A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Junt ]    [ Junta de M ]    [ Junta R ]    [ Junyent i F ]    [ Jurc ]    [ Juste ]

La millor manera de fer que els somnis es converteixin en realitat és despertar-se. (Paul Valéry)

1 CATALUNYA - CULTURA

Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC)  (Catalunya, 1961 - )  Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'ajut de la Comissió Delegada d'Ensenyament d'Ómnium Cultural. Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català. Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l'ensenyament d'adults.

2 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona  (Barcelona, 10/ago/1835 - 2/set/1835)  Organisme d'ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler. Demanà a la reina regent la convocatòria de Corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa. Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisonal Superior Governativa del Principat de Catalunya.

3 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaJunta Central Fallera  (València, 1939 - )  Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l'antic Comitè Central Faller, que datava del 1928. Entre altres activitats, s'encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l'adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat. La Junta també s'encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles. Té la seu a l'actual Museu Faller, de València. Junta Central Fallera (en castellà)

4 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta d'Aigües  (Catalunya, 1987 - )  Organisme autònom de la Generalitat. Juntament amb la Junta de Sanejament i la Direcció General d'Obres Hidràuliques, integra l'Administració Hidràulica de la Generalitat.

5 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta d'Armaments i Defensa  (Catalunya, 1836 – 1837)  Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana. Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l'ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona. Fou dissolta pel govern al començament del 1837. Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843).

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta de Berga  (Berga, Berguedà, jul/1837 – jul/1840)  Organisme carlí (Junta Suprema Governativa de Catalunya), que encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre de Borbó. Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l'exèrcit carlí al Principat el comte d'Espanya, Charles d'Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat. Es dissolgué a l'acabament de la Primera Guerra Carlina.

7 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaJunta de Ciències Naturals de Barcelona  (Barcelona, 1906 - 1939)  Organisme. Creat amb les finalitats de procedir al manteniment, l'increment, la reorganització, la classificació i la catalogació dels fons i de les col·leccions dels objectes d'interès per a les ciències naturals. dipositats en els museus municipals, especialment en el Museu Martorell. Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus. L'any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s'hi la diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba. Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d'Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en unitat operativa dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en ésser creada l'entitat integradora denominada Museus de l'Ajuntament de Barcelona.

8 CATALUNYA - EMPRESA

Junta de Comerç de Barcelona  (Barcelona, 1758 – 1847)  Institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana. Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l'economia catalana. Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI. Carles III en confirmà la creació (1760) i n'aprovà les ordenances (1763). El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l'edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l'hi cedí (1767) en canvi d'una quantitat destinada a obres públiques. La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de Catalunya i s'esmerçà principalment en la millora de la indústria tèxtil; reclamà de l'estat una política proteccionista per a les...  Segueix... 

9 CATALUNYA - EMPRESA

Junta de Comerç Exterior  (Catalunya, 15/oct/1936 - 14/ago/1937)  Organisme creat per decret de la Generalitat, amb l'objectiu d'organitzar i de promoure les relacions comercials amb l'estranger. Era integrada per un representant de cada una de les conselleries de Finances, Agricultura, Proveïments i Economia. La seva activitat a l'estranger fou intensa a través de les seves delegacions de Londres, París, Buenos Aires, Brussel·les i Praga. Per decret de 14/oct/1937 fou dissolta i substituïda per l'Oficina de Comerç Exterior, laInici página qual també desaparegué quan el govern de la República es va fer càrrec de la direcció del comerç exterior.

10 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta de Comissionats de l'Ajuntament i Classes de Barcelona  (Barcelona, abr/1793 – 1797)  Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l'exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV. Formaven la Junta 34 membres, en representació de l'ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26/mai/1793 fins al 30/set/1795. La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l'anomenada guerra del Rosselló.

11 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta de Defensa  (Catalunya, 1916 - 1922)  Junta d'oficials i caps, amb exclusió dels generals. L'any 1917 ja eren d'àmbit estatal. Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l'augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren. Oficialment dissolta i empresonada a Montjuïc (26/mai/1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l'exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2/jun) i finalment a dimitir (9/jun). Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l'Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l'autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d'estat de Primo de Rivera.

12 CATALUNYA - EMPRESA

Junta de Fàbriques  (Catalunya, 1847 – 1861)  Organisme comercial i industrial. Nom adoptat per la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats del Cotó quan el camp de les seves activitats fou ampliat als sectors industrials de la llana, seda, metal·lúrgia, etc. La Junta, presidida per Joan Güell, defensà la política proteccionista. Fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d'agricultura, indústria i comerç.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaJunta de Lleida  (Lleida, 29/mai/1808 – s XIX)  Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona. Fou la primera junta local del Principat. Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d'una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.

14 CATALUNYA - CULTURA

Junta de Museus de Barcelona  (Barcelona, 1907 - )  Organisme. Destinat a dirigir d'una manera conjunta tots els museus de la ciutat. El 1931, amb la II República, es començà a publicar el "Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona", on eren exposades les activitats de la Junta. Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions. El 1991 es constituí una nova Junta de Museus, hereva de l'anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, etc).

15 CATALUNYA - CULTURA

Junta de Museus de Catalunya  (Catalunya, 1991 - )  Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya. Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament de Barcelona, d'altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarragonense i l'Institut d'Estudis Catalans. Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l'any 1907.

16 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Junta de Perpinyà  (Perpinyà, 1848)  Comitè revolucionari. Creat per tal d'organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners. Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d'Urgell, Lleida i Hostalric. A l'Empordà s'insurgí Victorià d'Ametller. Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9/oct/1848).

17 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaJunta de Residus  (Catalunya, 1983 - )  Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya. Creat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Els seus objectius se centren a eliminar o aprofitar el volum de residus que té lloc a Catalunya per tal de reduir o anul·lar els efectes sobre el medi, o fins i tot per a revalorar-los energèticament o bé com a primeres matèries. El 1991 el departament de Medi Ambient assumí les competències i les funcions relatives a residus industrials exercides per la Junta. El 1991 fou promulgat el text refós de les lleis referents a residus industrials.

18 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta de Salvació i Defensa de Catalunya  (Barcelona, 18/jul/1873 - 26/jul/1873)  Organisme liberal. Creat després de la presa d'Igualada pels carlins Tristany i Savalls. Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d'un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22/jul) i d'haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra. El 10/ago s'intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada.

19 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta de Sanejament  (Catalunya, 1981 - )  Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la promoció, l'execució i l'explotació de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emis

20 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta de Seguretat Interior de Catalunya  (Catalunya, set/1936 - 5/jun/1937)  Organisme polític al servei de la conselleria de l'interior de la Generalitat. Fou dissolta arran dels fets de Maig. La seva finalitat era la de garantir l'ordre interior. El compenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana. En fou secretari general Aureli Fernández.

21 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaJunta de Subsistències  (Barcelona, 9/jun/1808 - 28/ago/1808)  Organisme afrancesat. Creat pel capità general Ezpeleta i l'intendent Asanza, l'integraven membres de l'Audiència i de l'Ajuntament, nobles, clergues i comerciants. Tenia per finalitat obtenir tributs i proveïments per a l'exèrcit francès. Davant la impossibilitat de recollir els tributs en una quantitat suficient, el lloctinent de Duhesme, Lechi, empresonà nobles i comerciants. La fugida de Barcelona dels seus membres implicà la seva desaparició.

22 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta del Clergat Regular  (Catalunya, 1812 - a 1830)  Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d'ocupació. La presidí V. Sopena, dominicà.

23 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta dels Tres Bisbes  (Tarragona, 1827 – s XIX)  Nom popular de la junta creada per Ferran VII per jutjar els dirigents de la guerra dels Malcontents. El nom prové del fet que la integraven, entre diversos nobles, els bisbes de Lleida i Girona i l'arquebisbe de Tarragona, sospitosos de protegir els insurrectes. Confiant en la gràcia reial, la Junta condemnà a mort alguns capitostos (Albert Olives, Rafí i Vidal, Joaquim Laguàrdia, Miguel Bericart, Magí Pallàs, Bosc i Ballester, Narcís Abrés, Jaume Vives i Josep Robusté), però el monarca sortí cap a València per tal de no indultar-los.

24 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Distribuïdora d'Herències  (Catalunya, s XX - )  Òrgan col·legiat, dependent de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció determinar, distribuir i liquidar l'haver líquid de les herències que rep aquesta administració. En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada. Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni. El president de la Junta és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat deInici página Catalunya, el qual té la funció d'executar les decisions de la Junta.

25 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Popular Directiva Provisional  (Barcelona, 16/nov/1842 – 1843)  Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d'Espartero. Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants. La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta; desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Provisional de Govern de Catalunya  (Barcelona, 17/jul/1854 - s XIX)  Organisme creat en el context de la Revolució de l'any 1854. La formaven membres de l'Ajuntament i tres diputats a Corts. Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27/jul) i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil (11/ago). No pogué estendre l'autoritat a tot el Principat a causa de l'oposició de les juntes de Girona i Tarragona. Obtingué la supressió dels drets de portes, l'enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia. No fou acceptada pels sectors obreristes.

27 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya  (Catalunya, 9/set/1835 - 21/oct/1835)  Nom que adoptà la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d'ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid. Repartí els béns dels convents i traslladà la universitat de Cervera a Barcelona. Fou dissolta després d'haver imposat Espoz i Mina com a capità general de Catalunya.

28 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja  (Barcelona, nov/1898 - 1899)  Organisme. L'integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l'oligarquia agrària. La Junta esInici página basava en els punts següents: concert econòmic de tributació directa, reorganització de la vida municipal, constitució de diputacions amb abast regional i amb atribucions de política econòmica, foment de l'ensenyament professional i tècnic i, per últim, respecte del dret català. Els presidents de la Societat d'Amics del País, del Foment del Treball, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de l'Ateneu Barcelonès i de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial adreçaren un missatge a la reina regent (14/nov). Fou el principal cos de la creació de la Unió Regionalista després del fracàs de l'experiència del govern Silvela, amb Polavieja i Duran i Bas (març a oct/1899).

29 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya  (Lleida, 18/jun/1808 – Catalunya, 1812)  Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès. Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants. Les seves funcions fonamentals foren l'organització i el sosteniment de les forces militars i l'administració general en matèria financera. Durant els quatre anys i mig d'existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades. Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació provincial de Catalunya.

30 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Superior Governativa de Catalunya  (Catalunya, nov/1836 - s XIX)  Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya. Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga.

31 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya  (Manresa, Bages, 29/ago/1827 – oct/1827)  Organisme de govern creada pels malcontents. El seu objectiu era d'actuar deInici página govern provisional a les zones ocupades pels insurrectes. El primer president fou Agustí Saperes. Facilità la constitució de juntes locals als llocs que se sumaren a la revolta. Publicà "El Catalán Realista". A la fi de setembre la presidí el guerriller Josep Bussons (Jep dels Estanys). Es dissolgué a la primeria d'octubre, coincidint amb l'entrada de l'exèrcit comandat per Ferran VII.

32 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Junta Suprema de Govern del Regne de València  (València, 25/mai/1808 - 3/mar/1810)  Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l'arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo. Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l'esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808). A partir d'aquest moment és constituí com a Junta Superior d'Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí.

33 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Suprema de Vigilància  (Barcelona, 10/oct/1841 - 5/nov/1841)  Organisme. La integraven els progressistes de l'Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars. Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella. Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d'Espartero.

34 CATALUNYA - POLÍTICA

Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona  (Reus, Baix Camp, 6/jun/1843 – Sabadell, Vallès Occidental, nov/1843)  Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu. Amb la finalitat d'enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15/jun). L'intent d'aquest, de dissoldre la JuntaInici página un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l'obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Junyell, el  (Garrotxa Afluent dretà del Fluvià, que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Junyent  (Noves de Segre, Alt Urgell Poble de l'antic mun. de Castellàs, a l'esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Pertangué als vescomtes de Vilamur. A mitjan s XIX formava municipi independent.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent, Emili  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1946 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor J. Maluquer de Motes, ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d'altres, el projecte dels Vilars d'Arbeca. Catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999. Entre les seves publicacions cal destacar La filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas (1980) i la direcció del volum I de la Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i de Vergós, Francesc de  (Barcelona, v 1662 – 1735)  Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar. L'any 1696 exercí el càrrec d'oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700). Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S'incorporà a l'exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V l'11/set/1714. El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució deInici página l'ajuntament borbònic, del qual fou nomenat regidor (1718).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i Figueras, Carme  (Masquefa, Anoia, 1955 - )  Lingüista. Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la de Califòrnia, i s'especialitzà en lingüística africana; es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantu a la Universitat de Barcelona. En aquest àmbit ha publicat obres com Les llengües d'Àfrica (1986), Estudis africans (1996) i La expansión bantu (1999). També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món. Ecolingüística (1989), Vida i mort de les llengües (1992) i Contra la planificació (1998). Membre fundador del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), com a membre del qual ha participat en l'elaboració dels materials didàctics La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món (1999) i Quadern ESO de la diversitat lingüística (2000), juntament amb M. Barrieras i S. Vilaró. Fou membre del comitè científic de la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada el 1996. Li fou concedit el premi Sant Jordi de Masquefa.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i Quinquer, Albert  (Barcelona, 1903 – París, França, 1976)  Pintor i escriptor. Fill del pintor Sebastià Junyent i deixeble del seu oncle Oleguer. Conreà preferentment el paisatge, sobretot vistes de suburbis. També es dedicà a la pintura decorativa (col·laborà en l'Exposició del 1929). Exiliat a Veneçuela el 1939, s'instal·là després a París (1955). Féu exposicions individuals a Barcelona, París i diverses ciutats sud-americanes. Com a escriptor col·laborà en diversos periòdics estrangers i publicà algunes obres, com Mallorca (1927) i Van Gogh (1963).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i Rafart, Josep  (Vic, Osona, 1930 – 1993)  Eclesiàstic. Format al seminari de Vic i a Roma. És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955). Fou soci fundador i director de "Presbyterium" (1969)Inici página i edità des del 1972 "Quaderns de Pastoral".

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i Rovira, Miquel  (Piera, Anoia, 1871 – Barcelona, 1936)  Advocat i polític. Fou cap dels carlins a Catalunya, director d'"El Correo Catalán", diputat a corts per Vic i senador. S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i Sans, Oleguer  (Barcelona, 1876 – 1956)  Pintor i escenògraf. Germà de Sebastià, es formà a la Llotja i a quinze anys entrà a treballar al Teatre del Liceu. Un dels més acreditats escenògrafs de l'escena catalana, especialment per les escenografies d'òperes wagnerianes, també organitzà festes populars. El 1910, de les seves experiències, publicà Roda el món i torna al Born.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyent i Sans, Sebastià  (Barcelona, 1865 – 1908)  Pintor i crític d'art. Germà d'Oleguer. Format a la Llotja, anà becat a París. Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils. Com a crític col·laborà a "La Renaixença" i, especialment, a "Joventut".

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard Junyent i SubiràJunyent i Subirà, Eduard  (Vic, Osona, 18/set/1901 – 20/nov/1978)  Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, en contacte amb J. Gudiol i Cunill; també estudià a l'Institut Pontifici d'Arqueologia Cristiana de Roma (1926-30). Nomenat conservador auxiliar del Museu Episcopal de Vic el 1930. El mateix any obtingué el doctorat amb la tesi Il titolo di S. Clemente in Roma. Fou també arxiver municipal de Vic des del 1944 i pertangué a l'Acadèmia de Bones Lletres des de l'any 1963. Col·laborà a la revista "Analecta Sacra Tarraconensia" i en l'obra l'Art català. També publicà nombrosos treballs al "Butlletí del Centre Excursionista de Vic", a "Vic" i a "Ausa". Autor de diversos estudis sobre Vic com La decoración pictórica de la catedral de Vic (1936), El retablo mayor de laInici página catedral de Vic (1959), etc. Cal esmentar encara altres publicacions, no menys importants dins l'art i l'arqueologia: La basílica del monestir de Sta. Maria de Ripoll (1932), Catalogne romane (1960-61), publicat posteriorment en català, l'Arquitectura religiosa en la Cataluña carolingia (1963) i El monestir de Ripoll (1975). És autor, a més, del Cartulari d'Oliba, comte, abat i bisbe i del Diplomatari de la catedral de Vic, segles IX i X, publicat pòstumament a cura de Miquel S. Gros.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyer i Pardillo, Xavier  (Barcelona, 1929 - )  Pintor. Nebot de Joan Junyer i Pascual-Fibla. Conreà des de jove un paisatgisme personal. Residí a França.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyer i Pascual-Fibla, Joan  (Barcelona, 1904 - 1994)  Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d'establir-se als EUA (1936), on s'especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc). Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d'un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l'importància de l'efecte lumínic.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Junyer i Vidal, Sebastià  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 1966)  Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso. Formà part del grup d'Els 4 Gats. Reuní un dels millors conjunts de teles de Picasso. La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d'ingenuïtat.

51 CATALUNYA - ESPORT

Júpiter, Club Esportiu  (Barcelona, 1909 - )  Societat esportiva, fundada al Poblenou. Modest, ha estat dels clubs més populars del futbol català. Campió d'Espanya categoria B (1925).

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaJuras Reales, baronia de  (CatalunyaTítol atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa (1713-64), senyor de la Móra i Castell-lloc, castlà de l'Espanyol i regidor de Cervera.

53 CATALUNYA - POLÍTICA

Jurat d'Expropiació de Catalunya  (Catalunya, s XX - )  Òrgan col·legiat permanent. Té caràcter administratiu, amb funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d'expropiació que porten a terme l'administració de la Generalitat de Catalunya, organismes que en depenen, els organismes autònoms i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d'expropiació.

54 CATALUNYA - POLÍTICA

Jurat Popular  (Catalunya, ago/1936 – 1939)  Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Jurats  (Sant Ramon de Portell, Segarra Antiga quadra de la parròquia de Portell.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jurch i Rivas, Josep  (Barcelona, 1800 – 1891)  Compositor. Fou de formació inicial autodidacta. Destacà com a clarinetista. Tocà habitualment a l'orquestra del Liceu. És autor de diverses obres originals.

57 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA

Jurisdiccions, llei de  (Espanya, 13/feb/1906)  Reglamentació jurídica preparada pel govern de S. Moret arran de l'agitació antimilitar que havia provocat l'assalt de la redacció del setmanari de la Lliga, "Cu-cut!", i d'altres reaccions per part de les guarnicions militars de diversos llocs d'Espanya. El projecte de llei (gen/1906) sancionava sota jurisdicció militar qualsevol delicte "contra l'ordre públic i conta la pàtria", la qual cosa donava als militars la possibilitat d'intervenir arbitràriament en tota activitat política de caire no estrictament dinàstic. Els afectats -republicans, regionalistes i carlins- es retiraren del Congrés en senyal de protesta, i a Catalunya fou el revulsiu que impulsà la formació de Solidaritat Catalana.

58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaJusseu  (Graus, Aragó)  Poble (778 m alt) de l'antic terme de Torres del Bisbe (Ribagorça), situat al cim d'un serrat que domina per l'esquerra el barranc de la Ribera, al peu de les ruïnes de l'antic castell de Jusseu, que fou dels ducs de Medinaceli. L'església parroquial és dedicada a sant Julià. Formà municipi independent fins el 1969. L'antic terme comprenia, a més, les caseries de Mas de Balon, Suferri i la Tosquilla.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jussiana d'Empúries  (Catalunya, s XII - s XIII)  Filla de Ponç Hug d'Empúries, que era un fill del comte Ponç Hug II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d'heredatge, n'adoptés el cognom. Per gestions del rei Jaume I, es casà amb l'oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria. El seu marit prengué certament el nom d'Entença i fou el gran defensor del Puig, on morí el 1237. Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d'Entença, i Sibil·la d'Entença, futura muller de Fortún de Bergua.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jussiana d'Entença  (Catalunya, s XII - d 1192)  Comtessa d'Empúries. Filla de Bernat d'Entença i de Garsenda de Pallars i germana d'Òria. Es casà amb el comte Hug III d'Empúries. D'aquest enllaç naixeria Ponç Hug II, successor del comtat el 1173.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Just  (Catalunya, s V - s VI)  Bisbe d'Urgell (d 517-v 546). Germà dels bisbes Justinià de València, Nebridi d'Egara i Elpidi d'Osca. El seu sermó sobre sant Vicenç, trobat íntegre a Roda d'Isàvena, havia estat incorporat fragmentàriament a les lliçons del breviari; el seu comentari, en sentit al·legòric, del Càntic dels Càntics, és elogiat per sant Isidor.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Just, el  Sobrenom del rei Jaume II de Catalunya-Aragó.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJust, Jacob  (País Valencià, s XIV)  Heretge. Perseguit per la inquisició, fou obligat a retractar-se, després que les seves doctrines hagueren assolit una influència notable. Malgrat la seva actitud conciliadora, acabà per ser detingut. Morí a la presó.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Just, Jaume  (Catalunya, s XV - a 1459)  Frare dominicà. Fou confessor de Joan de Navarra, el futur Joan II de Catalunya-Aragó. Deixà tres sermonaris i d'altres escrits.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Just, Manuel  (País Valencià, s XVIII – València, 1787)  Compositor. Deixeble de Pere Rabassa, ocupà el càrrec de mestre de capella a Albarrasí, a l'església parroquial dels Sants Joans, del Col·legi de Corpus Christi de València (cap al 1750). Se'n conserven una sèrie d'obres religioses d'una gran qualitat, com Salve Regina, a vuit veus, Magnificat, a dotze veus, Laudate Dominum, a disset veus, Dixit Dominus, a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum, a set veus.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Just, Ramon Berenguer  (Catalunya, s XIV)  Marí. Era patró de la tarida capitana, on anava l'infant Alfons fill de Jaume II, a l'estol que duia l'expedició per conquerir Sardenya. Salpà de port Fangós el 30/mai/1323.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Just i Gimeno, Alfred  (Alzira, Ribera Alta, 1900 - Nogales, EUA, 1966)  Escultor. Format a Sant Carles. Durant la guerra civil s'exilià a Mèxic, on hi ha obres seves, com l'estàtua de Benito Juárez i l'al·legoria de la Ignorància, d'una alçada de 27 m.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Juli Just i GimenoJust i Gimeno, Juli  (València, 1894 – París, França, 1976)  Polític i escriptor. Membre del blasquista Partit d'Unió Republicana Autonomista. Fundador de Joventut Nacionalista Republicana (1915), després fou un dels iniciadors de l'Esquerra Republicana al País Valencià (1934), la qual abandonà per afiliar-se a Izquierda Republicana d'Azaña. Fou ministre d'Obres Públiques en el govern de Largo Caballero (1936) i membre del Consell Superior Interministerial de Guerra (1936).Inici página En acabar la guerra s'exilià a Portvendres, fou internat en un camp de concentració durant l'ocupació nazi i

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Just i Riba, Cassià "Cassià Maria Just"  (Barcelona, 1926 - Montserrat, Bages, 12/mar/2008)  Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89). Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb H. Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l'escolania i sotsdirector de la capella de música. En l'orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l'abat Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (des/1966). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

70 PAÍS VALENCIÀ -  BIOGRAFIA

Just i Valentí, Francesc  (Alacant, 1842 – 1921)  Escriptor. Restà cec a l'edat de vint-i-cinc anys. És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Juste i Cerveró, Xavier  (València, 1856 – 1899)  Pintor. Sobresortí com a paisatgista. Atacat per un transtorn mental, fou reclòs, però no abandonà pas el conreu de la pintura.

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Justícia, Conselleria de  (Catalunya, 28/abr/1931 – 1939)  Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència. Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l'administració de la justícia i l'estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya. Després de l'estatut d'autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l'organització i l'administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel set/1936 els principals consellers foren de l'ERC. El 6/ago canvià el seu nom pelInici página de Conselleria de Justícia. Els mesos de jul-set/1936 el conseller Josep Quero hagué d'acceptar situacions de fet, especialment la creació de l'Oficina Jurídica (17/ago) i la creació dels jurats populars (13/oct).

73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Justícia Humana, La  (Gràcia, Barcelona, 20/feb/1886 - 25/nov/1886)  Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l'estat espanyol les idees anarcocomunistes. Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità "Tierra y Libertad". La publicació oferí les primeres traduccions d'escrits de Kropotkin i Jean Grave.

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Justícia Social  (Barcelona, 3/nov/1923 - 26/jun/1936)  Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20/mar/1926. Fou l'òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech. En una segona època, del 11/jul/1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió. Fusionat amb "Octubre" publicà dos números, i després del 19/jul/1936 es transformà en el diari "Treball".

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Justinià  (Catalunya, v 492 – País Valencià, 547)  Bisbe de València (v527-547). Germà dels bisbes Just d'Urgell, Nebridi d'Ègara i Elpidi d'Osca. La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546. Fundà almenys un monestir de monjos. Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s'ha perdut, així com altres obres seves. Es conserva el seu epitafi, en vers.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaJustinià, Joan  (València, s XVI)  Traductor. Cortesà de la reina Germana de Foix, li dedicà la traducció Instrucción de la mujer cristiana (1528), de l'obra erasmiana de Lluís Vives. Al pròleg anunciava una nova versió, a l'italià, dedicada a la reina de Nàpols, i feia avinent la influència de la reina Germana en la castellanització de València.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Justinià, Lluís  (Catalunya, s XVII - Barcelona, s XVII)  Frare dominicà. Fou visitador i vicari general a Sardenya. Hi publicà algunes obres. Morí al convent de l'orde a Barcelona.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Justinià i Antist, Vicent  (València, 1544 – 1612)  Frare dominicà. Tingué per mestre de novicis sant Lluís Bertran. Li és atribuïda una certa influència sobre el rei Felip III en la decisió d'expulsar els moriscs. Fou biògraf de sant Vicent Ferrer i autor d'altres escrits. Intervingué a favor de la causa de beatificació del qui seria sant Lluís Bertran.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Jutge, mas del  (Torrent de l'Horta, Horta Veure> Mas del Jutge, el.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jutglar, Jeroni  (Solsona, Solsonès, s XVI)  Teòleg. Era rector de Santpedor el 1565. És autor del primer manual de doctrina cristiana publicat en català, com a apèndix d'un manual adreçat als rectors. L'obra fou publicada el 1568.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jutglar i Bernaus, Antoni  (Barcelona, 1933 - )  Historiador i assagista. Professor a les universitats de Barcelona i Màlaga, s'ha especialitzat en els s XIX i XX. És autor de L'era industrial a Espanya (1961), Federalismo y revolución. Las ideas sociales de Pi y Margall (1966), Ideología y clases en la España contemporánea (1969-70), Història crítica de la burgesia catalana (1972), segona edició, ampliada, d'Els burgesos catalans (1966), La España que no pudo ser (1971), Pi y Margall y el federalismo español (dos volums, 1975-76), De la Revolución de Septiembre a la Restauración (1976), Història de CatalunyaInici página (1979-83) i Història d'Espanya (1987).

85 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Juventud Obrera  (Catalunya, 12/jul/1937 - 28/des/1937)  Publicació setmanal de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM), editada clandestinament després dels fets de Maig de 1937, quan el POUM i totes les seves organitzacions foren dissoltes.

82 ANDORRA - GEOGRAFIA

Juverri  (Sant Julià de Lòria, Andorra Poble (1.281 m alt) de la parròquia, situat en un coster, al peu del bosc de Juverri, damunt la riba esquerra de la Valira. Molt proper al límit amb l'Alt Urgell, la seva església depenia de la parròquia d'Arcavell.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Juvinyà  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa Antiga casa forta, romànica. És un dels exemples més típics de casa rural construïda als s XI-XII que es conserven a Catalunya. El 1972 fou declarada monument historico-artístic.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juyol, Alfons  (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX)  Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l'arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita. La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.

Anar a:    Junt ]    [ Junta de M ]    [ Junta R ]    [ Junyent i F ]    [ Jurc ]    [ Juste ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -