A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Grane ]    [ Granes ]    [ Grany ]    [ Gras ]    [ Grassa ]    [ Grau ]

Una llengua distinta suposa un distint caràcter. La forma d'expressar les idees, respon al modo de concebir-les. (Valentí Almirall)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Granell  (Sueca, Ribera Baixa Barri, al nord de la ciutat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell  (Barcelona ?, s XIX - )  Família d'artistes, iniciada per Jeroni Granell i Barrera.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell, Pere Teodor  (Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717)  Eclesiàstic. Rector a Xixona i a València. Fou partidari decidit de Felip V en esclatar la guerra de Successió. Els seus favors a la causa borbònica foren premiats amb l'administració de la Generalitat valenciana, fins que fou abolida definitivament. Després (1714) fou promogut a la seu episcopal de Barbastre.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranell i Barrera, Jeroni  (Barcelona, s XIX)  Mestre d'obres. Iniciador de la família d'artistes. Treballà a Barcelona a la primera meitat del s XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell i Bartomeu, Jeroni  (Barcelona, 1892 – 1973)  Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment han continuat els seus fills.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell i de Ribesaltes, Joaquim  (València, s XVIII - Madrid ?, s XVIII)  Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid. Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell i Forcadell, Miquel  (Amposta, Montsià, 1865 - Madrid ?, s XX)  Pedagog. Director del col·legi de sords-muts i de cecs de Madrid. Escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España (1910) i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social (1911).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell i Lledó, Joan Baptista  (Sueca, Ribera Baixa, 1848 – 1919)  Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881). En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranell i Manresa, Jeroni Ferran  (Barcelona, 1867 – 1931)  Arquitecte. Fill de Jeroni Granell i Mundet. És autor, a Barcelona, de nombroses cases de pisos, de línia modernista. Formà part de l'associació Rigalt-Granell, dedicada a la realització de vitralls -entre els millors del modernisme català-, que després continuà el seu fill Jeroni Granell i Bartomeu.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granell i Mundet, Jeroni  (Barcelona, 1834 – 1889)  Mestre d'obres. Titulat el 1854, director de camins veïnals (1855) i pintor decorador. Fill de Jeroni Granell i Barrera. Entre les seves construccions, la majoria seguint un corrent eclèctic, cal citar alguns panteons familiars, el nucli primitiu de l'hospital del Sagrat Cor de Barcelona (1885), la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú (1882-84), etc. S'encarregà del trasllat (1871-88) de l'església i el claustre de Santa Maria de Jonqueres (avui església de la Concepció). Fou president del Centre de Mestres d'Obres (1879-82). Pare de Jeroni Ferran Granell i Manresa.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granell i Rodríguez, Marc  (València, 19/abr/1953 - )  Poeta. Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballà com a professor de català i traductor. Amb Llarg camí llarg (1977, premi V. Andrès Estellès), inicià una reflexió gairebé metafísica que evolucionà vers el record i la fragilitat de l'instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual, i esdevé més concís i narratiu. És autor també de Materials per a una mort meditada, Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), L'illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d'ombra, aquest quatre últims publicats el 1999. Ell mateix ha antologat un recull de la seva poesia a Tria personal (1976-1989) (1990) i ha publicat també el recull Poesia reunida 1976/1999 (2000). Ha estat director de la col·lecció de poesia "Gregal" i dirigí la col·lecció "Poesia" de la Institució Alfons el Magnànim.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrañena i Pérez, Àngel  (Barcelona, s XX)  Dibuixant. Ha realitzat nombrosos treballs de caràcter publicitari, així com il·lustració de llibres. S'establí pel seu compte el 1955. En 1957-59 residí a París, on fou director artístic d'una agència de publicitat, i després (1968) fou professor de l'Escola Massana.

13 CATALUNYA - EMPRESA

Graner, Espectacles i Audicions  Veure> Espectacles-Audicions Graner.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Graner de Bages  (Santpedor, Bages Nom atorgat el 1937 per al municipi.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graner i Arrufí, Lluís  (Barcelona, 1863 – 1929)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja i el 1886 anà a París, on residí fins al 1891, en què tornà a Barcelona. Participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres (París, Berlín, Düsseldorf, Munic, etc) amb una obra situada dins el corrent realista que té com a temàtica principal la vida de la gent humil, la seva feina i les seves diversions (Guitarrista, El nen del fanal, Bevedors). El 1904 abandonà la pintura i obrí la famosa sala Mercè, decorada per A. Gaudí; els espectacles que hi tenien lloc (Visions Musicals) eren una combinació de les diferents arts -poesia, música, cinema-. També fou empresari del teatre Principal, on es presentaren els famosos Especacles-Audicions Graner. Després, i fins al 1927, residí als EUA, on es va dedicar altra vegada a la pintura.

16 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalGranera  (Vallès Oriental Municipi: 23,75 km2, 782 m alt, 80 hab (2014). A l'extrem occidental de la comarca, a l'altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig. La vida econòmica local es limita a l'agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan s. XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d'estiueig. El poble és dividit en dos sectors: el de l'Església, centre municipal, al voltant de l'església parroquial de Sant Martí (amb murs del s. XIII i que ha estat moltInici página reformada); i el del Castell, al peu de l'antic castell de Granera (edifici dels s. XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (s. XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Granera, baronia de  (Catalunya Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau. Passà als Planella, senyors de Castellcir.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granera, serra de  (Bages / Vallès Oriental)  Serra de la Serralada Prelitoral, que s'estèn en direcció sud-oest - nord-est, entre les capçaleres del Ripoll i del Tenes, afluent del Besòs, al límit de les dues comarques.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granero i Sierra, Lluïsa  (Barcelona, 5/ago/1924 - 27/mar/2012)  Escultora. Ha participar en exposicions celebrades a Barcelona i a Madrid i ha obtingut diversos premis. Moltes de les seves escultures, que segueixen el corrent classicista, ocupen llocs públics a Barcelona.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Granero i Valls, Manuel  (València, 1902 – Madrid, 1922)  Torero. El 1920 debutà com a novillero a Barcelona. Aquest mateix any a Sevilla li donà l'alternativa Rafael Gómez El Gallo. Aportà algunes innovacions al toreig (el pase de la firma). Morí a Madrid agafat pel toro Pocapena.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granés, Bernat  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Excel·lí com a llatinista. Publicà un estudi remarcable el 1705.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranés, Narcís J.  (Cassà de la Selva, Gironès, 1885 – 1918)  Pedagog. Col·laborà a les revistes de pedagogia. Escriví unes Impressions d'un viatge (1916), fruit d'una estada professional a Astúries, on fou mestre de minyons al poble de Salas.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granger i París, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)  Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina ("Gent Nova" i "Cultura"), i en "L'Avenir", d'Arenys de Mar, "D'Ací i d'Allà", de Barcelona, etc. Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l'estudi Jacinto Verdaguer (1917).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granier i Barrera, Emili  (Barcelona, 24/mai/1908 – 1997)  Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó. Dirigí "Justícia Social" i fou secretari de "La Publicitat" i del setmanari "L'Opinió". Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya. Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6/oct/1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic "Catalunya" i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela. Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas. És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d'un periodista abans i després de la guerra (1994).

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Granja, comtat de la  (País Valencià Títol, concedit el 1628 a Francesc de Rocamora i Maça, senyor de la Granja de Rocamora (Baix Segura). Passà als Dàvalos, als Pardo i als Agrela. La senyoria de la Granja deInici página Rocamora fou adquirida el 1462 per Jaume de Rocamora, senyor de Benferri.

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraGranja de la Costera, la  (Costera)  Municipi: 0,83 km2, 98 m alt, 337 hab (2014), (ant: la Granja o la Torre (o la Granja) de Ferrer (o de Jaume Ferrer)). Situat al peu de la Costera de Ranes, a l'esquerra del riu Cànyoles, subafluent del Xúquer, i a l'oest de Xàtiva. El terme, pla i poc extens, és dividit en petits enclavaments, els més importants són: Quilis, l'Alter, la Marcereta i el Gars. L'agricultura de regadiu, que aprofita l'aigua del riu dels Sants per la sèquia de Ranes i del riu Cànyoles per la de la Llosa, és dedicada sobretot a la taronja i els productes d'horta i n'ocupa gairebé tota la superfície. Una part de la població activa, tanmateix, treballa a les indústries dels municipis veïns. El poble és

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraGranja de Rocamora  (Baix Segura Municipi: 7,17 km2, 17 m alt, 2.417 hab (2014). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a la plana immediata dels aiguamolls litorals dels rius Segura i Vinalopó, al nord d'Oriola. El petit terme té una horitzontalitat només trencada per El Cabezo de las Fuentes. Gairebé tot el terme és conreat, amb gran predomini del regadiu (cotó, cànem, carxofes, patates i cereals), mitjançant aigua provinent de les sèquies tradicionals i dels canals de Regs de Llevant; al secà s'hi cultiven oliveres. Ramaderia porcina. Part de la població activa treballà a les indústries dels municipis veïns. El poble és al nord de Coix; l'església parroquial és dedicada a sant Pere. Dins el terme hi ha el llogaret d'El Monescillo. La senyoria fou dels Rocamora, als quals fou concedit el comtat de la Granja. Àrea comercial de Múrcia. Ajuntament (en castellà)

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGranja dels Frares, la  (el Morell, Tarragonès Llogaret i antiga quadra (o de Codony), a la dreta del Francolí, a la seva confluència amb el riu de la Glorieta. Pertanyia al terme de Codony i fou possessió del monestir de Santes Creus.

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàGranja d'Escarp  (Segrià Municipi: 38,47 km2, 78 m alt, 972 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l'Aragó, a la confluència del Cinca i del canal d'Aragó i Catalunya amb el Segre, al sud-oest de Lleida. El sector meridional, accidentat pels contraforts occidentals de Montmeneu, és cobert de bosc, garriga i pastures. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (oliveres i ametllers); els de regadiu, destinats a la fructicultura (présecs i peres), aprofiten l'aigua de les sèquies del Molí i del Narcís. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i oví. Existeix una cooperativa agrícola. Mines de lignit. El poble es troba prop de l'aiguabarreig del Segre i el Cinca i davant les ruïnes del monestir de Santa Maria d'Escarp, del terme de Massalcoreig; l'església parroquial és dedicada a sant Jaume. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Vila-seca. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Granja d'Esporles, sa  (Esporles, Mallorca Occidental Possessió, 1 km a ponent del nucli urbà. Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunyó Sanç (1239) als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real. Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny. A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana; sobresurten els jardins.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granoia, Pere  (Catalunya, s XIV)  Copista. Potser és l'autor d'un sermó sobre La vida i miracles de Sant Nicolau, de la primera meitat del s XIV. És una de les dues úniques peces oratòries antigues fetes per a ser pronunciades per un bisbetó.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranollacs, Bernat de  (Barcelona ?, 1421 – Barcelona, d 1478)  Astròleg i metge. Ciutadà de Barcelona, va ingressar l'any 1455 al Consell de Cent i, el 1457, fou conseller tercer de la ciutat de Barcelona. Durant la guerra civil va ésser fidel a Joan II. És autor del Llunari e repertori del temps, calendari amb prediccions astrològiques, imprès en català i en llatí (1485), i traduït al castellà (1488) i a l'italià. Fou reeditat en diferents ocasions i tingué una gran popularitat.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granollacs, Bernat de  (Barcelona, s XV)  Metge. Fill de Bernat. Exercí la medicina a Barcelona. Fou nomenat patró de galera de l'estol format a Barcelona (1457). Aleshores feia dos anys que figurava al Consell de Cent. El 1458, gràcies a uns maneigs il·lícits del seu pare, llavors conseller tercer, fou nomenat arxiver de la Taula de Canvi. El cas provocaria un dels escàndols polítics més grans de l'època, que costà a Bernat el nou càrrec mal adquirit i comportà l'arrest i l'expulsió del Consell tant d'ell com del seu pare. Compartí en bona part la difícil situació d'aquell durant els anys següents. També com ell fou rehabilitat i readmés al Consell de Cent el 1471.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granollacs, Francesc de  (Vic ?, Osona, s XIV – Barcelona, s XV)  Metge. Establert a Barcelona, sembla que la seva família, i potser ell mateix, eren procedents de Vic. Fou metge del rei Martí l'Humà. Aquest el nomenà canceller de l'Estudi de Medicina de Barcelona, fundat de poc (1402). Potser era nét seu el famós metge i astròleg Bernat de Granollacs.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalGranollers  (Vallès Oriental Municipi i capital de la comarca: 14,89 km2, 145 m alt, 59.930 hab (2014). Estès a banda i banda de la riera del Congost, formant una ampla vall al·luvial, a la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural la formen pinedes i alzinars i vegetació de ribera. POBLACIÓ I ECONOMIA.- Experimentà un gran desenvolupament demogràfic i urbanístic d’ençà de l’onada migratòria dels anys 1960 i 1970, en transformar-se en centre de descongestió industrial de la ciutat de Barcelona. L’agricultura ha estat tradicionalment una de les activitats econòmiques mésInici página importants del municipi, gràcies a les òptimes condicions edafològiques i climàtiques (sòls al·luvials, precipitacions regulars i humitat relativa alta); conreus de regadiu: hortalisses, patates, llegums i moresc; al secà: cereals, avellaners i oliveres. Les característiques agràries més acusades foren l’abandó progressiu de la vinya i la importància creixent del farratge, a causa de la introducció de la ramaderia bovina...  Segueix... 

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Granollers, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà. Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granollers de la Plana  (Gurb de la Plana, Osona)  Poble (o Sant Esteve de Granollers), al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l'antic terme del castell de Gurb, aturonada. L'església és testimoniada ja el 903; l'edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard; fou consagrada el 1080. Ha estat restaurada modernament d'una manera excessiva. Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb. Depenien d'aquesta parròquia: Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granollers de Rocacorba  (Sant Martí de Llémena, Gironès Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba. L'església parroquial (Santa Maria) és prop de l'antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granollers de Segarra  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Llogaret, al nord del terme, a la vall del Llobregós. L'església (Sant Jaume) depenia de Selvanera, poble amb el qual formà un municipi el s. XIX.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGranota, la  (Sils, Selva)  Hostal i veïnat, a la carretera de Barcelona a Girona.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Granota, la  (Barcelona, Barcelonès)  Antic hostal, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals. Es trobava al capdavall de l'estany de la Llacuna i donà nom a un barri format a la fi del s XIX.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granyana  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d'Alcoletge. És centrada pel santuari de Granyana, esmentat ja el 1308, on és venerada la

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraGranyanella  (Segarra Municipi: 24,45 km2, 508 m alt, 147 hab (2014). Situat al límit amb l'Urgell, al revers del primer coster dels que componen l'altiplà segarrenc, on les calcàries originen un relleu planer, sobre la vall i a l'esquerra del riu d'Ondara, afluent del Segre, al sud-oest de Cervera. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura de secà (cereals -blat, ordi i sègol- que alternen amb ametllers, oliveres i vinya). L'ample llit del riu d'Ondara origina capes al·luvials, aprofitades pels conreus; la resta del territori és coberta de garriga o de bosc. Hi ha hagut una forta davallada de la població des de mitjan s XIX. El poble, a l'esquerra del riu, al voltant de les ruïnes de l'antic castell de Granyanella, manté tot el seu caràcter medieval, l'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Dins el terme hi ha els pobles de la Curullada, Fonolleres, Tordera i la Móra i l'antiga quadra de Saportella. Fou possessió del monestir de Poblet. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Domènec  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Arquitecte. El 1326 treballà a les obres de construcció del monestir de Pedralbes (Barcelona), col·laborant amb Ferrer Peiró.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranyena, Guerau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fill de Pere, amb el qual formava al bàndol dels Cardona. A la concòrdia de 1226 convinguda amb els Montcada, fou un dels ostatges lliurats en garantia dels acords. Passà un temps sota la custòdia del noble Ramon de Cervera.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a les bandositats nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Pertanyia a la facció dels Cardona. Acudí amb els seus components a l'avinença de 1226 pactada amb el partit dels Montcada. El 1236 fou un dels testimonis de la concòrdia de Tàrrega, per la qual Jaume I reconeixia Ponç de Cabrera com a comte d'Urgell. Era el pare de Guerau.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyena, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Fou premiat amb donacions a Morvedre.

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesGranyena de les Garrigues  (Garrigues Municipi: 20,53 km2, 366 m alt, 162 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb el Segrià. El relleu és solcat per barrancs, amb abundància de garrigues. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a l'olivera, seguida dels ametllers, els cereals i els arbres fruiters. Petita zona d'horts, amb conreu de regadiu, vora el riu. Hi ha una cooperativa oleícola. La terra és explotada directament pel propietari. El cens ramader es escàs a causa de la manca d'aigua (aviram i oví). La població ha estat sempre relativament escassa i tanmateix, no ha cessat de minvar des de mitjan s XIX. El poble (granyenencs) té un típic barri d'eres a ponent, és destaca l'església parroquial de Sant Miquel, amb façana barroca i amb restes de la primitiva església romànica. Depenia de la baronia de la Granadella. Àrea comercialInici página de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraGranyena de Segarra  (Segarra Municipi: 16,33 km2, 636 m alt, 139 hab (2015), (o de Cervera). Situat al sud-oest de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta, entre el Corb i l'Ondara, afluents del Segre, al sud de Cervera. Els conreus de secà (cereals -blat i ordi-, vinya i olivera) ocupen gairebé tota la superfície del terme; la ramaderia i l'avicultura són activitats complementàries. Amb tot, la població ha experimentat un notable descens des del segon terç del s XX, si bé darrerament s'ha estabilitzat. La vila és al peu de les ruïnes de l'antic castell de Granyena; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Fora vila hi ha el santuari del Camí, que conserva elements de la vella capella romànica. Passà als templers a mitjan s XII, els quals hi establiren una comanda, que el 1312 passà als hospitalers. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Granyer i GiraltGranyer i Giralt, Josep  (Barcelona, 4/des/1899 – 21/gen/1983)  Escultor i dibuixant. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi. S'acostà esporàdicament al cubisme (Autoretrats, 1920). La seva escultura, estilitzada i arcaïtzant, acusa la influència de Rebull (L'home del gat, Guitarrista, Home llegint, Noia asseguda). S'especialitzà en escultures d'animals, tractats d'una manera humorística i concebuts sovint en actituds humanes. Conreà amb encert el dibuix, el gravat i la il·lustració de llibres, entre els quals Bestiari, de Josep Carner (1963), Llibre de les besties, de Ramon Llull, El col·loqui dels gossos, de Cervantes, Poemes de Nadal, de Joan Alavedra, etc.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granyó, Gabriel  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, s XVIII - Ferrara, Itàlia, 1773)  Religiós jesuïta. S'exilià a Itàlia arran de l'expulsió de la Companyia de Jesús dels territoris espanyols. Destacà per les seves virtuts.Inici página L'església catòlica el té per venerable.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grapal, el  (Puig-reig, Berguedà Veïnat, situat a la dreta del Llobregat, vora la confluència amb la riera de Merola.

53 CATALUNYA - EMPRESA

Graphispack  (Barcelona, s XX - )  Saló internacional de les arts gràfiques, l'envasament i l'embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc. Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d'arts gràfiques d'arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack, dedicat exclusivament a l'envasament i l'embalatge, amb periodicitat bianual.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Autor d'una novel·leta cavalleresca, Tragèdia de Lançelot, publicada a Barcelona vers el 1496 sota el nom de mossèn Gras i dedicada al comte d'Ischia Joan de Torrelles, adaptació d'estil retòric, dels primers episodis de la novel·la francesa La mort Artu (s. XIII). Fou potser un Lluís Gras identificable amb un homònim ambaixador d'Alfons IV el Magnànim a Tunis els anys 1444 i 1445.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gras, Antoni  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1753)  Escriptor. Doctor en teologia i beneficiat de la seu de Mallorca. És autor de l'obra Píramo y Tisbe, drama por música (Palma de Mallorca 1748) i deixà inèdites poesies en castellà i en català.

56 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gras, mas del  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Veure> Mas del Gras.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGras i Bellvé, Pere  (Reus, Baix Camp, 1822 - Falset, Priorat, 1882)  Escriptor. Autor d'estudis sobre la història de Reus i d'obres teatrals i de poesies en català. Pare de Francesc Gras i Elias.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Elias, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1913)  Escriptor. Fill de Pere Gras i Bellvé. Col·laborà a diverses publicacions de Barcelona i Madrid. En castellà va escriure diverses obres sobre la història de Reus: Hijos ilustres de Reus (1899), El periodismo en Reus (1899), Historia de la ciudad de Reus (1906), a més d'El general Prim. Records de sa vida política i militar (1907), Bartrina, records íntims (1911), Tarragona en 1811 (1894), una biografia del general Manso (1894), etc. El seu recull de biografies Siluetes d'escriptors catalans del segle XIX (1909-10) són d'interès històric.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Esteva, Rafael  (Lleida, 1870 – Zamora, Castella, 1921)  Arxiver i historiador. Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona. Fou arxiver de Lleida (1895) i catedràtic a Zamora (des de l'any 1905). Les seves obres principals són Lérida y la guerra de la independencia (1899), El gran sitio de Lérida en 1644 (1904) i La antigua pahería de Lérida y sus privilegios (1903).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Granollers, Josep  (Agramunt, Urgell, 1834 – Granada, Andalusia, 1918)  Eclesiàstic i publicista. Féu estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. El 1861 fou empresonat pels seus escrits de temàtica religiosa, molt polèmics. Traslladat a Granada, hi fixà la seva residència. Allí es llicencià en teologia (1886) i obtingué una canongia al Sacromonte. Fundà associacions piadoses i algun col·legi.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gras i Mirambell, Francesc de Paula  (Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)  Advocat i polític republicà. Comandà la milícia a València en la Revolució del 1854 i participà en les conspiracions del 1868. Alcalde de València durant la I República (1872-74), fou el creador de la Guàrdia Municipal.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGras i Riera, Jordi  (Barcelona, 1915 - )  Metge. Llicenciat en farmàcia i medicina (1941), s'hi doctorà el 1950 i el 1945, respectivament, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Deixeble del doctor Agustí Pedro i Pons des del 1939, treballà al laboratori de la seva càtedra en les reaccions de Takata i Weltman, i després en l'estudi de les proteïnes plasmàtiques. Passà al Laboratori Municipal del Parc, on col·laborà amb el doctor Pere González. Ha estat cap del departament d'immunologia de l'hospital d'Infecciosos de Barcelona. El 1958 i el 1962 dictà cursets a l'Argentina. Ha publicat Proteínas plasmáticas (1964). En ingressar a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona llegí el treball La naturalesa i la significació bioquímica de la resposta dels anticossos.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Sans, Joan  (Reus, Baix Camp, 1612 - Catalunya, s XVII)  Escriptor. Fou batlle de Reus. El 1661 publicà, a Madrid, el llibre titulat Ramillete cristiano, urbano y político.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gras i Vila, Jaume  (Barcelona, 1900 – 1962)  Autor teatral. Advocat, ocupà diversos càrrecs durant la Generalitat. Escriví les obres teatrals La vida d'un home (1952) i Les golfes (1957), que representaren una renovació escènica realista del teatre català, d'acord amb els plantejaments de l'època. Signà amb el pseudònim de Feliu Aleu.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Des, Antoni  (Catalunya, s XVII – Barcelona ?, s XVIII)  Polític. El 22/jul/1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona. Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l'ago/1714. L'11 de setembre, en companyia d'altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l'enemic, GrasesInici página tornà al mateix sector i hi combaté durant la batalla. Caiguda la ciutat, els borbònics li

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Grases i GonzálezGrases i González, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 17/set/1909 - Caracas, Veneçuela, 15/ago/2004)  Escriptor i professor. Fou un dels fundadors de la revista catalana d'avantguarda "Hèlix". Es llicencià en dret i en filosofia a Barcelona. Com a secretari de Carles Pi i Sunyer, ajudà, en plena guerra civil, a salvar un gran nombre de persones. Se n'anà a Veneçuela el 1937, on ha publicat nombrosos estudis sobre la història del periodisme, de la impremta i de la bibliografia veneçolana -Estudios bibliográficos (1961)-. Primera autoritat entre els estudiosos d'Andrés Bello, n'ha revalorat la figura (Andrés Bello, el primer humanista de América, 1957). Ha estat conseller de l'ex-president de la República Rafael Caldera i ha col·laborat activament en les tasques del Centre Català de Caracas. El 1981 inicià la publicació de la seva obra des del 1938, d'una manera orgànica i sistemàtica, en quinze volums i sota el títol genèric de Mis Obras. El 1965 fou distingit amb l'"Orden del Libertador", alta condecoració veneçolana.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Gralla, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1658 - 1744)  Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí. El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l'Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar. L'any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d'aquella..., obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d'una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrases i Hernàndez, B.  (Barcelona, 1844 – s XIX)  Col·leccionista i advocat. Reuní una magnífica col·lecció d'art, amb crucifixs bellíssims i altres obres, entre les quals figuraven produccions de diversos artistes de gran fama.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grases i Riera, Josep  (Barcelona, 1850 – Madrid, 1919)  Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera. Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d'esmentar-ne un d'urbanístic per a Madrid. En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l'ambaixada d'Itàlia, l'actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII del parc del Retiro.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Grases i Rosselló, Josep  (Menorca, s XIX)  Gravador de la primera meitat del s XIX. Deixà obres notables.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Grassa  (Plans de Sió, Segarra Despoblat de l'antic mun. de l'Aranyó. Esmentat el s XIV.

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Grassa, la  (Reus, Baix Camp Antic terme, a l'est de la ciutat, que formà part del Territori de Tarragona.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grasset, Vicenç  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l'epidèmia de terçanes de l'Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable. També és autor d'una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrasset i Horta, Llorenç  (Barcelona, s XVIII – 1824)  Metge. Fou metge honorari de la família reial espanyola. Escriví diversos treballs professionals.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grassi, Carles  (Barcelona, 1816 – 1886)  Músic. Fill d'un professor d'oboè italià establert a Barcelona. A divuit anys guanyà la plaça d'oboè a l'orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, i on fou oboista de la capella Reial de Madrid i professor d'aquest instrument al conservatori de Madrid. Escriví l'òpera Il proscrito di Altemburgo (1834) i una peça per a quatre orquestres (1852).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grassi de Cuenca, Àngela  (Barcelona, 1826 – Madrid, 1883)  Escriptora. De família italiana. Les seves produccions en vers i prosa, totes en castellà, assoliren per algun temps un cert èxit.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gratacòs i Massanella, Joaquim  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1893 – 1963)  Veterinari. Exercí a Banyoles (1914-22) i col·laborà en la creació i consolidació del museu Darder. Fou membre corresponsal de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. És autor de l'obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d'erudició científica i d'investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla, on exposà un nou tractament quirúrgic i químic, i Historia de la ramaderia en el descobriment d'Amèrica.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gratacòs i Nadal, Salvador  (Barcelona, 1928 - )  Flautista. Fill del també flautista Esteve Gratacòs, amb el qual estudià i més tard amplià la seva tècnica amb Jean-Pierre Rampal, amb el qual ha col·laborat sovint. A partir del 1962 inicià una carrera internacional. Ha fet nombrosos enregistraments. A partir del 1967 fouInici página solista de l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gratacòs i Olivares, Simó  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - Catalunya, s XX)  Compositor. És autor de sardanes, la més coneguda és la titulada Capvesprada.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratGratallops  (Priorat Municipi: 13,54 km2, 321 m alt, 243 h (2014). Situat al nord-oest de Falset, a l'aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l'Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures. La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l'economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l'emigració. La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l'església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d'Escaladei. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta dades

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gratallops  (Oliola, Noguera)  Llogaret (o el Pla de Gratallops), al peu de la serra de la Força. Pertanyia a l'antic terme de Ponts.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gratia Dei  (València, Horta Veure> Saïdia, la.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grats  (Campdevànol, Ripollès Masia i antiga quadra, a la capçalera del torrent de Grats, afluent per l'esquerra del Merdàs.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau, Carles  (Barcelona, 1714 – 1798)  Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa, intervingué en la construcció de la façana de l'església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (v 1755). Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Rupit i Pruit, Osona / la Vall d'En Bas, Garrotxa Pas de l'antic camí ral d'Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d'en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Fonollosa, Bages)  Santuari (la Mare de Déu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria), prop de l'antic nucli de Fals.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Lluçà, Osona Masia i església (Sant Pere).

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, el  (Gallifa, Vallès Occidental Església (Santa Maria del Grau) romànica, sota el gran mas de Sobregrau.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Ernesta  (Barcelona, s XIX)  Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l'Odeon.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGrau, es  (Maó, Menorca)  Caseria i platja de la costa de Tramuntana, a la sortida de s'Albufera (anomenada també albufera des Grau o des Peix). És un centre important de residència i d'estiueig.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Francesc  (Manresa, Bages, 1638 – 1693)  Escultor. Féu l'aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa. Col·laborà en moltes de les obres d'aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d'Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l'altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare. Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d'Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grau, Gilbert  (Elna, Rosselló, 1922 – 1994)  Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló. President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista. Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l'Estatut Particular del Rosselló i de l'Acció Regionalista Catalana.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Joan  (Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)  Arquitecte i escultor. Membre d'una família d'escultors i pare del també escultor Francesc. L'any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l'església parroquial d'Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l'església de Sant Domènec de Manresa. Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, mas  (Gurb de la Plana, Osona)  Masia i antiga quadra, prop de l'església de Sant Fruitós del Grau.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau, Pere  (Tarragona, s XVI)  Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Pere  (Sant Jordi Desvalls, Gironès, s XIX - s XX)  Compositor. Tocà la tenora a la cobla La Principal de Palafrugell. És autor d'una extensa producció de sardanes, entre les quals destaquen Llamp de despit, Renaixement, La rodona i Oh, si et trobés.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, pla de  (Maresme / Selva Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s'hi han localitzat modernament importants indústries. Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda (dit també les Sorres), entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Ramon  (Catalunya, s XVIII)  Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.

99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGrau, Roger  (Elna, Rosselló, 1915 - )  Arqueòleg i polític. Ha efectuat excavacions locals bastant remarcables (descobriment de la Clusa) i ha organitzat el Museu d'Elna, del qual va ser conservador fins al 1972. És autor d'Elne-lliberis; archéologie et histoire. Guide des monuments (1967-70). Ha col·laborat a la fundació de diversos moviments catalanistes, com Nostra Terra i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, fundat el 1960, del qual ha estat president i secretari (1967-68).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grau, Roser  (Barcelona, 1926 - )  Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, Sant Bartomeu del  (Osona Veure> Sant Bartomeu del Grau.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grau, Sant Serni del  (Guixers, Solsonès Veure> Vilamantells.

Anar a:    Grane ]    [ Granes ]    [ Grany ]    [ Gras ]    [ Grassa ]    [ Grau ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -