A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Isa ]    [ Isau ]    [ Ish ]    [ Isl ]    [ Iv ]    [ Iz ]

Ajudar a qui ho necessita no sols és part del deure, sinó de la felicitat. (José Martí)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isa Tròlec  Veure> Mengual i Llull, Joan Baptista (escriptor).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isaac, Joan  (Barcelona, 1953 - )  Autor i intèrpret de cançons. Nom amb què és conegut Joan Isaac Vilaplana i Comín. Començà a estudiar música a 18 anys i aviat compongué les seves cançons originals. El 1973 actuà per primera vegada en públic a Sabadell. Després, el seu estil ha anat evolucionant sobre la base d'una major profunditat musical.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isaac Bar, Abraham ben  (Barcelona, 1430 – 1492)  Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIsabel  (Catalunya, 1302 – 12/jul/1330)  Filla de Jaume II i de Blanca d'Anjou. Probablement besona de la infanta Blanca. De petita fou molt malaltissa. Per l'oct/1313, a Barcelona, fou casada amb Frederic el Bell, duc d'Àustria i d'Estíria i tot seguit fou duta a Àustria, però es deturà a Avinyó, on fou beneïda pel papa Climent V. L'11/mai/1315, a Basilea, fou coronada reina de Romans. Encesa la guerra entre el seu marit i el seu cosí Lluís de Baviera, el primer fou batut a Mülhdorf, on caigué presoner. Passà un llarg captiveri, durant el qual Isabel es lliurà a un seguit de pelegrinatges i pregàries per tal de recuperar el marit. Fou afectada de cataractes, que la deixaren gairebé cega. A la primeria de 1330 restà vídua. Ella morí el mateix any, poc abans que arribés de Catalunya un metge que li enviava el seu germà Alfons III el Benigne.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel  (Barcelona, s XIII - Coimbra, Portugal, 1331)  Filla de Pere II el Gran i de Constança de Sicília. El 2/abr/1281, essent encara de poca edat, fou compromesa amb el rei Dionís I de Portugal. El casament fou celebrat a Troncosa el 24/jun/1282. Sembla que fins a dades bastant posteriors no tingué una influència efectiva sobre la política portuguesa, la qual es manifestà sempre amb caràcters benèfics i pacificadors. Secundà la política del seu marit, al qual li donà dos fills: Alfons, hereu del tron (Alfons IV de Portugal), i Constança. El seu marit tingué almenys set bastards, fet que no impedí, en aparença, l'harmonia conjugal. Procurà en diverses ocasions la concòrdia entre Portugal i Castella, i entre el seu marit i el turbulent príncep Alfons; la crisi de 1322-23 resultà especialment difícil, ja que degenerà en una veritable guerra civil. Sentí un gran afecte pel seu germà Jaume II i afavorí sempre una política amistosa d'aquell amb Portugal, i el 1320 visità Catalunya, on visqué un temps al monestir de Poblet. El 7/gen/1325 morí el seu marit i Isabel féu un altre viatge a Catalunya, on s'ostatja novament a Poblet (1326). De tornada a Portugal es retirà amb les monges clarisses de Coïmbra, de les quals fou gran benefactora i els sufragà un nou convent. El papa UrbàInici página VIII la canonitzà el 1625 i l'església catòlica en celebra la diada el 8/jul.

108 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Isabel IIIsabel II d'Espanya  (Madrid, 10/oct/1830 – París, França, 9/abr/1904)  Reina d'Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de Borbó. Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d'edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de set/1868, que destronà Isabel. Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d'Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII. Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.

110 EUROPA - BIOGRAFIA

Isabel Cristina de Brunsvic Wolfenbüttel  Veure> Elisabet Cristina de Brunsvic Wolfenbüttel.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Aragó  (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 1424)  Comtessa d'Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d'Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat. En produir-se la revolta d'aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413). Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaIsabel de Mallorca  (Illes Balears, s XIII - Alacant, 1301)  Filla de Jaume II de Mallorca i d'Esclaramonda de Foix. El 1285 fou capturada, amb la seva mare i tres germans, durant la incursió feta a Perpinyà per Pere II el Gran. La reina i Isabel foren alliberades, en tot cas, quan captors i presoners arribaren a la Jonquera (Alt Empordà). Els seus germans foren retinguts, en canvi, com a represàlia per la política francòfila de Jaume II. L'any 1300 es casà a Requena amb el noble castellà Juan Manuel, nebot d'Alfons X el Savi, i fou instal·lada pel seu marit al castell de Huete. Tot seguit caigué malalta per un enyorament molt viu i el seu marit s'avingué a acompanyar-la a Mallorca per un temps. Foren rebuts per Bernat de Sarrià a Alacant, on havien d'embarcar-se, a la darreria de 1301, i on s'agreujà l'estat d'Isabel i morí al cap d'uns dies. No deixà fills. El seu marit li servà un dol rigorós i prolongat, per bé que després es casaria amb Constança, cosina segona d'Isabel com a filla que era de Jaume II de Catalunya-Aragó.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Isabel de Mallorca (o Elisabet)  (Palma de Mallorca, 1337 - Montpeller, França, v 1406)  Filla primogènita de Jaume III de Mallorca i de Constança. Als cinc anys, la seva mare la dugué amb ella quan deixà el marit i restà a Barcelona. El 1345, sempre amb la seva mare, tornà al costat del seu pare, a Montpeller. El 1349 fou duta a Mallorca, acompanyant la invasió realitzada pel seu pare a fi de recuperar l'illa, de la qual es trobava desposseït per Pere III el Cerimoniós. Però el seu pare morí a la batalla de Llucmajor (25/oct/1349) i Isabel fou internada, amb Violant de Vilaragut, al convent de Santa Clara de València. Fou alliberada després que la seva madastra. El 1358 es casà a València amb Miquel Paleòleg, marquès de Montferrat. El rei Pere III li assignà un dot de 40.000 florins, que mai no li foren satisfets. Isabel restaria vídua el 1372...  Segueix... 

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel de Prades  (Catalunya, s XIV - 1403)  Filla petita de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan. Com la seva mare i les seves germanes -una d'elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l'Humà, el qual negocià el seu matrimoni amb Francesc de Ventimiglia, fill d'un dels més poderosos barons sicilians, però morí tanmateixInici página poc abans de casar-se.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Isabel de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - Alemanya, s XIV)  Filla de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. El 1338, l'any següent d'haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l'emperador Lluís IV de Baviera.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Urgell  (Catalunya, s XIV - s XV)  Dama. Filla del comte Jaume I d'Urgell i de Cecília de Comenge, germana del comte Pere II i tia de Jaume II el Dissortat. Fou la tercera muller d'Hug Folc II de Cardona i li donà tres filles: Elfa, Marquesa i Aldonça, les quals es casarien, respectivament, amb el comte Joan II d'Empúries, amb Galceran de Santa Pau i amb Guerau Alemany de Cervelló. Restà vídua el 1400.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Urgell  (Catalunya, s XV)  Filla petita de Pere II d'Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat. Fou monja del monestir de Sixena (Aragó). Germana de Jaume II el Dissortat, se salvà de les confiscacions decretades contra tota la seva família pel rei Ferran I (1413), i continuà percebent les seves rendes particulars. Tingué cura per un temps, a Sixena, de les seves germanes Elionor i Cecília. El 1433, a la mort del seu germà, presoner al castell de Xàtiva, la reina Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim, li comunicà la nova per carta, tot manifestant-li el seu condol.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Urgell  (Balaguer, Noguera, 1408 - Portugal, s XV)  Filla gran del comte Jaume II d'Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d'hora però feliçment, després d'una caiguda de la seva mare. Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV els nomenà per tutor el canonge Barutell. Fou casada amb Pere,Inici página duc de Coïmbra. Fill seu fou Pere, conestable de Portugal, que els catalans havien de triar per rei el 1464.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Isabel Segona, fort d'  (Maó, Menorca Veure> Mola, la.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isalguer, Miquel  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, v 1420 – 1484)  Eclesiàstic. Doctor en lleis. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64). Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l'ambaixada a Joan II per demanar la llibertat del príncep. Empresonat per Francesc Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona. Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums).

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Isanta  (Lladurs, Solsonès Antiga quadra i masia, situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l'esquerra de la rasa d'Encies. Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda. Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d'Isanta.

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Isarn  (Cerdanya, s X)  Vescomte de Cerdanya. L'any 959 rebé els béns confiscats uns set anys abans al vescomte Unifred, que havia estat acusat de traïció i destituït.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isarn  (Catalunya, s X)  Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 960 rebé del comte Borrell II el castell de Roqueta.

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaIsarn  (Catalunya Nord, s X)  Vescomte de Conflent. Era pare de Bernat, que l'heretaria en el vescomtat, i de Sala, bisbe d'Urgell. Un fill de Bernat tindria la mitra urgellenca: sant Ermengol.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isarn I de Pallars  (Catalunya, s X - 947)  Comte de Pallars (a 920 - 947). Fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça, sembla que corregnà amb ell. Fou capturat pels musulmans de Lleida i en fou presoner des del 904 fins al 918, quan va ser alliberat per l'acció de Sanç I de Navarra. El 920 heretà el comtat de Pallars i hi coregnà amb el seu germà Llop. Morí deixant dos fills, Guillem i Ermengarda, que fou abadessa de Burgal.

21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Isarn I de Ribagorça  (Ribagorça, s X - Albera ?, Ribagorça, v 1003)  Comte de Ribagorça (v990 - v1003). Fill de Ramon III, que morí vers el 960. Participà en el govern, conjuntament i successivament, amb els seus germans Unifred, Arnau i Toda, esposa del comte Sunyer I de Pallars. Potser morí a Albera (1003) lluitant contra els sarraïns. Un fill bastard seu, Guillem, governà el comtat fins al 1017, en què passà al rei Sanç III el Major de Navarra.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isaura i Fargas, Francesc de P.  (Barcelona, 1824 – 1885)  Mestre fundidor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi. Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats. Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Isavarre  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.125 m alt) de l'antic terme de València d'Àneu, situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén. L'església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l'absis. Formava municipi independent fins a mitjan s XIX.

24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaIsàvena  (la Pobla de Roda, Ribagorça Nom oficial que rebé el municipi després que li foren annexats l'antic terme de Roda de Ribagorça (1964), part del de Merli (1966) i el poble de Sant Esteve del Mall (de l'antic terme de Queixigar) i l'antic terme de Serradui (1980).

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Isàvena, l'  (Franja de Ponent Riu (59 km) de la xarxa pirinenca que recorre la Ribagorça entre l'Éssera i la Noguera Ribagorçana, paral·lelament a aquests rius. Neix al vessant meridional dels pics de Gallinero i del Baciver de Castanesa, i després de travessar la serra de Vallabriga pel congost d'Ovarra, solca la Ribagorça, on forma la ribera d'Isàvena en direcció nord-est - sud-oest, i rep per la dreta el barranc de Vilacarle, que devalla de la serra del Turbó. Prop de Lasquarri, vira cap a l'oest, i aboca les aigües a l'Éssera, poc abans de l'embassament de Barasona, el qual alimenten. Règim pluvionival.

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ísber  (la Vall de Laguar, Marina Alta Despoblat, a la sortida de l'estret d'Ísber, profund congost per on corre el barranc de l'Infern, nom que rep en aquest indret el Girona. El 1900 fou projectat el pantà d'Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d'una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d'11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d'impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d'altura. L'antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d'Orba des del 1534, dins la fillola d'Oliva.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ischia, comtat d'  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya-Aragó a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaIscles  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Poble (1.107 m alt), situat damunt la riba dreta del barranc d'Iscles, afluent per la dreta de la Valira de Cornudella. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Havia format part de l'antic terme de Cornudella de la Valira

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)  Metge. Escriví algunes obres professionals.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Alié, Pere  Veure> Ysern i Alié, Pere.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Arnau, Antoni  (Alcover, Alt Camp, 1883 - Cabrera de Mar, Maresme, 1907)  Poeta autodidacte. De família pagesa, es formà entorn del grup de Puig i Ferrater i Plàcid Vidal. Cercant l'èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França. Retornà a Catalunya i se suïcida al castell de Burriac. Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments (1899), amb pròleg d'Hortensi Güell, i Esplets d'ànima jove (1903).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Batlló, Joan  (Setcases, Ripollès, 1821 – Madrid, 1866)  Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico. El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars. És autor d'unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a "El Pabellón Médico" de Madrid.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Castro, Albert  (Badalona, Barcelonès, 1940 - )  Dissenyador gràfic. Actiu en el camp del disseny institucional, publicitari i editorial. Ha estat professor de la seva especialitat a l'Escola Massana. Des del 1972 presidí l'ADI-FAD. Ha obtingut diversos premis Laus.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIsern i Colomer, Jaume  (Mataró, Maresme, 1798 – 1880)  Pedagog i músic. Cec de naixement, excel·lí en la música i les arts manuals. A partir de 1830 fou l'organista de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Inventà instruments i sistemes perquè els cecs poguessin escriure: Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura en notas musicales (1837).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Dalmau, Eusebi  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1896 – Barcelona, 1981)  Advocat i escriptor. De jove tingué un gran esclat literari i col·laborà en publicacions barcelonines i empordaneses. Narrador vivaç i realista, publicà narració (Sols de posta (1918), Solada de contes (1921), Tres rondalles de poble (1925) i El bes a la mà (1979)-, poesia -A l'ombre dels olivers (1927)- i assaig -Política fiscal de la República (1933)-.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Gener, Jaume  (Catalunya, 1791 – Barcelona, 1863)  Metge. Participà com a metge militar a la guerra del Francès (1808-14). A Barcelona contribuí a la lluita contra diverses epidèmies i fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia d'aquesta ciutat. Publicà una Memoria sobre las enfermedades venéreas (1845).

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Isern i Marcó, Damià  (Palma de Mallorca, 1852 – Cienpozuelos, Castella, 1914)  Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s'afilià primer al partit carlista i fou redactor d'"El Siglo Futuro"; poc després se'n separà i dirijí "La Unión", anomenada posteriorment "La Unión Católica". Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Solé, Joan  (Barcelona, 1851 – 1890)  Actor teatral. Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp (1872). El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea. Hi estrenà Mar i cel, de Guimerà, un dels seus majors èxits. Escriví algunes comèdies.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIsern i Vinyas, Carles  (Mataró, Maresme, 1843 – 1862)  Músic. Fill de Jaume Isern i Colomer. Com ell fou cec de naixement. Excel·lí com a violinista i com a professor de música. També era intèrpret remarcable de piano i d'altres instruments.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isgleas i Piarnau, Francesc  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1880 – Barcelona, 1977)  Anarco-sindicalista. Treballador del suro. Membre del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (1920-21 i 1931-36), durant la guerra civil fou conseller de Defensa de la Generalitat (des/1936-mai/1937). Fou un dels fundadors, a Perpinyà, del Moviment Llibertari Espanyol (mar/1939). Tornà de l'exili el 1976.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq  (Catalunya ?, s XII – s XIII)  Autor jueu de cognom desconegut. Possiblement català, el 1210 escriví un llibre Ezrat Nasim (Defensa de les dones), en prosa rimada. El llibre és una rèplica a l'obra antifeminista de Yëhudà ibn Sabbetay, sense superar l'estil i la gràcia d'aquest i sense convèncer.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq Albalag  (Tortosa ?, Baix Ebre, s XIII – s XIV)  Filòsof aristotèlic jueu. Autor d'una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d'al-Gazzälï, escrit el 1292. La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l'una i l'altra. Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Hayyim ben Abraham  (Xàtiva, Costera, s XV – Constantinoble, Túrquia, s XVI)  Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l'any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni. A la Bodleian Library d'Oxford es conserva, autògraf, unInici página manuscrit d'autobiografia i poesies.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, s XV – Constantinoble, Túrquia, s XVI)  Autor jueu. D'ell es conserven, en hebreu, escrits després de l'expulsió de l'any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ishaq ben Mosé ha-Leví  Nom en hebreu de l'escriptor jueu Profiat Duran.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, s XIV – Illes Balears ?, s XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l'àrab a l'hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d'al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

47 CATALUNYA / PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Reubén al-Bargeloní  (Barcelona, 1043 – Dénia, Marina Alta, s XI)  Talmudista i poeta jueu. Estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia. Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos. Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmídics. L'any 1078 traduí a l'hebreu un llibre jurídic de Hai Gaon.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Semuel Cap  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Jueu. L'any 1305 signa amb els principals de la comunitat la célebre excomunió contra els estudis de filosofia. Probablement és l'autor d'una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Séset Pereet  (Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)  Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona. Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L'any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d'Àfrica. Entre les obres conservades destaca unInici página conjunt de Responsa, sobre qüestions legals, i un Comentari del Pentateuc.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Todros  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l'any 1305. És autor d'un comentari místic a les pregàries i d'un de jurídic a les Azarot d'ibn Gabirol.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, s XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí  (Girona, s XII)  Poeta hebreu. Autor d'una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, s XIV – s XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l'hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, s XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l'estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya  (Illes Balears, s XII)  Governador almoràvit de les Balears (v1165-v1183). Succeí al seu pare després d'un complot palatí i mantingué fidelitat als almoràvits durant la invasió almohade de la Península. Fonamentà la prosperitat econòmica del seu govern en la pirateria, de la qual els cristians, especialment els barcelonins, patiren les conseqüències. El seu germà i successor,Inici página Muhammad, reconegué la sobirania almohade.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ishaq Nafusí  (Illes Balears, s XIV – Bugia, Marroc, s XV)  Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III i Joan I des del 1359. Perseguit el 1391 per l'onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d'Àfrica, on continuà els seus estudis científics.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, s XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d'altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Isidros, Los  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, situat a 20 km de la ciutat, a l'extrem occidental del municipi, prop de Los Cojos.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Isil  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Veure> Gil.

61 EUROPA - HISTÒRIA

Isla Rosa, marquesat de l'  (Sardenya, Itàlia)  Veure> Illa Rosa, marquesat de l'.

62 ILLES BALEARS - EMPRESA

Isleña Marítima, La  (Palma de Mallorca, 1891 – 1918)  Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor. Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells. El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Transmediterrània.

63 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaIsleño, El  (Palma de Mallorca, 15/ago/1857 – 1899)  Diari industrial, comercial i literari, en castellà. Dirigit pel seu propietari, Pere Josep Gelabert. Fou l'organ de la Unió Liberal i substituí "El Genio de la Libertad". Tingué breus interrupcions per problemes polítics. Hi col·laboraren Jeroni Rosselló, Miquel I. Oliver, Bernat Calvet i altres escriptors balears.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ismä'ïl ibn Müsà  (Aragó ?, s IX - Lleida ?, v 890)  Senyor de Lleida i Saragossa. Proclamà, juntament amb els seus germans, la revolta contra l'emir cordovès Muhammad I l'any 867 i ocupà Saragossa. Durant uns deu anys, mitjançant l'aliança amb el rei Alfons III d'Astúries, i aprofitant el moviment nacionalista del rebel Umar ibn Hafsun, es mantingué independent. Va admetre la sobirania de l'estat central (882) momentàniament, i després entrà a Lleida (884) i la fortificà contra les intencions hostils dels comtes de Barcelona.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Isnello, comtat d'  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit el 1625 per Felip IV a Arnau de Santa Coloma. Passà als Termini.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ison  (Lladorre, Pallars Sobirà Caseria, a la dreta de la Noguera de Lladorre.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Isona  (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l'esquerra de la riera de Solans. L'església parroquial de Santa Maria és gòtica. La vila pertangué al capítol de la Seu d'Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l'urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d'Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre lesInici página ciutats estipendiàries. L'estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d'inscripcions romanes dónen notícia de l'organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàIsona i Conca Dellà  (Pallars Jussà Municipi: 139,37 km2, 659 m alt, 1.049 hab (2014). Situat a la conca de Tremp. El terme és molt extens, ja que el 1970 al municipi d'Isona li foren agregats els de Benavent, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà; és creuat pel riu Gavet i la capçalera i el sector nord del riu de Conques. Molt accidentat per les serres del grau de Moles i Carreu, amb abundància de boscos i pastures. Agricultura de secà (predomini de cereals, seguit d'ametllers, farratges i vinya), ramaderia (granges de porcs i bestiar oví), indústria (alimentària -molins d'oli i farina-, de la confecció, etc) i comerç. La capitalitat correspon a la vila d'Isona. El municipi comprèn, també, el monestir de Fontclara, els pobles de Siall, Covet (on hi ha l'església romànica de Santa Maria, monument històrico-artístic) i Llordà (amb l'antic castell, també monument històrico-artístic), el barri o raval del Poblenou, la caseria dels Masos de Sant Martí i el santuari de la Posa. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Isot  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Antiga casa i comanda de l'orde de l'Hospital (o Sant Salvador d'Isot), situada prop de Bellfort. Consta com a comanda des d'abans del 1190. Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres. Des del s XIII un sol comanador regia les cases d'Isot, CostojaInici página i Berga.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaIsòvol  (Baixa Cerdanya Municipi: 10,74 km2, 1.088 m alt, 301 hab (2014). Situat a la dreta del Segre, a l'estret d'Isòvol, abans del Baridà. Hi ha boscs de ribera al Segre, però sobretot hi abunden els prats, que han permés el desenvolupament de la ramaderia bovina i porcina, base de l'economia local. Hi ha conreus de secà (cereals i patates) i també de regadiu. El descens demogràfic ha estat constant durant tot el s XX, sobretot a partir del 1960. Al poble es destaca l'església parroquial de Sant Miquel, d'origen romànic. El centre municipal és, però, el poble d'All, on hi ha l'església romànica de Santa Maria i el santuari de Quadres. Dins el terme hi ha també el poble d'Olopte, amb l'església romànica de Sant Pere. Àrea comercial de Puigcerdà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Israel  (Caldes de Malavella, Selva)  Veure> Folgueroles (nom popular del veïnat).

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Istella, Lluís  (València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)  Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l'orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608). És autor d'obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Istrell, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable. En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

74 CATALUNYA - EMPPRESA

Inici páginaITEMA  Sigla de l'Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iturbi i Bàguena, Empar  (València, 1898 - Beverly Hills, EUA, 1969)  Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, de Granados. S'establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA. Té una discografia molt extensa.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iturbi i Bàguena, Josep  (Alboraia, Horta, 1895 - Hollywood, EUA, 1980)  Pianista i director d'orquestra. Estudià amb J. Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913. Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d'aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista. Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l'orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals. Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Iugum Celebanticum  (Catalunya Nom antic d'un accident geogràfic, al nord de la costa catalana, citat al Periple d'Avié (s IV aC), identificat generalment amb el cap de Begur.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iusuf ibn Abdal·la ibn Abí Zaid  (Llíria, Camp de Túria, s XII – 1179)  Historiador àrab.

79 PAÍS VALENCIÀ - ART

IVAM  Sigla de l'Institut Valencià d'Art Modern.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIvarra, Martí  (Viguera, Castella, s XVI - Barcelona, d 1557)  Humanista. S'establí a Barcelona, on fou professor de fills de famílies benestants, divulgà els nous mètodes pedagògics de Nebrija, sobretot en l'edició d'obres d'altri, la majoria en llatí. Escriví De prosodia (1514) i alguns poemes llatins.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ivars, estany d'  (Urgell Antic estany arreic del pla d'Urgell (o d'Utxafava), avui dessecat. S'havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d'aiguamoll. En ésser establerts els regatges del canal d'Urgell fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d'un sector del canal, en relació amb la sèquia segona. Així s'enfondí fins a 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 x 1,8 km. Hom emprengué el sanejament d'aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals (clorurs i sulfats). estany d'Ivars

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraIvars de Noguera  (Noguera Municipi: 27,14 km2, 314 m alt, 350 hab (2014). Situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb l'Aragó, al nord de Lleida. Dins el terme hi ha l'embassament de Santa Anna, en el qual hi desemboquen els barrancs del Molí de Boix, la Carrerada i la Creu. Les bases de l'economia local són l'agricultura, principalment de secà (cereals, oliveres i vinya), el regadiu (arbres fruiters -pera llimonera- i alfals) és alimentat amb aigua de la Noguera a través de la sèquia d'Ivars, la ramaderia (de llana, cria de porcs i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura. Pedreres amb explotació de calcàries. La població, tanmateix, tendeix a disminuir. Al poble es destaca l'església parroquial de la Concepció de Maria i Sant Sebastià. Al terme li va ésser agregat el 1964 el poble de Boix, en part inundat avui pel pantà. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellIvars d'Urgell  (Pla d'Urgell Municipi: 24,34 km2, 265 m alt, 1.591 hab (2015). Situat al límit amb la Noguera i l'Urgell, a la plana regada pel canal d'Urgell, al nord-oest de Tàrrega. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters (hi ha una important cooperativa agrícola) i la qual és possible gràcies a les sèquies derivades del canal d'Urgell, la ramaderia (porcina i aviram), el comerç i algunes petites indústries (de laInici página confecció, embotits, de la construcció, etc). La vila és a la plana; destaca l'església parroquial dedicada a sant Andreu; no queda cap vestigi de l'antic castell d'Ivars. Dins el terme hi ha el poble de Vallverd, al nord de l'estany avui dessecat d'Ivars, el despoblat de Montsuar, el santuari de la Mare de Déu de l'Horta i les caseries de la Cendrosa i Montalé. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ivars i Cardona, Andreu  (Benissa, Marina Alta, 1885 - Gata, Marina Alta, 1936)  Escriptor i religiós. Fou cronista de l'orde franciscà i publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ivarsos, els  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta Caseria, situada a l'extrem sud-occidental del terme, al pla dels Ivarsos, a l'esquerra de la rambla Carbonera, poc abans del seu aiguabarreig amb el riu de Montlleó.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ivern i Arans, Joan  (el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)  Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ivon l'Escop  Pseudònim de l'escriptor Ricard Aragó i Turon.

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ivons, vall dels  (Saünc, Alta Ribagorça Vall de capçalera de la vall de Grist, a la vall de Benasc. És limitada per la serra de Llardana (2.905 m alt) i els pics de Pocets (3.375 m), Bardamina (3.079 m), Vaticielles (2.848 m) i Escorbets (2.902 m). L'ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l'ivó de Pocets (2.570 m) al llac de les Alforges. Llur emissari, el barranc dels Ivons, forma, al forat de Llardana, en l'aiguabarreig ambInici página el torrent de Llardaneta, l'aigüeta de Grist, afluent, per la dreta, de l'Éssera.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ivori, Joan d'  Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraIvorra  (Segarra Municipi: 15,39 km2, 567 m alt, 115 hab (2014), (ant: les Ivorres) Al límit amb l'Anoia, entre la vall del Llobregós, al nord, i els altiplans que la separen de la ribera de Sió, al sud. El terme és poc boscat, excepte algunes rouredes als punts més alts. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura, amb predomini del secà i principalment dedicada als cereals, també hi ha oliveres i vinya. S'hi fabrica ciment, aprofitant les margues calcàries del subsól. El poble té un aspecte medieval i es troba aturonat sota l'antic castell d'Ivorra, del qual resta una torre, i l'església parroquial de Sant Cugat, reconstruïda al s XVIII. Més al sud hi ha l'església de Santa Maria, famosa per un miracle (conegut pel Sant Dubte) que, segons la tradició, s'hi va produir el 1010. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - santuari del Sant Dubte

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ivorres, les  (Segarra Veure> Ivorra.

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ix  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya Poble (1.154 m alt) i antic cap del municipi, situat a l'esquerra del Segre, a l'extrem de la segona terrassa fluvial. Esmentat ja al s IX, al s XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l'estiu. Decaigué a partir de la fundació de Puigcerdà per Alfons I (1177). L'església de Sant Martí és un notable exemplar romànic; conté les talles romàniques d'un Crist (s XIII) i d'una Mare de Déu i un retaule gòtic de Sant Martí (s XVI). Al Museu d'Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIxart, Gonçal d'  (Catalunya, s XV - Tarragona, 1433)  Prelat. El 1431 fou promogut a l'arquebisbat de Tarragona, on era successor de Dalmau de Mur. Fou succeït per l'aragonès Domènec Ram.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ixart i Moragas, Josep  Veure> Yxart i de Moragas, Josep.

95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ixeia, tuques d'  (Alta Ribagorça Extrem oriental del massís de Pocets, a la vall de Benasc, que forma una cresta entre el portilló de Grist i la vall d'Estós, que separa la vall de Vaticielles, al nord, de la vall de l'Éssera, al sud. Culmina a l'agulla d'Ixeia (2.835 m alt).

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Íxer  (País Valencià, s XIII - s XV)  Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d'Híxar. Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d'Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors d'Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.

97 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Íxer de Portugal de Montpalau i Escrivà, Onofre Vicent d'  Veure> Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Onofre.

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Íxer i de Castro, Gonçal d'  (Aragó, s XV)  Noble. Fill de Joan Gonçal d'Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l'orde de Sant Joan de l'Espasa (Santiago). Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans Martorell i el comanador a causa de laInici página negativa d'aquest a satisfer el deute.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Izard i LlorensIzard i Llorens, Miquel  (Barcelona, 1/oct/1934 - )  Historiador. Doctor en història per la Universitat de Barcelona, també va estudiar a París (1960-61). La seva llarga dedicació universitària l'ha dut successivament a les facultats d'història de la Universitat de Barcelona (1961-65), la Universidad de Los Andes (Mérida, Veneçuela, 1968-70), la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-75) i, novament, a la de Barcelona on, des del 1975, fou titular del departament d'Història d'Amèrica. Ha combinat el seu treball universitari amb el de recerca i s'ha especialitzat, d'altra banda, en la revolució industrial a Catalunya, tema sobre el qual ha publicat els

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Ausiàs  (València, s XVI - d 1596)  Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l'antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.

101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Izquierdo, Domingo  (Castella, s XVIII - s XIX)  Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d'abandonar el feb/1795. Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIzquierdo, Josep  (País Valencià, s XVIII – 1804)  Religiós. Prengué l'hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d'història eclesiàstica.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Vicent  (València, s XVII – 1689)  Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Vicent  (Sogorb, Alt Palància, 1837 - País Valencià, s XIX)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo i Aguilar, Enric  (Suera, Plana Baixa, 1850 - Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930)  Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent. Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat.

109 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA

Izquierdo i Alcayde, Joan  (País Valencià, 1871 - 1958)  Polític. Diputat a corts per Llíria, representà aquest districte a la diputació provincial, de la qual fou president. Va estendre la seva activitat al foment de la indústria nacional i va intervenir en la fundació de la Unión Naval de Levante i de la Compañía Transmediterránea.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIzquierdo i Capdevila, Joan  (Camprodon, Ripollès, 1752 – Barcelona, 1808)  Religiós augustinià i pensador il·lustrat. Format al col·legi de Barcelona, fou prior de sant Agustí i vicari provincial. Pertanyia al corrent il·lustrat, i sobresortí com a predicador i és autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals destaquen Philosophiae. Libri quinque publicae arenae expositi (1786), El amigo de los hombres (1797) i El justo elogio (1803).

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo i Romeu, Josep Manuel  (Catarroja, Horta, 1890 – València, 1951)  Músic. Estudià composició amb B. Pérez Casas i amb Salvador Giner. Dirigí l'Orquestra Simfònica de València i escriví música religiosa i les sarsueles S'han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores.

Anar a:    Isa ]    [ Isau ]    [ Ish ]    [ Isl ]    [ Iv ]    [ Iz ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -