A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gub ]    [ Guell, J ]    [ Güell i M ]    [ Gueri ]    [ Gui ]    [ Guil ]

Per a creure en miracles, n'hi ha prou amb la fantasia; per a no creure-hi, cal la intel·ligència. (Francesc Pujols i Morgades)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gubern i Campreciós, Alfons  (Sabadell, Vallès Occidental, 1916 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1980)  Pintor. Fou deixeble d'Olivet i Legares. Ha destacat com a paisatgista.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gubern i Domènech, Ramon  (Badalona, Barcelonès, 1926 - )  Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a "Índice Histórico Español" (1954-56). Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d'institut. Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGubern i Fàbregas, Santiago  (Barcelona, 1875 – 1960)  Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s'afilià a la Unió Catalanista. El 1904 s'integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari "El Poble Català". Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana. Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l'aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914). Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l'advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes. Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d'advocat.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gubern i Garriga-Nogués, Romà  (Barcelona, 1934 - )  Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en l'estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses. És autor d'una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974). Entre d'altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb J. Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gubert i Rafanell, Cecília  (Barcelona, 22/nov/1906 - 4/feb/1985)  Cantant. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina'. Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla. També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGubianas i Santandreu, Alfons Maria  (Manresa, Bages, 1880 – Montserrat, Bages, 1941)  Monjo benedictí i liturgista. Ingressà a Montserrat el 1895 i fou ordenat sacerdot l'any 1903. Col·laborador a diverses revistes religioses. La seva tasca més notable fou la de liturgista. Publicà una colla de llibres de divulgació, de molt èxit.

111 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA

Gúdar  (Terol, Aragó)  Serra del sector sud-est del sistema Ibèric. Forma part de les regions muntanyoses del Maestrat, el màxim cim del qual és el Peñarroya (2.024 m). Nus hidrogràfic, origen dels rius Guadalop, Millars i Alfambra. Petits nuclis de població a les valls.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gudiol i Corominas, Montserrat  (Barcelona, 1933 - )  Pintora. Filla de Josep Gudiol i Ricart. Els personatges de la seva obra es mouen dins un món de misteri que l'aproximen al corrent surrealista. El seu dibuix, dinàmic i àgil, té un gran poder evocador. Ha exposat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres, ha fet il·lustracions per a llibres i és primer premi internacional de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot. El 1980 féu un Sant Benet monumental per al monestir de Montserrat. Fou la primera dona a ingressar (1981) a la Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gudiol i Cunill, Josep  (Vic, Osona, 1872 – 1931)  Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement. Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l'arqueologia, l'art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d'alt valor: Nocions d'Arqueologia sagrada catalana (1902), L'Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc. Membre corresponent de l'Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l'Institut d'Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGudiol i Ricard, Josep  (Vic, Osona, 1904 – Barcelona, 1985)  Arquitecte, arqueòleg i historiador de l'art. Nebot de Josep Gudiol i Cunill. Amplià els seus coneixements d'història de l'art als Estats Units, on després fou professor a la universitat de Toledo, Ohio (1939) i a l'Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41). En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l'Institut Amatller d'Art Hispànic. És autor de nombrosos estudis sobre l'art romànic: La pintura mural romànica a Catalunya (1948), Pintura románica (amb W.S. Cook, dins la col·lecció "Ars Hispaniae"), i sobre els més importants pintors gòtics catalans (Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Bernat Martorell). Dirigí la col·lecció "Aries. Guías Artísticas de España" i, juntament amb J. Ainaud i de Lasarte i amb F.P. Verrié, publicà el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947). L'última etapa de la seva carrera la dedicà a estudis sobre grans pintors espanyols: Goya (1970), El Greco (1971), Velázquez (1973), un altre Goya (1973), Zurbarán (1976). Es dedicà també a la restauració d'obres d'art i rebé la Creu de Sant Jordi el 1982.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gudiol i Ricart, Ramon  (Vic, Osona, 1915 - )  Restaurador. Germà de Josep, amb el qual restaurà nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països, sobretot per al Museu d'Art de Catalunya. Fou un gran especialista del transplantament de pintures murals.

11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Güel  (Graus, Aragó)  Poble (737 m alt) i antic municipi de la Ribagorça, al límit del domini lingüístic del català. És situat a la dreta de l'Isàvena, el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l'Éssera i de l'Isàvena (serra de Güel, 1.401 m alt). De l'església parroquial del poble (Santa Valdesca) procedeix un frontal gòtic de Sant Nicolau (s XIII- XIV), actualment al Museu d'Art de Catalunya.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Güelda, Eleuteri  (València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)  Frare dominicà. Fou home de gran activitat missionera. Exercí el càrrec de vicari general a les illes Filipines. Deixà un epistolari d'interès.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGüelda, Tomàs  (País Valencià, s XVII)  Arquitecte. Especialitzat en obres hidràuliques, el 1686 realitzà el primitiu projecte del port de València. El 1676 féu el d'un canal navegable entre el Grau i els ponts del Túria, al costat de les muralles de València.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Güeldo, Tomàs  (País Valencià, s XVII)  Pintor. Era deixeble d'Esteve March.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Güell  (Aiguaviva, Gironès Veïnat, al sud del poble, a la dreta de la riera de Güell, afluent per l'esquerra de l'Onyar, al qual desemboca dins la ciutat de Girona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell  (Torredembarra, Tarragonès, s XVI - Barcelona, s XX)  Família industrial i patricia d'origen pagès, iniciada per Gabriel Güell.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell, Bernat  (Girona, 1378 ? - d 1430)  Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l'advocacia a la ciutat de Girona, d'un fou un quant temps jutge ordinari. Col·laborà amb Tomàs de Mieres i d'altres juristes en l'aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l'any 1430.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Güell, colònia  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat Antigua colònia tèxtil, dins del municipi. Hi ha l'església, inacabada, que Gaudí començà a bastir a principis del s XX. Pot considerar-se com un dels exponents més remarcables de les idees constructives i estructurals gaudinianes. i és un conjunt de considerable importància dins l'evolució de l'arquitectura contemporània.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Güell, el  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Antic veïnat de la parròquia de Besalú.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGüell, Gabriel  (Catalunya, s XVI)  Industrial. Primer membre de la nissaga. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Abat de Poblet (1776-80). Succeí a Josep Fibla. Era XCII de la sèrie general pobletana i XXXVIII de la quadriennal. Fou succeït per Josep Salvador en 1784, després de quatre anys de seu vacant.

22 CATALUNYA - ART

façana del palau Güell (Barcelona)Güell, Palau  (Barcelona, 1886 – 1891)  Residència urbana d'Eusebi Güell i Bacigalupi al carrer Nou, avui seu del Museu del Teatre. És obra de Gaudí i representa la culminació de la seva època mudèjar. Hi destaquen les reixes de ferro de l'entrada, l'escala de servei, la rampa helicoïdal per als cavalls, les xemeneies de ventilació i aireig, la volta del gran saló i els arcs parabòlics de la galeria de la façana amb capitells i columnes originalíssims. Gaudí participà a la decoració d'interiors amb un tocador per a la senyora Güell i una chaisse-longue.

23 CATALUNYA - ART

detall del parc Güell (Barcelona)Güell, parc  (Gràcia, Barcelona, 1900 - 1914)  Jardí realitzat per Antoni Gaudí. És la més original de les seves obres per a Eusebi Güell i Bacigalupi, que volia fer de la seva finca de can Muntaner de Dalt una veritable ciutat-jardí, si bé aquest projecte acabà fracassant. Gaudí va dividir el terreny en 60 parcel·les, va resoldre la inclinació dels carrers curvilinis amb els famosos terrabuits amb pilars de maó revestits amb pedra. A la part baixa va fer una rampa que, com els seus suports, és helicoïdal. Un mur revestit de ceràmica policroma envolta la finca, fins als pavellons d'accés; passant per entremig s'arriba a l'escala que porta al mercat i a la plaça central del parc. Gaudí hi visqué en una casa mostra per a les parcel·les (avui Museu Gaudí) i Güell s'hi retirà en una casa preexistent reformada per Gaudí.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGüell, Xavier  (Tarragona, 1897 - Catalunya, s XX)  Pintor i dibuixant. Col·laborà en diversos semanaris de Barcelona. Participà en algunes exposicions oficials i al Saló dels Humoristes de Barcelona. És autor d'un quadre sonor molt revolucionari Asfalt. Il·lustrà una edició de Les fleurs du mal, de Baudelaire.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eusebi Güell i BacigalupiGüell i Bacigalupi, Eusebi  (Barcelona, 15/des/1846 – 8/jul/1918)  Industrial i meçenes. Fill de Joan Güell i Ferrer. Cursà a Barcelona i a França estudis de dret, economia, política i ciències aplicades. El seu matrimoni amb la filla del marquès de Comillas uní dues de les famílies més representatives de la gran burgesia catalana del nou-cents. Fabricant de panes a Santa Coloma de Cervelló, en la Colònia Güell, fundà la companyia de ciments Asland, intervingué en política com a regidor de Barcelona (1875), diputat provincial (1878) i senador, i va presidir el Centre Català, fins que es va formar la Lliga Regionalista (1887). Va patrocinar els Jocs Florals, i és sobretot recordat com a mecenes d'Antoni Gaudí, que li construí entre altres obres la capella de la Colònia Güell, el palau Güell, el parc Güell i El Capricho a Comilles (Cantàbria). L'any 1918 rebé el títol de comte de Güell.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i Cortina, Lluís Maria  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - Barcelona, 22/set/2001)  Pintor paisatgista. Deixeble de J. Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou). Fou director de l'Escola Massana del 1956 al 1976.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i de Churruca, Joan Claudi  (Barcelona, 13/abr/1905 - Tours, França, 24/abr/1958)  Financer i polític. Fill de Joan Antoni de Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928). Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia. Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l'adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses deInici página l'estat. Autor, entre altres obres de tema polític, de Lealtad, continuidad i configuración del futuro (1957).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i de Sentmenat, Carles  (Barcelona, 1930 - 22/des/2012)  Polític i empresari. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d'Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica. Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80). Candidat a l'alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s'integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD, fins que el partit desaparegué. Entre 1975 i 1980 fou president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Güell i FerrerGüell i Ferrer, Joan  (Torredembarra, Tarragonès, 3/mar/1800 – Barcelona, 29/nov/1872)  Fabricant i economista. A 9 anys, el seu pare, indià instal·lat a Santo Domingo, se l'endugué cap a Amèrica. Tornà a Barcelona per cursar els estudis de pilot a l'Escola Nàutica. A 21 anys fundà a l'Havana la seva primera casa comercial, i a 30 ja s'havia convertit en un dels homes més influents de Cuba. El 1833, després de visitar els EUA, Anglaterra, França, Suïssa i Itàlia, tornà a Catalunya amb una fortuna considerable. A partir d'aquest moment desenvolupà molta activitat en múltiples direccions. En el terreny industrial va crear fàbriques de maquinària tèxtil (La Barcelonesa, 1869), de panes (el Vapor Vell, a Sants), metal·lúrgiques (soci fundador de La Maquinista Terrestre i Marítima, 1855), etc. Va dedicar part de la seva fortuna al conreu de terres lleidatanes (1860). Com a periodista dirigí o col·laborà a "El Bien Público" (fundat el 1849), "Diario de Barcelona", "La Correspondencia de Madrid", etc...  Segueix... 

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGüell i Güell, Hortensi  (Reus, Baix Camp, 11/mai/1878 - Salou, Tarragonès, 15/ago/1899)  Pintor i escriptor. Residí força temps a Madrid, on exposà diverses vegades. Les seves pintures i els seus dibuixos es mouen dins el corrent impressionista. Col·laborà com a dibuixant a "La Renaixensa" i a "L'Esquella de la Torratxa", de Barcelona, i en algunes revistes de Reus. El 1902 li fou publicat l'assaig Florència.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i Guillaumet, Josep  (Tàrrega, Urgell, 3/feb/1872 – 16/nov/1930)  Músic. Fundà i dirigí l'Orfeó Nova Tàrrega (1915), que assolí una gran reputació. Recollí en un treball el toc de les campanes de Tàrrega. Escriví, entre altres, les obres corals: El mercat de Tàrrega, Hortolana lleidatana, A un infant.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i Jover, Eusebi  (Barcelona, 19/gen/1904 - 28/gen/1990)  Tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida. Fill d'Eusebi Güell i López. Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i d'Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Pare de Carles Güell i de Sentmenat.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i López, Claudi  (Comillas, Castella, 14/set/1879 – Barcelona, 21/jun/1918)  Fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi. El 1911 li fou concedit el vescomtat de Güell.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i López, Eusebi  (Barcelona, 31/des/1877 – 3/jul/1955)  Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferèntia Club i del Cercle Artístic de Barcelona. Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d'articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista. Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l'art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D'Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles.

35 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaGüell i López, Francesca  (Versalles, França, 1885 - França ?, s XX)  Pintora. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i López, Isabel  (Barcelona, 1872 – 1956)  Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París. Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917).

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Güell i López, Joan Antoni  (Comillas, Castella, 24/jun/1874 - Cala d'Or, Mallorca, 17/mar/1958)  Polític. Segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i comte de San Pedro de Ruiseñada. Llicenciat en dret, lluità en la guerra del Marroc (1912) i intervingué en les negociacions per a l'entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928), alcalde de Barcelona (1930-31) i president de la Companyia Transatlàntica. La Lliga Regionalista el presentà com a candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya el 1932. Durant la guerra civil es negà a passar a la zona nacionalista i restà a l'exili fins que accedí a retirar-se a Mallorca, on morí. Creà, en cèdula testamentària, la Fundació Güell per a la protecció d'artistes. Entre les seves obres destaquen Ensayo sociológico sobre el código de la edad media (1901), Notes pedagògiques i projecte d'una escola moral de comerç (1903), Escultura policroma religiosa española (Una colección) (1925), Elogi de la cultura catalana (1935) i Journal d'un expatrié catalan, 1935-1945 (1946).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i López, Maria Cristina  (Barcelona, 1876 – 1957)  Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Fou la muller de Josep Bertran i Musitu

39 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Güell i López, Maria Lluïsa  (Santander, Cantàbria, 1873 - Pau, França, 1933)  Pintora i pianista. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGüell i López, Santiago  (Sant Sebastià, País Basc, 29/jul/1883 - Sitges, Garraf, 3/ago/1954)  Fill d'Eusebi Güell i Bacigalupi. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Güell i MercaderGüell i Mercader, Josep  (Reus, Baix Camp, 10/gen/1839 – 3/set/1905)  Periodista i polític. El 1859 fundà a Reus "El Eco del Centro de Lectura", el 1860 el diari demòcrata "El Porvenir" i el 1862 l'"Àlbum d'Euterpe" (que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864). Col·laborà també a la "Revista de Cataluña" i a "El Metrónomo", de Barcelona. Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de "La Democracia", de Castelar. Tornà a Reus, on fundà i dirigí "La Redención del Pueblo" (1868 i 1871), òrgan ja del partit republicà federal. El 1873 fou diputat a les corts per Reus i, a Madrid, dirigí "La Discusión". El 1874, mort Clavé, dirigí un temps "El Eco de Euterpe". Seguí Castelar els primers anys de la Restauració i el 1878 es féu càrrec d'"El Pueblo Español" de Madrid. Col·laborà també a "La Renaixença", de la qual fou corresponsal a Madrid molts anys, "L'Esquella de la Torratxa", "La Il·lustració Llevantina" i la revista "El Poble Català" (1905). Fou un dels primers biògrafs de Fortuny (Fortuny y sus cuadros, 1877, sèrie publicada a "El Eco del Centro de Lectura"). El 1883 publicà a Caracas Guzmán Blanco y su tiempo. Autor també d'El regionalismo de la nación (1889) i Coses de Reus (1900). Deixà inacabada una història de Reus. El 1922 seria publicat el seu estudi Evolución de la literatura dramática catalana.

42 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Güell i Renté, Josep  (l'Havana, Cuba, 1818 – Madrid, 1884)  Polític i folklorista. Fill d'un emigrant català. Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d'Assís. Partidari d'Espartero i d'O'Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim. Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració manàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l'Havana (1878). Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGüell i Roig, Pau  (Torredembarra, Tarragonès, 20/set/1769 – 29/jun/1837)  Industrial. Nét cinquè de Gabriel Güell. Passà a l'illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es féu ric. Les revoltes a l'illa l'arruïnaren i tornà a Catalunya. Fou el pare de Joan Güell i Ferrer.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Güell i Saumell, Josefina  (Barcelona, 9/abr/1925 - )  Actriu. Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia. Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s'ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc). Ha actuat també en cinema.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guèmol  (Banyoles, Pla de l’Estany Poble, al sud de la ciutat. L'església de Sant Pere, coneguda pel Remei (per la imatge mariana que hom hi venera), és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica; des del 1608 depèn de Miànigues. El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1154)  III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54). Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any. El 7/set/1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d'un període inicial d'obres bastant prolongat. Fou succeït per Grimoald.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau  (Catalunya, s XII)  III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158. La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d'instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos. Guerau fou tanmateix el qui trobà l'indret on s'establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell. Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l'atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26/gen/1158. Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitants que s'integraren a la comunitat de Valldaura ja abansInici página de començar les obres d'instal·lació a Santes Creus.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau  (Catalunya, s XIII – Girona, 1276)  Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors. L'obra, d'un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l'edifici fins a dates recents.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guerau, Antoni  (País Valencià ?, s XV)  Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guerau, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVII - 1657)  Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guerau, Antoni Bonaventura  (Alcoi, Alcoià, s XVII – València, 1666)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l'època. Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau, Francesc  (Girona, 1640 – Barcelona, 1701)  Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador. Escriví una sèrie d'obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuerau, Francí  (Barcelona ?, s XV)  Poeta. S'en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d'Oristany (morta el 1454). És influït per Ausiàs Marc. Hom l'ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau, Joan  (Catalunya ?, s XV)  Escriptor. La seva personalitat és desconeguda. N'ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau, Ramon  (Barcelona, 1410 - Barcelona ?, 1457)  Dirigent polític. Fill del mercader i poeta Francesc Guerau. Fou també mercader, ciutadà de Barcelona i un dels capitostos radicals de la Busca. Com a síndic dels tres estaments presentà al Consell de Cent un manifest de requeriment (1453), que és un dels documents més interessants per conèixer la ideologia del moviment antioligàrquic barceloní del s XV.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau de Liost  Pseudònim del periodista Jaume Bofill i Mates.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guerau de Montmajor, Gaspar  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 - Alcalá de Henares, Madrid, 1600)  Poeta. Mestre en arts (1578), catedràtic d'oratòria a la Universitat de València (1579-81), en fou expulsat per la seva conducta insolent. El 1585, amb motiu de l'anada a València de Felip II, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans de sa majestat, en metre de Jaume Roig. El 1586 fou tanmateix readmés a la universitat, però, exclòs de nou el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica. Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la universitat valenciana, i sembla que traduí al llatí Lo llibre de consells de Jaume Roig.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerau I d'Urgell  (Catalunya, s XII – s XIII)  Primer comte d'Urgell i vescomte de Cabrera i d'Àger. Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d'Urgell. Es casà amb Eilo, filla de Pero Fernández de Castro.Inici página Intentà assegurar-se el comtat d'Urgell amb l'ajut de Pere el Catòlic per a quan morís el comte Ermengol VIII. Tingué, però, greus problemes, ja que Ermengol obtingué la protecció reial per a la seva muller Elvira de Lara. Guerau intentà diverses vegades d'entrar dins el comtat, però no ho aconseguí. A la mort del rei a Muret (1213), ho aconseguí i fou reconegut pels consellers de Jaume I. Guerau governà el comtat fins a l'any 1226, en que ingressà a l'orde dels templers. A la seva mort, el comtat d'Urgell el deixà a Ponç I, i el vescomtat de Cabrera a Guerau V.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guerau i Ramiro, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1531 – 1607)  Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot el 1558, fou secretari del cardenal Pou a Roma. El 1568 Pius V el nomenà canonge de la seu de Mallorca, on féu construir el retaule de la capella de Sant Jeroni (1593-1600). Fundà la casa de caritat de la Consolació, per a noies, aprovada pel bisbe Vic i Manrique el 1602, que subsistí fins al s XIX.

60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Guergué, Juan Antonio  (Legarria, País Basc, 1791 – Estella, Navarra, 1839)  Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (ago-nov) l'anomenada expedició de Guergué, per tal d'organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (jul). Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s'endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l'Erm. Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l'Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega. Fou cap de l'estat major i general en cap de l'exèrcit carlí (1838). Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuerín, Josep Lluís (Josep Lluís Carroggio i Guerín)  (Barcelona, 1960 - )  Realitzador cinematogràfic. Precoç realitzador en formats subestàndard, el film Los motivos de Berta (1984) és una reflexió sobre la fi de l'adolescència. Posteriorment realitzà Porta de l'àngel (episodi del film col·lectiu City Life, 1988) i Innisfree (1989), un retrat entre el documental i la ficció sobre els escenaris irlandesos on John Ford rodà The Quiet Man.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guerosso, riu de  (Lladorre, Pallars Sobirà Curs d'aigua de la vall de Cardós. Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l'estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l'estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guerra, alt de  (Castalla, Alcoià)  Muntanya (913 m alt) de la foia de Castalla, que domina per ponent la ciutat.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guerra, Antoni "el Vell"  (Perpinyà, 1634 – 1705)  Pintor. Establert a Perpinyà, fou rector de la confraria d'artistes de Perpinyà reestablerta el 1698. La seva pintura, principalment de temàtica religiosa, acusa la influència del barroc italià, entre les quals el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa (1696-97) i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes i al museu de Perpinyà. Treballà amb els seus fills Francesc i d'Antoni Guerra i González.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guerra Civil Catalana  (CatalunyaVeure> Guerra contra Joan II.

109 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Inici páginaGuerra Civil Espanyola  (Països Catalans, 18/jul/1936 - 1/abr/1939)  Conflicte bèl·lic. L’aixecament d’un grup de militars de l’exèrcit espanyol, iniciat per les forces d’Àfrica, responia a un pla preconcebut des de feb/1936, arran de la victòria electoral del Front Popular, per sectors de l’exèrcit vinculats a organitzacions polítiques de dretes. La seva acció, que pretenia un triomf ràpid i efectiu, s’enfrontà amb l’oposició d’altres sectors militars, fidels a la legalitat republicana, i d’un moviment obrer enquadrat en la UGT i la CNT, especialment combatiu, que feren fracassar l’aixecament a les grans ciutats del país -Madrid, Barcelona, Bilbao, València, Santander, etc- mentre que triomfava a la majoria de ciutats castellanes, aragoneses, etc. A Catalunya, on la situació a favor de la República es clarificà durant els dies 19 i 20/jul...  Segueix... 

112 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Guerra del Francès  Veure> Francès, guerra del.

66 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Guerra del Río, Rafael  (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - Barcelona ?, 1955)  Polític republicà. Residí a Barcelona des del 1904, on estudià dret i prestà suport a Lerroux. Encapçalà els Jóvenes bárbaros i formà part de la redacció de "La Rebeldía", immediatament abans de la Setmana Tràgica (1909). Després fou un dels advocats defensors dels acusats del Partit Radical. Fou diputat provincial (1910-15) i diputat a corts en els anys 1931-36. Ministre d'obres públiques entre 1931-34 i el 1935.

67 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Guerra Gran  (Catalunya Nord, 1793 – 1795)  Conflicte bèl·lic entre Espanya i la República francesa (o Guerra del Rosselló). Després d'una sèrie d'esforços d'Aranda per mantenir la pau, Godoy declarà la guerra a la República francesa (mar/1793) un cop fou guillotinat Lluís XVI (gen/1793). Si bé el conflicte es caracteritzà com una campanya antirevolucionària -facilitada pel tancament de fronteres i per la censura ideològica-, en realitat fou una forma de desviar contra els francesos el malestar popular i tingué com a objectiu la reconquesta de la Catalunya Nord. La guerra s'inicià en tres fronts tot al llarg dels Pirineus: l'occidental, comandat per Ventura Caro -substituït l'any 1794 pel comte de Colomera-; el central, pel príncepInici página de Castelfranco, i l'oriental, atorgat al general Ricardos. La primera campanya fou la...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerra i Estapé, Jaume  (Barcelona, 1865 – s XX)  Metge. Publicà diversos estudis professionals. Fou un dels organitzadors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerra i Gifré, Amador  (Garriguella, Alt Empordà, 1835 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885)  Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la universitat de Barcelona.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerra i Gifré, Lliurat  (Catalunya, 1831 – 1870)  Mestre. Germà d'Amador. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista "La Pedagogía", des de la qual propugnà bones reformes per a l'ensenyament. Publicà obres docents.

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guerra i González, Antoni "el Jove"  (Perpinyà, 1666 – 1711)  Pintor. Fill d'Antoni Guerra, el Vell. Felip V el cridà a Madrid l'any 1706, però, poc temps després, tornà a Perpinyà. S'especialitzà en el retrat i en la pintura de temàtica religiosa, de la qual deixà bones mostres a les esglésies de Perpinyà, Espirà de Conflent i Catllà.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guerra i González, Francesc  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor. Fill d'Antoni Guerra i germà d'Antoni. Com els seus familiars s'especialitzà en temes religiosos. No assolí el nivell remarcable del seu germà.

73 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaGuerra Social, La  (València, 1918 – 1920)  Setmanari anarquista. Fundat i dirigit per Eusebi C. Carbó. Hi col·laboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guerrero  (Ademús, Racó)  Caseria, a l'esquerra del Túria, aigua amunt de la vila.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerrero, José  (Granada, Andalusia, 1914 – Barcelona, 1991)  Pintor. Als anys 1940 s'instal·là a Madrid, i després residí a París, Roma i Londres, fins que s'instal·là definitivament a Nova York el 1949. Ha estat sovint inclòs en el moviment action painting. Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del s XX.

76 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Guerrero Ayuso, Víctor  (Badajoz, Extremadura, 1948 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears. Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d'excavació a les factories ebusitanes de Na Guàrdia i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V. Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria (1994), La colonización púnica en Mallorca (1997) i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear (1997).

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guerrero i Ludeña, Josep Antoni  (València, 1808 – 1891)  Polític progressista. Membre de la milícia urbana (1832), prengué part en la primera guerra carlina. Membre de l'ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843). Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la Junta Revolucionària de València i fou, des d'aleshores, un dels caps destacats del republicanisme valencià. El 1868 fou governador provincial i passà al federalisme. Fou diputat a les corts (1869-70), alcalde de València i capInici página d'un batalló de milícies (1870).

78 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ricard Guerrero i MorenoGuerrero i Moreno, Ricard  (Madrid, 29/set/1943 - )  Microbiòleg. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (1980) i de la Universitat de Barcelona (1988). President de la Societat Catalana de Biologia (1989-93). Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l'estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle de sofre de la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d'origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables. Cal destacar els seus estudis sobre les comunitats procariòtiques dels sistema càrstic del Pla de l'Estany i sobre l'estructura i la fisiologia dels tapissos bacterians del delta de l'Ebre.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerri i Esteve, Josep Maria  (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927)  Metge. Fou cirurgià expertíssim i creditor d'un gran prestigi.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guerxet, mola del  (Conca de Barberà Cim (1.111 m alt) de la comarca, separa les valls de Rojals i de Castellfollit, acinglerat, especialment pel vessant septentrional, que domina el bosc de Poblet. A l'est s'estén l'important bosc del Guerxet, del terme de Rojals.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guerxo de la Ratera  (Catalunya, s XIX)  Guerriller carlí. Destacà al Principat durant la Tercera Guerra Carlina (1872).

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guia Reial, baronia de  (Catalunya Títol, concedit el 1750 al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (Morellàs, Vallespir, s XVIII - ? , 1795), primer marquès de la Quadra, senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçà i regidor degà de Barcelona. Li havia estat concedit privilegi de noble el 1748, en cap del seu pare, elInici página coronel Josep de Carbonell i Solier. Passà als Oliveres i als Pasqual de Quinto.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guialbes  (Vilademuls, Pla de l'Estany Veure> Sant Esteve de Guialbes.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guialmons  (les Piles de Gaià, Conca de Barberà Poble (o Guimons), al sector septentrional del terme; l'església parroquial depèn de la de Santa Coloma de Queralt. Formava municipi a mitjan s XIX amb Figueroleta i Sant Gallard.

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratGuiamets, els  (Priorat Municipi: 12,13 km2, 226 m alt, 292 h (2014). Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l'Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l'olivera, l'ametller i els cereals. Avicultura. El poble és enlairat en un tossal, dominat per l'església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del s XVIII sobre l'església primitiva. Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s'ha trobat un important jaciment del Paleolític superior. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guibeaud, Joan  (Chastèl de Vilavièlha, França, 1841 – Perpinyà, 1905)  Historiador. Resident a Perpinyà des del 1870. Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890. Col·laborà amb Desplanque (vers el 1896) en l'estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution. És autor d'Origines historiques des noms de rues à Perpignan (1893), Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 (1897), Enquête économique sur le Roussillon en 1775 (1902), ÉtudeInici página sur les conditions de rachat des captifs chrétiens, del s XIII al XVIII.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guibernau, Juli F.  (Catalunya, 1865 – Barcelona, s XX)  Escriptor. Col·laborà a "La Campana de Gràcia" i a "L'Esquella de la Torratxa". Publicà diversos llibres de caràcter festiu, com Del bressol al cementiri (reeditada el 1967), i comèdies còmiques com les titulades Ni la teva ni la meva, Gos i gat, El Marquès del Carquinyoli, L'amor és cego i d'altres. Escriví sempre amb el pseudònim de C. Gumà.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifre  (Catalunya, s XII - Girona ?, s XII)  Prelat. Era bisbe de Girona. El 1198, precisament per a la seva seu, fou celebrada l'assemblea que proclamà la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré I de Barcelona (el Pelós o Pilós)  (Catalunya, v 840 - Catalunya ?, 897)  Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona-Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (m. 848) i de la seva esposa Ermessenda. Miró I el Vell (m. 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s'encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya. Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (m. 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona. Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d'una regió central, les comarques...  Segueix... 

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré Borrell II de Barcelona  (Barcelona, v 874 - 911)  Comte de Barcelona, Girona (Guifré III) i Osona (897-911). Fill primogènit i successor de Guifré I el Pilós i Guinedilda. És gairebé segur que el 899 es presentà al rei franc Carles el Ximple, a Tours-sur-Marne, i, després de jurar-li fidelitat i vassallatge, rebé unInici página precepte que li adjudicava totes les terres que el seu pare havia ocupat en les comarques ermes d'Osona i Bages. Aquesta fou la darrera vegada que un comte català prestà homenatge al monarca franc. Continuà l'obra repobladora del seu pare a les comarques centrals i estengué els seus dominis a la dreta del Llobregat.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré de Besalú  (Catalunya, s XI – Carcassona, França, 1054)  Eclesiàstic. Fill del comte Bernat Tallaferro, primer comte de Besalú. Fou el primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí, i abat de Sant Joan de les Abadesses, on es retirà a la mort del seu pare (1020) i hi estigué fins que li fou atorgat el bisbat de Carcassona, on morí.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré II de Besalú  (Catalunya, s X – Besalú, Garrotxa, 957)  Comte de Besalú (927-57). Fill i successor de Miró I de Besalú i II de Cerdanya dit el Jove, i d'Ava. Fou el fundador del monestir de Sant Pere de Camprodon. Prestà homenatge al rei de França Lluís IV, en donar-li aquest un precepte per al monestir abans esmentat, i sembla que fou el darrer comte català que prestà homenatge al rei francès. Fou assassinat per un clergue, Adalbert, el qual portà a terme una revolta contra ell i ocupà el seu castell.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré de Cerdanya  (Catalunya, 1006 – 1079)  Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019). Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d'Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d'Aragó, vídua del comteInici página Ermengol III d'Urgell. El 1051 un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona. Es famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l'acusà més tard, en un concili d'Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques. Fou excomunicat per Víctor II en el concili de Florència (1055) i més tard per Alexandre II i Gregori VII. L'any 1077 el legat pontifici Amat d'Oleró, benedictí, arribà a Girona amb l'objecte de reunir un sínode contra Guifré. Reunit a Besalú, el sínode renovà l'excomunió i condemnà la simonia.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré II de Cerdanya  (Catalunya, v 970 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050)  Comte de Cerdanya (988-1035) i de Berga. Fill d'Oliba Cabreta i d'Ermengarda. Es casà amb Guisla i, quan quedà vidu (1020), amb Elisabet. També fou comte del Berguedà, el qual rebé del seu germà Oliba (1003) quan es féu monjo. Fou el fundador del monestir de Sant Martí del Canigó. Obtingué del papa Sergi IV un privilegi per a aquest monestir en una visita feta a la cort pontifícia l'any 1011. El seu germà l'ajudà en certs moments de dificultats amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona. L'any 1035 es retirà com a monjo a Sant Martí del Canigó.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré I de Girona  (Catalunya, s IX)  Vescomte i comte de Girona (o Guifre). Consta com a vescomte en un judici sobre Terradelles, a Bàscara, el 841, i com a comte en un altre judici, a Fonteta, del 850. Sembla que fou designat comte després de la temptativa, fracassada, d'ocupació de Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septimània, del 848. El seu govern no anà més enllà del 853.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guifré de Rià  (França, s IX - Catalunya, s IX)  Suposat pare de Guifré el Pelós (o d'Arrià o Guifre). Al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, queInici página en això s'inspirà segurament en un text redactat a Cuixà poc després del 1127. És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II al·ludit en els documents com a Guifré fill de Guifré. El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials. Foren els autors de l'Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guijarro, Francesc  (Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)  Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia. És autor d'obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guilanyà  (Navès, Solsonès Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa. Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l'antic hostal de Guilanyà. El lloc és esmentat ja el s XI.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilanyà i Roure, Pere  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1897 – París, França, 1964)  Poeta. S'exilià a París per no fer el servei militar. Publicà Voluptat (1926), Elegies (1933), Evocacions (1943) i Odes (1945), dins un corrent d'un simbolisme popularitzant. Visqué uns anys a Buenos Aires i a París, i es destacà pel seu ajut als catalans refugiats de totes dues bandes de la guerra civil.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guilar, el  (Argelaguer, Garrotxa Veïnat (o l'Aguilar) i santuari (la Mare de Déu del Guilar), situat damunt el puig del Guilar, a la dreta del Fluvià, prop del límit amb el terme de Sant Ferriol. És esmentat ja el s XIII.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuilarà  (Catalunya ?, s X - Barcelona ?, s X)  Bisbe de Barcelona (937-959). Apareix documentat des del 937, però potser governava ja abans. L'any 945 féu la consagració del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que encara subsisteix avui com a temple parroquial, després de moltes vicissituds. Sembla que el seu successor fou Pere.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilera i Albiñana, Josep Maria  (Barcelona, 1899 – 1970)  Escriptor, excursionista i esquiador. Especialitzat en temes excursionistes, escriví les obres Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d'un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958) i Una història d'Andorra (1960).

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guilla, Lluís  (Perpinyà, s XVII – 1702)  Escriptor i notari. Publicà un Manual de la doctrina cristiana (1695) i Ales per volar a Déu (1695).

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guilla, riu de  (Alt Empordà Curs d'aigua, afluent, per la dreta, del Llobregat d'Empordà, que neix al coll de Lli, a la serra de l'Albera, dins el terme de la Vajol. Després de passar per Agullana, desemboca al seu col·lector prop de l'Estrada.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillamet i Coma, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1926)  Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona. El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona. En aquesta diòcesi era successor d'Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillamí, Joan  (Barcelona, s XVIII)  Constructor d'instruments de corda. Construí violins i violoncels excel·lents, alguns dels quals han estat comparats als que feia Stradivarius. Els seus instruments són d'estil italià, fet que sembla indicar un aprenentatge a Itàlia. Se'n conserven alguns.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillamí, Joan  (Barcelona, 1725 – 1767)  Constructor d'instruments de corda. Fill de Joan. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillamon i Mota, Julià  (Barcelona, 17/nov/1962 - )  Crític literari i narrador. Estudià filologia catalana i ha exercit de periodista cultural i crític literari a diversos mitjans de comunicació. S'ha dedicat a estudiar la contracultura, tant com a comissari de diverses exposicions, com també amb el llibre La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2000). Com a crític, ha publicat Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989), ha estat director d'una col·lecció dels Llibres del Mall i ha dirigit la darrera etapa de la publicació "Lletra de Canvi". Com a narrador, ha col·laborat en el volum col·lectiu El triangle de les set punxes. Històries d'horror (1990) i ha publicat el recull de narracions La fàbrica del fred (1991).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillarman i Castellà, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII)  Investigador. Citat per Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.

Anar a:    Gub ]    [ Guell, J ]    [ Güell i M ]    [ Gueri ]    [ Gui ]    [ Guil ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -