A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    L ]    [ Labo ]    [ Laco ]    [ Laf ]    [ Lai ]    [ Lame ]

Volem anar a conèixer el món i no coneixem ni al nostre vei. (Ramon Piera)

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

L  (Catalunya)  Sigla de Lleida en les antigues plaques de matrícula dels vehicles.

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

La Barrière, Pròsper de  (França, s XVIII – Perpinyà, 1844)  Arquitecte. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot. Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

La Grua-Talamanca  (Bages Veure> Talamanca.

2 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaLa Houlière, Matthieu  (Borgonya ?, França, s XVIII - Rosselló, 1793)  Militar. Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda (1752); adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell. Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet (1763) i a Pesenàs. Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier. Intentà, en va (1789), d'obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents. El 1793, ja molt vell, comandà l'exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Ricardos. Suspès del càrrec, se suicidà.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

La Llave i Garcia, Joaquim de  (Barcelona, 1854 – s XIX)  Militar. Pertanyia al cos d'enginyers. Lluità a Catalunya contra els carlins. Ascendí a coronel el 1904. Col·laborà a nom nombre de revistes militars estrangeres. Publicà algunes obres sobre fortificació i balística, i els treballs històrics El sitio de Barcelona en 1713-1714 i Apuntes sobre la última guerra de Cataluña.

4 EUROPA - BIOGRAFIA

La Mothe-Houdancourt, Philippe de  (França, 1605 – París, França, 1657)  Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França. Durant la guerra dels Segadors, comandà l'exèrcit del Principat, a les ordres de Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45). Posteriorment s'encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre's l'oct/1652, i així acabà el domini francès.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Labaig i Lasala, Vicent Facund  (València, s XVIII – 1824)  Religiós agustí. Exercí càrrecs importants dins l'orde i fou predicador destacat. Publicà col·leccions de sermons i una obra sobre l'apòstol sant Jaume.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLabaila i González, Jacint  (València, 1833 – 1895)  Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al "Calendari Català", "Lo Gai Saber", de Barcelona, i "Lo Rat Penat" i "La Pella Valenciana", de València. Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà. És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882). Fou president de Lo Rat Penat.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Labairén  (Sagunt, Camp de Morvedre Partida del terme.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laban i Echegaray, Eugeni  (Barcelona, 1843 – 1910)  Baríton, pedagog i crític musical. Estudià al conservatori del Liceu i debutà al teatre del mateix nom. Actuà sovint ací i a l'estranger entre el 1879 i el 1890. Més tard es dedicà a l'ensenyament del cant i exercí la crítica musical en diversos diaris. Era amic del tenor J. Gayarre.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Labarta i Grané, Lluís  (Barcelona, 1852 – 1924)  Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista. Pare de Francesc Labarta i Planas. Estudià a l'Escola de Llotja, institució on, després, fou professor. També tingué el mestratge d'E. Planas. Féu litografies, decorà el Teatre Principal, juntament amb A. Fabrés, i el teatre Espanyol, de Barcelona. Es dedicà també al figurisme de teatre i fou professor d'indumentària a l'Institut del Teatre.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Labarta i Planas, Francesc "Lata"  (Barcelona, 1883 – 1963)  Pintor i dibuixant. Un dels més destacats de començaments del s. XX. Fill de Lluís Labarta i Grané. Estudià a Belles Arts de Barcelona i aprengué de molts artistes contemporanis. Viatjà per l'estranger i, a la tornada, amb altres artistes fundà la societat Les Arts i els Artistes. Va fer moltes decoracions en edificis públics i en esglésies, però la seva millor producció artísticaInici página és el paisatge, al qual es dedicà especialment a partir del 1922. Popularitzà a el "Papitu", "L'Esquella de la Torratxa" "L'Esquella de la Torratxa" i "Cuca Fera", el pseudònim de Lata. Va fer moltes il·lustracions de llibres.

11 CATALUNYA - ART

Laberint d'Horta  (Barcelona, Barcelonès)  Jardins d'Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d'Ardena i actualment convertits en parc públic. Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l'enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars. Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Labèrnia i Esteller, Pere  (Traiguera, Baix Maestrat, 1802 – Barcelona, 1860)  Lexicògraf, gramàtic i humanista. Havent estudiat a Tortosa, passà a establir-se a Barcelona (1825), i es doctorà en lletres (1828). De les seves obres didàctiques, la més popularitzada és el Diccionari català-castellà (1839), valuós en el seu temps i considerat fins a l'aparició del diccionari de P. Fabra com el principal llibre de consulta lexicogràfica. Publicà, a més, Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana y latina (1844) i Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina (1850). És també autor d'una Gramática latina (1852) i de diverses obres manuscrites de caràcter filològic.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Labib al-Amiri al-Fatà  (Tortosa ?, Baix Ebre, s X - s XI)  Sobirà musulmà de la taifa de Tortosa i València (v 1010-41 i 1058-61). Fou, probablement, un eunuc d'origen cristià al servei del califa Hisäm III, i a la caiguda del califat cordovès, com d'altres companys seus, aconseguí de crear-se una posició estable a les comarques mediterrànies. Només se sap amb seguretat que perdé la ciutat de València a mans d'Abd al-Aziz, nét d'al-Mansur. És possible que demanés la protecció dels comtes de Barcelona per mantenir el domini de Tortosa, en el qual fou succeït (1041) per un altre esclau, Muqätil Sayf al-Milla, bé que sembla que tornàInici página breument al govern.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Labielle i Lorenzi, Carles  (Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 1878)  Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove. Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d'E. Planas i T. Padró; també reproduí els del setmanari "Un Tros de Paper". Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs "El Tiburón" i "Lo Xanguet". Treballà sovint per a l'editorial Montaner i Simon.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Laboissière, Antoni de  (Perpinyà, 1734 – 1809)  Eclesiàstic. Canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general d'Elna, formà part de l'estament eclesiàstic als Estats generals del 1789, on s'oposà a la Constitució Civil del Clergat. Exiliat a Barcelona (1792), actuà d'intermediari entre el bisbe d'Elna A.-F. Leyris d'Esponchez, resident a Itàlia, i alguns preveres refugiats a Barcelona. Per consell del bisbe, s'adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló. El nou bisbe, A.F. de Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d'Elna.

16 CATALUNYA - EMPRESA

Labor, Editorial  (Barcelona, 1915 - )  Editorial. Fundada per George Willy Pfleger i Josep Fornés i Vila. S'especialitzà en obres científiques, tèniques i de divulgació, especialment mèdiques. Vers el 1920 s'expandí per Hispanoàmerica. La "Biblioteca de Iniciación Cultural", de manuals bàsics, és la que li donà més nom. L'especialització en diccionaris i enciclopèdies s'ha diversificat darrerament cap a d'altres camps culturals. L'editorial esdevingué un grup d'empreses d'edicions i distribució, en llengua castellana.

17 CATALUNYA - EMPRESA

Laboratori, El  (Barcelona, 15/gen/1872 - 30/nov/1878)  Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d'aplicar el mètode experimental a l'estudi de la medicina. S'hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció. Es fusionà amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l'Academia i Laboratori de CiènciesInici página Mèdiques de Catalunya.

18 CATALUNYA NORD - EMPRESA

Laboratori Aragó a BanyulsLaboratori Aragó  (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1880 - )  Centre de biologia marina. Annex a la Facultat de Ciències de París. Fou fundat per Henri de Lacaze Duthiers. Les instal·lacions foren ampliades, però fou a partir del 1952 que s'inicià una renovació i una modernització general. A més de treballar-hi una seixantena de persones, cada any acull de 400 a 500 estudioses d'universitats europees i nord-americanes. Aquest laboratori ha fet prospeccions a totes

19 CATALUNYA - CULTURA

Laboratori d'Astrofísica  (Catalunya, s XX - )  Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física. Inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp. Desenvolupen la seva activitat, bàsicament a la Universitat de Barcelona, la UPC i al CSIC.

20 CATALUNYA - CULTURA

Laboratori de Fonètica Experimental  (Catalunya, 1916 - 1923)  Centre d'investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils. Publicà el primer número de la que havia d'ésser una sèrie titulada "Estudis Fonètics"; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers. Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.

21 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaLaboratori General d'Assaigs i Condicionament  (Catalunya, 1922 - )  Laboratori de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Tenia cinc seccions: Laboratoris de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades, de l'Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d'Agricultura, de l'Escola d'Adoberia i de l'Escola Tèxtil. Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d'indústria i comerç.

22 CATALUNYA - EMPRESA

Laboratori General d'Assaigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 1984 - )  Empresa de la Generalitat. Adscrita al Departament d'Indústria i Energia. Entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, gaudeix d'autonomia funcional i de gestió consubstancial a la seva finalitat de prestació de serveis a la indústria. La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la diputació i l'ajuntament de Barcelona. El 1984 fou traspassat a la Generalitat

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laborda i Campo, Agustí  (Barbastre, Aragó, s XVIII – València, 1774/76)  Impressor. Formà societat en el seu establiment, que pertanyia a la seva família durant un segle, amb Cosme Granja des del 1746 fins al 1749. Es féu famós per l'edició d'auques, romanços i d'altres publicacions populars, tradició que perdurà fins a l'any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devís (1780-1819), de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devís i del nebot d'aquesta, Agustí Laborda i Galve.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laborda i Devís, Maria Teresa  (València, s XVIII - s XIX)  Impressora. Filla d'Agustí Laborda i Campo i de Vicenta Devís. A partir del 1820 continuà la impremta familiar, fins al 1825 en que passà al seu nebot Agustí Laborda i Galve.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLaborda i Galve, Agustí  (València, s XIX - 1864)  Impressor. Era nebot de Maria Teresa Laborda i Devís, de la qual, el 1825, continuà la impremta familiar, fins a la seva mort, en que passà a Joan Martí.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Labritja  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda de la parròquia i municipi, i abans, probablement més extensa, del quartó de Santa Eulària.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacaba i Vila, Ignasi  (Barcelona, 1745 – Roma, Itàlia, 1814)  Metge. Catedràtic d'anatomia, dirigí el col·legi mèdic de Madrid, treballà especialment sobre la verola i les formes de prevenir-la per la inoculació. Fou metge de cambra de Carles IV. La seva obra més coneguda fou un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (cinc volums), redactat en col·laboració amb Jaume Bonells, que exercí molta influència durant mig segle.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacambra i Lacambra, Francesc  (Barcelona, 1886 - 1933)  Industrial. Rebesnét de Francesc Lacambra i Terradelles. El 1927 li fou concedit el comtat de Lacambra.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacambra i Pont, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles. Continua la foneria de campanes i canons del seu pare. Creà la farga d'aram coneguda per la Farga d'Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacambra i Terradelles, Francesc  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Industrial. Fundà, al principi del s XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà. Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra.

84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaLacarra y de Miguel, José Maria  (Estella, Navarra, 1907 - Saragossa, Aragó, 1987)  Historiador. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1942). Especialista en història de Navarra i Aragó, entre la seva nombrosa bibliografia cal esmentar Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro (1946-52) i la seva col·laboració a la Historia general de la humanidad, dirigida per Jaume Vicens i Vives (1960). Tractà en molts dels seus treballs aspectes de la història de Catalunya. Des del 1945 publicà la revista "Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón".

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacavalleria, Pere  (Aquitània, França, s XVI – Barcelona, v 1645)  Llingüísta i impressor. Establert a Perpinyà en un principi, passà a Barcelona l'any 1628. Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l'aprenentatge de llengües a Catalunya. Com a impressor edità Variarum resolutionum (1635), de J. Càncer, Epítome de los principios y progresos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 (1641) i Edictes a crides (1642).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacavalleria i Dulach, Anton  (Catalunya, s XVII)  Impressor. Fill de Pere. Seguí el taller del seu pare i s'establí més tard de nou al carrer de la Llibreteria de Barcelona. Té producció documentada fins al 1700.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacavalleria i Dulach, Joan  (Barcelona, 1640 - s XVII)  Impressor. Fill de Pere i germà d'Anton. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681).

30 CATALUNYA - CULTURA

Lacetània  (Igualada, Anoia, 1961 - 1974)  Grup cultural. El 1962 s'afilià al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Va organitzar diversos actes culturals i ha publicat les col·leccions "Textos", "Literatura i Societat" i "El Sagitari", a més de la revista "Lacetània".

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginalacetans  (Catalunya Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra. Presentaren una resistència aferrissada a l'ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC. No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacoma i Fontanet, Francesc  (Barcelona ?, 1784 ? – París, França, 1849)  Pintor. Pensionat (1804), per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on estudiava, es traslladà a París. Després de la invasió napoleònica d'Espanya fou encarregat per organismes oficials d'intentar la recuperació dels tresors artístics nacionals portats a França per l'invasor, recuperació que assolí el 1818. Pintor de natures mortes, en tornar de París pintà retrats de la família reial (Caseta del Príncep). Posteriorment retornà a París. Sovint ha estat confós amb Francesc Lacoma i Sans.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacoma i Sans, Francesc  (Barcelona, 1784 – Madrid, 1812)  Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando). Pintor de qualitat, practicà el gènere historicoanecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc. Tanmateix, la millor de les obres executades fou l'Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lacomba, Joan A.  (Xella, Canal de Navarrès, 1938 - )  Economista. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d'institut. Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968).

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLacomba i Guillot, Joan  (el Cabanyal, València, 1900 – València, 1963)  Poeta. Mestre i col·laborador, com a crític d'art, de la premsa valenciana de l'època. Publicà diversos llibres de poemes, alguns en castellà: Los niños cantan (1936), Libertad feliz (1937), Los cuatro horizontes (1938), Desnuda verdad (1939), Primavera sencilla (1939), Viento del destino (1954), etc, i en català: Jocs d'alfils, 1935; Els poemes quotidians, 1950, i l'Any, 1960). Escriví també teatre: farses i passos en Hombre en el sueño (1938) i Teatro épico infantil (1938). Fou autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo (1952).

36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Làcon, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol senyorial (it: Laconi), atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d'Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d'Espanya el 1702. A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova. El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d'Alagó, vescomte de Sanluri.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lacon, Preciosa de  (Sardenya, Itàlia, s XII – s XIII)  Dama. Pel compromís d'Oristany (1192) fou convingut el seu matrimoni amb Hug Ponç, vescomte titular de Bas i príncep d'Arborea. El seu marit, nat a Sardenya, visqué sempre a l'illa, atent als seus dominis familiars, i deixà el vescomtat català de Bas sota regència.

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lacroix, Fermin de  (Lançon, Provença, 1675 - Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735)  Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l'exèrcit d'Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710). El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s'ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís.

39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLacroix, Melcior de  (Prada, Conflent, 1790 – París, França, 1840)  Militar. Nét de Josep Melcior de Lacroix. Estudià a París. Lluità a Rússia (1812), a Waterloo (1815) i a Algèria (1830). El 1831 capturà a Nimes el bandoler absolutista Trestaillons. Fou cavaller (1830) i oficial (1836) de la Légion d'Honneur.

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lacroix, Pere Fermí de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1732 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1786)  Escriptor i advocat. Fill de Fermí de Lacroix. Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies. Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d'un avocat au parlement de Toulouse.... El 1761 ingressà a l'Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtre (1759), Ode sur la philisophie du siècle (1759), etc. El 1762 publicà Le gai savoir. Els seus epigrames contra J.J. Rousseau es feren cèlebres. La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa (1771) li valgué l'amistat de Voltaire. Foren germans seus Adrià Jeroni, Daniel i Josep Melcior de Lacroix.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacruz i Muntadas, Mario  (Barcelona, 1929 – 2000)  Novel·lista i editor. Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l'editorial Seix Barral. Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l'estat espanyol, fou el descobridor d'importants figures de la literatura castellana contemporània. Com a escriptor, fou el precursor de la novel·la negra a l'estat espanyol amb l'obra El inocente, guanyadora del premi Simeon 1953. També publicà, entre altres obres, La tarde (premi Ciutat de Barcelona 1955), Ana y los niños (1959) i El ayudante del verdugo (1977).

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lacvivier, Ramon de  (Catalunya Nord, s XIX - Elna, Rosselló, 1930)  Arqueòleg i botànic. Publicà Textes catalans des XIVe et XVe siècles tirés des régistres des notaires et des archives du départament, a la "Revue Catalane" (1908-12), Inventaire sommaire des documents copiés dans le cartulaire de l'église d'Elne par Fossa (1914) i Le siège de Perpignan et le livre vert d'Elne (1914), així com diversos fascicles de botànicaInici página catalana i estudis filosòfics.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Luis Roberto de Lacy y GautierLacy y Gautier, Luis Roberto de  (San Roque, Andalusia, 11/gen/1772 - Palma de Mallorca, 5/jul/1817)  Militar i polític liberal. En iniciar-se la guerra del Francès s'oferí al govern espanyol, i es distingí en diversos fronts, especialment en l'alliberament de Catalunya, d'on fou nomenat capità general el 1811. En tornar Ferran VII (1814) fou substituït i es retirà a Vinarós, però el 1817 preparà a Caldes d'Estrac, juntament amb els germans Milans del Bosch, un alçament per restablir el règim constitucional. Fracassat aquest, Lacy es deixà agafar sense intentar fugir; l'alta estima de què gaudia a Catalunya i els contactes que tenia amb personalitats notables de la burgesia barcelonina, l'inclinaren a creure que la vida no li perillava. Fou jutjat gairebé en secret i, malgrat la falta de proves, el capità general Castaños el condemnà a mort. Aquest, tement una commoció popular, féu córrer la veu que havia estat indultat i el traslladà al castell de Bellver, a Mallorca. El mateix Lacy creia en l'indult, però a la matinada del 5/jul fou afusellat. El 1820 les corts constituents el declararen benemèrit de la pàtria en grau heroic.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lacy i White, Francesc Antoni de  (Barcelona, 1731 – 1792)  Militar i comte de Lacy. D'ascendència irlandesa, educat a Barcelona. Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia. Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ladernosa, Bartomeu  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte i escultor. Fou un dels constructors (1337-50) de la part gòtica del claustre de la seu de Vic, càrrec que ocupà després de Ramon Despuig.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLàdico i Font, Teodor  (Maó, Menorca, 1825 – 1912)  Comerciant i republicà. Fou diputat a Corts i ministre de finances durant la primera República espanyola. Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ladvenant i Quirante, Maria  (València, 1741 – Madrid, 1767)  Actriu. Tot i la seva mort en plena joventut, obtingué ja grans èxits als teatres de Madrid.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lafàbrega i Pallarès, Pau de la  (Perpinyà, 1913 - )  Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D'ençà del 1945 treballà a París. Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L'offre de rétrocession du Roussillon à l'Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lafay, Carles  (Rosselló, s XX)  Pintor. Conreà de primer la pintura de tendència realista. Posteriorment ha evolucionat cap a l'ingenuisme.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laforet i Díaz, Carme  (Barcelona, 6/set/1921 - Madrid, 28/feb/2004)  Novel·lista en castellà. Féu cursos de filosofia i de dret. Aconseguí molt d'èxit de públic i de crítica amb Nada, llibre que guanyà el premi Nadal 1944. El seu estil directe, sense els convencionalismes habituals a l'època, fou una saludable reacció contra l'ambient opressiu de la postguerra espanyola. Entre els llibres posteriors, destaquen La isla y los demonios (1952), La llamada (1954), La mujer nueva (premi Nacional de Literatura 1956), La insolación (1963), Paralelo 35 (1967), La niña y otros relatos (1970) i Mi primer viaje a USA (1981).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLafuente i Pàmies, Enric  (Barcelona, 1873 - 1956)  Músic. Fill de Pauleta Pàmies i Serra. Fou catedràtic de declamació del conservatori del Liceu durant més de quaranta anys.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lafuente i Sabaté, Àlvar  (Barcelona, 1914 - )  Compositor. És autor de sardanes, entre les que destaquen Cambrils, Oidà, És la mare i Fruit d'il·lusió.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lafuente i Vanrell, Llorenç  (Maó, Menorca, 1881 – 18/nov/1936)  Militar i escriptor. Promotor de l'Ateneu Maonès (1905), del qual fou secretari, iniciador i cap de l'escoltisme a Menorca. Va escriure dues novel·les, en castellà, una Geografía e historia de Menorca (1907) i diversos poemes en castellà i en català. Fou col·laborador de la "Revista de Menorca" i del diari "El Bien Público", en el qual dirigí el "Full menorquí", secció quinzenal dedicada a literatura i folklore menorquins. Retirat de l'exèrcit amb el grau de comandant d'infanteria, el 1931 organitzà la Unió de Dretes a Menorca el 1931. El 18/nov/1936 fou extret del vaizell-presó "Atlante" i afusellat amb altres companys a cala Figuera (Maó).

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lagar Arroyo, Celso  (Ciudad Rodrigo, Castella, 1891 - Sevilla, Andalusia, 1966)  Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París. Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona. Creà l'anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lagarda i Mata, Ferran  (Barcelona, 1959 - )  Arqueòleg i pedagog. Format a la Universitat de Barcelona, s'ha dedicat durant llarg temps a la docència, fins que s'especialitzà en l'arqueologia de l'illa de Menorca i a la pintura prehistòrica, principalment de Catalunya i d'Aragó, treballs sobre els quals ha publicat moltes obres,Inici página algunes en col·laboració. Viquipèdia

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lagasca Segura, Mariano  (Encinacorba, Aragó, 1776 – Barcelona, 1839)  Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s'especialitzava en botànica. Home d'idees liberals, s'exilià a Anglaterra, on exercí de professor. A la mort de Ferran VII retornà de l'exili i s'instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lago, Vicent Esteve de  (País Valencià, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713-14 fou sergent major del regiment valencià de Desemparats, tan destacat a la defensa de Barcelona durant el setge borbònic. L'11/set/1714 combaté durament a la part del Pla d'En Llull i morí a la fase final de la batalla.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lagoma, Elisa  (Barcelona, 1925 - )  Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica. Ha exposat amb èxit al país i a l'estranger. Conreà una mica l'escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s'ha guanyat un prestigi excel·lent.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Laguar  (la Vall de Laguar, Marina Alta Parròquia (ort trad: Alauar), centrada al poble de Campell, que dóna nom al municipi. La serra de Laguar, que separa la vall pel sud de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar (832 m alt).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLaguarda i Fonollera, Joan Josep  (València, 1866 – Barcelona, 1913)  Eclesiàstic. Bisbe d'Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València. Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l'arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899. Al bisbat d'Urgell es remarcà per les seves fundacions d'obres de caràcter social per als obrers. Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d'assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d'Art Sacre Català. Fou enterrat a l'església del Carme, que ell reedificà.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laguàrdia, Joaquim  (Catalunya, s XVIII – Tarragona, 1827)  Militar. Capitost de la guerra dels Malcontents. Intentà apoderar-se de Tortosa, al front d'un grup de reialistes (ago/1825). Empresonat, fugí (ago/1827) i dirigí una guerrilla que dominà el Priorat fins que les tropes de Ferran VII el capturaren a Cornudella de Montsant. Fou executat juntament amb Magí Pallàs.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laguna, Josep  (Xàtiva, Costera, 1624 – València, 1696)  Religiós mínim. Era provincial de l'orde. Excel·lí com a orador. Molts dels seus sermons foren publicats.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lahosa i Valimaña, Joan  (Prat de Compte, Terra Alta, 1902 – Barcelona, 1981)  Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia. Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona. Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lahuerta i López, Genari  (València, 1905 - 1985)  Pintor. Becat per l'Academia de San Fernando, viatjà per Itàlia, França i altres països d'Europa. Feu diversos quadres de temes africans, però excel·lí, sobretot,Inici página com a retratista (Azorín, 1948). Participà a les biennals de Venècia (1948) i Pittsburgh (1950).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laí, Roland  (Rosselló, s XIII)  Cavaller. Era senyaler del comte Nunyo Sanç del Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229. El Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I l'esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí.

63 CATALUNYA - EMPRESA

Laia, Editorial  (Barcelona, 1972 – 1989)  Empresa editorial. Inicià les seves activitats com a continuadora d'Editorial Estela, tancada per la dictadura franquista. Malgrat aixó, Laia pogué continuar la mateixa línia programàtica esquerrana de la darrera etapa d'Estela i amb el mateix equip directiu, integrat fonamentalment per Alfons Comín i Josep Verdura. Destacada editorial de la resistència antifranquista, s'arrenglerà després entre les empreses culturals més renovelladores en el nou marc democràtic. Publicà en català i en castellà al 50%. Sense haver abandonat la seva línia política, ha incorporat també al seu catàleg narrativa, psicopedagogia, psicologia i altres matèries. Cal destacar la col·lecció "Textos filosòfics", en català, que recull el pensament universal de totes les èpoques i tendències. Les dificultats econòmiques provocaren la desaparició de l'editorial el 1989. El 1990, la seva important col·lecció "Textos filosòfics" fou incorporada al catàleg d'Edicions 62.

64 CATALUNYA - EMPRESA

Laia Films  (Barcelona, 1934 – 1938)  Productora cinematogràfica. Nascuda per iniciativa del Servei Cinematogràfic de la conselleria de cultura de la Generalitat. Des del 1934 produí força documentals, i establí un ambiciós pla de producció de films d'argument, que fou col·lapsat per la guerra civil. Jaume Miravitlles, Josep Carner i Ribalta i Miquel Joseph i Mayol en foren els col·laboradors principals.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLaie  (Barcelona, Barcelonès Suposada ciutat (o poblat) ibèrica, identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc. La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken, que tant es pot llegir "(moneda) dels de Laie" com "(moneda) dels laietans", és a dir, del poble dels laietans, ben documentat. Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del s XIX, i encara ho és força.

66 CATALUNYA - ART

Laietanes, Galeries  (Barcelona, 1915 - )  Sala d'exposicions i d'antiguitats. Lloc on es presentà gran part de l'art noucentista. Xavier Nogués en decorà el celler amb murals. Esdevingué un dels principals focus de l'art d'avantguarda després de la guerra civil, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, i acollí el Saló d'Octubre.

67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Laietània  (Mataró, Maresme, 1981 - )  Revista multilingüe, especialitzada en arqueologia. Editada pel museu de Mataró amb la finalitat de donar a conèixer estudis d'arqueologia de la comarca del Maresme. Fins al 1998 ha publicat onze números, alguns dels quals són monogràfics.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

laietans  (Catalunya Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s'estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del s III aC. El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. S'han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc). La romanització fou ràpida i intensa.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lairissa  (Vall d'Aran Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l'antic terçó de Bossost. Comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLamadrid, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella, 1873 - Sevilla, 1937), nebot del primer marqués de Comillas i cunyat de Josep M. Sert i Badia. Continua en la mateixa família.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lamaña i Coll, Josep Maria  (Barcelona, 1899 – 1990)  Musicòleg. Deixeble d'Higini Anglès, s'especialitzà en l'estudi dels instruments i de les formes musicals antigues. L'any 1935 fundà l'agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del s XII al XVI. La seva col·lecció d'instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d'exemplars.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lamarca, Anton  (Catalunya, s XIX)  Compositor. Dirigí la societat coral de Vilafranca del Penedès. És autor de cançons per a cor i d'altres obres.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lamarca i Morata, Lluís  (Torrent de l'Horta, Horta, 1793 – València, 1850)  Polític liberal exaltat. Participà a la guerra del Francès sota la direcció del comte d'Almodóvar. Fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII. Durant el Trienni Constitucional, col·laborà intensament en la vida política valenciana redactant proclames constitucionals i fundant una acadèmia literària. Exiliat a Londres (1823), treballà en l'editorial de Vicent Salvà. Ocupà diversos càrrecs a la diputació provincial durant el període isabelí. Redactor d'"El Turia" i "La Verdad". És autor de Valencia vindicada por el carácter de sus naturales (1831), El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días (1840), Valencia antigua (1848) i Ensayo de un diccionario valenciano-castellano (1839-42).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lamarca i Quintana, Agapit  (Lleida, Segrià, 26/mai/1821 - Barcelona, 31/gen/1897Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre. L'obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLambert i Caminal, Joan Baptista  (Barcelona, 1884 – 1945)  Músic. Deixeble d'Enric Morera, fou organista del Palau Nacional de Barcelona a partir de 1929 i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona (1940-45). És autor d'obres religioses, simfòniques, corals, de cançons i de peces per a orgue. De la seva producció escènica destaca la sarsuela Por una mujer.

75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lamer, Juli de  (Perpinyà, 1828 – 1906)  Erudit i polític. Nét de Charles-Pierre de Lamer. Fou prefecte dels departaments de l'Alt Loira i dels Alts Pirineus (1881-84). Fou un dels fundadors de l'Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual féu importants conferències de tema històric i literari.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lamolla, Antoni G. (Antoni Garcia i Lamolla)  (Barcelona, 1911 - França ?, 1981)  Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida. Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l'exposició d'artistes ibèrics, de París, i a l'exhibició de l'ADLAN, a Barcelona. Després de la guerra marxà a França.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Lamote de Grignon i BocquetLamote de Grignon i Bocquet, Joan  (Barcelona, 7/jul/1872 – 11/mar/1949)  Compositor i director d'orquestra. Professor al Conservatori del Liceu i a l'Escola Municipal de Música. Fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona (1911), de la qual fou director, com ho fou també de la Filharmònica i la Blütner-Orchester, ambdues de Berlín. Dirigí la Banda Municipal de Barcelona del 1914 al 1939. Reintegrat a l'activitat musical després d'un llarg parèntesi, dirigí l'Orquestra Municipal de València d'ençà del 1943 fins al 1949. De la seva producció destaquen Cançons catalanes (1899), La nit de Nadal (1906, oratori), Poema romàntic i Hispàniques (trilogia per a orquestra), l'òpera Hespèria (1907) i Violetes (1904, dotze cançons per a cant i piano).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLamote de Grignon i Ribas, Ricard  (Barcelona, 1899 – 1962)  Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon. Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l'Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l'Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort. Les seves obres més notables són l'òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l'any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l'oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.

79 CATALUNYA - EMPRESA

Làmpares Elèctriques Z  (Catalunya, 1908 - )  Empresa. Dedicada a la producció d'aparells elèctrics i electrodomèstics que té l'origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira. La societat s'uní, a partir de l'any 1919, a l'empresa holandesa Philips. Posseeix fàbriques a Barcelona -Zona Franca-, Sant Boi de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat. Fabrica tubs fluorescents, articles per a l'enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lamuela, Xavier  (Barcelona, 1950 - )  Lingüista. Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona, catedràtic de lingüística romànica a la universitat de Tolosa. La seva activitat acadèmica se centra en l'estudi de l'evolució fonètica de les llengües romàniques, tema sobre el qual publicà diversos articles, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra (1984), juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística (1987) i Estandardització i establiment de les llengües (1994). D'altra banda, col·laborà en la redacció de les Normes ortografiques der aranés (1982) i és autor de La grafie furlane normalizade: Regulis ortografichis de lenghe furlane e sielte des formis gramaticâlsdal furlan comun (1987). També és autor, en col·laboració amb Lola Badia, de l'edició de l'Obra completa de Bernat Metge (1975).

Anar a:    L ]    [ Labo ]    [ Laco ]    [ Laf ]    [ Lai ]    [ Lame ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -