A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llag ]    [ Llamp ]    [ Llança ]    [ Llançol ]    [ Llanes ]    [ Llar ]

És fàcil parlar clar quan no ha de dir-se tota la veritat. (Rabindranath Tagore)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalLlagosta, la  (Vallès Oriental Municipi: 3,03 km2, 45 m alt, 13.430 hab (2014). Situat en un pla, entre la dreta del Besós i la riera de Caldes. Els conreus (cereals, llegums -faves- i patates) estàn en regressió. L'expansió industrial hi ha portat un gran creixement demogràfic (un dels més alts de Catalunya) d'ençà de la instal·lació de polígons industrials el decenni del 1960; indústria siderometal·lúrgica, química, paperera, arts gràfiques i d'altres amb menor pes econòmic, com ara l'alimentària, el vidre, la ceràmica i la fusta. El terme, segregat del de Sant Fost de Campsentelles (1945), fa una conurbació amb el barri de la Florida, de Santa Perpètua de Mogoda, i amb el barri de Sant Pere de Reixac, de Montcada i Reixac. El poble està situat a banda i banda de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. L'església parroquial està dedicada a Sant Josep. El terme conserva diversos masos, alguns dels quals esmentats ja al s XIV. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - CollaInici página Gegantera - Club Esportiu

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsLlagostera  (Gironès Municipi: 76,41 km2, 160 m alt, 8.198 hab (2014). A l'extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes. L'agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d'aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. La població creix des del 1960. D'origen romà, és dominada per l'església parroquial de Sant Feliu (s. XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (s. XVI); casino noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques. Veïnats. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Unió Esportiva - Ràdio - elpollTV

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llagostera  (Llers, Alt Empordà Raval, a l'oest de la vila.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llagostera, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial. Erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims a favor de Gastó de Montcada i de Lloria, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Caçà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulès, Tossa i Lloret. Passà als Cruïlles i, enmig d'una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d'Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s'intitularen barons de Llagostera. La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1323, per mort del fill d'aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada a l'avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d'Aitona.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlagostera, Josep  (Catalunya, s XVII)  Mestre d'obres. En unió de Josep Portella realitzà la galilea o porxo d'entrada al monestir de Poblet. L'obra fou començada el 1669 i inaugurada pels ducs de Cardona.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llagostera i Coll, Ferran  (Barcelona, 1947 - )  Realitzador cinematogràfic. Després d'estudis d'arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció. A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals. El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona (1987) —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol (1988) i Terranova (1990).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llagostera i Sala, Francesc  (Barcelona, 1831 – 1885)  Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional. És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic "Lo Gay Saber". Membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

8 ESTAT ESPANYOL - MUNICIPI

Llaguarres  (Aragó)  Poble (611 m alt) i antic municipi, agregat el 1965 al de Capella (a la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça). A la vall baixa de l'Isàvena, des del riu fins a la serra del castell de Llaguarres (1.150 m alt), al cim de la qual hi havia l'important castell de Llaguarres. S'hi parla un català de transició. Alzinars i rouredes. Agricultura i ramaderia. Església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i de la Mare de Déu del Pla.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llaguna, Antoni Eudald  (Catalunya, s XVII)  Pedagog. Autor d'un tractar de cal·ligrafia, Art d'escriure intitulat Descans (1640), on hi ha làmines amb diferents formes d'escriptura. Aquesta obra, escrita en català en un moment de franca decadència lingüística, és, a més, un dels pocs textos de l'època que s'ocupa deInici página qüestions educatives.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirLlaguna, la  (Capcir Municipi: 23,09 km2, 1.657 m alt, 238 hab (2012), (fr: La Llagonne). Situat a la capçalera de la Tet, a la vora esquerra del riu, entre el coll de la Quillana i el de la Perxa. El terme és ocupat en gran part per bosc i pastures. El turisme hivernal i d'estiu (hotels i residències secundàries) ha suplantat l'economia tradicional, agrícola de secà (cereals, hortalisses i farratges) i ramadera de bestiar boví i equí. Explotació del bosc. Al ras de la Quillana hi ha l'aeròdrom de Montlluís-la Quillana. El poble és a l'extrem meridional del ras de la Quillana, prop del canal de la Llaguna, que aprofita l'aigua de la Tet per al regadiu; l'església parroquial de Sant Vicenç és del s XII, conserva un mur i un portal romànics, així com una notable Majestat de la fi del s XII; restaurada l'església a partir del 1968, hom hi ha trobat restes de pintures romàniques. El terme també comprèn el poble dels Cortals. Àrea comercial de Montlluís. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llagunes, les  (les Paüls, Alta Ribagorça Poble de l'antic mun. de Nerill (o les Llaunes), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa. La seva església depèn de la parròquia de Seniu. Formava municipi el s XIX.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaiés  (Ripoll, Ripollès Veure> Llaés.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llambias, Antoni  (Maó, Menorca, 1793 – 1854)  Químic, físic i advocat. Excercí d'advocat, on es distingí en un cas d'ampli ressó internacional, defensant amb èxit uns mariners nord-americans que havien mort un oficial de la marina francesa. Establí al poble de Ferreries, el 1883, una fàbrica de ciment dotada d'avenços extraordinaris. Sobresortí també pels seus estudis sobre electricitat, concretats per alguns invents pràctics i per una memòria notable sobre la imantació presentada a l'Institut de França.

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLlambies, Antoni Joan  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Cronista. Autor d'una de les poques relacions conservades de la revolta de les Germanies a Mallorca (Memorial). Fou redactada, en català, el 1522, i publicada el 1881 per A. Campaner.

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsLlambilles  (Gironès Municipi: 14,55 km2, 143 m alt, 738 hab (2014). Situat al vessant oest de les Gavarres, drenat per la riera de Bugantó i el seu afluent, la riera de Castellar, al sud-est de Girona. La major part del terme està cobert de suredes. Agricultura de secà: cereals, llegums, avellaners i farratges. Ramaderia porcina, bovina i aviram. Bòbiles. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Cristòfol, gòtica, bastida sobre un temple romànic. Dins el terme hi ha el veïnat d'Erols, el santuari de la Pietat, edifici gòtic que correspon a l'antiga ermita de Santa Maria d'Erols (esmentada el 1195), i el santuari i veïnat de Sant Cristòfol del Bosc. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llamp, cala  (Andratx, Mallorca Occidental Cala de la costa, al sud del port d'Andratx, tancada a ponent pel promontori del cap de sa Mola (121 m alt) i a llevant pel del cap des Llamp (220 m alt).

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llamp, cala des  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Cap i promontori (173 m alt) (o punta Grossa), de la costa oriental de l'illa, que tanca pel nord la cala de Sant Vicent. Hi havia hagut un far, actualment abandonat.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llamp, coll del  (Benimantell / Polop, Marina Baixa)  Coll (928 m alt) que separa la serra d'Aitana del Puigcampana, entre els dos termes.

19 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaLlamp, El  (Barcelona, feb/1984 - mai/1987)  Revista. Fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs. De periodicitat quinzenal, es proposava d'ésser una plataforma d'opinió i debat catalanista on és reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans. Deixà de publicar-se per problemes econòmics. Assolí un tiratge de 2.000 exemplars.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llampaies  (Saus, Alt Empordà Poble, situat al sector occidental del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava part del comtat de Girona.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llampilles, Francesc Xavier (Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà)  (Mataró, Maresme, 1731 - Sestri, Itàlia, 1810)  Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats. Exiliat a Itàlia, escriví l'obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llampilles, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Frare dominicà. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l'esperit religiós del poble a favor de la resistència. Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l'èxit dels qui lluitaven fora de la capital. Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d'empressonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llampilles, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Jurista. Pertanyia a l'audiència de Barcelona en temps de Carles d'Àustria. El 1708 era titular doctor de la Règia Cúria. L'any següent era magistrat a la sala del regent Toda. Rebé els títols de ciutadà honrat (1708) i noble. El 1714, a la caiguda de Barcelona en poder dels borbònics, aquests li confiscaren els béns i el botxí cremà els títols que li havien estat concedits. El duc de Berwick decretà el seu exili.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlanarès, el  (Llanars, Ripollès Veïnat, al nord del poble.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsLlanars  (Ripollès Municipi: 24,73 km2, 983 m alt, 509 hab (2014). Situat a la confluència del Faitús amb el Ter, a la vall de Camprodon, pocs quilòmetres a l'oest de la vila de Camprodon. Boscos. Al llarg del riu Ter s'estenen els conreus de cereals d'hivern: patates i farratge, si bé s'hi dedica molt poca extensió. Bestiar boví, oví, cabrum, porcí, equí i cria de conills. Explotació forestal i energia hidroelèctrica. Els darrers anys s'ha convertit en un punt d'atracció turística. El poble és a l'esquerra del Ter, s'hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve (consagrada el 1168), notable construcció romànica, on destaca el portal d'entrada i un pantocràtor del s XII. El terme municipal comprèn, a més, els veïnats d'Espinauga i de la Bona Font i el poble de Faitús (on hi ha l'ermita de Sant Pere). Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llanars  (Prats de Lluçanès, Osona Veure> Sant Andreu de Llanars.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llanas i Castells, Albert de Sicília  (Barcelona, 1841 – 1915)  Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris. Després d'un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d'humor en llengua catalana "Un tros de paper". El 1868 dirigí "La Alianza de los Pueblos", portaveu de les idees federalistes. Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d'humor satíric: L'anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te'n Anton... (1889), Don Gonzalo o l'orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc. També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a "La Veu de Catalunya", i diversos llibres d'humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlanas i Rabassa, Salvador  (Mataró, Maresme, 1854 – 1928)  Escriptor. Dirigí durant més de vint anys el "Diari de Mataró". Escriví bon nombre d'obres de teatre, les primeres en castellà i les restants en català. Entre les primeres sobresortí el drama històric Carlos de Viana. De les segones destacaren: Lo mas maleït, El Naixement del Messias, Misericòrdia, L'anell de la morta, La mala ànima, Ramon Llull i El secret. Fou també poeta. La major part de la seva producció lírica és recollida al llibre Visions i parlaments de la mia musa, publicat en 1912.

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàLlançà  (Alt Empordà Municipi: 28,01 km2, 4 m alt, 4.970 hab (2014). Situat a la Costa Brava, al nord de la península del Cap de Creus (serra de l'Albera), al nord-est de Figueres, entre les serres de Rodes i de la Balmeta. L'agricultura és de secà, principalment vinyes, i petites explotacions dedicades al conreu de productes d'horta. Una de les activitats econòmiques principals és la pesca. Explotació de les pedreres de pegmatites que contenen feldspats. L'afluència del turisme ha impulsat la indústria de la construcció i l'hotelera; altres sectors com el comercial o de serveis també se n'han vist beneficiats. A partir del 1960 la població ha crescut notablement. Les urbanitzacions uneixen la vila al barri pescador (Port de Llançà) i actual centre turístic del port de Llançà. La vila és a la dreta de la riera de la Valleta; església parroquial de Sant Vicenç (s XVIII), de portada barroca. Santuari de la Mare de Déu del Port (s XVII). El municipi comprèn, a més, els llocs de la Valleta, Setcases i Madres. Àrea de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Institut - Club Esportiu

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llançà (o Lancia)  (Sicília, Itàlia, s XIII – Catalunya, s XIV)  Llinatge que donà personatges importants, molt vinculats a la història de Catalunya i de Sicília.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llança, Catalana de  (Catalunya, s XIV)  Dama. El 1351, poc després d'haver nascut el futur rei Joan I, Pere III el Cerimoniós li conferí la majordomia del seguici del príncep. Exercí el càrrec amb gran zel. Morí quan Joan era encara de poca edat, de tal forma que hagué de ser substituïda encara per una altra dama, Catalana de Puigverd.

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlança, Cesarina  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Dama. Germanastra de la reina Joana de Nàpols. Es casà amb Joan, duc d'Atenes. Morts el marit i el fill hereu, anà a residir a la cort de la reina Joana.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Llança, Conrad  (Sicília, Itàlia, s XIII - 1299)  Cavaller. Fou criat i educat a la cort de l'infant Pere i Constança de Sicília, juntament amb els seus germans, Manfred i Margarida, i amb Roger de Llúria, tots els quals havien vingut amb la reina. Anà a Tunis com a ambaixador i poc després hi tornà (1278) com a almirall de l'estol català en defensa dels interessos d'Abú-Isac contra Al-Uatic. Fou procurador reial a València, i intervingué en l'aixecament dels sicilians contra els angevins (1282). Acompanyà Pere el Gran al desafiament de Bordeus. Alfons II (1285) li concedí nous càrrecs i prebendes, i, com a ambaixador per la qüestió del tractat d'Oleron, acudí (1287) davant el rei d'Anglaterra. Perdé els béns i càrrecs quan es decidí a oposar-se a la política de Jaume II a Sicília. Morí en una batalla naval contra Jaume II.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Llança, Manfred  (Sicília, Itàlia, s XIII)  Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere el Gran. Anà a l'expedició contra el nord de l'Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Llança, Margarida  (Sicília, Itàlia, s XIII)  Dama. Germana de Conrad i Manfred. Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (m 1307), i tres filles.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Llança, Nicolau  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria (1331-35), fou excomunitat, juntament amb d'altres caps de la Companyia Catalana, per Joan XXII després de la mort en batalla de Gualter IV de Brienne enfront dels almogàvers.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlançà, tuc de la  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Cim (2.656 m alt) culminant del massís de Vaqueira, prop del límit amb la Vall d'Aran, que domina pel nord la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llança i d'Esquivel, Benet de  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)  Escriptor. Fill del tinent coronel d'infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera. Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) anb Concezione Pignatelli d'Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fontova i comte del Castell de Centelles. Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l'ajuntament i a la diputació de Barcelona. En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà. Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llançada, puig  (Berguedà Veure> Puigllançada, el.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llancers, serra de  (Garrotxa / Osona Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m. El vessant septentrional és constituït per l'alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d'en Bas.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llances, punta de les  (Plana Alta Altre nom del cap d'Orpesa.

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llançol  (Torrella de la Costera, Costera)  Antic nom de la població.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlançol, Arnau  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1339, amb Mateu, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llançol, Berenguer  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1309 participà a l'expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llançol, Berenguer  (País Valencià, s XIV - Mislata, Horta, 1348)  Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L'any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riusec, que era un dels principals reialistes de València.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llançol, Joan  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1323 anà a l'expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llançol, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet. El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet. Ha passat als Díez de Rivera.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llançol, Mateu  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d'una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l'autoritat de Pere III el Cerimoniós.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlançol de Romaní, Francesc  (València, s XVI)  Erudit. De l'estament militar. És autor d'una Descripción de África, d'unes Colectáneas de las piedras y ríos de España (publicades en part per L. Palomero en el seu Vocabulario del humanista, 1569) i d'un Compendio del origen y guerra de los turcos. Gaspar Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas (1611).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llandrics, puig de  (Vidrà, Ripollès Cim (1.209 m alt) de la serra de Santa Magdalena de Cambrils, al nord del terme.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llandrius  (Camprodon, Ripollès Masia i antic terme, a l'est de la població, a la dreta del Ricardell. Hom havia anomenat vall de Llandrius la vall de Camprodon.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llanera  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat Antic nom dels estanys del delta del Llobregat, a la banda meridional, que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llanera, baronia de  (Catalunya Títol concedit el s XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llanera, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l'orde de Montesa.Inici página Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.

57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraLlanera de Ranes  (Costera Municipi: 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014). Situat a l'esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l'Albaida, a l'oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d'altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d'altres municipis. L'agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l'aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. El poble forma un sol nucli amb l'antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del s XIX. El terme comprèn també el llogaret de Torrent de Fenollet, l'enclavament de Xarrant i set petits enclavaments més a la Foia de Cerdà. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llanera de Solsonès  (Torà de Riubregós, Segarra Poble (603 m alt) i antic municipi del Solsonès, annexat el 1968 a l'actual. Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera, afluent del Llobregós. El poble és a la dreta de la riera de Llanera; l'església, dedicada a sant Martí, fou consagrada el 1060. L'antic municipi comprenia, a més, els pobles i les caseries de Cellers, Claret de Figuerola, Fontanet, Vallferosa, Sant Serni de Llanera i Puig-redon, l'antic terme del mas de Socarrats i l'antiga quadra de Jovans.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llaneras, Joan  (Porreres, Mallorca, 1969 - )  Ciclista. Especialista en ciclisme de pista. S'establí a la localitat de Montagut (Garrotxa). Aconseguí cinc medalles d'or en campionats del món participant en diferents proves de l'especialitat de pista i quatre en copes del món, fet que el convertí en el dominador mundial d'aquesta especialitat. Guanyà una medalla d'or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en la prova de puntuació.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLlaneres  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà)  Antic nom de Castell d'Empordà.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llaneres i Amengual, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1825)  Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d'impremta. És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca. Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llanes, Pau de  (Maó, Menorca, s XVIII – Barcelona, 1851)  Marí. Format en la marina anglesa, en la qual lluità contra Napoléo, ingressà després a la marina espanyola. Participà en les guerres d'independència sud-americanes. Comandà els guardacostes de Catalunya i Gibraltar (1825-32). Participà en el bàndol lliberal a la primera guerra carlina. Fou ascendit a brigadier el 1846 i nomenat comandant de marina de València (1846-50).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llangort i Majoral, Pelegrí  (Barcelona, 1875 – 1956)  Periodista. Escriví a "La Tralla" amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes. Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s'exilià uns quants anys a França.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llania  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Antiga quadra, situada al nord del poble d'Hortoneda de la Conca.

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaLlano Chávarri, Ramón de  (Llanteno, País Basc, s XVIII – Madrid, s XIX)  Comerciant i polític liberal. A Barcelona fundaren una casa (1819), que comercià amb l'Havana, Veracruz i Mèxic i, entre d'altres activitats, es dedicà al comerç d'esclaus de Costa d'Or, Moçambic i Zanzíbar. Com a polític, fou delegat de l'Empréstito Nacional a Catalunya (1820), comandant de les milícies (1821) i diputat a corts per Barcelona (1834). El 1837 vengué la casa comercial i es traslladà a Madrid.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llano i Augé, Francesc (Francesc Augé i Vidal)  (Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938)  Actor i prestidigitador. S'inicià amb la Companyia de Maria Tubau. Interpretà Pitarra, Guimerà, Vilanova, etc. Féu també teatre castellà, màgia i transformisme.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llano i Vagué, Francesc de  (València, s XIX)  Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846). El 1884 proposà a la Societat d'Econòmica d'Amics del País, de València, la importació de guano d'una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d'arròs del País Valencià.

68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Llanos, Fernando de (o Hernando de)  (La Mancha, Castella, s XV - Múrcia ?, s XVI)  Pintor. Després d'una estada a València, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest. És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Yáñez, amb qui, a València, sempre col·laborà. Pel jun/1506 cobrà ja pel retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la seu de València, dada que sembla confirmar la tesi que fou ell qui col·laborà amb Leonardo da Vinci a la Batalla d'Anghiari. Pel mar/1507 amb Yáñez feren capitulacions amb el capítol de la seu valenciana per a pintar la que havia d'éser llur obra maestra: les portes del retaule major, que acabaren de cobrar el 1510; Justi assignà a Llanos sis de les taules, i les que resten, al seu company o ambdós alhora; la d'atribució més segura són les de la Nativitat de la Mare de Déu i el Descans en la fugida a Egipte. Cap al 1513 sembla que se separà de Yáñez i s'establí a Múrcia. Hom li ha atribuït una Anunciació (Col·legi del Corpus Christi de València). Amb Yáñez, és una figura cabdal del RenaixementInici página pictòric hispànic i, segons sembla, fou format a la València de la conjunció de la fi del gòtic amb l'italianisme renaixentista.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llansó, Jaume  (Girona, 1806 - Barcelona ?, 1862)  Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l'Escola Industrial de Barcelona. Va dirigir "El Cultivador" (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l'agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles. Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d'agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llansol, Francesc  (Alzira, Ribera Alta, 1750 – d 1805)  Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic.

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llantà, Jaume  (Perpinyà, 1807 – París, França, 1864)  Pintor i litògraf. Conreà sobretot la litografia: La declaració de la cambra de diputats al duc d'Orleans (1835) i Una Verge i la religió cristiana (1839).

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llàntia, la  (Mataró, Maresme)  Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia, a la confluència del torrent de la Llàntia amb els d'en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola. Sortí en el decenni dels anys 1950, però no tingué entitat fins els 1960. De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal. Hi manquen les infrastructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts: la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d'en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaLlàntia, tuca de la  (Saünc, Alta Ribagorça Cim (2.943 m alt), al sector meridional del massís de Pocets, entre les valls del Forcat i de Bagüenya.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llapassa, sa  (Llucmajor, Mallorca Oriental Possessió (ort trad: s'Allapassa), situada uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma. Pertangué a l'escriptora Maria Antònia Salvà, que l'heretà dels seus avantpassats.

75 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llar  (Canavelles, Conflent Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar. Hi passa el canal de Llar, que pren l'aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles.

76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Llar, La  (Barcelona, 1/gen/1875 - 14/ago/1875)  Setmanari literari, popular i catalanista. Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda. Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llar i de Pasqual-Cadell, Agnès de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, v 1650 - Catalunya Nord, s. XVII)  Filla de Carles de Llar i Teixidor. Se l'acusà d'haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d'entrar en un convent.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 - Barcelona ?, 1708)  Fill de Carles de Llar i Teixidor. Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d'on fou auditor general. Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca. Carles II li concedí el comtat de Llar (1691).

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaLlar i Teixidor, Carles de  (Rosselló, s XVII – Perpinyà, 1674)  Patriota. Senyor de Llar, Toès, Flaçà, la Guàrdia i Marinyans, casat amb Anna M. de Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serdinyà i Joncet. Col·laborador del seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler en el complot de Vilafranca de Conflent. Foren traïts i torturats, ambdós es negaren a confessar i foren executats a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llardana, serra de  (Alta Ribagorça Contrafort meridional del massís de Pocets, al qual s'uneix per la cresta anomenada l'Espatlla de Pocets, entre les valls de Llardaneta i del Ivons. Els seus cims són la dent de Llardana (3.085 m alt), la tuca Alta (2.905 m) i la tuca Baixa (2.896 m). Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres. El pic de Pocets és anomenat també punta de Llardana.

81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llardaneta, vall de  (Saünc, Alta Ribagorça Vall del massís de Pocets, al vessant meridional de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta. La seva capçalera és centrada per l'estany de Llardaneta, l'emissari del qual és el torrent de Llardaneta, que forma, juntament amb el dels Ivons, l'aigüeta de Grist.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàLlardecans  (Segrià Municipi: 66,05 km2, 397 m alt, 497 hab (2014). Situat al peu del Penjat, al sud de Lleida, a la zona de contacte amb les Garrigues. Relleu suaument accidentat, amb algunes hectàrees d'alzinars, rouredes, matollars, prats i erms. L'agricultura és gairebé tota de secà; els principals conreus són l'olivera, els cereals, l'ametller i la vinya; el petit regadiu produeix pereres, pomeres i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i porcina, si bé l'avicultura destaca molt especialment sobre la resta. També tenen importància les activitats industrials i la indústia alimentària (cooperativa agrícola i molins d'oli). La població, en descens des del començament del s XX, s'ha estabilitzat. La vila fou emmurallada al voltant del castell de Llardecans; església parroquial de Santa Maria, barroca del s XVIII. Prop de la vila hi ha el santuari de Loreto. Dins el terme hi ha el despoblat d'Adar. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlarg de Copons, el  Nom popular del capitost carlí Manuel Ibáñez.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llarga, platga  (Tarragona, Tarragonès Platja de la costa de llevant, davant el mas Rabassa, a ponent de la punta de la Creueta i prop de la punta de la Móra.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llarga, serra  (Noguera) Alineació de la part baixa de la comarca, situada al punt de contacte de la depressió Central amb les serres exteriors del Prepirineu. S'estén en direcció oest-est, i separa les conques de la Noguera Ribagorçana i el Segre. Està constituïda pels estrats oligocènics de la depressió Central, que es redrecen formant un anticlinal diapíric, d'inclinació suau, que es prolonga cap a l'est, amb les serres de Bellmunt i d'Almenara. L'altura màxima és de 450 m.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llaris, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Destacà com a partidari de Carles d'Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d'Àustria. En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona. Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llaró i Vidal, Joaquim  (Barcelona, 1798 – 1824)  Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals. Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821)

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlarvén  (Sort, Pallars Sobirà Poble (ort trad: Llarvent), fins al 1970 del municipi d'Enviny, a l'esquerra de la riera de Montardit, al sud-oest del cap del municipi. L'església (Santa Coloma) depèn de la de Montardit.

89 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Llastanosa  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Antiga parròquia (Sant Pere de Llastanosa).

90 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llastarri  (Tremp, Pallars Jussà Despoblat recent (1.160 m alt), a l'antic terme d'Espluga de Serra, situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d'Alaó, d'on depenia l'església parroquial de Sant Hilari.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llastres, riu de  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Curs d'aigua intermitent, format per dues branques, l'una procedent del coll de Fatxes i l'altra de la serra de Llaberia, entre aquesta serra i les muntanyes de Vandellòs s'estén la vall de Llastres, formada per aquest riu. Separa els termes de Pratdip i de Mont-roig. Desemboca a mar a llevant de l'Hospitalet de l'Infant, al golf de Sant Jordi.

Anar a:    Llag ]    [ Llamp ]    [ Llança ]    [ Llançol ]    [ Llanes ]    [ Llar ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -