A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Hosta ]    [ Hostalets de P ]    [ Hosto ]    [ Hug ]    [ Hugo ]    [ Hui ]

M'estimo més els carrers plens de català fet malbé que totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua. (Joan Solà i Cortassa)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

façana del mercat d'Hostafrancs (Barcelona)Hostafrancs  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, situat al sud-oest, entre la muntanya de Montjuïc, l'Eixample i l'antic municipi de Sants. La població activa és dedica bàsicament als serveis, especialment, al comerç, que ocupa tota la carretera de la Creu Coberta, mentre que minva la població industrial. Des del 1970 el barri és sotmès a una renovació total, arran de l'establiment a Sants de l'estació ferroviària terminal de Barcelona. El paper de les comunicacions, sobretot amb el Baix Llobregat, ha estat sempre important, puix que fou la seva situació, vora la bifurcació de camins de la Creu Coberta, el que originà el barri. La primera construcció fou un hostal per als traginers, d'un veí d'Hostafrancs (Segarra), que donà nom al barri. En aquest terreny era prohibit d'edificar per a defensar les muralles, i el 1839 fou cedit pel municipi de Sants a Barcelona, en canvi d'un tros de marina. Així la Creu Coberta deixà d'ésser termenal, i des del 1840 s'iniciaren...  Segueix... 

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHostafrancs  (Plans de Sió, Segarra Poble de l'antic terme de l'Aranyó, a la dreta del Sió, al sector nord del terme. De l'església parroquial (Sant Bartomeu) depenen les de l'Aranyó i Muller. Pertangué al capítol d'Urgell.

3 CATALUNYA - LITERATURA

hostal de la Glòria, L'  (Catalunya)  Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea el 7/oct/1931 per la companyia Maria Vila-Pius Daví. L'obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l'època més brillant del Sagarra dramaturg. Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostal dels Alls, l'  (l'Aldea, Baix Ebre Barri del poble, situat al llarg de la carretera de Barcelona a València, a 1 km i mig de Paitrossos.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostal Nou, l'  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès Caseria (o els Hostals), a l'oest del poble.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostal Nou, l'  (Riudellots de la Selva, Selva)  Veïnat, prop de la carretera de Barcelona a Girona. Rep el nom d'un hostal, prop del qual hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Remei (gòtica).

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Hostalets, els  (Montoriol, Rosselló Veïnat, a l'oest del poble, a la dreta de la riera de Sant Amanç.

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Hostalets, els  (Prats de Molló, Vallespir Veure> Sant Salvador.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHostalets, els  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Caseria, a la dreta del riu de Foix.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets, els  (la Nou de Gaià, Tarragonès)  Raval, vora el poble.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Hostalets, ets  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri de la ciutat (o Son (o Çon) Canals, o s'Hostalet d'En Canyelles), al sector de llevant de l'eixample.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets de Balenyà, els  (Balenyà, Osona)  Poble i cap del municipi, situat a la plana de Vic, prop de la partió de les aigües del Congost i del Gurri, a la zona de contacte amb els relleus muntanyosos del Moianès. És situat al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Es formà, durant els s XVIII i XIX, a l'indret on hi havia uns hostals, al camí ral de Vic a Barcelona, esmentats ja el 1553. El 1879 hi fou erigida una capella (Sant Josep), que és actualment la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, mentre que l'antiga ha esdevingut santuari de Santa Maria de l'Ajuda. Dins el terme es troben l'antiga parròquia de Santa Maria Savall, l'antiga quadra d'Aguilar i el raval de l'estació de Balenyà dit de Sant Miquel de Balenyà, en part dins el terme municipal de Seva.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets de Capsacosta, els  (la Vall de Bianya, Garrotxa Caseria propera a la parròquia, al vessant sud-oest de la serra de Capsacosta, vora la carretera d'Olot a Sant Joan de les Abadesses. Del 1937 al 1939 donà nom a l'antic municipi de Sant Salvador de Bianya.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets de Cervera, els  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra Poble (o de la Ribera), a l'esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaHostalets de Comiols, els  (Artesa de Segre, Noguera)  Caseria que, fins al 1965, pertanyia al terme d'Anya.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets de Llers, els  (Llers, Alt Empordà)  Caseria, a la carretera de Figueres a Perpinyà.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaHostalets de Pierola, els  (Anoia Municipi: 33,5 km2, 361 m alt, 2.942 hab (2014), (ant: Pierola). Situat a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, als vessants sud-orientals del turó de la Fembra Morta, drenat per la riera de Magarola. Els boscos de pins i alzines ocupen la meitat del terme. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà, amb predomini de la vinya, i amb ametllers i oliveres. Només una petita part es dedica als conreus de regadiu, regats amb aigües de pous. Ramaderia ovina, cabrum i granges de conills. Indústria de la construcció (rajoles) i tèxtil. El municipi és també un lloc de segones residències. El cap municipal és el poble d'Hostalets. S'hi destaquen l'església parroquial de Sant Pere, de base romànica, i el casal dels marquesos de Vilallonga. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Renaixença

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hostalets de Puçol, els  (Puçol, Horta)  Barri (o els Hostals de Puçol), al llarg de la carretera de Barcelona.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets de Tost, els  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Caseria de l'antic municipi de Tost, agregat el 1968 al de la Ribera d'Urgellet, a la confluència del riu de Tost amb el Segre.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalets d'En Bas, els  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Poble, situat a l'esquerra del Fluvià, a l'antic camí d'Olot a Vic, al sud del nucli de Sant Esteve d'En Bas, de l'església parroquial del qual depèn la de SantaInici página Maria.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalnou  (Llobera de Solsonès, Solsonès Caseria al sector central.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hostalnou  (Morella, Ports Caseria i dena, al sud de la ciutat, a la dreta del Bergantes, vora la carretera de Vinaròs a Morella.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalnou de Bianya  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veïnat, situat a la carretera d'Olot a Sant Joan de les Abadesses, a la dreta de la riera de Bianya.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostalnou de Llierca  (Argelaguer, Garrotxa Veïnat, a 2,8 km del poble.

24 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaHostalric  (Selva Municipi: 3,39 km2, 189 m alt, 4.010 hab (2014). Situat al peu del massís de les Guilleries, al sud de la comarca, a l'esquerra de la Tordera. Les bases de l'economia local són el comerç (especialment el negoci de la fusta), l'agricultura de secà, i també de regadiu (s'hi conreen sobretot cereals i arbres fruiters), la ramaderia (bovina i porcina), l'avicultura i la indústria (paperera, alimentària, química, etc). La població, en descens durant anys, a partir del 1960 ha augmentat notablement. La vila es troba en un escarpament balsàmic sobre el riu, dominada a ponent pel castell d'Hostalric, dalt d'una mola, que el 1963 fou declarat monument nacional històrico-artístic i ha estat restaurat modernament; la població conserva una part important de les muralles, amb vuit torres cilíndriques, que li donen un aspecte medieval; l'església parroquial de Santa Maria és del s XVII. HIST: Vila important en fets de guerra per la seva situació estratègica. L'any 1462, durant la guerra...  Segueix... 

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHostalric, Bartomeu d'  (Barcelona, s XIV – 1437)  Donzell. Gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge. Formà part del moviment per apoderar-se del govern municipal de la ciutat de Barcelona l'any 1437. Descobert, morí decapitat a la plaça del Blat de Barcelona per ordre de la reina Maria.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hostalric, Berenguer d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1411 li foren fetes propostes, per part de la Generalitat, per anar d'ambaixador a Sicília. Se n'excusà. El 1413 fou un dels prohoms cridats a consell pel rei Ferran I per decidir l'acció a prendre contra la revolta de Jaume d'Urgell. El 29/nov/1413, al castell de Lleida, assistí a la proclamació de sentència contra el comte urgellenc.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hostalric, Guillem d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa. Fou emissari de la plaça d'Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem de Villalba, i l'hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hostalric, Pere d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hostalric, Ramon d'  (Catalunya, s XII - s XIII)  XV Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1221, després d'haver quedat vacant el càrrec en ser nomenat bisbe d'Elna el seu antecessor, Arnau de Filella, el qual morí el 1224, i Ramon el succeí també a Elna. El seu successor a Poblet fou Ramon de Cervera.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHostalric-Sabastida i Llull, Joan d'  (Barcelona ?, s XV - a 1524)  Funcionari reial. Fill del veguer de Barcelona i vice-almirall de Catalunya Joan d'Hostalric i Sabastida. Fou alcaid del palau reial de Palerm (1510) i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1512-20). Obtingué el privilegi de noblesa el 1513. Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d'Història de Barcelona. La seva filla Guiomar es casà (1527) amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostals, els  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès Veure> Hostal Nou, l'.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostals de Gualba, els  (Vallès Oriental Veure> Gualba.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostals de Montardit, els  (Sort, Pallars Sobirà Veure> Ribera de Montardit.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hostoles  (Garrotxa Nom atorgat el 1937 per al municipi de

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hostoles, castell d'  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Antic castell (599 m alt), les ruïnes del qual són a l'esquerra del riu Brugent, aigua avall de Sant Feliu de Pallerols, a la vall d'Hostoles. Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú. Passà a la família Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí. Durant la guerra contra Joan II, fou fortificat pels remences que l'ocupaven el 1463; el 1471 fou incorporat a la corona. Joan II concedí el 1474 el vescomtat d'Hostoles, amb la possessió del castell, però el 1488 aquest tornà a la corona. La senyoria del castell era des de mitjan s XVI al XVIII dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, però la vall d'Hostoles formava el s XVII una batllia reial que comprenia els llocs i les parròquies de Sant Feliu de Pallerols, Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda, Sant Cristòfol de Cogolls, Santa Maria de les Encies, Sant Cristòfol de les Planes i Sant Pere Sacosta.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHostoles, Miró d'  (Catalunya, s X – s XI)  Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hostoles, vall d'  (Garrotxa / Selva Vall tectònica de la serralada Transversal, seguint la direcció nord-oest - sud-est, paral·lela a la vall de la Llémena, corresponent a la fossa que ha esfonsat el horst septentrional format per les serres del Corb, Finestres i Rocacorba; per la banda meridional limita amb els cingles d'Aiats i i el Collsacabra. És solcada pel riu Brugent, afluent del Ter, que segueix la falla endinsat en el corrent basàltic que cobreix el fons de la vall, i vora el qual s'estenen els conreus de secà (cereals i farratge).

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Hostoles, vescomtat d'  (Catalunya Títol, concedit el 1474 a Francesc de Verntallat. Fou rehabilitat el 1928 per la seva descendent Mercè de Casanova i de Ferrer, segona posseïdora.

39 CATALUNYA - CULTURA

Hot Club de Barcelona  (Barcelona, 1936 - )  Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical. Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

41 ILLES BALEARS - EMPRESA

Hotels Mallorquins Associats SA (Cadena Sol)  (Palma de Mallorca, s XX - )  Empresa del sector hoteler, de les principals de l'estat i una de les primeres d'Europa. El 1984 comprà la xarxa hotelera de Rumasa (32 establiments) i el 1986 dos d'Entursa. El 1985 el seu volum d'ingressos fou de 35.000 milions de ptes, amb una plantilla de 8.200 empleats. El seu president fou Gabriel Escarrer.

40 CATALUNYA - EMPRESA

Hotels Units SA (HUSA)  (Barcelona, 1978 - )  Cadena hotelera. Els seus origens es remunten al 1930 quan l'empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l'Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels. El grup, sota el nom d'Hotels Lihsa, gaudí d'una forta expansióInici página durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l'empresa actual. El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc. Té activitats a l'estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l'estat espanyol.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hoyos i Ayala, Claudi  (l'Havana, Cuba, 1875 – Barcelona, 1905)  Pintor. Establert a Barcelona, participà a les exposicions d'aquesta ciutat dels anys 1896 i 1898; a la primera amb l'obra Pobrets nens, i a la segona amb El domini. S'especialitzà en la temàtica de tipus anecdòtic. Dedicat a l'ensenyament, fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hoz, barranc de La  (Xulella, Serrans)  Afluent del Túria, que neix al municipi i va encaixat al massís del salt de Xulella.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hoz, La  (Zarra, Vall de Cofrents Caseria, a l'oest del poble, dividit en dos sectors: La Hoz de Arriba i La Hoz de Abajo, a la vora del riu de La Hoz (dit també riu Cantabán, de Zarra o de Xarafull), afluent per la dreta del Xúquer, que neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d'Aiora, i, després de rebre per la dreta el riu Reconque (prop de Teresa de Cofrents) i la rambla de Murell (aigua amunt de Xarafull), desguassa al seu col·lector entre Xalans i Cofrents.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Hubert, Erwin  (Viena, Àustria, 1883 - Palma de Mallorca, 1963)  Pintor. Arribà a Mallorca com a secretari de l'arxiduc Lluís Salvador el 1907. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria. A partir del 1940 tornà a Mallorca. Pintà a l'oli i es destacà, sobretot, amb l'aquarel·la pintant paisatges i retrats de dones i nens queInici página tingueren molt d'èxit. És un pintor postmodernista, delicat, de color agradable i net.

46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Huelga General, La  (Barcelona, 15/nov/1901 – 1903)  Periòdic d'aparició irregular (desenal i quinzenal), fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigit per Ignasi Clarià. De caràcter llibertari i sindicalista, defensà la teoria de la vaga general. Hi col·laborà Ferrer i Guàrdia -amb el pseudònim de Cero-, M. Castellote i A. Lorenzo.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huerga, Manuel  (Barcelona, 20/oct/1957 - )  Realitzador de televisió i director de cinema. Vinculat a l'experimentalisme, ha realitzat nombrosos documentals culturals (Gaudí, 1987-89; Buñuel, 1989; Les variacions Gould, 1993) i el llargmetratge Antártida (1994). El 1992 dirigí les cerimònies d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. Vinculat a la primera època de TV3 com a responsable del programa Arsenal, des del 1997 dirigí Barcelona Televisió. Manuel Huerga (en castellà)

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Huerta y Catarela, Trinidad  (Oriola, Baix Segura, 1804 – París, França, 1875)  Guitarrista i tenor. Actuà de primer com a cantant i després com a guitarrista a Amèrica del Nord i a Europa. S'establí a París, on es dedicà a l'ensenyament.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Huerta Martínez, Gaspar de la  (Sogorb, Alt Palància, 1645 – València, 1714)  Pintor. Conreà de preferència els temes religiosos. Repartí els seus béns entre els necessitats.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huertas i Claveria, Josep Maria  (Barcelona, 24/nov/1939 - 3/mar/2007)  Periodista i escriptor. S'ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes "Atalaya del Guinardó", "Oriflama" i "Quatre Cantons", i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Amb un estil viu i periodístic, haInici página escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997). Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Huertas i Rosell, Francesc de Paula  (València, 1845 - s XIX)  Autor dramàtic i actor. Publicà nombroses poesies soltes i el llibre Tabal i donsaina. Estrenà obres teatrals en català i castellà, com Un empleo encomanat (1876) i d'altres.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug  (França, s XII - Catalunya, s XII)  Segon abat del monestir de Santa Maria de Valldaura (1153-56), nucli inicial del de Santes Creus. Succeí a l'abat Guillem, que havia vingut del monestir de la Gran Selva (diòcesi de Tolosa). Segurament Hug en procedia també. Durant el seu abadiat es produí l'establiment de la granja d'Ancosa, al terme de la Llacuna, a uns vint km del pla de Santes Creus que ocupà després el monestir.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1181)  VI abat perpetu de Poblet (1166-81). Després d'haver estat nomenat bisbe d'Osca el seu predecessor Esteve de Sant Martí, fou elegit el 1166. Engrandí els dominis del monestir amb compres, com el castell de Milmanda, i diverses donacions. Per sufragar la campanya contra Casp, el rei Alfons I havia empenyorat la vila de Vimbodí; l'abat Hug, volent correspondre als molts favors reials rebuts per Poblet, la desempenyorà en benefici del monarca. Aquest, aleshores, féu donació perpètua de Vimbodí al monestir (1172). Ramon de Cervera li cedí un molí a l'Espluga de Francolí i elInici página dret de treure material de les seves pedreres. D'altres donacions de divers origen eixemplaren el territori de Poblet. Algunes representaren el dret a beneficis en llocs llunyans, com el dret de pesca a l'estany de Castelló d'Empúries i al mar proper, concedit pel comte Hug III d'Empúries. El 1175, Alfons I atorgà, a Anglesola, l'escriptura per la qual disposava que el seu cos fos enterrat a Poblet. Aquesta decisió reial marcà la base definitiva de la importància i la prosperitat del monestir, ja força acrescudes sota la governació d'Hug. A la seva mort, després del primer abadiat una mica prolongat que s'enregistrà al monestir, fou succeït per Esteve Droc. Alfons I l'havia fet hereu de la corona reial.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug d'Empúries  (Catalunya, v 1269 - Sicília ?, Itàlia, s XIV)  Vescomte de Bas i comte d'Esquilacce. Fill segon del comte Hug V d'Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas. El 1285 lluità, al costat del seu germà Ponç Hug V d'Empúries, contra els croats francesos, així com a les accions frontereres de 1286 i 1288. El 1291 el seu germà li cedí la possessió del vescomtat de Bas, i els dos germans anaren tot seguit a Sicília per retre-hi homenatge al nou rei Jaume II. Hug es quedà a l'illa, al servei de l'infant Frederic i quant aquest es coronà com a rei de Sicília, les seves possibilitats polítiques augmentaren. Acabaria per ésser gran privat i capità del nou rei, que li atorgaria el títol de comte d'Esquilacce. El 1298 lluità contra les invasions de Sicília, i el 1300, a Catània, fou traït però pogué escapar dels angevins, amb una ferida. Per aquest...  Segueix... 

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug d'Empúries  (Catalunya, s XIII – 1309)  Fill primogènit de Ponç Hug V i de Marquesa de Cabrera. Per causes no aclarides fou assassinat.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug d'Empúries  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Era fill natural de Ramon d'Empúries, prior de l'Hospital. Fou legitimat el 1326, amb l'aprovació del rei Jaume II, però fent constar que aquell fet no li donava cap dret de successió al comtat d'Empúries.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHug I d'Empúries  (Catalunya, s X – 1040)  Comte d'Empúries i de Peralada (991-1040). Fill de Gausfred I. A la mort del seu germà Guislabert (1014) intentà prendre el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà amb l'ajut del comte Bernat I de Besalú i l'abat Oliba de Ripoll (1020). Prengué l'alou d'Ullastret al comte Berenguer Ramon I de Barcelona, però una assemblea judicial promoguda per la comtessa Ermessenda l'obligà a restituir-lo.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug II d'Empúries  (Catalunya, s XI – 1116)  Comte d'Empúries (1078-1116). Fill i successor de Ponç I. Firmà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló (1085) i fou conseller de Ramon Berenguer III en l'expedició a Mallorca (1114).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug III d'Empúries  (Catalunya, s XII – 1173)  Comte d'Empúries (1153/54-1173). Fill de Ponç II. Ajudà al comte Gausfred III de Rosselló (1154) a sufocar una revolta interior i tingué dificultats financeres que l'obligaren a empenyorar algunes possessions.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug IV d'Empúries  (Catalunya, s XII – Illes Balears, 1230)  Comte d'Empúries (1200-30). Fill de Ponç III. Va participar en la III Croada (1190) i acompanyà Pere el Catòlic en la victòria de Las Navas de Tolosa (1212) i possiblement en el desastre de Muret (1213). En la conquesta de Mallorca tingué un paper destacat (1229) i en el repartiment va rebre 849 cavalleries i tres molins.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug V d'Empúries  (Catalunya, s XIII – 1277)  Comte d'Empúries (1269-77). Fill de Ponç IV. Ajudà Jaume I en la submissió dels sarraïns de Múrcia (1265-66), però el 1274 entrà en el moviment nobiliari contrari al rei que encapçalava Ferran Sanxis de Castre. Mort el capitost (1275), les tropes reial el sotmeteren. El 1262Inici página es casà amb Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas, i foren pares de Ponç V d'Empúries.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug VI d'Empúries  (Catalunya, v 1305 – 1334)  Comte d'Empúries (1322-25) i vescomte de Cardona (Hug I) (1332-34). Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII. Heretà el comtat d'Empúries del seu cosí segon Ponç VI, però el rei Jaume II l'obligà a permutar el comtat amb l'infant Pere en canvi de les baronies valencianes d'aquest (Pego, Xaló i Laguar). El 1331 participà en l'expedició de Granada.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug I de Pallars  (Catalunya, a 1274 – 1328)  Comte de Pallars Sobirà (1297-1328), per casament amb Sibil·la, filla i hereva del comte Arnau Roger I, i baró de Mataplana. Era fill de Ramon d'Urtx-Mataplana, baró de Mataplana, i d'Esclarmunda de Conat. Regí el comtat al costat de la seva muller. Hagué de rebutjar repetides incursions dels Comenge.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug Roger I de Pallars  (Catalunya, v 1320 – 1366)  Comte de Pallars Sobirà (1350-66). Fill de Ramon Roger II i de Sibil·la de Cardona. Participà en la defensa d'Aragó contra els atacs de Castella el 1363. Es casà amb Gueraua de Cruïlles.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug Roger II de Pallars  (Catalunya, 1350 – 1416)  Comte de Pallars Sobirà (1369-1416). Fill d'Hug Roger I. Es casà amb Blanca de Foix i va ésser camarlenc i conseller de l'infant Joan. Quan aquest heretà la corona, el va servir en la campanya contra els invasors armanyacs (1389-90), els quals va vèncer al coll de Panissars. Al començament del regnat de Martí l'Humà, ajudà la reina Maria de Luna contra el pretendent Mateu de Foix. En l'interregne va ajudar Lluís d'Anjou, però després de la sentència de Casp pretà obediència a Ferran d'Antequera i col·laborà a reprimir la revolta de Jaume d'Urgell (1412-13). Els seus successors van esdevenir caps del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents catalanesInici página enfront de l'autoritarisme de la monarquia.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hug Roger III de Pallars  (Catalunya, v 1430 – Xàtiva, Costera, 26/nov/1508)  Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91). Fill d'Arnau Roger IV i de Joana de Cardona. Durant la guerra contra Joan II va esdevenir el principal baró del partit pactista, contrari al rei. Cap de l'exèrcit de la Generalitat durant la revolta, es va caracteritzar per l'energia en la repressió del moviment remença (1462), addicte al rei Joan II, i per la gran voluntat de lluita malgrat la inferioritat dels mitjans de què disposava. Presoner dels reialistes durant cinc anys (1465-70), va ésser rescatat en el moment en què quasi tot el país, cansat de lluitar, estava disposar a pactar amb el rei. Se sumà als partidaris de la guerra a ultrança, però quan Barcelona es va retre al rei, la facció partidària de la capitulació el va expulsar de la ciutat. Exclòs de la capitulació de Pedralbes per voluntat expressa de Joan II (1472), es va refugiar en els estats pirinencs, on lluità contínuament amb els seus veïns de Castellbó i Urgell, fins que Ferran el Catòlic encarregà (1484) al comte de Cardona la conquesta del Pallars (acció acompletada el 1498). El comtat fou donat al de Cardona (1491) amb el títol de marquès, però Hug Roger, aliat amb el monarca francès Carles VIII, continuà amenaçant constantment les fronteres. Després passà a Itàlia, on va ésser fet presoner pel Gran Capità (1503). Va morir sense fills, tancat al castell de Xàtiva.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hugas, Emili  (Catalunya ?, s XIX - Barcelona, s XIX)  Anarquista. Resident a Barcelona. Tipògraf de professió, ingressà al federalisme republicà. Participà en el congrés obrer català del des/1868, i en el del jun/1870 col·laborà amb els bakuninistes. Director de "La Federación" (1871). S'integrà al corrent anarco-comunista, dirigí "La Justícia Humana" (1886), amb Martí Borràs, i "Tierra y Libertad" (1888-89), i s'oposà al corrent anarco-col·lectivista. Publicà El socialismo colectivista y el comunismo anárquico (1890).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHugó  (Catalunya, s XIII)  Frare. Era prior d'un convent desconegut. És autor d'una obra poètica continguda al famós manuscrit 129 de Ripoll.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hugué, Manolo  Veure> Martínez i Hugué, Manuel.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet  (Catalunya, s XIX)  Guerriller. Fou un dels elements carlins destacats a la Tercera Guerra Carlina (1872).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet, Francesc  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Al setge de Barcelona (1713-14) fou nomenat tinent coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d'Ebre. Destacà sobretot protegint la retirada del convent de Santa Madrona (10/nov/1713), i a les sortides simultànies del 27/gen/1714. Morí a la batalla final combatent pel sector del Carnalatge.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet, Jaume  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, v 1547 – Barcelona, d 1606)  Pintor. Treballà a l'obrador de Pere Serafí. El 1571 pintava el retaule de Creixà i més tard fou cònsol del gremi (1600-06) a Barcelona. Una altra obra coneguda és el retaule de Sant Jaume dels Bastons.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet, Pere  (Valls, Alt Camp, s XV - d 1450)  Pintor. Assumí la responsabilitat d'educar el seu nebot, el qui fou gran pintor Jaume Huguet. El primer aprenentatge d'aquest degué fer-se al costat de Pere. Treballà uns anys a Tarragona. Col·laborà amb Mateu Ortoneda. En 1424 cobrava amb poders d'aquest el retaule que tots dos havien pintat per a l'església de Cabra del Camp. Visqué a Barcelona almenys del 1434 al 1448. Tingué aleshores el taller al carrer de Regomir, al costat del que posseïa el famós Bernat Martorell. Fou quasi sempre pintor de decoracions menors. Pintà per a l'església de Sant Pere, de Reus, i per a les de Sant Sever, SantInici página Benet, el Sant Esperit, catedral i del Pi, a Barcelona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet del Villar  Nom amb el qual fou conegut Emili Huguet i Serratacó.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Huguet i Breva, Gaietà  (Castelló de la Plana, 1848 – 1926)  Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n'anà a Sudamèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York). Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor. Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l'opuscle Orientacions valencianes (1905). Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Campaña, Pere  (Sarrià, Barcelona, 1849 – Barcelona, s XIX)  Escriptor i advocat. Publicà l'obra de consulta pràctica El abogado popular, molt divulgada. També és autor d'altres escrits de caràcter jurídic i històric.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Ferré, Oleguer  (Vilaplana, Baix Camp, 30/gen/1914 - )  Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d'una empresa. La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d'argila (1965), Amb l'arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Muixí, Enric  (Barcelona, 1928 - )  Grafista, il·lustrador i cartellista. Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística. Després, des del 1955, s'introduí totalment en el món el disseny gràfic. Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són moltInici página comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Pedrol, Jaume  (Valls, Alt Camp, 1415 – Barcelona, 1492)  Pintor. Deixeble del seu oncle Pere Huguet, amb el qual va formar taller a Barcelona (1434). Va ésser actiu a Saragossa de 1435 a 1445, i passà després a Tarragona, on va rebre la influència flamenca de Lluís Dalmau. De nou a Barcelona, va fer una obra més madura, amb influències italianitzants. De la seva producció es destaquen el retaule de Sant Antoni Abat (1455-57), el de Sant Miquel (1455-60), el de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa (1460), el de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi de la catedral de Barcelona (1462-70), el del convent barceloní de Sant Agustí (1463-86) i el retaule del Conestable de la capella del Palau Reial Major de Barcelona (1464-65). El seu estil va ésser seguit per nombrosos pintors catalans de final del s XV.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Huguet i Roig, Damià  (Campos, Mallorca Oriental, 10/jun/1946 – 1996)  Poeta. Deixeble del poeta Blai Bonet. Dedicat a l'ofici de la construcció, crític de cinema i animador de diverses publicacions poètiques, els seus primers llibres l'acosten al realisme líric amb influències cinematogràfiques importants. A partir del 1976 inicia una poesia molt més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i col·lectiva. Després del 1979 obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals. També creà la col·lecció "Quaderns Campaners", on acollí els texts d'avantguarda.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Huguet i Rotger, Joan  (Ferreries, Menorca, 1954 - )  Polític. Inicià la seva carrera el 1983 encapçalant la candidatura d'Alianza Popular al Consell Insular de Menorca. D'aleshores ençà, i durant l'època en què el Partit Popular governà les institucions polítiques de les Balears, ha ocupat múltiples càrrecs públics: fou vicepresident i portaveu del Govern Balear (1983-91), president del Consell Insular de Menorca (1991-95) i president del Parlament de les Illes Balears (1995-99). També ha ocupat diversos càrrecs en el si del PartitInici página Popular: president del partit a Menorca (1983-95) i a les Illes Balears (1995-96); membre de la Junta Directiva Nacional (1983-99) i del Comitè Executiu Nacional (1996-99). Després fou diputat al Parlament de les Illes Balears i vicepresident d'INSULA (Organització per al Desenvolupament Sostenible de les Illes), dependent de la UNESCO.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Huguet i Rotger, Llorenç  (Ferreries, Menorca, 1953 - )  Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998). Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d'investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia. A més d'articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología. Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al jul/1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l'Institut Joan Lluís Vives.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Salat, Josefina  (Barcelona, 1871 – 1950)  Soprano. Es presentà al públic al Liceu amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896. Obtingué grans èxits a diversos escenaris d'Europa i Amèrica fins a l'any 1915. Gravà nombroses òperes.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaHuguet i Segarra, Gaietà  (Castelló de la Plana, 1882 – 1959)  Polític. Fill de Gaietà Huguet i Breva. Estudià a l'Institut Nacional Agronòmic de París. Fundà, a Castelló, la Joventut Nacionalista (1909) i Esquerra Republicana del País Valencià. A partir del 1935, per mitjà de l'entitat cultural Proa, promogué la cultura catalana al País Valencià. El 1936 passà a Esquerra Valenciana i hagué d'exiliar-se després fins al 1953. Renovà la Fundació Gaietà Huguet, fundada pel seu pare.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Serratacó, Emili  (Granollers, Vallès Oriental, 1871 – Rabat, Marroc, 1951)  Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar. Viatjà per l'Amèrica llatina durant la seva joventut i l'any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l'escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia. El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s'establí al Marroc. Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l'Afrique du Nord.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huguet i Tagell, Rogel·lí  (Barcelona, 1881 - 1956)  Compositor i violoncel·lista. Fou violoncel·lista solista de l'orquestra dirigida per Crickboom a Barcelona i membre del Quartet Barcelona. Escriví obres per a violoncel i operetes.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Huici Miranda, Ambrosio  (Huarte, Navarra, 1880 – València, 1973)  Historiador. Des del 1911 fou catedràtic de llatí a l'Institut de València. Autor de diverses col·leccions de documents (Las crónicas latinas de la Reconquista, Colección diplomática de Jaime I el Conquistador, en set volums), de nombroses traduccions de l'àrab (com la Colección de crónicas árabes de la Reconquista) i de notables estudis, dedicats especialment a la València musulmana, sobretot els tres volums de la Historia musulmana de Valencia y su región.Inici página Novedades y modificaciones (1970).

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Huïre, Sant Pere d'  (Campdevànol, Ripollès Veure> Sant Pere d’Auïra.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Huix i Miralpeix, Silvi  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1877 – Lleida, 1936)  Prelat. Nascut a la masia de Can Huix. El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcessi d'Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida. Hi morí víctima dels desordres de l'any següent, en començar la guerra.

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Humà, l'  Sobrenom del rei Martí I de Catalunya-Aragó.

90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Humanitat, La  (Barcelona, 9/nov/1931- 24/gen/1939)  Diari afí a ERC. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit. S'inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià "L'Opinió", també òrgan d'ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L'Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d'ERC. Diari eminentment informatiu i polític, d'entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància. Arran dels fets del Sis d'Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, "La Ciutat", que havia estat la d'un diari del 1931 lligat a Acció Catalana. Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l'exili o a l'interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d'ERC.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Humanitat, La  (Montpeller, França, 1944 - )  Revista en català, continuació del diari del mateix nom. Fou publicada algun temps a Montpeller per militants exiliats d'ERC entre els anys 1944 i 1948, i a Barcelona des del nov/1976, en què inicià una tercera època amb periodicitat trimestral, i bimestral el 1979, sempre com aInici página portaveu d'ERC. Hi figura com a editor individual Heribert Barrera.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Humaydï, Abü 'Abd-Alläh Muhammad  (Illes Balears, v 1029 - Bagdad, Pèrsia, 1095)  Escriptor andalusí. Fou deixeble d'Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca. Establert a Bagdad (1056), escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d'una introducció històrica que arriba al 1058.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Humbert i Esteve, Manuel  (Barcelona, 1890 – 1975)  Pintor i dibuixant. Estudià a Llotja i a l'Acadèmia A. Galí i, posteriorment (1909), completà la formació a París. De nou a Barcelona (1910), fou després membre fundador de "Les Arts i els Artistes" (1916); tornà a París del 1917 al 1927. La seva obra es caracteritza per un intimisme cromàtic que no és mai estrident, raó per la qual té incidències amb el decorativisme. Conreà, sobretot, el tema de figures, interiors, flors i natures mortes. És autor de quatre plafons per a la cúpula de la Sala de Passos Perduts del Palau Nacional de Barcelona, ciutat en la qual exposà repetidament, com també a Madrid, París i en altres indrets. El 1934 fou distingit amb el premi Nonell.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Baptista Humet i ClimentHumet i Climent, Joan Baptista  (Navarrés, Canal de Navarrés, 4/gen/1950 - Barcelona, 30/nov/2008)  Cantant, músic i autor de cançons. Començà a escriure les seves cançons vers el 1967 i, residint a Barcelona, participà en recitals d'afeccionats en diversos llocs del Principat a partir de l'oct/1968. El 1971 publicà el primer disc, Busco una flor, i el mateix any amb Gemma assolí el primer gran èxit. El 1973 enregistrà Fulls, la seva obra més completa, i més tard Diálogos (1975), primer disc en castellà, seguit d'Aires de cemento (1977). En la darrera etapa (en català i en castellà) s'ha consolidat com un músic rigorós i amb una vena lírica inspirada en situacions de la vida quotidiana.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHumfrid  Veure> Unifred (comte franc del s IX).

95 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Huracán, El  (Palma de Mallorca, 24/jun/1881 – 1883)  Setmanari. Dirigit per Joan Oliver i Femenia, defensà les idees republicanes federals. De caire anticlerical, intentà d'arribar als obrers. Fou denunciat i suspès (1882). Tornà a aparèixer dirigit per Benet Pons i Fàbregues, fins que fou definitivament prohibit.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Hurtado, Francesc  (València, 1767 - d 1829)  Religiós agustí. Destacà en la predicació. Fou cronista de la ciutat.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hurtado i Martí, Odó  (Barcelona, 1902 – 1965)  Escriptor. Fill d'Amadeu Hurtado. Exiliat el 1939, visqué a Mèxic i, poc temps abans de morir, retornà a Catalunya. Durant l'exili, el record de la vida barcelonina, especialment dels cercles de la burgesia, li estimulà una inèdita vocació de novel·lista. Publicà les novel·les i narracions Unes quantes dones (1955), L'Araceli Bru (1958), Es té o no es té (1958), Un mite (1959), La condemna (1961) i Desarrelats (1964).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHurtado i Miró, Amadeu  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28/gen/1875 – Barcelona, 11/feb/1950)  Advocat i polític. Milità en el catalanisme, participà en el moviment de Solidaritat Catalana i fou elegit diputat a corts per Terrassa; fou un dels líders de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1907-10) i col·laborador destacat d'"El Poble Català" i "La Publicidad". Com a jurista rellevant fou elegit degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1922-24). Proclamada la República, fou nomenat conseller adjunt del govern provisional de la Generalitat de Catalunya (1931) i intervingué en l'elaboració del projecte de l'Estatut. Fou novament diputat el 1931 i nomenat delegat a la Societat de Nacions. Més tard, s'afilià a Acció Catalana Republicana. L'any 1934 intervingué en la defensa de la llei de contractes de conreu davant el Tribunal de Garanties Constitucionals. El 1939 s'exilià a França i residí a Perpinyà. En els anys 1956-57 li foren publicats a Mèxic els dos primers volums de les seves memòries: Quaranta anys d'advocat. Història del meu temps. El tercer i darrer volum fou editat a Barcelona (1968).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hurtuna i Giralt, Josep  (Barcelona, 1913 – 1978)  Pintor i gravador. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, residí a París, on es familiaritzà amb les tècniques del gravat. El seu estil evolucionà des d'una primera etapa postimpressionista cap a creacions abstractes que tenen com a característica principal un fort contrast cromàtic, tot conservant alguna al·lusió al món concret, que no exclou sistemàticament. Obtingué diversos premis, com el de gravat a la III Biennal Hispanoamericana d'Art (1955) i el Joan Miró (1964) i Ynglada-Guillot de dibuix (1974).

Anar a:    Hosta ]    [ Hostalets de P ]    [ Hosto ]    [ Hug ]    [ Hugo ]    [ Hui ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -