A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Guille ]    [ Guillem, P ]    [ Guillem de ]    [ Guillemo ]    [ Guilo ]    [ Guin ]

La venjança és sempre el plaer d'una ànima mesquina i estreta. (Juvenal)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s III)  Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l'any 210 al 222.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s V - Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l'heretgia arriana.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s X)  Fill d'Ermengol I d'Urgell. Morí jove.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XI)  Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem  (Catalunya, s XII - Santes Creus, Alt Camp, 1153)  Primer abat perpetu del monestir de Santes Creus, al temps en què aquest era instal·lat a Valldaura. Havia estat prior de la Gran Selva. Pel mai/1151 ja era a Valldaura amb dotze monjos i tres conversos, base inicial de la comunitat cistercenca que s'hi establia gràcies a la donació feta pels Montcada el 4/des/1150. El 1152 era inaugurada la primera església. A la seva mort fou succeït per l'abat Hug.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII)  Prelat. Era bisbe de Girona. El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans. El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d'Alfons I el Cast amb Sança de Castella.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII)  Capellà del comte Ramon Berenguer IV. L'acompanyava quan aquest morí al Burg de Sant Dalmau, el 1162, quan anava a Torí per entrevistar-se amb l'emperador Frederic Barba-roja. Fou un dels dipositaris del testament sacramental del comte, que calgué convalidar en un solemne acte públic.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII)  Prelat. El 1198, essent bisbe d'Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII – Besalú, Garrotxa, 1230)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII - Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s'estengué del 1233 al 1240.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem  (Catalunya, s XIII - Besalú, Garrotxa, 1266)  Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l'abadiat al s XIII.

14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Fill del rei Frederic III el Feble de Sicília. A la mort del seu pare, el 1377, en rebé per testament les illes de Malta i de Gozzo.

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guillem, pla  (Conflent / Vallespir Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m); prop d'aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del s XX per la Societat de Turistes de l'Alt Vallespir.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I de Bearn  Veure> Montcada, Guillem de.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem II de Bearn  (Bearn, França, s XIII - Portopí, Mallorca, 1229)  Vescomte montcadí de Bearn, Oloron i Gabardà (1223-29). Fill del vescomte Guillem Ramon I de Bearn i de Guillema de Castellvell. Es casà amb Garsenda de Provença, filla d'Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor. Fou un dels consellers més íntims d'aquest monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guerau IV de Cabrera, aspirant al comtat d'Urgell, i els seus partidaris els Cardona. El seguí també a la conquesta de Mallorca: aportà a l'empresa quatre-cents cavallers, i morí a la batalla de Portopí, combatent els sarraïns.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I de Besalú (dit el Gras)  (Catalunya, s XI – 1052)  Comte de Besalú i de Ripoll (1020-52). Fill de Bernat I. Es casà amb Adelaida i foren pares de Guillem II i Bernat II de Besalú. Tingué problemes ambInici página Berenguer Ramon I de Barcelona. Construí el castell de Besalú l'any 1029.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem II de Besalú  (Catalunya, s XI – 1066/70)  Comte de Besalú i de Ripoll (1052-66?), dit Trunnus i també, modernament, el Tro. Fill de Guillem I i d'Adelaida. Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona. A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat. Es casà amb Estefania de Provença. Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guillem I de Cerdanya (dit també Guillem Ramon)  (Catalunya, s XI – 1095)  Comte de Cerdanya i de Berga (1068-95). Fill de Ramon I. Es casà amb Adelaida de Carcassona-Rasès. Participà en la venda dels comtats de la seva muller a Ramon Berenguer I. Després d'un segon matrimoni amb Elisabet d'Urgell, es tornà a casar amb Sança de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I. Fou el tutor de Ramon Berenguer III. Era home d'una gran ambició, que estigué a punt de suplantar la posició hegemònica de Barcelona en el conjunt de comtats catalans (comtat de Cerdanya). Disputà amb el comte Guislabert II de Rosselló i el foragità de Cuixà. Fundà (1088-90?) Vilafranca de Conflent.

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guillem II de Cerdanya (dit també Guillem Jordà)  (Catalunya Nord, s XI – Trípoli, Líbia, 1109)  Comte de Cerdanya i de Berga (1095-1109). Fill de Guillem I i de Sança. Anà a Terra Santa (1101) juntament amb el seu oncle Ramon IV de Tolosa. Heretà el comtat de Mont Pelegrí. Intervingué activament en l'ocupació de Trípoli.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem V de Forcalquier  (Catalunya, a 1096 – 1129)  Comte de Forcalquier. Fill d'Ermengol IV d'Urgell i d'Adelaida de Forcalquier, de qui heretà aquest comtat. Es casà amb Garsenda d'Albon i fou excomunicat perquè havia malmès una part dels béns de l'abadia de Montmajor. Lluità amb Ramon Berenguer III per la ciutat d'Avinyó fins que se signà un tractat de condomini (1125).

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem VI de Forcalquier  (França, s XII - 1208/09)  Comte de Forcalquier (1150-1208/09). Fill de Bertran II. L'any 1162 Frederic I infeudà Forcalquier a Provença, però Guillem VI n'obtingué la revocació el 1174. Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins que fou signada la pau d'Ais (1193), per la qual la seva néta es casava amb el fill del rei català, Alfons II de Provença, a qui donà en usdefruit el comtat. Més tard volgué recuperar una part d'aquesta donació, cosa que va motivar l'enfrontament amb Pere I de Catalunya. Es firmà la pau l'any 1202.

108 EUROPA - BIOGRAFIA

Guillem VIII de Montferrat  (França, s XV - 1493)  Marquès de Montferrat. Fou aliat d'Alfons IV de Catalunya.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem II de Narbona  (França, s XIV – Normandia, França, 1424)  Vescomte de Narbona (1397-1417) i jutge titular d'Arborea (1407-17). Com a nét de Beatriu d'Arborea, en morir el jutge Marià V (1407), intentà de fer valer els seus drets a la successió de Sardenya: aliat amb Brancaleó Doria i amb l'ajuda dels genovesos, desembarcà a l'illa amb un exèrcit. Derrotats a Sanluri (1409), preparà a Narbona una nova campanya, però les seves galeres foren atacades a Aigüesmortes pels catalans. Mort Martí I de Catalunya-Aragó (1410), assetjà Oristany i atacà l'Alguer, d'on fou obligat a fugir (1412). Ferran I intentà infructuosament (1414) una solució diplomàtica, però Guillem tornà a Sardenya amb gent armada (1415-16).Inici página Arribà finalment a signar una capitulació amb el rei Alfons (1420).

111 EUROPA - BIOGRAFIA

Guillem III de Narbona  (França, s XV)  Vescomte de Narbona. Tingué problemes amb el vescomte de Rocabertí per la successió del comtat. Signà amb Alfons el Magnànim un pacte segons el qual renunciava a Arborea (1427). Finalment, després de dues donacions, vengué el seu territori al comte Gastó IV de Foix.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I de Pallars  (Catalunya, s X - 950)  Comte de Pallars (947-950). Era fill d'Isarn I de Pallars, del qual heretà el comtat devers el 947. Molt poc temps després morí, essent encara solter. El comtat anà a parar aleshores als seus cosins Ramon, Borrell i Sunyer, fills del seu oncle Llop, que havia governat com a comte adjunt al costat d'Isarn.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem II de Pallars-Sobirà  (Catalunya, a 1006 - 1035 ?)  Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d'Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal. Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem III de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XII - 1153/1210)  Comte de Pallars Sobirà, pel seu matrimoni amb la comtessa Guillema I, de la qual no tingué fills. Podria ésser identificat amb un Guillem d'Erill, fill de Pere (II) d'Erill i de Marina.

28 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Guillem I de Ribagorça  (Catalunya, s X - d 975)  Comte de Ribagorça (947-975). Fill de Miró I i de Gemona. Governà sempre amb el seu pare i, a la mort d'aquest, amb el seu cosí germà, Ramon III de Ribagorça. S'encarregà de la part oriental del comtat.

29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem II de Ribagorça  (Ribagorça, s X - Vall d'Aran, 1017)  Comte de Ribagorça (1011-17). Fill natural del comte Isarn I. Governà el comtat en quedar vídua la seva tia Toda. Morí assassinat pels aranesos.

110 EUROPA - BIOGRAFIA

Guillem I de Tolosa  (França, s VIII - Gel·lona, França, 812)  Comte de Tolosa (790-806) i duc d'Aquitània. Fou conseller de Lluís el Piadós, a qui acompanyà en la conquesta de Barcelona (801).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem II de Tolosa  (França, 826 – Barcelona, 850)  Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona. Fill de Bernat de Septimània i de Duada. Pipí II d'Aquitània el féu comte de Barcelona (848), on sembla que féu occir els comtes Sunyer i Sunifred. Lluità aleshores contra Carles el Calb amb l'ajut d'Abd al-Rahman. Fou derrotat i morí decapitat a Barcelona.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I d'Osona  (Catalunya, v 1028 – 1064)  Comte d'Osona (1035-54). Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà. El seu pare li deixà el comtat d'Osona, encara que més tard (1054) hi renuncià, i es quedà la vila de Santpedor, a la qual llegà el monestir de Sant Benet de Bages.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Albert  (Catalunya, s VII – Barcelona, 663)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Assistí al concili de Toledo, on atacà l'arrianisme. Prengué grans mesures per moralitzar la vida a la seva diòcesi.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Berenguer  (Catalunya, s XI – Síria ?, s XII)  Bisbe electe de Vic (1100-01). Era canonge de Barcelona. Fou elegit bisbe de Vic per una part del capítol, en morir l'arquebisbe Berenguer Sunifred de Lluçà. Anà a Roma per fer confirmar la seva elecció, però fou refusat i se n'anà a les croades; el 1112 vivia encara, a Antioquia (Síria).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem de Balsareny  (Balsareny, Bages, v 1010 – Ripoll, Ripollès, 1076)  Bisbe de Vic (1046-74). Fill de Guifre de Balsareny i d'Emma Ingilberga de Besora. Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca. Quan morí el bisbe Oliba (1046), el succeí en el bisbat. A més de les seves funcions religioses, tingué una certa importància en qüestions polítiques: heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny, fou un gran amic de la casa comtal i conseller i almoiner d'Ermesenda de Balsareny i formà part del tribunal que va jutjar Mir Geribert el 1052. Anà a Roma, proclamà una pau i treva i va consagrar el monestir de Sant Pere de Casserres i altres esglésies del seu bisbat. Per presions de consciència, l'any 1074 féu testament i renuncià al bisbat i es retirà al monestir de Ripoll.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem de Berguedà  (Catalunya, a 1138 - a 1196)  Trobador. Fill gran i hereu de Guillem, vescomte de Berga. El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbó, i refugiar-se a Occitània, on freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d'Aquitània. Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d'Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d'Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan. A partir de llavors milità en les revoltes armades dels vescomtes de Castellbó i de Cabrera contra la corona i la mitra d'Urgell. Sembla que morí -fadrí i sense descendència- assassinat per un peó o soldat de peu. Hom conserva 31 poesies autèntiques seves, algunes de tema amorós, tot i que les millors són aquelles en les quals atacà de manera acarnissada els seus enemics. S'expressa de manera crua i oberta, en un llenguatge de vegades obscé, contra grans personalitats de l'època i els seus fets, de manera que el conjunt de la seva producció és una bona presentació d'alguns aspectes de la vida catalana de la segona meitat del s XII.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem de Cerdanya  (Catalunya, s XI)  Bisbe d'Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya. El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d'Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s'oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte Ramon I de Cerdanya, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d'excomunió contra el primer.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - ago/1338)  Segon duc català d'Atenes (1317-38). Tercer fill mascle de Frederic II de Sicília i d'Elionor d'Anjou. A la mort del seu germà Manfred (1317), fou nomenat duc d'Atenes, per bé que restaria sempre a Sicília. A Atenes governava, amb molt d'encert i com a vicari general o representant seu, el seu germanastre Alfons Frederic, el qual (1330) fou substituït per Ot de Novelles. Tot i que el testament del seu pare (1337) manava a l'hereu Pere II que facilités al seu germà Guillem vint galeres i dos-cents cavallers per prendre possessió personal dels dominis d'Orient, la crisi nobiliària que esclatà a Sicília impedí el compliment d'aquestes disposicions, ja que catorze mesos després de Frederic II, moria Guillem. N'heretà el títol ducal d'Atenes el seu germà Joan.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem de Tavertet  Veure> Tavertet, Guillem de.

39 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Guillem de Varoïc  (País Valencià, s XV)  Protagonista d'un relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué en la primera part del Tirant lo Blanc. Es tracta d'una barreja de novel·la cavalleresca -versió d'un episodi del roman anglonormand del s XIII Guy de Warwycke, mític avantpassat dels comtes de Warwick- i de tractat teòric sobre la cavalleria -que procedeix en part de Llull-.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem d'Urgell  (Catalunya, s X - 1035)  Vescomte d'Urgell. Documentat des del 981, hom ignora si és descendent d'un vescomte Mallol i del seu fill Simplici, que se situen a l'Urgell devers la meitat del s X. L'anyInici página 988 rebé del comte Borrell II la vall de Castell-lleó, que després es diria Castellbó i acabaria per donar nom al vescomtat. Fou marmessor de l'esmentat Borrell II el 992, i també del fill d'aquest, Ermengol I d'Urgell, el 1010. Morí quan es disposava a fer un viatge a Terra Santa. Deixà el vescomtat urgellenc al seu fill Miró Guillem.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillem i Alapont, Ramon  (Catarroja, Horta, 2/jun/1959 - )  Poeta, narrador i assagista. Ha publicat diverses obres de poesia, de narració i infantils, algunes de les quals han guanyat importants premis. Destaca sobretot en la seva faceta poètica, en què l'ofici de poeta és concebut com un rescat d'ombres en paisatges silenciosos i freds, d'imatgeria mortuòria. Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillem i Buzaran, Joan  (València, 1817 – Madrid, 1897)  Escriptor i militar. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Publicà una Historia de la corte de Felipe III i moltes narracions d'ambient militar.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem i de Suàrez, Antoni  (Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)  Professor mercantil. Fou catedràtic de càlcul mercantil a Tarragona. Publicà alguns llibres de la seva especialitat.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillem i Marco, Vicent  (València, 1853 – 1913)  Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica. Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem Ramon I de Bearn  (Bearn, s XII – 1223)  Vescomte montcadí de Bearn (1215-23). Fill dels vescomtes Guillem de Montcada i Maria I. Fou excomunicat pel fet d'haver donat mor a l'arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls (1194), oncle de la seva muller Guillema de Castellvell, amb la qualInici página s'havia casat el 1189. Per a ésser absolt li calgué sotmetre's a una penitència pública; s'absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205. El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excel·lent. La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l'organització i en les institucions del país.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillema  (Catalunya, s XI – s XII)  Comtessa de Pallars Sobirà. De filiació desconeguda. Fou muller del comte Artau IV. El 1119 esdevingué regent de la seva néta la comtessa Guillema I.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillema I de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XIII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1250)  Comtessa del Pallars Sobirà (1199-1229). Filla de Bernat II. Es casà amb Guillem d'Erill i, més tard, amb Roger II de Coserans, a qui vengué el comtat perquè no havia tingut fills.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillema de Bearn  (França, s XIII – Catalunya ?, 1309)  Baronessa de Montcada i de Castellví de Rosanes. Filla de Gastó VII de Bearn; es casà amb l'infant Pere d'Aragó (1291), del qual no tingué descendència. Aixó provocà que Jaume II de Catalunya-Aragó volgués apoderar-se dels seus territoris, però no ho aconseguí i passaren als comtes de Foix.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillema de Castellvell  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1228)  Senyora de la baronia de Castellvell de Rosanes. Filla de Guillem V de Castellvell. Es casà amb Guillem Ramon I de Bearn. Més tard, i després d'haver-se divorciat, es casà de nou amb Eimeric III de Narbona (1202).

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGuillemassa, na  (es Mercadal, Menorca Cap de la costa de Tramuntana, que forma l'extrem septentrional de sa Mola, que tanca per llevant el port de Fornells.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillemó  (Catalunya, s IX)  Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona. Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d'Aissó el 826-827, lluità contra l'autoritat de la corona franca.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fernando GuillénGuillén, Fernando  (Barcelona, 29/nov/1932 - Madrid, 17/gen/2013)  Actor teatral i de cinema, el seu nom real era Fernando Gallego i Guillén. S'inicià com a actor al teatre, primer com a integrant del Teatro Universitario de Derecho i, posteriorment, a diverses companyies (entre elles les d'Elvira Noriega, Fernando Fernán Gómez, Núria Espert o la Lope de Vega) i als teatres Español i María Guerrero. Va consolidar la seva fama a la televisió, especialment a La saga de los Rius. Debutà al cinema amb Un día perdido (1953) i treballà per a directors com P. Lazaga, J.L. Sáenz de Heredia o J.M. Font, entre d'altres. La seva carrera canvià d'orientació a partir de Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988), de P. Almodóvar. El 1992 va rebre el premi Goya al millor actor per Don Juan de los infiernos, de G. Suárez. Entre la resta de la seva filmografia destaquen: La nave de los locos (1995), Más allá del jardín (1996), Airbag (1997), La herida luminosa (1997) i El abuelo (1998).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillén i Balmes, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1953 - )  Artista plàstic. Estudià a la Llotja de Barcelona (1973-78). Des del 1989 fou professor de l'Escola Massana. Ha estat vinculat al col·lectiu d'artistes USQUAM. La seva obra és desenvolupa dins l'àmbit escultòric, són inventaris d'objectes quotidians descontextualitzats, com els Objets Trouvés, com els mostrats a la Galeria des Archives de París (1992), o elsInici página seus Models d'ús, adreçats a persones concretes.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillén de Mazón, Antoni  (País Valencià, s XIX)  Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona "Diario Constitucional" i "Indicador Catalán", i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses. L'any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França. Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillén i Garcia, Guillem J.  (Barcelona, 1845 – 1918)  Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades. Publicà bon nombre d'obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos... (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillén i Piedemonti, Heliodor  (Alacant, 1864 – 1940)  Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia. Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere. Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillén i Tato, Juli  (Alacant, 1897 – Madrid, 1972)  Militar i historiador. Contraalmirall de l'armada. Fou director del Museu Naval i de l'Instituto Histórico de la Marina i secretari de l'Academia de la Historia. Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española (1931), La náutica española del siglo XVII (1935), El primer viaje de Cristóbal Colón (1943) i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella (1971).

56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Guillén i Zambrano, Joan Josep  (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947 - )  Dibuixant, escenògraf i pintor. Establert a Manlleu. Assidu col·laborador amb dibuixos (sobretot de caire polític) en diaris i revistes. Professor d'escenografia de l'Institut del Teatre de Barcelona, ha col·laborat en diversos grups teatrals i haInici página realitzat màscares per a algunes obres de teatre.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillén-Garcia i Gómez, Josep Maria de  (Barcelona, 1885 – 1972)  Enginyer. Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914. Director de "Radiosola" (1923-24), promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona (1923). Creà l'Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona (1923). Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l'estat espanyol, els Orphea Films (1932). Dirigí la "Revista Electrotécnica" de Barcelona (1931-71).

58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guillera, congost de la  (Rodes / Vinçà, Conflent Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

massís de les Guilleries (Osona i Selva)Guilleries, les  (Osona / Selva Massís muntanyós, separada del Montseny, a la part meridional, per la vall tectònica d'Arbúcies, i de la plana de Vic, a la banda occidental, per una costa eocènica; limita a l'est amb la depressió de la Selva, i al nord, amb les costes eocèniques del Collsacabra, des de la gorja de Casserres fins a prop del riu Brugent. Està constituïda per un massís paleozoic corresponent a l'extrem septentrional de la Serralada Prelitoral i en contacte amb la serralada Transversal. Les planes enlairades (calmes de Sant Hilari Sacalm, Sant Martí Sacalm, etc) estan separades per valls jovenívoles, escalonades a conseqüència de l'erosió alternant dels vessants. El massís culmina a Sant Miquel de SolterraInici página sector superior de les Guilleries encaixat en una gorja estreta i sinuosa, i la seva xarxa...  Segueix... 

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosalia Guilleumas i BrosaGuilleumas i Brosa, Rosalia  (Barcelona, 23/mai/1924 - 29/ago/2007)  Historiadora de la literatura. Bibliotecària i directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona i de la de Catalunya. El 1959 es casà amb Jordi Rubió i Balaguer. Ha publicat un gran nombre de treballs d'història literària de Catalunya: Ramon Llull en l'obra de Jacint Verdaguer (1953), Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 (1957), La llengua catalana segons A. Rubió i Lluch (1957), Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967), Notes sobre la tradició manuscrita i impresa del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull (1962-67), Qué es y qué puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972) i Troballa de les tres últimes obres de Mossèn Cinto Verdaguer' (1977), entre altres.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guilló  (País Valencià, s XVII - s XVIII)  Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guilló, Agustí  (País Valencià, s XVII)  Pintor. Fou el primer de la família d'artistes. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou pare d'Eugeni, Florenci i Vicent.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guilló, Eugeni  (València, s XVII - s XVIII)  Pintor. Fill d'Agustí i germà de Florenci i de Vicent. Junt amb aquest darrer decorà la nau de l'església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGuilló, Florenci  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Pintor. Fill d'Agustí i germà d'Eugeni i Vicent. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guilló, Vicent  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fill d'Agustí i germà d'Eugeni i Florenci. Fou el membre més destacat d'aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L'Adoració dels Reis (1690), a l'hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l'església dels Sants Joans de València.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillot i Almonacid, Vicent  (València, 1842 – s XIX)  Periodista i polític. Propugnador de la Renaixença a València. Publicà els setmanaris festius, en català i castellà, "El Gall" (1868) i "La Bomba" (1870-73), i el diari "Carracuca" (1877). Col·laborà en altres publicacions, com "Valencia Ilustrada" (1877) i "El Bou Solt" (1877).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilmon  (Girona, s X - Barcelona, 985)  Ciutadà. L'any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d'al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guanadalgaud. En l'atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d'un cop d'espasa. N'ha restat el testament sacramental.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guiló, coma de  (Lladorre, Pallars Sobirà Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós (o d'Aguiló), al vessant meridional del port d'Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est. És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix aInici página l'estany de Romedo.

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaGuils de Cerdanya  (Baixa Cerdanya Municipi: 22,0 km2, 1.385 m alt, 536 hab (2014). Estès a la dreta del Segre, des del puig Pedrós fins al riu Aravó, límit oriental del terme, al nord-oest de Puigcerdà. A la zona més muntanyosa, a l'oest, hi ha grans extensions de boscos de pi negre i i pi roig i de prats alpins. La vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia bovina (la qual aprofita els prats de regadiu, i està orientada cap a la producció de llet), també és important la cabanya porcina, ovina i d'equins; i és complementada per l'agricultura i el turisme. Al poble, entre la plana i la muntanya, es destaca l'església parroquial de Sant Esteve, notable edifici romànic del s XII. El terme comprèn també els pobles de Sant Martí d'Aravó i Saneja, on hi ha un important càmping, i el caseriu de Sant Martí de Cerdanya. Àrea comercial de Puigcerdà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guils del Cantó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (1.407 m alt), situat al vessant esquerre del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí. La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839. El lloc formà part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellbó. Formà municipi independent fins el 1920 en què fou incorporat al de Castellbó, que el 1970 ho fou al de Montferrer de Segre. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guim, Joan Baptista  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 - Besançon, França, 1882)  Doctor en dret. Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d'aquesta universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines. El 1840 passà a residir a França. Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica, un compendi de geografia, etc. Dirigí també l'obra Memoria de los virreyes del Perú.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuim i Mollet, Joan  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1959)  Eclesiàstic. Jesuïta, orde en el qual ocupà diversos càrrecs, el més important dels quals fou el de visitador apostòlic del Japó i de les Filipines. A Barcelona creà el Cottolengo del Pare Alegre, i n'impulsà la creació de similars a València i a Las Hurdes (Extremadura).

73 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellGuimerà  (Urgell Municipi: 25,82 km2, 555 m alt, 295 hab (2014). Situat a l'est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, a la riba dreta del Corb, afluent del Segre. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (els cereals -blat i ordi- són el principal conreu, associats a les oliveres i a la vinya), complementada pel regadiu (que s'estén al llarg del riu, i s'hi conreen hortalisses i farratge) i la cria de bestiar (granges de porcs i d'aviram). Existeix una cooperativa agrícola i un molí. La població, en descens des de mitjan s. XIX, darrerament s'ha estabilitzat. El nucli antic de la vila, aturonat, conserva l'aire medieval, amb les ruines de l'antic castell de Guimerà i restes de les muralles. S'hi destaca també l'església parroquial de Santa Maria, amb portalada gòtica. Dins el terme hi ha el santuari barroc de la Bovera i l'antic monestir de Vallsanta. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d'Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III contra els rebels Arbòrea.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Bernat de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGuimerà, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d'Aragó, sobre la seva baronia de Guimerà. Ha passat als Ferrandis d'Híxar, els Silva i els Caro. La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del s XIV.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guimerà, Felip  (València, s XVI – 1617)  Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l'orde en els anys 1609-17. Intervingué en l'expulsió dels moriscs de València l'any 1610. Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi. Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Guerau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. En 1396-97 fou un dels més destacats defensors del país contra la invasió del comte de Foix, que pretenia succeir al rei Joan I, mort aleshores. Serví llavors a l'Urgell i també al Pallars, amb les forces que cobriren els passos per aquella part i impediren que els travessessin els grans reforços que havien d'entrar per aquell punt i unir-se a les tropes del comte.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Guerau de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Jaspert de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Era senyor de Ciutadilla. El 1409 combaté a Sardenya, durant la campanya en què fou obtinguda la gran victòria de Sanluri, seguida als pocs dies per la malaurada mort de Martí el Jove. Pel nov/1409 tornà a Catalunya com a missatger, duent una lletra del capità general a l'illa, Pere Torrelles, per al rei Martí l'Humà.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuimerà, Jaspert de  (Catalunya, s XV)  Cavaller dels Guimerà de Ciutadilla. Fou defensor de la Força de Girona el 1462, contra l'exèrcit de la Generalitat que comandava el comte de Pallars. Fou declarat enemic de la terra.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Joan de  (Catalunya, s XVI - Poblet, Conca de Barberà, 4/gen/1583)  LI Abat perpetu de Poblet (1564-83) Successor de Pere Bouqués. Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell. Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l'estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.. Estudià la realització d'un canal del Segre per regar l'Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n'encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d'Urgell sofrí així un retard de tres segles. Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Ferran Oliver i de Boteller.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Magí  (Valls, Alt Camp, s XVII – s XVIII)  Escultor. Documentat del 1686 al 1735. Féu amb S. Pere Arnau i Francesc Grau el retaule de la confraria dels pagesos de Valls (1691-93), mentre feia també el de la dels corders (1692). Treballà a Poblet (1692). Fou autor del primer projecte per a l'església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls (1720) i del retaule de l'oratori de la casa de la vila de Valls (1731). El 1727 era regidor de l'ajuntament de Valls.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Manuel de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponza (1435).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà i d'Abella, Guillem de  (Ciutadilla, Urgell, s XIV - Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1396)  Gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital. Comanador de la batllia d'Amposta (1333), de la de Villel (1335), de Montsó (1337), d'Horta (1349), procurador dels frares de la castellania d'Amposta davant el mestre de Rodes (vers el 1351), comanador de Tortosa i de Granyena (1359-66), fins que el 1366 canvià laInici página comanda de Tortosa per la de Barberà. El 1376, per voluntad del papa Gregori XI, regí, a més la comanda d'Ulldecona. El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort. En la guerra entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló; diputat de la generalitat (1376-77); el 1376 fou ambaixador del rei Pere davant Gregori XI, i acompanyà aquest en el retorn del papa a Roma. Obtingué de Pere III l'encàrrec de supervisar la construcció de les muralles de Montblanc i de Poblet.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà i de Tamarit, Ramon de  (Catalunya, v 1584 – 1653)  Baró d'Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros. En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma. En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors. Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d'aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d'Argenson.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àngel Guimerà i JorgeGuimerà i Jorge, Àngel  (Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 6/mai/1845 – Barcelona, 18/jul/1924)  Dramaturg i poeta. Als vuit anys la seva família s'establí al Vendrell. Va fer els estudis de segon ensenyament al col·legi dels Escolapis de Barcelona. Mort el pare (1872), que l'havia posat al capdavant del negoci familiar, es dedicà exclusivament a la literatura i al periodisme. Començà escrivint poesia en castellà i passà tot seguit a escriure en català, amb la poesia El rei i el conseller, publicada a "La Gramalla". Fou director de "La Renaixença". Amb exaltat patriotisme va concórrer als Jocs Florals de Barcelona, on va presentar Indíbil i Mandoni (1875). El 1877 es consagrà com a líric amb tres premis ordinaris dels jocs florals pels poemes Cleopatra, L'any mil i El darrer plant d'En Claris, de tema i estructura netament romàntica, i fou proclamat mestre en gai saber. D'afiliacióInici página política catalanista, l'any 1874 entrà a formar part de La Jove Catalunya, i el 1892...  Segueix... 

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guimons  (les Piles de Gaià, Conca de Barberà Veure> Guialmons.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guinardó, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, entre els de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals, situat al vessant est de la muntanya Pelada. Es formà a la fi del s XIX al voltant d'un antic mas que li donà el nom. Constituït, en un principi, per cases unifamiliars i de pisos, ha sofert importants canvis, tant per obres d'urbanització com d'infraestructura: obres de prolongació del metro a Fabra i Puig i de la ronda del Mig. La via principal és la rambla de Volart, i una part del sector més muntanyós està ocupada pel parc del Guinardó. Forma part del districte VII de la ciutat, anomenat d'Horta-Guinardó.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinart, Roc  Veure> Rocaguinarda, Perot.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinart i Candelich, Francesc  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d'escenes populars catalanes. Del 1936 al 1948 residí a l'Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans. El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinart i Castellà, Miquel  (Barcelona, 1895 – Montpeller, França, 1987)  Periodista i polític. Militant de la Unió Catalanista, president de propaganda del CADCI, vicepresident de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i director de "La Veu de Sant Martí" (1925-30). El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. Exiliat des del 1939, fou membre organitzador dels jocs florals de la llenguaInici página catalana a Amèrica i Europa i editor de la revista catalano-occitana "Vida Nova" de Montpeller.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Guinavera, talaia de na  (Andratx, Mallorca Occidental Veure> Pòpia de sa Dragonera, sa.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinedilda (o Guinedell)  (Catalunya, s IX - 899 ?)  Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona. Muller del comte Guifré I de Barcelona (el Pelós). Almenys a partir de l'any 885 usà el títol de comtessa. Tingué una participació notable en les fundacions eclesiàstiques empreses al seu temps per tal d'accelerar la repoblació d'Osona, Bages, el Berguedà i el Ripollès. Fills seus foren: Guifre II Borrell i Sunyer, comtes de Barcelona, Sunifred II, comte d'Urgell, Miró II, comte de Cerdanya, Radulf, bisbe d'Elna, Emma, abadessa de Sant Joan, i segurament també Xixilona, monja.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guines, Pere de  (Artois, França, s XIV – Catalunya, s XIV)  Escultor de cambra de Pere el Cerimoniós. Realitzà el sepulcre del pare d'aquest monarca, Alfons el Liberal, obra destinada a Saragossa (1337). L'any 1340 el rei Pere el designà a ell i al mestre Eloi escultors de les tombes reials de Poblet i, concretament, del seu propi sepulcre.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guineueta, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri (o Can Guineueta) de l'antic mun. de Sant Andreu de Palomar, al límit amb el d'Horta, construït prop de l'antiga masia de Can Guineueta. Afectat en part pel pla parcial del 1962, s'ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva (500/600 h/ha), malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva (200 h/ha). Dins el barri hi ha el parc de la (o de Can) Guineueta (1968). Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella, conjunt no urbanitzat de cases d'una sola planta, sorgit els anys 1940, que foren expropiades durant els anys 1970 per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuingueta, la  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antic hostal i petit centre turístic, de l'antic terme de Jou, a la vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràGuingueta d'Àneu, la  (Pallars Sobirà Municipi: 108,42 km2, 919 m alt, 317 hab (2014). Format a partir del 1971 per l'annexió dels termes de Jou, Unarre i Escaló, amb capital a la Guingueta per la seva proximitat a la carretera. Comprèn els vessants meridionals de la vall d'Àneu. Ocupa una gran extensió de terreny a banda i banda de la Noguera Pallaresa, que hi forma el pantà de la Torrassa, amb abundància de boscos de pi negre i de pasturatges. La vida econòmica del municipi en basa en l'explotació forestal, el pasturatge del bestiar boví i oví (que aprofita els prats alpins) i el turisme, que ha afavorit la implantació d'establiments hotelers a la zona. Indústria de formatges i cultius de cereals i patates. Dins el terme hi ha l'església romànica de Sant Martí d'Escalarre i el santuari de la Roca d'Escart. Àrea comercial de Tremp-la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guingueta de Berguedà, la  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Caseria, situada a 500 m del nucli de població.

100 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaGuingueta d'Ix, la  (Alta Cerdanya Municipi: 7,85 km2, 1.130 m alt, 1.233 hab (2013), fr: Bourg-Madame. Situat a la vall del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i separat d'aquest pel Reür. Hi ha abundància de prats i pasturatges, així com cereals i hortalisses. La ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet) hi és molt desenvolupada i hi ha una cooperativa. Amb tot, les principals activitats econòmiques del municipi es recolzen en el comerç i en el turisme, com a conseqüència de la seva condició de població fronterera davant Puigcerdà. El poble es troba a l'aiguabarreig del Reür amb el Segre i té l'origen en una guingueta que hi havia (1693) al camí queInici página unia Ix amb Puigcerdà. El 1815, va ésser traslladada la capitalitat del terme del poble d'Ix a la Guingueta, l'administració francesa donà al municipi el nom oficial de Bourg-Madame. El 1973 li fou annexat l'antic terme de Càldegues. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guingueta i Jou, la  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Nom oficial de l'antic municipi de Jou en annexar-se, el 1971, els municipis d'Unarre i Escaló, i traslladar el cap dels municipi a la Guingueta d'Àneu.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinjoan i Gispert, Joan  (Riudoms, Baix Camp, 1931 – )  Compositor. Deixeble de C. Taltabull i de P. Wissmer a París. Fundador, juntament amb J. Pañella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d'orquestra com a conferenciant i crític. Entre les seves obres són dignes d'esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d'aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l'opera Gaudí (1992).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinó i Boix, Ricard  (Girona, 1890 - Antony, Illa de França, 1973)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina. Era deixeble d'Eusebi Arnau. Exposà a Girona i a Barcelona, i el 1910 se n'anà a París, on fou ajudant de Mallol i de Renoir, del qual fou l'autor material de moltes de les seves escultures. Després tornà a exposar diverses vegades a Barcelona i a Girona. La seva obra, d'una gran amplitud de composició, es mou dins una línia més aviat classicista.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGuinot i Vilar, Salvador  (Castelló de la Plana, 1866 – 1944)  Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació. Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament. Publicà, a part diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d'Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Guinovart i BertranGuinovart i Bertran, Josep  (Barcelona, 20/mar/1927 - 12/des/2007)  Pintor i escultor. Un dels grans exponents de l'art contemporani en els dos vessants figuratiu i abstracte. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, exposà per primera vegada a Barcelona (1948) i col·laborà en la revista "Dau al Set". Participà en les biennals de Säo Paulo (1952 i 1957), Alexandria (1955) i Venècia (1958 i 1962). Després d'una primera etapa figurativa i popular, la seva obra derivà vers un informalisme que explora les capacitats expressives de la matèria, carregats d'una significació màgica o poètica. Artista polifacètic, a més d'obres de cavallet, és autor de murals, cartells, tapissos, escultures i decorats teatrals i vestuaris d'obres de García Lorca, Albertí i Lope de Vega. Ha col·laborat amb arquitectes adaptant a les estructures funcionals elements pictòrics o escultòrics (edifici de Coderch a la Barceloneta). Premi Ciutat de Barcelona (1981), Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1982. El 1994 inaugurà a Agramunt l'Espai Guinovart, centre d'exposició i ajut per a artistes contemporanis.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuinovart i Mingacho, Albert  (Barcelona, 18/feb/1962 - )  Compositor i intèrpret. Destacat pianista, ha actuat en recitals, especialment acompanyant la soprano Victòria dels Àngels, i també en solitari, així com en les orquestres més importants d'Espanya. Autor de música per a pel·lícules (El llarg hivern, de J. Camino),

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinovart i Rubiella, Carles  (Barcelona, 1941 - )  Compositor. Catedràtic d'harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama). Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L'àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979). Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical. Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.

Anar a:    Guille ]    [ Guillem, P ]    [ Guillem de ]    [ Guillemo ]    [ Guilo ]    [ Guin ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -