A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Guardia ]    [ Guardia C ]    [ Guardia i M ]    [ Guardiola i ]    [ Guas ]    [ Guasp ]

Si volguessin parlar solament d'allò que entenen, les persones amb prou feines parlarien. (Arturo Graf)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Arnau de la  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l'expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdia, baronia de la  (CatalunyaVeure> Guàrdia de Ripoll, la.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Prelat. Fou bisbe de Vic. El 1314 assistí a Lleida al casament de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, amb Teresa d'Entença. Figurà aleshores entre els signants de l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents. El 1319 assistí a la renúncia solemne dels drets de primogenitura reial feta per l'infant Jaume, fill gran de Jaume II. Formà part de la comissió reunida a Lleida, el 1324, per deliberar sobre els pretesos drets de Jaume II a la successió del tron de Mallorca. El 1326 manàInici página començar la construcció del claustre gòtic de la seu vigatana.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Berenguer de la  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Bernat  (Girona, s XIV – s XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Bernat de  (Urgell, s XIII – s XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d'Urgell. El 1314, a la mort d'aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guàrdia, fort de la  (Prats de Molló, Vallespir Gran fortificació que domina la vila i la vall del Tec, feta construir en 1677-82 per Vauban, dins el pla de fortificació de la nova frontera meridional de la monarquia francesa. En aquest indret hi havia hagut la torre de la Guàrdia, testimoniada ja el s X.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Gabriel  (Manresa ?, Bages, s XV – s XVI)  Pintor i escultor. Féu treballs escultòrics, avui perduts, per a l'església barcelonina de Santa Anna. Residí algun temps a Vic, on hi vivia el 1501, quan contractà el retaule de la Trinitat de la seu manresana, sufragat per la deixa d'un canonge que era precisament oncle de l'artista.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Guillem de  Veure> Saguàrdia i de Canet, Guillem de.

9 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia, la  (Serdinyà, Conflent)  Masia i antic terme, a l'esquerra de la Tet, aigua avall del poble.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Caseria, al vessant dret del Rialb.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (les Masies de Roda, Osona Veure> Sant Miquel de la Guàrdia.

12 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guàrdia, la  (Sant Esteve de Llitera, Llitera Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia), a la parròquia de Rocafort de Llitera.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Pere Jaume de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Serví Pere de Portugal contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l'entronització de Pere, fou ambaixador d'aquest prop de Lluís XI de França.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, plans de la  (Prades, Baix Camp Altiplà (1.141 m alt) de les muntanyes de Prades, al sud-oest de la vila.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Ponç de la  (Ripollès, v 1140 - Catalunya, v 1190)  Cavaller i trobador (o Ponç de Saguàrdia). El 1177 intervingué en l'expedició a Conca d'Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183. Se n'han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs però d'una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics (entre altres, un destacat comiat a Catalunya).

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia, puig de la  (Jorba, Anoia)  Tossal (549 m alt) que domina el poble, on hi ha les restes de l'antic castell de Jorba.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Rafael  (Barcelona, 1845 – 1908)  Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d'estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat "Guía musical". Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l'època. Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878). La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d'aquells anys. Edità també moltes obres didàctiques musicals.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia, Ramon Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d'aquest (1131).

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia, serra de la  (Begues, Baix Llobregat Serra (534 m alt) del massís del Garraf, al sud del poble, entre les valls de les rieres de Jafre i de Begues.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdia, vescomtat de la  (CatalunyaDenominació que prengué l'antic vescomtat de Barcelona -de manera molt efímera- a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdia Catalana, Reial  (Barcelona, 15/nov/1705 – 1714)  Regiment regular d'infanteria creat per l'arxiduc Carles III. Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d'Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla. Participà activament en la defensa deInici página Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d'Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia d'Ares, la  (Noves de Segre, Alt Urgell Poble (1.594 m alt), situat en un turó, a la riba esquerra del riu d'Aguilar o riu de la Guàrdia. L'església, romànica, depèn de la de Taús. Fou municipi independent fins el 1972, actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L'antic terme comprenia, a més, els pobles i antics llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Banyeres, la  (Baix Penedès Veure> Banyeres del Penedès.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de la Muga, la  (Terrades, Alt Empordà)  Veïnat, a l'extrem oriental del terme.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Mafumet, la  (Tarragonès Veure> Pobla de Mafumet, la.

26 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàGuàrdia de Noguera  (Pallars Jussà)  Municipi: 62,4 km2, 532 m alt, 163 hab (2014), (ant: Guàrdia de Tremp; ofic: Castell de Mur). Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, drenat per la Noguera Pallaresa, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l'annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, capital del municipi, i Mur. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals, vinya, farratges, oliveres i ametllers). Ramaderia porcina i ovina. La vila ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l'antic castell de la Guàrdia, esmentat ja el 1051; destaquen alguns casals de pedra i l'església parroquial de l'Esperit Sant, del s XVIII. El municipi comprèn, a més, el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur (del s. XI), el poble i antic priorat de Cellers, la quadra de l'Espona i nombrosos despoblats. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGuàrdia de Ripoll, la  (Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)  Antic castell (o la Guàrdia de les Llosses) Comprenia els dos termes actuals, situat sota l'ermita de Santa Margarida de Vinyoles. És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia. Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d'aleshores la part més important de l'abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Sagàs, la  (Sagàs, Berguedà)  Poble i santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia) (o Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia). L'antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment). La imatge, talla romànica (s. XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia de Tremp, la  (Pallars Jussà Veure> Guàrdia de Noguera, la.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia del Bruc, la  (el Bruc, Anoia)  Antic castell (o La Guàrdia de Montserrat), aturonat a l'oest del coll de can Maçana, als contraforts occidentals del massís de Montserrat. Esmentat el 974 amb el nom de castell de Benifaci i el sobrenom de la Guàrdia, des d'abans de 999 fou propietat dels vescomtes de Barcelona, els descendents dels quals es cognomenaren Guàrdia o Saguàrdia (1158), i d'ací la denominació de vescomtat de la Guardia. L'adquirí el prior de Montserrat, el 1370, amb tot el seu terme i la parròquia del Bruc. Resta una part dels murs i de l'antiga església parroquial de Sant Pau de la Guàrdia.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia dels Prats, la  (Montblanc, Conca de Barberà Poble (ant: la Guàrdia d'Ermemir), situat al nord de la vila, prop de la riba dreta del riu d'Anguera. El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus. L'església parroquial (Sant Jaume) conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari Sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir (1695-1705) l'arquebisbe Josep Llinars. Al nord hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia d'Urgell, la  (Tornabous, Urgell Poble (ant: Guardiadei), situat en un sector del terme, separat del principal pel d'Agramunt. L'església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Tornabous. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guàrdia i Bagur, Josep Miquel  (Alaior, Menorca, 1830 – París, França, 1897)  Metge i erudit. Doctorat en medicina a Montpeller (1853) i en lletres a París. Estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit, i col·laborà en diverses revistes franceses. Adscrit al corrent positivista, va escriure diversos articles defensant aquesta línia a "Revue Philosophique". Durant el període 1890-92 col·laborà a "L'Avenç". Les seves obres principals són: De la prostitution en Espagne (1857), La médicina a travers les siècles (1865), Un mois à Minorque (1868), Une excursion en Catalogne, Valence, et aux iles Baléares. Traduí al francès i publicà a París Lo somni, de Bernat Metge.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep-Delfí Guàrdia i CanelaGuàrdia i Canela, Josep-Delfí  (Balaguer, Noguera, 1945 - )  Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí des del 1966. Ha estat diputat de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona en els períodes 1970-75 i 1978-83. El 1975 fou elegit membre de número de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari entre el 1977 i el 1983. El 1992 en fou elegit president. Ha estat també professor de dret processal i de dret civil a la Universitat de Barcelona i a l'Estudi General de Lleida fins al curs 1983-84. Fou membre del comitè deInici página redacció de la "Revista Jurídica de Catalunya" des del 1969 i tingué una participació destacada en el Segon

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i d'Ardèvol, Melcior de  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Noble. Fill de Melcior de Guàrdia i Mates. Fou magistrat de l'audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d'Elementos de química, de Moneau (1788).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i Esturí, Jaume  (Manlleu, Osona, 1875 – Barcelona, 1935)  Pintor. Excel·lí com a paisatgista (Tarda de març). Influït per Cézanne, la seva obra, que s'inclou dins el noucentisme, té punts de contacte amb la de F. Vayreda i la de J. Sunyer. Participà en les exposicions oficials de Barcelona del 1921 i del 1923 i en la del Saló de Primavera del 1931. Exposà individualment a les galeries Dalmau i Syra.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guàrdia i Mates, Melcior de  (Barcelona, 1733 – 1789)  Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Fill del fabricant d'indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l'Audiència (1733). Administrà la fàbrica d'indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d'agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles. Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l'Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Campmany la redacció de les Memorias.... Adquirí la noblesa el 1774.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuàrdia i Vial, Francesc  (Barcelona, 1880 – 1940)  Arquitecte. Ere gendre de Domènech i Montaner i formà part del grup d'arquitectes que intervingueren en la construcció del Palau de la Música Catalana. Autor de nombrosos edificis a Barcelona, s'encarregà, amb col·laboració amb altres, de l'obra del Teatre Municipal de Terrassa (1909) i del Mercat Central de València (1928). A partir del 1939 fou el president del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia Lada, la  (Montoliu de Segarra, Segarra Poble (o Guardiolada), situat a 780 m alt a l'est del cap del municipi, al peu d'un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera. Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada. De l'església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.

40 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Guardia Nacional, El  (Barcelona, 15/oct/1835 - 28/oct/1841)  Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades. A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guàrdia Pilosa, la  (Pujalt, Anoia)  Poble, a l'extrem oriental del municipi. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardialta  (Os de Balaguer, Noguera Muntanya (711 m alt), que domina pel nord la vila.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guàrdies Catalans, regiment de  Veure> Guàrdia Catalana, Reial.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuardiola  (Vilanova de l'Aguda, Noguera Poble, al sud del terme. Formà part de la baronia de Ribelles.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiola  (Bages Veure> Sant Salvador de Guardiola.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Joan Benet  (Barcelona, s XVI – Ripoll, Ripollès, 1616)  Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria. Amic del cronista Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Joan Pau  (Cervera, Segarra, s XV – s XVI)  Pintor. Era de religió jueva, i es convertí al cristianisme el 1482. Fou anomenat el Mut, ja que ho era de naixença. Possible descendent dels Querci. Col·laborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l'església parroquial de Cervera (1500). Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera (1507). Treballà a Castellnou d'Oluges (1518) i a la Seu d'Urgell (1536), on ja seguí esquemes renaixentistes (retaule de Sant Joan i Sant Ot). No és conservada cap obra seva.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Ramon  (Valls, Alt Camp, s XVII – Catalunya, s XVIII)  Guerriller. Lluità contra Felip V al Principat, en 1719-20. El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l'emperador Carles VI i Felip V, s'alçà de nou i fou capitost d'un grup d'uns cinquanta homes.

49 ANDORRA - GEOGRAFIA

Guardiola, serra de  (Canillo, Andorra Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, que constitueix la divisòria d'aigües entre la Valira (vall de Juclà) i l'Arieja (solana d'Andorra). S'estén entre el port Dret i laInici página portella de la Cabaneta i culmina a 2.686 m (pic de la Font dels Isards).

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola, torre de  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Antiga torre que dominava el port dels Alfacs.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola, Unifred de  (Catalunya, s XI)  Noble. Era senyor del castell d'Espelt, prop d'Òdena (Anoia). En feú donació a l'església.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola de Bages  (Sant Salvador de Guardiola, Bages Nom atorgat el 1937 per al municipi.

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàGuardiola de Berguedà  (Berguedà Municipi: 61,7 km2, 720 m alt, 937 hab (2014), (o de Berga). Situat a la vall de Lillet, a la serralada pre-pirinenca, entre les serres de Burella i de Falgars, al nord de Berga. El relleu és molt muntanyós, amb abundància de boscos de pins, avets, faigs, roures i alzines i de prats alpins. La plana central és formada per les valls del Llobregat i el Bastareny. Les bases de l'economia local són la indústria extractiva del carbó i el comerç (s'hi celebra una fira pel novembre), activitats complementades per l'agricultura de secà (cereals, patates i farratges), la de regadiu i la ramaderia bovina. Hi ha indústria de fàbriques de paper i de filats, alimentària i del ciment. El 1972 deixà de funcionar el carrilet de l'alt Llobregat. El poble és a la confluència del Llobregat i el Bastareny. El municipi comprèn els antics termes de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola, aquest darrer se'n segregà el 1993. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiola de Font-rubí  (Font-rubí, Alt Penedès Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la riera de Vilobí, al peu de la serra de Font-rubí. L'església parroquial és l'església de Santa Maria de Bellver.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuardiola de Segre  (Bassella, Alt Urgell Poble (682 m alt), situat al sud del terme, al vessant septentrional de la serra del Pubill. L'església (Santa Fe) depèn de la parròquia de Bassella. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guardiola del Penedès  (Alt Penedès Nom atorgat el 1937 per al municipi de

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Bonet, Josep  (Gràcia, Barcelona, 27/jun/1869 – Barcelona, 31/des/1950)  Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891. De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de "De Tots Colors" (1909), on sovint signava Faune. El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l'any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937. La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. D'ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Farrés, Montserrat  (Barcelona, 1936 - )  Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim. Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Hortoneda, Simó de  (l'Aleixar, Baix Camp, 6/jun/1773 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 26/ago/1851)  Eclesiàstic i polític. Professà a Montserrat, on estudià i on posteriorment ensenyà. Elegit abat de Montserrat (1814-17), reconstruí el monestir i reinstaurà el culte i l'escolania. Primer bisbe català en ocupar la mitra d'Urgell en els temps moderns (1827). Dirigí la Junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent. Expulsat d'Espanya, s'establí a Montpeller (1835), de la junta carlina de laInici página qual formà part juntament amb l'arquebisbe de Cuba i Joaquim de Sentmenat (després marquès de Sentmenat), mentre el canonge Canal, home de la seva confiança, presidia la junta corregimental d'Urgell, i el seu nebot, Josep Ignasi Dalmau i de Baguer, era secretari de la junta governativa de Catalunya. Els andorrans li retiraren la qüestia per conservar la neutralitat, i la cediren al bisbe d'Albí. Alhora el govern espanyol prescindí d'ell en els convenis amb el síndic i el Consell General. Es defensà cercant suport en el copríncep francès (memorial a Lluís Felip del 1841). Tornà a la Seu el 1848.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Noguera, Carles-Jordi  (Manresa, Bages, 20/gen/1942 - )  Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 60. Dedicat a tasques editorials, és director de les edicions La Magrana i secretari de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d'editor, on explica la tasca editorial. Dedicat a l'estudi de Carles Riba, va publicar Carles Riba: cartes d'Alemanya i Grècia (1987), Carles & Clementina (1993), Súnion. Antologia comentada de Carles Riba (1995, juntament amb J. Malé) i el seu epistolari Cartes de Carles Riba I: 1910-1938 (1990, premi Crítica Serra d'Or), Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) i Cartes de Carles Riba III (1993).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guardiola i Ortiz, Josep  (Alacant, 1874 – 1946)  Escriptor i advocat. Fou membre corresponent de l'Academia de San Fernando de Madrid. Presidí la Comissió Provincial de Monuments d'Alacant. Fou governador civil de Valladolid. Actuà de mantenidor als Jocs Florals d'Alacant el 1934. És autor de les obres Després de les Fogueres (1934), Gastronomía alicantina (1936, amb reedicions de 1944 i 1959) i Platos de guerra (1937), a més d'altres escrits breus i discursos.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuardiola i Prim, Lluís  (Vilassar de Mar, Maresme, 1907 - )  Escriptor. Ha publicat les obres d'història local titulades Sant Joan de Vilassar (1955), Anecdotari vilassarenc (1959), Apotecaries vilassarenques (1950) i El santuari de la Cisa (1960).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guardiola i Sala, Josep  (Santpedor, Bages, 1971 - )  Futbolista. Centrecampista i organitzador del joc. El 1984 es va integrar als equips inferiors del F.C. Barcelona, i el 1990 debutà al primer equip, on esdevingué una peça vital de l'equip, on ha estat titular indiscutible i capità, així com de la selecció espanyola. L'any 1992, el mateix que guanyà amb el Barcelona la Lliga i la primera Copa d'Europa, li fou atorgat el premi Bravo al millor futbolista promesa del continent. Un cop retirat com a jugador en actiu, es dedicà a fer

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiolada  (Montoliu de Segarra, Segarra Veure> Guàrdia Lada, la.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardiolans  (Vilada, Berguedà Veure> Gardilans.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Guardis, na  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Illot de la costa meridional, que tanca pel sud el port de Campos.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guarner i Alonso, Josep Lluís  (Barcelona, 1937 – 3/nov/1993)  Escriptor cinematogràfic i guionista. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com "Fotogramas", "El Periódico" o "La Vanguardia". Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l'obra pòstuma AutorretratoInici página del cronista (1994). A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guarner i Pérez, Lluís  (València, 1902 – 1986)  Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic. Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d'aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948). En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid. Ha preparat les edicions de les obres de V.W. Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guarner i Vivancos, Josep  (Barcelona, 1899 – Mèxic, 1972)  Militar. Germà de Vicenç. Combaté al Marroc (1921-28). Fou desterrat arran dels fets del 6 d'octubre de 1934. Durant la guerra civil estigué adscrit a la Secretaria General d'Ordre Públic, fou membre del Comitè de Milícies Antifeixistes i comandant de l'estat major de l'exèrcit de Catalunya al front d'Aragó i a la defensa de les costes. El 1939 s'exilià a França. Després d'estar internat a Argelers, passà a Mèxic.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guarner i Vivancos, Vicenç  (Maó, Menorca, 11/set/1893 – Mèxic, 1981)  Militar. Diplomat a l'Escola d'Estat Major (1919), participà en diverses campanyes de la guerra del Marroc i fou professor de l'Academia Militar de Toledo. L'any 1930 fou ascendit a comandant i destinat a Barcelona. Sota la II República fou professor a l'Escola Superior de Guerra de Madrid (1935). Posteriorment fou nomenat cap superior de policia de la Generalitat. Durant la guerra civil fou sots-secretari de Defensa de la Generalitat i, durant la primavera del 1937, dirigí l'exèrcit d'Aragó. Fou cap d'estat major de l'exèrcit de l'Est, comandat pel general Pozas, i director de l'Escola Popular d'Estat Major. Exiliat el 1939, es traslladà a Mèxic. Publicà diverses obres, entreInici página les quals destaquen Compendio del arte moderno (1938), El 19 de julio de 1936 visto desde la Jefatura Superior de los servicios de Orden Público de Cataluña i L'aixecament militar i la guerra civil a Catalunya (1980). Col·laborà a "Quaderns de l'Exili".

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guarnier, Domènec  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 17/mai/1714)  Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de la Concepció o de Villarroel, amb el qual participà a la defensa de Barcelona. El 17/mai/1714 era cap superior de les forces que guarnien el convent de Caputxins, quan aquest sofrí un gran assalt de l'exèrcit borbònic. Després de comandar molt bé la resistència, morí en els combats.

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guart, riu  (Ribagorça Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana (o riera de Calladrons), format per diversos barrancs que baixen de la serra del castell de Llaguarres, prop de Benavarri, i segueix en direcció nord-oest - sud-est, i al mitjà rep per l'esquerra el Queixigar; fa de divisòria entre els termes d'Estopanyà i Fet i desguassa a l'embassament de Canelles, aigües avall del congost de Blancafort (Noguera).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasc, Antoni (o Guarc)  (Tortosa ?, Baix Ebre, s XIV)  Arquitecte. El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l'any següent per Benet d'Alguaire amb moltes alteracions.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasc, Pere Joan  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613)  Filòsof escolàstic. Religiós dominicà, fou mestre de teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la universitat de Tarragona (1607). Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuasch, Anselm  (Tarragona, 1866 – 1932)  Polític. Dirigent del partit liberal, després de pertànyer al conservador, a Tarragona i comarca. Membre de la diputació de Tarragona des del 1896 fins al 1923, n'ocupà quatre vegades la presidència. Membre de la Mancomunitat, fou conseller d'aquest organisme des de la seva constitució. Acabà en el lerrouxisme, després d'haver-se adherit el 1931 al partit de Santiago Alba.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Francesc  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d'ells ben curiosos.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Francesc  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Joan  (Catalunya, s XVIII – Valls, Alt Camp, s XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Joan  (Catalunya, s XVI - Tarragona, s XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch, Pere  (Catalunya, s XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d'altres, ell sol, per al cimbori i l'altar major de la mateixa catedral.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaG  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Gómez, Agustí  (Barcelona, 1913 - )  Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment. És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc. Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Homs, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1923)  Pintor. Format a la Llotja de Barcelona i a l'escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma (1886-89), on conegué la seva futura muller Emília Coranty. Residí un quant temps a París. Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura. Col·laborà com a crític d'art a diverses publicacions. El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l'efímera Societat de Belles Arts de Barcelona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Miró, Joan Maria  (Barcelona, 1878 – 1961)  Poeta. La seva obra manté una relació constant amb la poesia dels Jocs Florals. L'any 1909 hi fou proclamat mestre en Gai Saber, en ésser premiat pel recull Poemet del Claustre, i l'any 1932 guanyà el premi Fastenrath per Camí de la font (1932). El 1935 fou elegit president del consell directori dels jocs florals. Amb una poesia que oscil·la entre un bucolisme treballat i un cert gust pel madrigal, ha donat els reculls Joventut (1900), Pirinenques (1910), Ofrena (1912), Branca florida (1923) i La rosa dels cinc sentits (1937).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuasch i Mitjans, Juli  (Barcelona, 1942 - )  Orfebre. Format a les escoles Massana i de Belles Arts de Sant Jordi, fou considerat un dels capdavanters del concepte de joia-disseny. Sovint incorporà el metracrilat a les seves creacions, que es caracteritzen per llurs formes geometritzants.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Ribera, Joaquim  (Barcelona, 1848 – 1923)  Arqueòleg i escriptor. Col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i a l'Àlbum monumental pintoresc de Catalunya (1879). Publicà les monografies Les Valls d'Andorra (1891) i Montserrat pintoresc (1892).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Spick, Artur  (Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943)  Editor i escriptor. Fundà i dirigí la "Biblioteca El Nostre Teatre", que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d'autors catalans, precedides d'una anàlisi crítica seriosa.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guasch i Toda, Teresa  (Riudecanyes, Baix Camp, 1848 – Barcelona, 1916)  Religiosa. Cofundadora (1878) amb la seva mare, de la Congregació de Carmelites Teresianes de Sant Josep a Barcelona. Foren dirigides per Josep Caixal, bisbe d'Urgell, i Agustí Verdura, carmelità.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp  (Palma de Mallorca, s XVI - s XX)  Família de llibreters i impressors. L'iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp, Antoni  (Illes Balears, 1778 - Valldemossa, Mallorca, 1859)  Caputxí. Conegut com a fra Antoni de Mallorca. Publicà una adaptació mallorquina de l'obra de Jaume Ponti Conversa de Isidro amb lo seu sr.Inici página Rector, sobre s'origen de reconfesió (1844).

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d'obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp, Jaume  (Palma de Mallorca, s XVI)  Llibreter i impressor. Fou l'estirp d'aquesta família. quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Barberí, Felip  (Palma de Mallorca, s XVIII – s XIX)  Impressor. Fou rebesnét de Pere Guasp i Oliver. Amb ell la seva família assolí el màxim prestigi, lligat a la publicació del "Diario Balear", més tard "El Diario de Palma". Féu d'impressor del 1812 al 1834 i del 1852 al 1865. Unificà totes les impremtes existents aleshores dins la família, les modernitzà i n'adquirí de noves. Es casà amb la impressora Caterina Pasqual, vídua de l'impressor Tomàs Amorós. L'empresa fou coneguda sota diversos noms, com Impremta Constitucional (1820), Impremta Constitucional del Govern (1820-23), Impremta Reial (1934-36) i Impremta Nacional (1834-52). Són famoses les xil·lografies sortides de les seves premses. Aquestes i una de les antigues premses són guardades al Museu Municipal de Valldemossa.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Esplugues, Jaume  (Palma de Mallorca, s XVII – 1652)  Impressor. Fill de Gabriel Guasp i Miquel, del qual continuà l'activitat.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Gelabert, Bartomeu  (Alaró, Mallorca, 1893 - Palma de Mallorca, 1976)  Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920. Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l'actualitat (1946). Poeta menor,Inici página adscrit a l'Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Miquel, Gabriel  (Palma de Mallorca, s XVI – s XVII)  Impressor. Fill de Jaume Guasp, germà de Pere i pare de Jaume Guasp i Esplugues, tots ells impressors. Actuà d'impressor entre el 1579 i el 1634.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Miquel, Pere  (Palma de Mallorca, s XVII – 1652)  Impressor. Fill de Jaume Guasp i germà de Gabriel. Continuà l'activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de Pere Guasp i Oliver.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Oliver, Pere  (Palma de Mallorca, s XVII – s XVIII)  Impressor. Fill de Pere Guasp i Miquel. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Pro, Melcior  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guasp i Pujol, Manuel  (Palma de Mallorca, 1849 – 1924)  Polític i advocat. Cap del partit maurista de Mallorca, fou diputat provincial (1879-90), alcalde de Palma (1888-90) i diputat a corts el 1893. Designat per la diputació, formà part de la comissió que codificà el dret civil de les Illes i votà en contra de la seva conservació, llevat del règim matrimonial de separació de béns.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuastavino i Expòsito, Rafael  (Barcelona, 1872 - Bayshore, EUA, 1950)  Arquitecte. Fill de Rafael Guastavino i Moreno, amb el qual col·laborà a l'empresa Guastavino als EUA. Juntament amb Wallace C. Sabina, creà les rajoles Akoustolith, que tenien una gran capacitat per absorbir el so i foren emprades en molts locals públics. La progressiva utilització de les voltes de formigó acabà arruïnant la companyia, que fou liquidada l'any 1962.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guastavino i Gallent, Guillem  (València, 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 1977)  Escriptor i bibliotecari. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona. El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d'Espanya al Marroc com a director d'Arxius i Biblioteques d'aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la "Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos". Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d'altres sobre les festes de Moros i Cristians.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGuastavino i Moreno, Rafael  (València, 1842 - Asheville, EUA, 1908)  Constructor. Format a l'escola de Barcelona, on fou deixeble d'Elies Rogent. Mestre d'obres i contructor de voltes de rajola prima d'estil català, gràcies a les quals aconseguí una gran anomenada. Construí, a Catalunya, edificis residencials i industrials (nucli de la Universitat Industrial). El 1881 emigrà a Nova York, on creà la Guastavino Fileproof Construction Co, que aplicava el sistema de coberta catalana a centenars de naus de fàbriques i d'altres construccions. Amb aquest sistema va fer la biblioteca de Boston, l'hospital de Buffalo i el de Sant Lluc a Nova York.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guastavino i Robba, Severí  (València, 1879 – 1950)  Periodista i poeta. Formà part de la redacció de "La Voz de Valencia" i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana. Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.

Anar a:    Guardia ]    [ Guardia C ]    [ Guardia i M ]    [ Guardiola i ]    [ Guas ]    [ Guasp ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -