A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ia ]    [ Ibarra i ]    [ Ibn ]    [ Ibo ]    [ Ida ]    [ Iglesies ]

Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i ens posem a pencar, sóm un país imparable. (Josep Guardiola)

113 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Iammo  (Ciutadella ?, Menorca Nom d'una ciutat d'època romana, citada com una de les dues destacades de l'illa (l'altra és Mago, Maó) i que normalment hom identifica amb Ciutadella.

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolIàtova  (Foia de Bunyol Municipi: 120,24 km2, 420 m alt, 2.136 h ab (2014), (cast: Yátova). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del riu Magre, que el travessa, fortament encaixat, d'oest a est. El terme, molt extens i situat al sector més alt i accidentat de la comarca (serres de Malacara, al nord, i de Martés, al sud), és ocupat en tres quartes parts per vegetació espontània, molt boscat (pinedes i carrascars) i garrigar. Agricultura amb predomini del secà, amb conreus de garrofers, ametllers, oliveres i cereals. Hi ha hortalisses al regadiu, on s'aprofita l'aigua de fonts. Hi ha un corrent emigratori vers València i Bunyol, on treballa una part de laInici página població activa del municipi. El poble està a l'extrem oriental del terme; l'església parroquial dels Sants Reis fou bastida en 1668-72. El municipi comprèn, a més, la caseria de Millars (en part a Bunyol) i de Quinet i el despoblat de Montratón. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez, Bonaventura  (Puçol, Horta, s XVII – Kuantung, Xina, 1670)  Missioner franciscà. De 1643 a 1649 residí a Filipines estudiant llengües. A la Xina desenvolupà una remarcable tasca d'evangelització. Escriví tres obres referents a missions.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez, Casimir Ignasi  (Énguera, Canal de Navarrés, s XVIII – País Valencià, 1792)  Religiós mercenari. És autor d'obres teològiques.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibáñez, Francisco (Paco Ibáñez)  (València, 20/nov/1934 - )  Intèrpret i autor de cançons en castellà. Estudià guitarra a París, on participà en alguns grups. Gravà el seu primer disc amb poemes de Góngora i García Lorca el 1964 i ràpidament assolí notorietat, dins el moviment de la cançó protesta. Debutà el 1968 a Espanya, i des d'aleshores ha editat nombrosos discs musicant poemes de Cernuda, Alberti, L. Felipe, Blas de Otero, Celaya, M. Hernández, J.A. Goytisolo, etc. Paco Ibáñez (en castellà)

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez, Joan  (l'Alcora, Alcalatén, s XVII - Sogorb, Alt Palància, 1684)  Eclesiàstic. Escriví un Memorial de la orden de Montesa i una obra de moral.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez, Manuel "el Llarg de Copons"  (Copons ?, Anoia, v 1800 - Catalunya, s XIX)  Guerriller. Capitost carlí. Participà en l'alçament dels Malcontents (1826-27). Empresonat, fou enviat pel comte d'Espanya a un presidi de Ceuta. Amnistiat (1832), tornà a Catalunya i participà en la primera guerra carlina. El 1837 obtingué un triomf important contra els voluntaris liberals de Reus.

7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaIbáñez, Miquel  (Catalunya, s XIX)  Actor i escriptor teatral. Actuà a Barcelona. Autor del sainet bilingüe La casa de dispeses, o la calumnia descubierta (1839). Estrenà L'aplec del Remei (1858), de J.A. Clavé.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibàñez i Escobar, Conxa  (Canet de Mar, Maresme, 1926 - )  Pintora i gravadora. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona. Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives. Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l'Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d'importància.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Ibáñez i EscofetIbáñez i Escofet, Manuel  (Barcelona, 2/ago/1917 – 15/des/1990)  Periodista. Es va iniciar en el periodisme abans de la Guerra Civil espanyola. L'any 1952 ingressà a "El Correo Catalán", del qual fou sots-director i el principal renovador ideològic i tècnic. A partir del des/1968 va dirigir "Tele-Exprés", on va formar una generació de periodistes, i el 1976 es va incorporar a l'equip de direcció de "La Vanguardia", de la qual fou director adjunt fins al 1988. Entre altres càrrecs de responsabilitat, fou assessor dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol. Va publicar alguns reculls d'articles (La corda fluixa, 1971 i Les arrels i les fulles, 1985) i el volum de memòries La memòria és un gran cementiri (1990). Dirigí, entre d'altres, els programes de televisió Les nostres coses, Desperta ferro i La nostra gent per a RTVE a Catalunya. Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1983) i el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1986).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibáñez i García de Lara, Vicent  (València, 1886 – s XX)  Il·lustrador i periodista. Format a les escoles oficials de València i Madrid, fou deixeble de Joaquim Sorolla. En el camp de la crítica ha conreat temes taurins (amb el pseudònim Zig-zag) i esportius (dirigí la publicació "Armas y Deportes" del 1924 al 1932). Així mateix, ha estat il·lustrador d'"El Imparcial" i de "Blanco y Negro", entre altres publicacions. Té una salaInici página al Museu Nacional de Ceràmica de València.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez i Garcia, Joaquim  (País Valencià, s XVIII – Jalapa, Mèxic, 1784)  Arquitecte. Estudià a Roma. És autor d'una església dedicada a sant Tomàs de Vilanova, construïda per suggeriment de l'erudit Pérez Baier. Als seus darrers temps emigrà a Amèrica.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez e Ibáñez de Ibero, Carlos  (Barcelona, 1825 – Niça, França, 1891)  Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l'acadèmia d'enginyers de l'exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l'exèrcit, on assolí el grau de general de brigada. Participà en la triangulació geodèsica d'Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l'Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre. El 1878 fou nomenat director de l'Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l'estat espanyol. Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibàñez i Marín, Josep  (Énguera, Canal de Navarrés, 1868 - Marroc, 1909)  Militar. i escriptor. Estudià a l'acadèmia d'infanteria (1880-83); el 1890 fou nomenat secretari de la Junta de Reclutamiento y Reemplazo. Fou col·laborador de la "Revista Técnica de Infantería y Caballería. Lluità a Cuba (1895-98) contra el moviment independentista i, ascendit a tinent coronel el 1908, fou destinat al Marroc, on morí en combat. Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez i Neach, Ernest  (Lleida, 1920 - 23/mar/2011)  Pintor. Deixeble de Josep Benseny. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures. Ha estat un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida i del Grup Cogul, i ha sobresortit per la seva tasca divulgadora.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIbáñez i Talavera, Francesc  (Barcelona, 1936 - )  Autor de còmics. La seva activitat s'ha desenvolupat particularment a l'Editorial Bruguera. el dibuix dels seus còmics és molt simple, les seves característiques principals són el dinamisme i l'abundància d'accions violentes, amb un sentit de l'humor comercial i basat en la successió de gags. Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda o El botones Sacarino són algunes de les seves creacions.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d'  (Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 1825)  Militar i polític absolutista. Baró d'Eroles. Abandonà els estudis de lleis a Cervera i participà en la guerra del Francès. Defensor de Girona, fou capturat pels francesos i empresonat a Ribesaltes (1809). S'escapà (1810) i dirigí la guerrilla a l'Empordà; ascendit a general de brigada (1811), dirigí la fortificació de Montserrat. Durant el Trienni Constitucional, i després d'ésser deportat a Mallorca, d'on escapà, constituí, a la Seu d'Urgell, la Regència absolutista amb el marquès de Mataflorida i l'arquebisbe de Tarragona Jaume Creus (15/ago/1822). Com a comandant suprem de les forces reialistes, fou derrotat per Espoz y Mina a la Pobla de Segur. Refugiat a França, intentà de reorganitzar la Regència i entrà amb el duc d'Angulema i els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Ferran VII li concedí com a recompensa la capitania general de Barcelona (1823-24), on practicà una política de reorganització i apaivagament que provocà l'oposició dels sectors extremistes, els quals aconseguiren que fos traslladat a Madrid. Sembla que morí d'un atac de follia. Fou el quart marquès de la Cañada-Ibáñez.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra, Josep Vicent  (País Valencià, s XVIII – 1809)  Eclesiàstic. Publicà obres dogmàtiques i diversos sermons.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra, Pere Pasqual d'  (Alacant, s XVII – València, 1659)  Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIbarra i Cous, Antònia  (Cervera, Segarra, 1739 – 1805)  Impressora. Filla de Manuel Ibarra y Marín i de Maria Antonia Cous y Benedicto. A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la universitat de Cervera, fins al 1788.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra i Manzoni, Aurelià  (Elx, Baix Vinalopó, 1834 – 1890)  Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics. Fou oficial de la Milícia Nacional i s'adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d'Isabel II (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d'Elx. Durant l'estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d'Espanya a Itàlia. Escriví diversos estudis d'història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d'Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.

21 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ibarra y Marín, Joaquín  (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785)  Impressor. Germà de Manuel, al qual ajudà com a aprenent, a la impremta de la universitat de Cervera, fins al 1754 en què s'anà a Madrid a fer-se càrrec de l'altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibarra y Marín, Manuel  (Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 1757)  Impressor. Aprengué l'ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín. A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antonia Cous y Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d'aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788. Les obres impreses per la família Ibarra són d'una notable dignitat. El primer llibre imprès per ManuelInici página fou l'Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ibarra i Montís, Mariana d'  (Palma de Mallorca, 1904 - 1990)  Entomòloga. Especialitzada en l'estudi dels macrolepidòpters. Reuní una col·lecció de 20.000 papallones, que es troba exposada al Museu d'Història Natural de Nova York des de 1966. Fou col·laboradora de nombroses publicacions especialitzades.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibarra i Ruiz, Pere  (Elx, Baix Vinalopó, 1858 – 1934)  Arqueòleg i publicista. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i cursà estudis d'arxiver bibliotecari i d'antiquari. Cronista d'Elx, fou membre de l'Acadèmia i de l'Institut Arqueològic de Berlín. El 1890 fou nomenat president de l'Arqueològica Il·licitana. Col·laborà a "Las Provincias" de València i a la "Revista de Arquitectura" de Barcelona. Publicà, entre altres obres, la Historia de Elche (1895) i l'Estudio acerca de la Institución del Riego de Elche y origen de sus aguas (1914).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibars i Ibars, Maria  (Dénia, Marina Alta, 1892 – 1965)  Ecriptora. Destacà com a poetessa. També ha conreat la novel·la amb els llibres Vides planes (1961) i L'últim serv (1965). La darrera és d'edició pòstuma.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibars i Meseguer, Gonçal  (Ulldecona, Montsià, 1901 – 1993)  Advocat i polític. Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932), dins la candidatura d'Esquerra Republicana. Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner (1936), redactor dels estatuts. Patí la depuració repressiva de la postguerra. A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió.

27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Ibarz i Roca, Miquel  (Mequinensa, Baix Cinca, 1920 – Barcelona, 1987)  Pintor. Format a Barcelona. Ha conreat la pintura mural -església de Mequinensa- i la de cavallet. El seu estil es caracteritza per la facilitat aInici página estructurar amb l'espàtula i l'ús de colors vius.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ibelín, Isabel d'  (Xipre, s XIII - Mallorca ?, s XIV)  Filla de Felip d'Ibelín, senescal de Xipre. Fou convingut el seu matrimoni amb Ferran de Mallorca. Per l'oct/1315 foren signats a Nicòsia els capítols matrimonials. Isabel es traslladà tot seguit a Morea on es celebrà el matrimoni. A la mort del seu marit (1316), Isabel en tingué un fill pòstum, dit també Ferran. El rei Sanç de Mallorca el cità en segon lloc de successió (1322).

29 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Iberflora  (València, s XX - )  Fira d'horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimamet a nivell de l'estat espanyol i és internacional cada quadre anys. Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d'associacions d'horticultura ornamental i jardineria, així com d'institucions científiques i professionals.

30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Iberia  (Barcelona, 10/abr/1915 - 20/abr/1918)  Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès. Hi col·laboraren importants escriptors de l'època. Publicà també poemes d'autors estrangers. Foren remarcables les portades d'Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.

31 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Iberus  (Països CatalansNom del riu Ebre a l'època antiga, tal com apareix als texts grecs i llatins.

32 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcoiàIbi  (Alcoià Municipi: 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014). Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d'Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d'Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d'Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes. El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada perInici página l'agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). La població del terme va crèixer espectacularment entre le 1960 i el 1980 a causa de la immigració. La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d'un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d'haver recopilat i conservat el dïwän d'Ibn Gubair.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Aisa, Muhammad  (País Valencià ?, s XI - s XII)  General almoravit. Fill de Yusuf ibn Tasfin. Conquerí Aledo i Múrcia, d'on fou nomenat valí (1092-1115). Un grup de notables valencians li oferí el govern per tal de destronar al-Qadir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d'ajudar la ciutat durant el setge del Cid. Comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades pels catalans al congost de Martorell.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Abbär, Muhammad  (València, 1199 – Tunísia, 1260)  Historiador, tradicionista i poeta. De família originària d'Onda, fou secretari dels governadors almohades de València. Durant el setge cristià se n'anà a la cort hàfsida de Tunísia per a demanar ajuda i, perduda la ciutat, hi tornà per ocupar el càrrec de cap de la cancelleria (1238). Caigut en desgràcia, morí executat, i la seva obra fou cremada. És autor de la Takmilat li-kitäb al-Sila, continuació de la Sila d'Ibn Baskuwäl, i d'una col·lecció de biografies, al-Hulla al-Siyarä.Inici página Escriví planyents poemes sobre la pèrdua de València.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Faradzí  (València, 926 – Còrdova, Andalusia, s X)  Escriptor àrab. Fou valí de València sota el califat de Muhammad II. Lluità al costat d'aquest i dels seus aliats catalans contra el partir bereber, durant la guerra civil que determinà la famosa expedició de Ramon Borrell I a Còrdova (1010). Quan els berebers recuperaren la ciutat, el mataren. És autor d'unes biografies de sarraïns il·lustres.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, s XI)  Historiador àrab.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn 'Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d'una història de València a l'època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d'ibn 'Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n'inclogueren traduccions parcials.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Sayrafï, Abü Bakr Vahyà ibn Muhammad  (Granada, Andalusia, 1074 - Oriola, Baix Segura, v 1162)  Poeta i historiador andalusí. Cadí de València. Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta'rïh al-dawla al·lamtüniyya, avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayän al-mugrib d'Ibn 'Idärï.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Sïd al-Batalyawsï  (Badajoz, Extremadura, 1052 – València, 1127)  Filòsof i gramàtic andalusí. Per discrepàncies amb 'Abd al-Mälik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d'Ibn Baskuwäl. És autor d'una vintena d'obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidäb fï sarh Adab al-kuttäb, comentari a la Guia dels secretaris d'Ibn Qutayba, i el Kitäb al-Had'iq, obra d'iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a al-Andalus d'harmonitzar el pensamentInici página grec amb la teologia islàmica.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d'Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn 'Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn 'Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Dihya  (València, v 1150 - Egipte, v 1235)  Poeta, filòleg i tradicionista andalusí, conegut també per Ibn Gumayyil. Fou dues vegades cadí de Dénia, d'on fou destituït per la seva conducta escandalosa. Exiliat, ensenyà a Tunísia (1198) i ensenyà pel nord d'Àfrica. Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, s XI – 1125)  Historiador àrab.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Gahhäf, Abü Ahmäd Ga'far  (València, s XI – 1095)  Cadi de València. Era membre d'una aristocràtica família iemenita assentada a València des dels primers moments de la conquesta musulmana. Fou elegit cap de la república municipal instituïda a València (1092) després de la revolta popular que destronà al-Qädir, l'antic rei de la taifa de Toledo, imposat per Alfons VI de Castella i Alvar Háñez. Pactà amb el Cid en veure que no podia enfrontar-s'hi victoriosament i ambdós impediren l'entrada dels almoràvits a València (1093), contra els desigs de la part més puritana de la població (encapçalada pels Banü Wägib), partidària de fer cara al Cid amb l'ajuda dels nord-africans. Destituït temporalment del govern de la ciutat (Ibn Wägib), fou elegitInici página novament pel poble i, malgrat que intentà de negociar amb el Cid, que assetjava València, no pogué evitar que aquest hi entrés (1094). El Cid el confirmà en el càrrec de cadí fins que, foragitat el perill almoràvit amb la victòria de Quart de Poblet, el féu executar acusant-lo de la mort d'al-Qädir.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Gubair al-Kinani  (València, 1145 – Alexandria, Egipte, 1217)  Viatger andalusí. Fill d'un funcionari de Xàtiva. Fou secretari del governador Abü Sa'id 'Utmän ibn 'Abd al-Mu'min de Granada. Féu tres viatges a Orient (1183-85, 1189-91 i 1217), la descripció (al-Rihla al-Kinani) del primer dels quals constitueix un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília. Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Kufa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d'Acre.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Hafäga, Abü Ishäq Ibrähïm  (Alzira, Ribera Alta, 1058 – 1139)  Poeta andalusí. D'origen benestant, fou independent dels senyors de l'època i visqué sempre a les possessions familiars valencianes. Rebé el sobrenom d'al-Yannan (el jardiner) pels seus poemes a la natura, aplegats a la major part de les antologies poètiques del món musulmà. Se'n conserva l'obra completa (Diwan).

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Mardanis, Abu Abd Allah Muhammad ibn Sa'd  (Peníscola, Baix Mestrat, 1124 - Múrcia, 1172)  Sobirà musulmà de València i de Múrcia (1147-72). Reietó del Llevant, anomenat rei Llop. Proclamat sobirà de València a la mort d'Ibn Iyad (1147), estengué els seus dominis per Dénia, Xàtiva, Múrcia, Llorca, Jaen, Baeza i Carmona, i s'oposà als almohades. Rebé l'ajut del seu sogre, Ibrahim ibn Hamusk, la protecció del comte de Barcelona i la col·laboració de mercenaris cristians de diverses procedències. Afeblit per la defecció d'Ibn Hamusk (1169) i el malcontentament dels seus súbdits, carregats d'impostos i exaccions, fou vençut pels almohades i reduït a la sobirania de Múrcia.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaIbn Rasïq, Abü-l-'Abbäs  (Illes Balears ?, s XI)  Governador d'afers civils i col·lector d'imposts a Mallorca durant el regnat de Mugähid de Dénia. Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l'islam balear, que es convertí en refugi d'intel·lectuals peninsulars i orientals (Ibn al-Labbäna, el sicilià Ibn Hamdïs i, especialment, Ibn Hazm).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Rawbas, Muhammad  (País Valencià, s XII)  Secretari dels dos primers amirís de València, 'Abd al-'Azïz ibn Abï 'Amïr (1021-61) i 'Abd al-Mälik. Durant el govern d'aquest lliurà (1065) València a al-Ma'mün de Toledo a canvi del càrrec de governador, però a la mort d'al-Ma'mün (1075) el poble el destituí i l'empresonà, a favor d'Abü Bakr ibn 'Abd al-'Azïz, germà del destronat 'Abd al-Mälik.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibn Ruburtayr, Abu-l-Hasän 'Alï  (Catalunya, s XII - al-'Umra, Tunísia, 1187)  Renegat cristià, darrer fill del comte Reverter de Barcelona. Serví al soldà almoràvit Tasfin b. Ali i adoptà la fe islàmica quan el seu successor, Abd al-Mumin, prohibí la permanència de cristians en els seus dominis. A la caiguda dels almoràvits, el cabdill almohade Abu Yaqub al-Mansur l'envià a Mallorca a prendre possessió de l'illa, governada pels Banu Ganiya. Fou empresonat, però va aconseguir d'escapar-se i d'aixecar l'illa a favor del seu senyor. De retorn a Ifriqiya, caigué en poder dels seus antics enemics, i fou executat.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibn Tumlüs, Yüsuf ibn Ahmad  (Alzira, Ribera Alta, v 1164 – 1223)  Metge i filòsof andalusí. Probablement fou deixeble d'Averrois, el qual ell substituí (1195) com a metge de cort. És autor d'una introducció a la lògica, Kitäb al-madhal li-sina'at al'mantiq, inspirada en al-Faräbï il'Òrganon aristotèlic, i d'un comentari a l'Urgüza d'Avicenna sobre medicina.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIbn Wägib  (País Valencià, s XI)  Alfaquí de València. Membre de la puritana família dels Banü Wägib. Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra Ibn Gahhäf, el qual substituí en el govern de la ciutat. Restituït Ibn Gahhäf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta'ïn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per Ibn Gahhäf al rei de la taifa de Saragossa.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ibn Waqqäs Al-lamtï, 'Abd Alläh  (Illes Balears, s XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l'alcàsser durant l'aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Gäniya.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iborra, Joan  (País Valencià, s XV)  Arquitecte. Col·laborà amb Pere Comte a la construcció de la famosa Llotja de València.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iborra i Farré, Joan  (Montblanc, Conca de Barberà, 1907 - )  Escriptor. Fundador i vice-president del Cercle Obrer Intel·lectual de Catalunya, col·laborador de "L'Insurgent" i fundador de la revista "L'Estel". S'exilià a França el 1939, i en retornà el 1960.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iborra i Gil, Vicent  (Alcàsser, Horta, 1898 – València, 1964)  Empresari. Relacionat amb empreses dels sectors navilier, agrari, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, fou director general de comerç i política aranzelària (1933-34 i 1935) i creà el Consolat de la Llotja de València i el Servei d'Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions. També fou president de l'Ateneu Mercantil (1952-55) i del València Club de Futbol.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIborra i Martínez, Josep  (Benissa, Marina Baixa, 14/oct/1929 - )  Escriptor. Llicenciat en dret i en lletres. Ha treballat per la renovació cultural catalana al País Valencià. Publicà el recull de narracions Paràboles i prou (1955).

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ibrähïm al-Asqarï, Abü Ishäq  (País Valencià, s XIII - Algèria, s XIII)  Cabdill sarraí, alcaid de Montesa. El 1276 es revoltà i s'emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebel·lió sarraïna al País Valencià (al-Azräq). Per l'ago/1277 signà una pau amb el rei Pere II que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d'un any fou expulsat a Tremissèn.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ibrahim ibn Ga'qub al-Isra'ili al-Turtusi  (Tortosa, Baix Ebre, s X - Catalunya ?, s X)  Traficant d'esclaus jueu. Probablement com a espia, per encàrrec d'al-Hakam II de Còrdova, pels volts de l'any 960 inicià un viatge per l'Europa occidental i l'oriental, per investigar els usos, l'economia i l'organització social dels diferents pobles que l'habitaven, en el transcurs del qual s'entrevistà amb l'emperador Otó I i amb el papa Joan XII. Redactà les seves impressions en una narració, que malauradament s'ha perdut, però se'n conserven fragments que forniren de dades interessants diversos historiadors i geògrafs musulmans.

61 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ibusim  (Eivissa Nom cartaginès de l'illa, que també pot revestir la forma llatinitzada Ebusus.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icard, Bernat  (Catalunya ?, s XV)  Compositor. Cap al 1480 estava al servei del rei Ferran I de Nàpols, on coincidí amb les teories de J. Tinctoris i F. Gaffurius. Les seves composicions musicals conservades són un Kyrie i un Gloria, a quatre veus, tres Magnificat, un a tres veus i dos a quatre, dos motets a quatre veus (Quomodo obtexit caligine in furore suo Dominus filiam Sion i Recordare Domine quid acciderit nobis) i la cançó a quatre veus Non touchez à moi. És considerat com un teòric musical per Gaffurius i altres autors.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIcard i de Subirats, Lluís  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta. Potser ciutadà de Lleida, armat cavaller el 1430, adoptà el cognom matern de Subirats. La seva producció es redueix a dotze composicions líriques i un lletovari extens, dedicat a un amic malalt. Concorregué al Consistori de Tolosa, i en les seves cançons amoroses desenvolupà amb elegància i encert formal temes de tradició trobadoresca. La dama cantada en algunes de les seves poesies sembla ésser la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I, i la seva composició més reeixida és una breu cobla d'original estil madrigalesc adreçada a Elionor de Pau, dama al servei de Violant de Bar.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart, Francesc  (Barcelona, 1572 – Gandia, Safor, 1610)  Jesuïta. És autor d'obres religioses.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart, Lluís d'  (Catalunya, s XV – Itàlia ?, s XVI)  Cavaller. Fou ambaixador i gran col·laborador de Ramon de Cardona a les guerres d'Itàlia. Aquell el nomenà governador de Brescia el 1513. L'any següent hi mantingué l'ordre malgrat l'agitació de la població quan es produí la proximitat de l'exèrcit venecià.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Icart, Lluís d'  (Rosselló, s XVI)  Cavaller. Fou batlle general del Rosselló. Es distingí a la resistència contra la invasió francesa de 1570.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Icart i Leonila, Joaquim  (Tarragona, 1910 – 1997)  Escriptor. Ha transcrit i publicat l'Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d'Adarga catalana del mateix Garma. Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n'han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIcart i Leonila, Lluís  (Tarragona, 1907 - )  Publicista. Fundà a Tarragona l'Agrupació d'Autors Novells (1925) i la revista "El Temps" (1929). Desvetllà bon nombre d'iniciatives culturals, sobretot pel que fa amb les relacionades amb l'ensenyament de la llengua catalana. Després col·laborà a algunes publicacions periòdiques.

69 CATALUNYA - CULTURA

ICESB  Sigla de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.

70 CATALUNYA - CULTURA

ICM  Sigla de l'Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació.

71 CATALUNYA - VARIS

Ictíneo  (Catalunya, 1859 – 1864)  Nom donat als dos submarins construïts per Narcís Monturiol. El primer (1859) encara era propulsat manualment, mentre que el segon (1864), que ja va merèixer la consideració de primer submarí mogut per un motor, era dotat d'atmòsfera artificial, però, per falta de suport financer, no arribà a navegar, i fou confiscat i venut com a ferralla (1876).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Idaci (o Idali)  (Catalunya ?, s VII - Barcelona ?, s VII)  Bisbe de Barcelona (v666-689). Fou amic del metropolità Julià de Toledo, amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d'Idaci, el Prognosticon futuri saeculi. El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis. Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIdalguer  (Catalunya, s IX - 914)  Bisbe de Vic (899-14). Fou el segon de la diòcesi restaurada, successor de Gomar. Desplegà una gran activitat en la seva organització; consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta. Al concili provincial de Barcelona (906), féu una notable relació de l'obra repobladora que havia dirigit Guifré I el Pilós i obtingué d'exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona. Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Idall  (Catalunya, s VII - Barcelona, v 689)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona devers el 666. El 688 assistí al XV concili de Toledo, on tractà sant Julià. Aquest li dedicaria un ampli record en els seus escrits. Tingué un gran prestigi al seu temps. N'han restat algunes lletres. La tradició barcelonina el considera sant.

75 CATALUNYA - EMPRESA

Ideal  (Barcelona, 1915 - ? )  Model d'automòbil. Construït pels Tallers Hereter, sota la direcció tècnica de Sebastià Nadal.

76 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Ideal, El  (Palma de Mallorca, abr/1910 – 1913)  Setmanari republicà. Fundat i dirigit per Domènec Móra. Cercà una entesa amb el socialisme, bé que posteriorment passà a defensar el reformisme de Melquíades Álvarez.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ideal, L'  (Lleida, 1898 – 1936)  Periòdic republicà i catalanista. Inicialment fou setmanari, fundat i dirigit per Manuel Pereña. Convertit en diari el 1909 per Alfred Pereña, passà a ésser totalment redactat en català el 1919. Després d'un eclipsi, en 1930-36, reaparegué com a setmanari d'Esquerra Republicana de Catalunya sota la direcció d'Humbert Torres.

78 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaIEC  Sigla de l'Institut d'Estudis Catalans.

79 CATALUNYA - POLÍTICA

IEMB  Sigla de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

80 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransIessa, la  (Serrans Municipi: 84,68 km2, 1.039 m alt, 259 hab (2014), (cast. La Yesa). Situat al peu de la serra de Javalambre, al límit amb l'Aragó, en l'àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat pels torrents afluents del Tòixer. Boscos i pastures. Els conreus, amb predomini del secà (conreus de cereals -blat i ordi- i vinya) i amb molt poc regadiu (hortalisses i blat), hi ocupen només el sector més pla. Té una certa importància el bestiar de llana. El descens de la població ha estat constant, sobretot a partir del 1960, en que ha perdut més de la meitat dels habitants. La vila és d'origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, destruïda pels carlins (1840) i reconstruïda posteriorment. El terme comprèn, a més, la caseria de Cuevarruz Alta. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Iesso  (Guissona, Segarra)  Ciutat romana, que correspon a l'actual Guissona.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ifac  (Calp, Marina Alta)  Llogaret, al peu del penyal d'Ifac (322 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d'Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost. Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del s V aC) i d'altres restes ibèriques i medievals. La natura tombòlica de l'accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d'una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s'ha redossat un portet al costat oest i unes drassanes de certa importància.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaIfac, parc natural del penyal d'  (Calp, Marina Alta)  Espai natural protegit. Cap de la costa, constituït per un alt penyal (328 m alt) calcari unit a terra per un istme d'1 km de longitud. Situat a la Costa Blanca, entre el cap de Moraira i el de Toix, que tanca pel nord la raconada de Calp.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ifern, Francesc  (Girona, s XVIII)  Beneficiat de la seu de Girona. Publicà un Compendi breu de les quatre regles generals de l'aritmètica pràctica, del qual es feren com a mínim set edicions el s XVIII i dues el XIX.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ifern, Narcís  (Catalunya, s XVII - Girona ?, s XVII)  Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona. És autor d'un Compendi breu de les quatre regles generals de l'aritmètica pràctica.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias, Isidor  (Artesa de Segre, Noguera, 1896 - 1948)  Organista, folklorista i religiós. Féu una notable labor de folklorista des de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Començà la publicació del cançoner popular de les comarques del Baix Segre i de les Garrigues.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias, Valentí  (Santpedor, Bages, 1860 – Quito, Equador, 1922 ?)  Religiós agustinià i missioner. Format al seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona. Visqué molt de temps a l'Equador, on fou comissari general de Quito. Publicà Historia del hombre primitivo (1893) i Sobre el uso del verbo en el Ecuador (1898).

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Iglesias Ambrosio, Emiliano  (Puenteáreas, Galícia, 1878 – Madrid, 1943)  Polític. El 1906 es traslladà a Barcelona i aviat es convertí en l'home de confiança de Lerroux. S'encarregà de la direcció d'"El Progreso" i de les tasques organitzatives del nou Partit Republicà Radical, constituït el 1908. Fou elegit regidor de BarcelonaInici página el 1909, poc abans que esclatessin els fets de la Setmana Tràgica. Fou detingut el 31/jul, però no fou inclós en el procés següent, en el qual pogué actuar com a advocat defensor d'alguns dels radicals implicats en els fets. Fou diputat a corts (1910, 1920 i 1923), tornà a ser regidor (1917) i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi (1914) amb els republicans nacionalistes catalans. Quan es proclamà la II República a Barcelona, intentà d'ocupar el govern civil, pero fou, el mateix 14 d'abril, desplaçat per Lluís Companys. De nou diputat a corts el 1931 i el 1933, encapçalà al congrés la minoria parlamentària radical.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias del Marquet i Olomí, Josep  (Catalunya, 1932 – Barcelona, 1989)  Crític d'art i poeta. Fou professor a les universitats de Glasgow (Escòcia) i Victoria i Vancouver (Canadà). Va exercir de crític d'art en diverses publicacions i en revistes especialitzades. Ha publicat els següents llibres de poesia visual: Les arrels assumptes (1972), Persistència del cercle (1972), Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona (1972), Progressió icònica (1973) i Imatge enllà (1973).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésias i España, Joan  (Barcelona, 1806 - Puerto Rico, s XIX)  Metge. Residí a Puerto Rico. Hi destacà moltíssim en l'exercici de la seva professió. Fou degà del Col·legi de Metges de l'illa.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglesias García, Dalmacio  (Santibáñez el Bajo, Extremadura, 1879 – Barcelona, 1933)  Polític i jurista. Residí a Barcelona, on fundà el diari "El Ligitimista Catalán", pretengué separar els tradicionalistes catalans de la Lliga Regionalista. Representà Girona a les Corts (1910-14) i Tarragona al Senat (1918).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ignasi Iglésias i PujadesIglésias i Pujades, Ignasi  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 19/ago/1871 – Barcelona, 9/oct/1928)  Dramaturg. D'origen humil, es va sentir atret de molt jove pels ideals socialistes i es va relacionar amb el grup de "L'Avenç". Va començar a escriure teatre molt aviat, amb temes que reflectien les preocupacions de la gent senzilla del seu entorn. Estrenà a Lleida, on es va educar, la primera comèdia, La força de l'orgull (1888). Després s'establí al poble natal, on fundà laInici página companyia L'Avançada, que serví de fonament al seu teatre ideològic. De la seva producció, influïda sobretot pel modernisme i, en algunes obres, per la dramatúrgia nòrdica, destaquen L'Àngel de fang (1892), Els inconscients, sortint de l'ou (1892), L'esclau del vici (1893), Fructidor (1897), Els invencibles (1898), La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), Els vells (1903) -considerada la millor de les seves obres-, Les garses (1906), Foc nou (1909), La noia maca (1911), Flors de cingle (1912), L'home de palla (1913), L'alosa (1913), La senyora Marieta (1919), La nostra parla (1920) i La llar apagada (1926), estrenada per Enric Borràs. Algunes d'aquestes obres han estat traduïdes al francès, a l'italià i al castellà, i tingué èxits a l'Amèrica del Sud. Com a poeta escriví Ofrenes (1902) i Soleiades (1909).

114 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Iglesias Ricou, Marcel·lí  (Bonansa, Alta Ribagorça, 1951 - )  Polític. Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial. El 1987 passà a ésser president de la diputació provincial d'Osca. El 1991 fou elegit diputat a les corts d'Aragó. Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el PAR, fou elegit president del govern d'Aragó. És la primera persona catalanoparlant que ocupa aquest càrrec.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésies, Marc  (Catalunya, s XV)  Frare agustí. Era prior del convent de Santa Maria de Rocarosa. Devers el 1450 escriví una història d'aquell establiment religiós.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésies i Domènec, Francesc  (Tarragona, s XIX – s XX)  Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. Dirigí la "Revista Franciscana". Publicà els reculls poètics Flores y frutos, Mis tempestades sonoras iInici página Campanes al vol, així com el llibre narratiu Leyendas franciscanas.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Iglésies i FortIglésies i Fort, Josep  (Reus, Baix Camp, 9/set/1902 – Barcelona, 18/nov/1986)  Historiador, geògraf i escriptor. Cursà la carrera de dret i estudis de director d'empreses tèxtils a Barcelona. S'interessà per l'excursionisme i, posteriorment, per la geografia i la història. Fou fundador de la Societat Catalana de Geografia. Entre la seva extensa producció investigadora destaquen els estudis demogràfics -Distribució comarcal de la població catalana a la primera meitat del segle XVI (1957), El fogatge de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV (1962), Indagaciones sobre la población de Cataluña en la primera mitad del siglo XIX (1966), El cens del comte de Floridablanca (1969-70), Estadístiques de població de Catalunya en el primer vicenni del segle XVIII (1974) i El fogatge de 1553 (dos volums), que conté la primera relació publicada de caps de casa-, edicions de geografies antigues -Pere Gil i la seva geografia de...  Segueix... 

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Iglésies i Guizard, Josep  (Barcelona, 1873 – 1932)  Escriptor. De caire tradicional, publicà en poesia Segarrenques (1925) i Picarols i randes (1926). A part obres de teatre, edità també Segarra i la Conca de Barberà per la Mare de Déu del Tallat (1906).

97 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ignasi de Loiola, sant  (Loiola, País Basc, 1491 – Roma, Itàlia, 1556)  Eclesiàstic (Íñigo López de Loyola'). Fou el fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes). A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25/mar/1522. Fins al feb/1523 restà a Manresa, on practicà i començà d'escriure els Ejercicios espirituales. Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l'escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. A Bruges, prengué contacte amb J.L. Vives. Implicat en les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París). Canonitzat el 1622, la seva festa se celebra el 31/jul.

98 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaIgnorància, La  (Palma de Mallorca, 21/jun/1879 - 18/jul/1883)  Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennasar i Pere d'A. Penya. Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat. Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igual, Manuel Andreu  (Catalunya, s XVIII - Barcelona ?, s XIX)  Escriptor. És autor d'un Sainet nou del barber que ha tret la rifa, mostra del teatre pre-renaixentista.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igual, Ramon  (Barcelona ?, s XVIII - Catalunya ?, s XIX)  Gravador i estampador. Fill d'un fabricant d'indianes. Fou professor de dibuix, de gravat i de tints a l'escola de la Junta de Comerç de Barcelona. L'any 1792 obtingué un càrrec semblant a la Fábrica Real de Hilados y Tejidos de Algodón d'Àvila, i escriví un estudi per a la conservació i l'augment d'aquesta indústria (1798).

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Igual i Ruiz, Enric  (País Valencià, s XIX - s XX)  Pintor. Sobresortí com a paisatgista. Un dels seus triomfs més destacats fou la gran exposició que celebrà al Cercle de Belles Arts de Madrid, el 1924, amb paisatges de Suïssa i del Guadarrama.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Igual i Úbeda, Antoni  (València, 1907 - Alzira, Ribera Alta, 1983)  Novel·lista i historiador. Dedicat sobretot a estudiar determinats aspectes de la història i l'art de la seva terra. De la seva extensa producció cal esmentar, entre altres obres, Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII (1933), Juan de Juanes (1943), El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá (1950), La llengua materna (1957),Inici página Història de "Lo Rat Penat" (1959), València i els valencians (1967) i Juan Luis Vives (1977).

103 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaIgualada  (Anoia Municipi i capital de la comarca: 8,07 km2, 313 m alt, 38.751 hab (2014). Situat al centre de la conca d'Òdena, a l'esquerra de l'Anoia, al nord-oest de Barcelona. El terme, poc extens, és ocupat quasi en tota la seva totalitat pel nucli urbà, que gairebé ha arraconat els conreus. El gran motor de l'economia local és la indústria (tradicionalment tèxtil i d'adobar pells, però avui molt diversificada), que s'ha estés també als termes veïns de Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui, i ha estat la causa del gran creixement demogràfic de tota la zona, sobretot a partir del 1950. El municipi destaca també com a centre de serveis i com a mercat comarcal, amb dues fires anuals, ja que es un centre d'atracció mercantil, principalment per als productes agropecuaris comarcals. La ciutat, a banda i banda de l'antiga carretera de Barcelona a Lleida, va iniciar la seva expansió urbanística a mitjan s XVIII, coincidint amb el desenvolupament industrial. El nucli antic conserva...  Segueix... 

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Igualada, Agustí d'  (Igualada, Anoia, 1834 – 1897)  Frare caputxí. Prengué l'hàbit el 1863. Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l'exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d'altres estats de l'Amèrica Central. Hi organitzà diversos establiments de l'orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.

105 EUROPA - BIOGRAFIA

Igualada, Antoni d'  (Carcassona, Llenguadoc, 1692 - França, s XVIII)  Frare caputxí. Prengué l'hàbit al convent de Figueres el 1652. Destinat al Rosselló, passà a dependre de la província caputxina de Tolosa el 1663, quan hi foren incorporades les terres rosselloneses a conseqüència de l'annexió recent a França. És autor del Psalterium romanum, imprès a Carcassona el 1686, en dos grans volums. Aquesta gran obra de cor fou usada pel seu orde fins a l'aparició del Psalterium chorale del pare Oriol de Barcelona el 1930.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIgualada, Antoni d'  (Igualada, Anoia, s XIX - Catalunya, s XX)  Frare caputxí. Destacà com a predicador. És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d'alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).

107 CATALUNYA - HISTÒRIA

Igualada, sots-vegueria d'  (Catalunya Antiga demarcació administrativa. Consta la seva existència el 1233, com a sots-vegueria de la vegueria de Vilafranca. dins el s XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a ésser carrer de Barcelona i a formar part de la vegueria de Barcelona. El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, l'Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí. El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d'Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l'escissió fou transitòria, així com la unió feta a la sots-vegueria d'Igualada de Rubió, Jorba i Copons, que retornaren a la vegueria de Cervera.

108 CATALUNYA - ESPORT

Igualada Hoquei Club  (Igualada, Anoia, 4/mai/1950 - )  Club d'hoquei patins. La temporada 1954-55 aconseguí l'ascens a la primera divisió i, el 1959, es traslladà a la nova pista, l'estadi del Xipreret, envoltat per un velòdrom i amb capacitat per a gairebé un miler d'espectadors. Després d'uns anys fluixos, formà part dels 14 equips que fundaren la divisió d'honor el 1969. Durant els anys setanta tingué una profunda crisi econòmica i esportiva, però la temporada 1983-84 tornà a la divisió d'honor i, al final dels vuitanta, inaugurà el pavelló de les Comes. Guanyà la lliga per primer cop el 1989. Durant els anys noranta, fou el millor equip del continent europeu. Guanyà la copa d'Europa en sis ocasions i aconseguí cinc títols de Lliga, a més, conquerí cinc supercopes d'Europa, dues copes del Rei, una Supercopa d'Espanya i quatre lligues Catalanes. Igualada Hoquei Club

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaIgualadí, L'  (Igualada, Anoia, 1893 – oct/1934)  Setmanari republicà autonomista. Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títul d'"El Igualadino", redactat en castellà. A partir de la tercera època (des/1911 - des/1914) fou escrit totalment en català. Fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí. Amb interrupcions, aparegué fins al 1923. finalment, fou el pertaveu de l'ERC (abr/1933 - oct/1934).

110 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Igualdad, La  (Palma de Mallorca, 1892 – 1936)  Sindicat dels obrers del calçat. En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació, afiliada a la Federació Regional Espanyola de l'AIT. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc. En general romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants. Les principals vagues que sostingué foren les de mar-jun/1912 (de les Bestretes), jul-oct/1921 i, sobretot, la del nov/1933, que desembocà en una vaga general els dies 17-27 d'aquell mes. En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l'existència d'un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300. Influí directament sobre l'agrupació dels sabaters als pobles de l'illa (adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta, 1902, Marratxí, 1903, Sóller, 1904, i Lloseta, 1919) i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).

111 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Igüerri  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Llogaret (1.321 m alt) de l'antic mun. de Llesp, situat damunt Gotarta, de la parròquia del qual depèn l'església de Sant Esteve.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ijar Portugal i Mompalau, Onofre Vicent  (València, s XVII – 1688)  Escriptor. Era comte d'Alcúdia i baró de Jalon. És autor d'una Historia Universal de España i d'una Genealogía de las casas de Escrivá, Hijar, Mompalau y Ferrer, entre d'altres obres.

Anar a:    Ia ]    [ Ibarra i ]    [ Ibn ]    [ Ibo ]    [ Ida ]    [ Iglesies ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -