A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Hora ]    [ Horta ]    [ Hortafa ]    [ Horti ]    [ Horts ]    [ Hospital de ]

Aprendre música llegint teoria musical és com fer l'amor per correu. (Luciano Pavarotti)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Hora, L'  (Barcelona, 10/des/1930 – mai/1937)  Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d'orientació comunista. En una primera etapa, que arribà fins al nov/1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l'abril al set/1934, reaparegué el 19/gen/1935, fins al 10/jul/1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al mai/1937.

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Hora, L'  (Barcelona, 1979 – 1981)  Setmanari d'informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia. Molt influït pel Partit Socialista de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic.

3 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaHora de España  (València, gen/1937 – Barcelona, nov/1938)  Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. En foren capdavanters -amb col·laboració d'intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià. Constituïa l'òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Hora Sindicalista  (Barcelona, 12/des/1936 - 24/jul/1937)  Setmanari en castellà. Òrgan de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. En fou fundador i director A. Pestaña, i hi col·laboraren Ricard Fornells, Josep Robusté, Marín Civera, etc. L'ago/1937 passà a ésser diari, amb la denominació de "Mañana".

5 ILLES BALEARS - LITERATURA

Horacianes  (Illes Balears, 1906)  Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals -A Horaci i Calma (traducció de l'obra XVI del llibre II d'Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906. Fruit de la seva admiració per l'obra d'Horaci, Costa -seguint els exemples de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d'adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres). L'obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any). Hom l'ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país.

6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Hormiga de Oro, La  (Barcelona, 1884 - 16/jul/1936)  Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder. Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Horna, La  (Asp, Vinalopó Mitjà Nom castellà de la Forna.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHorno, serra d'  (Vall d'Aran Contrafort septentrional del massís del port de Viella, que separa les valls del riu Nere i del seu afluent, per la dreta, el riu d'Hònt Hireda. Al seu peu hi ha el güell d'Horno, ressurgència de l'aigua de l'estany Nere que dóna origen al riu Nere.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Horqueta, port d'Era  (Salardú, Vall d'Aran Depressió (2.498 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran (vall de l'Unhòla, dins l'antic terme de Bagergue) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2.582 m) i el de serra Alta (2.713 m).

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Hort, cala d'  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala de la costa occidental de l'illa, al nord del cap Blanc. Al seu voltant hi ha la vénda i caseria de Cala d'Hort.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Hort des Ca, s'  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Veure> Soledat de Foraporta, la.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Horta  (Barcelona, Barcelonès)  Barri, al nord de la ciutat, situat entre la serra de Collserola, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Antic municipi, fou agregat a Barcelona el 1904. L'origen d'Horta tingué lloc en la casa fundada per Guillem d'Horta i en l'església de Sant Joan, era format pel nucli d'Horta i el de Sant Genís dels Agudells. Al llarg del s XIX es convertí en un barri residencial d'estiueig dels barcelonins. Durant els anys cinquanta i seixanta s'hi edificaren massivament edificis de pisos i algunes urbanitzacions, com Montbau i la Vall d'Hebron. El 1984 fou inaugurat un velòdrom, i amb motiu dels Jocs Olímpics s'hi crearen un seguit d'instal·lacions esportives i de residència (vila olímpica i complex tennístic). La zona anomenada de les Llars Mundet alberga una part del campus universitari de la Universitat de Barcelona. Forma part del districte VII de la ciutat de Barcelona, anomenada Horta-Guinardó.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHorta  (Osor, Selva Veure> Santa Creu d'Horta.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Horta, cap de l'  (Alacant, Alacantí)  Cap de la costa meridional (o de les Hortes o de l'Alcodre), que tanca per llevant la badia d'Alacant. A ponent, després d'un sector de costa alta, s'estén la platja i urganització de l'Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan. Damunt hi ha l'antiga torre de l'Alcodre i un modern far.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Horta, Enric d'  (Catalunya, s XIV)  Jurisconsult. És autor d'un Tractat del contracte de cens (1390).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Horta, Guillem d'  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Seguí el rei Pere I el Catòlic. Es trobà a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.

17 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de l'HortaHorta, l'  (País Valencià Comarca: 628,19 km2, 1.347.634 hab (1999), capital: València. Constituïda per les subcomarques de l'Horta del Nord (22 mun, 240,4 km2), l'Horta de l’Oest (9 mun, 187,3 km2), l'Horta del Sud (12 mun, 165,7 km2) i el municipi de València. Situada vora el litoral, entre el Camp de Morvedre al nord, el Camp de Túria i la Foia de Bunyol a l'oest, i la Ribera Alta i la Ribera Baixa al sud. GEOGRAFIA FÍSICA: Constituïda per una plana suaument inclinada vers al mar, que s'estén de forma allargada des del Puçol, al nord, fins a l'Albufera, al sud. Morfològicament constitueix una àrea deprimida enfonsada des del miocè, i omplerta per al·luvions quaternaris de grava i sorra aportats pels rius, que alternen amb argiles i llins i provoquen l'alternança de capes permeables i impermeables. La seva horitzontalitat sols és interrompuda per alguns turons miocènics margosos i calcaris, que accidenten el sector occidental, l'anomenat pla de Quart...  Segueix... 

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHorta, l'  (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell)  Santuari (la Mare de Déu de l'Horta), al nord del poble, a l'antic terme de Montalé i Montsuar.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Horta, l'  (Eivissa, Eivissa Vénda de la parròquia de Jesús de l'antic quartó del Pla de Vila.

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Horta, s'  (Felanitx, Mallorca Oriental Poble (o Marina o es Bobots), al límit amb el de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (191 m alt). L'oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935. L'església actual és de la segona meitat del s. XIX.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Horta d'Avinyó  (Avinyó, Bages Veure> Santa Maria d'Horta.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaHorta de Sant Joan  (Terra Alta Municipi: 119,22 km2, 543 m alt, 1.219 hab (2014). Situat entre els rius d'Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l'Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d'Horta, situada al nord de la vila. Boscos d'alzines, roures i pins. Hi predomina l'agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l'economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. La població, amb tot, ha disminuït des de l'inici del s XX. La vila, d'origen islàmic, és dalt d'un turó, s'hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l'església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d'Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d'Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso. El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l'antic convent franciscà de Sant Salvador d'Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres. Àrea comercial de Tortosa.Inici página Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Picasso

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Horta de Terra Alta  (Terra Alta Nom atorgat el 1937 per al municipi d'Horta de Sant Joan.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Horta i Boadella, Joaquim  (Barcelona, 1878 – 1956)  Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d'un perìode de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia. Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d'acord amb els ideals noucentistes. Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari "Papitu", l'Almanach dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s'especialitzà en edicions de bibliòfil.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Horta i Massanès, Joaquim  (Barcelona, 20/nov/1930 - )  Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S'ha especialitzat també en les arts gràfiques. Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d'un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996). Traductor de l'obra de Mao Zedong i Majakovskij.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Horta Major, l'  (Alcoi, Alcoià Caseria, a 1 km de la ciutat.

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Hortafà  (Rosselló Veure> Ortafà.

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hortafà, Ponç d'  Veure> Ortafà, Ponç d'.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaHortafà, Ramon d'  Veure> Ortafà, Ramon d'.

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hortafà i de Cruïlles, Pere d'  (Perpinyà, v 1398 - Rosselló, a 1475)  Cavaller. Fill de Berenguer d'Hortafà, baró d'Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d'Alfons el Magnànim la castellania d'Òpol i acompanyà el rei en l'expedició a Nàpols (1425). Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l'exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d'Erill.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hortafà i de Ros, Ferran d'  (Catalunya, s XVIII - Sant Quirze de Besora, Osona, 1836)  Militar carlí. Secretari de guerra de la Regència de la Seu d'Urgell (1820-23) i vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya (1835). Fou baró d'Hortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà. Essent mariscal de camp, morí en l'acció de Sant Quirze, abandonat pel general Maroto, que l'havia induït a la lluita. És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía (1832). És ridicularitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d'Urgell.

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hortafà i de Saportella, Caterina d'  (Rosselló, s XV)  Dama noble. Filla de Pere d'Hortafà i de Cruïlles. Es casà amb Pere de Rocabertí i d'Erill, baró de Sant Morí, partidari del rei Joan II i capità de Girona en les lluites civils del país. Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l'enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns. Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474).

33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hortafà i de Saportella, Pere d'  (Rosselló, s XV - 1494)  Cavaller i baró d'Hortafà. Fill de Pere d'Hortafà i de Cruïlles. Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II, i defensà la ciutat de PerpinyàInici página contra els francesos (1475). Fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya el 1494.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hortal  (Llers, Alt Empordà)  Antic castell, situat a l'oest de la vila. Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers, pertangué, al primer terç del s. XII, a Berenguer Renard.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hortalà i Arau, Joan  (Olot, Garrotxa, 1940 - )  Economista i polític. Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i degà de Ciències Econòmiques de la facultat (1970-73, 1979-84). Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit regidor de Barcelona el 1979, diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984 i conseller d'Indústria de la Generalitat (1984-87). Elegit secretari general d'ERC el 1987, dos anys més tard fou substituït per A. Colom i abandonà el partit. Fundà aleshores Esquerra Catalana, organització que s'integrà a Convergència Democràtica de Catalunya el 1993. President de la Borsa de Barcelona des de 1993.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hortells  (Morella, Ports Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l'actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena). És d'origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hortes, les  (Preixana, Urgell Santuari (la Mare de Déu de les Hortes), prop del nucli urbà.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hortes, les  (Oliva, Safor)  Caseria, entre la ciutat i la platja.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHortes de Sant Bertran, les  (Barcelona, Barcelonès)  Sector marítim de la ciutat, comprés entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc. Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s'anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus. En cara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l'espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hortichuela, La  (Alpont, Serrans Llogaret, 1,5 km al sud de la vila.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hortisella, l'  (Benafigos, Alcalatén Santuari (la Mare de Déu de l'Hortisella), situat al nord del poble, prop del mas d'Escrig, en una vall tributària, per la dreta, del riu de Montlleó. El 1509 hi fou alçada l'església, ampliada el 1651 i el 1854.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hortmoier  (Montagut i Oix, Garrotxa Despoblat (o Hormoier) de l'antic terme d'Oix, situat a la riba esquerra del riu de Beget, al peu dels cingles de Talaixà. L'església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977. Fou possessió de Cuixà i el s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d'Oix. Guardava el notable Sant Crist d'Hortmoier.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hortó  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Veure> Parròquia d'Hortó, la.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hortó  (Castelldans, Garrigues Antic lloc (la carta de poblament fou donada per Guillem de Cervera el 1181), que correspon problablement al posterior nucli de Juncosa.

45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaHortolà, Cosme Damià  (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, Alt Empordà, 1568)  Teòleg, hel·lenista i hebraista. Format a Girona, Alcalá de Henares, París i Bolonya, on es doctorà en teologia i en dret canònic (1528). Retornat a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, va ésser catedràtic de filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) i rector de la Universitat de Barcelona, de la qual es considerat el restaurador. El 1560 assistí al concili de Trent, i en tornar, es retirà a l'abadia de Vilabertran, d'on era abat. Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits. Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic: In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona 1583, Venècia 1585).

46 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Hortolanes  (Pià, Rosselló)  Despoblat, a la dreta de l'Aglí, a l'indret de l'actual santuari de la Salut.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hortoneda  (Clariana de Cardener, Solsonès)  Antiga quadra, entre el Cardener i el riu Negre. La seva església (Sant Roc) depèn de la parròquia de Riner.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hortoneda, Cristòfor  (Montblanc, Conca de Barberà, s XVI – s XVII)  Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura (1599) i d'una taula de la Circumcisió (1610), conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hortoneda, Mateu  (Tarragona ?, s XV)  Pintor. Documentat a Tarragona entre el 1417 i el 1433. Manifesta l'influx de Lluís Borrassà i de Ramon de Mur, que va transmetre a l'escola que creà. Es conserven, signats de la seva mà, el retaule de la Verge de Solivella i un tríptic dedicat a santa Caterina. L'any 1418 va rebre l'encàrrec de fer una taula per a l'església de l'hospital de Sant Joan, de Reus; el 1419, per a la confraria dels pagesos de Tarragona, decorà un altar, i el 1423 realitzà un retaule dels Set Goigs de la Verge per a laInici página parròquia de Reus. Pintà encara nou retaules més entre el 1424 i el 1425.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hortoneda, Pasqual  (Tarragona ?, s XV)  Pintor. Germà de Mateu Hortoneda. Es coneix documentalment la seva activitat a Osca (1423) i a Saragossa (1433-37). Es conserva, feta de la seva mà, una taula amb un Sant Antoni Abat, única conservada del retaule d'Embid de la Ribera (1437), relacionable amb l'hipotètic mestre de Lanaja.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hortoneda de la Conca  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Poble (996 m alt) i antic municipi: 33,38 km2, agregat el 1969 al nou, és a l'esquerra del torrent de Llabro, afluent de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial (Santa Maria) és d'origen romànic; el notable campanar de planta octagonal s'arruïnà vers el 1910. El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hortons  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Veure> Bastida d'Hortons, la.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hortons  (Alt Penedès Veure> Sant Llorenç d'Hortons.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Horts, els  (Albanyà, Alt Empordà Poble, situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir. L'antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada; havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau.

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaHorts, els  (Serdinyà, Conflent Poble, situat en una vall afluent, per l'esquerra, a la Tet, al vessant meridional de la roca Roja. És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s. XIX (el 1799 tenia 34 h).

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Horts, els  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès Veure> Santa Maria dels Horts.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Horts, els  (Pinós, Solsonès Veure> Santa Maria dels Horts.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Horts, sèquia dels  (Canals, Costera)  Sèquia derivada del riu dels Sants a través de la sèquia de la Vila, que rega el terme de Canals.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Horts de Carbonell, ets  (es Mercadal, Menorca Veure> Sant Joan dets Horts de Carbonell.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Horts de Llobregat  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat)  Nom atorgat el 1937 per al municipi.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hortsavinyà  (Tordera, Maresme Poble, situat a la capçalera de la riera de Calella, prop del coll de Palomeres, al vessant meridional del puig d'Hortsavinyà (672 m alt), a l'extrem oriental del Montnegre. L'església parroquial de Sant Martí, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, formen el nucli principal. A mitjan s XIX era cap d'un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanyà.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaHortunas  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, dividit en dos nuclis: Hortunas de Arriba i Hortunas de Abajo, a la dreta del riu Magre.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Hory, Elmyr de  (Budapest, Hungria, 1906 - Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1976)  Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l'estil d'altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos. Residí a Eivissa d'ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d'ésser lliurat a les autoritats. Fou protagonista de diverses novel·les i d'una pel·lícula d'Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973).

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Hospital, illa de s'  (Maó, Menorca Veure> Rei, illa del

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hospital, l'  (Montmajor, Berguedà)  Antiga quadra (o les Cases de l'Hospital), a la dreta de la riera de l'Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà. És centrada per l'antic hospital o hostal del Bisbe, l'església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor. Al s XIX formà el municipi d'Aguilar, l'Hospital i Catllarí (Aguilar).

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hospital, l'  (Olesa de Bonesvalls, Garraf)  Poble (ant: la Pobla de Cervelló o l'Hospital de Cervelló), format al costat de l'antic hospital de Cervelló.

67 CATALUNYA - ART

Hospital de la Santa Creu (Barcelona)Hospital de la Santa Creu  (Barcelona, 1401/06 - )  Hospital general. Al principi del s XV els quatre hospitals barcelonins es van fondre en un, que sota l'advocació de la Santa Creu, fou edificat en el terreny de l'antic hospital d'en Colom, situat entre els futurs carrers del Carme i de l'Hospital. Les quatre primeres pedres foren col·locades el 17/abr/1401, any en que s'inicià també la construcció de l'església. El 1406 esInici página contractaren, a escarada, les obres del claustre a Guillem Abiell. El 1509 es començaren la font del claustre i els fonaments de la nau de Ponent, acabada al s XVIII. El nucli central consta de tres naus de doble planta amb teulada a dos vessants sobre arcs apuntats amb contraforts visibles a l'exterior. El claustre, cobert amb volta ogival, adossat als tres costats del gran pati central rectangular, acaba amb unes monumentals escales (1585), a partir de les quals s'hi afegí un nou claustre, tancat per tres...  Segueix... 

82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Hospital de Sant Joan de Jerusalem, orde de l'  (Països Catalans, 1108 - 1851)  Orde religioso-militar. La primera donació documentada a l’Hospital en terres catalanes (un mas del terme del castell de Sarroca) és del 1108. Les donacions sovintejaren, i per rebre-les l’orde nomenà batlles especials dependents del priorat de Sant Gèli de Provença. L’orde aviat prosperà, i la seva fama atragué nobles i particulars, com el rei d’Aragó Alfons I el Bataller, mort sense descendència, que deixà en testament (1131) el seu regne a l’orde de l’Hospital, al del Temple i al del Sant Sepulcre, disposició que no fou complerta. La professió a l’orde de nobles i particulars, juntament amb l’increment progressiu dels seus béns, motivà la creació de priors, que tingueren a llur càrrec el regiment de les noves propietats; el primer...  Segueix... 

68 CATALUNYA - ART

Hospital de Sant Pau (Barcelona)Hospital de Sant Pau  (Barcelona, 1892 - )  Institució hospitalària. Fundat amb el llegat del banquer Pau Gil i Serrat. L'edifici fou projectat per Lluís Domènech i Montaner, que portà la direcció de les obres des del 1902. Es construïren 18 pavellons independents, dintre un gran jardí, amb una comunicació entre ells mitjançant un sistema de corredors subterranis. És una de les obres més importants del modernisme català: l'ornamentació floral hi és abundant, com també les cobertes amb volta catalana. Amb Domènech i Montaner col·laboraren el seu fill Pere Domènech i Roura, que dirigí l'obra a la mort del pare, el 1923, els arquitectes E. Catà i E. Bona, els escultors Pau Gargallo i Eusebi Arnau, l'ornamentista Francesc Modolell i el dissenyador de mosaics Francesc Labarta. Successivament, el complex fou finançat per l'administració de l'antic Hospital de la Santa Creu -després comprat per l'ajuntament de Barcelona- i per altres donacions. El nou edifici formà part de la Universitat Autònoma de Catalunya (1936-39), i des del 1968 acull la Facultat de Medicina de la novaInici página Universitat Autònoma de Barcelona. Hospital de Sant Pau

69 ILLES BALEARS - ART

Hospital de Sant Pere i Sant Bernat  (Palma de Mallorca, 1470 - )  Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres. Fundada per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d'aquella seu. El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l'arquitectura de Palma. El 1855 el govern s'emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència. El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzat els adscrits a beneficència. Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l'edifici per a residència sacerdotal per a jubilats.

70 PAÍS VALENCIÀ - ART

Hospital dels Folls  (València, 1409 - 1866)  Institució benèfica d'assistència als dements. Creada a partir d'un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí l'Humà (1410). És considerat com el primer hospital psiquiàtric d'Europa. L'hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l'Hospital General de València. El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré.

71 PAÍS VALENCIÀ - ART

Inici páginaHospital General de València  (València, 1512 - )  Institució benèfico-sanitària. Creada pel consell de la ciutat, per la fusió dels hospitals de Sant Llàtzer, d'en Clapers i de la Reina. El 1833 passà a dependre econòmicament de la diputació provincial, i fou regit per una junta filantròpica. Situat al costat de la Facultat de Medicina, els seus estudiants hi realitzaren pràctiques mèdiques. El 1962, les instal·lacions foren traslladades a unes noves edificacions dels afores de la ciutat.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Hospitaler i Caballer, Josep  (València, s XIX - Maó, Menorca, 1873 ?)  Mestre d'escola. S'establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d'ensenyament de Maó. Dirigí el "Diario de Menorca" (1858-66) i el "Diario de Mahón" (1866-69). És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hospitalet, conveni de l'  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22/jun/1713)  Acord secret, signat a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, representant de les forces de Carles III, i el marquès de Grimaldi, cap de l'exèrcit de Felip V. D'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, establia l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, Mallorca i Eivissa i el lliurament de Barcelona o Tarragona a les tropes borbòniques com a garantia. El conveni va significar l'abandó dels catalans a la seva sort per part de les forces aliades, com també la pèrdua de Tarragona i reduïa dràsticament les possibilitats de resistència dels catalans, els quals decidiren continuar sols la guerra contra Felip V.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHospitalet, l'  (Puigpelat, Alt Camp Santuari (la Mare de Déu de l'Hospitalet).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hospitalet, l'  (Fondarella, Pla d'Urgell Partida; hi havia el monestir de Sant Nicolau de l'Hospitalet.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hospitalet de l'Infant, l'  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Poble i principal nucli del municipi. Situat a la costa, prop de la desembocadura del riu de Llastres, a l'est de Vandellós, el cap municipal. Ha tingut un considerable creixement demogràfic al llarg del s XX.

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BarcelonèsHospitalet de Llobregat, l'  (Barcelonès Municipi: 12,36 km2, 8 m alt, 253.518 hab (2014). Estès a l'esquerra del Llobregat, formant un continu urbà amb la ciutat de Barcelona. De municipi agrícola, proveïdor del mercat de Barcelona, ha esdevingut al llarg del s XX un nucli industrial i residencial subsidiari de la capital catalana. Del 1900 ençà, el creixement demogràfic del municipi, bàsicament a causa de la immigració, ha estat espectacular, sobretot en els períodes 1920-35 i 1950-80. L'Hospitalet és avui el tercer municipi dels Països Catalans, després de Barcelona i València, en nombre d'habitants i per bé que prop de la meitat de la població treballa a Barcelona, el quart nucli industrial del Principat. La ciutat forma un conglomerat urbà de populoses barriades dominat pel caos urbanístic. La celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 permeté la reordenació urbanística d'alguns espais de la ciutat. A partir del nucli primitiu i dels barris més antics de Sant Josep i Santa Eulàlia, s'ha...  Segueix... 

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHospitalet de Roca-sança, l'  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Veïnat, situat a la capçalera de la riera de Grèixer, al voltant de l'antic hospital de Roca-sança, l'església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l'Hospital (o de Roca-sança).

79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Hospitalet Vell, l'  (Manacor, Mallorca Oriental Poblat, iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l'època islàmica. Les excavacions, a càrrec de G. Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l'edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de gran blocs de pedra poligonals, que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l'illa. Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hospitalets, els  (el Morell, Tarragonès Veure> Hospitals, els.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hospitals, els  (el Morell, Tarragonès)  Antic terme (o els Hospitalets).

Anar a:    Hora ]    [ Horta ]    [ Hortafa ]    [ Horti ]    [ Horts ]    [ Hospital de ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -