A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Lla ]    [ Llacer ]    [ Llacs ]    [ Llado ]    [ Lladro de P ]    [ Lladro de V ]

El sentiment català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. (Francesc Pujols)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaberia  (Tivissa, Ribera d'Ebre Poble (700 m alt), al vessant occidental de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes. L'església parroquial (Sant Joan Degollat) és romànica (s XII-XIII) i fou fortificada.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaberia, serra de  (Baix Camp / Priorat / Ribera d'Ebre Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani. S'estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l'est. Els replans són tabulars, en forma de mola. Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlabià  (Fontanilles, Baix Empordà Poble, situat a la dreta del Daró, a l'oest del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Romà) era possessió de la canonja d'Ullà.

4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llabor, Abdó  (Sant Marçal, Rosselló, 1797 - Rodés ?, França, 1848)  Professor de filosofia. Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona. Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d'Avinyó. Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles com Le journalisme et les journaux, Que faire de la France? i una Mémoire sur l'instruction publique. Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés, Antoni  (Sencelles, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1826)  Escultor. Féu moltes imatges per a les esglésies mallorquines.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés, Josep  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1790)  Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l'Acadèmia de Medicina de Palma. És autor de diverses obres professionals.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés, Miquel  (Manacor, Mallorca, 1930 – Palma de Mallorca, 1983)  Pintor paisatgista. Conreà sobretot l'oli, amb una forma personal a base de veladures. Estilísticament és de tendència abstracta, dins una nova figuració de formes cubistes. La gamma de color és austera (hi predominen els negres, els sienes i els blancs). A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés i Bernal, Joan  (Santander, Cantàbria, 1900 - Palma de Mallorca, 1975)  Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres. Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del s XIX Noticias y relacionesInici página históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés i Martorell, Pere  (Inca, Mallorca, 1938 - )  Liturgista i escriptor. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i a Roma. Ordenat de sacerdot el 1962, fou professor al Centre d'Estudis Teològics de Mallorca i coordinador de l'àmbit religiós a les Illes del Congrés de Cultura Catalana. Membre de la comissió interdiocesana per a la versió dels texts litúrgics al català (1906), dirigí les publicacions litúrgiques adaptades a la diòcesi de Mallorca, en una tasca que -amb l'assessorament de Francesc de B. Moll- ha tingut una gran importància per a la normalització del català a la litúrgia de les Illes. Des del 1974 fou cap de redacció efectiu de la revista "Lluc". Ha publicat articles de caire històric, litúrgic i lul·lístic.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés i Quintana, Gabriel  (Binissalem, Mallorca, 1858 - Palma de Mallorca, 1928)  Historiador. Va ésser catedràtic a Santander i a Palma de Mallorca, i pertanyia a les acadèmies de San Fernando i de la Historia de Madrid. Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, fundà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1917 en fou elegit president; dirigí les excavacions de Pollentia. Col·laborà a la "Revista de Archivos y Bibliotecas"; és autor d'articles sobre història i literatura balears i d'estudis i edicions crítiques de textos catalans medievals, com Llibre de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (1889), Bernardo Descoll es el autor de la Crónica de Pedro IV (1903), Estudis sobre el cançoner dels comtes d'Urgell (1907) i Llibre de Saviesa de Jaume I (1907).

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llabrés d'Armengol i Ram de Viu, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1751 – 1823)  Escriptor il·lustrat. Fou cavaller de l'orde de Sant Joan i prengué el nom de Llabrés, per bé que no se'n deia. Fou un il·lustrat molt actiu dins la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País. Escriví poemes en llatí i en castellà, i a aquesta llengua traduí el Paradise Lost, de Milton.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlacayo i Pintenyo, N.  (Catalunya, 1800 – Barcelona, 1842)  Metge. Estudià a la universitats de Cervera i Edimburg. Fou també propagador de la taquigrafia. Publicà diverses obres mèdiques. Fou diputat a corts per Barcelona.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer, Joan B.  (Torrent, Horta, s XVIII - València, s XIX)  Eclesiàstic. Exercí el seu ministeri a València. En 1817 publicà una Norma de un perfecto párroco.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Alegre, Vicent  (València, 1774 – s XIX)  Escultor. Fou membre i tinent director de l'Acadèmia de Sant Carles. És autor d'obres notables de tema religiós. Fills seus foren l'escultor Tomàs i el pintor Vicent.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Pla, Francesc  (València, 1918 - 2002)  Compositor. Deixeble de Manuel Palau, d'entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica' (1969), amb les quals es vinculà a l'avantguarda musical, i Lamentació d'amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994). Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Rodrigo, Maria  (València, 1888 - Ravenna, Itàlia, 1962)  Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d'Àngel Guimerà i música de D'Albert. S'especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Valdermont, Francesc  (València, 1781 – 1857)  Pintor. Acadèmic de Sant Carles el 1803, fou director general de l'Acadèmia. Pintà al fresc el cambril de la Mare de Déu dels Desemparats i altres capellesInici página de València. El Museu de Belles Arts de València conserva el seu oli Carles IV creant Godoy almirall.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llàcer i Viana, Bernat  (València, s XIX)  Escultor. Fill de Vicent Llàcer i Alegre i germà de Joan, Tomàs i Vicent. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Viana, Joan  (València, s XIX - Dènia, Marina Alta, 1855)  Pintor. Fill de Vicent Llàcer i Alegre i germà de Bernat, Tomàs i Vicent.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Viana, Tomàs  (País Valencià, s XIX)  Escultor. Fill de Vicent, del qual fou deixeble. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d'inspiració religiosa.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llàcer i Viana, Vicent  (València, s XIX - 1858)  Pintor. Fill de Vicent Llàcer i Alegre i germà de Bernat, Joan i Tomàs.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaceres  (Vallès Occidental Veure> Sant Llorenç Savall (antic nom).

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaceres  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Crist de Llaceres, el.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Llach i GrandeLlach i Grande, Lluís  (Verges, Baix Empordà, 7/mai/1948 - )  Intèrpret i autor de cançons. Incorporat el 1967 als Setze Jutges, destacà ràpidament entre els cantautors de la Nova Cançó pels seus temes lírics, sovint d'inspiració literària i per les cançons de contingut social i reivindicatiu. Durant la dictadura, temes com L'estaca esdevingueren símbols de la lluita antifranquista. Oferí un primer recital multitudinari al Palau de la Música Catalana el 1969, i després d'un concert a Madrid, el règim li pronibí actuar a Espanya fins al 1974. Sense deixarInici página l'actitud social i políticament compromesa, la seva música ha evolucionat cap a un tipus de cançó de més complexitat, incorporant elements de la tradició mediterrània i realitzant sovint treballs amb una certa unitat conceptual. Ha editat nombrosos discs: Ara i aquí (1970), Viatge a Ítaca (1975), I amb el somriure, la revolta (1982), etc. A Un pont de mar blava (1993) i Porrera (1995), col·laborà amb el poeta Miquel Martí i Pol. Lligat al moviment independentista català, s'ha distingit també en la defensa de les llibertats dels pobles oprimits, en favor dels quals ha ofert sovint actuacions benèfiques. Fundació Lluís Llach

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llach i Soliva, Joan  (Girona, 1816 – 1860)  Frenòleg. Secundà l'ideari de Marià Cubí a propòsit de la frenologia. Col·laborà a "La Antorcha" i fou redactor del "Eco de la Frenología", així com de la revista "La Madre de Família". És autor de diversos llibres de caràcter moral, d'una obra de química i d'algunes traduccions.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llàcova, la  (Morella, Ports Veure> Llècua, la.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llacs, pic dels  (Alt Urgell / Andorra / Pallars Sobirà Cim (2.691 m alt) (o de la Bassera) de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall Ferrera) i del Segre (coma de Setúria), al límit de les tres comarques.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llacs, vall de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Coma de la vall de Boí, estesa des del tuc de Caranç (2.789 m alt) fins a la ribera de Sant Nicolau, on aflueix a l'indret d'Aigüestortes.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLlacuna, baronia de la  (Catalunya Jurisdicció senyorial, pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347. Passà als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d'Aitona (duc de Medinaceli) i el marquès de Moja.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaLlacuna, la  (Anoia Municipi: 52,19 km2, 614 m alt, 906 hab (2014). Situat a la vall de la Llacuna, a la dreta de la riera de Carme, al sud-oest de la comarca, accidentat per les serres de la Llacuna, Puigverd i Ancosa, al sud d'Igualada i al límit amb l'Alt Penedès. Boscos. Agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya), centre d'estiueig i indústria tèxtil (gèneres de punt). La vila es formà entorn del priorat de la Llacuna, al centre de la vall, on s'alçava el castell de Vilademàger. Plaça Major, porticada; església gòtica de Sant Pere de Màger, i parroquial de Santa Maria (s XVIII). Dins el terme hi ha els pobles de Torrebusqueta i Rofes, les caseries i veïnats de la Serra, Pollina, les Barraques, les Vilates i Baltà i les antigues granges de Santes Creus del mas de les Solanes i d'Ancosa (on hi havia hagut el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llacuna, la  (Barcelona, Barcelonès Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el s XIX amb la instal·lació de fàbriques. Aquest sector era, al s XV inundat per les aigües marines. Al s XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l'enginyer Prosper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar). L'estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del s XIX, i el rec, els primers anys del s XX.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llacuna, la  (l'Arboç, Baix Penedès Veure> Llacuneta, la.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlacuna, pla de la  (la Vall de Gallinera, Marina Alta / Vilallonga de la Safor, SaforAltiplà, situat a l'est de la serra de la Safor, entre els dos municipis.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llacuna, priorat de la  (la Llacuna, Anoia)  Priorat benedictí (Santa Maria de la Llacuna), filial de Sant Llorenç del Munt. L'església de Santa Maria fou donada el 1020 pels comtes de Barcelona a Sant Llorenç del Munt, i el 1060 el prevere Selva, que des d'aleshores la regia, la deixà lliure, amb la condició que hi fos fundat un priorat. No tingué mai comunitat important. Resten pocs vestigis de l'església, de cinc absis, que tingué funcions de parroquial de la Llacuna des del 1310.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llacuna i Carbonell, Joan  (Igualada, Anoia, 1905 - Burzet, Llenguadoc, 1974)  Poeta. De formació autodidàctica, fou influït per Salvat-Papasseit, Sánchez-Juan i Rosselló-Pòrcel, la seva poesia combina l'intimisme amb la imatgeria local, de vegades amb ressons del surrealisme. La recerca de la puresa, del somni, no troben sempre una expressió perfecta; per això la seva poesia és sovint trencadisa, tendra. És autor d'un llibre de poesia molt remarcable: L'aurora de l'Aragall (1957, reeditat el 1961), així com d'Ònix i níquel (1934). Col·laborà a la "Revista d'Igualada".

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llacunes, les  (Alcoi, Alcoià Partida, situada al sud-oest de la ciutat.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llacunes, les  (Soriguera, Pallars Sobirà Poble (1.308 m alt), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó. L'església parroquial (esmentada ja el 839) és dedicada a sant Martí. El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte Guillem d'Urgell. Fou possessió dels vescomtes de Vilamur.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlacuneta, la  (l'Arboç, Baix Penedès Caseria (ant: la Llacuna), a l'esquerra de la riera de Marmellar.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lladó  (Alt EmpordàVeure> Lledó d'Empordà.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladó, Joaquim  (Catalunya, s XIX - Sarrià de Ter, Gironès, 1878)  Pianista i crític. Fou publicista notable. És autor d'un Método analítico para el estudio del solfeo (1860).

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lladó, Josep  (Palma de Mallorca, s XIX)  Escultor. Fou deixeble d'Adrià Ferran.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lladó, Ramon  (Palma de Mallorca, 1736 – 1818)  Frare franciscà. Fou afeccionat a la pintura. Deixà treballs d'història religiosa i poesies en llengua catalana.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lladó i Ferragut, Jaume  (Selva, Mallorca, 1886 - Palma de Mallorca, 1975)  Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres, professor de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca i acadèmic corresponent a l'Academia de Historia. Ordenà els arxius municipals de les Balears i en publicà catàlegs, acompanyats de notícies històriques locals. De la seva producció destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Lladó i FigueresLladó i Figueres, Josep Maria  (Barcelona, 30/jul/1910 – 9/mai/1996)  Periodista i escriptor. Fins al 1939 fou col·laborador de "La Publicitat", "L'Opinió" i "La Humanitat", i director d'"Última Hora". Secretari de l'Associació de Periodistes de Barcelona. Durant la guerra civil fou oficial de la columna Macià-Companys. Exiliat el 1939, publicà Per Catalunya (1945) a Niça. Retornà a Catalunya (1950) i ha col·laborat en un gran nombre de publicacions ("Tele-eXprés", "Tele-estel", "El Correo Catalán", etc). Entre altres obres ha escrit 14 d'abril (1938), El 19 de juliol a Barcelona (1938), Raquel Meller (1963), la biografia Ferran Valls i Taverner (1970), en col·laboració amb J.A. Parpal, i LluísInici página Companys, una vida heròica (1991).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladó i Llirós, Bru  (Sabadell, Vallès Occidental, 1887 – Mèxic, 1946)  Dirigent cenetista. Sabater d'ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc "Reivindicación", fundat el 1915 per Eusebi C. Carbó. El 1920, perseguit per la policia, s'estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic. El 1939 s'expatrià a França, i després a Mèxic.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladó i Miquel, Miquel  (Castelldans, Garrigues, 1919 - Andorra la Vella, Andorra, 1999)  Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladó i Pascual, Josep  (Argentona, Maresme, 25/jul/1933 - )  Escriptor. Ha publicat el llibre de poemes ...dels meus silencis (1959).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladó i Pino, Francesc de Borja  (Barcelona, 1909 – 1962)  Escriptor i propagandista catòlic. Publicà els contes La guerra tal com és, Egoismes, L'home que no sabia estimar (1931), l'assaig Els dos poders (1929) i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol (1950) i En tot lloc i en tot moment (1952).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladó i Vallès, Joan  (Barcelona ?, s XIX - s XX)  Advocat i publicista. Nebot de Josep M. Vallès i Ribot. Del partit republicà federal, s'adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona (1909-13). En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialmentInici página adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí "El Intransigente".

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Lladonosa i PujolLladonosa i Pujol, Josep  (Alguaire, Segrià, 28/jun/1907 – Lleida, 2/feb/1990)  Historiador. De jove passà a viure a Barcelona, on col·laborà a "El Matí" i "Esplai". Membre de l'Académia de Bones Lletres de Sant Jordi. La seva producció comprèn un centenar de títols sobre Lleida i la seva vida universitària entre els quals destaquen Manuel de Montsuar (1950), L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524 (1953), La ciutat de Lleida (1955-59), Història de Lleida (1972-75), Relacions entre Mallorca i Lleida a l'època medieval (1977), Informe històric sobre topònims. Lérida/Lleida (1977), La Suda, parròquia de la Seu de Lleida (1980) i Història de la ciutat de Lleida (1980). Col·laborà en l'obra col·lectiva Lleida, problema i realitat (1967).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Lladonosa i Vall-llebreraLladonosa i Vall-llebrera, Manuel  (Lleida, 1946 - )  Historiador. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Lleida i estudiós del sindicalisme català. Fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la mateixa universitat i president de l'Ateneu Popular de Ponent de Lleida. Ha col·laborat amb l'equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l'IREL (Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida) en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània. Publicà, entre altres obres, El Congrés de Sants (1975), Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923 (1988), Sindicalistes i llibertaris: l'experiència de Camil Piñón (1989) i Carlins i liberals a Lleida

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràLladorre  (Pallars Sobirà Municipi: 146,99 km2, 1.052 m alt, 232 hab (2014). Situat a la capçalera de la vall de Cardós, subafluent de la Noguera Pallaresa. Relleu muntanyós (cims de Montgri i Sotllo). Boscos, prats i estanys. Agricultura de secà (cereals, patates), ramaderia (bestiar boví per a l'obtenció de llet) i indústria. Explotació forestal (serradores). Central elèctrica de Tavascan. Les instal·lacion d'esports d'hivern (esquí de fons i esquí alpí) han permès el desenvolupament del sector serveis adreçat al turisme. El poble és dividit en dos nuclis, entre els quals hi haInici página l'església parroquial de Sant Martí. Comprèn els pobles de Tavascan, Aineto (església romànica de Sant Romà), Boldís Jussà (església romànica de Sant Pere), Boldís Sobirà i Lleret. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lladós i Rius, Magí  (Tarragona, s XIX – Barcelona, 1886)  Enginyer industrial i escriptor. Professor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Creà i dirigí el periòdic "El Porvenir de la Industria". Afiliat al partit liberal, fou diputat a les corts per Tarragona (1872). Es retirà de la política activa el 1878. Conreà la literatura dramàtica i va escriure la sarsuela Cuerdo y sin luna, o Selenomanía (1876). També publicà Nociones de gimnasia higiénica (1876) i Aritmética (1885).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lladres, pantà de  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d'Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt). Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d'Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró  (País Valencià, s XIV - s XVII)  Llinatge noble que, procedent d'Aragó i Navarra, s'establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró, Elvira  (País Valencià, s XV)  Dama. Heretà del seu pare drets sobre la vall de Xelva, en pugna amb els que hi tenia el seu oncle Jaume de Pallars. Aquest fou combatut pel marit d'Elvira, l'aragonès Ximeno d'Urrea, vescomte de Biota, el qual s'imposà per les armes. En tot cas, la llei donà la raó a Jaume de Pallars i el matrimoni Urrea i Lladró hagué de deixar la vall de Xelva. En temps dels seus fills el conflicte havia de reproduir-se.

56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLladró, Pere  (Aragó, s XIII – s XIV)  Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I, i llur filla i hereva fou Maria Lladró i de Castre.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró, Roger  Veure> Lladró i de Pallars, Pere Roger.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova, Lluís  (País Valencià, s XV)  Senyor de Pardines. Fill de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i Llançol. El 1496 vengué la senyoria de Dosaigües als Rabassade Perellós.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, Lluís  (País Valencià, s XV)  Senyor de Pardines. Fill de Pere Boïl de Lladró i Cornell i d'Aldonça Llançol de Romaní. El 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, venuda pel seu fill Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars, Margarida  (País Valencià, s XVI)  Filla de Baltasar Lladró i de Pallars. Fou la primera muller de Pere Lladró de Pallars i d'Arinyo, i d'aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Beneito, Esperança Gràcia  (País Valencià, s XVI)  Dama. Filla de Pere Lladró de Pallars i Manrique i d'Isabel Beneito. No heretà el vescomtat de Xelva i les senyories, les quals passaren al seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Manrique.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLladró de Pallars i Bonet, Francesc  (País Valencià, s XVII)  Vuitè vescomte de Xelva. Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Pere. Heretà el vescomtat de Francesc Lladró de Pallars i Manrique. A la seva mort, sense descendència, el vescomtat passà al seu nebot Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Bonet, Pere  (País Valencià, s XVI - s XVII)  Nét de Jaume Roger Lladró i de Pallars i germà de Francesc. Casat amb Elionor Ponç, foren els pares de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç).

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i d'Arinyo, Jaume  (País Valencià, s XV – s XVI)  Noble. Fill de Baltasar Lladró i de Pallars, i de Cecília d'Arinyo, i germà de Pere i de Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i d'Arinyo, Pere  (País Valencià, s XV - s XVI)  Cinquè vescomte de Xelva. Fill de Baltasar Lladró i de Pallars, i de Cecília d'Arinyo, i germà de Jaume i de Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles. Es casà primer amb Margarida Lladró de Pallars, i d'aquest matrimoni nasqué Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars; en segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Francesc i de Pere Lladró de Pallars i Manrique.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i de Bobadilla, Margarida  (País Valencià, s XVI)  Filla de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars i de Beatriz de Bobadilla.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLladró de Pallars i de Silva, Lucrècia  (País Valencià, s XVII)  Primera marquesa de Sot i quarta comtessa de Sinarques. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco i de María de Silva y de Palafox, i germanà de Maria Anna, la qual heretà els títols.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i de Silva, Maria Anna  (País Valencià, s XVII)  Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia, de la qual heretà el marquesat. S'intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar  (País Valencià, s XVII)  Onzè vescomte de Xelva i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer. Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Ferrer, Blanca  (País Valencià, s XVII)  Filla de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars. Fou germana de Joan.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Ferrer, Joan  (País Valencià, s XVII)  Segon comte de Sinarques i desè vescomte de Xelva. Fill de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars, i germà de Blanca. Es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines, i foren pares de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLladró de Pallars i Lladró de Pallars, Lluís  (País Valencià, s XVI)  Fill de Pere Lladró de Pallars i d'Arinyo, i de Margarida Lladró de Pallars. Es casà amb Beatriz de Bobadilla, i foren pares de Margarida Lladró de Pallars i de Bobadilla. En segones noces es casà amb Inés Manrique, i foren pares de Pere i de Francesc Lladró de Pallars i Manrique.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Manrique, Francesc  (País Valencià, s XVI)  Setè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars i d'Inés Manrique. Heretà el vescomtat del seu germà Pere Lladró de Pallars i Manrique. Morí sense hereus agnaticis, i el vescomtat passà a Francesc Lladró de Pallars i Bonet.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Manrique, Pere  (País Valencià, s XVI)  Sisè vescomte de Xelva. Fill de Lluís Lladró de Pallars i Lladró de Pallars i de Inés Manrique, i germà de Francesc. Es casà amb Isabel Beneito, i foren pares d'Esperança Gràcia Lladró de Pallars i Beneito.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç), Jaume Ceferí  (País Valencià, s XVI)  Novè vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró de Pallars i Bonet i d'Elionor Ponç. Heretà el vescomtat del seu oncle Francesc Lladró de Pallars i Bonet. Fou el primer comte de Sinarques (1597). Fundà (1617) un nou vincle hereditari. Es casà (1597) amb Francina Ferrer i Lladró de Pallars, filla del baró de Sot de Xera i de Guadassèquies, i foren pares de Joan i Blanca Lladró de Pallars i Ferrer.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova, Pere  (País Valencià, s XIV – s XV)  Fill de Maria Lladró i de Castre, i de Ramon de Vilanova i de Montagut. Heretà la senyoria de Manzanerà i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl iInici página López d'Eslava, i foren pares de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl, i de Pere Boïl de Lladró.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova i de Boïl, Ramon  (País Valencià, s XV)  Vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró de Vilanova, vescomte de Vilanova, i de Violant de Boïl i López d'Eslava, i germà de Pere Boïl de Lladró. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Pere Roger, Jaume Roger i Baltasar Lladró i de Pallars.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova i de Centelles, Lluís de Pallars  (País Valencià, s XVII)  Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d'Arinyo.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova i de Mendoza, Ramon  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Militar. Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Pere Maça de Liçana-Carròs d'Arborea Lladró de Vilanova. Morí en l'Armada Invencible.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova i de Rocafull, Ramon  (País Valencià, s XVI)  Fill de Baltasar Lladró i de Pallars. Juntament amb el seu fill, Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, rebé part de l'herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d'Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova i de Vic, Baltasar  (País Valencià, s XVI - d 1551)  Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull, juntament amb el qual reberen part de l'herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d'Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué la possessió deInici página diverses senyories i baronies.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró de Vilanova i Esteve, Francesc  (País Valencià, s XVII)  Àlias Lluís de Luna i Cornell. Es titulava marquès d'Almonesir i comte de Pavies. Guanyà un plet sobre el comtat de Sinarques a la seva parenta Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. Era rebesnét de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró i de Castre, Maria  (Aragó, s XIV - País Valencià, s XIV)  Senyora de Manzanera. Filla i hereva de Pere Lladró i d'Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d'Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castella. Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró i de Pallars, Baltasar  (País Valencià, s XV)  Baró de Castalla. Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d'Elvira de Pallars i de Mur, i germà de Pere Roger i de Jaume Roger. Heretà la baronia amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d'Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Fou fill seu Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró i de Pallars, Jaume Roger  (País Valencià, s XV)  Quart vescomte de Xelva. Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d'Elvira de Pallars i de Mur, i germà de Pere Roger (de qui heretà el vescomtat) i de Baltasar. Es casà primer amb Cecília d'Arinyo, i foren pares de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d'Arinyo; i després amb Caterina de Centelles i de Bellvís, amb la qual tingué Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLladró i de Pallars, Pere Roger  (País Valencià, s XV – 1480)  Tercer vescomte de Xelva. Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d'Elvira de Pallars i de Mur, i germà de Jaume Roger i de Baltasar. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lladró i Mallí, Ramon  (València, 1825 – 1896)  Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d'Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic. El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878).

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lladrons, vall de  (Montblanc, Conca de Barberà Veure> Vall de Lladrons, la.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lladrós  (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà Poble (1.019 m alt) de l'antic mun. d'Estaon, a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont. No es comunica directament amb Estaon. Formà municipi el s. XX.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lladrús  (Calaf, Anoia Veure> Soler de Lladrús, el.

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lladura, riu de  (Alta Cerdanya Afluent de capçalera de l'Aude, la vall del qual està situada al centre del Capcir, que s'obre al peu del puig de la Palma i s'estén en direcció sud-oest - nord-est, seguint el curs del riu,

92 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsLladurs  (Solsonès Municipi: 128,0 km2, 834 m alt, 195 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Urgell, entre els darrers contraforts de la serra d'Encies (al nord) i el sector meridional de l'altiplà del Solsonès-Segarra, entre la ribera Salada (afluent del Segre) i el Cardener (afluent del Llobregat). Abundants boscos de coníferes. Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates). Ramaderia (bovina, porcina i aviram). La població, disseminada, ha disminuït des de mitjan s XIX.Inici página Al poble destaca la nova església parroquial de Santa Maria del Pla, al peu de l'antic castell de Lladurs. Dòlmens. El terme comprèn, a més, els pobles de Montpolt, la Llena, Timoneda, els Torrents i Terrassola, la quadra d'Isanta, les caseries de Riard, la Cirera i Sinca, les masies i esglésies del Vilaró, Coscollola, Solanes i Vilanova d'Isanta, el santuari de Massarrúbies i les masies de Foix i la Fàbrega. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaés  (Ripoll, Ripollès Poble (ant: Llaiés), situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés). L'antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l'alt domini, que conservà sempre. L'església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l'abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l'actual fou refeta al s XVI. Als s XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l'abat comprà al rei tot el domini del castell.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llafranc  (Palafrugell, Baix Empordà Poble, situat al fons de la cala de Llafranc, a la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d'en Blanc. És un important centre turístic, residencial i d'estiueig. Té un petit port esportiu. Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima.

Anar a:    Lla ]    [ Llacer ]    [ Llacs ]    [ Llado ]    [ Lladro de P ]    [ Lladro de V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -