A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Lan ]    [ Lap ]    [ Lara ]    [ Lasa ]    [ Lata ]    [ Lay ]

En la gelosia, hi ha més amor propi que amor. (François de La Rochefoucauld)

1 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaLançac  (Fenolleda Municipi: 5,19 km2, 280 m alt, 107 hab (2012), (fr: Lansac). Situat al sector muntanyós que s'estén entre la vall de l'Aglí i la riera de Maurí. Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l'Aglí. La part oriental del terme és coberta de boscs (bosc de Calridó i dels Llobats). Agricultura, on destaca el conreu de vinya, amb denominació d'origen controlada i amb producció de vi de qualitat superior a base de garnatxa, macabeu, moscatell i caranyena. Hi ha una cooperativa vinícola. Explotació de jaciments de feldspat, un dels més grans centres productors de la vall de l'Aglí i que hom destina a la fabricació de vidre (Saint-Gobain), de porcellana (Llemotges) i de rajola. El poble es troba al peu de l'anomenat roc de Lançac (500 m alt), prop de les ruïnes de l'antiga torre de Lançac. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

2 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaLand Use and Cover Change (LUCC)  (Barcelona, s XX - )  Organisme de les Nacions Unides, integrat pels organismes internacionals Biosfera, Geosfera i Sobre Dimensions Humanes del Canvi Ambiental Global. Té la seu a Barcelona i els seus objectius són la comprensió de la relació entre els canvis en l'ús del territori i el canvi global, la investigació de la dinàmica d'aquests canvis, la definició de la relació entre sosteniment i ús del territori i l'estudi de la relació entre ús del territori, biogeoquímica i clima.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Landerer i Climent, Josep Joaquim  (València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 1922)  Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d'Astronomie. Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l'atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar. Col·laborador de l'Acadèmia de Ciències de París i dels "Anales de la Sociedad Española de Historia Natural". Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Laner, pui  (les Bordes / Vilamós, Vall d'Aran Cim (2.220 m alt) de la serralada que separa la Vall d'Aran de Comenge.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lanfranco i Casanovas, Enric  (Barcelona, 1856 – s XX)  Periodista i advocat. Ingressà a la carrera judicial. Fou redactor i col·laborador de diverses publicacions periòdiques.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Langlois, Joan  (Catalunya, s XIX)  Actor. Actuà amb èxit al teatre Romea de Barcelona, interpretant moltes obres de teatre català.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLangobard  (Catalunya, s IX)  Jutge. Actuava ja des del temps del comte Salomó d'Urgell i Cerdanya, continuà sota els comtes Miró I el Vell de Cerdanya i Guifré I de Barcelona el 886. Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaés.

7 CATALUNYA - CULTURA

Lanonima Imperial  (Barcelona, 1986 - )  Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s'afegiren diversos ballarins. El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.

8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lanós, estany de  (Angostrina, Alta Cerdanya Llac (2.150 m alt), situat vora el massís del Carlit, al peu dels pics de Collroig i de la portella de la Grava; el seu origen és glacial. És el més gran del Pirineu: 2.500 m de longitud i 84 ha de superfície. França en volgué aprofitar el volum (17 hm3) per convertir-lo en pantà hidroelèctric, engrandint-lo amb una presa fins a 70 hm3 i desviant-ne la sortida cap a l'Arieja. Els regants de la Baixa Cerdanya en protestaren (1916) i s'originà un conflicte internacional, que no es resolgué fins al 1957, amb el retorn al Segre (a través de l'Aravó i procedent d'afluents de l'Arieja) dels 0,6 m3/seg, que abans li aportava l'estany.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lansola, Pasqual Vicent  (València, 1733 – 1791)  Professor i eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia i de llengua hebrea. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i fou secretari de la Societat Econòmica d'Amics del País.

10 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lanuza  (Lanuza, Aragó, s XV - Sallent de Gállego, Aragó, 1643)  Llinatge de l'alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d'Aragó des del 1441 fins al 1591.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLanuza, Bonaventura de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol de Tarragona i membre de la comissió nomenada per la Generalitat i el Consell de Barcelona (1703-04), que es negà a acceptar les esmenes a les còpies del testament de Carles II. Partidari de Carles d'Àustria, fou membre de la Reial Junta d'Estat que governà el país fins a la reunió de Corts (1705).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lanuza, Josep de  (Catalunya, s XVII)  Noble. Descendent de la noble família aragonesa del mateix nom. Era comte de Plasència. Es distingí en les lluites contra els francesos. El 1653 formava part de les forces sortides de Barcelona per socórrer Girona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lanuza i Gelabert, Antoni de  (Aragó ?, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Noble. Fill de Joan, el comte de Plasència. Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l'aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d'aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència. Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l'ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l'última mobilització forçosa. L'Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l'enemic fou rebutjat repetidament i hagué d'encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d'aquests combats.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lanuza i Oms, Joan de  (Catalunya, s XVII – 1727)  Noble. Comte de Plasència. Fou diputat militar de la Generalitat de Catalunya (1690). Va oposar-se a la política de Felip V i intervingué en la guerra de Successió a favor de l'arxiduc Carles. Protector del Braç Militar, fou un dels dirigents de la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques. Li foren confiscats els béns, i l'any 1716 fou exiliat a Segòvia.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLapayese, Josep  (Lió, França, s XVIII - València ?, s XVIII)  Fabricant. Establert a València, on fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson. Publicà el Tratado de hilar, desovar, doblar y torcer las sedas, según el método de Mr. Vaucanson, con algunas adiciones y correcciones a él. Principio y progresos de la Fábrica de Vinalesa (Madrid, 1779). La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 millorà les instal·lacions. A mitjan s XIX l'adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lapesa i Melgar, Rafael  (València, 1908 – Madrid, 2001)  Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951. Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso' (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lapeyra i Rubert, Josep  (Barcelona, 1861 – 1924)  Compositor. Deixeble d'Anselm Barba i de Josep Rodoreda. Autor d'obres simfòniques, com La fada de Roses (1892), i líriques, com Colometa, la gitana, Hydromel (1892). Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música (1896). Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera, etc, i harmonitzà cançons i ballets populars.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lapiedra i Cherp, Benjamí  (Llíria, Camp de Túria, 1887 – 1944)  Músic. Estudià violí al Conservatori de València, on obtingué per oposició el premi de final de carrera. Fou primer violí a les orquestres del mestre Goñi i del Teatre Principal. Donà diversos concerts a Madrid i a Lisboa, on actuà durant una temporada. El 1907 obtingué la càtedra de violí del Conservatori de València.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLaplassa i Casas, Benet  (Sallent, Bages, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Religiós de l'orde dels mínims. Escriví obres piadoses en llatí i en català.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laporta, Manuel  (Morella, Ports, s XIX - França, s XIX)  Músic. Milità en el carlisme, fet que l'obligaria a exiliar-se a França. A Ambert (Alvèrnia), i en unió de Mateu Pitarch, fou mestre del famós Emmanuel Chabrier.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laporta i Astort, Antoni  (Barcelona, 1885 – 1957)  Pianista i compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música i més tard amplià els seus coneixements en el conservatori de música de Brussel·les (1909-11). Destaquen en la seva producció tres ballets, un scherzo per a dos pianos, algunes cançons i Dues peces en estil antic, per a piano.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laporta i Astort, Ramon  (Barcelona, 1888 – 1936)  Pintor. Format a Llotja. Germà del músic Antoni, amb qui anà a estudiar a Brussel·les. Exposà repetidament a Barcelona, i es dedicà especialment al retrat i a les natures mortes, dins una factura manifestament realista.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laporta i Boit, Lluís  (País Valencià, s XX – 1956)  Escriptor. Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat, entre ells l'Englantina de 1950 i la Flor Natural de 1951. El 1948 aparegué el seu recull Flors humils del meu jardí.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laporta i Mercader, Francesc  (Sants, Barcelona, 1857 - Rubí, Vallès Occidental, 1900)  Músic. És autor d'un bon nombre de composicions breus.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLaporta i Mercader, Jacint  (Sants, Barcelona, 1854 - Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 1938)  Metge i escriptor. Formà part del grup fundador de "La Llar", dirigí "La Família Cristiana" i la "Revista Literària" (1883-84), i col·laborà a "La Il·lustració Catalana" i a "L'Appel Catalan". Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa. Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d'un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laporta i Tort, Francesc  (País Valencià, s XIX)  Paperaire. Investigà per perfeccionar la indústria del paper de fumar establerta a Alcoi. El 1860 descobrí el tractament de càrrega mineral que permet al paper de fer una cendra blanca.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laporta i Valor, Francesc  (Alcoi, Alcoià, 1850 – 1914)  Pintor i dibuixant. Fou un gran pintor d'atmòsferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d'interiors d'esglésies. Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l'Escola de Llotja, a Barcelona.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Laporte i Salas, Josep  (Reus, Baix Camp, 18/mar/1922 - Barcelona, 15/feb/2005)  Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l'Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80). President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. Codirector de "Progresos de terapéutica", ha publicat Les drogues (1976).

29 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lara, Isabel de  (Castella, s XIV)  Dama. Filla de Juan Núñez de Lara. Es casà amb l'infant Joan, fill d'Alfons III el Benigne i d'Elionor de Castella, el qual vivia refugiat en terres castellanes amb la seva mare i el seu germà gran Ferran. Encesa la guerra de Pere I el Cruel contra Pere III el Cerimoniós, Ferran deixà el bàndol castellà i es passà al rei català, germanastre seu. Les ires de Pere I el Cruel caigueren sobre la resta de laInici página família; féu assassinar a Joan, i capturà a Roa, encara ignorants del crim, Isabel de Lara i la seva sogra Elionor (1357). Les tancà al castell de Castrojeriz, on poc després era assassinada Elionor.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lara Bosch, Fernando  (Barcelona, 27/mai/1957 – 18/ago/1995)  Editor. Fill de José Manuel Lara Hernández. Fou conseller delegat de l'Editorial Planeta fins a la seva mort, d'accident de trànsit. Germà de José Manuel.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lara Bosch, José Manuel  (Barcelona, 8/mar/1946 - 31/gen/2015)  Editor. Fill de José Manuel Lara Hernández. President de Planeta-DeAgostini, a la mort del seu germà Fernando assumí la responsabilitat de tot el grup.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lara Hernández, José Manuel  (El Pedroso, Andalusia, 31/des/1914 – Barcelona, 11/mai/2003)  Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l'Editorial Tartessos, germen de l'Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món. El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català. Pare de Fernando i de José Manuel Lara Bosch.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Lardaria, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit l'any 1690 a Lluís de Montcada (mort vers el 1704). El 1798 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Larén  (Senterada, Pallars Jussà Poble, el terme del qual, estès entre el tossal de Santa Bàrbara i el torrent de Sant Genís, és separat de la resta del municipi pel de Sarroca de Bellera. El s XIX formava un municipi.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLarraga, Apol·linar  (País Valencià, s XVII – 1728)  Pintor. Seguidor de Pedro de Orrente. Obra seva són les pintures al claustre de l'església de Sant Domènec, a les esglésies de Sant Nicolau, Sant Francesc, Santa Anna, etc, de València, i de retrats, com el del pare Tosca. La seva filla fou la també pintora Josepa Maria Larraga.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larraga, Josepa Maria  (València, s XVIII)  Pintora. Filla d'Apol·linar, amb el qual estudià. Malgrat greus defectes físics a les mans, sobresortí com a miniaturista. Fundà una acadèmia privada de dibuix. S'inspirà generalment en temes religiosos.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larrard i Claveria, Joan Alexandre de  (Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814)  Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s'interessà per l'explotació d'una de les quatre illes del delta de l'Ebre, a Tortosa. Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou. Dirigí la Companyia d'Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort. Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d'estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larrard i de Llauder, Pere Alexandre de  (Barcelona, s XVIII – 1823)  Comerciant matriculat des del 1794. Es dedicà al proveïment de blat i vins. Fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria. Promogué el comerç de pesca noruega. Participà a la Junta Superior de Govern del Principat (1811) i fou diputat a les Corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d'Esteve, en morir aquest el 1812; però no arribà a ocupar la vacant. Fou el pare d'Antoni Alexandre, de Maria de la Concepció i de Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLarrard i Juez-Sarmiento, Antoni Alexandre de  (Barcelona, s XIX - 1887)  Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, i germà de Maria de la Concepció i de Maria Dolors. Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d'una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s'oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d'altres.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larrard i Juez-Sarmiento, Maria de la Concepció de  (Barcelona, s XIX)  Filla de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, i germana d'Antoni Alexandre i de Maria Dolors. Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larrard i Juez-Sarmiento, Maria Dolors de  (Barcelona, s XIX)  Filla de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder, i germana d'Antoni Alexandre i de Maria de la Concepció. Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larraut, Nicolau  (Catalunya, s XVI)  Escultor. Devers el 1583 féu, amb Domènec Albrion, les imatges d'Aaron i Melquisedec de la capella del Santíssim, a la seu de Tarragona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larrea i Espeso, Joan  (Balaguer, Noguera, 1782 - Buenos Aires, Argentina, 1847)  Polític. Participà en la independència argentina. Comerciant, s'instal·là a Buenos Aires. Participà en el moviment del gen/1809 contra Liniers. Secretari d'Hisenda de la Primera Junta Independentista del mai/1810. D'idees unitàries, fou desterrat a San Juan (abr/1811). Formà part del triumvirat del 1813, i el 1814 organitzà, des del Ministeri d'Hisenda, l'esquadra de Brown. La revolta federal del 1815 el desterrà a França. Fou rehabilitat, peròInici página abandonà la política.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Larrocha i de la Calle, Alícia de  (Barcelona, 23/mai/1923 - 25/set/2009)  Pianista. Solista de remarcable tècnica i sentiment musical. L'any 1934 s'inicià com a tal amb la Banda Municipal de Barcelona. El 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó. Intèrpret, especialment, de Granados, Falla i Albéniz. El 1980 rebé la medalla d'Or al mèrit artístic de la ciutat de Barcelona, el 1982 la medalla d'Or de Belles Arts de l'Estat espanyol i el 1985 el premi Nacional de Música.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lasa i Casamitjana, Joan Francesc de  (Barcelona, 1918 - 2004)  Crític i realitzador cinematogràfic. Ha exercit la crítica a diverses publicacions, com "Destino" i "Imagen y Sonido". Tingué un destacat paper en la promoció de cineclubs a la postguerra, com a iniciador i animador. Des del 1955 conreà el curtmetratge documental: Josep M. de Sucre (1964), Las manos de Pons Cirac (1965), El món de Fructuós Gelabert (1989), premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya, i L'últim peoner (1972), sobre Ramon de Baños. Fundà i dirigí la Setmana de Cinema de Molins de Rei. Ha fet films de divulgació. Redactor de l'Enciclopedia dello Spettacolo i col·laborador de televisió, on dirigí la sèrie Una història del cinema català a Catalunya i coordinà el programa Visual.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lasala i Losela, Rafael  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1716 – Solsona, Solsonès, 1792)  Augustinià. Fou professor de filosofia i de matemàtiques a la universitat i prior i rector de diversos col·legis de València. El 1767 fou designat bisbe auxiliar i governador de l'arquebisbat de València, i el 1773, bisbe de Solsona, càrrec que ocupà fins a la mort. És autor d'alguns sermons, un Elogio histórico de san Luis, rey de Francia (1759), catecismes i altres treballs.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLasarte i de Janer, Erasme  (Barcelona, 1875 – 1938)  Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d'Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910. Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d'Art Modern de Barcelona.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lasarte i de Janer, Josep Maria  (Barcelona, 1857 – 1921)  Escriptor, periodista i autor teatral. Casat amb l'escriptora Carme Karr, fou un dels fundadors del Centre Català. Publicà obres diverses i desiguals: Regional (1888), en poesia; L'as d'oros (1881) i Justícia catalana (1887, en col·laboració), en teatre, i la sarsuela El rei de la broma (1881).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lasarte i Karr, Joan de  (Barcelona, 1892 - s XX)  Enginyer. Fou professor a l'Escola d'Enginyers Industrials, a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya, a l'Escola del Treball i a la Superior d'Agricultura. Perdé els seus càrrecs el 1923, amb l'adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera. S'especialitzà en electricitat i luminotècnia. Dirigí els serveis elèctrics de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de  (Barcelona, 1830 – 1901)  Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català, col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí "El Telégrafo" i fundà "El Diluvio". Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler "Pitarra" (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLàscara de Ventimiglia  (Itàlia, v 1265 – Barcelona, v 1314)  Comtessa de Pallars Sobirà. Filla d'Irene Làscaris. Es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars. Mort aquest (1288), ella i les seves filles, Sibil·la, Violant i Beatriu, quedaren sota la protecció d'Alfons II de Catalunya-Aragó. El 1307 entrà en un convent, mentre governava el seu cunyat Ramon Roger, mort el qual, Sibil·la esdevingué la nova comtessa del Pallars.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Làscaris, Irene  (Bizanci, 1245 - Catalunya ? , 1311)  Comtessa de Ventimiglia. Princesa bizantina, filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris. Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb que la casà l'emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill: Làscara es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars, Violant amb Pere d'Aierbe, nét de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda. Irene trobà la protecció dels reis del casal català, conjuntament amb la seva aviastra Constança de Sicília i les seves filles. El 1296 fundà amb el seu patrimoni el monestir de la Serra de monges clarisses, a Montblanc. Fou enterrada al convent de pares predicadors de Saragossa.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Laspan  (Salardú, Vall d'Aran Despoblat i antiga vila de l'antic mun. d'Arties, d'emplaçament desconegut, prop de Garòs, que al s XIV tenia 23 focs.

51 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaLasquarri  (Ribagorça Municipi: 31,94 km2, 648 m alt, 136 hab (2014). Situat a la riba esquerra de l'Isàvena i accidentat, al sud, entre la serra del castell de Llaguarres i l'Isàvena, afluent de l'Éssera. El terme és accidentat i cobert en bona part de boscs de roures i alzines. Agricultura amb conreus de secà: cereals (ordi), oliveres, girasol i ametllers; petita superfície dedicada al regadiu (horta). Ramaderia de bestiar oví i porcí. Explotació forestal. L'activitat industrial és minsa. La població disminueix des de mitjan s XIX. La vila és a la vora d'un barranc afluent al de la Ribera; l'església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan s XVI, i el retaule major és barroc. És tradicional la fira anual deInici página Sant Martí (11/nov). El municipi comprèn també el poble de les Segarres Altes, l'antigua quadra de l'Ametllera i les caseries de Marinyós, Tamarit, la Móra i Salanova. Pertany a l'àrea comercial de Graus. Ajuntament (en castellà) - Informació

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lassala i Sangerman, Manuel  (València, 1738 – 1806)  Jesuïta i dramaturg. Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 i fou exiliat a Itàlia el 1767; s'establí a Ferrara i a Bolonya. Poeta llatí i italià i traductor de Lokman (Bolonya, 1780), fou conegut sobretot per les seves tragèdies neoclàssiques: Ormisinda (1783, inspirada en Moratín), Lucia Miranda (1784) i Sancio Garcia (1793, imitació de Cadalso).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lassala i Santiago Palomares, Vicent  (València, 1817 – 1876)  Terratinent i dirigent i divulgador agrari. Fou president de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià i de la Societat Valenciana d'Agricultura, i col·laborà al periòdic "Las Provincias" i a d'altres publicacions. Escriví Proyecto de reforma de la contribución territorial (1868) i Memoria sobre la producción y el comercio de la naranja en España (1873), entre d'altres obres.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lassala i Solera, Manuel  (Barcelona, 1801 – València, 1894)  Militar. Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial (1824; capità el 1834). Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana. Coronel, s'acollí al conveni de Bergara (1839) i passà a l'exèrcit isabelí. El 1849 combaté l'aixecament carlí al Principat. Mariscal de camp (1851) i tinent general (1867), fou capità general d'Andalusia, conseller d'estat, director general de l'administració militar, diputat i senador. Amb la restauració borbònica fou capità general de València (1875-76).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLata  Pseudònim del pintor Francesc Labarta i Planas.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Latorre i Gaia, Roser  (Barcelona, 1932 - )  Professora de català. Es dedicà a l'ensenyament i exerceix tasques de correcció per a editorials. És autora del llibre didàctic Primer curso de catalán, editat el 1966.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Latorre i Soler, Domènec  (les Corts de Sarrià, Barcelona, 1893 – Barcelona, 23/abr/1939)  Polític. Fill d'un immigrant de Graus. Membre, des de molt jove, d'Unió Catalanista, fou director de "Pàtria Nova" i de "L'Intransigent", i col·laborador de "Subversió Nacionalista" (1918). Fundà, amb altres militants nacionalistes, La Falç, fou membre del CADCI i féu una intensa tasca propagandística a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Funcionari de l'ajuntament de Barcelona durant la guerra civil, fou detingut el 1939, condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i executat.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Laujó  (Canejan, Vall d'Aran Coma (o Lauajó), al vessant septentrional de la serra de Goarbes, dins la vall de Toran, que centra els petits estanys de Laujó.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Laurens i Jarlier, Francesc  (Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913)  Banquer. Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d'exportació. Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l'Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d'Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa. Fundà una banca important.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lauri-Volpi, Giacomo  (Lanuvio, Itàlia, 1892 – València, 1979)  Tenor. La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials. El 1922 es presentà al Liceu de Barcelona ambInici página Rigoletto, de Verdi. El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins al 1945; hi cantà encara sorprenentment el 1972. Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s'establí a Burjassot. El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat. Ha escrit Voci parallele (1955).

61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lavaix  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Antic monestir. Fundat per l'abat Trascari. Actualment resta gairebé cobert per les aigües del pantà d'Escales. A la primeria estava dedicat a santa Maria, sant Pere, sant Llorenç i sant Joan, i seguia la regla benedictina; al s XIII es tansformà en abadia cistercenca, i gaudí, a partir del s XI, de la protecció dels senyors d'Erill. Amb la seva ajuda, al s XII es renovaren l'església i el claustre. Fins al 1624 fou regit per abats perpetus i a partir d'aquesta data s'inicià la seva decadència. La vida comunitària no va ser represa després de l'exclaustració del 1835. Molts elements artístics del cenobi foren arrencats a partir d'aquest any, i quan les aigües el cobriren tan sols restaven els seus murs despullats.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lavansa  (Vilanova de Meià, Noguera Veure> Vansa, la.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellLavansa i Fórnols  (Alt Urgell Municipi: 106,08 km2, 989 m alt, 210 h (2014), o la Vansa. Situat al límit amb el Solsonès, comprèn la vall mitjana de la Vansa. És el resultat de la unió, el 1972, dels antics termes de la Vansa i Fórnols del Cadí. L'agricultura és majoritàriament de secà: cereals, llegums, alfals i farratges, i una petita part de regadiu (prats, alfals, patates). Ramaderia (bestiar porcí, boví i, sobretot, oví). El centre administratiu del municipi és el poble de Sorribes de Lavansa, format al voltant de l'església parroquial de Sant Martí de Lavansa, del qual depenen tots els pobles, llogarets i caseries del terme: Ossera, Sisquer, Padrinàs, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, la Barceloneta, Colldarnat i l'antic lloc de Sant Julià de Pera. El 1130 Ermengol VI d'Urgell concedí l'honor de Lavansa a Galceran de Pinós. La senyoria era al s XIV del capítol d'Urgell. Ajuntament -Inici página Estadístiques - Consulta de dades

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lavascort  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Caseria, a l'esquerra del Segre, prop de Baltarga.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lavern  (Subirats, Alt Penedès Poble (217 m alt), al sector oriental del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lavern, comtat de  (Catalunya Títol atorgat el 1911 a Pere Guerau Maristany i Oliver. Continua en la mateixa família.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lavernó, riera de  (Subirats, Alt Penedès Afluent dretà de l'Anoia (entre Espiells i la Torre-ramona), format per la unió de diverses rieres (de Sant Sebastià dels Gorgs, que davalla del massís de Garraf, i de Can Cartró, que davalla de la serra de Font-rubí, entre altres).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lavilla Alsina, Landelino  (Lleida, 1934 - )  Polític. Jurista i lletrat del Consell d'Estat, fou membre del grup democratacristià Tácito (1973), amb el qual ingressà a la Unión del Centro Democrático (UCD). Ministre de Justícia (1976-79) i diputat per Jaén (1979-82), fou president del Congrés de Diputats (1979-82) i, com a president d'UCD (1982-83), procurà, sense èxit, evitar la fallida del partit.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lavit  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la riera de Mediona, davant Terrassola del Penedès (que és a l'altre costat del riu). L'església parroquial és dedicada a santa Maria.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLawrence, George  (Montmouth, Gal·les, 1831 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1894)  Missioner protestant. Residí a Espanya des del 1863. El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona, en un carro blindat que situava en llocs estratègics de la ciutat. Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l'opuscle en anglès Andrew Dunn. El 1870 edità la revista "La Aurora de Gracia", i el 1875 "La Estrella de Gracia", per als infants. La seva Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth. Els seus descendents han tingut un cert relleu, tant a les comunitats protestants com a la vida industrial de Barcelona.

71 CATALUNYA - CULTURA

Lax'n'Busto  (Catalunya, 1986 - )  Grup de rock. Integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Christian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Pinyol (bateria). El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt?... O què!!!, seguit per Lax n'Busto (1991), Qui ets tu? (1993), La caixa que puja i baixa (1995) i l'acústic Lax n'Busto a l'auditori (1996).

72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Laye  (Barcelona, 1951 - 1954)  Revista cultural, de periodicitat irregular. Editada per la delegació provincial del Ministeri d'Educació. Publicà 24 números. En la seva última època prengué un aire liberal i crític, animada per Gabriel i Joan Ferrater, Josep M. Castellet, Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán i Carles Barral, entre altres. La posició independent dels seus redactors provocà la suspensió de la revista.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Layret i Foix, Eduard  (Barcelona, s XIX – s XX)  Polític. Germà de Francesc. Milità de molt jove al Partit Republicà Federal. Ingressà després a la Unió Republicana, on destacà. Col·laborà al setmanari polític "Aurora" i a d'altres publicacions. Després de passar uns anys retirat de la política, reprengué aquestes activitats arran de l'assassinat del seu germà. Fou conspirador activíssim durant la Dictadura de Primo deInici página Rivera. El 1931 fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Layret i FoixLayret i Foix, Francesc  (Barcelona, 10/jul/1880 – 30/nov/1920)  Advocat i polític republicà. Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, juntament amb Lluís Companys, fundà l'Associació Escolar Republicana (1900) i l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1902), que posteriorment presidí. Ingressà després a la Unió Republicana, que acabdillava Nicolás Salmerón. En les eleccions municipals del 1905 fou elegit regidor de Barcelona i posteriorment s'adherí al moviment de Solidaritat Catalana (1906). Elegit novament regidor de Barcelona (1909), ocupà accidentalment l'alcaldia de la ciutat. Des dels seus càrrecs municipals va patrocinar importants projectes econòmics i culturals i diverses reglamentacions laborals favorables al proletariat. El 1910 ingressà a la nova Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) i es presentà a les eleccions a corts per Granollers, on va ésser derrotat. En l'esfera privada es dedicà a l'advocacia, especialment en la defensa...  Segueix... 

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lazaga, Pedro  (Valls, Alt Camp, 1918 – Madrid, 1979)  Realitzador cinematogràfic. Autor d'una obra prolífica, dirigí diversos films de tema bèl·lic durant el decenni que va entre els anys 1950 i 1960 (La patrulla, 1954; Torrepartida, 1956; La fiel infanteria, 1959), comèdies turístiques en el decenni següent (La ciudad no es para mí, 1966; El turismo es un gran invento, 1969) i comèdies eròtiques en els anys setanta (Black Story, 1971; Yo soy fulana de tal, 1975), sempre al servei de l'establishment franquista.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lázaro i Higueras, Hipòlit  (Barcelona, 1887 – 1974)  Tenor. Actuà l'any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà. S'especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional. Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLázaro i Salvador, Francesc  (Barcelona, 1932 - )  Tenor. Deixeble del conservatori del Liceu de Barcelona. Actuà l'any 1964 al festival de Salzburg. Ha actuat a nombrosos països i d'una manera regular als teatres alemanys.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lázaro i Tensa, Antoni  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1849 – València, 1915)  Polític. Advocat, prengué part en negocis d'exportació de vins i en consells d'administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d'Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d'Àfrica. Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit (1904-14).

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lazerme, Carles de  (Perpinyà, 1873 - Elna, Rosselló, 1936)  Escriptor i poeta en francès. Pertangué al grup de Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil. De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó. Es caracteritza, com a poeta, per la melancolia i la ironia. Autor dels reculls Les jours passés (1920), Tendre Paris (1921), Eaux vives (1922), Bucoliques et almanach (1927) i, en prosa, de l'assaig filosòfic Essais et propos (1920), de la novel·la fantasiosa i satírica La veuve de minuit (1926) i de l'estudi històric Carlistes et légitimistes (1937). Col·laborador de publicacions com "La Tramontane", "Le Roussillon" i "Le Coq Catalan".

80 EUROPA - BIOGRAFIA

Lebon, Charles  (França, s XIX)  Industrial. El 1841 obtingué la concessió durant quinze anys del forniment de gas públic a Barcelona. El 1843 es constituí la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas, a la qual Lebon transmeté la concessió (la societat fou popularment coneguda per Gas Lebon). El 1883 l'empresa Eugène Lebon comprà una fàbrica a Gràcia i uns terrenys a Sant Martí de Provençals en previsió que l'ajuntament exercís el dret de rescat. El 1923 fou absorbida per Catalana de Gas i Electricitat.

81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaLebondidièr, pic de  (Benasc, Ribagorça)  Cim (3.150 m alt) del sector meridional del massís de la Maladeta, que domina l'estany de Cregüenya. El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidièr, mort el 1942, conservador del museu de Lorda (Bigorra).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lebrero i Stals, Josep  (Barcelona, 1953 - )  Crític d'art i comissari d'exposicions. Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d'on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com "Lápiz" o "Balcón", i internacionals. Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes, al Centre d'Art Santa Mònica (1990), Tierra de nadie, a l'Hospital Real de Granada (1992), Toponimias (8) Ocho ideas del espacio (1994), al centre cultural de la Fundació La Caixa de Madrid. Des del 1996 fou el cap d'exposicions del MACBA.

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Leca  (Cortsaví, Vallespir Llogaret, al peu del puig de l'Estela, a l'esquerra del riu Ferrer, l'alta vall del qual és anomenada vall de Leca.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Lécera, ducat de  (Aragó)  Títol senyorial, atorgat el 1493 a Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera, senyor de Lécera i primer duc d'Híxar. La grandesa d'Espanya fou reconeguda, el 1595, al quart titular, Joan Francesc Cristòfor Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia, duc d'Híxar. Passà als Silva, marquesos d'Alenquer i d'Orani.

85 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaLechi, Giuseppe  (Brescia, Itàlia, 1766 – 1836)  Militar. Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general (1796). Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme (1808), per ordre d'aquest s'apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició. Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí. En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí. Compensà la seva inferioritat de forces amb mesures extraordinàriament cruels, secundat per Ramon Casanova, cap de la tèrbola policia que havia organitzat. Mitjançant extorsions assegurà el pagament de tributs extraordinaris dels barcelonins. La seva rapacitat i la de la seva amistançada milanesa La Ruga esdevingueren proverbials i culminaren en l'assassinat del ric usurer italià Canton. Destituït per Augereau (1809) mentre es trobava al setge de Girona, fou empresonat per la seva conducta venal. Alliberat (1813), fou enviat a Nàpols.

86 CATALUNYA - LITERATURA

Lectura Popular  (Barcelona, mai/1913 – mai/1921)  Col·lecció literària d'autors catalans d'aparició setmanal. L'editor i director fou Francesc Matheu a través de l'editorial Ilustració Catalana. Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N'aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums. Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l'ortografia vuitcentista de Matheu.

Anar a:    Lan ]    [ Lap ]    [ Lara ]    [ Lasa ]    [ Lata ]    [ Lay ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -