|
|
|
Anar a: [ Ja ] [ Jafr ] [ Janer i ] [ Jaq ] [ Jaume ] [ Jaume d ] No hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria. (Valeri Màxim) 1 ILLES BALEARS - CULTURA Ja T'ho Dire (Ciutadella, Menorca, 1986 - 27/des/2003) Grup de pop-rock. Format i liderat per Cris Juanico. Fugint de complicacions estilístiques i de contingut, optaren per plantejaments pop i per la frescor dels grups de guitarres, característiques, juntament amb la personalitat del seu cantant, que els diferenciaven de la resta de grups de parla catalana de la seva generació. Entre la seva discografia cal destacar Es blau és fester (1991), Moviments salvatges (1995) i Un ram de locura (1997); en els dos darrers hi col·laborà el guitarrista vigatà Quimi Portet. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jabba, David (Tarragona, s XIV) Relligador de llibres. Pertanyent a la comunitat hebrea de Tarragona. L'excel·lència del seu art fou recompensada, el 1333, concedint-li el monopoli de les carnisseries del barri jueu. La concessió li fou atorgada per l'arquebisbe de Tarragona. 3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jacarilla (Baix Segura) Nom castellà de Xacarella. 5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jacarilleta (Baix Segura) Nom castellà de Xacarelleta. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jacas, Lleonard (Empúries ?, Alt Empordà, s XVI) Metge. Publicà diverses obres de medicina, en llatí, i en traduí d'altres a aquesta llengua. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jacchia, Josep ben (Barcelona, s XIII) Savi hebreu. Succeí al famós Salomó ben Adret a la presidència de l'acadèmia jueva. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jacme, Joan (o Joan Jaume) (Lleida ?, s XIV - Montpeller ?, França, 1384) Metge. Fou mestre a l'escola de medicina de Montpeller, de la qual fou nomenat conceller el 1364. Publicà diverses obres en llatí, com ara Contra epidimiam (1370), De pestilentia (1376), De claculos in vesica (1378), el Secretarius practicus medicinae (1378), i un comentari al llibre quart del Cànon d'Avicenno. Traduí de l'àrab al català el Llibre de la figura de l'ull, tractat d'oftalmologia d'Alcoati (Sulayman ibn Harit al-Kuwati), toledà del s XII. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jacob Manrino (Tortosa, Baix Ebre, 1490 - Roma ?, Itàlia, 1549) Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia. A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat titulat Els principis dels pares. El 1532 es traslladà a Roma, on fou metge del papa Pau 119 CATALUNYA - LITERATURA Jacob Xalabín, Història de (Catalunya, d 1389) Novel·la històrica anònima, de tema oriental. Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l'esment de certs personatges reals. Té com a protagonistes personatges de l'imperi otomà de la darreria del s XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l'estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català. Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d'elements fabulosos precedents de les Mil i una nits. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jacobus (Catalunya, s XIII) Signatura, potser corresponent a l'autor, que apareix al notable frontal de Mosoll (Baixa Cerdenya), conservat avui a Barcelona. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jacomart Veure> Baçó, Jaume (pintor). 12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Jacomí de Senlecques (Senlecques ?, França, s XIV - Saint-Lug, França, s XIV) Joglar de Joan I de Catalunya-Aragó. Se'n conserven quatre balades a tres veus, una balada-caça i un virolai. Les seves composicions pertanyen a l'arx nova tardana. 13 CATALUNYA - CULTURA JAEC Sigla de la Junta Assessora per als Estudis de Català. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jaén i Urban, Gaspar (Elx, Baix Vinalopó, 20/mai/1952 - ) Arquitecte i poeta. Ha publicat assaigs sobre l'arquitectura al País Valencià, sobretot del Baix Vinalopó -Guia d'arquitectura d'Elx (1978), Qüestions territorials del País Valencià (1979), L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx (1980)- i diversos reculls poètics -Cadells cap a la fosca (1976), La festa (1982, premi Ciutat de Palma 1981), Cambra de mapes (1982), Fragments (1991) i Del temps present (1998)-. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jafer, Bonanat (Catalunya, s XIV) Cavaller. Anà a Sicília per servir els reis del casal català contra el perill constant dels angevins establerts a Nàpols. El 1349, envaïda novament l'illa i assetjada Catània, Nicolau de Lloria havia de passar a Catalunya, com havia fet alguna altra vegada, per demanar ajut al rei Pere III. però es posà malalt i el substituí Jafer. Aquest rebé moltes facilitats del rei Pere, que li deixà reclutar soldats per tornar a Sicília amb aquell reforç. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jàfer, Guillem (València ?, s XIV) Jurisconsult. Fill de Guillem Jàfer. Estudià lleis a Bolonya, on es graduà. Fou jurat de València (1330) i membre del consell reial (1342-49). Autor de Notae super Foris Regne Valentiae i de Declaracions dels dubtes sobre los furs nous. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jàfer, Guillem (València ?, 1366 - 1394) Jurista. Fill del jurisconsult Guillem Jàfer. Escriví Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum (1388). 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jafra (Olivella, Garraf) Poble (189 m alt), al centre del massís de Garraf. L'església, que depèn de la d'Olivella, és dedicada a santa Maria. A mitjan s. XIX formava municipi amb Garraf. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jafuda, Abraham ben (Barcelona, s XIII) Escriptor hebreu. És autor d'obres jurídiques i teològiques. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jafudà Alatzar (València, s XIV – 1377) Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jafudà Bonsenyor (Barcelona, v 1250 - v 1330) Metge i traductor jueu. Era nét de Jafuda de Cavallería i fill d'Astruc Bonsenyor, tots dos amb càrrecs a la cort de Jaume I. El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II. El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab. El 1333 traduí de l'àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d'al-Zahräwï, avui perdut. Als vint anys havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs, recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab. Llur agrupació en capítols temàtics molt desiguals (De mort, D'enveja, De fembres, etc) fa pensar que hi elaborà una antologia personal, intercalant-hi dites populars. 25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jafudà Cresques (Palma de Mallorca, v 1350 - Barcelona ?, 1410) Cartògraf jueu. Fill del també cartògraf Cresques Abraham, es cristianitzà amb el nom de Jaume Ribes i treballà a Barcelona amb F. Beccà. Autor de mapes i cartes de navegar, organitzà l'escola de Sagres. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jai, Pep Pseudònim del sindicalista i polític Josep Vidal i Riembau. 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jalance (Vall de Cofrents) Nom castellà del mun. de Xalans. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jalpí i Julià, Josep (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1604 – Barcelona, 1678) Eclesiàstic. Cosí de Joan Gaspar Roig i Jalpí. El 1632 es doctorà a Roma en dret civil i canònic. Obtingué el priorat de Meià (1633); rebé tot seguit l'hàbit benedictí. Fou partidari de Felip IV durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i de la generalitat de Catalunya. El 1652 fou nomenat canceller de Catalunya i president de la Congregació Claustral Tarraconense; el 1652 fou elegit per a l'abadiat de Cuixà, del qual no pogué prendre possessió, a causa del tractat dels Pirineus. Compilà les Constitucions noves de la Congregació, edità les sinodals del priorat de Meià i escriví llibres de devoció, com Romeria del paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya, i les seves memòries. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Jamància, la (Barcelona, 1843) Bullanga que tingué lloc a la ciutat. Alçament dels progressistes radicals i els republicans contra Espartero i el govern de Madrid. El nom de la Jamància deriva de la paraula jamar (menjar en caló). Els revoltats volien un govern democràtic i una societat igualitària i exigiren la formació d'un organisme suprem, o Junta Central, a Madrid, que havia d'ésser constituït per delegació de les Juntes particulars. Les tropes governamentals posaren setge a Barcelona i el 19/nov va retre's aquesta al general Laureano Sanz, després d'ésser bombardejada des de Montjuïc i la Ciutadella. La fi de la lluita representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i a la centralització a ultrança que aquest, en mans dels moderats, emprengué des d'aleshores. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jampy, Martí (Castell de Vernet, Conflent, 1877 - pla Guillem, Vallespir, 1942) Prevere i escriptor. És autor del recull poètic Lliris, roses i violes (1914). 32 ANDORRA - GEOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jané i Riera, Albert (Barcelona, 13/ago/1930 - ) Gramàtic i escriptor. Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua. Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes. Director de la revista "Cavall Fort". El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Janer (Illes Balears, s XVI) Escultor. Treballà generalment a València. S'espcialitzà com a imatger. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer, Gaspar (Ponts, Noguera, 1774 - Roma ?, Itàlia, s XIX) Jesuïta. Visqué a Palma de Mallorca, Còrsega i Roma. És autor d'obres piadoses. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer i Anglarill, Anna Maria (Cervera, Segarra, 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 1885) Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novicies i superiora (1833). Durant la primera guerra carlina s'ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59). El bisbe Caixal d'Urgell li confià la direcció de l'hospital d'Urgell i l'animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l'ensenyament i a beneficència, l'Institut de la Sagrada Família, que s'estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer i Bertran, Fèlix (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1781 – Madrid, 1865) Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805. Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l'Escola de Barcelona i de Madrid. Exercí l'ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles. Fou director i degà de l'Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21). Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer i Gironella, Josep Erasme de (Barcelona, 1833 – 1911) Polític. Fill d'Erasme de Janer i de Gònima. Fou cap del partit carlí al Principat. Patí algunes persecucions i sacrificà la seva fortuna als seus ideals. Foren fills seus Ignasi i Maria dels Àngels de Janer i Milà de la Roca. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer i Graells, Florenci (Barcelona, 1831 - El Escorial, Madrid, 1877) Historiador. Llicenciat en dret, ingressà al cos d'arxivers i bibliotecaris. Membre de la Real Academia de la Historia i de l'Academia de San Fernando. Catedràtic a l'institut de segon ensenyament d'El Escorial. Director de "Seminario Popular" i de la Biblioteca de Autores Españoles. És autor d'Examen de los sucesos... que motivaron el Compromiso de Caspe (1855), Condición social de los moriscos de España (1857), Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat (1859, en vers), Tratados de España... desde 1842 a 1868 (1869) i Colección de noticias históricas para ayudar a escribir la historia militar del Principado de Cataluña durante la guerra de sucesión. 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer i Milà de la Roca, Maria dels Àngels de (Barcelona, 1864 – 1945) Escriptora. Germana d'Ignasi. És autora de la monografia El monasterio de Vallbona de las Monjas (1924) i d'una Crónica de un viaje a Roma, Padua, Asís i Loreto (1925). 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Janer i Mulet, Maria de la Pau (Palma de Mallorca, 13/gen/1966 - ) Escriptora. Filla de Gabriel Janer i Manila. En el camp de la narrativa ha publicat Els ulls d'ahir (1988), L'hora dels eclipsis (1989), Màrmara (1994), Natura d'anguila (1995), Orient, Occident: dues històries d'amor (1998) i Lola (1999, premi Ramon Llull). És autora també de literatura juvenil i de diversos treballs d'investigació relacionats amb la literatura tradicional. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janer i Perarnau, Macià (Barcelona, s XVIII) Escriptor. És autor de la comèdia La política del amor (1732). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janeras i Vilaró, Sebastià (Barcelona, 1931 - ) Orientalista i liturgista. Format a Montserrat, Bèlgica, Roma i Munic, ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janés, Clara (Catalunya, 1940 - ) Poetessa i traductora. En la seva producció poètica, evolucionà des de l'existencialisme de Las estrellas vencidas (1964) o Alienaciones (1980) cap a un creixent esteticisme que, a partir de Vivir (1983) i Kampa (1986), va afirmant-se a Lapidario (1989), Creciente fértil (1989), Emblemas (1992), Ver el fuego (1993) i Rosas de fuego (1996). El 1997 va rebre el premi Nacional de Traducció pel conjunt de les seves traduccions, entre les quals destaquen les de M. Duras, N. Sarraute o M. Rodoreda. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janés i Duran, Mateu (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1896 – 1974) Poeta. Publicà La vida a contrallum (1926), Pels camins del món (1928) i Murmuris de corn marí (1936), lírica treballada i espontània alhora i amb un deix de melangia. Estrenà i publicà l'obra dramàtica La sacra passió del Natzaré (1953). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janés i Olivé, Josep (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1913 - els Monjos, Alt Penedès, 1959) Editor i poeta. Dirigí "El Diari Mercantil" (1932-33) i "Avui-Diari de Catalunya" (1933). Contribuí a crear els "Quaderns Literaris" (1934-38) i "La Rosa dels Vents" (1936). Durant la guerra publicà "Avui", dels Serveis de Cultura al Front. Empresonat el 1939, fou alliberat per la seva actuació durant la guerra envers alguns falangistes condemnats a mort. Fundà l'editorial Josep Janés, editor (1940), després Plaza & Janés. Poesia: Tu (1934), Combat del somni (1937) i Dotze puntes seques (1958). 51 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Janicot, Albert (Perpinyà, 1889 – 1956) Militar i escriptor. Oficial de l'exèrcit francès, fundà "La Renaissance Catalane" i "L'Éveil Catalan". Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Janini i Janini, Rafael (Tarragona, 1866 – València, 1948) Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l'Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l'Estació d'Ampelografia Americana de la ciutat. Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d'agrònoms de l'estat. Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Janini i Valero, Joan (València, 1836 – 1900) Comerciant. Fill d'un comerciant italià establert a València. Fou soci destacat de la Societat Econòmica d'Amics del País i contribuí a la realització de l'Exposició Regional del 1883. Promogué l'establiment de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, a la junta directiva de la qual pertangué permanentment, i en fou vice-president. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Janoé, Bartomeu (Illes Balears, s XIV) Escriptor. Recollí i desenvolupà les idees espiritualistes d'Arnau de Vilanova, i les sotmeté a curioses derivacions. El 1360 féu conèixer la seva obra De adventu Antichristi, on pronosticava l'aparició de l'anticrist per a la pasqua granada d'aquell any, amb efectes tan peregrins com la desaparició de la missa des d'aleshores. Fou considerat herètic pel famós inquisidor Eimeric. Acabà per 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jansana i d'Anzizu, Josep Oriol (Barcelona, 1913 - ) Pintor. Estudià dibuix i pintura a l'Escola de Llotja de Barcelona. dedicat principalment a la pintura de paisatges, el seu impressionisme inicial ha evolucionat vers un llenguatge que denota la influència fauve. Després de la seva primera exposició, a la galeria Syra de Barcelona (1934), ha exposat en aquesta ciutat en nombroses ocasions, algunes amb temàtica marroquina. També ha exposat a diverses ciutats espanyoles i a altres països. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaques, Lleonard (o Jaquí) (Alt Empordà ?, s XVI) Metge. Ensenyà a Pisa i probablement a Florència. Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Mäsawayh i, en general, la medicina aràgiba (Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes, 1533) i un comentari a la part patològica del Kitäb al-mansürï, d'al-Räzï (In nonum librum Rasis ad Almansorem, 1564). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaquetti i Isant, Palmira (Barcelona, 1895 - els Monjos, Alt Penedès, 1963) Poetessa i compositora. És autora del llibre de poemes L'estel dins la llar (1938). Treballà activament en la composició del Cançoner popular i musicà diversos poemes, publicats amb els títols de Cançons d'infants, Trenta cançons nadalenques i Himnes, on deixà constància de la seva gran sensibilitat. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaquotot, Joaquim (Palma de Mallorca, s XVIII – 1813) Metge. És autor d'una obra mèdica en col·laboració. Compongué, d'altra banda, bon nombre de poesies de caràcter popular i festiu. Vidu i sense fills, abraçà l'estat eclesiàstic. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jaraguas (la Venta del Moro, Plana d'Utiel) Poble, al nord de la vila. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jardí, Arnau de (o Desjardí) (Bítem, Baix Ebre, 1233 ? – Tortosa, Baix Ebre, 1306) Bisbe de Tortosa (1272-1306), on aplegà sínodes (1274 i 1278) i, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, recopilà el llibre dels Costums de Tortosa. Prengué part en la reconquesta de Mallorca (1287) i hi féu les funcions de bisbe en nom del seu germà Ponç. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jardí, el (Guixers, Solsonès) Masia i antic centre del municipi, propera a la vila de Sant Llorenç de Morunys, a la dreta del Cardener. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jardí, Jofre (Catalunya, s XV) Cavaller errant. Fou un dels catalans que lluitaren l'any 1434 a l'anomenat "Paso Honroso", establert al pont d'Orbigo, entre Lleó i Astorga. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Jardí d'Euterpe, El (Barcelona, Barcelonès) Jardins d'esbargiment de la ciutat. Inaugurats el 1857, situats al passeig de Gràcia, que féu habilitar Anselm Clavé per a la celebració de balls populars i dels concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe. Hi actuaren fins l'any 1860, en què passaren a fer-ho als Camps Elisis. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jardí i Borràs, Ramon (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1881 – Barcelona, 1972) Físic i matemàtic. Fou professor de l'Escola d'Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51). Col·laborà amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i a la secció sísmica de l'Observatori Fabra. Inventà el pluviòmetre d'intensitats del seu nom, usat arreu del món, i un anemòmetre d'aspiració 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jardí i Casany, Enric (Barcelona, 19/nov/1924 – 20/oct/1998) Assagista i historiador. Es llicencià en dret i fou fundador de la revista "Ariel". Dedicat a l'assaig, sobretot a l'artístic, la seva bibliografia comprèn títols com La responsabilitat civil derivada de l'acte il·lícit (1958), Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch. Els precedents de la Renaixença (1960), Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques (1963), Eugeni d'Ors (1963), El doctor Robert i la seva època (1969), Història d'Els Quatre Gats (1972); les monografies d'art Tres diguem-ne desarrelats (1966), Nonell (1969), Torres García (1973), Joaquim Mir (1975) i Pau Klee (1990). Altres títols de la seva extensa producció són Prat de la Riba, home de govern (1973), en col·laboració amb J.M. Ainaud, Puig i Cadafalch, arquitecte, polític i historiador de l'art (1975), Història del Cercle Artístic de Sant Lluc (1976), Mil famílies catalanes (1977), El Noucentisme (1980), Els moviments d'avantguarda a Barcelona (1983), Nou converses amb Jordi Mercade (1985), tres estudis sobre Macià -Francesc Macià, el camí de la llibertat (1977), Francesc Macià, president de la Generalitat (1980) i Francesc Macià, president de Catalunya (1982)- i dos sobre Companys -Lluís Companys, president de la Generalitat (1991) i Companys i el sis d'octubre (1997). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jardí i Miquel, Enric (Barcelona, 1881 – 1942) Advocat i escriptor. Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a "L'Art Public" sobre el modernisme català (1909). A la "Revista Jurídica de Catalunya" estudià el dret català, especialment el fideïcomís. Intervingué en la fundació del diari "El Matí", pertangué a la Penya de l'Ateneu i, influït per Xènius, publicà Les doctrines de Georges Sorel (1917). 69 CATALUNYA - LITERATURA Jardinet d'Orats (Catalunya, 1486) Cançoner recopilat pel notari Narcís Gual, conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan 70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Jardó, riu de (Alta Cerdanya) Afluent dretà de la Tet, que neix al pla de la Perxa, dins el terme de Sant Pere dels Forcats, i desemboca al seu col·lector entre Fetges i la Cassanya. Amb el nom de coll de Jardó ha estat conegut també el coll de la Perxa. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jarque i Bayo, Francesc (València, 1940 - ) Fotògraf. Fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular de València i l'any 1965 realitzà la seva primera exposició, València, que fou seguida d'una altra sobre l'enteixinat mudèjar de la catedral de Terol (1973), Espanya segle XX (1974) i d'Estampas naci-onales' (1978). Il·lustrà els llibres La arquitectura de la renovación urbana en Valencia, de Trinitat Simó, El País Valencià, de Vicent Ventura, i fou autor, juntament amb Enric A. Llobregat, del monogràfic El Corpus de València. Amb text de M. Àngels Arazzo, publicà Nuestras fiestas (1979) i Las fiestas de Valencia (1980) i La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981). Col·laborà també en la Historia del País Valenciano, en sis volums, de Vicent Boix. El 1981 realitzà una exposició sobre la taronja juntament amb Josep Vicent Rodríguez i el 1982 una sobre la Vida i obra de Sanchis Guarner. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jassans Pseudònim de l'escultor Josep Salvadó i Jassans. 73 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Jau, coll de (Conflent) Depressió (1.513 m alt), separa el Conflent de la comarca occitana del País de Salt, i forma la partió d'aigües de la Tet i de l'Aude, entre el tuc Dormidor (1.845 m) i la serra de Madres (pic de la Gleva, 2.024 m). Al vessant conflentà hi ha les restes dels antics monistirs de Clariana (o monestir de Jau) i de Corbiac i de la torre Mascarda. 74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jaubert de Paçà, Francesc Jaume (Paçà, Rosselló, 1785 – Perpinyà, 1856) Agrònom. Després de servir com a oficial de dragons, exercí els càrrecs d'auditor del consell d'estat (1806), i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Estudià diversos sistemes d'irrigació per a la Société Royale d'Agriculture. Publicà Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819 ou recherches sur les arrosages (1823), on descriu els mètodes d'irrigació a Catalunya i al País Valencià. També va escriure Notice historique sur le ville et la comté d'Empurias (1822), Recherches historiques sur la langue catalane (1824) i Recherches sur Roses et le cap de Creus (1833). 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jaudenes i Nebot, Josep (València, s XVIII – Madrid, v 1813) Il·lustrat. Intendent de l'exèrcit al regne de Mallorca. Membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca. Autor de diverses memòries sobre l'agricultura (1797) i la ramaderia a Mallorca (1798) i els avantatges d'establir a l'illa una companyia de comerç (1798 i 1802). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaumandreu, Joan (Catalunya, s XIX) Economista. Era fundador de l'Institut Industria i membre destacat de la Junta de Fàbriques. Fou un dels impulsors de l'Exposició de Barcelona de 1850 i de l'Exposició General Catalana de 1871. Destacà com un dels homes més actius de les tendències proteccionistes. 78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Jaume (Sicília, Itàlia, s XIV - Sardenya, Itàlia, 1358) Fill natural de Jaume II; hagut per aquest durant la seva jovenesa, quan governava a Sicília, d'una unió ocasional amb Lucrècia, dona de la vila de Mazzara. Degué viure a Sicília fins al 1323 o 1324, després passà a Sardenya i féu armes contra els pisans, incorporat 79 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Jaume Veure> Prades i de Foix, Jaume de (fill de l'infant Pere, comte de Prades, i de Joana de Foix). 80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Jaume (Catalunya, 23/jun/1374 - 22/ago/1374) Fill primogènit de Joan I i de la seva primera muller, Mata d'Armanyac. 81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Jaume (Lleida, mar/1384 - Saragossa, set/1388) Fill de Joan I i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el segon infant de la parella. La seva padrina fou la reina Sibil·la de Fortià, muller de Pere III el Cerimoniós, encara regnant. El seu caràcter malaltís causa gran alarma a la cort, ja que era l'únic fill mascle vivent de l'infant Joan. A la seva mort es replantejà el problema de la successió. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume (Catalunya, s XIV) Fill de l'infant Martí, el futur rei Martí l'Humà, i de Maria de Luna. Morí de poca edat. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume, Domènec (Catalunya, s XIV - Cotlliure, Rosselló, s XIV) Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l'orde i inquisidor de Mallorca. És autor d'obres religioses i d'una història de l'orde de Predicadors. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jaume, Josep (Rosselló, 1731 – 1809) Escriptor i jurista. Fou advocat del Consell Sobirà del Rosselló i professor de dret a la Universitat de Perpinyà. És autor de diverses obres de caràcter jurídic, la majoria inèdites. També deixà manuscrites antologies de poesies populars religioses, especialment nadales, molt interessants del punt de vista folklòric, amb diverses composicions originals. Una part d'aquests valuosos treballs ha estat impressa modernament, encara que de forma esparsa. Escriví en francès unes memòries notables, que foren publicades el 1894. 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume, Lluís (Illes Balears, s XVIII - Califòrnia, EUA, 1775) Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis. 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume, Onofre (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1815) Botànic. Era farmacèutic. És autor d'un diccionari de les espècies botàniques de l'illa de Mallorca. 88 CATALUNYA - LITERATURA Jaume I, Crònica de (o Llibre dels feyts) (Catalunya, s XIII) Obra inspirada directament per Jaume I de Catalunya-Aragó, on es narren en primera persona els fets més rellevants de la seva vida, des del naixement fins a la mort. A més d'una indubtable importància historiogràfica, presenta un gran interès literari, per la 89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Jaume I de Sicília Veure> Jaume II de Catalunya-Aragó. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume I d'Urgell (Catalunya, 1320 – Barcelona, 1347) Comte d'Urgell (1328-47), vescomte d'Àger i baró d'Alcolea del Cinca, Enteça i Antillón (1328-47). Tercer fill d'Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell. Quan el seu pare cenyí la corona reial, li cedí el comtat d'Urgell i el vescomtat d'Àger (1328); en prengué possessió l'any 1334. Va casar-se amb Cecília de Comenge (1335), filla del comte Bernat VIII, a la mort del qual (1336), reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller al comtat; foren pares de Pere II d'Urgell i d'Elisabet d'Aragó. Quan el seu germà Pere III va heretar la corona, fou nomenat procurador general dels regnes (1336-45), càrrec que li fou retirat quan s'enemistà amb Pere a causa d'haver nomenat hereva la seva filla Constança (1347) en lloc d'ell. Va anar a Saragossa i ressuscità la Unió aragonesa, que defensava els furs i privilegis d'Aragó, i després, també, la de València. En aquestes lluites l'ajudaren els seus germanastres Ferran i Joan. A despit d'això, acudí a Barcelona a les festes del segon 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume d'Aragó (Catalunya, v 1296 – Tarragona, 1334) Infant de Catalunya-Aragó. Fill primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca d'Anjou. Fou nomenat procurador general del reialme. Personatge anormal i amb trastorns psíquics que el conduïren a la renúncia dels drets a la primogenitura i a la corona (1319). Concertat el seu matrimoni amb Elionor de Castella, abandonà la muller un cop finida la cerimònia nupcial a Gandesa (1319), i entrà al convent de predicadors de Tarragona. L'any següent ingressà a l'orde de Montesa. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume d'Aragó Veure> Prades i de Foix, Jaume de (altre nom amb què és conegut el cardenal). 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume de Mallorca (Illes Balears, 1278 ? - Perpinyà ?, v 1330) Primer fill mascle de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. Des del 1285, després d'haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí. La 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume de Prades Veure> Prades i d'Arenós, Jaume de. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Jaume el Barbut (Jaume Alfonso i Joan) (Crevillent, Baix Vinalopó, 1783 – Múrcia, 1824) Bandoler. El 1806 ingressà a la partida dels germans Mojica. Morts aquests, la comandà fins al 1808. Lluità contra els francesos i es convertí en el prototipus de guerriller bandoler. La seva àrea fou València, la Manxa i Sierra Morena. Entre el 1820 i el 1823 lluità a favor dels reialistes i, després, dels apostòlics. Morí executat. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume i Andreu, Felip (Granollers, Vallès Oriental, 1727 – Montserrat, Bages, 1770) Músic. Deixeble de Benet Esteve a l'escolania de Montserrat. Ingressà al monestir el 1743. Compongué obres notables, de les quals destaca la Tèrcia, a sis veus amb acompanyament instrumental. Sembla que fou professor d'Antoni Soler. 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Jaume i Boixader, Miquel Joan Josep (Perpinyà, 1731 – 1809) Advocat i escriptor. Professor (1756-91) i rector (1770) a la Universitat de Perpinyà. Advocat del bisbat d'Elna i del Consell Sobirà del Rosselló i corresponsal del governador del Rosselló, la Revolució francesa estroncà la seva carrera. A partir d'aquell moment va dedicar-se a l'estudi. Obres seves són: Recueil d'arrêts du Conseil Souverain (15 volums manuscrits), Mémoires (1894), i el manuscrit Recueil de Noëls, hymnes, proses et goigs ou éloges, en français, en catalan et en patois, on, a més de les peces tradicionals recollides o traduïdes, incorporà 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume i Canyelles, Bartomeu (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1764 - Palma de Mallorca, 1844) Eclesiàstic, doctor en teologia. Transcriví nombrosos documents procedents de l'arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors. És autor d'un memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume i Garau, Antoni (Llucmajor, Mallorca, v 1820 - Palma de Mallorca, 1885) Metge. Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l'hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l'ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d'Hermite. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume i Garau, Mateu (Llucmajor, Mallorca, s XIX - Menorca, s XIX) Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, el 1858, bisbe de Menorca. Les seves pastorals foren remarcables. 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume i Guardiola, Damià (Palma de Mallorca, 1948 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona. La seva obra s'adscriu al realisme poètic. Ha exposat en diversos indrets de Mallorca, Madrid, Eivissa, Brussel·les, en diverses ciutats alemanyes i a Milà. Ha participat en fires internacionals, tant d'Amèrica com d'Europa. 108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume i Rosselló, Alexandre (Montevideo, Uruguai, 1881 - Palma de Mallorca, 24/feb/1937) Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l'havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s'apropà als socialistes, en especial a 109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Jaume i Sanxo, Jaume (Palma de Mallorca, 1795 - Santa Maria del Camí, Mallorca, 1858) Metge. Es doctorà en medicina en 1816. Es llicencià en cirurgia en 1832. És autor de cinc llibres mèdics. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaume Pere Veure> Pere, Jaume (fill de Pere II el Gran). 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaumeandreu i Mauri, Joan (Manresa, Bages, 1886 – Barcelona, 1948) Autor teatral i publicista. Escriví sovint amb el pseudònim d'Andreu Maurí. Col·laborà a "La Tralla" i a "Lluita". Autor d'Alegria i companyia (1910) i de diverses traduccions. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaumeandreu i Obradors, Ferran (Barcelona, 1896 – 1945) Músic. Fill de la pianista Júlia Obradors. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Dirigí l'Orquestra del Liceu, l'Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i, més tard, la Filharmònica de Gran Canària. Autor de sarsueles, com Angelus (amb text d'Emili Vendrell), La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano. Fou conegut també com a Ferran J. Obradors. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jaumeandreu i Triter, Eudald (Barcelona, 1774 – 1840) Economista i religiós agustí. Fou liberal en política i economia, però no en afers de comerç exterior. L'any 1814 li fou encarregada la càtedra d'economia política creada per la Junta de Comerç, i la regentà quan fou agregada a la Universitat de Barcelona, un cop restaurada (1822), fins al 1823, privat de continuar per les seves idees liberals. L'any 1820 s'havia fet càrrec de la càtedra de dret constitucional, i el 1833 de la d'economia aplicada als obrers industrials, fundada per l'Acadèmia de Ciències i Arts. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i assessor del grup de pressió patronal Junta de Fàbriques. Assentà els principis teòrics del proteccionisme català a Rudimentos de economía política (1836), on polemitzava amb el gran lliurecanvista asturià Flores Estrada. La seva principal obra política, Curso elemental de Derecho Público (1836), és radicalment constitucional. 115 CATALUNYA - POLÍTICA Jaussely, pla (Barcelona, 1903) Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l'arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 - Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d'enllaç de la zona d'eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l'ajuntament. El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch. En aquest pla s'estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones ajardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d'esbargiment, de barris obrers, etc. No ha estat aplicat d'una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jayla, Baudili (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. És autor de l'obra piadosa Instrucció del camí de la salut. 118 CATALUNYA - CULTURA Jazz Cava (Terrassa, Vallès Occidental, 1971 - ) Local destinat a l'audició de música de jazz. Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l'any 1959 com una secció autònoma dins l'associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals. Al llarg de la seva existència ha desplegat una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz (concerts, audició de discs, conferències, pel·lícules, etc) com en la promoció de músics i grups autòctons. A més de la incondicional col·laboració de músics del país, han actuat destacats jazzmen internacionals. A partir dels anys 1980 promogué i coordinà les activitats d'una trentena de professionals agrupats en el Col·lectiu de Músics de la Jazz Cava (organització de festivals i concerts arreu de Catalunya, producció de discs, etc).
Anar a: [ Ja ] [ Jafr ] [ Janer i ] [ Jaq ] [ Jaume ] [ Jaume d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Jana, la
Janer i Manila, Gabriel
Jaume I de Catalunya-Aragó "el Conqueridor"
Jaume II de Catalunya-Aragó "el Just"
Jaume II de Mallorca
Jaume III de Mallorca
Jaume II d'Urgell "el Dissortat"