A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llem ]    [ Lleo ]    [ Lleri ]    [ Lletra ]    [ Llibra ]    [ Llibre V ]

El futur es decidirà amb una cursa entre l'educació i la catàstrofe. (Herbert George Wells)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llémena, riera de  (Garrotxa / Gironès Afluent esquerrà del Ter, que neix a la subcomarca d'Olot, al peu de la serra de Finestres, i que, seguint la direcció nord-oest - sud-est del horst tectònic, corre al peu de Rocacorba, paral·lelament a la vall d'Hostoles; travessa la part occidental del Gironès, entre la serra de Ginestar i el puig de Sant Grau, fins a desguassa al Ter, aigües amunt de Girona. Forma la vall de Llémena, el fons de la qual és cobert de materials basàltics procedents dels corrents de lava compacta dels volcans propers. La vall és aprofitada per a l'establiment de nuclis de població dedicats a l'agricultura, afavorida per l'abundància d'aigua i la bona qualitat dels sòls volcànics.

2 ANDORRA - GEOGRAFIA

Llempla, coma  (la Maçana, Andorra Vall a la capçalera de la vall d'Arinsal, des del port de coma Llempla (obert entre l'alt de la Capa i el pic Negre) fins al riu d'Arinsal, aigua amunt d'aquest poble.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlena, la  (Lladurs, Solsonès Poble (788 m alt), situat al sector est del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m alt), que separa les conques del Segre i del Cardener. L'església parroquial (Sant Serni) és prop de les restes de l'antic castell de la Llena, adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard.

5 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llena, pic de  (Pallars Jussà Massís (2.677 m alt) que separa les valls Fosca (la Torre de Cabdella) i de Bellera (Benés), al límit amb la comarca de la Alta Ribagorça, al sud del port de Felià.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llena, serra la  (Conca de Barberà / Garrigues / Priorat) Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, situada al límit de les tres comarques. S'estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, paral·lela a la costa. Separa les conques dels rius Montsant, Set (ambdós subafluents de l'Ebre) i Francolí; els vessants septentrionals són accidentats per valls profundes de flancs abruptes, i els meridionals dominen les gorges del Montsant. Està constituïda per conglomerats dipositats pels rius, que assenyalen el límit del mar eocènic, i actualment forma part de les costes que voregen la depressió Central. El relleu és acusat a causa de les diàclasis i del pendent pronunciat de les pudingues; assoleix 1.023 m a la punta del Curull.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llena i Font, Antoni  (Barcelona, 1942 - )  Artista plàstic. Els seus inicis (1962-64) es caracteritzen per un treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pòlvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l'any 1969. Al final dels anys 1970 descobrí el paper d'embalar, que estripava i enganxava, i que articulava en composicions progressivament més complexes, a partir del treball amb papers. A mitjan anys 1980 augmentà les zones foradades i introduí dos elements nous: el paper vegetal i la pintura, primer daurada i després de colors. Ha exposat diverses vegades a la Galeria Joan Prats de Barcelona. L'any 1997 presentà els seus darrers treballs a Edicions T Galeria d'Art de Barcelona.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlenas i Fernández, Manuel  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1937)  Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals. Inicià l'herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya. Obres principals: Assaig d'una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llenca, la  (Valldellou, Llitera Casa i antic terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l'indret del pantà de Santa Anna. Depenia eclesiàsticament de Pinyana.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llenes  (Benissa, Marina Baixa Caseria.

10 ANDORRA - GEOGRAFIA

Llengonella, coma de  (Ordino, Andorra)  Vall estesa des del vessant meridional del pic de Cataverdís, el port de Llengonella i el port d'Arinsal fins a Llorts, a la ribera d'Ordino. Centren la coma els estanys de Llengonella, l'emissari dels quals és la riera de Llengonella.

11 CATALUNYA - POLÍTICA

Llengua Materna a l'Escola, decret sobre la  (Catalunya, 29/abr/1931)  Decret dictat per Marcel·lí Domingo a instàncies de la Generalitat de Catalunya, que regulava l'ensenyament en llengua materna a totes les escoles primàries de la República Espanyola. A Catalunya el comitè creat per a la seva aplicació (7/mai/1931) era format pels òrgans de cultura de l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat i pel seminari de pedagogia de la universitat. Joaquim Xirau fou president d'aquest comitè, i Alexandre Galí, secretari, i els seus principals objectius foren el control en la publicació dels nous texts escolars i de l'ensenyament en català. La utilització de la llengua materna a l'escola fou també tractada en el decret de la Generalitat del 12/set/1936, que hi donà un sentit pedagògic i d'afirmació nacional.

97 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Inici páginaLlenguadoc-Rosselló  (Catalunya Nord)  Regió administrativa del sud de l'estat francès (23.376 km2), engloba els departaments d'Aude, Erau, Gard, Losera i Pirineus Orientals. La capital és Montpeller.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llensa i de Gelcen, Santiago  (Hostalric, Selva, 9/nov/1911 – Barcelona, 1974)  Enginyer agrícola i botànic. Era originari d'una família de propietaris rurals. Fou president d'Amics dels Jardins de Barcelona. Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d'Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d'Igualada (1970). Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d'Hostalric.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llentes  (les Llosses, Ripollès Masia, al nord del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d'Estiula. Donà nom, el s XIX, al terme i parròquia de Corrubí.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llentrisca, cala  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Cala, prop del cap de cala Llentrisca i del puig de cala Llentrisca (413 m alt), entre la punta de Port-roig i el cap des Jueu. Zona muntanyosa i molt escarpada que forma l'extrem sud-oest de l'illa.

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llenya, cala  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Cala i platja de la costa de Sant Carles de Peralta.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lleó, el  (Almacelles, Segrià Partida i masia (mas del Lleó), al sud-est del poble.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLleó, golf de  (Catalunya Ansa de la mar Mediterrània nord-occidental, entre el cap de Creus, a l'oest, i el delta del Roine, a l'est. Les costes són de navegació difícil pel relleu que presenten (baixes, arenoses, amb abundants albuferes). Ports principals: Marsella i Seta.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleó i Arnau, Lluís  (Barcelona, 1899 - Catalunya, s XX)  Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista, conreant el paisatge amb qualitats molt remarcables. Participà amb éxit a diverses exposicions internacionals. També fou dibuixant notable.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lleó i Balbastre, Vicent  (Torrent de l'Horta, Horta, 1870 – Madrid, 1922)  Compositor. Infant cantor del col·legi del Corpus Christi de València, on es formà musicalment. Es dedicà a la composició teatral. Autor de centenars de sarsueles famoses, entre les quals La corte del Faraón, que es representà més de set-centes vegades seguides. En col·laboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleó i Sánchez, Joan  (Melilla, 1926 - Barcelona, 4/set/2007)  Pintor, escultor i gravador. Format a Barcelona. Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l'any 1951. En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleonard, Agustí (o Leonarda de Argensola)  (Barbastre, Aragó, v 1580 - Barcelona ?, d 1641)  Pintor i frare mercedari. Residí a diferents convents d'aquest orde, com el Puig o Barcelona, on realitzà nombroses obres. És autor d'El setge de València per Jaume I, L'aparició de sant Jordi als cristians, El miracle del pa i els peixos i Plet entre els religiosos i els cavallers de la Mercè.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLleonard, Salvador  (Alella ?, Maresme, s XVII - s XVIII)  Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14). Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades). Posà en marxa un servei d'espionatge, amb xarxes d'agents, i intervingué en l'avituallament de la ciutat.

23 ILLES BALEARS - EMPPRESA

logo de Lleonard Muntaner, EditorLleonard Muntaner, Editor  (Palma de Mallorca, 1994 - )  Editorial. Fundada per Lleonard Muntaner i Mariano i Lleonard Muntaner, Editor

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleonart, Francesc  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 5/ago/1714)  Patriota. Germà de Salvador. Col·laborà a les tasques d'informació i espionatge que aquell dirigí en 1713-14. Durant les seves estades a la Barcelona assetjada servia de capità agregat a la Coronela. Essent a la muralla de la capital, fou malferit per l'artilleria enemiga. Morí al cap d'unes hores.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleonart, Joan  (Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762)  Frare dominicà. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera. Exercí diversos càrrecs de l'orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina. Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLleonart i Maragall, Josep  (Barcelona, 5/mai/1880 – 26/gen/1951)  Escriptor. Es formà sobretot a Alemanya i fou deixeble del seu oncle Joan Maragall. Poeta narratiu, goethià i maragallà, publicà Elegies germàniques (1910), La merla i altres cants (1914), Tres poemes (1920), Odes i ciutats de visió (1930), Un tragipoema i Tizianella (1934) i Les elegies i els jardins (1938). Novel·lista d'arrel germànica a Dues conversions i una mort (1927), El camí errat (1927), Vida estreta (1927) i El sobrevingut (1932). En prosa escriví també Rondant la nit (1931), Manual d'història de la cultura (1928), etc. Traduí Torcuato Tasso (1905) i, en vers català, Faust (1938). Després de la guerra civil escriví algunes obres de divulgació en castellà.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleopard, Jeroni  (Barcelona, v 1600 - Elna, Rosselló, 1671)  Eclesiàstic. Partidari dels francesos, lluità al setge de Barcelona, que abandonà en ésser ocupada la ciutat pels exèrcits de Castella (1652), i passà a Elna, on fou vicari general i administrador dels béns que foren ocupats al Sant Ofici.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleopard, Pere  (Catalunya, s XVIII)  Orfebre. Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol (seu d'Urgell), una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l'època (1752-54).

29 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lleràs, pui de  (Tremp / Conca de Dalt, Pallars Jussà Cim (1.688 m alt) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al sud del coll de l'Espluga (1.529 m alt), que separa de la serra de Camporan. A aquesta serralada, de direcció nord-sud, s'uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l'est. És termenal dels dos municipis.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llerena i Canario, Esteve de  (Catalunya, s XVII – Àustria ?, s XVIII)  Militar. Destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14, contra els borbònics. Tenia aleshores el grau de tinent coronel. El 30/jul/1714 fou nomenat comandant fix del reducte de Santa Eulàlia, el qual defensà bé a la batalla de l'11/set, fins que tingué que evacuar-lo i reforçar les defenses de la ciutat. Després de la capitulació no acudí a l'enganyadora convocatòria de militars dels borbònics, i pogué fugir secretament fins a Àustria, on fou acollit a l'exèrcitInici página imperial. El 1716 combatia contra els turcs a les ordres d'Antoni Desvalls.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lleret  (Lladorre, Pallars Sobirà Poble (1.381 m alt), a la vall de Cardós, en un coster que domina la Noguera de Cardós (des del vessant occidental), sota el coll de Lleret (1.975 m alt), al camí de Lladorre al Vallat d'Estaon. L'església parroquial és dedicada a sant Corneli.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llerins, Josep  (Catalunya, s XVIII - Escaladei, Priorat, s XVIII)  Monjo cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Scala Dei. És autor d'algunes obres religioses.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llerona  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental Poble, situat a la vora del riu Congost. L'església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033; l'edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV. S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala; al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim. Els retaules foren destruïts el 1936; al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu que en procedeix. Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics: can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can Rovira del Vilar, can Guilla.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàLlers  (Alt Empordà Municipi: 21,31 km2, 142 m alt, 1.242 hab (2014). Situat a l'aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes. Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d'olivera), complementada per l'avicultura i activitats industrials derivades de l'agricultura. Pedreres de calcàries. La població, en descens des de mitjan s XIX, s'ha estabilitzat. La vila és al vessant d'un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l'antic castell de Llers; l'església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels s XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers. El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets deInici página Llers. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llers, Arnau de  (Catalunya, v 1107 – 1164)  Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser. Fou un personatge influent a la cùria de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I. Figura entre els signants de documents importants, com l'avinença de Ramon Berenguer IV i Ponç II d'Empúries (1138) i la carta de població de Lleida (1150). Fou nomenat marmessor dels béns de la reina Peronella, segons el primer testament (1152).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llers, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1259 se sumà a la revolta nobiliària contra Jaume I que es produí a l'Urgell. En dates posteriors, potser per mort, desapareix en canvi de les relacions dels complicats en aquell llarguíssim conflicte.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llers, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Figura algunes vegades com a conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona del 1132 al 1138. En aquesta darrera data fou un dels negociadors de la concòrdia entre el comte barceloní i el d'Empúries.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llers, Ramon Adalbert de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Tenia els castells d'Avinyó i de Llers, en terres de l'antic comtat de Besalú, pertanyent llavors al de Barcelona. El 1128 fou desposseït pel violent comte Ponç II d'Empúries, que envaí els territoris barcelonins per aquella zona. La ràpida reacció de Ramon Berenguer IIIInici página restablí la situació al cap d'unes setmanes.

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaLles  (Baixa Cerdanya Municipi: 102,8 km2, 1.471 m alt, 260 hab (2014). Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys. Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d'alta muntanya; oví i porcí. La població tendeix a disminuir. El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l'antic castell de Lles, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa. El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l'antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser. Pertany a l'àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Estació d'esquí

40 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llescó, riu de  (Conflent Afluent dretà de la Tet, que neix al roc dels Mosquits, contrafort septentrional del Canigó. La seva vall alta constitueix el municipi de Clerà (Conflent). El seu sector més baix, fins a la desembocadura al seu col·lector, separa els termes de Prada i els Masos.

41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llesp  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Poble (994 m alt), Inici página poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet (amb l'antiga quadra de Marquet).

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llessui  (Sort, Pallars Sobirà Poble (1.407 m alt) i antic municipi (53,03 km2), annexat a l'actual el 1970. Situat entre la serra de Montsent i el riu de Pamano, a la vall d'Àssua, al nord-oest del cap provincial. Instal·lacions d'esports d'hivern.

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llestui, bordes de  (Montanui, Alta Ribagorça Grup de bordes de la vall de Llauset, de l'antic terme de Bono, a la vall de Barravés, situat al camí d'Aneto a Bosia, a l'esquerra del barranc de Malmarrui.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llet, raval de la  (Tortosa, Baix Ebre Barri, al sud de la ciutat, a l'antic camí de l'Aldea, contigu al de Sant Llàtzer, format al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Llet.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lletget i Cailà, Tomàs  (Reus, Baix Camp, 1825 – Archena, Andalusia, 1889)  Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l'Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880). Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d'aigües termals. Publicà obres de medicina i de física, i d'altres escrits.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lletó  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Llogaret (1.470 m alt), al vessant septentrional del massís del Cadí, prop del coll de Vanses. És esmentat ja el 839. El s XIX pertanyia al municipi d'Artedó.

47 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaLletra de Convit  (Illes Balears, 1901)  Opuscle d'Antoni Maria Alcover. Fou reeditat el 1902 i el 1903. Exposava el projecte d'un Diccionari de la llengua catalana antiga i moderna, dialectal i literària, el sistema de recull de materials, el qüestionari per al recull i les instruccions per als secretaris i els coordinadors de les col·laboracions. El diccionari aparegué finalment sota el títol canviat de Diccionari català-valencià-balear.

48 CATALUNYA - LITERATURA

Lletra d'Or  (Barcelona, 1953 - )  Premi. Creat per destacar la millor obra de l'any en català. El grup fundador, que s'ha anat renovant, partí d'un nucli estèticament molt divers.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lleus  (Benissa, Marina Baixa Caseria i església, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de Conquet.

50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Lleuxa  (Fanzara, Alt Millars Despoblat. Era un poble de moriscs (15 famílies el 1563), i es despoblà amb l'expulsió del 1609.

94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Llevant  (Barcelona, ago/1901 – 1/oct/1903)  Periòdic de propaganda catalanista. Portaveu de l'Agrupació Democràtica Catalanista Lo Tràngul de la Barceloneta. Fou de periodicitat mensual fins al 1903, en que esdevingué setmanal. Dirigit, la primera etapa, per Josep Casas, a la segona tingué com a director Frederic Pujulà i Vallès, que el subtitulà "Setmanari catalanista obrer". Fou publicat fins al núm. 49.

51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Llevant  (Artà, Mallorca, 30/des/1917 – 1931)  Publicació catòlica, en català. Començà com a quinzenal, passà a setmanal i es publicà diàriament des del gen/1926. Dirigida per Andreu Ferrer, publicà treballs literaris, polítics i econòmics. Entre els col·laboradors hi figuraven Fèlix Escalas, Josep M. Tous i Maroto, B. Santos Valls, entre d'altres.

96 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Inici páginaLlevant, Companyia de  (Madrid, 1626)  Empresa comercial. Creada sota la inspiració del comte-duc d'Olivares, amb l'intenció d'atreure els catalans a cooperar amb els seus plans polítics a canvi d'avantatges de tipus econòmic. Un dels objectius de la Companyia era potenciar el comerç català amb Itàlia i el Mediterrani oriental. Malgrat que els comerciants catalans no s'hi interessaren gaire, la Llotja de Barcelona acceptà d'enviar dos representants a Madrid. El projecte, però, no prosperà.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llevant, costa de  (Catalunya)  Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent. Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llevant, serres de  (Mallorca)  Serra de l'illa, que s'estén en direcció nord-est - sud-oest, vorejant la costa sud-oriental (sa Marina), paral·lelament a la serralada de Ponent o de Tramuntana. Es descompon en petites serres; a la de Ferrutx es dreça bruscament el cap del mateix nom, on assoleix les altituds màximes (562 m al puig de Son Morei), i enllaçà després amb les d'Artà i Felanitx, entre les quals hi ha valls (Manacor, Felanitx), envoltades per muntanyes de 300-400 m, i on hi ha els camps de conreu i els nuclis de població; reapareix al sud-oest, al puig de Randa (vora Llucmajor), però la formació geològica es perllonga al sud, fins a l'illa de Cabrera, unida per la plataforma submarina i amb la mateixa orientació. Està constituïda per calcàries mesozoiques, intensament carstificades, que donen lloc a fenòmens com és ara les coves d'Artà.

52 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Llevant, Unió Esportiva  (València, 1917 - )  Entitat esportiva, dedicada al futbol, derivada de l'antic Llevant Futbol Club. El seu primer equip ha jugat ocasionalment a la primera divisió del futbol espanyol. Els jugadors vesteixen samarreta de ratlles blaves i vermelles i pantaló blau. Levante U.D.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLlevantí de Mar  (Calonge, Baix Empordà Nom adoptat el 1937 pel poble de Sant Antoni de Calonge.

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llevata, vall de  (Alta Ribagorça Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs. És formada pel riu de Viu, afluent per l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d'Erta i del torrent de Peramea. Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert).

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llevatera, la  (Vinaròs, Baix Maestrat Caseria, al sud de la ciutat, vora la punta de la Llevatera.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lleys, Isidre  (Figueres, Alt Empordà, 1836 – 1922)  Organista i eclesiàstic. Guanyà la plaça d'organista a Santa Maria del Mar de Barcelona, però renuncià al càrrec. Visqué sempre a Figueres. Gaudí de gran fama com a organista excel·lent. Entre les seves composicions destaca Ave verum Corpus.

57 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lli, coll de  (Morellàs i les Illes, Vallespir / la Vajol, Alt Empordà Depressió (748 m alt) de la serralada que separa els dos municipis, entre el puig de les Salines i la serra de l'Albera, que s'esten des d'aquest indret fins a la mar.

58 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaLlíber  (Marina Alta Municipi: 21,93 km2, 274 m alt, 1.080 hab (2014). Situat a la vall de Xaló, al Marquesat, sobre el riu de Gorgos, el qual forma el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló. Relleu accidentat per la penya Roja i la lloma Llarga (Cau, 724 m alt). Més de la meitat del terme és incult (pinar i garriga). L'agricultura és la principal riquesa, amb conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. La població, en descens des de mitjan s XIX, a causa d'una llarga emigració cap a diversos indrets, especialment vers França, últimament s'ha estabilitzat. El poble s'agombola al peu de la solana de la Muntanyeta; hi domina l'església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. AnticInici página lloc de moriscs, fou repoblat en part per mallorquins. El municipi comprén, a més, les caseries de Marnes i la Cuta, la caseria i antic lloc de Gorgos i la partida i caseria d'Alcau. Àrea comercial de Benissa. Ajuntament

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llíber, el  (Fortaleny, Ribera Baixa Despoblat i partida, a la dreta del Xúquer, prop del límit amb Riola.

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Llibertat  (Mataró, Maresme, 23/jul/1936 – gen/1939)  Diari en català. Fou continuació del "Diari de Mataró" i canvià el nom en passar al Comitè Local Antifeixista la impremta de l'antic diari. Dirigit per Julià Gual, hi col·laboraren J. Peiró, J. Cases i Busquets, S. Lleonart, etc.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Lliboutry, Lluís  (Perpinyà, 1924 - )  Funcionari de telecomunicacions i polític. Adjunt del batlle de Perpinyà, fou creador, amb Josep Deloncle, del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros, del Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana (CDACC) de la vila de Perpinyà i president de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llibra, la  (Vallirana, Baix Llobregat Raval del municipi, al llarg de la carretera de Barcelona a València, entre el poble i Cervelló, a la dreta de la riera de Cervelló.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llibre, Lluís  (Catalunya, s XIX – 1899)  Actor. Sobresortí als papers cómics en teatre català. És autor d'algunes obres humorístiques en un acte.

64 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaLlibre d'Amic e Amat  (Illes Balears, s XIII)  Obra mística de Ramon Llull, que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana). Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d'un ermità. Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats. Síntesi de la mística i la filosofia lul·liana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic. És un conglomerat d'antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual. Els elements constitutius són l'Amic (l'home), l'Amat (Crist o Déu) i l'amor, sovint personificat, que sol ésser l'intermediari entre tots dos. El llibre, que reflecteix l'experiència mística personal de Llull...  Segueix... 

65 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Llibre d'Antiquitats  (València, 1523 – 1680)  Crònica de la ciutat. Font bàsica per al coneixement civil i eclesiàstic de la vida local valenciana. Escrita en català fins al 1665. Fou redactada, entre altres, per Pere Martí (1523-40), Joan Clarà (1540-65), Jeroni Bertran (1580-94), Crisòstom Foix (1594-1605), Sebastià Goterris (1605-27) i Jacint Balaguer (1678-80). El manuscrit és a l'arxiu de la catedral valenciana, i fou editat per J. Sanchis i Sivera el 1926.

66 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre de Coc  (Catalunya, 1520)  Llibre sobre gastronomia. Nom amb què és conegut el Llibre de doctrina per a ben servir de tallar i d'art de coc, primer llibre de cuina en català, de Rupert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols. Reimprès nombroses vegades al llarg dels s. XV i XVI, la primera edició coneguda data del 1520.

67 ILLES BALEARS - LITERATURA

Llibre de Contemplació  (Illes Balears, 1272)  Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull. Amb una prosa perfecta, tot i ésser un dels seus primers tractats, exposa el seu ideari místic. Escrita en àrab, fou traduïda al català i al llatí.

68 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaLlibre de les Bèsties  (Illes Balears, s XIII)  Apòleg político-social de Ramon Llull. Constitueix el setè apartat del Llibre de meravelles. A partir de l'elecció del rei dels animals, se succeeixen una sèrie de narracions, molt ben estructurades, els personatges de les quals són animals amb característiques humanes que constitueixen una crítica dels defectes humans i socials dels homes. Segurament fou redactat abans que el Llibre de meravelles, o fou influït per Calila i Dimna i el Roman de Renart. Fou editat per primera vegada el 1872.

69 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre de les Nobleses dels Reis  (Barcelona, s XV)  Compilació històrico-llegendària feta per Francesc. Recull erudit de genealogies, cròniques, històries i llegendes compost durant el s XV, però aprofitant compilacions anteriors. Encara que faci referència a la història general, interessa sobretot a la historiografia catalana perquè s'hi recullen, entre altre material, els Gesta Comitum Barcinonensium en vulgar, les Cròniques de Desclot, Muntaner i Sant Pere de les Puelles, les llegendes d'Otger Cataló, d'Amic i Melis, de les torres del mur de Barcelona i la de Guillem Ramon de Montcada, alguna anotació procedent del Cronicó dels fets d'Ultramar i d'altres procedents d'un Cronicó Barcinonense, una narració de la primera conquesta de Mallorca, dos capítols d'una crònica desconeguda sobre la jovenesa de Pere el Gran, etc. Ultra aixó, s'hi afegeixen les històries fabuloses de matèria clàssica. El manuscrit, original i únic, és conserva a la Biblioteca de Catalunya.

70 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre de les Solemnitats de Barcelona  (Barcelona, 1383 – 1719)  Text de les celebracions importants de la ciutat (o Llibre de solemnitats reials). Compost per l'escrivania del racional del Consell municipal de la ciutat, amb les cròniques dels fets que exigien celebracions religioses i civils extraordinàries, en què havien d'intervenir els consellers municipals. Hi ha anotat el cerimonial realitzat i, a la vegada, servia com a norma per al futur; esdeveniments reials, ambaixades i festes del Corpus. També hi consten d'altres fets públics notoris. Dels 7 volums de què constava, manquen els 2 primers, amb la qual cosa s'han perdutInici página els testimonis corresponents als primers 40 anys. És una font d'estudi per als costums de l'època.

71 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Llibre de Memòries  (València, 1308 – 1644)  Dietari de la ciutat (Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València). Obra molt detallista i en estil lacònic, s'hi recullen les incidències municipals i electorals. Escrit per diversos autors: un d'anonim fins al 1488, Francesc Joan en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616. Font documental per a la revolta de les Germanies a València (1519-23), de la qual el cronista fou testimoni visual i familiarment implicat. Fou publicat l'any 1930, amb introducció i notes de S. Carreres i Zacarés, per l'Acció Bibliogràfica Valenciana.

72 ILLES BALEARS - LITERATURA

Llibre de Meravelles  (París ?, França, 1288 – 1289)  Obra doctrinal novel·lada de Ramon Llull, en la qual l'autor posa de manifest la seva prodigiosa capacitat de narrador. Inclou el cèlebre Llibre de les bèsties, faula político-social i crítica dels defectes dels homes.

73 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre de Saviesa  (Catalunya, s XIII)  Tractat de moral. Formada per proverbis adreçats a l'educació dels prínceps. És falsa l'atribució a Jaume I i a Jaume II. Recull l'herència de la filosofia antiga i de llibres semblants, en català o en àrab.

74 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre de Tres  (Catalunya, s XIV)  Col·lecció de proverbis i sentències morals, religioses i científiques, cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius de diverses coses relacionades amb l'home. Malgrat el to seriós d'alguns dels aforismes, la majoria tenen caràcter satíric. Fou redactat al s XIV i imprès abans del 1498. Anònim, ha estat atribuït a Anselm Turmeda, per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments.

75 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaLlibre del Consolat de Mar  (Barcelona, s XIV)  Col·lecció privada d'ordinacions. D'autor anònim, recopilà el dret marítim vigent a la Mediterrània. Entre els textos inclosos, n'hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (s XIII). Redactada en català, fou enormement difosa per tota la Mediterrània, i es traduí, ja en el s XVI, a la majoria de llengües europees. Fou vigent fins al s XIX.

76 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre del Rei en Pere  (Catalunya, 1283 – 1288)  Crònica (o Crònica de Bernat Desclot). És la segona de les cròniques catalanes. Escrita per un personatge que amagà la seva identitat sota el pseudònim de Bernat Desclot. La juxtaposició d'elements llegendaris i de fets rigorosament històrics en constitueix una de les característiques més sobresortints: els cinquanta primers capítols, que comprenen la història anterior al regnat de Pere II el Gran (1276-85), contenen gran nombre d'episodis llegendaris i de prosificacions de cançons de gesta en llengua catalana; contràriament, els capítols restants, fins al 168, narren amb rigorosa objectivitat i excel·lent prosa, el regnat de Pere el Gran, per a la qual cosa Desclot es valgué del coneixement personal i directe dels nombrosos esdeveniments i de l'estudi de documents del propi arxiu reial: es creu que aquest accés a documents contemporanis de la cancelleria s'explica perquè (bé que no s'hagi pogut comprovar) Bernat Desclot devia ésser el pseudònim del tresorer reial Bernat Escrivà. Desclot, prosista excel·lent i cronista professional, s'esforçà a narrar objectivament, bé que no pot amagar l'admiració per la figura del rei Pere II. Destaquen especialment els passatges en què es narra la invasió de Catalunya pels croats de Felip l'Ardit.

77 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí  (Catalunya, s XV)  Obra poètica religiosa, escrita en codolades a la darreria del segle. És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià. N'hi ha edicions del s. XVII.

78 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaLlibre dels Feits  (Catalunya, 1244 – 1274)  Crònica inspirada directament per Jaume I de Catalunya-Aragó (o Crònica de Jaume I). Primera de les quatre grans cròniques de la historiografia catalana. Fou probablement dictada pel propi Jaume I el Conqueridor, si més no en part, i redactada pels seus col·laboradors (entre els quals hi ha el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca, que participà en l'ordenació i estructura dels manuscrits) sota la direcció atenta i personal del rei. No s'ha conservat la primera redacció, però si dues versions, una de llatina que, amb el títol Liber Gestarum, fou feta per Pere Marsili l'any 1331 per encàrrec de Jaume II, i una altra de catalana que, amb el títol Llibre dels feits, fou incorporada a un manuscrit acabat de copiar l'any 1434; bé que són dos textos paral·lels, el segon no és còpia ni traducció del primer, sinó que més aviat són dues versions del text original. La crònica és una autèntica biografia de Jaume I, el qual, en alguns passatges, aconsegueix de deixar constància dels seus estats d'ànim més íntims, amb un llenguatge sovint col·loquial i popular. Tota la crònica està impregnada d'un profund sentit religiós i providencialista, on s'hi destaca l'esperit bel·licós del monarca i hàbilment s'hi mostren els seus encerts polítics, així com la defensa dels interessos catalans. Juan Fernández de Heredia va fer-ne una versió aragonesa al final del s XIV.

79 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre dels Feits d'Armes de Catalunya  (Catalunya, v 1673)  Obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, que havia estat atribuïda a Bernat Boades.

80 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre dels Mariners  (Catalunya, 1398)  Dos aplecs de narracions en vers, l'un de la darreria del s XIV i l'altre del 1398. Ambdós llibres són sàtires contra els mariners, i tenen valor pel llenguatge que empren i per la narració de costums.

95 ILLES BALEARS - LITERATURA

Llibre d'Evast i Blanquerna  Veure> Blanquerna.

81 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaLlibre Verd  (Catalunya, 1602 – 1713)  Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya. S'hi troben les ordinacions i modificacions dels estatuts del braç i les signatures de tots els membres, així com les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris. És a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

82 CATALUNYA - LITERATURA

Llibre Vermell de Montserrat  (Montserrat, Bages, s XIV – s XVI)  Manuscrit en llatí i en català. Nom donat per les cobertes vermelles de l'obra original, que versa sobre Montserrat, on probablement fou escrit i es conserva. Les matèries són diverses: història de Montserrat, mapes, cants, balls rodons.

83 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llibrell, cap des  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Cap elevat i escarpat, que avança des del puig des Castellar (181 m alt), al sud de cala Llonga.

84 CATALUNYA - EMPRESA

Llibreria Espanyola  (Barcelona, 1855 – 1933)  Llibreria popular. Creada per Innocenci López i Bernagossi i continuada pel seu fill, Antoni López i Benturas. El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l'Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions "La Campana de Gràcia", "L'Esquella de la Torratxa" i altres periòdics de la família López, la qual també edità allí nombroses col·leccions de llibres. Importants escriptors i dibuixants de l'època, hi tingueren animades tertúlies.

85 CATALUNYA - LITERATURA

Llibres a l'Abast  (Barcelona, 1962 - )  Col·leccions d'Edicions 62. Iniciada amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i dirigida fins al número 16 per Josep Benet i Max Cahner i del 17 al 40 per aquest darrer. Publicà estudis, biografies i assaigs sobre història, literatura, ciències socials, urbanisme, plàstica, economia, psicologia, medicina, sociologia, etc. Hi han estat publicats llibres d'importants autors catalans i universals. El seu èxit més gros fou Els altres catalans, de Francesc Candel (1964).

86 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaLlibres de l'Óssa Menor  (Catalunya, 1949 - )  Col·lecció de poesia catalana. Fundada per Josep Pedreira i iniciada amb Les Cançons d'Ariadna, de Salvador Espriu. Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves ("Antologia Poètica Universitària"). S'hi han publicat els premis Óssa Menor i Carles Riba i també importants autors. N'han aparegut uns cent cinquanta títols (1986) i des del 1966 surten amb el peu d'Edicions Proa.

87 CATALUNYA - LITERATURA

Llibres del Mall  (Barcelona, 1973 - )  Col·lecció iniciada per Curial Edicions Catalanes. Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l'obra d'alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol. Fou iniciada amb la "Sèrie Poesia", que ha donat a conèixer l'obra de més de quaranta poetes. El 1975 es convertí en editorial i el 1981 fou transformada en societat anònima. S'ha anat obrint a d'altres gèneres com ara la narrativa -"Sèrie Oberta"-, el teatre i l'assaig. Ha iniciat també una col·lecció de traduccions -"Sèrie Ibèrica"-, una altra de texts medievals breus -"Biblioteca Escriny"-, una altra d'obres completes -"Sèrie Batent"-, una col·lecció de clàssics literaris catalans en edició bilingüe -"Marca Hispànica"-, etc.

88 CATALUNYA - EMPRESA

Llibres del Trabucaire  (Perpinyà, 1985 - )  Editorial. Creada per Robert Avril, Maria Àngels Falquès i Jaume Roure. S'ha orientat cap a la publicació d'autors nord-catalans, dels quals publica, sobretot, novel·la, assaig i còmics. Ha emprès, però, l'edició d'una col·lecció d'intercanvi cultural, el primer volum de la qual és un recull de narracions de diversos pobles soviètics.

89 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaLlibres en Català  (Catalunya, 1967 - )  Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l'any i el fons comercial. Aparegué per primera vegada editat per l'Instituto Nacional del Llibro Español, si bé a iniciativa de l'editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester. El de l'any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català.

90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lliça, la  (Rià, Conflent Nucli antic del poble.

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalLliçà d'Amunt  (Vallès Oriental Municipi: 22,28 km2, 145 m alt, 14.696 hab (2014). (o Lliçà de Munt, ant: Lliçà Sobirà) A la vall del Tenes, afluent del Besòs, a l'oest de Granollers. És accidentat pels contraforts dels relleus del Farell i té extenses zones boscades, amb pinedes i alzinars. Agricultura amb conreus de regadiu (blat de moro, farratge), al secà es conreen cereals. Ramaderia (bovina i porcina), avicultura i indústria. L'activitat industrial és molt diversificat. Centre de segones residències, amb creixement demogràfic. Església parroquial de Sant Julià (s. XVI), de base romànica. Capelles romàniques de Santa Justa i Santa Rufina; poble de Palaudàries. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Bàsquet - Ateneu L'Aliança

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLliçà de Munt, Pere de  (Lliçà de Munt, Vallès Oriental, 1832 - Arenys de Mar, Maresme, 1884)  Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà. És autor d'un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions. Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l'orde per a la província d'Espanya.

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalLliçà de Vall  (Vallès Oriental Municipi: 10,76 km2, 125 m alt, 6.354 hab (2014), (o Lliçà d'Avall, ant: Lliçà Jussà). Situat a la riba dreta del Tenes, afluent del Besòs, al sud de Lliçà de Munt, al límit amb el pla de Granollers, al sud-oest d'aquesta ciutat. Hi ha boscs de pins i prats. La indústria s'ha convertit en la principal riquesa: sobresurten les indústries tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i de materials per a la construcció. Agricultura de secà (cereals, vinya) i també de regadiu (horta), aprofitant la plana al·luvial i deus subterrànies. Bestiar boví. Demografia ascendent en un poble format per diversos barris. El poble és situat a la dreta del riu de Tenes; església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica, reconstruïda al s XVII i reformada; el castell de Lliçà és esmentat ja al s XI. Dins el terme destaquen els veïnats del Pla de Lliçà i la Ganiveta. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Bàsquet

Anar a:    Llem ]    [ Lleo ]    [ Lleri ]    [ Lletra ]    [ Llibra ]    [ Llibre V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -