|
|
|
Anar a: [ Isa ] [ Isau ] [ Ish ] [ Isl ] [ Iv ] [ Iz ] Ajudar a qui ho necessita no sols és part del deure, sinó de la felicitat. (José Martí) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isa Tròlec Veure> Mengual i Llull, Joan Baptista (escriptor). 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isaac, Joan (Barcelona, 1953 - ) Autor i intèrpret de cançons. Nom amb què és conegut Joan Isaac Vilaplana i Comín. Començà a estudiar música a 18 anys i aviat compongué les seves cançons originals. El 1973 actuà per primera vegada en públic a Sabadell. Després, el seu estil ha anat evolucionant sobre la base d'una major profunditat musical. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isaac Bar, Abraham ben (Barcelona, 1430 – 1492) Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isabel (Barcelona, s XIII - Coimbra, Portugal, 1331) Filla de Pere II el Gran i de Constança de Sicília. El 2/abr/1281, essent encara de poca edat, fou compromesa amb el rei Dionís I de Portugal. El casament fou celebrat a Troncosa el 24/jun/1282. Sembla que fins a dades bastant posteriors no tingué una influència efectiva sobre la política portuguesa, la qual es manifestà sempre amb caràcters benèfics i pacificadors. Secundà la política del seu marit, al qual li donà dos fills: Alfons, hereu del tron (Alfons IV de Portugal), i Constança. El seu marit tingué almenys set bastards, fet que no impedí, en aparença, l'harmonia conjugal. Procurà en diverses ocasions la concòrdia entre Portugal i Castella, i entre el seu marit i el turbulent príncep Alfons; la crisi de 1322-23 resultà especialment difícil, ja que degenerà en una veritable guerra civil. Sentí un gran afecte pel seu germà Jaume II i afavorí sempre una política amistosa d'aquell amb Portugal, i el 1320 visità Catalunya, on visqué un temps al monestir de Poblet. El 7/gen/1325 morí el seu marit i Isabel féu un altre viatge a Catalunya, on s'ostatja novament a Poblet (1326). De tornada a Portugal es retirà amb les monges clarisses de Coïmbra, de les quals fou gran benefactora i els sufragà un nou convent. El papa Urbà 108 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
110 EUROPA - BIOGRAFIA Isabel Cristina de Brunsvic Wolfenbüttel Veure> Elisabet Cristina de Brunsvic Wolfenbüttel. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isabel d'Aragó (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 1424) Comtessa d'Urgell. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Fracassat el projecte de matrimoni amb el duc Joan de Neuburg, fill segon del rei Robert I de Germània (1401), es casà (1407) amb Jaume II d'Urgell, que el 1408 esdevingué sobirà del comtat. En produir-se la revolta d'aquest (1413), adoptà, sense èxit, una actitud conciliadora; obtingué que Ferran I no el condemnés a mort. Els seu béns, però, entre els quals el dot, de 50.000 lliures, li foren confiscats (1413). Des del 1414 residí a Saragossa, Sixena i Alcolea de Cinca, població que li fou lliurada (1417) per Alfons IV en retornar-li els béns que hom li havia segrestat. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Isabel de Mallorca (o Elisabet) (Palma de Mallorca, 1337 - Montpeller, França, v 1406) Filla primogènita de Jaume III de Mallorca i de Constança. Als cinc anys, la seva mare la dugué amb ella quan deixà el marit i restà a Barcelona. El 1345, sempre amb la seva mare, tornà al costat del seu pare, a Montpeller. El 1349 fou duta a Mallorca, acompanyant la invasió realitzada pel seu pare a fi de recuperar l'illa, de la qual es trobava desposseït per Pere III el Cerimoniós. Però el seu pare morí a la batalla de Llucmajor (25/oct/1349) i Isabel fou internada, amb Violant de Vilaragut, al convent de Santa Clara de València. Fou alliberada després que la seva madastra. El 1358 es casà a València amb Miquel Paleòleg, marquès de Montferrat. El rei Pere III li assignà un dot de 40.000 florins, que mai no li foren satisfets. Isabel restaria vídua el 1372... Segueix... 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isabel de Prades (Catalunya, s XIV - 1403) Filla petita de Pere de Prades i de Joana de Cabrera. El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan. Com la seva mare i les seves germanes -una d'elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí l'Humà, el qual negocià el seu matrimoni amb Francesc de Ventimiglia, fill d'un dels més poderosos barons sicilians, però morí tanmateix 10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Isabel de Sicília (Sicília, Itàlia, s XIV - Alemanya, s XIV) Filla de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. El 1338, l'any següent d'haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l'emperador Lluís IV de Baviera. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isabel d'Urgell (Catalunya, s XIV - s XV) Dama. Filla del comte Jaume I d'Urgell i de Cecília de Comenge, germana del comte Pere II i tia de Jaume II el Dissortat. Fou la tercera muller d'Hug Folc II de Cardona i li donà tres filles: Elfa, Marquesa i Aldonça, les quals es casarien, respectivament, amb el comte Joan II d'Empúries, amb Galceran de Santa Pau i amb Guerau Alemany de Cervelló. Restà vídua el 1400. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isabel d'Urgell (Catalunya, s XV) Filla petita de Pere II d'Urgell i de la seva segona muller, Margarida de Montferrat. Fou monja del monestir de Sixena (Aragó). Germana de Jaume II el Dissortat, se salvà de les confiscacions decretades contra tota la seva família pel rei Ferran I (1413), i continuà percebent les seves rendes particulars. Tingué cura per un temps, a Sixena, de les seves germanes Elionor i Cecília. El 1433, a la mort del seu germà, presoner al castell de Xàtiva, la reina Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim, li comunicà la nova per carta, tot manifestant-li el seu condol. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isabel d'Urgell (Balaguer, Noguera, 1408 - Portugal, s XV) Filla gran del comte Jaume II d'Urgell el Dissortat, i de la infanta Isabel, filla de Pere III el Cerimoniós. Nasqué abans d'hora però feliçment, després d'una caiguda de la seva mare. Condemnat a presó perpètua el seu pare (1413), Isabel visqué amb la mare a Alcanar, Saragossa i Sixena. El rei Ferran I féu retirar de Sixena Isabel i la seva germana Elionor, les quals foren educades a Castella. El 1424 Alfons IV els nomenà per tutor el canonge Barutell. Fou casada amb Pere, 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Isabel Segona, fort d' (Maó, Menorca) Veure> Mola, la. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isalguer, Miquel (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, v 1420 – 1484) Eclesiàstic. Doctor en lleis. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64). Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l'ambaixada a Joan II per demanar la llibertat del príncep. Empresonat per Francesc Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona. Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums). 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Isanta (Lladurs, Solsonès) Antiga quadra i masia, situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l'esquerra de la rasa d'Encies. Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda. Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d'Isanta. 17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Isarn (Cerdanya, s X) Vescomte de Cerdanya. L'any 959 rebé els béns confiscats uns set anys abans al vescomte Unifred, que havia estat acusat de traïció i destituït. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isarn (Catalunya, s X) Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 960 rebé del comte Borrell II el castell de Roqueta. 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isarn I de Pallars (Catalunya, s X - 947) Comte de Pallars (a 920 - 947). Fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça, sembla que corregnà amb ell. Fou capturat pels musulmans de Lleida i en fou presoner des del 904 fins al 918, quan va ser alliberat per l'acció de Sanç I de Navarra. El 920 heretà el comtat de Pallars i hi coregnà amb el seu germà Llop. Morí deixant dos fills, Guillem i Ermengarda, que fou abadessa de Burgal. 21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Isarn I de Ribagorça (Ribagorça, s X - Albera ?, Ribagorça, v 1003) Comte de Ribagorça (v990 - v1003). Fill de Ramon III, que morí vers el 960. Participà en el govern, conjuntament i successivament, amb els seus germans Unifred, Arnau i Toda, esposa del comte Sunyer I de Pallars. Potser morí a Albera (1003) lluitant contra els sarraïns. Un fill bastard seu, Guillem, governà el comtat fins al 1017, en què passà al rei Sanç III el Major de Navarra. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isaura i Fargas, Francesc de P. (Barcelona, 1824 – 1885) Mestre fundidor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi. Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats. Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Isavarre (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.125 m alt) de l'antic terme de València d'Àneu, situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén. L'església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l'absis. Formava municipi independent fins a mitjan s XIX. 24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Isàvena, l' (Franja de Ponent) Riu (59 km) de la xarxa pirinenca que recorre la Ribagorça entre l'Éssera i la Noguera Ribagorçana, paral·lelament a aquests rius. Neix al vessant meridional dels pics de Gallinero i del Baciver de Castanesa, i després de travessar la serra de Vallabriga pel congost d'Ovarra, solca la Ribagorça, on forma la ribera d'Isàvena en direcció nord-est - sud-oest, i rep per la dreta el barranc de Vilacarle, que devalla de la serra del Turbó. Prop de Lasquarri, vira cap a l'oest, i aboca les aigües a l'Éssera, poc abans de l'embassament de Barasona, el qual alimenten. Règim pluvionival. 26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ísber (la Vall de Laguar, Marina Alta) Despoblat, a la sortida de l'estret d'Ísber, profund congost per on corre el barranc de l'Infern, nom que rep en aquest indret el Girona. El 1900 fou projectat el pantà d'Ísber per a regar 1.500 ha; és receptor d'una conca de 57 km2 i té uns recursos eventuals d'11 hm3; en 1943-44 hom hi realitzà obres d'impermeabilització, puix que experimentava pèrdues; la resclosa té 27 m d'altura. L'antic nucli de població fou lloc de moriscs (11 focs el 1602) de la parròquia d'Orba des del 1534, dins la fillola d'Oliva. 27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ischia, comtat d' (Nàpols, Itàlia) Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya-Aragó a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular. 28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern, Francesc (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878) Metge. Escriví algunes obres professionals. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Alié, Pere Veure> Ysern i Alié, Pere. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Arnau, Antoni (Alcover, Alt Camp, 1883 - Cabrera de Mar, Maresme, 1907) Poeta autodidacte. De família pagesa, es formà entorn del grup de Puig i Ferrater i Plàcid Vidal. Cercant l'èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França. Retornà a Catalunya i se suïcida al castell de Burriac. Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments (1899), amb pròleg d'Hortensi Güell, i Esplets d'ànima jove (1903). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Batlló, Joan (Setcases, Ripollès, 1821 – Madrid, 1866) Botànic. Fou col·lector del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (1851) i bibliotecari del Jardín Botánico. El 1862 formà part de la comissió científica que anà a Amèrica per recollir exemplars de botànica i ciències naturals per als museus peninsulars. És autor d'unes cartes sobre botànica que es publicaren el 1863 a "El Pabellón Médico" de Madrid. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Castro, Albert (Badalona, Barcelonès, 1940 - ) Dissenyador gràfic. Actiu en el camp del disseny institucional, publicitari i editorial. Ha estat professor de la seva especialitat a l'Escola Massana. Des del 1972 presidí l'ADI-FAD. Ha obtingut diversos premis Laus. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Dalmau, Eusebi (Banyoles, Pla de l'Estany, 1896 – Barcelona, 1981) Advocat i escriptor. De jove tingué un gran esclat literari i col·laborà en publicacions barcelonines i empordaneses. Narrador vivaç i realista, publicà narració (Sols de posta (1918), Solada de contes (1921), Tres rondalles de poble (1925) i El bes a la mà (1979)-, poesia -A l'ombre dels olivers (1927)- i assaig -Política fiscal de la República (1933)-. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Gener, Jaume (Catalunya, 1791 – Barcelona, 1863) Metge. Participà com a metge militar a la guerra del Francès (1808-14). A Barcelona contribuí a la lluita contra diverses epidèmies i fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia d'aquesta ciutat. Publicà una Memoria sobre las enfermedades venéreas (1845). 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Isern i Marcó, Damià (Palma de Mallorca, 1852 – Cienpozuelos, Castella, 1914) Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s'afilià primer al partit carlista i fou redactor d'"El Siglo Futuro"; poc després se'n separà i dirijí "La Unión", anomenada posteriorment "La Unión Católica". Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isern i Solé, Joan (Barcelona, 1851 – 1890) Actor teatral. Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp (1872). El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea. Hi estrenà Mar i cel, de Guimerà, un dels seus majors èxits. Escriví algunes comèdies. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Isgleas i Piarnau, Francesc (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1880 – Barcelona, 1977) Anarco-sindicalista. Treballador del suro. Membre del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (1920-21 i 1931-36), durant la guerra civil fou conseller de Defensa de la Generalitat (des/1936-mai/1937). Fou un dels fundadors, a Perpinyà, del Moviment Llibertari Espanyol (mar/1939). Tornà de l'exili el 1976. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq (Catalunya ?, s XII – s XIII) Autor jueu de cognom desconegut. Possiblement català, el 1210 escriví un llibre Ezrat Nasim (Defensa de les dones), en prosa rimada. El llibre és una rèplica a l'obra antifeminista de Yëhudà ibn Sabbetay, sense superar l'estil i la gràcia d'aquest i sense convèncer. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq Albalag (Tortosa ?, Baix Ebre, s XIII – s XIV) Filòsof aristotèlic jueu. Autor d'una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d'al-Gazzälï, escrit el 1292. La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l'una i l'altra. Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ishaq ben Hayyim ben Abraham (Xàtiva, Costera, s XV – Constantinoble, Túrquia, s XVI) Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l'any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni. A la Bodleian Library d'Oxford es conserva, autògraf, un 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí (Oriola, Baix Segura, s XV – Constantinoble, Túrquia, s XVI) Autor jueu. D'ell es conserven, en hebreu, escrits després de l'expulsió de l'any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals. 45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ishaq ben Mosé ha-Leví Nom en hebreu de l'escriptor jueu Profiat Duran. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ishaq ben Natan (Xàtiva, Costera, s XIV – Illes Balears ?, s XIV) Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l'àrab a l'hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d'al-Gazzälï i altres obres de filosofia. 47 CATALUNYA / PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ishaq ben Reubén al-Bargeloní (Barcelona, 1043 – Dénia, Marina Alta, s XI) Talmudista i poeta jueu. Estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia. Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos. Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmídics. L'any 1078 traduí a l'hebreu un llibre jurídic de Hai Gaon. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ben Semuel Cap (Barcelona, s XIII – s XIV) Jueu. L'any 1305 signa amb els principals de la comunitat la célebre excomunió contra els estudis de filosofia. Probablement és l'autor d'una poesia religiosa penitencial de 32 estrofes. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ben Séset Pereet (Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408) Rabí, talmudista i poeta jueu. Estudià amb Nissim de Girona. Exercí el càrrec de rabí a Saragossa i a València, on fundà una escola talmudista. L'any 1391, durant la persecució contra els jueus, emigrà al Nord d'Àfrica. Entre les obres conservades destaca un 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ben Todros (Barcelona, s XIII – s XIV) Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l'any 1305. És autor d'un comentari místic a les pregàries i d'un de jurídic a les Azarot d'ibn Gabirol. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ben Yehudà Gerundí (Girona, s XIII) Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí (Girona, s XII) Poeta hebreu. Autor d'una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals. 53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ishaq Cabrit (Perpinyà, s XIV – s XV) Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l'hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, s XIII) Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l'estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya (Illes Balears, s XII) Governador almoràvit de les Balears (v1165-v1183). Succeí al seu pare després d'un complot palatí i mantingué fidelitat als almoràvits durant la invasió almohade de la Península. Fonamentà la prosperitat econòmica del seu govern en la pirateria, de la qual els cristians, especialment els barcelonins, patiren les conseqüències. El seu germà i successor, 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq ibn Sabarra (Catalunya, s XIV – s XV) Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic. 57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ishaq Nafusí (Illes Balears, s XIV – Bugia, Marroc, s XV) Astrònom jueu. Desenvolupà la seva activitat sota la protecció dels reis Pere III i Joan I des del 1359. Perseguit el 1391 per l'onada antisemíta, hagué de batejar-se i fugir al nord d'Àfrica, on continuà els seus estudis científics. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ishaq Selomó Meir (Catalunya, s XIV) Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d'altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega. 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Isidros, Los (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, situat a 20 km de la ciutat, a l'extrem occidental del municipi, prop de Los Cojos. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Isil (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Veure> Gil. 61 EUROPA - HISTÒRIA Isla Rosa, marquesat de l' (Sardenya, Itàlia) Veure> Illa Rosa, marquesat de l'. 62 ILLES BALEARS - EMPRESA Isleña Marítima, La (Palma de Mallorca, 1891 – 1918) Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor. Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells. El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Transmediterrània. 63 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ismä'ïl ibn Müsà (Aragó ?, s IX - Lleida ?, v 890) Senyor de Lleida i Saragossa. Proclamà, juntament amb els seus germans, la revolta contra l'emir cordovès Muhammad I l'any 867 i ocupà Saragossa. Durant uns deu anys, mitjançant l'aliança amb el rei Alfons III d'Astúries, i aprofitant el moviment nacionalista del rebel Umar ibn Hafsun, es mantingué independent. Va admetre la sobirania de l'estat central (882) momentàniament, i després entrà a Lleida (884) i la fortificà contra les intencions hostils dels comtes de Barcelona. 65 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Isnello, comtat d' (Sicília, Itàlia) Títol concedit el 1625 per Felip IV a Arnau de Santa Coloma. Passà als Termini. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ison (Lladorre, Pallars Sobirà) Caseria, a la dreta de la Noguera de Lladorre. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Isona (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l'esquerra de la riera de Solans. L'església parroquial de Santa Maria és gòtica. La vila pertangué al capítol de la Seu d'Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l'urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d'Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les 68 CATALUNYA - MUNICIPI
69 CATALUNYA - HISTÒRIA Isot (la Baronia de Rialb, Noguera) Antiga casa i comanda de l'orde de l'Hospital (o Sant Salvador d'Isot), situada prop de Bellfort. Consta com a comanda des d'abans del 1190. Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres. Des del s XIII un sol comanador regia les cases d'Isot, Costoja 70 CATALUNYA - MUNICIPI
71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Israel (Caldes de Malavella, Selva) Veure> Folgueroles (nom popular del veïnat). 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Istella, Lluís (València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614) Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l'orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608). És autor d'obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Istrell, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable. En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional. Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 74 CATALUNYA - EMPPRESA
75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iturbi i Bàguena, Empar (València, 1898 - Beverly Hills, EUA, 1969) Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, de Granados. S'establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA. Té una discografia molt extensa. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iturbi i Bàguena, Josep (Alboraia, Horta, 1895 - Hollywood, EUA, 1980) Pianista i director d'orquestra. Estudià amb J. Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913. Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d'aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista. Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l'orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals. Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Iugum Celebanticum (Catalunya) Nom antic d'un accident geogràfic, al nord de la costa catalana, citat al Periple d'Avié (s IV aC), identificat generalment amb el cap de Begur. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Iusuf ibn Abdal·la ibn Abí Zaid (Llíria, Camp de Túria, s XII – 1179) Historiador àrab. 79 PAÍS VALENCIÀ - ART IVAM Sigla de l'Institut Valencià d'Art Modern. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Ivars, estany d' (Urgell) Antic estany arreic del pla d'Urgell (o d'Utxafava), avui dessecat. S'havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d'aiguamoll. En ésser establerts els regatges del canal d'Urgell fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d'un sector del canal, en relació amb la sèquia segona. Així s'enfondí fins a 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 x 1,8 km. Hom emprengué el sanejament d'aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals (clorurs i sulfats). 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - MUNICIPI
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ivars i Cardona, Andreu (Benissa, Marina Alta, 1885 - Gata, Marina Alta, 1936) Escriptor i religiós. Fou cronista de l'orde franciscà i publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930). 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ivarsos, els (la Serra d'En Galceran, Plana Alta) Caseria, situada a l'extrem sud-occidental del terme, al pla dels Ivarsos, a l'esquerra de la rambla Carbonera, poc abans del seu aiguabarreig amb el riu de Montlleó. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ivern i Arans, Joan (el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949) Compositor. Dirigí la coral La Paloma Euterpense de Barcelona i, establert al Vendrell (1914), La Lira Vendrellense i el Teatre Tívoli, on estrenà obres líriques musicades per ell. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ivon l'Escop Pseudònim de l'escriptor Ricard Aragó i Turon. 88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ivons, vall dels (Saünc, Alta Ribagorça) Vall de capçalera de la vall de Grist, a la vall de Benasc. És limitada per la serra de Llardana (2.905 m alt) i els pics de Pocets (3.375 m), Bardamina (3.079 m), Vaticielles (2.848 m) i Escorbets (2.902 m). L'ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l'ivó de Pocets (2.570 m) al llac de les Alforges. Llur emissari, el barranc dels Ivons, forma, al forat de Llardana, en l'aiguabarreig amb 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ivori, Joan d' Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol. 90 CATALUNYA - MUNICIPI
91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ivorres, les (Segarra) Veure> Ivorra. 92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ix (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya) Poble (1.154 m alt) i antic cap del municipi, situat a l'esquerra del Segre, a l'extrem de la segona terrassa fluvial. Esmentat ja al s IX, al s XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l'estiu. Decaigué a partir de la fundació de Puigcerdà per Alfons I (1177). L'església de Sant Martí és un notable exemplar romànic; conté les talles romàniques d'un Crist (s XIII) i d'una Mare de Déu i un retaule gòtic de Sant Martí (s XVI). Al Museu d'Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ixart i Moragas, Josep Veure> Yxart i de Moragas, Josep. 95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ixeia, tuques d' (Alta Ribagorça) Extrem oriental del massís de Pocets, a la vall de Benasc, que forma una cresta entre el portilló de Grist i la vall d'Estós, que separa la vall de Vaticielles, al nord, de la vall de l'Éssera, al sud. Culmina a l'agulla d'Ixeia (2.835 m alt). 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Íxer (País Valencià, s XIII - s XV) Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d'Híxar. Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d'Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors d'Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut. 97 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Íxer de Portugal de Montpalau i Escrivà, Onofre Vicent d' Veure> Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Onofre. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Íxer i de Castro, Gonçal d' (Aragó, s XV) Noble. Fill de Joan Gonçal d'Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l'orde de Sant Joan de l'Espasa (Santiago). Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans Martorell i el comanador a causa de la 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Izquierdo, Ausiàs (València, s XVI - d 1596) Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l'antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves. 101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Izquierdo, Domingo (Castella, s XVIII - s XIX) Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d'abandonar el feb/1795. Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07). 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Izquierdo, Vicent (València, s XVII – 1689) Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana. 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Izquierdo, Vicent (Sogorb, Alt Palància, 1837 - País Valencià, s XIX) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Izquierdo i Aguilar, Enric (Suera, Plana Baixa, 1850 - Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930) Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent. Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat. 109 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA Izquierdo i Alcayde, Joan (País Valencià, 1871 - 1958) Polític. Diputat a corts per Llíria, representà aquest districte a la diputació provincial, de la qual fou president. Va estendre la seva activitat al foment de la indústria nacional i va intervenir en la fundació de la Unión Naval de Levante i de la Compañía Transmediterránea. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Izquierdo i Romeu, Josep Manuel (Catarroja, Horta, 1890 – València, 1951) Músic. Estudià composició amb B. Pérez Casas i amb Salvador Giner. Dirigí l'Orquestra Simfònica de València i escriví música religiosa i les sarsueles S'han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Isabel II d'Espanya
Isona i Conca Dellà
Isòvol
Ivars d'Urgell
Izard i Llorens, Miquel