|
|
|
Anar a: [ Hora ] [ Horta ] [ Hortafa ] [ Horti ] [ Horts ] [ Hospital de ] Aprendre música llegint teoria musical és com fer l'amor per correu. (Luciano Pavarotti) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hora, L' (Barcelona, 10/des/1930 – mai/1937) Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d'orientació comunista. En una primera etapa, que arribà fins al nov/1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l'abril al set/1934, reaparegué el 19/gen/1935, fins al 10/jul/1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al mai/1937. 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hora, L' (Barcelona, 1979 – 1981) Setmanari d'informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia. Molt influït pel Partit Socialista de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic. 3 PAÍS VALENCIÀ/CATALUNYA - PUBLICACIÓ
4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hora Sindicalista (Barcelona, 12/des/1936 - 24/jul/1937) Setmanari en castellà. Òrgan de la Federació Catalana del Partit Sindicalista. En fou fundador i director A. Pestaña, i hi col·laboraren Ricard Fornells, Josep Robusté, Marín Civera, etc. L'ago/1937 passà a ésser diari, amb la denominació de "Mañana". 5 ILLES BALEARS - LITERATURA Horacianes (Illes Balears, 1906) Obra de Miquel Costa i Llobera. Recull 16 composicions, dues de les quals -A Horaci i Calma (traducció de l'obra XVI del llibre II d'Horaci)- foren escrites el 1880, bé que després retocades, i les restants entre el 1905 i el 1906. Fruit de la seva admiració per l'obra d'Horaci, Costa -seguint els exemples de Cabanyes i Carducci-, de qui prengué el procediment d'adaptació dels metres antics- volgué introduir les formes clàssiques a la poesia catalana (estrofes sàfica i alcaica, entre altres). L'obra, que, malgrat la seva rigor clàssica, té encara un fons romàntic, tingué una extraordinària acollida i un gran èxit de crítica (fou editada dues vegades el mateix any). Hom l'ha considerada, per la novetat de la mètrica i per la perfecció del llenguatge, una de les aportacions més valuoses al moment cultural del país. 6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Hormiga de Oro, La (Barcelona, 1884 - 16/jul/1936) Revista catòlica carlina en castellà. Fundada per Lluís Maria de Llauder. Dirigida per Carles Viada, defensà les actituds de la dreta catòlica conservadora. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horna, La (Asp, Vinalopó Mitjà) Nom castellà de la Forna. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horqueta, port d'Era (Salardú, Vall d'Aran) Depressió (2.498 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran (vall de l'Unhòla, dins l'antic terme de Bagergue) de la comarca occitana de Coserans, entre el pic de Comenge (2.582 m) i el de serra Alta (2.713 m). 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hort, cala d' (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de la costa occidental de l'illa, al nord del cap Blanc. Al seu voltant hi ha la vénda i caseria de Cala d'Hort. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hort des Ca, s' (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Soledat de Foraporta, la. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horta (Barcelona, Barcelonès) Barri, al nord de la ciutat, situat entre la serra de Collserola, la muntanya Pelada i el turó de la Peira. Antic municipi, fou agregat a Barcelona el 1904. L'origen d'Horta tingué lloc en la casa fundada per Guillem d'Horta i en l'església de Sant Joan, era format pel nucli d'Horta i el de Sant Genís dels Agudells. Al llarg del s XIX es convertí en un barri residencial d'estiueig dels barcelonins. Durant els anys cinquanta i seixanta s'hi edificaren massivament edificis de pisos i algunes urbanitzacions, com Montbau i la Vall d'Hebron. El 1984 fou inaugurat un velòdrom, i amb motiu dels Jocs Olímpics s'hi crearen un seguit d'instal·lacions esportives i de residència (vila olímpica i complex tennístic). La zona anomenada de les Llars Mundet alberga una part del campus universitari de la Universitat de Barcelona. Forma part del districte VII de la ciutat de Barcelona, anomenada Horta-Guinardó. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horta, cap de l' (Alacant, Alacantí) Cap de la costa meridional (o de les Hortes o de l'Alcodre), que tanca per llevant la badia d'Alacant. A ponent, després d'un sector de costa alta, s'estén la platja i urganització de l'Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan. Damunt hi ha l'antiga torre de l'Alcodre i un modern far. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta, Enric d' (Catalunya, s XIV) Jurisconsult. És autor d'un Tractat del contracte de cens (1390). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta, Guillem d' (Catalunya, s XII – s XIII) Cavaller. Seguí el rei Pere I el Catòlic. Es trobà a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida. 17 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Horta, l' (Eivissa, Eivissa) Vénda de la parròquia de Jesús de l'antic quartó del Pla de Vila. 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Horta, s' (Felanitx, Mallorca Oriental) Poble (o Marina o es Bobots), al límit amb el de Santanyí, situat al vessant sud-oriental del puig de na Pau (191 m alt). L'oratori de Sant Isidre, esmentat ja el 1710, esdevingué vicaria in capite el 1868 i parròquia el 1935. L'església actual és de la segona meitat del s. XIX. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horta d'Avinyó (Avinyó, Bages) Veure> Santa Maria d'Horta. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - HISTÒRIA Horta de Terra Alta (Terra Alta) Nom atorgat el 1937 per al municipi d'Horta de Sant Joan. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta i Boadella, Joaquim (Barcelona, 1878 – 1956) Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d'un perìode de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia. Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d'acord amb els ideals noucentistes. Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari "Papitu", l'Almanach dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s'especialitzà en edicions de bibliòfil. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Horta i Massanès, Joaquim (Barcelona, 20/nov/1930 - ) Poeta i traductor. Nét de Joaquim Horta i Boadella. S'ha especialitzat també en les arts gràfiques. Un dels introductors de la poesia social i compromesa (Paraules per a no dormir, 1960; La finestra de la vuitena planta, 1980). És autor també d'un Diccionario de sinónimos e ideas afines y de la rima (1996). Traductor de l'obra de Mao Zedong i Majakovskij. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horta Major, l' (Alcoi, Alcoià) Caseria, a 1 km de la ciutat. 27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Hortafà (Rosselló) Veure> Ortafà. 28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà, Ponç d' Veure> Ortafà, Ponç d'. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà i de Cruïlles, Pere d' (Perpinyà, v 1398 - Rosselló, a 1475) Cavaller. Fill de Berenguer d'Hortafà, baró d'Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d'Alfons el Magnànim la castellania d'Òpol i acompanyà el rei en l'expedició a Nàpols (1425). Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l'exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d'Erill. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortafà i de Ros, Ferran d' (Catalunya, s XVIII - Sant Quirze de Besora, Osona, 1836) Militar carlí. Secretari de guerra de la Regència de la Seu d'Urgell (1820-23) i vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya (1835). Fou baró d'Hortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà. Essent mariscal de camp, morí en l'acció de Sant Quirze, abandonat pel general Maroto, que l'havia induït a la lluita. És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía (1832). És ridicularitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d'Urgell. 32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà i de Saportella, Caterina d' (Rosselló, s XV) Dama noble. Filla de Pere d'Hortafà i de Cruïlles. Es casà amb Pere de Rocabertí i d'Erill, baró de Sant Morí, partidari del rei Joan II i capità de Girona en les lluites civils del país. Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l'enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns. Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474). 33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Hortafà i de Saportella, Pere d' (Rosselló, s XV - 1494) Cavaller i baró d'Hortafà. Fill de Pere d'Hortafà i de Cruïlles. Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II, i defensà la ciutat de Perpinyà 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortal (Llers, Alt Empordà) Antic castell, situat a l'oest de la vila. Esmentat el 1099 dins el comtat de Besalú i la parròquia de Sant Julià de Llers, pertangué, al primer terç del s. XII, a Berenguer Renard. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortalà i Arau, Joan (Olot, Garrotxa, 1940 - ) Economista i polític. Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i degà de Ciències Econòmiques de la facultat (1970-73, 1979-84). Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit regidor de Barcelona el 1979, diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984 i conseller d'Indústria de la Generalitat (1984-87). Elegit secretari general d'ERC el 1987, dos anys més tard fou substituït per A. Colom i abandonà el partit. Fundà aleshores Esquerra Catalana, organització que s'integrà a Convergència Democràtica de Catalunya el 1993. President de la Borsa de Barcelona des de 1993. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortells (Morella, Ports) Poble i antic municipi (19,13 km2), annexat el 1976 a l'actual. El poble és al fons de la vall del Bergantes, a la dreta del riu, al voltant de l'església parroquial (Sant Blai i Santa Magdalena). És d'origen anterior a la conquesta cristiana, i pertangué al terme general de Morella. Hi romanen restes del castell medieval. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortes, les (Preixana, Urgell) Santuari (la Mare de Déu de les Hortes), prop del nucli urbà. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortes, les (Oliva, Safor) Caseria, entre la ciutat i la platja. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortichuela, La (Alpont, Serrans) Llogaret, 1,5 km al sud de la vila. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Hortisella, l' (Benafigos, Alcalatén) Santuari (la Mare de Déu de l'Hortisella), situat al nord del poble, prop del mas d'Escrig, en una vall tributària, per la dreta, del riu de Montlleó. El 1509 hi fou alçada l'església, ampliada el 1651 i el 1854. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortmoier (Montagut i Oix, Garrotxa) Despoblat (o Hormoier) de l'antic terme d'Oix, situat a la riba esquerra del riu de Beget, al peu dels cingles de Talaixà. L'església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977. Fou possessió de Cuixà i el s XIV formava una parròquia, però des del s XVIII depenia ja de la d'Oix. Guardava el notable Sant Crist d'Hortmoier. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortó (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Veure> Parròquia d'Hortó, la. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortó (Castelldans, Garrigues) Antic lloc (la carta de poblament fou donada per Guillem de Cervera el 1181), que correspon problablement al posterior nucli de Juncosa. 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Hortolanes (Pià, Rosselló) Despoblat, a la dreta de l'Aglí, a l'indret de l'actual santuari de la Salut. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Hortoneda (Clariana de Cardener, Solsonès) Antiga quadra, entre el Cardener i el riu Negre. La seva església (Sant Roc) depèn de la parròquia de Riner. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortoneda, Cristòfor (Montblanc, Conca de Barberà, s XVI – s XVII) Pintor. Documentat entre el 1586 i el 1624. És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura (1599) i d'una taula de la Circumcisió (1610), conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortoneda, Mateu (Tarragona ?, s XV) Pintor. Documentat a Tarragona entre el 1417 i el 1433. Manifesta l'influx de Lluís Borrassà i de Ramon de Mur, que va transmetre a l'escola que creà. Es conserven, signats de la seva mà, el retaule de la Verge de Solivella i un tríptic dedicat a santa Caterina. L'any 1418 va rebre l'encàrrec de fer una taula per a l'església de l'hospital de Sant Joan, de Reus; el 1419, per a la confraria dels pagesos de Tarragona, decorà un altar, i el 1423 realitzà un retaule dels Set Goigs de la Verge per a la 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Hortoneda, Pasqual (Tarragona ?, s XV) Pintor. Germà de Mateu Hortoneda. Es coneix documentalment la seva activitat a Osca (1423) i a Saragossa (1433-37). Es conserva, feta de la seva mà, una taula amb un Sant Antoni Abat, única conservada del retaule d'Embid de la Ribera (1437), relacionable amb l'hipotètic mestre de Lanaja. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortoneda de la Conca (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Poble (996 m alt) i antic municipi: 33,38 km2, agregat el 1969 al nou, és a l'esquerra del torrent de Llabro, afluent de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial (Santa Maria) és d'origen romànic; el notable campanar de planta octagonal s'arruïnà vers el 1910. El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortons (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Veure> Bastida d'Hortons, la. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortons (Alt Penedès) Veure> Sant Llorenç d'Hortons. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horts, els (Albanyà, Alt Empordà) Poble, situat al vessant occidental del puig del castell de Grillera, damunt el riu Major, límit amb el Vallespir. L'antiga església de Sant Cristòfor, notable exemplar romànic, és arruïnada; havia estat parròquia, de la qual depenien Fontfreda, Carbonils, els Vilars, Oliveda i el santuari del Fau. 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horts, els (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès) Veure> Santa Maria dels Horts. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Horts, els (Pinós, Solsonès) Veure> Santa Maria dels Horts. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Horts, sèquia dels (Canals, Costera) Sèquia derivada del riu dels Sants a través de la sèquia de la Vila, que rega el terme de Canals. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Horts de Carbonell, ets (es Mercadal, Menorca) Veure> Sant Joan dets Horts de Carbonell. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Horts de Llobregat (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hortsavinyà (Tordera, Maresme) Poble, situat a la capçalera de la riera de Calella, prop del coll de Palomeres, al vessant meridional del puig d'Hortsavinyà (672 m alt), a l'extrem oriental del Montnegre. L'església parroquial de Sant Martí, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, formen el nucli principal. A mitjan s XIX era cap d'un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanyà. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Hory, Elmyr de (Budapest, Hungria, 1906 - Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1976) Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l'estil d'altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos. Residí a Eivissa d'ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d'ésser lliurat a les autoritats. Fou protagonista de diverses novel·les i d'una pel·lícula d'Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973). 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Hospital, illa de s' (Maó, Menorca) Veure> Rei, illa del 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Hospital, l' (Montmajor, Berguedà) Antiga quadra (o les Cases de l'Hospital), a la dreta de la riera de l'Hospital (afluent de la riera de Navel per la dreta, que neix als cingles de Capolat), aigua avall de Correà. És centrada per l'antic hospital o hostal del Bisbe, l'església del qual és coneguda amb el nom de Sant Salvador de Montmajor. Al s XIX formà el municipi d'Aguilar, l'Hospital i Catllarí (Aguilar). 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospital, l' (Olesa de Bonesvalls, Garraf) Poble (ant: la Pobla de Cervelló o l'Hospital de Cervelló), format al costat de l'antic hospital de Cervelló. 67 CATALUNYA - ART
82 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Hospital de Sant Joan de Jerusalem, orde de l' (Països Catalans, 1108 - 1851) Orde religioso-militar. La primera donació documentada a l’Hospital en terres catalanes (un mas del terme del castell de Sarroca) és del 1108. Les donacions sovintejaren, i per rebre-les l’orde nomenà batlles especials dependents del priorat de Sant Gèli de Provença. L’orde aviat prosperà, i la seva fama atragué nobles i particulars, com el rei d’Aragó Alfons I el Bataller, mort sense descendència, que deixà en testament (1131) el seu regne a l’orde de l’Hospital, al del Temple i al del Sant Sepulcre, disposició que no fou complerta. La professió a l’orde de nobles i particulars, juntament amb l’increment progressiu dels seus béns, motivà la creació de priors, que tingueren a llur càrrec el regiment de les noves propietats; el primer... Segueix... 68 CATALUNYA - ART
69 ILLES BALEARS - ART Hospital de Sant Pere i Sant Bernat (Palma de Mallorca, 1470 - ) Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres. Fundada per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d'aquella seu. El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l'arquitectura de Palma. El 1855 el govern s'emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència. El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzat els adscrits a beneficència. Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l'edifici per a residència sacerdotal per a jubilats. 70 PAÍS VALENCIÀ - ART Hospital dels Folls (València, 1409 - 1866) Institució benèfica d'assistència als dements. Creada a partir d'un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré i autoritzada per un privilegi de Martí l'Humà (1410). És considerat com el primer hospital psiquiàtric d'Europa. L'hospital fou començat a edificar el 1494, i el 1512 fou absorbit per l'Hospital General de València. El 1866 fou traslladat al convent de Santa Maria de Jesús, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré. 71 PAÍS VALENCIÀ - ART
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Hospitaler i Caballer, Josep (València, s XIX - Maó, Menorca, 1873 ?) Mestre d'escola. S'establí a Menorca, on fundà i dirigí el Col·legi Maonès. Durant la revolució del 1868, pertanyé a la comissió municipal d'ensenyament de Maó. Dirigí el "Diario de Menorca" (1858-66) i el "Diario de Mahón" (1866-69). És autor de Vocabulario castellano-menorquín y viceversa (1869), Diccionario menorquín-castellano, que deixà inacabat, Guía de forasteros en Menorca (1864), etc. 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Hospitalet, conveni de l' (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22/jun/1713) Acord secret, signat a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, representant de les forces de Carles III, i el marquès de Grimaldi, cap de l'exèrcit de Felip V. D'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, establia l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, Mallorca i Eivissa i el lliurament de Barcelona o Tarragona a les tropes borbòniques com a garantia. El conveni va significar l'abandó dels catalans a la seva sort per part de les forces aliades, com també la pèrdua de Tarragona i reduïa dràsticament les possibilitats de resistència dels catalans, els quals decidiren continuar sols la guerra contra Felip V. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalet, l' (Fondarella, Pla d'Urgell) Partida; hi havia el monestir de Sant Nicolau de l'Hospitalet. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalet de l'Infant, l' (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Poble i principal nucli del municipi. Situat a la costa, prop de la desembocadura del riu de Llastres, a l'est de Vandellós, el cap municipal. Ha tingut un considerable creixement demogràfic al llarg del s XX. 77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Hospitalet Vell, l' (Manacor, Mallorca Oriental) Poblat, iniciat al final del període talaiòtic i que perdurà, de forma més o menys continuada, fins a l'època islàmica. Les excavacions, a càrrec de G. Rosselló, han localitzat, fins ara, un talaiot de planta quadrada amb columna central que dóna suport a les grans pedres radials que fan de cobertura de l'edifici, diverses habitacions adossades al talaiot i un edifici rectangular de dimensions considerables amb murs fets de gran blocs de pedra poligonals, que, per les seves característiques arquitectòniques, és considerat únic a l'illa. Hom en desconeix la funció inicial, encara que posteriorment fou compartimentat i foren habilitades com habitatges almenys dues habitacions. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitalets, els (el Morell, Tarragonès) Veure> Hospitals, els. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Hospitals, els (el Morell, Tarragonès) Antic terme (o els Hospitalets).
Anar a: [ Hora ] [ Horta ] [ Hortafa ] [ Horti ] [ Horts ] [ Hospital de ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Horta, l'
Hospital de la Santa Creu
Hospital de Sant Pau
Hospitalet de Llobregat, l'