|
|
|
Anar a: [ Guardia ] [ Guardia C ] [ Guardia i M ] [ Guardiola i ] [ Guas ] [ Guasp ] Si volguessin parlar solament d'allò que entenen, les persones amb prou feines parlarien. (Arturo Graf) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Arnau de la (Catalunya, s XII) Cavaller. Prengué part a la fase final de l'expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades. 104 CATALUNYA - HISTÒRIA Guàrdia, baronia de la (Catalunya) Veure> Guàrdia de Ripoll, la. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Prelat. Fou bisbe de Vic. El 1314 assistí a Lleida al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença. Figurà aleshores entre els signants de l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents. El 1319 assistí a la renúncia solemne dels drets de primogenitura reial feta per l'infant Jaume, fill gran de Jaume II. Formà part de la comissió reunida a Lleida, el 1324, per deliberar sobre els pretesos drets de Jaume II a la successió del tron de Mallorca. El 1326 manà 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Berenguer de la (Catalunya, s XII) Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153). 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Bernat (Girona, s XIV – s XV) Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Bernat de (Urgell, s XIII – s XIV) Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d'Urgell. El 1314, a la mort d'aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors. 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Guàrdia, fort de la (Prats de Molló, Vallespir) Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa. En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el s X. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Gabriel (Manresa ?, Bages, s XV – s XVI) Pintor i escultor. Féu treballs escultòrics, avui perduts, per a l'església barcelonina de Santa Anna. Residí algun temps a Vic, on hi vivia el 1501, quan contractà el retaule de la Trinitat de la seu manresana, sufragat per la deixa d'un canonge que era precisament oncle de l'artista. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Guillem de Veure> Saguàrdia i de Canet, Guillem de. 9 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia, la (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria, al vessant dret del Rialb. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia, la (les Masies de Roda, Osona) Veure> Sant Miquel de la Guàrdia. 12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Guàrdia, la (Sant Esteve de Llitera, Llitera) Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Pere Jaume de (Catalunya, s XV) Cavaller. Serví Pere de Portugal contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l'entronització de Pere, fou ambaixador d'aquest prop de Lluís XI de França. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia, plans de la (Prades, Baix Camp) Altiplà (1.141 m alt) de les muntanyes de Prades, al sud-oest de la vila. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Ponç de la (Ripollès, v 1140 - Catalunya, v 1190) Cavaller i trobador (o Ponç de Saguàrdia). El 1177 intervingué en l'expedició a Conca d'Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183. Se n'han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs però d'una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics (entre altres, un destacat comiat a Catalunya). 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Rafael (Barcelona, 1845 – 1908) Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d'estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat "Guía musical". Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l'època. Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878). La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d'aquells anys. Edità també moltes obres didàctiques musicals. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia, Ramon Berenguer de (Catalunya, s XII) Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d'aquest (1131). 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia, serra de la (Begues, Baix Llobregat) Serra (534 m alt) del massís del Garraf, al sud del poble, entre les valls de les rieres de Jafre i de Begues. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Guàrdia, vescomtat de la (Catalunya) Denominació que prengué l'antic vescomtat de Barcelona -de manera molt efímera- a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat). 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Guàrdia Catalana, Reial (Barcelona, 15/nov/1705 – 1714) Regiment regular d'infanteria creat per l'arxiduc Carles III. Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d'Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla. Participà activament en la defensa de 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia d'Ares, la (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble (1.594 m alt), situat en un turó, a la riba esquerra del riu d'Aguilar o riu de la Guàrdia. L'església, romànica, depèn de la de Taús. Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia de Banyeres, la (Baix Penedès) Veure> Banyeres del Penedès. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia de la Muga, la (Terrades, Alt Empordà) Veïnat, a l'extrem oriental del terme. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia de Mafumet, la (Tarragonès) Veure> Pobla de Mafumet, la. 26 CATALUNYA - MUNICIPI
27 CATALUNYA - HISTÒRIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia de Sagàs, la (Sagàs, Berguedà) Poble i santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia) (o Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia). L'antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment). La imatge, talla romànica (s. XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia de Tremp, la (Pallars Jussà) Veure> Guàrdia de Noguera, la. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia del Bruc, la (el Bruc, Anoia) Antic castell (o La Guàrdia de Montserrat), aturonat a l'oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat. Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d'abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d'ací la denominació de vescomtat de la Guardia. L'adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc. Resta una part dels murs i de l'antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia d'Urgell, la (Tornabous, Urgell) Poble (ant: Guardiadei), situat en un sector del terme, separat del principal pel d'Agramunt. L'església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Tornabous. Formava municipi independent a mitjan s XIX. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guàrdia i Bagur, Josep Miquel (Alaior, Menorca, 1830 – París, França, 1897) Metge i erudit. Doctorat en medicina a Montpeller (1853) i en lletres a París. Estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit, i col·laborà en diverses revistes franceses. Adscrit al corrent positivista, va escriure diversos articles defensant aquesta línia a "Revue Philosophique". Durant el període 1890-92 col·laborà a "L'Avenç". Les seves obres principals són: De la prostitution en Espagne (1857), La médicina a travers les siècles (1865), Un mois à Minorque (1868), Une excursion en Catalogne, Valence, et aux iles Baléares. Traduí al francès i publicà a París Lo somni, de Bernat Metge. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia i d'Ardèvol, Melcior de (Barcelona, s XVIII – s XIX) Noble. Fill de Melcior de Guàrdia i Mates. Fou magistrat de l'audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d'Elementos de química, de Moneau (1788). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia i Esturí, Jaume (Manlleu, Osona, 1875 – Barcelona, 1935) Pintor. Excel·lí com a paisatgista (Tarda de març). Influït per Cézanne, la seva obra, que s'inclou dins el noucentisme, té punts de contacte amb la de F. Vayreda i la de J. Sunyer. Participà en les exposicions oficials de Barcelona del 1921 i del 1923 i en la del Saló de Primavera del 1931. Exposà individualment a les galeries Dalmau i Syra. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guàrdia i Mates, Melcior de (Barcelona, 1733 – 1789) Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Fill del fabricant d'indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l'Audiència (1733). Administrà la fàbrica d'indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d'agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles. Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l'Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Campmany la redacció de les Memorias.... Adquirí la noblesa el 1774. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia Lada, la (Montoliu de Segarra, Segarra) Poble (o Guardiolada), situat a 780 m alt a l'est del cap del municipi, al peu d'un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera. Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada. De l'església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany. 40 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Guardia Nacional, El (Barcelona, 15/oct/1835 - 28/oct/1841) Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades. A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guàrdia Pilosa, la (Pujalt, Anoia) Poble, a l'extrem oriental del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guardialta (Os de Balaguer, Noguera) Muntanya (711 m alt), que domina pel nord la vila. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Guàrdies Catalans, regiment de Veure> Guàrdia Catalana, Reial. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guardiola (Bages) Veure> Sant Salvador de Guardiola. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Guardiola, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola, Joan Benet (Barcelona, s XVI – Ripoll, Ripollès, 1616) Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria. Amic del cronista Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola, Joan Pau (Cervera, Segarra, s XV – s XVI) Pintor. Era de religió jueva, i es convertí al cristianisme el 1482. Fou anomenat el Mut, ja que ho era de naixença. Possible descendent dels Querci. Col·laborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l'església parroquial de Cervera (1500). Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera (1507). Treballà a Castellnou d'Oluges (1518) i a la Seu d'Urgell (1536), on ja seguí esquemes renaixentistes (retaule de Sant Joan i Sant Ot). No és conservada cap obra seva. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola, Ramon (Valls, Alt Camp, s XVII – Catalunya, s XVIII) Guerriller. Lluità contra Felip V al Principat, en 1719-20. El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l'emperador Carles VI i Felip V, s'alçà de nou i fou capitost d'un grup d'uns cinquanta homes. 49 ANDORRA - GEOGRAFIA Guardiola, serra de (Canillo, Andorra) Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, que constitueix la divisòria d'aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l'Arieja (solana d'Andorra). S'estén entre el port Dret i la 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Guardiola, torre de (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Antiga torre que dominava el port dels Alfacs. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola, Unifred de (Catalunya, s XI) Noble. Era senyor del castell d'Espelt, prop d'Òdena (Anoia). En feú donació a l'església. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Guardiola de Bages (Sant Salvador de Guardiola, Bages) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 53 CATALUNYA - MUNICIPI
54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guardiola de Font-rubí (Font-rubí, Alt Penedès) Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la riera de Vilobí, al peu de la serra de Font-rubí. L'església parroquial és l'església de Santa Maria de Bellver. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Guardiola del Penedès (Alt Penedès) Nom atorgat el 1937 per al municipi de 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola i Bonet, Josep (Gràcia, Barcelona, 27/jun/1869 – Barcelona, 31/des/1950) Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891. De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de "De Tots Colors" (1909), on sovint signava Faune. El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l'any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937. La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. D'ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola i Farrés, Montserrat (Barcelona, 1936 - ) Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim. Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola i Hortoneda, Simó de (l'Aleixar, Baix Camp, 6/jun/1773 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 26/ago/1851) Eclesiàstic i polític. Professà a Montserrat, on estudià i on posteriorment ensenyà. Elegit abat de Montserrat (1814-17), reconstruí el monestir i reinstaurà el culte i l'escolania. Primer bisbe català en ocupar la mitra d'Urgell en els temps moderns (1827). Dirigí la Junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent. Expulsat d'Espanya, s'establí a Montpeller (1835), de la junta carlina de la 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola i Noguera, Carles-Jordi (Manresa, Bages, 20/gen/1942 - ) Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 60. Dedicat a tasques editorials, és director de les edicions La Magrana i secretari de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d'editor, on explica la tasca editorial. Dedicat a l'estudi de Carles Riba, va publicar Carles Riba: cartes d'Alemanya i Grècia (1987), Carles & Clementina (1993), Súnion. Antologia comentada de Carles Riba (1995, juntament amb J. Malé) i el seu epistolari Cartes de Carles Riba I: 1910-1938 (1990, premi Crítica Serra d'Or), Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) i Cartes de Carles Riba III (1993). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guardiola i Ortiz, Josep (Alacant, 1874 – 1946) Escriptor i advocat. Fou membre corresponent de l'Academia de San Fernando de Madrid. Presidí la Comissió Provincial de Monuments d'Alacant. Fou governador civil de Valladolid. Actuà de mantenidor als Jocs Florals d'Alacant el 1934. És autor de les obres Després de les Fogueres (1934), Gastronomía alicantina (1936, amb reedicions de 1944 i 1959) i Platos de guerra (1937), a més d'altres escrits breus i discursos. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guardiola i Sala, Josep (Santpedor, Bages, 1971 - ) Futbolista. Centrecampista i organitzador del joc. El 1984 es va integrar als equips inferiors del F.C. Barcelona, i el 1990 debutà al primer equip, on esdevingué una peça vital de l'equip, on ha estat titular indiscutible i capità, així com de la selecció espanyola. L'any 1992, el mateix que guanyà amb el Barcelona la Lliga i la primera Copa d'Europa, li fou atorgat el premi Bravo al millor futbolista promesa del continent. Un cop retirat com a jugador en actiu, es dedicà a fer 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guardiolada (Montoliu de Segarra, Segarra) Veure> Guàrdia Lada, la. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Guardiolans (Vilada, Berguedà) Veure> Gardilans. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Guardis, na (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental) Illot de la costa meridional, que tanca pel sud el port de Campos. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guarner i Alonso, Josep Lluís (Barcelona, 1937 – 3/nov/1993) Escriptor cinematogràfic i guionista. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com "Fotogramas", "El Periódico" o "La Vanguardia". Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l'obra pòstuma Autorretrato 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guarner i Pérez, Lluís (València, 1902 – 1986) Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic. Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d'aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948). En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid. Ha preparat les edicions de les obres de V.W. Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964). 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guarner i Vivancos, Josep (Barcelona, 1899 – Mèxic, 1972) Militar. Germà de Vicenç. Combaté al Marroc (1921-28). Fou desterrat arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. Durant la guerra civil estigué adscrit a la Secretaria General d'Ordre Públic, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant de l'estat major de l'exèrcit de Catalunya al front d'Aragó i a la defensa de les costes. El 1939 s'exilià a França. Després d'estar internat a Argelers, passà a Mèxic. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guarner i Vivancos, Vicenç (Maó, Menorca, 11/set/1893 – Mèxic, 1981) Militar. Diplomat a l'Escola d'Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l'Academia Militar de Toledo. L'any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona. Sota la II República fou professor a l'Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat. Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l'exèrcit d'Aragó. Fou cap d'estat major de l'exèrcit de l'Est, comandat pel general Pozas, i director de l'Escola Popular d'Estat Major. Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Publicà diverses obres, entre 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guarnier, Domènec (Catalunya, s XVII – Barcelona, 17/mai/1714) Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de la Concepció o de Villarroel, amb el qual participà a la defensa de Barcelona. El 17/mai/1714 era cap superior de les forces que guarnien el convent de Caputxins, quan aquest sofrí un gran assalt de l'exèrcit borbònic. Després de comandar molt bé la resistència, morí en els combats. 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Guart, riu (Ribagorça) Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana (o riera de Calladrons), format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, prop de Benavarri, i segueix en direcció nord-oest - sud-est, i al mitjà rep per l'esquerra el Queixigar; fa de divisòria entre els termes d'Estopanyà i Fet i desguassa a l'embassament de Canelles, aigües avall del congost de Blancafort (Noguera). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasc, Antoni (o Guarc) (Tortosa ?, Baix Ebre, s XIV) Arquitecte. El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l'any següent per Benet d'Alguaire amb moltes alteracions. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasc, Pere Joan (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613) Filòsof escolàstic. Religiós dominicà, fou mestre de teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la universitat de Tarragona (1607). Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch, Francesc (Barcelona, s XVIII) Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d'ells ben curiosos. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch, Francesc (Catalunya, s XVIII – s XIX) Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch, Joan (Catalunya, s XVIII – Valls, Alt Camp, s XIX) Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch, Joan (Catalunya, s XVI - Tarragona, s XVI) Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch, Pere (Catalunya, s XVI – 1587) Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d'altres, ell sol, per al cimbori i l'altar major de la mateixa catedral. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch i Gómez, Agustí (Barcelona, 1913 - ) Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment. És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc. Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch i Homs, Francesc (Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1923) Pintor. Format a la Llotja de Barcelona i a l'escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma (1886-89), on conegué la seva futura muller Emília Coranty. Residí un quant temps a París. Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura. Col·laborà com a crític d'art a diverses publicacions. El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l'efímera Societat de Belles Arts de Barcelona. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch i Miró, Joan Maria (Barcelona, 1878 – 1961) Poeta. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals. L'any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l'any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals. Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch i Ribera, Joaquim (Barcelona, 1848 – 1923) Arqueòleg i escriptor. Col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i a l'Àlbum monumental pintoresc de Catalunya (1879). Publicà les monografies Les Valls d'Andorra (1891) i Montserrat pintoresc (1892). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch i Spick, Artur (Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943) Editor i escriptor. Fundà i dirigí la "Biblioteca El Nostre Teatre", que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d'autors catalans, precedides d'una anàlisi crítica seriosa. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Guasch i Toda, Teresa (Riudecanyes, Baix Camp, 1848 – Barcelona, 1916) Religiosa. Cofundadora (1878) amb la seva mare, de la Congregació de Carmelites Teresianes de Sant Josep a Barcelona. Foren dirigides per Josep Caixal, bisbe d'Urgell, i Agustí Verdura, carmelità. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp (Palma de Mallorca, s XVI - s XX) Família de llibreters i impressors. L'iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp. 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp, Antoni (Illes Balears, 1778 - Valldemossa, Mallorca, 1859) Caputxí. Conegut com a fra Antoni de Mallorca. Publicà una adaptació mallorquina de l'obra de Jaume Ponti Conversa de Isidro amb lo seu sr. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp, Antoni (Palma de Mallorca, s XVIII) Impressor i gravador. Publicà bon nombre d'obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals. 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp, Jaume (Palma de Mallorca, s XVI) Llibreter i impressor. Fou l'estirp d'aquesta família. quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Barberí, Felip (Palma de Mallorca, s XVIII – s XIX) Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del "Diario Balear", més tard "El Diario de Palma". Féu d'impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865. Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n'adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l'impressor Tomàs Amorós. L'empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52). Són famoses les xil·lografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa. 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Esplugues, Jaume (Palma de Mallorca, s XVII – 1652) Impressor. Fill de Gabriel Guasp i Miquel, del qual continuà l'activitat. 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Gelabert, Bartomeu (Alaró, Mallorca, 1893 - Palma de Mallorca, 1976) Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920. Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat (1946). Poeta menor, 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Miquel, Gabriel (Palma de Mallorca, s XVI – s XVII) Impressor. Fill de Jaume Guasp, germà de Pere i pare de Jaume Guasp i Esplugues, tots ells impressors. Actuà d'impressor entre el 1579 i el 1634. 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Miquel, Pere (Palma de Mallorca, s XVII – 1652) Impressor. Fill de Jaume Guasp i germà de Gabriel. Continuà l'activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de Pere Guasp i Oliver. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Oliver, Pere (Palma de Mallorca, s XVII – s XVIII) Impressor. Fill de Pere Guasp i Miquel. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958. 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Pro, Melcior (Palma de Mallorca, s XVIII) Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix. 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Guasp i Pujol, Manuel (Palma de Mallorca, 1849 – 1924) Polític i advocat. Cap del partit maurista de Mallorca, fou diputat provincial (1879-90), alcalde de Palma (1888-90) i diputat a corts el 1893. Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guastavino i Gallent, Guillem (València, 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 1977) Escriptor i bibliotecari. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona. El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d'Espanya al Marroc com a director d'Arxius i Biblioteques d'aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la "Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos". Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d'altres sobre les festes de Moros i Cristians. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Guastavino i Robba, Severí (València, 1879 – 1950) Periodista i poeta. Formà part de la redacció de "La Voz de Valencia" i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana. Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.
Anar a: [ Guardia ] [ Guardia C ] [ Guardia i M ] [ Guardiola i ] [ Guas ] [ Guasp ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Guàrdia de Noguera
Guàrdia i Canela, Josep-Delfí
Guardiola de Berguedà