'antologia La garba muntanyesa (1879). Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L'espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX. També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genís i Bech, Salvador  (la Jonquera, Alt Empordà, 1841 - Pineda, Maresme, 1919)  Mestre i escriptor. Col·laborà a "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Veu de Catalunya". Publicà El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana (1869, deu edicions fins al 1925), Lectura bilingüe (1900) i Vocabulari català-castellà (1910).

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Genó  (Aitona, Segrià Poblat del període del bronze final. Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya. Està situat sobre un tossal d'erola plana, de forma el·lipsoïdal, delimitat per pendents abruptes. Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d'uns 40 m2, s'adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l'erola i s'obren a un espai central lliure de construccions. La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d'aquest petit grup d'agricultors i ramaders del s XI aC.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gènova  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Poble i nucli residencial, al vessant oriental de la serra de na Burguesa, a ponent de la ciutat. Es formà en el decurs del s XIX; depengué de la vicaria i santuari de la Bonanova fins al 1860, que fou construïda l'actual església (Sant Salvador), erigida en parròquia el 1911. Prop seu hi ha les coves de Gènova, d'origen càrstic, descobertes el 1906 i obertes al públic el 1945.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaGènova, guerres contra  (Gènova, Itàlia, 1323 – finals s XV)  Enfrontaments entre la corona catalano- aragonesa i la república marinera de Gènova, degut a l'expansió que la primera havia assolit en els darrers anys del regnat de Jaume II de Catalunya-Aragó. Els genovesos, que sempre havien estat enemics d'aquells que els podien fer la competència en la pràctica del comerç, ho havien de ser dels catalans, els quals trobaven en tots els mercats. Aquesta competència comercial i els mateixos afanys imperialistes de l'un i l'altra bàndol donarien lloc a una rivalitat que duraria quasi dos segles. La causa fonamental que transformà aquesta rivalitat en guerra declarada fou la conquesta de Sardenya per part de Jaume II, atès que Gènova tenia grans interessos a l'illa. La primera guerra entre Catalunya i Gènova es produí...  Segueix... 

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gènova, illa de  (Tortosa, Baix Ebre Illa de l'Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries. El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l'ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l'illa al capítol de San Lorenzo de Gènova. L'any següent els genovesos donaren a llur catedral l'altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l'illa al capítol de Gènova. El capítol genovès poblà l'illa i hi fou creada la parròquia de Gènova. A la fi de l'edat mitjana l'illa restà unida a la vora dreta de l'Ebre.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gènova, pacte de  (Génova, Itàlia, 20/jun/1705)  Tractat entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i d'Aimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe. Aquest tractat segellava l'aliança de Catalunya amb Anglaterra pel qual aquesta nació es comprometia a desembarcar tropes per secundar l'alçament català a favor del rei-arxiduc Carles III. Anglaterra es comprometia a fer respectar en tot cas les constitucions i les lleis de Catalunya.

46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaGènova, pedrera de  (Mallorca Terme de l'illa, on els anys 1960, en l'explotació d'una pedrera, es localitzaren els reompliments d'un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus. Trobades per B. Angel el 1962 i conservades al Col·legi de La Salle, les classificà com a M. balearicus. Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l'Académie des Sciences de París, M. Crusafont i B. Angel, establiren una nova espècie anomenada M. batei, una espècie intermèdia entre M. kopperi, del Pliocè superior i inici del Pleistocè inferior, i M. balearicus, l'espècie més moderna del Plistocè mitjà.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Genovard, Gregori  (Illes Balears, s XV – 1533)  Lul·lista. Canonge de la seu de Mallorca. Amb Isabel Sifre fundà el col·legi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lul·liana i després rector de l'estudi general de Mallorca. En contacte amb els cercles lul·lians de València i Barcelona, encarregà i finançà l'edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull (1521). Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per qüestions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el 1520, als quals donà una informació detallada de la situació política en totes dues ciutats a l'inici de les guerres de les Germanies.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genovart i Llopis, Jaume  (Barcelona, 1941 - 1994)  Pintor. De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l'any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament. Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies, això és, la delimitació d'uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genover, Antoni  (Empordà, s XVII)  Eclesiàstic i gramàtic. Mestre de llatí a Girona. És autor del tractat Sensus Erasmiani... gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l'edició cinccentista de Pau Llorens de laInici página sintaxi d'Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genover, Fèlix  (Vilanant, Alt Empordà, s XVII - Poblet o Barcelona, v 1748)  Catedràtic de teologia a Lleida, prior de les Franqueses i abat de Poblet (1729-32). Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam (Cervera 1732) i un tractat contra la tortura.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Genover i Carreras, Ramon  (Serinyà, Pla de l'Estany, 1854 – Vic, Osona, 1928)  Religiós del Cor de Maria. Fou un lingüista extraordinari, la qual cosa li permeté de fer tasca d'apostolat en diversos països d'Europa i Amèrica. Fundà cases del seu orde a Anglaterra, Alemanya i Itàlia. És autor de diversos escrits i fundador al Brasil de la revista "Ave María".

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraGenovés  (Costera Municipi: 15,16 km2, 120 m alt, 2.832 hab (2014), (ort trad: Algenovés). Situat al pla de Xàtiva, a la dreta del riu d'Albaida, a l'est de Xàtiva. El relleu és accidentat, al sud per la serra de la Creu, contrafort nord de la serra Grossa, amb algunes hectàrees de pins. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu, principalment conreus de taronger, a més d'arròs i d'hortalisses, alimentat amb aigua del riu d'Albaida a través de la sèquia del Puig; al secà hi ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l'agricultura. Hi es tradicional, a més, la fabricació d'espardenyes. Pedreres de guix. La població tendeix a augmentar. El poble es troba al sector més pla, dominat per l'església parroquial de la Mare de Déu dels Dolors, barroca. El municipi comprèn també el poble d'Alboi i alguns petits enclavaments dins el terme de Xàtiva. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament - Club Bàsquet

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Genovès, Bartomeu  (Illes Balears, s XIV)  Visionari. Seguidor i admirador d'Arnau de Vilanova. Profetitzà que l'Anticrist vindria el 1360, que s'acabarien els sagraments i que l'Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits. L'opuscle fou recollit i cremat per laInici página Inquisició (1376), per ordre de Nicolau Eimeric.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès, Francesc  (València, 1765 – Filipines, 1827)  Religiós dominicà. Destacà com a predicador. Alguns dels seus sermons foren publicats. Morí a les Filipines, on fou bisbe de Cebú des del 1825.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès, Joan  (València, 31/mai/1930 - )  Pintor. Format a Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d'or a l'Exposició d'Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica. Després d'una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu. La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d'Art Abstracte de Conca. El 1984 obtingué el Premi Nacional d'Arts Plàstiques.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès i Amorós, Vicent  (València, 1909 - 1988)  Historiador. Formà part d'Acció Cultural Valenciana i col·laborà a "Acció", "Mirador", "El Matí", etc. Doctorat el 1940, fou catedràtic d'institut. Especialitzat en la investigació de la història moderna i contemporània del País Valencià. Ha publicat Estancia en Valencia del rey don José I (1929), Repertori dels gravats de P.P. Moles (1931), El valencià Jaume Rasquín, governador del Plata al segle XVI (1930), Problemes motodològics de la historiografia valenciana (1939), Antología de Aparici y Guijarro (1940), San Vicente Ferrer en la política de su tiempo (1943), València i el mariscal Suchet (1953), València contra Napoleó (1967) i La junta superior gubernativa del Reino de Valencia en 1823. Membre del Centre de Cultura Valenciana (1932).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGenovès i Conejos, Gener  (València, 1846 – 1926)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Escriví poesia en català i en castellà. Els seus millors poemes són els de caràcter humorístic.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Genovès i Olmos, Eduard  (Xàbia, Marina Alta, 1882 - Burjassot, Horta, 1922)  Escriptor i eclesiàstic. Conreà la poesia (fou premiat amb la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat) i el teatre (Embajada de moros y cristianos, 1915). Confeccionà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l'any 1474 fins al 1910 (1911-14).

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Genseric  (França, v 390 – 477)  Rei dels vàndals (428-477). Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic. A partir del 445 ocupà permanenment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília, i el 455 saquejà Roma.

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gent Nova  (Badalona, Barcelonès, 3/des/1899 - 27/abr/1918)  Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista. Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal. Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc. La col·lecció completa la formen 854 números.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gento, estany de  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca. És d'origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L'aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella. El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.

62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaGeorgetown  (Menorca Nom donat a la població des Castell durant l'ocupació anglesa.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaGer  (Baixa Cerdanya Municipi: 33,38 km2, 1.135 m alt, 432 hab (2014). Situat a la solana, entre el puig Pedrós i el Segre, el qual rega la part sud del terme. El nord és muntanyós, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig i prats alpins, on hi ha el llac de Guils. Ramaderia bovina (que aprofita els prats de regadiu), porcina, ovina i equina, complementada darrerament per l'agricultura de regadiu (cereals, farratges, patates i arbres fruiters), gràcies a la sèquia de Cerdanya, i petites indústries manufactureres de la fusta i de l'alimentació. El poble es troba sota un turó, s'hi

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerb  (Os de Balaguer, Noguera Poble (613 m alt) i antic terme, separat del sector principal del terme pels de les Avellanes i Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l'antic castell de Gerb. Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d'Urgell pels volts del 1082 per fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat. El 1106 els comtes el cediren en alou a l'església de Santa Maria de Solsona. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerber, estany  (Pallars Sobirà Estany d'origen glacial (2.270 m alt) (o de Sant Gerber), a la capçalera de la vall d'Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saburedo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles. Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGerbet, Philippe  (Poligny, França, 1798 – Perpinyà, 1864)  Bisbe de Perpinyà (1854-64). S'orientà cap un conservadorisme creixent, com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent (1860).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gerhard i Ottenwaelder, Carles  (Valls, Alt Camp, 1899 – Mèxic, 1976)  Polític. Germà de Robert. Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista. El 1939 s'exilià a Mèxic.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Robert Gerhard i OttenwaelderGerhard i Ottenwaelder, Robert  (Valls, Alt Camp, 25/set/1896 - Cambridge, Anglaterra, 5/gen/1970)  Músic. Deixeble de Pedrell i de Granados (a Barcelona) i de Schönberg (a Viena i a Berlín), d'aquest aprengué la tècnica atonal dodecafònica, de la qual fou l'introductor i principal representant a Espanya. Interessat en la música hispànica antiga, bé que allunyat del nacionalisme musical, a partir del 1931 fou nomenat professor de música de l'escola normal de la Generalitat catalana. El 1939 s'exilià a Gran Bretanya, on col·laborà en la secció de música del King's College. De la seva producció inicial destaca L'infantament meravellós de Scheherezade (1918), per a veu i piano, i el ballet Ariel (1936), que comptà amb la col·laboració de J.V. Foix i Joan Miró. A la postguerra passà per una etapa d'orientació hispànica, sense renunciar a les novetats tècniques (Don Quijote, 1940; Sinfonía homenaje a Pedrell, 1941; Alegrías, 1942; Seis tonadillas, 1943)...  Segueix... 

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Geriberga  (Catalunya, s XI)  Germana d'Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger. Es casà amb el vescomte Miró Guillem d'Urgell. De l'enllaç va néixer el següent vescomte Ramon Miró d'Urgell.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Geribert  (Barcelona ?, s X – s XI)  Vescomte de Barcelona (985-990). Fill segon del vescomte Guitard. Es casà amb Ermengarda, filla del comte Borrell II. L'hereu del vescomtat fou el seu germà Udalard I, que fouInici página fet presoner per al-Mansur (985). Durant el seu captiveri a Còrdova (cinc anys), Geribert exercí la funció vescomtal. El 1011 pladejà, en va, amb Sant Cugat, la possessió d'Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert. Tingué tres fills: Mir Geribert, Guisla i Folc.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Germà i Subirà, Magí  (Bercelona, 1805 – Lleida, 1842)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Lleida, escriví composicions religioses, entre les quals un Salm, per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions.

72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Germana de Foix  (França, 1488 - Llíria, Camp de Túria, 1537)  Reina de Catalunya-Aragó (1506-16) i vescomtessa de Castellbó. Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i neboda de Lluís XII de França. El 1506 es va casar amb el seu oncle Ferran II el Catòlic a Dueñas (Castella). En virtut d'aquest matrimoni, concertat en el tractat de Blois (1505), Ferran II pretenia, d'una banda, estrenyer les relacions diplomàtiques amb França i, d'altra, evitar que els territoris de la corona catalano-aragonesa fossin heretats per la casa d'Àustria. A canvi, Lluís XII cedí a Germana els seus drets sobre Nàpols. Aquests designis no pogueren acomplir-se, en morir l'infant Joan poc després de nèixer (1509). En les absències del seu marit fou lloctinent general de Catalunya, València i Aragó, i presidí les Corts generals de Montsó (1512) i les aragoneses de Calataiud (1515). Vídua de Ferran, es casà amb Joan de Brandemburg (1519) i el 1523 fou nomenada per l'emperador Carles virreina de València, on dirigí la repressió subsegüent a la revolta de les Germanies, fins al des/1524, en que promulgà un indult, primer document oficial redactat a València en llengua castellana. El 1526, novament vídua, es va casar amb Ferran, duc de Calàbria, fill de Frederic II de Nàpols.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Germanells, els  (Massamagrell / Rafelbunyol, Horta)  Parell de turons molt pròxims i d'altitud similar, entreInici página els dos termes, que formen part de l'arc de petites elevacions que tanquen per ponent l'horta de

74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Germanies, les  (Catalunya-Aragó, 1519 – 1523)  Alçament que es produí a la corona Catalano-aragonesa, especialment als regnes de València i de Mallorca. Els revoltats -dits agermanats-, membres en un principi de la burgesia urbana, pretenien desplaçar la noblesa del poder i reclamaven fonamentalment més participació en el govern municipal i l'abolició dels impostos. En un context conjuntural que afavoria la revolta, en el qual destaquen, entre altres factors, la crisi d'autoritat i l'augment de la pressió fiscal de la corona, l'increment demogràfic de les ciutats, la força expansiva dels gremis, l'augment del preu dels cereals i la carestia que aixó comportà, etc, el conflicte es radicalitzà a València i a Mallorca quan els camperols s'incorporaren a la rebel·lió i constituïren veritables exèrcits que s'enfrontaren a les tropes del rei. Els combats generaren milers de morts i la repressió consegüent, un cop sufocada la revolta, comportà execucions i confiscacions de béns. El fracàs de la temptativa representà, en definitiva, el triomf de la noblesa i, sobretot, l'enfortiment de la monarquia. A València els seus promotors foren Joan Llorenç i Vicent Peris, mentre que el moviment camperol fou dirigit per Verntallat, a Catalunya, i la mítica figura de l'Encobert, a València. A Mallorca els seus líders foren Joan Crespí i Joanot Colom.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Germans, Església dels  (Girona, 1868 - )  Branca de l'Església Evangèlica. Fundada per Marina Gay i Tibau. Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l'ensenyament d'infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui. Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l'Associación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l'evangelització i prestar una atenció particular a l'obra social.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGermes, Joan  (Barcelona, s XVII)  Religiós. És autor d'alguns escrits de caràcter teològic.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Germinabit  (Montserrat, Bages, mai/1949 – )  Revista. Òrgan de la Unió Escolania de Montserrat. Del 1956 al 1959 un nou equip li donà un aire més cultural i menys musical i tingué algunes col·laboracions d'escriptors importants. Després del número d'ago-set/1959, dedicat a Carles Riba, retornà al seu caràcter inicial, i l'equip de redacció es féu càrrec de la nova revista "Serra d'Or".

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Germinal  (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1925)  Setmanari àcrata. S'autodenominà socialista. Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran (1916) i per Joan Galobart (1923). El 1925 adoptà la denominació de "Fructidor", i finalment (1932-34; 1937-38) la de "Vertical".

79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gerolda  (Sicília, Itàlia, s XIII - s XIV)  Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d'Agosta. En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat. El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure's afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III tractarien Napolió més generosament. Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gerona  (Girona, Gironès Antiga forma i nom castellà de la ciutat, utilitzat fins a mitjan s XX.

81 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Geronès, Lo  (Girona, 7/abr/1894 - 16/feb/1909)  Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona. Dirigit primer per Frederic Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó. Hi col·laboraren, entreInici página d'altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerp  (Os de Balaguer, Noguera Veure> Gerb.

83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Gerra, orde de la  (Catalunya, 1413)  Orde (o de l'Assutzena). Instituït per Ferran I de Catalunya-Aragó. La divisa fou una gerra d'assutzenes ressaltada d'un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l'Antiga. Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerri, monestir de  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri), fundada pel prevere Espanell l'any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s'han conservat. L'església, consagrada el 25/set/1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l'església, i el campanar té espadanya de tres pisos. La vida monacal a Gerri, d'una gran vitalitat fins al s XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s'extingí l'any 1835.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gerri, pic de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Cim (2.858 m alt) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al nord, i de la Noguera de Tor, al sud. Afluent d'aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri, que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràGerri de la Sal  (Pallars Sobirà Municipi: 129,4 km2, 591 m alt, 361 hab (2014), també conegut amb el nom artificiós de Baix Pallars, creat el 1969 amb l'annexió dels termes de Peramea, Montcortés de Pallars i Baén. Situat en una cubeta, a la vora de la Noguera Pallaresa, al sud de Sort. Té tres unitats geogràfiques diferenciades: la zona de Baén (al marge esquerra del riu), la vall principal de la Noguera Pallaresa i el pla de Corts (enlairat al marge dret del riu). Cultius de cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i ovina. Pedreres de guix. Fins al finals del s. XX fou moltInici página destacada la producció de sal. El sector serveis té força importància, per la gran quantitat d'atractius turístics. El poble s'originà al voltant del monestir benedicti de Gerri. Al terme també hi ha els poblets de Bresca, Useu, Buseu i Ancs. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gerson, Leví ben  (Perpinyà, 1370 – s XV)  Rabí. Destacà com a metge i filòsof.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gerson, Salomó ben  (Perpinyà, 1250 – 1290)  Rabí. És autor de l'obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gerunda  (Girona, Gironès Ciutat romana corresponent a l'actual Girona. Formava part de la província Tarraconense.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ges, el  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble (1.153 m alt), damunt un contrafort septentrional del Cadí. Fou de la jurisdicció del capítol d'Urgell.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ges, riu  (Ripollès)  Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt; recull, a Sant Pere de Torelló, per l'esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu col·lector a Torelló.

92 CATALUNYA - EMPRESA

GESA  Sigla de Gas i Electricitat SA.

103 EUROPA - BIOGRAFIA

Gesaleic  (França, s V - Àfrica ?, 511)  Rei visigot (507-510). Fill natural i successor d'Alaric II, però, atacat alhora, pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona. Poc temps després, les tropes de Teodoric el feren fugir al regne càndal del nord d'Àfrica. Morí quan intentava de recuperar novament el tron amb l'ajut delsInici página vàndals.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gessa  (Salardú, Vall d'Aran Poble (1.232 m alt) (ant: Guixa), situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilla. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica. Fou municipi independent fins el 1968. L'antic terme comprenia, a més, el santuari de Sant Martin de Corilla i l'enclavat de Varimanha. Tenia condomini a la Mancomunitat dels Cinc Pobles. Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gessa, serra de la  (Llitera Alineació subpirinenca de la comarca, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s'estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga. Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d'amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt.

95 CATALUNYA - LITERATURA

Gesta Comitum Barcinonensium et Regum Aragonum  (Ripoll, Ripollès, a 1127)  Crónica anònima del comtes de Barcelona escrita en llatí a l'escola historiogràfica de Ripoll. Iniciada sota els auspicis de Ramon Berenguer IV, va quedar enllestida en temps de Jaume I el Conqueridor. Entre el 1267 i el 1283 en fou feta la versió catalana. Entre el 1303 i el 1314 es féu l'anomenada edició llatina definitiva, que comprèn fins a la fi del s XIII.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGestalgar  (Serrans Veure> Xestalgar.

97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Getsemaní  (Baells, Llitera Granja, pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, prop de Sorita de Llitera.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Geumar  (Puig-reig, Berguedà Veure> Soler de Geumar, el (ort ant: Jaumar).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ghilloni i Molera, Alexandre  (Barcelona, 1860 – 1948)  Escultor. Treballà amb Fuixà i Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot. Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya. Ensenyà a Llotja (1915-45).

Anar a:    Gelpi ]    [ Gener i ]    [ Genes ]    [ Genove ]    [ Gerh ]    [ Gerp ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -