A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llat ]    [ Llauri ]    [ Llavaneres ]    [ Lle ]    [ Lledo ]    [ Lleida ]

És bo, en les llengües, remuntar-se sovint a les fonts i donar als mots el seu sentit físic i primitiu. (Joseph Joubert)

1 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llat, estany  (Alta Cerdanya Estany de la capçalera de la vall d'Angostrina, a l'oest de la Bullosa, l'emissari del qual és el Mesclant d'Aigües.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llatas i Agustí, Àlvar  (Lleida, 1872 – Barcelona, 1914)  Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06). Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l'aplicació d'aquestes a la navegació.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llates, les  (Terrassa, Vallès Occidental Barri obrer i perifèric, situat a l'oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962. Format, principalment, durant els anys de 1950, té una estructura barraquista (el nucli original, al voltant de laInici página carretera d'Olesa) o semibarraquista (expansió del barri cap al sud).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llates i Serrat, Rossend  (Barcelona, 1899 – 1973)  Escriptor, compositor i crític musical. Llicenciat en dret, fou un dels capdavanters de l'esperit bohemi de les penyes i les tertúlies en cases benestants. Col·laborà, entre altres publicacions, a "El Be Negre" i "Mirador". Se n'anà el 1936 i, empresonat i depurat a l'Espanya de Franco, retornà el 1939. Poeta postsimbolista, publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946). Publicà també Resum de poètica catalana (1932), juntament amb A. Serra-Baldó; Francesca Bonnemaison de Verdaguer (1972), juntament amb Maria Cinta Balagué; Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), juntament amb Maria Canals, la seva muller, a més de dos llibres de memòries que destaquen, sobretot, per les dades i anècdotes: Trenta anys de vida catalana (1969) i Ésser català no és fàcil (1971). Com a compositor escriví cançons i obres per a piano i orquestra.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llatzeret, el  (València, Horta Antic nom del barri de Natzaret.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llatzeret, illa des  (Maó, Menorca Illa a la boca del port. Fou península fins al 1900, data en què fou construït el canal de Sant Jordi. Rep el nom d'un llatzeret edificat al s XVIII.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel de Llauder i de CamínLlauder i de Camín, Manuel de  (Argentona, Maresme, 3/jul/1789 – Madrid, 6/mar/1851)  Militar i polític, marquès de la Vall de Ribes. Amb el grau de coronel, lluità l'any 1813 en la guerra del Francès i es destacà en el setge de Girona. Afecte a la causa de l'absolutisme, l'any 1823 s'uní a les forces franceses del duc d'Angulema, que li va valer, com a recompensa, el nomenament de capità general de Bascònia. El 1830 fou capità general d'Aragó i, poc després, de Navarra. El 1832, després dels fets de La Granja, es declarà contrari al grup carlí i rebé la capitania general de Catalunya.Inici página Per organitzat una força contra els carlins, armà a Barcelona els batallons de la Milícia Nacional. L'any 1834 fou nomenat ministre de la guerra sota el govern de Martínez de la Rosa, càrrec que dimití aquell mateix any i tornà a la capitania de Catalunya, on actuaven les forces carlines, i també grups revolucionaris que exigien la restauració de la Constitució del 1812. La Milícia Nacional es posà del costat dels...  Segueix... 

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de  (Barcelona, s XIX – 1904)  Polític i periodista carlí. Besnebot del general Llauder. Dirigí "El Criterio Católico", "La Convicción". Fundador d'"El Correo Catalán" (1876), del qual fou propietari i director. També fundà "La Hormiga de Oro". Publicà alguns opuscles d'intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869). El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llaudet, colònia  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Colònia tèxtil, a l'esquerra del Ter, aigua amunt de la vila. S'originà al voltant de la fàbrica de filats de cotó creada per l'industrial J. Llaudet.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llaugé, Fèlix  (Barcelona, 1932 - )  Escriptor. És autor de les novel·les Depósito de cadáveres i Los cimarrones.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llauger, Gaspar  (Canet de Mar, Maresme, s XIX – Barcelona, 1904)  Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona. Publicà diversos escrits de caràcter religiós.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llauneta i Camps, Simó  (la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d'un desvagat (1962).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llauradó, Josep Garcia  Veure> Garcia i Llauradó, Josep.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlauradó i Fàbregas, Andreu  (Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 1899)  Enginyer. Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l'Escuela de Montes d'El Escorial (1880). Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos... (1884) i De l'avenir des canaus d'irrigation (1889).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llauradó i Mariscot, Martí  (Barcelona, 1903 – 1957)  Escultor. Féu el seu aprenentatge amb Borrell i Rebull. Exposà per primera vegada, a Barcelona, el 1929. Obtingué diversos premis importants, com a l'exposició del Nu (1933), del Cercle Artístic de Barcelona, on presentà un important Nu femení, i a l'exposició nacional de Madrid del 1934, on guanyà una primera medalla. Obtingué, a la postguerra, altres premis importants a Sevilla, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia. Fou professor a l'Institut-Escola de la Generalitat. Conreà també el dibuix. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona. La seva obra s'inclou dins la tendència postnoucentista, encara que hi ha un interès ben clar per buscar un major realisme.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llauradó i Rodon, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1865 - 1932)  Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic "El Radical" i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries. Escriví obres menors per al teatre.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llaurador i de Saserra, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític i notari. Fou alferes de la Coronela el 1706, quan es produí el frustrat setge de Barcelona per Felip V. El 30/nov/1713, durant el segon setge borbònic, fou elegit conseller cinquè de la ciutat, i s'esmerçà a les seves tasques de govern. Assistí a les reunions del govern en ple, com la del 4/set/1714, en què fou rebutjada l'oferiment de capitulació. L'11/set era a la casa de la ciutat organitzant els serveis d'intendència urgent per als diversos punts de la batalla, i a la tarda, a les voltes de Sant Antoni, era present a la darrera reunió on es decidí la capitulació. Els borbònics li confiscaren els béns.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaLlauradors de l'Horta, revolta dels  (Horta, 1663)  Aixecament dels llauradors per oposar-se a la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn com a habitants de la ciutat. Empresonats 40 individus d'Alboraia pels jurats, els llauradors assetjaren València i empresonaren el jurat cavaller. Manuel Sarmiento de los Cobos aconseguí dels jurats, de l'arquebisbe i del rei el perdó general i la supressió de la cisa de la carn.

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaLlaurí  (Ribera Baixa Municipi: 13,63 km2, 14 m alt, 1.274 hab (2014). Estès des dels vessants del nord-est de la serra de Corbera fins a la sèquia de Llaurí, a la plana regada pel Xúquer, a l'est d'Alzira. L'àrea no conreada, al sud del terme, és ocupada per pinedes. L'agricultura de regadiu és la principal activitat econòmica, i és possible gràcies a la sèquia del Cebollar, derivada del Xúquer, que rega el terme, els principals conreus són l'arròs, en regressió els darrers decennis, davant l'impuls dels tarongers. Hi ha un petit sector de secà a la zona muntanyosa. La població tendeix a disminuir. El poble es troba entre la muntanya i la plana, dominat per l'església parroquial de Santa Maria, de la fi del s XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí. El terme comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i l'enclavament de Matada. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament

20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llaurí, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, a la qual fou concedit el mer i mixt imperi el 1437 a favor del seu posseïdor Jaume de Romaní, senyor de les baronies de Beniomer i Beniboquer. La seva filla i hereva Antònia l'aportà en matrimoni a Lluís de Vic i de Corbera, senyor de Gallinera i Ebo. Fou reconeguda com a títol del regne el 1863 al seu descendent Josep Pere de Vic, òlim Manglano i Ruiz, primer baró de Vallverd. La grandesa d'Espanya annexada al títol fou reconeguda el 1950 al nét d'aquest, Joaquim ManglanoInici página i Cucaló de Montull, baró de Càrcer, de Beniomer i d'Alcanalí i Mosquera.

21 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóLlauró  (Rosselló Municipi: 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012), (fr: Llauro). Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes. Conreus de vinya. Lloc d'estiueig i segones residències. Al poble destaca l'església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al s XI era del monestir d'Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d'Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l'infant Jaume. Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro. Àrea

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llausàs i Mata, Josep  (Barcelona, 1817 – 1885)  Literat i filòleg. Fou professor de francès i d'italià a les Escoles Pies. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Traduí novel·les i poemes, i dues obres didàctiques per a l'ensenyament del francès.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llauset, vall de  (Montanui, Alta Ribagorça Vall del Pirineu axial, a l'antic terme de Bono, a la vall de Barravés, que s'inicia al peu del pic de vall Hiverna, i s'estén en direcció nord-oest - sud-est, seguint el curs del riu de Llauset, afluent de la Noguera Ribagorçana, entre els vessants septentrionals de la serra de Llauset i la collada de Salines, i al sud del pic de Sarronera. S'ha aprofitat l'estany de Llauset, d'origen glacial, per a la instal·lació d'una central elèctrica.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llautó, coll de  (Terrateig, Vall d'Albaida Coll que hi ha al límit amb la Safor.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlavador, el  (Gandia, Safor Barri del Grau, situat vora la sèquia d'entrada. Es formà al voltant d'un llavador o rentador per a la llana.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llavaner  (Toses, Ripollès Despoblat, situat al límit oriental del terme, damunt Planès. Pertangué a la baronia de Toses.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavanera  (Pardines, Ripollès Veïnat, a 700 m del poble, format al voltant d'una masia que es remunta al s XI.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavanera  (Serinyà, Pla de l'Estany Veïnat.

29 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavanera, la  (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya Afluent dretà del Segre. Neix al vessant septentrional de la serra de Gorrablanc, dins el terme de Vallcebollera, i desemboca al seu col·lector prop d'Age.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llavanera, torrent de la  (Rosselló Afluent dretà de l'Aglí. Neix al sud-est del massís calcari de la Pena, separa els termes de Perpinyà i Ribesaltes, passa per Pià i desemboca al seu col·lector vora Clairà. A la seva vora dreta ha estat emplaçat l'aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llavanera i Miralles, Marià  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1890 – 1927)  Pintor. Es formà a l'Escola de Bells Oficis d'Olot i tingué com a mestre Iu Pascual. Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres. Fou un personatge d'una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports. Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretotInici página com a pintor del paisatge empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d'un cert fauvisme.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llavaneres  (Maresme)  Nom popular, adoptat el 1937 per al municipi de

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llavaneres, Joaquim Maria de (Joaquim Vives i Tutó)  (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923)  Frare caputxí. Germà del cardenal Vives i Tutó. Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid). El 1885 fou ministre provincial d'Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llavaneres de Montalt  (Maresme Nom adoptat el 1937 per al municipi de

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavaners  (Soriguera, Pallars Sobirà Masia i antiga quadra, a l'esquerra del riu del Cantó, aigua avall del poble.

36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llavarco, el  (Fórnols de Matarranya, Matarranya)  Gran font i safareig.

37 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Llavassui  (Peralta i Calassanç, Llitera Despoblat (ort trad: Llavaçui), situat al vessant meridional de la serra de la Corrodella. Formava part de l'antic terme de Gavasa.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlaveria i Hertzberg, Josep  (Barcelona, s XIX – Marroc, 1908)  Diplomàtic. Es distingí com a mitjançer eficaç al conflicte russo-egipci i a la guerra xino-japonesa. Intervingué també amb paper sobresortint a la conferència d'Algesires. A la seva mort era ambaixador al Marroc.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llaverias i Labró, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10/nov/1865 - Lloret de Mar, Selva, 1938)  Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Inicialment pintà a l'oli, però des del 1896 adoptà l'aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional. Com a dbuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins "Cu-cut!" i "En Patufet", on publicà gran part de la seva obra. Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llavina, Gaspar  (Barcelona, v 1705 - 1727)  Escultor. Probablement fill de Miquel. Fou el darrer membre d'aquesta família que es dedicà a l'escultura.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavina, la  (Centelles, Osona Veïnat (o el Carrer del Mas), al sud-est de la vila.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llavina, Miquel (o Llavínia)  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Escultor. Gendre de Domènec Rovira, amb el qual obrà el Retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de l'església de Figueres. L'any 1680 féu un projecte per a la façana de la catedral de Girona, que es realitzà amb considerables modificacions. Fou un dels qui, l'any 1678, sol·licitaren la creació del gremi d'escultors de Barcelona. Fou pare de Miquel.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlavina, Miquel  (Barcelona, v 1679 - 1725)  Escultor. Fill de Miquel i probablement pare de Gaspar. Féu una maqueta per a l'acabament del Retaule de Sant Oleguer (1703) de la seu de Barcelona i construí la mesa del retaule de la Geltrú (1713).

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavinera  (Olvan, Berguedà Veure> Sant Martí de Llavinera.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavinera, la  (Sant Pere Sallavinera, Anoia Poble (723 m alt), aturonat al sector meridional del terme. Es formà a l'indret de l'antic castell de Llavinera, ara del tot desaparegut. Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de Sant Pere Sallavinera. Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic. Passà als Cervera (1180), i formà part, després, de la baronia de Boixadors.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llavorre  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.300 m alt), a la vall d'Àneu, enlairat en una vall lateral de l'esquerra de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formava

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràLlavorsí  (Pallars Sobirà Municipi: 68,54 km2, 811 m alt, 367 hab (2014), (ant: Ferrera). Situat a la confluència de la Noguera Pallaresa amb la Noguera de Cardós. Relleu molt accidentat, cobert de boscos i pastures. Agricultura de secà a les valls (cereals, patates i farratge). Ramaderia bovina, ovina i equina. Explotació forestal. L'economia és complementada pel turisme. La població ha sofert una notable davallada des de mitjan s. XIX, però des de finals del s. XX ha anat augmentant. Per la seva situació, és un punt clau per a les comunicacions entre l'alt Pallars i Sort. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Anna. Dins el terme hi ha els pobles de Biasca (amb l'esglésiaInici página romànica de Sant Serni), Aidí, Arestui, Sant Romà de Tavèrnoles (amb les ruïnes de l'antic monestir de Vellanega), Montenartró i Romadriu de la Ribalera, i el santuari i antic castell de Biuse. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleal i Galceran, Coloma  (Ceuta, 1/abr/1944 - )  Escriptora. Residí a Badalona (Barcelonès). Llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc. El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l'Englantina dels Jocs de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llebeig, cap de  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Cap de la costa septentrional de l'illa de Cabrera, a l'extrem del promontori (111 m alt) que limita per ponent el port de Cabrera.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llebeig, cap des  (Andratx, Mallorca Occidental Cap i promontori (128 m alt), al punt més meridional de sa Dragonera. Hom hi bastí, el 1585, una torre de defensa, de planta circular. Prop seu hi fou construït un far (que allarga 34 milles), inaugurat el 1910.

49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lleberola, la  (Baix Cinca Congost de l'Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l'esquerra), actualment negat pel pantà de Mequinensa. Era un dels passos més perillosos en l'antiga navegació per l'Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat. Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola, del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLlebià, Pere de (o de Llibià)  (València, a 1276 - d 1324)  Cavaller i funcionari reial. Potser era encara l'homònim que destacà sobretot en temps de Pere II i d'Alfons II. Participà a l'expedició al nord d'Àfrica amb l'amirall Ramon Marquet (1282) i a les campanyes militars a Mallorca (1285) i a Menorca (1287), d'on fou nomenat governador i encarregat de repoblar-lo. Arran de la conquesta de Sardenya (1324) fou nomenat tresorer de l'illa. Pel feb/1329, regnant Alfons III el Benigne, fou tramès per aquest a Tunis com a ambaixador.

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llebrers  (Bellestar de la Frontera, Rosselló Veïnat, entre Bellestar i Caladroer.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llebrers  (Cassà de la Selva, Gironès Veïnat, al nord de la vila

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llebrés, Josep  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Era tinent de granaders durant la defensa del setge de Barcelona de 1713-14. Fou l'únic oficial del qual consta que fou ferit tres vegades durant aquell setge. La primera fou al combat de la Creu Coberta (6/set/1713), la segona el 20/feb/1714 i la tercera l'11/set, quan contraatacava dins el convent de Sant Agustí a les ordres del coronel Thoar, durant la qual fou mort.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llebrés i Maporter, Joan  (Illes Balears, s XVIII)  Economista. El 1787 publicà una obra sobre l'estat econòmic de Mallorca, amb observacions per al seu desenvolupament.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llebreta, torre  (Malla, Osona Veure> Torrellebreta.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlebro  (Vilallonga de Ter, Ripollès Veïnat, situat a l'esquerra del Ter, aigua amunt del poble.

57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llec  (Estoer, Conflent Masia (mas de Llec) i antic poble, al vessant septentrional del massís del Canigó. El riu de Llec, que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s'uneix al riu de Lentillà, per l'esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec, molt boscada (boscs de Ponts i de l'Avetosa), la part més alta de la qual forma el municipi d'Estoer.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llecha i Sans, Jaume  (Montblanc, Conca de Barberà, 1916 – Barcelona, 1970)  Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, E. Morera i J. Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manen (1951). Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d'Instruments d'Arc) que féu l'audició completa dels quartets de Beethoven (1948). Violí concertino de l'Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llech-Walter, Renat  (Perpinyà, 30/mar/1906 - 24/gen/2007)  Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i fundador de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans. Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d'initiation à la langue catalane (1967).

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llècua, la  (Morella, Ports Poble i dena (1.069 m alt) (o la Llàcova), al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat. L'església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLledesma, Manuel  (València, s XVI)  Poeta. Membre de l'Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Recogimiento (1591), on presentà nombroses poesies i discursos. És autor d'una Apología en defensa de la astrología (1599).

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lledesma, Miquel Jeroni  (València, s XVI – 1547)  Humanista i doctor en medicina. Fou catedràtic de grec a la Universitat de València (1530-47), i renovà l'ensenyament influït per les idees erasmistes. Va publicar Graecarum institutionum (1536) i Prima primi canonis Avicenae sectio (1547).

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Lledó, cala  (Andratx, Mallorca Occidental)  Cala de la costa oriental de sa Dragonera, que fa la funció de port de l'illa. És un dels llocs habitats i conreats. Hi ha restes de poblament de la cultura talaiòtica.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lledó, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta Santuari la Mare de Déu del Lledó, situat al nord-est de la ciutat, a la qual l'uneix un passeig. L'actual edifici (1724-31) és un espaiós exemplar barroc, al costat del qual hi ha una residència porxada per a hostes, on resideixen els ermitans. Hi havia hagut al mateix indret un primitiu ermitatge del 1366, reedificat el 1572. La imatge, segons la tradició, és una marededéu trobada. És de dimensions molt reduïdes, i hom la venera dins un reliquiari col·locat al pit d'una imatge més grossa. És la patrona de Castelló.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lledó, el  (Valls, Alt Camp Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLledó, Enric  (País Valencià, 1913 - )  Pintor. Figura destacada del nucli artístic d'Alacant. La seva pintura apareix inscrita dins l'anomenat formalisme modern.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lledó, Josep Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1741, succeint a Francesc Fornaguera al primer període de mandat d'aquest. Era LXXXIII abat de la sèrie general pobletana i XXIX de la quadriennal. Cessà el 1744, i fou succeït pel mateix Francesc Fornaguera, que resultà reelegit.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lledó, priorat de  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà Canònica augustiniana (Santa Maria de Lledó), creada el 1089 pels senyors de Navata. Des de la seva creació, s'instal·là al voltant de l'església una comunitat canonical agustiniana. Al s XII és construí un hospital per acollir pelegrins i l'església actual; és un edifici de tres naus, amb volta d'arcs apuntats la central i de quart de cercle les laterals i amb tres absis. La portalada consta d'arquivolta amb sis arcs i timpà llis. No es conserva el claustre però sí la sala capitular (s XI). S'inicià la decadència del priorat el s XIV; a partir del 1852 esdevingué parròquia.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lledó, Sant Cebrià de  (Cruïlles, Baix Empordà Veure> Sant Cebrià de Lledó.

70 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del MatarranyaLledó d'Algars  (Matarranya Municipi: 15,44 km2, 458 m alt, 169 hab (2014). Situat a la riba esquerra del riu d'Algars, afluent del Matarranya, que en forma el límit oriental, davant el terme d'Horta de Sant Joan. La zona forestal està format principalment per pinedes. L'economia es basa en l'agricultura de secà (conreus mediterrànis: oliveres, vinya, ametllers i cereals); el regadiu es limita a unes 17 ha (hortalisses i llegums), que aprofita l'aigua del riu. Les activitats industrials es limiten a les derivades de l'agricultura. La població ha disminuït durant tot el s XX a causa de l'emigració,Inici página especialment cap a Barcelona. El poble és prop del riu; hi destaca l'església parroquial dedicada a sant Jaume. Al sud-oest del poble hi ha l'ermita de Santa Rosa. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament (en castellà)

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàLledó d'Empordà  (Alt Empordà Municipi: 13,59 km2, 197 m alt, 767 hab (2014), (o Lladó) Situat a les Garrotxes d'Empordà (contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont), a la vall alta del riu Manol, afluent de la Muga. Una bona part del terme està coberta de bosc (pins, suredes i roures). S'hi conreen cereals, vinya i oliveres. Ramaderia porcina, ovina i aviram. Petita indústria derivada de l'agricultura i una fàbrica de filatures. Monestir o canònica agustiniana de Santa Maria de Lledó, monument històrico-artístic. Des del 1929 l'església parroquial és la del monestir. Antiga parròquia de Sant Feliu, reedificada el 1758, que conservaba un notable retaule gòtic de Sant Tomàs (actualment al Museu d'Art de Catalunya). El terme comprèn, a més, els veïnats de Pujol i Manol de Dalt i el santuari dels Apòstols. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lledó i Carreres, Cristòfor  (Barcelona, s XVII - Catalunya ?, s XVIII)  Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684). Membre del Consell de Cent, negocià l'establiment d'un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713). Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona. Els borbònics li confiscaren els béns.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lledó i Matalí, Antoni  (Catalunya, s XVII - Barcelona, 11/set/1714)  Capità de la Coronela durant el setge borbònic de Barcelona (1713-14). L'11/set guarnia el baluard de Sant Pere, i amb el seu foc contribuí a l'èpica defensa del baluard més proper, el del Portal Nou. Un cop l'enemic arribà per darrera del baluard de Sant Pere, agafà els homes que li restaven i s'obriren pas a la baioneta fins al baluard de Jonqueres, on sostingué la defensa durant una part de la batalla. El produir-se el gran contraatac encapçalat pel conseller en cap Rafael Casanova, s'hi sumà, i morí en els combats cos a cos que seguiren.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLledoner, el  (Granollers, Vallès Oriental Barri, situat al nord de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Fins al 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d'Avall. Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lledoner, el  (Cervelló, Baix Llobregat Gran masia i antic hostal, al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera. Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d'Assís féu estada en aquest mas. Prop seu, en direcció a la creu d'Ordal, fou iniciada, a la fi del s. XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d'arcades.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llefià  (Badalona, Barcelonès Barri, situat a l'extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica. Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià. Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques -en lenta desaparició- i blocs d'habitatges d'iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l'habitatge), malgrat ésser afectat d'un pla parcial d'ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d'Artigues, que, abans d'ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L'equipament urbà hi és deficient. La construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró augmentà l'aïllament d'aquest sector, mal comunicat amb el centre. Hi havia hagut també les masies de can Claris (de la família de Pau Claris), ca l'Anglasell i d'altres. Té associació de veïns.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLleger  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès Poble i antiga quadra, al sector sud-oriental del terme. L'església (Santa Marina) depèn de la de Sant Jaume. Hi ha restes d'una antiga torre de defensa. Pertangué, als s X i XI, als senyors de Castellet. Formà un municipi independent amb Llorenç del Penedès al s XIX (Llorenç i Lleger).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleget i Colomer, Màrius  (Granollers, Vallès Oriental, 1917 - Barcelona, 1988)  Escriptor. Ha estat fundador de la Secció Interplanetària de la Societat Astronòmica Aster. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. La majoria dels seus articles fan referència a exploracions espacials i submarines. És autor de l'opuscle La conquista del espacio (1955) i del llibre La conquista del aire y del espacio (1958). En col·laboració amb Antoni Ribera ha publicat La conquista de las profundidades (1955), obra traduïda al francès, i La conquista del mundo submarino (1957).

79 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàLleida  (Segrià Municipi i capital de la comarca: 212,31 km2, 155 m alt, 139.176 hab (2014). A la plana del Segre. Nucli demogràfic i econòmic principal de la Catalunya interior. GEOGRAFIA FÍSICA I ECONOMIA: La ciutat antiga s'estén a la dreta del Segre, aigua avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, en un terme extens que comprén un sector de l'horta lleidatana (pla de Lleida), regada pel canal de Pinyana (amb aigua de la Noguera Ribagorçana) i les sèquies de Fontanet i de Torres. Important centre agrícola. Conreu d'arbres fruiters (un 70%), especialment poma (especialitat Golden) i pera llimonera. Hi té gran importància el centre Mercalleida, que comercialitza els productes de tota l'àrea fruitera del pla i de la comarca. Indústria de transformació agrària i ramadera -conserves, cervesa, oli, sabons, farineres, etc- i d'adobs, maquinària agrícola, frigorífics, etc. El comerç hi té una llarga tradició i una oferta gran i diversificada. La funció de capital supracomarcal des...  Segueix... 

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLleida, Albert de  (Catalunya, s XIII – 1284)  Frare franciscà. Destacà com a missioner a Alemanya. Gaudí de gran fama al seu temps.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lleida, bisbat de  (Catalunya Demarcació eclesiàstica amb seu a Lleida, dins la província eclesiàstica Tarraconense. Documentada des del s V, el cristianisme hi havia arrelat al s IV. Extingida durant la dominació àrab, a mitjan s X fou creada la diòcesi de Roda, origen de la recuperació de la de Lleida. Després de la conquesta, el bisbe de Roda-Barbastre, Guillem Pere de Ravidats, traslladà la seu a Lleida (1149) i consagrà catedral l'antiga mesquita major. La nova demarcació, unint a l'antic bisbat de Roda els territoris conquerits, comprenia els Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues. El 1203 les terres de l'Alcanadre passaren a la diòcesi d'Osca. Així quedà fixat el territori diocesà fins a l'arranjament de límits de 1955, en què Lleida perdé 35 parròquies, que passaren als bisbats de Saragossa...  Segueix... 

82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lleida, casa de  (Castellonroi, Llitera)  (o casa de l'Aigua) Repartidor del canal de Pinyana.

83 CATALUNYA - ART

catedral nova de LleidaLleida, catedral de  (Lleida, Segrià)  Temple principal del bisbat de Lleida que té com a titular Santa Maria. La llarga dominació musulmana (714-1149) féu perdre tota traça de la primitiva catedral. El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l'Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences; en resta la façana i part del seu àmbit a l'ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella. El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre solsonèsInici página fins que el 1250 se'n féu càrrec Berenguer de Prenafeta, que l'enllestí el 1278 amb uns...  Segueix... 

84 CATALUNYA - ESPORT

anagrama del Centre Excursionista de LleidaLleida, Centre Excursionista de  (Lleida, 1906 - )  Entitat esportiva i cultural. Participà d'un marcat caire cultural fonamentat en les recerques i les excursions científiques. Entre els seus presidents hi ha hagut algunes personalitats, com Magí Morera i Galícia. Els seus membres dugueren a terme una activitat intensa, especialment a la zona del Prepirineu, al coneixement del qual van contribuir notablement. El seu butlletí, d'aparició irregular, fou molt interessant pels treballs de divulgació folklòrica, amb aportacions de Valeri Serra; també publicà les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911). A partir del 1958 han cobrat nova importància les seccions d'arqueologia, esquí, escalada i cinema. La seva important biblioteca manté una creixent activitat dins l'àmbit cultural lleidatà. Centre Excursionista de Lleida

85 CATALUNYA - ESPORT

Lleida, Club de Futbol de  (Lleida, 1923 - 1939)  Entitat esportiva. Fundada per la Penya Esportiva Salvat. El 1930 passà a dependre del nou Centre d'Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935. En lloc seu foren creats l'AE Lleida i el Lleida SC. Després de la guerra civil de 1936-39, hom formà, amb elements d'aquests equips, el club Lérida Balompié, que aviat esdevingué la Unió Esportiva de Lleida.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lleida, corregiment de  (Catalunya Demarcació administrativa del Principat, creada el 1716 pel decret de Nova Planta. Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d'aquestes poblacions. Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l'Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera. El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major Marià Biosca i d'Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera (1721).

87 CATALUNYA - ART

Inici páginaLleida, escola de  (Lleida, s XIII - s XIV)  Nom d'un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l'abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa. Pel que fa a l'escultura, els exemples més importants són del s XIV; en sobresurten el retaule d'Anglesola i els sepulcres dels comtes d'Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l'escultor reial Jaume Cascalls n'orientà l'estil; el seguiren Bartomeu Rubió i Pere Aguilar. Posteriorment s'adverteix en aquesta escola l'influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lleida, horta de  (SegriàVeure> Lleida, pla de.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleida, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII – Àustria?, s XVIII)  Militar. Combaté a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l'ago/1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l'expedició del diputat militar Berenguer. Gestionà amb l'austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l'exèrcit imperial. Participà en diverses vicissituds d'aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat. L'11/set participà als contraatacs del Pla d'En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d'aquell sector, de la qual sobrevisqué. Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s'exilià.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleida, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Frare dominicà. Fou posat de confessor de la guarnició del Puig, durant les campanyes de Jaume I per conquerir València. Pel gen/1238, quan el rei visità aquella posició, després de la mort de Bernat Guillem d'Entença, féu avinent al monarca que la majoria de cavallers, després de prop de dos anys de lluita i de perills, pensaven retirar-se del Puig quan Jaume I els deixés. L'endemà el rei demanà a Pere de fer un parlament als cavallers, exhortant-los a no deixar el Puig i els prometé que ell no sortiria deInici página terra valenciana fins a retre'n la capital, llavors tots acordaren de restar a la posició.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lleida, pla de  (Segrià Subcomarca, també anomenada el Lleidatà o horta de Lleida, compresa en la depressió Central Catalana. S'estén al peu de les darreres plataformes de la Llitera, a la dreta del Segre, entre els 200 i els 400 m d'altitud. És una extensa plana en part al·luvial en què el Segre, que en constitueix l'eix central, i els seus afluents han dipositat un extens mantell d'arrossegalls després d'haver-la aplanada per l'erosió. La continuïtat de la plana només és alterada per l'aparició d'algun tossal aplanat, que en trenca la monotonia. Cap al centre de la plana, el Segre i els afluents hi han practicat una incisió d'un centenar de metres escassos de profunditat, on s'obre una àmplia vall escalonada per una graderia de terrasses on es localitzen els conreus d'horta.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lleida, província de  (Catalunya Demarcació administrativa: 12.150 km2, la capital és Lleida. És dividida en sis partits judicials i 229 municipis (1981). La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal (1821-23). La província restà fixada a mitjan 1836. Diputació de Lleida

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lleida, Regne de  (CatalunyaTaifa (1031 - 24/oct/1149). Desaparegut el califat cordovès (1031), Lleida i Tudela foren governades pel Sulayman ibn Hud, fundador d'una dinastia i acollidor del califa desterrat, Hisham III. L'any 1030 Sulayman conquerí Saragossa, i a la seva mort (1046) el seu fill Yusuf el succeí a Lleida, tributària del comte Ramon Berenguer I de Barcelona des del 1058. Aliat amb Ali ibn Muyahid de Dénia i les Balears, Yusuf combaté el seu germà Ahmad al-Muqtadir de Saragossa (1075); però al-Muqtadir conquerí Dénia (1076) i Lleida. Tortosa i Dénia passaren al fill d'aquest, al-Mundir (1081), que s'enfrontà al seu germà Yusuf, sobirà de Saragossa. El Cid defensava Yusuf, mentre que Sanç Ramírez de Navarra-Aragó iInici página Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

93 CATALUNYA - ESPORT

Lleida, Unió Esportiva de  (Lleida, 1939 - )  Entitat esportiva dedicada a la pràctica del futbol. Els seus antecedents són el Club de Futbol Lleida (1923), el Club Esportiu Joventut (1930) i l'Agrupació Esportiva Lleida (1935). Ha jugat ocasionalment en la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta blava i pantalons blancs.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lleida, vegueria de  (Catalunya Demarcació administrativa del Principat. Vers l'any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida. Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars, regida per una mateixa persona. Abans del decret de Nova Planta (1716), de la vegueria s'havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com a una sots-vegueria. L'any 1718 el seu conjunt (Pallars Jussà, Segrià i Garrigues) tenia una població global de 40.000 h.

95 EUROPA - BIOGRAFIA

Lleïr  (França ?, s V – s VI)  Eclesiàstic. Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida. Alguna martirologia moderna, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311. És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516. La seva festa tradicional és el 27/ago. Lleida la celebra encara el 4/set. Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d'Ora.

96 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Lleis Palatines  (Illes Balears, 1337)  Conjunt de disposicions en llatí (Leges Palatinae). Promulgades per Jaume III de Mallorca, que regulaven les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca, amb llurs subordinats. Pere III el Cerimoniós les féu traduir al català per Mateu Adrià (1344) i les incorporà a les Ordinacions. És un bell còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou il·luminat pel Mestre dels Privilegis i dut per Jaume III a França, i avui és al Koninklijke Bibliotheek de Brussel·les.

Anar a:    Llat ]    [ Llauri ]    [ Llavaneres ]    [ Lle ]    [ Lledo ]    [ Lleida ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -