A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gost ]    [ Gox ]    [ Gracia ]    [ Grae ]    [ Gram ]    [ Gran F ]

A partir d'ara... No toleris que les coses belles et passin desapercebudes. (Isabel-Clara Simó i Monllor)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gost, riu de  (Anoia Afluent dretà de la riera de Carme, que neix als vessants orientals de la serra d'Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt; el castell d'aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gost i Bordas, Enric  (Barcelona, 1905 - )  Escriptor. A partir del 1955 ha anat publicant comèdies còmiques, com les titulades Tres cartes de París (1957) i L'amor quan és amor... (1958). També és autor de la rondalla escènica per a infants La besada de la reina.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gosta, torre de na  (Santanyí, Mallorca Oriental Antiga torre de defensa (o des cap de ses Salines), de la costa meridional, prop del cap de ses Salines.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGostemps, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Funcionari reial i poeta. Adreçà un poema o dictat al rei Pere III el Cerimoniós, que el 1355 es trobava a Sardenya, exposant-li els desigs dels seus súbdits de veure aviat la seva tornada. El mateix monarca escriví una contestació en vers. Els dos textos, dels quals existeix referència clara, s'han perdut.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Got, Raül  (Perpinyà, 1900 – 1955)  Esportista. Fou campió de França de rugby de quinze (1921) amb la Unió Esportiva Perpinyanesa. Fou un dels més destacats tres quarts ala del rugby francès.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Got i Anguera, Josep  (Reus, Baix Camp, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1903)  Autor teatral. Residí des del 1884 a Sabadell. És autor de nombroses obres teatrals, estrenades del 1886 al 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre altres, Enredos (1886), Muralla de ferro (1888), La bogeria i altres comèdies (1926), etc.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gotarra, riera de  (Gironès Riera de la comarca, afluent per l'esquerra de l'Onyar, que neix al massís de les Gavarres, dins el terme de Llagostera, i que després de drenar els termes de Cassà de la Selva i de Sant Andreu Salou desemboca al seu col·lector, dins el de Campllong.

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gotarta  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Poble (1.195 m alt), situat a l'interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, damunt el Pont de Suert. De l'església parroquial (Santa Cecília) depèn la d'Iguerri. A mitjan s XIX formava un municipi.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gotmar  (Port de Pollença, Mallorca Septentrional)  Possessió i actual urbanització, a l'est de la vall de Bóquer.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGotmar  (Catalunya, s IX - v 901)  Eclesiàstic. Bisbe de Vic. Col·laborà en la tasca de repoblació del comte Guifré i a la restauració eclesiàstica de la comarca ausetana. Un cop restaurada la diòcesi vigatana, fou consagrat bisbe per Teodard, metropolità de Narbona. El 887 consagrà el monestir de Sant Joan de les Abadesses, que governà durant la minoritat de la futura abadessa Emma i, l'any següent, el de Santa Maria de Ripoll. Aquell mateix any, juntament amb el bisbe de Barcelona Frodoí i amb Esclua, l'usurpador del bisbat d'Urgell, consagrà bisbe de Girona Ermemir, candidat del comte Sunyer II d'Empúries, enfront del narbonès proposat per Teodard. Acudí al concili de Port (890), convocat per Teodard, a fi de liquidar la subversió d'Esclua i el comte Sunyer II i es retractà de la seva participació en la consagració anticanònica d'Ermemir. El mateix any presidí, juntament amb el comte Guifre, la consagració de Sant Pere de Ripoll.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gotmar  (Catalunya, a 939 – v 954)  Cronista eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (936-954). Hom l'identifica amb l'abat homònim del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aconseguí de Lluís IV la meitat, si més no, dels preceptes coneguts que el rei franc donà a Catalunya. Va escriure una curta relació històrica sobre la successió dels reis francs, de Clodoveu al contemporani Lluís d'Ultramar (939-940); i després la dedicà al fill del califa Abd al-Rahman III, al-Hakem.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gou i Solà, Joaquim  (Figueres, Alt Empordà, 1850 – Catalunya, s XIX)  Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goula i Catarineu, Ermengol  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 – Barcelona, 1921)  Actor i director teatral. Debutà, a disset anys, al teatre del Circ Barcelonès. En el teatre en català debutà el 1865 al teatre Romea amb l'obra La creu de Plata, de F.P. Briz. Interpretà obres com Els tres tombs, Cura de moro, El guant del degollat, etc. El 1913, a setanta anys, encara treballà al sainet Les bodes d'en Ciril·lo, i el 1917 participà a l'estrena al teatre Victòria de l'Auca del senyor Esteve. Els últims anys dirigí l'Escola deInici página Declamació del Coliseu de Pompeia (Gràcia). Es retirà el 1919.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goula i Soley, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 - Buenos Aires, Argentina, 1917)  Compositor i director d'orquestra. Va dirigir l'orquestra de l'Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d'orquestra a Europa i Amèrica. Com a professor de cant, va formar al tenor Viñas i altres cantants famosos. A partir del 1895 va viure a l'Argentina, on fundà i dirigí un conservatori. Compongué l'opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gouzy, Marcel  (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló, 1908 - )  Poeta en francès. Ha publicat Primavères (1927), Ce village oú meurent les fontaines (1968), Clariana (1971) i Ces joies que l'on appelle intérieures (1974). Ha col·laborat a nombroses revistes, com "Les Marges", "Ars Carminia" i "Tramontane".

16 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Govern Balear  (Illes Balears, s XX - )  Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l'estatut d'autonomia. És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu. La seu és a Palma de Mallorca.

17 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Govern Valencià  (País Valencià, 1982 - )  Òrgan col·legiat. Ostenta la potestat executiva i reglamentària del País Valencià, referent a les matèries concretades a l'estatut d'autonomia. Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu. La seu és a la ciutat de València.

18 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaGovernació, Conselleria de  (Catalunya, 14/abr/1931 – 1939)  Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmés a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior. Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28/abr/1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior. Sempre fou administrada per dirigents d'ERC, llevat del període en qué fou suspès l'Estatut d'Autonomia, després dels fets del Sis d'Octubre, que ho fou per un membre d'UDC. Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d'ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments. La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goxat, Narcís  (Catalunya, s XV)  Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès). Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d'un grup d'homes decidits s'emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d'Empordà. Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill. Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d'un combat a les Abelles. En l'endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d'ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goxens, Antoni  (Barcelona, 1886 – s XX)  Fagotista. Fou solista a l'orquestra Pau Casals, a la del Liceu i a laInici página Municipal de Barcelona. Era professor de fagot als dos conservatoris oficials barcelonins.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Goytisolo i GayGoytisolo i Gay, Joan  (Barcelona, 6/gen/1931 - )  Novel·lista i assagista en castellà. Pertanyent a la generació del 1950, les seves primeres obres coincideixen amb un realisme de reivindicació social. Juegos de manos (1954), Duelo en el paraíso (1959); la trilogia El pasado efímero (1958-59), La isla (1961), el llibre de viatges Campos de Níjar (1960) i l'assaig Problemes de la novel·la (1959), influït pel nouveau romain i la novel·la hispanoamericana, inicià un període de renovació formal en el qual tracta la frustració generacional i l'exili. Señas de identidad (1966), Reivindicación del conde don Julián (1970), Juan sin Tierra (1975), Makbara (1980), Paisajes después de la batalla (1982). Dotat d'un gran sentit de la ironia, que ha aplicat tant a l'Espanya de sempre com a ell mateix, ha aprofundit en les arrels àrabs de la nostra cultura. Coto vedado (1985), En los reinos de Taifa (1986), Las virtudes del pájaro solitario (1987) i els assaigs Disidencias (1977), Crónicas sarracinas (1981) i Contracorrientes (1985). Ha obtingut diversos premis.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Agustí Goytisolo i GayGoytisolo i Gay, Josep Agustí  (Barcelona, 13/abr/1928 – 19/mar/1999)  Poeta en castellà. Germà de Joan i de Lluís. S'inicià sota l'influència de l'anomenada poesia ètica i fou el més declaradament vinculat a la poesia social, però diluïda amb la ironia. Entre les seves obres, sobresurten El retorno (1955), Salmos al viento (1958), Años decisivos (1961), Bajo tolerancia (1973), Del tiempo y del olvido (1977), Taller de Arquitectura (1977), Los pasos del cazador (1980), El rey mendigo (1988), Palabras para Julia (1990), La noche le es propicia (1992, premi de la Crítica) i Las horas quemadas (1996), entre d'altres. Va fer l'antologia Poetas catalanes contemporáneos (1968) i realitzà diverses traduccions al castellà de clàssics catalans. Amb Paco Ibáñez, que ha popularitzat molts dels seus poemes, va crear La Voz y la Palabra, una sèrie de recitals que buscaven d'apropar la poesia al granInici página públic. Morí abans d'iniciar una d'aquestes gires.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Goytisolo i GayGoytisolo i Gay, Lluís  (Barcelona, 17/mar/1935 - )  Novel·lista en castellà. Germà de Joan i de Josep Agustí. Emprengué el realisme social en les seves primeres obres. Las afueras (1961), Las mismas palabras (1963), per a anar derivant cap a un anàlisi profunda sobre el concepte de la creació literària. Destaca la seva tetralogia Antagonia, formada per Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar (1976), La cólera de Aquiles (1979) i Teoría del conocimiento (1981). En la mateixa línia se situen novel·les com Estela de fuego que se aleja (1984, premi de la Crítica 1985) o La paradoja del ave migratoria (1987). Les obres posteriors suposen una altra ruptura: Estatua con palomas (1992, premi Nacional de Narrativa 1993), la novel·la d'aventures Mzungo (1996), Placer licuante (1997) i Escalera hacia el cielo (1999). Membre de la Real Academia Española des del 1994.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozalbes, Josep  (Alacant, s XVI)  Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozalbes, Josep  (Alzira, Ribera Alta, s XVIII - País Valencià, s XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozálvez i Pérez, Vicent  (Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 - )  Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l'any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d'Alacant des del 1981. S'ha interessat per la geografia de la població, l'agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987). Últimament estudia les immigracions actuals dins de l'estat espanyol.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGozalvo, Miquel  (València, s XV)  Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana. Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gra  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Poble (469 m alt), al sud del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Salvador. Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d'Urgell. El 12/jun/1837, durant la Primera Guerra Carlina, hi tingué lloc l'anomenada batalla de Gra, en la qual les forces reialistes del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gra, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gra de Fajol, el  (Setcases, Ripollès Pic (2.708 m alt) del Pirineu axial, sobre la vall del Ter, al sector septentrional del massís de Balandrau. Està situat a la divisòria de les altes conques del Ter i del Freser i limita pel sud el circ d'Ulldeter. El relleu és molt escarpat a causa de l'erosió glacial quaternària. També és conegut com a pic de Gra de Fajol de Dalt per distingir-lo del de Baix o Petit (2.562 m alt), situat més al sud-est; ambdós estan units per la cresta de Fajol.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grabolosa i Puigredon, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1921 - Santa Pau, Garrotxa, 1977)  Escriptor. Amb els seus treballs ha contribuït a fer conèixer més bé la història i el present de la Garrotxa. És autor de Besalú, un país aspre i antic (1968), Olot: els homes i la ciutat (1969), Santa Pau i la seva baronia (1971), Carlins i liberals (1972) i Olot i les seves valls (1975).

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grabuac  (Font-rubí, Alt Penedès Poble (o Can Colomer), situat al sector meridional del terme.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGrabuac, baronia de  (CatalunyaVeure> Font-rúbia, baronia de.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (Manlleu, Osona)  Barri, a ponent del nucli urbà. Sorgí amb la construcció d'habitatges protegits després de la inundació del 1940. És centrat per una plaça porticada, amb l'església parroquial (Santa Maria) i un casal de cultura, amb escoles, teatre i la Biblioteca Popular Mossèn Blancafort.

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gràcia  (Llucmajor, Mallorca Oriental Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gràcia  (Vila-real, Plana Baixa)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l'església i de l'oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan s XIV), obra del s XVII, hi ha l'hostatgeria, antic convent franciscà (1577).

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gràcia  (Maó, Menorca Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L'edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el s XVIII.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gràcia  (Alcover, Alt Camp Antic santuari (640 m alt) (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l'antic terme de Samuntà, construït el 1687.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGràcia  (Santa Susanna, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el s. XVIII.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (les Oluges, Segarra Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L'edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (Sitges, Garraf Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gràcia  (Biar, Alt Vinalopó Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l'est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del s XV, fou destruïda el 1936.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gràcia  (Cinctorres, Ports Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gràcia  (l'Escala, Alt Empordà Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d'Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

plaça del Diamant, a Gràcia (Barcelona)Gràcia  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga vila i actual barri de la ciutat, situat al nord de l'Eixample, entre les Corts de Sarrià, Sant Gervasi, Horta i Sant Martí de Provençals. Es formà vora la cruïlla del camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (avui passeig de Gràcia i carrer Gran de Gràcia) amb el camí de Montcada i Reixac al Llobregat, que correspon a la travessera de Gràcia, i el nom li ve donat del convent de Santa Maria de Gràcia, o dels Josepets, de frares carmelites. Al començament del s XIX comptava amb unes 200 cases i passava del miler d'habitants; hi havia cases de pisos de lloguer en carrers estrets entre el carrer Gran i el que després fou anomenat Torrent de l'Olla, diverses masies i algunes torres d'estiueig. Després d'un efímera independènciaInici página durant el Trienni Liberal, en què fou constituït municipi, tornà a dependre de Barcelona. El 1830 li fou concedit el títol de vila i a mitjan segle obtingué l'autonomia i es formà el municipi de...  Segueix... 

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gràcia  (Catalunya, s XII)  Monjo camaldulenc i canonista. Compilador del Decret, és considerat l'iniciador del dret canònic. Fou designat arreu com el Magister.

47 CATALUNYA - ESPORT

Gràcia, Club Excursionista de  (Barcelona, 1922 - )  Societat cultural i esportiva. Fundada amb el nom de Mai Enrera. El 1925 adoptà l'actual denominació. Edità un butlletí de contingut històric, científic i folklòric. El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d'hivern d'esquí. El 1930 aparegué la secció Amics del Càmping (Càmping Club de Gràcia), i posteriorment el GEDE (Grup Especial d'Escalada), que el 1967 dugué a terme una expedició a l'Àfrica equatorial i el 1972 l'expedició Alpamayo (al cim Nevado, 6.120 m alt), als Andes del Perú. Conjuntament amb el Camping Club de Françe organitza des del 1961 el Rally de l'Amistat.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gracià, illa de  (Tortosa, Baix Ebre Illa (ant: d'en Gracià) del delta de l'Ebre, d'uns 2 km de longitud, davant Jesús i Maria (a l'esquerra) i Balada (a la dreta).

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

passeig de Gràcia (Barcelona)Gràcia, passeig de  (Barcelona, Barcelonès Avinguda que travessa l'Eixample de la ciutat, des de la plaça de Catalunya al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de Barcelona. Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado (les obres havien estat iniciades el 1820), fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l'antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola. Especialment a partir de l'enderrocament de les muralles (1854), es convertí en un dels llocs d'esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les DelíciesInici página (1840), els Camps Elisis (1853), el Teatre Tívoli (1855, reconstruït de nou el 1874), El Jardí d'Euterpe (1857-60), el Prado Catalán (1863-72), el Teatre de la Sarsuela (1864-72), el Teatre Varietats (1865), el Teatre Espanyol (1870-89), el Teatre Novetats (1884-1938), el jardí La Font de Jesús...  Segueix... 

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gracià, Salomó  (Barcelona, s XIV)  Filòsof hebreu. Pertanyent a la comunitat de Barcelona. Tingué un bon prestigi per la seva vasta cultura.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Graciadei  (València, HortaVeure> Saïdia, la.

52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gracián, Baltasar  (Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)  Escriptor i jesuïta. Fou vice-rector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646). Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gració, cala  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Cala i centre turístic de la costa, amb dues platges molt concorregudes.

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Grades, capella de les  (Arboçols, Conflent Antiga església parroquial de Marcèvol (o Santa Maria de les Grades), del s. XI. El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGraell i Moles, Guillem  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 1927)  Economista. Federalista pimargallià durant la joventut, fou secretari del president de la I República Estanislau Figueres; restaurada després la monarquia, s'hi adherí en una posició d'esquerra liberal. Dirigí el diari "El Porvenir" (1879), fundà "El Monitor" i, el 1888, dirigí "La Nación". Fou secretari del Cercle Proteccionista i el 1889 fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, creat feia poc temps. A partir d'aquest moment fou el portaveu del proteccionisme regionalista i s'aconseguí, en gran part gràcies a ell, la reforma aranzelària del 1891. Del 1904 al 1910 fou catedràtic d'economia política dels Estudis Universitaris Catalans, des d'on divulgà l'escola històrica alemanya d'economia i explicà la importància de la balança interior entre Catalunya i la resta de l'estat espanyol. Les seves obres més influents foren La cuestión catalana (1902), obra que incloïa una dura crítica a l'administració central i a la discriminació regional en el tractament tributari i en els recursos destinats a Catalunya per a la despesa pública, la Conferencia sobre economía política (1910), Historia del Fomento del Trabajo Nacional (1911), El Arancel, los tratados y la producción (1905) i Programa económico, social y político para después de la guerra (1918).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells, Gabriel  (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII)  Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619. Fou un dels més actius de la ciutat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Agüera, Marià de la Pau  (Barcelona, 1809 – Madrid, 1899)  Entomòleg. Fill d'Ignasi Graells i Ferrer. Establert a Madrid, on obtingué una càtedra de medicina (1843), introduí a Espanya la piscicultura i l'ostreïcultura. Membre fundador de la Societat Entomològica de França, publicà estudis i tractats d'entomologia i ictiologia. Ajudà a propagar els ceps americans, estudià la fil·loxera. És cèlebre pel seu descobriment i estudi de la papallona Graellsia isabellae, que pren nom d'ell i de la reina Isabel II, a la qual la dedicà. Reglamentà la propagació dels mariscs i la pesca i cria de crustacis. Entre les seves obres cal citar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España, y descripción y notas de algunasInici página especies nuevas o poco conocidas (1846), Descripción de un lepidóptero nuevo (1852), Catálogo de los peces de las costas de Cataluña (1869), Zoografía de la animales vertebrados (1877), La philloxera vastratix (1881) i Acuicultura (1887).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Andreu, Guillem-Jordi  (Terrassa, Vallès Occidental, 22/mai/1950 - )  Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure. S'ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes. Com a autor ha estrenat Damunt l'herba i Titànic-92.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Ferrer, Ignasi  (Balaguer, Noguera, 1775 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1856)  Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840). Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Puig, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1/set/1901 – 10/mai/1992)  Investigador i erudit. Director de l'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll. Dedicat a l'estudi de la farga catalana i de la manufactura d'armes i de claus. Publicà els estudis La manufactura de claus a Ripoll. Contribució a la farga catalana (1972) i Les armes de foc a Ripoll (1974).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grahit i Grau, Josep  (Girona, 1883 – Barcelona, 1960)  Advocat, escriptor i periodista. Fill d'Emili Grahit i Papell. Jutge municipal a Barcelona, fou president de l'Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País. Membre corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrahit i Papell, Emili  (Girona, 1850 – 1911)  Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a "La Renaixença". Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l'Acadèmia de Bones Lletres. Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins. Deixà inèdits altres treballs d'història local.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grahit i Papell, Enric  (Girona, s XIX - s XX)  Escriptor. Germà d'Emili. Féu notables treballs estadístics. És autor d'un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d'un Nomenclátor de la provincia de Gerona.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Graïllera, la  (Onda, Plana Baixa Despoblat, al límit amb el terme de l'Alcora (Alcalatén), a la confluència del barranc de la Graïllera (que devalla de Llucena) amb el Millars, a l'indret on hi ha el pantà del Sitjar.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graït, Ferrer  (Lleida, 1174 ? – 1269)  Religiós trinitari. Fou conseller de Jaume I i confessor de la infanta Constança. Fundà una comunitat trinitària a Viganya (1236). Organitzà el rescat de més de 2.000 captius dels sarraïns. Escriví algunes obres religioses.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Bernat  (Lleida, s XV – Barcelona, 1467)  Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (des/1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGralla, Francesc Martí  (Catalunya, s XVI - Lleida, s XVI)  Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.

68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gralla, La  (Granollers, Vallès Oriental, 1/mai/1921 – 10/gen/1937)  Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777. Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors locals. L'any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià "El periodisme a Granollers". D'orientació catalanista, la seva informació era d'abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Miquel  (Catalunya, s XVI)  Cavaller. Era el pare de Lucrècia Gralla i d'Hostalric. El 1554 fou empresonat pel virrei del Principat, marquès de Tarifa, acusat d'haver participat a l'incident que hi hagué al port de Barcelona entre naus de Lluís de Zúñiga i Requesens i d'altres de Bernardino de Mendoza.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Miquel Joan de  (Lleida ?, s XV - Catalunya, d 1531)  Alt funcionari reial. Provinent d'una família de mercaders de Lleida. Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei. Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d'ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols. Tornà de nou a França a causa del casament d'Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530). En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat. Fou ajudat pel seu fill Francesc de Gralla i Desplà.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGralla, Nicolau  (Lleida, s XIV – s XV)  Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d'Antequera (1412).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla i Desplà, Francesc de  (Catalunya, s XVI)  Mestre racional, igual com el seu pare, Miquel Joan de Gralla, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d'Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla i d'Hostalric, Lucrècia  (Catalunya, s XVI – 1604)  Dama. Filla de Miquel Gralla. Es casà amb Francesc de Montcada i Cardona, segon comte i primer marquès del títol d'Aitona, que fou virrei del Principat i de València. En restà vídua el 1594. Les seves restes, amb les del seu marit, foren posades en un sumptuós mausoleu de marbre, d'estil renaixentista, a la seu vella de Lleida. Fills seus foren Gastó, segon marquès d'Aitona, i Joan, arquebisbe de Tarragona.

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gramalla, La  (Barcelona, 14/mai/1870 - 10/set/1870)  Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l'entitat Jove Catalunya. Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat. Fou dirigida per F.P. Briz i F. Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gramàtics, pla dels  (Lleida, Segrià Nom del pla de l'Aigua (s XIV – s XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l'antic castell, a l'indret de l'antic Estudi General.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramenet  (Barcelonès Veure> Santa Coloma de Gramenet.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGramenet  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Caseria, fins el 1970 del terme de Benavent de la Conca, a l'oest del poble.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramenet de Beranui  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri. La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui. El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gramenet de Besòs  (Barcelonès)  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Gramenet.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gramoixent  (Moixent, Costera Veure> Garmoixent.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramolar  (Gaià, Bages)  Caseria (o la Galera), a l'esquerra del Llobregat, davant l'Ametlla de Merola.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramós  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble, de l'antic terme de la Ribera d'Urgellet. És situat a la vall d'Elins, a l'esquerra del riu de Pallerols. La parròquia (Sant Lleïr) és esmentada ja el 839.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gramunt i Subiela, Josep  (Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)  Historiador, genealogista i bibliòfil. Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l'Agrupació de Bibliòfils de Tarragona. En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGramuntell  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble (617 m alt), que forma un terme separat pel de Cervera del sector principal. És aturonat, a la dreta del torrent de Vilagrasseta. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus. Havia format part de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramuntill  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Caseria, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Pallaresa, a la sortida de l'estret de Collegats.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gran, Bonaventura  (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724)  Beat i frare franciscà. Durant algun temps féu vida d'ermità a Sant Llorenç del Munt. Fundà a Roma el convent de Sant Miquel. Fou beatificat. La seva diada és el 11/set.

87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gran, el  Sobrenom del comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gran, el  Sobrenom del rei Pere II de Catalunya-Aragó.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gran, estany  (Cullera, Ribera Baixa)  Albufera (o estany de Corbera o de Cullera). 3 km al sud del Xúquer. Té uns 2 km. de longitud i és alimentat per l'anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la sèquia de Corbera. És aprofitada per a la pesca i a la seva riba hi ha restaurants típics.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gran, riera  (Calaf / Copons, Anoia Curs d'aigua, que neix a l'altiplà de Calaf i s'uneix a la riera d'Anoia aInici página Copons.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gran d'En Carreres, bora  (Serinyà, Pla de l'Estany Veure> Carreres, bora gran d'en.

92 CATALUNYA - LITERATURA

Gran Enciclopèdia Catalana  (Catalunya, 1969)  Enciclopèdia universal. Destacada obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans. La primera edició, en 15 volums (1969-80), inclou un Atles Universal Català (1983, reeditat diverses vegades) i diversos suplements d'actualització. Ha estat dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester (1965-71), per Joan Carreras i Martí (des del 1971), entre d'altres. Entre 1986-89 fou editada una segona edició en 24 volums. El 1993 hom publicà un suplement d'aquesta obra, que d'ençà del 1992 es reimprimeix anualment actualitzada.

93 ILLES BALEARS - LITERATURA

Gran Enciclopèdia de Mallorca  (Mallorca, 1988 – 1999)  Iniciativa editorial del Grup Serra de comunicació, de Palma, desenvolupada en forma de fascicles setmanals inserits dins els diaris "Baleares" i "Última Hora". Consta de 19 volums. És l'única enciclopèdia general de Mallorca. És escrita íntegrament en català. Sorgí a iniciativa de l'editor Pere Serra i d'un grup d'intel·lectuals format per Damià (Ferrà) Pons, Llorenç Capellà, Guillem Frontera i Miquel Dolç, el qual en fou el primer director. Tots ells formaren el consell de direcció. Entre el 1990 i el 1991 en fou el director Ferran Aguiló, substituït el 1991 per Lourdes Mazaria, i, des del 1992 fins al seu acabament, estigué sota la direcció de Pere Fullana.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gran Foia, la  (Foios, Horta)  Antic nom del sector, entre le barranc de Carraixet i la Vall de Jesús i els darrers contraforts de la serra de la Calderona, al voltant de Foios, l'únic nucli urbà antic.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gran Gilbert  Nom artístic de Joan Massó i Gilbert.

96 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Inici páginaGran i General Consell  (Mallorca, 1249 – 1716)  Organisme de representació i govern de l'illa de Mallorca i de la ciutat de Palma. Creat per Jaume I i constituït per sis jurats, als quals assessoraven un nombre variable de consellers. S'ocupava del govern i de l'administració de l'illa. Al llarg del s. XIV s'anà concretant i perfeccionant el seu funcionament, fins que fou suprimit pels decrets de Nova Planta de Felip V.

97 CATALUNYA - EMPRESA

Gran Metropolità de Barcelona SA  (Barcelona, 1921 – 1961)  Societat. Creada per a la construcció i l'explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament. El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gran Mola, coll de sa  (Andratx, Mallorca Occidental Coll (343 m alt) de la serra de Tramuntana, per on passa la carretera d'Andratx a Estellencs.

99 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Gran València  (València, 1946 – 1986)  Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l'ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l'Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana. El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n'era l'òrgan principal. Fou dissolt per les Corts Valencianes.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grana, serra de la  (la Torre de les Maçanes, Alacantí / Relleu de la Marina, Marina Baixa Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest - nord-est, continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranada, Guillem de la  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Fou actiu conseller del rei Alfons I el Cast, a la mort del qual (1194), fou un dels signants de la convalidació del seu testament sacramental. Ja durant el regnat de Pere I, essent vell, continuà com a conseller reial. Adquirí aleshores un ascendent encara més gran.

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsGranada, la  (Alt Penedès Municipi: 6,57 km2, 272 m alt, 2.073 hab (2014). Situat a la plana comarcal, al nord-est de Vilafranca. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters), complementada per l'avicultura i algunes petites indústries. Hi ha un celler cooperatiu i un escorxador avícola, comuns amb el veí municipi de Santa Fe del Penedès. Activitats industrials de petits tallers de fusteria, construcció i tèxtils. Amb tot, bona part de la població activa treballa a Vilafranca. El poble es troba al límit amb el terme de Santa Fe; hi destaquen l'església parroquial de Sant Cristòfor, del s XVI, i les importants ruïnes de l'antic castell de la Granada. El municipi comprèn també el veïnat de Sant Antoni i l'enclavament del Mas Cortei, a l'est del terme. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Televisió - Celler Cooperatiu

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granada, Pere de la  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1236.

104 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Granada, tractat de  (Granada, Andalusia, 1500)  Pacte entre Ferran II de Catalunya-Aragó i Lluís XII de França, en que fou acordat el repartiment del regne de Nàpols.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Granadella, baronia de la  (Catalunya Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner i passà perInici página successius enllaços matrimonials als Queralt (s XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).

106 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesGranadella, la  (Garrigues Municipi: 88,72 km2, 528 m alt, 715 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, als contraforts occidentals de la serra la Llena, fins a vora del riu de la Cana, al límit amb la Ribera d'Ebre i el Segrià. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a l'olivera, a més de cereals i ametllers, i complementada per la ramaderia estabulada (porcí i oví) i la indústria agropecuària. Hi ha dues cooperatives agrícoles, es un important centre oleícola. La població ha disminuït continuament des de mitjan s XIX. A la vila es destaquen l'església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable edifici barroc, i el nucli antic o Vila Closa, amb restes de les muralles i del castell de la Granadella i cases porxades amb elements barrocs i renaixentistes. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granadella, la  (Camarles, Baix Ebre Masia i antic terme, en una partida a la qual dóna nom. En resta la torre de la Granadella, quadrada, esmentada ja el 1288. Ramon Berenguer IV donà el lloc a l'església de Tortosa el 1154.

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Granadella, la  (Xàbia, Marina Alta Llogaret, situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l'illa del Descobridor. Ha esdevingut un important centre turístic.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granados i Borrell, Joaquim  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1907 – Barcelona, 1968)  Farmacèutic i advocat. Fou el cap de la secció universitària de Palestra. La seva intervenció fou decisiva en la fundació i l'expansió deInici página la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual fou el primer president fins el 1934.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Granados i CampiñaGranados i Campiña, Enric  (Lleida, 1867 - a la mar, prop de Dieppe, Alemanya, 1916)  Compositor i pianista. Estudià piano i composició a Barcelona i completà la seva formació a París amb Bériot. Inicià la seva activitat com a concertista a Barcelona. Fundà la Societat de Concerts Clàssics (1889) i l'Acadèmia Granados (1901), on donà classes de piano. El primer èxit el tingué a Madrid amb l'òpera Maria del Carmen (1898). Aviat començà a col·laborar amb músics famosos com Casals, Thibaud o Saint-Saëns. El 1911 estrenà a Barcelona la seva obra mestra Goyescas, que li proporcionà un gran èxit a París (1914). Morí quan tornava de Nova York, on havia assistit a l'estrena de la versió escènica de Goyescas. El seu vaixell fou torpedinat per un submari alemany. Autor d'òperes (Gaziel, 1906), suites per a piano i orquestra (La noche del muerto), peces per a piano (Capricho español), música de cambra (Quintet per a piano) i obres simfòniques.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Granados i DuranGranados i Duran, Joan  (Barcelona, 29/mai/1934 - )  Polític. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visquè dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils. Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya. Del 1976 al 1978, i sota la presidència d'Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol. Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984. El 1983 fou nomenat membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), ens públic del qual fou nomenat director general el 1984. Romangué en el càrrec fins al gen/1995. Posteriorment, creà la Fundació per a la Ràdio i la Televisió Locals de Catalunya.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranados i Gal, Eduard  (Barcelona, 1894 – Madrid, 1928)  Compositor. Fill d'Enric Granados. Es traslladà a Madrid el 1919. Escriví Cinc cançons (1912), d'Apel·les Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grandia i Fígols, Marià  (Vallcebre, Berguedà, 1865 – Madrid, 1929)  Filòleg i eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Solsona i director del col·legi de Sant Carles. Estudià, posteriorment, filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i filologia a Alemanya. El 1906 obtingué una càtedra de llatí a l'Institut de Còrdova, any en què fou nomenat vicepresident de la secció filologico-històrica del I Congrés de la Llengua Catalana. Col·laborador de "Lo Pensament Català", "La Renaixensa", etc, és autor de la Gramàtica etimològica catalana (1901), de la Fonètica semític-catalana (1903), de la Gramàtica preceptiva catalana (1905) i de Formació de la paraula catalana (1906).

114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGrandó, Carles  (Tuïr, Rosselló, 30/mar/1889 – Perpinyà, 1975)  Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924), i secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (1915-21), on s'ocupà de l'òrgan de l'entitat "Revue Catalane". Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d'altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963). També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L'àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l'IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

115 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grandó, Renat  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor. en francès. Germà de Carles. Fundà la revista "Art et Action", col·laborà en diverses revistes, entre les quals "Pantagruel" (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).

Anar a:    Gost ]    [ Gox ]    [ Gracia ]    [ Grae ]    [ Gram ]    [ Gran F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -