A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Joc ]    [ Jofre, J ]    [ Jol ]    [ Jonq ]    [ Jorba i ]    [ Jorda i L ]

Pensar és una facultat desolada o desoladora que la persona procura reprimir de seguida... (Manuel de Pedrolo i Molina)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentJóc  (Conflent Municipi: 3,37 km2, 390 m alt, 246 hab (2012), (fr: Joch). Situat entre les valls de Glorianes i de Vallestàvia, comprén una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del massís del Canigó, al sud de Vinçà. Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d'en Molins i d'en Pere Ferrer. L'economia és bàsicament agrícola amb conreus a la vall del riu Tet de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), vinya i hortalisses, principalment. El cens ramader és gairebé nul. Al poble s'hi conserven restes de les muralles (construïdes al s XVI) i del castell de Jóc (s XII), aturonat, que fou el centre de la baronia de Jóc; l'església actual, de Sant Martí (s XVIII), conserva el retaule de l'altar major atribuït a Josep Sunyer, i el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d'Honorat Rigau Major. Informació (en francès) - Turisme (castellà) - Història (francès)

109 EUROPA - CULTURA

Inici páginaJOC (Joventut Obrera Cristiana)  (Brussel·les, Bèlgica, 1925 - )  Associació religiosa. El 1997 es commemorà a Barcelona el 65è aniversari de la JOC de Catalunya i les Illes.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Jóc, baronia de  (Catalunya Nord, meitat s XIV - 1599)  Nom que prengué la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorla. El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes. Però l'apel·lació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps en que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbó, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d'Urgell. Cap al 1134 la senyoria de Jóu fou partida entre els comtes de Barcelona (titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya), els vescomtes de Castellbó (hereus dels vescomtes de Cerdanya) i Conflent, i els Urtx (potser emparentats amb els vescomtes de Cerdanya i titulars...  Segueix... 

3 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Jóc, vescomtat de  (Conflent Títol, concedit el 1599 a Pere de Perapertusa i d'Erill, baró de Jóc. Comprenia les localitats de Jóc, Finestret, Rigardà, Rodés, Saorla, Glorianes i Rupidera. Passà el 1660 als Bournonville, marquesos de Risburg, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilamart, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.

4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jocarell, Josep  (Vinçà, Conflent, s XVII - Perpinyà ?, s XVII)  Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l'obra Regles i documents particulars per la vida eremítica.

5 CATALUNYA - LITERATURA

jocs florals  (Barcelona, 20/feb/1393 - )  Concurs literari instaurat per Joan I, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d'Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat. Martí I la reinstaurà (1/mai/1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors. Són poques, i sovint dubtoses, lesInici página poesies conservades. Interromputs aquests certàmens al s XV i substituïts per d'altres d'eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d'Or).

6 CATALUNYA - LITERATURA

Jocs Florals de Barcelona  (Barcelona, mar/1859-1936 - 1978- )  Certàmens poètics anuals. Diversos escriptors sol·licitaren a l'ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393. Aprovada la petició per l'ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als tres premis ordinaris, i posà la festa sota la seva protecció. Constituït així el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, segons els Estatuts per al bon règim... la seva finalitat era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics reis de Catalunya-Aragó i de moure la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalans. Abans hom havia intentat de ressuscitar la festa amb els mites inherents del trobador i de la llengua llemosina. Pel que fa a les...  Segueix... 

7 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Jocs Florals de lo Rat Penat  (València, 1879 - )  Certàmens poètics anuals. Creats per l'entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe. N'han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39). A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat. Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüísticInici página català.

8 CATALUNYA - ESPORT

Logo dels Jocs Olímpics de BarcelonaJocs Olímpics de Barcelona  (Barcelona, 25/jul/1992 - 9/ago/1992)  XXV Jocs olímpics d'estiu. Escollida com a seu olímpica el 1986 a Lausana, enfront de les candidatures d'Amsterdam, Belgrad, Birmungham, Brisbane i París, Barcelona projectà la seva candidatura a principi dels anys 1980 com a proposta de Narcís Serra, en aquell temps batlle de la ciutat. Era el cinquè intent de fer Barcelona seu olímpica, després dels de 1924, 1936, 1940 i 1972. El suport de les institucions, la gran quantitat de voluntaris olímpics previstos i les infraestructures projectades, que ajudarien a modernitzar Barcelona, va propiciar-ne l'elecció. El 1987 es constituí el Comitè Organitzador Olímpic Barcelona'92 (COOB'92), que, a part de gestionar els 170.000 milions de ptes de pressupost, escollí

9 CATALUNYA - ESPORT

Logo dels Jocs Paralímpics de BarcelonaJocs Paralímpics de Barcelona  (Barcelona, 3/set/1992 - 14/set/1992)  IX Jocs paralímpics. Hi participaren 4.000 esportistes d'alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, en representació de 82 països. Foren organitzats pel Comitè Organitzador Olímpic Barcelona '92 i tingueren un pressupost de 9.000 milions de ptes, amb una gran col·laboració per part de l'ONCE, que hi aportà 4.000 milions. La seva mascota, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias. La Vila Olímpica s'adaptà per als discapacitats, eliminant-ne les possible barreres arquitectòniques. Tingueren una gran acceptació popular, hi col·laboraren 7.000 voluntaris i hi foren acreditats 900 periodistes i 29 cadenes de televisió. Els quinze esports oficials foren: atletisme, basquetbol, boxa, esgrima, ciclisme, futbol-7, golbol, halterofília, judo, natació, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic i voleibol. Les categories dels participants eren establertes per...  Segueix... 

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoel Falaquera, Natan ben (Catalunya, s XII)  Metge hebreu. És autor de l'obra filosòfico-mèdica Tsuri ha-Guf.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joet, coll de  (Capolat, Berguedà)  Pas (1.345 m alt) entre les serres dels Lladres i dels Tossals, a la divisòria d'aigües del Llobregat i de l'aigua d'Ora, on passava l'antic camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joeu, riu d'Et  (Vall d'Aran Afluent esquerrà de la Garona. Format per la confluència del barranc del Puis i del Pomèro, que neixen al vessant septentrional de l'Aneto; rep les aigües de 7 estanys. Recorre l'ampla vall de l'Artiga de Lin, despoblada i coberta de boscs, vall d'afaiçonament glacial. Prop de l'aiguabarreig inicial hi ha els güells d'Et Joèu, on brolla amb un cabal considerable d'aigua, procedent de l'alt Éssera, que, després de travessar subterràniament la divisòria entre la conca mediterrània i l'atlàntica a causa d'un fenomen de circulació càrstica, es converteix en la deu principal de la Garona. Central hidroelèctrica de Benòs.

13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Josep JoffreJoffre, Josep  (Ribesaltes, Rosselló, 12/gen/1852 – París, França, 3/gen/1931)  Militar. Fill de pagesos, estudià al col·legi de Perpinyà. Participà en la defensa de París el 1870, i el 1885 anà a les colònies. Després d'una brillant carrera militar, amb missions exitoses a Tonquín i a l'Àfrica Equatorial Francesa, fou cap de l'Estat Major General (1911). Durant la I Guerra Mundial dirigí els exèrcits del nord i nord-est. Per fer cara a l'ofensiva alemanya ordenà una retirada estratègica. Aquesta maniobra li permeté de contraatacar victoriosament al Marne (6-13/set/1914) i salvà la capital. Nomenat comandant en cap de tots els exèrcits francesos el 2/des/1915. El des/1916 fou reemplaçat pel general Nivelle. Fet mariscal de França i enviat (1917) als EUA per preparar la incorporació de les forces nord-americanes. Al Rosselló els intel·lectuals i poetes han celebrat repetidament el nostre Joffre. El seu retorn a Perpinyà el 1919 fou saludat per una delegació en la qual hi havia À. Guimerà...  Segueix... 

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJofre  (Provença ?, França, s XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d'Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jofre, Antoni  (Arles, Vallespir, 1801 – 1864)  Prevere i poeta. Fou rector de Montalbà i un dels precedents de la Renaixença de la Catalunya Nord. Com a eclesiàstic fou professor de teologia i d'escriptura fora de la terra nadiua. Fins al 1882 no foren publicades un recull de les seves poesies per Josep Bonafont (Arles, vila fortunada, La dona forta, etc).

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jofre, Arnau  (Perpinyà, s XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jofre, Gaspar  (Catalunya, s XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jofre, Gaspar  (Igualada, Anoia, s XVI – s XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l'època.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jofré, Joan  (Briançon, França, s XV – València, d 1530)  Impressor. Actiu a València del 1502 al 1530. Prop de la meitat de la seva producció fou de caràcter religiós i d'autors locals: excel·leixen La vida de Santa Magdalena en cobles (1505), de Jaume Gassull, la primera edició del Blanquerna (1521), de Ramon Llull, i la Vida de Santa Caterina de Sena (1517). Edità els Furs de Montsó del 1501 per a la generalitat de València i la gramàtica de Nebrija (1518) per a la universitat. L'any 1531 el seu material i el seu anagrama foren jaInici página utilitzats per l'impressor Francisco Díaz Romano.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jofré, Joan Gilabert  (València, 1363 - el Puig, Horta, 1417)  Religiós. Batxiller en cànons per Lleida, entrà als mercedaris (1397) i ocupà diversos càrrecs dins l'orde. Promogué l'Hospital dels Folls de València i la devoció a la Verge dels Desemparats. Figurà entre els acompanyants de Vicent Ferrer en les seves predicacions itinerants.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jofre, Josep de Maria Santíssima  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jofre, Nicolau  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jofre, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1870 - Mataró, Maresme, 1925)  Violinista. Fou primer violí de l'orquestra del Liceu. Obtingué bons èxits com a solista. El 1906 fundà a Barcelona l'acadèmia del seu nom, dedicada als estudis musicals.

108 PAÍS VALENCIÀ - VARIS

Jofré, Sanatori del Pare  Veure> Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jofré, turó de  (Tordera, Maresme Contrafort (335 m alt) oriental de la serra de Montmagre. Separa les valls de Vallmanya, Palafolls i Sant Pere de Riu.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJofre I  Veure> Gausfred I d'Empúries-Rosselló.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jofre II de Rosselló (o Gausfred II)  (Rosselló, s XI - 1074)  Comte de Rosselló. Fill de Guislabert I, a la mort del qual (v 1014) sofrí la invasió del seu oncle Hug I d'Empúries, que pretenia unir com en temps passat els dos comtats. Bernat Tallaferro de Besalú l'ajudà a defensar-se'n. El germà de Tallaferro, el famós bisbe Oliba, aconseguí de posar pau (1020). Aquesta pau anà acompanyada per una gran prosperitat i un notable creixement demogràfic. El seu govern fou molt llarg. Fou succeït pel seu fill Guislabert II.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jofre III de Rosselló  (Rosselló, s XII - 1164)  Comte de Rosselló. Fill de Girard I i d'Agnès. A la mort del seu pare (1113 o 1115), l'heretà essent encara menor. Durant la seva minoritat regentà el comtat Arnau Jofre, oncle del seu pare, que ja havia estat regent durant la segona anada de Girard I a la croada. Tingué topades amb el bel·licós Ponç Hug II d'Empúries. Les costes rosselloneses foren durament castigades pels pirates sarraïns. Es casá amb Ermengarda de Besiers i la repudià després per tornar-se a casar. Aixó li valgué l'excomunió. El seu cunyat Ramon Trencavel de Besiers l'envaí a sang i foc. El seu fill Girard, que ja actuava com a vescomte, s'alçà també en rebel·lió. Tot el Rosselló fou devastat per la guerra. Jofre III arribà a dominar la situació gràcies a l'ajut d'Hug III d'Empúries. Devers el 1161 s'establí la pau. Jofre III i el seu fill Girard es reconciliaren. A la seva mort deixà hereu Girard, que seria el segon d'aquest nom al casal rossellonès.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Jofre i Roca, Bernat  (Andratx, Mallorca, 1902 – Vaud, Suïssa, 1969)  Dirigent republicà. Regidor electe de Palma de Mallorca el 1931, l'any següent ingressà a Acció Republicana, i l'abr/1934 fou un dels organitzadors de l'Esquerra Republicana Balear, de la qual fou també secretari polític. L'inici de la guerra civil el sorprengué a Madrid, es traslladà a Barcelona; participà en l'organització de l'expedició del capità Bayo a les Illes. Fou agregat al consolat de Niça (França), des del set/1936. Acabada la guerra, residí a Veneçuela fins al 1964, onInici página presidí el Centre Català (1957).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jofreu, Pere Antoni  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. És autor d'un Discurso en favor de la muy insigne ciudad de Barcelona (1634).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joglar, Jeroni (o Jutglar)  (Solsona, Solsonès, s XVI)  Teòleg. Rector de Santpedor i visitador general del bisbat de Vic. Revisà, per encàrrec del bisbe Benet de Tocco, el ritual de la diòcesi, Ordinari per als curats, publicat el 1568, seguit d'un Catecisme de la doctrina cristiana, i d'una Breu instrucció per als rectors o curats qui han d'exercir l'art de notaria en ses parròquies (1568). L'obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel Concili de Trento.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joglar i Font, Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Escriptor i científic. Doctor en dret, el 1776 ingressà en la conferència Fisicomatemàtica, on llegí nombrosos treballs sobre l'electricitat i el parallamps, alhora que registrava la documentació de la Llotja de Barcelona, per fer una relació de l'actuació del Tribunal de Mar. Juntament amb Josep Bellvitges i Joaquim Esteve, publicà, a partir dels materials recollits per Fèlix Amat, el Diccionario catalán-castellano-latino (1803-05). Col·laborà, anònimament o amb pseudònim, al "Diario de Barcelona" glosant antics fets d'armes catalans.

32 CATALUNYA - VARIS

Joglars, Els  (Barcelona, 1963 - )  Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, A. Boadella i C. Soldevila. Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969). Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d'Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originarInici página un procés militar contra els membres del grup i el seu empresonament o exili), M-7 Catalònia (1978), L'Odissea (1979), Laetius (1980), Olympic Man Movement (1981), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Columbi lapsus (1989), El Nacional (1993), Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997), Daaalí (1999). També han actuat a la televisió. El 1994 els va ser concedit el premi Nacional de Teatre, però el van refusar.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joglars, Santa Creu de  (Olost, Osona Veure> Santa Creu de Joglars.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Johann, Franz  (Graz, Àustria, 1907 – Barcelona, 1991)  Artista de varietats. Arribat a Catalunya (1942) amb la companyia dels Vienesos, triomfà al Paral·lel barceloní i s'hi establí arran de la Segona Guerra Mundial, on muntà diversos espectacles al Teatre Còmic, com és ara Todo por el corazón (1942), Luces de Viena. Nacionalitzat espanyol el 1949, s'introduí a la televisió, i hi realitzà diversos programes. Posteriorment, des de la mort d'Arthur Kaps (1974), va dirigir el restaurant i la sala d'espectacles de l'Scala, de Barcelona.

35 EUROPA - BIOGRAFIA

Joinville, Nicolas de  (Xampanya, França, s XIV - regne de Nàpols, Itàlia, v 1354)  Comte de Terranova i Sant'Angelo. Passà a Catalunya en temps d'Alfons II i es casà amb Margarida, filla petita de Roger de Lloria. Ja ancià, Pere III el nomenà (1340) primer conseller. El 1345 anà d'ambaixador a Avinyó per defensar el dret del rei sobre el regne de Mallorca. El 1347 jurà la infanta Constança com a primogènita i li féu costat en contra dels unionistes. Després del 1351 passà a Itàlia.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Joiosa Guarda, baronia de la  (Sardenya, Itàlia)  Títol senyorial concedit el 1484 a Jaume d'Aragall, vicari de Sardenya (1477). Passà als Bellit, als Gualbes (que passaren a cognominar-se Aragall), als Brando i als Crespí de Valldaura.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJolís, Antoni  (Torelló, Osona, s XVI)  Gramàtic. Estudià a Barcelona, sota el mestratge de Pere Joan Nunyes. Hi ensenyà gramàtica. Publicà algunes obres en llatí, com la titulada Adjunta Ciceronis (Barcelona, 1579).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jolís, Josep  (Catalunya, 1728 - Faenza ?, Itàlia, 1790)  Escriptor jesuïta. Destinat a l'Argentina, residí al Gran Chaco fins a l'expulsió dels jesuïtes (1767). Anà a Itàlia, on publicà el primer volum de Saggio sulla storia naturale della provincia de Gran Chaco (Faenza, 1789) i deixà preparats els materials per a tres volums més. Hervas i Panduro, del qual fou col·laborador per a la llengua lule, juntament amb Diego González, aprofità els seus treballs.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jolís i Felisart, Agustí  (Barcelona, 1914 - 2003)  Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al CEC el 1940. Del 1948 al 1962 dirigí "Montaña", l'òrgan del CEC. Col·laborador de "La Vanguardia", d'"El Mundo Deportivo" i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña. Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets-Maladeta (1957), Pallars-Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l'assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jolis i Santjoan, Joan  (Torelló, Osona, s XVII – Barcelona, s XVIII)  Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners. Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l'empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla. Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d'aleshores, els "Hereus de la Vda. Pla" han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria. És segurament l'únic del país que té més de tres segles.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoma  Pseudònim del dibuixant Josep Maria Rius i Ortigosa.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonama i Bellsolà, Jaume  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVIII – s XIX)  Lingüista. És autor del llibre Sinónimos en lengua castellana, reeditat diverses vegades, i d'altres escrits.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonama i Bellsolà, Llúcia  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1785 – Girona, 1858)  Heroïna de la guerra del Francès. Casada amb l'irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808, es distingí en la defensa d'aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l'esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonama i Bellsolà, Manuel  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVIII - Guatemala ?, s XIX)  Polític guatemaltenc. Germà de Jaume i de Llúcia. Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Jonc, punta des  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa Cap de la costa de Sant Vicent, que abriga la cala des Jonc.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joncadella  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Santuari (Santa Maria de Joncadella). Figura des del s XIII com a filial de la canònica de Manresa. A partir del s XV es convertí en santuari marià: la Mare de Déu de Joncadella és la patrona del Bages. L'actual temple és del s XVIII, i el retaule del començament del s XIX.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJoncar, Benet  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1821)  Compositor. A partir del 1796 fou organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Compongué nombroses misses, però se'n conserva només el salm Verba mea, a vuit veus.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Joncar, el  (Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès Antic nom del Camp de la Bota.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joncar, Melcior  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Compositor. El 1703 era mestre de capella de la catedral de Tarragona. De les seves obres es conserven Lamentación segunda, per a dues veus, violins i oboès, i l'himne Pastorem canimus, a quatre veus.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joncar i Querol, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1742 – Girona, 1833)  Músic. Deixeble de l'escolania de Montserrat. Fou segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, mestre de la catedral de Girona, de la de Toledo el 1780 i canonge de la catedral de Girona el 1792. A Toledo es conserven algunes de les seves obres religioses, d'escriptura perfecta i estil clàssic.

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Joncet  (Serdinyà, Conflent Llogaret (642 m alt), situat a l'esquerra de la Tet, entre la Bastida d'Oleta i el cap del municipi. A la seva església hi ha una interessant pica d'aigua beneita.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonch i Cuspinera, Antoni  (Granollers, Vallès Oriental, 1916 – 1992)  Zoòleg i farmacèutic. Director del parc Zoològic de Barcelona (1955-85), i fundador del Centre de Biologia Animal Aplicada i Primatologia. Publicà un bon nombre d'opuscles i articles de divulgació, i els llibres La vida maravillosa de los animales (1961), El mundo viviente (1967), El Montseny i les seves quatre estacions (1979) i El zoo de Barcelona. Educació i esplai (1982).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaJóncols, cala  (Cadaqués / Roses, Alt Empordà Cala de la península del cap de Creus, al límit dels dos termes, entre el cap Norfeu i la punta de la Figuera. Hi desemboca la riera de Jóncols.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Joncosa, riera de la  (Anoia / Segarra)  Veure> Santa Maria, torrent de.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Jondal, cala des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala de la costa meridional (vénda des Jondal), tancada per l'est per la punta des Jondal.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonquer, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Secretari del rei Joan I. La seva activitats fou molt intensa, prop del monarca, durant tot el regnat d'aquest (1387-96).

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàJonquera, la  (Alt Empordà Municipi: 56,90 km2, 110 m alt, 3.115 hab (2014). Al límit amb el Vallespir, a la frontera franco-espanyola, accidentat al nord per la serra de l'Albera, a l'esquerra del Llobregat d'Empordà, entre el coll de Portell, a l'oest, i el ras de la Manta, a l'est, al nord de Figueres. Una bona part del terme és ocupat per bosc (alzines). L'agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de J. L. Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. La vila és situada al peu del massís de l'Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d'origen gòtic, i Ca n'Armet, d'interès arquitectònic. Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l'antic castell de Rocabertí i els antics termes de Canadal, els Torts, Panissars, Sant Miquel de Solans, Requesens i Mirapols i el barri dels Límits. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Unió Esportiva - Museu de l'Exili - Institut

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaJonquera, la  (Amer, Selva Veïnat, situat a l'esquerra del riu Brugent, aigua amunt de la vila.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jonqueres  (Sabadell, Vallès Occidental Monestir femeni de benedictines. Fundat el 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres. Després d'haver estat vint anys a Sabadell, la comunitat es traslladà a Barcelona, on sembla que adoptà la regla d'un orde militar. Així, anà perdent el caire d'espiritualitat, fins que s'estingí, el 1810. L'església del monestir, dedicada des del 1867 a la Concepció, i el claustre foren salvats de la demolició, traslladats i reconstruïts (1869-71) al carrer d'Aragó, de Barcelona mateix.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Jonqueres  (Maià de Montcal, Garrotxa Antiga església prioral (Santa Maria), actualment de Santa Magdalena. Existia ja el 978. El 1245 era església prioral discutida entre la mitra de Girona i el monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (Rosselló). El 1691 és mencionada com a priorat secular.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonqueres, Tomàs de  (Catalunya, s XIII)  Frare i jurisconsult. El 1273 representà l'infant Pere, futur Pere II, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Jonqueres d'Oriola, Pere  (Cornellà del Bèrcol, Rosselló, 1920 - )  Genet. Fou campió olímpic a Hèlsinki (1952) i a Tòquio (1964), de França (1954, 1956, 1958, 1959), d'Amèrica del Sud (1959), del món (1966), de la República Federal d'Alemanya (1967), medalla d'or al torneig preolímpic de Mèxic (1967), etc. Va escriure À cheval sur cinq olympiades (1968).

63 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Jonqueroles  (Bellestar de la Frontera, Fenolleda Despoblat, enlairat a l'est del poble, que era centrat per l'antiga església parroquial de Sant Bartomeu, edifici en part pre-romànic fa temps arruïnat. Donà nom fins alInici página s XIV al terme de Bellestar, antic castell de la seva jurisdicció parroquial.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jonquers, Maria de  (Olot, Garrotxa, s XV - Benavarri, Ribagorça, 1506)  Amistançada d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça. Filla de Gregori de Jonquers, castellà de Roses. Residí a Benavarri i arribà a ésser governadora del comtat de Ribagorça, que defensà contra els francesos i el comte de Pallars. Enterrada al monestir dominicà de Llinars, del qual fou protectora.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Jonquet, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Sector del barri de Santa Catalina, antic promontori on s'assentà la part més antiga del barri.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaJorba  (Anoia Municipi: 30,96 km2, 380 m alt, 838 hab (2014). Situat al nord-oest d'Igualada, a la conca d'Òdena, al peu de la serra de Rubió, a la part alta de la vall de l'Anoia, que travessa el terme; drenen el terme, a més, les rieres de Clariana i de Rubió. Més de la mitad de la superfície del terme és zona forestal (bosc de pins), matollar i erm. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya); el regadiu ocupa 13 ha. La ramaderia i la indústria tèxtil i de materials de la construcció complementen l'economia. La població, en descens durant tot el s XX, s'ha estabilitzat darrerament. El poble és a l'esquerra de l'Anoia, prop de la confluència amb la riera de Rubió, al peu de les ruïnes de l'antic castell de Jorba, centre de la baronia de Jorba; hi destaca l'església parroquial de Sant Pere, del s XVI, construïda segons la tradició gòtica. Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Traver, el santuari de la Sala, el poble de Sant Genís i els antics hostals del Ganxo i de Castellví. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Unió Esportiva

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaJorba, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial i extens patrimoni centrat en el castell de Jorba, al puig de la Guàrdia (Anoia), que del s XI al XVI conservaren els descendents de Guerau de Jorba (1146-80), però després passà als Castellolí ja des de la primera meitat del s XIV. El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba, Berenguer de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. Fou conseller de Jaume II. Era ja vell quan, el 1322, fou àrbitre dels bàndols que existien a Terol. L'any 1323, en qualitat de conseller de l'infant Alfons, anà a l'expedició per conquerir Sardenya. El 1326, a Catalunya, anà de part del rei prop de l'infant Alfons perquè aquest aparellés 20 galeres per ajudar Sicília, d'acord amb una petició de Bernat de Sarrià. Alfons s'estimà més de reservar-se les naus per consolidar la situació a Sardenya.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba, Dionís Jeroni  (Barcelona, s XVI)  Humanista. Estudià a Barcelona, a València i a Osca, i es graduà en teologia i en dret. Des de jove regentà les càtedres d'humanitats i de lleis de l'Estudi General de Barcelona. Tots els fets biogràfics consten a l'obra Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona (1589), posada en llatí per ell mateix i traduïda i publicada per Miquel Rosers en castellà. Compta també com a autor de tractats jurídics i filosòfics, com Institutionum oratoriarum sive rhetoricarum libri (1582), Commentaria in easdem institutiones (1588) i Epitome omnium capitum operum Aristotelis (1584).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba, Guerau de  (Catalunya, 1134 - 1185/86)  Senyor del castell de Jorba. Militar un quant temps a l'orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV i després al d'Alfons I, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques. Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s'encarregà de l'administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanís, el rei Llop de Múrcia i València. Senyor d'extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor delsInici página cistercencs de Santa Maria de Valldaura.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba, Gueraua de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Dama. Muller del vescomte Guillem de Cardona. N'hagué almenys tres fills: Ramon Folc III, hereu del vescomtat, Guillem, gran mestre de l'orde del Temple, i Elisenda.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba, Pere  (Catalunya, s XVI – Madrid, 1647)  Músic. Es formà a l'escolania de Montserrat. Fou organista excel·lent. Morí encara molt jove.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba i Curtils, Francesc de P.  (Barcelona, 1850 – s XIX)  Dibuixant i gravador. Estudià dibuix a l'Escola de Belles Arts i gravat amb Rossend Gelabert. Destacà per les seves planxes d'enquadernació i per dibuixos especialitzats per a brodats. Obtingué diversos premis d'importància.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba i Ferran, Antoni Francesc Josep  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1746 - Santa Ana, EUA, 1825)  Descobridor. Formà part de l'expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos. La localitat de Yorbalinda li deu el nom.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba i Gassó, Pere  (Calaf, Anoia, 1849 – Manresa, Bages, 1927)  Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctric a Viladecavalls. El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els célebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJorba i Jorba, Manuel  (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 9/mai/1942 - )  Historiador i erudit de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969 i doctor en filologia catalana. Redactor de la revista "Els Marges", ha publicat diferents treballs d'història de la llengua i de la literatura catalanes, dels quals sobresurt Manuel Milà i Fontanals i la seva època (1984).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jorba i Rius, Joan  (Castellgalí, Bages, 1870 – Manresa, Bages, 1938)  Industrial. Fill de Pere Jorba i Gassó, junt amb el qual obriren els cèlebres magatzems Jorba (1911) de Barcelona.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jordà  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida Caseria, a l'oest del poble.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jordà, alqueria de  (Muro del Comtat, Comtat Veure> Alquerieta de Jorda, l'.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà, Antoni  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, s XIV)  Cal·lígraf i il·luminador. El 1333 contractà l'execució un ric dominical per a l'església de Pontils.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jordà, fageda d'en  (Santa Pau, Garrotxa Bosc de faigs, a prop d'Olot i al nord del volcà del puig Jordà (607 m alt). La seva singularitat radica en la localització, molt per sota del pis altitudinal al qual correspondria un bosc d'aquestes característiques. Les condicions atmosfèriques (microclima) i el substrat basàltic n'han permès el desenvolupament i posterior conservació. Fou popularitzada per Joan Maragall.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordà, Jaume  (Alcoi, Alcoià, v 1650 – València, 1722)  Historiador. Doctor en teologia. Augustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana. Publicà una Regla de nuestro P.Inici página S. Agustín (València, 1699) i fou també cronista de l'orde.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jordà, tossal d'en  (Figuerola del Camp, Alt Camp / Montblanc, Conca de Barberà Cim (864 m alt) de l'alineació muntanyosa que separa les dues comarques, al nord de la serra de Miramar.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà i Caballé, Ignasi Enric  (Palamós, Baix Empordà, 1886 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic i gramàtic. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i magisteri a Madrid. Fou professor de l'Escola Normal de Girona, on féu cursos especials de gramàtica i literatura catalanes. Publicà una gramàtica castellana.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà i Cardona, Lluís  (Barcelona, 1907 – 1968)  Periodista i narrador. Redactor d'"El Matí" i cap de redacció de l'agència de notícies Fabra. Narrador amb intenció psicològica, ha publicat: L'assídua concurrent i d'altres contes (1962), Farandola (1963), Casos especials (1967) i Aquells feliços estius (1970).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordà i Cerdà, Francesc  (València, 1914 - 2004)  Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l'art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions a València i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries. També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà i Fages, Carles  (Figueres, Alt Empordà, 1883 - Pont de Molins, Alt Empordà, 1935)  Polític i enginyer industrial. Formà part activa dels agrupaments catalanistes juvenils sorgits entorn de Solidaritat Catalana. Fou un dels fundadors i redactors de la revista "Catalunya", dedicada a divulgar les realitzacions del catalanisme. Afiliat a la Lliga Regionalista, fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona. Fou diputatInici página provincial per Figueres. El 1922 s'adherí a Acció Catalana. Des del seu càrrec de president de la Unió de Sindicats Agrícoles, contribuí a l'organització del règim cooperatiu de diverses institucions de l'Empordà. Fou l'iniciador i impulsor de la construcció del pantà de Crespià que embassà les aigües del riu Fluvià.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà i Lafont, Josep Maria  (Barcelona, 1870 – 1936)  Escriptor, periodista, crític d'art i marxant. Participà a la tertúlia dels Quatre Gats i visqué amb Rusiñol i amb Casas a París. Obert als corrents europeus, traduí Ibsen i Hauptmann i escriví per al Teatre Líric Català les sarsueles Cors joves i La nit de Nadal. Publicà Ramon Casas (1931) i col·laborà, sovint amb bones crítiques d'art, a "Luz", "Catalònia", "Pèl & Ploma", "Joventut", etc.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordà i Maltés, Josep  (Xàtiva, Costera, 1752 - Cadis ?, Andalusia, 1835)  Militar. Actuà de corsari per la Mediterrània durant els anys 1771-81, i participà en el blocatge de Gibraltar (1779). Amb Antoni Barceló participà en l'expedició contra Alger (1783-84). Lluità contra els francesos (1795) a Sant Feliu de Guíxols, i contra els anglesos a les Antilles. Degradat (1797), fou rehabilitat (1805) i participà en campanyes contra vaixells anglesos a Algesires. El 1809 fou nomenat brigadier i el 1825, cap d'esquadra de l'Armada.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà i Rossell, Lluís Gonzaga  (les Masies de Roda, Osona, 1869 – Barcelona, 1951)  Músic. Autor de nombroses sarsueles, entre les quals destaca Chin, Chun, Chan (1904), amb milers de representacions. El 1916 fundà, a Barcelona, la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordà i Soler, Antoni Lluís  (Girona, 1822 – Castellterçol, Vallès Oriental, 1872)  Prelat. Fou canonge de Lleida. El 1865 fou nomenat bisbe de Vic. Renuncià al càrrec per la seva gran modèstia. La decisió no fou admesa i hagué d'ocupar la seva diòcesi l'any següent. Assistí al Concili Vaticà de 1869. Destacà com a predicador.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJordà i Valls, Pere  (Barcelona, 1897 - 1976)  Músic. Autor de cançons i de sardanes, i d'obres instrumentals i corals. Ha harmonitzat nombroses cançons tradicionals.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordà i Valor, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1839 – 1918)  Músic. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de l'església de Sant Esteve, de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Col·legi de Sant Josep. Compongué algunes sarsueles: El primer amor (1867), Un parent de l'altre món (1872), el poema simfònic Primitiva (1879), tres misses de rèquiem per a gran orquestra i una Missa solemne (1911).

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordan, Àngel  (País Valencià, s XVIII)  Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d'inspiració religiosa.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordan, Francesc  (Muro del Comtat, Comtat, 1778 - Porta-Coeli, Itàlia, 1832)  Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordan, Jaume  (València, 1722 – s XVIII)  Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordan, Llorenç Martí  (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673)  Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJordan, Ramon  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – 1616)  Eclesiàstic. Fou vicari general de Tortosa, on promogué moltes obres de caràcter benèfic. Hi instituí la processó de sant Ramon de Penyafort, per a la qual regalà una imatge d'argent del sant i un ric tabernacle.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jordan, Sebastià  (Alcoi, Alcoià, s XVI)  Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d'una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordana, Antoni  (Barcelona ?, s XVI)  Filòsof. Catedràtic de la universitat de Barcelona. Deixeble de Joan Vileta. Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica, d'Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i il·lustrà amb nombrosos exemples (1570).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Jordana, colònia  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Colònia industrial tèxtil, a l'esquerra del Ter, davant l'aiguabarreig amb la riera d'Ogassa.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordana i Andorrà, Josep  (Toloriu, Alt Urgell, 1914 – 1994)  Músic. Conegut amb el sobrenom del comare de Toloriu. Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable (rumba, pericón, havanera, vals, pasdoble, etc) que aprenia de les orquestres de l'època i readaptava amb un segell propi. L'any 1993, el Festival Tradicionàrius li féu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare, que durant un temps obrí i tancà la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel. Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l'Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJordana i Elias  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Fabricant d'aiguardents. El 1801 començà a treballar en la realització d'un nou model d'alambí. La Junta de Comerç el subvencionà amb 5.000 rals anuals. El 1814 instal·là el model, ja experimentat i perfeccionat, en una firma de Sant Sadurní d'Anoia, on l'alambí demostrà la seva gran capacitat de destil·lació. El model es difongué ràpidament amb excel·lents resultats. No seria superat fins a un quart de segle més tard, quan Pau Boada assolí amb un nou alambí els 35 graus Bartier.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cèsar August Jordana i MayansJordana i Mayans, Cèsar August  (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, Argentina, 1958)  Escriptor. Deixà la carrera d'enginyer per la literatura. Com a novel·lista s'inicià amb Quatre venjances (1923) i L'anell del Nibelung (1926), barreja de fantasia i realisme; assajà el gènere policíac amb El collar de la Núria (1927), i amb La veritat sobre Sigfrid (1927) i L'incest (1928) alternà l'humor amb un estil irreverent a la manera d'Anatole France. Després escriví Una mena d'amor (1931), narració eròtica. A l'exili publicà Tres a la reraguarda (1940), contes amb temes de la guerra civil o populars. A Barcelona li fou publicat, el 1971, El món de Joan Ferrer, experiència en la línia de Joyce. Amb un estil precís, quasi matemàtic, fou col·laborador de publicacions catalanes i sud-americanes. Director de l'Oficina de Correcció de la Generalitat, publicà diversos llibres sobre la llengua catalana, alguns amb el pseudònim de Bernat Montsià. Excel·lent traductor de quatre volums de Shakespeare (1930-32) i d'obres per a la "Biblioteca A Tot Vent". També té obres infantils. Signà també Candi Brossa i Arnau Bellcaire.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaJordana i Morera, Josep  (Cervera, Segarra, 1836 – 1906)  Enginyer forestal. Fou comissari reial de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i vocal del Consell Superior d'Agricultura, Indústria i Comerç. Publicà un gran nombre d'obres sobre l'agricultura a diversos països, a més d'Apuntes sobre los montes y la agricultura (1877) i Notas sobre los alcornocales y la industria corchera (1885).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordana i Morera, Ramon  (Cervera, Segarra, v 1840 – Madrid, 1900)  Enginyer forestal. Ocupà elevats càrrecs en l'administració de l'estat, entre d'altres el d'inspector a les Filipines. Col·laborà a la "Revista Forestal Económica y Agrícola" i a la "Revista de Montes". Publicà nombroses memòries sobre la producció dels monts públics a les Filipines entre els anys 1871 i 1875. És autor de Guía del viajero de Barcelona a Manila por el canal de Suez (1886), La immigración china en Filipinas (1888) i un Estudio forestal de la India inglesa (1891).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordana i Puig, Miquel  (Igualada, Anoia, 1875 – 1940)  Compositor. Fundà a Igualada l'acadèmia musical del seu nom i l'Orfeó de l'Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931. És autor d'una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d'una Cançó d'octubre i d'altres obres corals, de peces per a piano i d'una obra didàctica.

Anar a:    Joc ]    [ Jofre, J ]    [ Jol ]    [ Jonq ]    [ Jorba i ]    [ Jorda i L ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -