|
|
|
Anar a: [ Llie ] [ Llim ] [ Llinars ] [ Llinas ] [ Lliri ] [ Llitr ] He estat un home afortunat: res en la vida em va ser fàcil. (Sigmund Freud) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llierca, el (Garrotxa) Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont. La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda. És format per l'aiguabarreig de les aigües del Beget i del riu d'Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l'esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent. Una part de les seves aigües s'infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l'estany de Banyoles. 2 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Catalana (Catalunya, 1933 – 1939) Nom adoptat per la Lliga Regionalista arran de les noves incorporacions que en van fer l'alternativa a l'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual s'oposà en les eleccions del nov/1933. Intervingué en els governs de la Generalitat del 1935 i del 1936, fins que la guerra civil espanyola en provocà la desaparició. 3 CATALUNYA - POLÍTICA
4 CATALUNYA - EMPRESA Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona (Barcelona, fi s XIX - d 1928) Entitat proteccionista. Creada amb l'objectiu de defensar els interessos de l'estament comercial i industrial davant del govern espanyol. Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901. 83 CATALUNYA - ESPORT Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya (Catalunya, 1920 - 1930) Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torra. Fou promoguda des de l'Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912). Amb el cop d'estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació. El 1930 se'n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. 5 CATALUNYA - CULTURA
6 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (Barcelona, 1899 - ) Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l'Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc. Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l'escoltisme. El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis. Membres destacats de la Lliga foren, entre d'altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i J. Llimona. 7 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Lliberal Catalana (Catalunya, 1976 - 1979) Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc. Pretenia de recuperar l'espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica. El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l'ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya. 8 CATALUNYA - CULTURA Lliga Nacional d'Associacions de Música (Catalunya, 1922 - 1923) Organisme creat per la Mancomunitat. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes. La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies. 9 CATALUNYA - CULTURA
10 CATALUNYA - POLÍTICA Lliga Regionalista (Barcelona, 25/abr/1901 - 1933) Partit polític nacionalista català. Fundat per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions de l'any 1901. La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit. Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol. Com a vehicle d'expressió pública tenia el diari "La Veu de Catalunya". L'èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit féu crisi; d'altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l'ala... Segueix... 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lligallo del Gànguil, el (Camarles, Baix Ebre) Caseria, situada a la zona de contacte entre el secà i el regadiu del delta, al sud-oest de les Cases de Roig. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lligallo del Roig, el (Tortosa, Baix Ebre) Veure> Cases de Roig, les. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona, Joan (Igualada, Anoia, s XVIII – s XIX) Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics. El 1808 fou un dels caps de l'atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona, Miquel (Catalunya, s XIX) Actor. Es destacà als primers temps del teatre català. Actuà a l'Odeon i al Romea de Barcelona, representant moltes obres de Frederic Soler "Pitarra". 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Barret, Jordi (Barcelona, 20/mai/1924 – 1999) Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959). La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L'església i l'Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L'hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), Viure 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Benet, Lluís (Barcelona, 1898 – 1960) Dibuixant. Fill de Josep Llimona i Bruguera. La seva activitat artística fou bastant menor que la dels seus germans Maria i Rafael. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Benet, Maria (Barcelona, 1894 – 1985) Escultora. Filla de Josep Llimona i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives. La seva obra s'inclou dins el noucentisme. És autora d'una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Benet, Rafael (Barcelona, 1896 – 1957) Pintor. Fill i deixeble de l'escultor Josep Llimona. Estudià els grans mestres a Itàlia, Bèlgica i França. A partir del 1933 exposà sovint a la sala Parés. La seva primera època està marcada per la influència de les obres del Greco. La segona època, de plena maduresa, inspirada en Renoir, és d'estil i tènica impressionistes. Pintà diversos gèneres, com paisatges, figures i nus femenins. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Puigsubirà, Josep (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937) Baríton i director d'orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l'estrena de Cançó d'amor i de guerra (1926) i La legió d'honor (1930), de Rafael Martínez i Valls. També féu actuacions a l'estranger. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimona i Raymat, Mercè (Barcelona, 1914 – 28/nov/1997) Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera. Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L'Àngel de la Guarda, etc. Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d'una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llimós i Oriol, Robert (Barcelona, 19/oct/1943 - ) Pintor. Treballà durant un temps en col·laboració amb pintors com Bartolozzi i Arranz Bravo, amb els quals exposà. S'interessà per l'art conceptual i realitzà algunes accions. El 1975 s'instal·là a Nova York, i tornà a la pintura, amb un estil de colors vius i centrat temàticament en la figura humana. A partir dels anys vuitanta tornà a residir a Barcelona, on ha fet diverses exposicions. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llinares, Francesc (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686) Arquitecte. Llec al convent de Nuestra Señora de los Llanos d'Albacete, fou l'autor de la construcció de l'esmentat convent (acabat el 1672). 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llinares, Genís (País Valencià ?, s XVI) Escultor tallista. És autor dels notables teginats de la Sala Daurada (1534-35) i de la Sala de Corts (1540), al Palau de la Generalitat de València. En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llinares i Blasco, Pere Martí (País Valencià ?, s XVI) Escultor tallista. Actiu del 1543 al 1563. Fill de Genís Llinares, al qual ajuda en el notable teginat de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València. 28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Llinàritx (es Mercadal, Menorca) Antic lloc, a l'oest de la vila, dividit després en Llinàritx Vell i Llinàritx Nou, on, segons la tradició, residia la comunitat d'ermitans de la regla de sant Agustí que vers el 1288 fundà el santuari del Toro. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA
30 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Llinars (Benavarri, Ribagorça) Antic convent dominicà (Santa Maria de Llinars), situat 1 km al nord de la vila. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Llinars, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial. Apareix amb aquesta denominació per primera vegada amb Beatriu de Corbera i de Santa Coloma, senyora del castell del Far (morta vers el 1542), muller de Francesc de Santcliment. Passà a llurs descendents, els Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d'Ayerbe, tots ells també cognominats Corbera-Santcliment. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llinars de l'Aiguadora (Castellar del Riu, Berguedà) Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l'aigua d'Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme. És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i Aznar, Josep (Broto, Aragó, v 1635 – Barcelona, 1710) Arquebisbe de Tarragona (1694-1710). Mercedari (1650). President del braç eclesiàstic, es mostrà partidari de l'arxiduc Carles, el matrimoni del qual beneí (1708). Publicà les Constitucions Sinodals de l'arquebisbat de Tarragona (Tarragona, 1704), una bona part de les quals eren en català; un catecisme (Barcelona, 1704); les constitucions de l'orde (Saragossa, 1692), i el Bullarium dels mercedaris (Barcelona, 1697). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i de Maguerola, Rafael de (Barcelona, 1739 – 1806) Erudit. Fou regidor vitalici de Barcelona (1772) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres a partir del 1778. L'any següent hi presentà un projecte de diccionari català. Col·laborà al "Diario de Barcelona" durant la Guerra Gran (1793-95). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i Farell, Joan (Barcelona ?, s XVII - s XVIII) Militar i polític. Oposat a Felip V des del primer moment, Carles III el nomenà cavaller (1706). Defensà Mataró i serví d'enllaç entre l'arxiduc i Barcelona. De retorn el mai/1714, fou tinent coronel del regiment d'infanteria de Sant Narcís. Estigué empresonat fins al 1725. 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llinars i Maçanet, Antoni (Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693) Frare franciscà. Fou missioner a l'Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d'Escornalbou. Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero'. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de (Barcelona ?, s XVIII - Marsella ?, França, s XIX) Militar i polític. Fou membre de la diputació de Barcelona (1841), diputat a corts per Barcelona (1842) i president de la Junta Suprema de Vigilància Antiesparterista. S'exilià a Marsella. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs, Pau (Catalunya, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar. Fou canonge d'Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prosecució de la lluita contra Felip V, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional. En 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l'exilià a perpetuïtat. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llinàs, Rafael (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1558) Prelat. Era frare carmelità. Ocupà càrrecs dins l'orde. El 1537 fou nomenat bisbe titular de Cristòpolis. Tingué fama de bon orador. Deixà diverses obres religioses escrites en llatí. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs i Esquerrer, Joan (Barcelona, s XVII – Catalunya, s XVIII) Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1706 s'agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V; després féu la campanya d'alliberament d'Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d'Àustria. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llinàs i Riber, Rafael (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714) Capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1713-14. Manava la companyia dels Velers. L'11/set/1714 defensava amb els seus homes la bretxa dita dels molins de vent, contigua al baluard de Llevant. Després de rebutjar dos assalts en massa i una pressió intensíssima, hagué de cedir la bretxa, que fou la primera de les forçades en la batalla. Amb els pocs homes que li restaven, es replegà a l'hort de Passa-pertot, on resistí durament malgrat la superioritat numèrica de l'adversari. Poc més tard contraatacà sobre les grans masses borbòniques que voltaven el baluard de Santa Clara, afavorint així la sortida dels defensors del baluard i trencant el cercle. Morí en aquell combat. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llindars (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble (701 m alt), situat en un turó, al sector meridional de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells. L'església (Sant Tomàs) depèn de la parròquia de Rubinat. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lliors (Arbúcies, Selva) Llogaret, situat a l'oest de la vila. L'església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d'Arbúcies. Formà part de la batllia de n'Orri. 49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llipodera, riu de la (Castell de Vernet, Conflent) Curs d'aigua del massís del Canigó, afluent esquerrà del riu de Cadí, que neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2.040 m alt). Forma la vall de la Llipodera. 50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lliri (Castilló de Sos, Alta Ribagorça) Poble, als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m alt), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l'esquerra de l'Éssera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava municipi a mitjan s XIX. 51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llíria, camp de (Camp de Túria) Gran pla que cobreix la major part del municipi de Llíria i tot el de Benissanó, nucli del Camp de Túria. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llíria, mestre de (País Valencià, s XIV) Pintor anònim. Autor del retaule de l'església de la Sang de Llíria, dedicat a sant Vicent i sant Esteve (s XIV), dins l'estil internacional, que palesa la influència de Lluís Borrassà. Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una col·lecció nord-americana. 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llíria i Xèrica, ducat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1707 per Felip V, amb la grandesa d'Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick. Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lliriet (Benidorm, Marina Baixa) Caseria i antiga alqueria islàmica, situada al sector muntanyós del nord del terme. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llirós, Antoni (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1714 s'arruinà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l'exèrcit d'ocupació. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel. Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès. Pel setembre del mateix any, Llirós s'acollí a la capitulació de Cardona, on era 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llirt (Anserall, Alt Urgell) Llogaret, situat a l'est del terme. És esmentat ja el 839. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llisas i Fernández, Ramon (Barcelona, 1879 – 1952) Escultor. Es formà a Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com J. Llimona i Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París. Es presentà el 1896 a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929. Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Làzaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres. Practicà també la pintura i el cartellisme. 60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llisat, torrent de (Saünc, Alta Ribagorça) Afluent dretà de l'Éssera. Neix al vessant meridional dels pics de Bagüenyola. La seva capçalera (vall de Barbarissa) és centrada per l'estany de Barbarissa. El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliset i Borrell, Francesc (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà, 1932 - Barcelona, 17/jun/2010) Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d'una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu. Ha conreat també la poesia i el conte. 62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llitera (Fraga, Baix Cinca) Caseria i partida de regadiu (pla de Llitera), situada a l'extrem sud-oriental del terme, al sector regat pel canal d'Aragó i Catalunya, als altiplans de l'esquerra del Cinca. 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llitera, la (Catalunya) Regió nord-occidental de la Depressió Central, compresa entre els primers contraforts prepirinencs, similars a la plana d'Urgell. No hi són incloses les valls del Segre, la Noguera Ribagorçana i el Cinca, perquè ja eren regades abans del s XX. El canal d'Aragó i Catalunya, en permetre, ja el s XX, de regar bona part de la plana, ha intensificat el pes dels mercats comarcals, que s'han repartit la plana en comarques; la Llitera estricta, que incorpora els contraforts prepirinencs; el nord-oest del Segrià; el nord-oest del Baix Cinca, i el sud-est de l'aragonesa Ribera de Cinca. 65 FRANJA PONENT - COMARCA
66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Lliterà, riera de (Taurinyà, Conflent) Altre nom de la riera de Taurinyà. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Lliterola, vall de (Alta Ribagorça) Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l'Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt). Al vessant meridional s'estén la gelera de Lliterola, que alimenta l'estany de Lliterola, l'emissari del qual és el torrent de Lliterola. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llitrà, Miquel (Palamós, Baix Empordà, s XVII – 1649) Frare agustí. Assolí un bon prestigi pels seus sermons, molts del quals foren publicats. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llitrà, Pere (Illes Balears, s XV) Escriptor i notari. Síndic de Palma de Mallorca prop de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga (1487). Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada (1850) de la sèrie Recuerdos y bellezas de España. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llitrà, riera de (Alt Penedès) Afluent esquerrà del riu de Foix (o de les Graus), que neix a les serres de Font-rubí i l'Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA lliura (Països Catalans) Antiga unitat de pes. Dividida en 12 unces, era equivalent a uns 400 gr al Principat, a 407 gr a les Illes Balears i a 355 gr al País Valencià. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliurans, Llop de (Catalunya, s XIII – Trípoli ?, Turquia, d 1303) Frare de l'Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats. Fou emissari dels defensors de la plaça d'Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli. L'acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lliurat i Carreras, Frederic (Barcelona, 1876 – 1956) Músic. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados. Fou primer premi de piano a l'Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les. La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d'un accident que li afectà un dit. És dedicà a l'ensenyament. Fou crític musical de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la "Revista Musical Catalana". Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d'una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llivi, Francesc de Paula (Catalunya, s XIX) Escriptor. Afiliat al partit progressista, escriví Situación política de España a vista de pájaro o un sueño de González Bravo (1868), que publicà anònimament. Adherit a l'ideari de Sagasta, propugnà el nomenament d'Alfons XII com a rei en Don Alfonso de Borbón ante los 77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llívia (Lleida, Segrià) Partida, al nord de la ciutat, on s'ha format modernament, a l'indret de la Creu de Bassella, un petit nucli amb església i un nombre de cases d'esbarjo. Hi havia hagut la torre de Llívia, adquirida l'any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella. Hom hi conrea arbres fruiters. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA
80 CATALUNYA - HISTÒRIA Llívia, tractat de (Llívia, Baixa Cerdanya, 12/nov/1660) Pacte signat entre Espanya i França, pel qual la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir passava a França i Llívia quedava vinculada al Principat, amb la qual cosa es consumà la separació d'una part de la Cerdanya. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llivis, els (Morella, Ports) Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.
Anar a: [ Llie ] [ Llim ] [ Llinars ] [ Llinas ] [ Lliri ] [ Llitr ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Llimiana
Llimona i Bruguera, Joan
Llimona i Bruguera, Josep
Llinars del Vallès
Llinàs i Carmona, Josep Antoni
Llíria
Llitera, la
Llívia