A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Llie ]    [ Llim ]    [ Llinars ]    [ Llinas ]    [ Lliri ]    [ Llitr ]

He estat un home afortunat: res en la vida em va ser fàcil. (Sigmund Freud)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llierca, el  (Garrotxa Riu de la comarca. Corre en direcció noroest-sudest, entre la serra de Bestracà i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont. La conca alta es localitza entre les serres de Monars, el coll de la Muga i el pic de Bassegoda. És format per l'aiguabarreig de les aigües del Beget i del riu d'Oix, i, a Sant Jaume de Llierca, desguassa per l'esquerra al Fluvià, riu del qual és el principal afluent. Una part de les seves aigües s'infiltren a través de les fissures calcàries eocèniques, i recorren uns 20 km, fins a reaparèixer a l'estany de Banyoles.

2 CATALUNYA - POLÍTICA

Lliga Catalana  (Catalunya, 1933 – 1939)  Nom adoptat per la Lliga Regionalista arran de les noves incorporacions que en van fer l'alternativa a l'Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual s'oposà en les eleccions del nov/1933. Intervingué en els governs de la Generalitat del 1935 i del 1936, fins que la guerra civil espanyola en provocà la desaparició.

3 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaLliga de Catalunya  (Barcelona, 5/nov/1887 – 1901)  Entitat política catalana. Constituït quan un grup abandonà el Centre Català a causa del desacort amb Valentí Almirall. En fou president F. Romaní i Puigdengoles i entre els seus membres hi havia A. Guimerà, J.J. Permanyer, F. Alsina i Ll. Domènech i Montaner. Posteriorment s'hi afegí un grup de joves del Centre Escolar Catalanista, entre els quals s'hi trobaven N. Verdaguer i Callís, E. Prat de la Riba, J. Puig i Cadafalch i Ll. Duran i Ventosa. L'any 1888, quan fou reina dels Jocs Florals la regent Maria Cristina d'Habsburg, la Lliga va adreçar-li un missatge, en català, on la saludava com a comtessa de Barcelona i li demanava la instauració d'un sistema autonòmic. També participà activament en la campanya contra el nou codi civil, l'any 1898, que assolí un èxit sorollós. Sota l'impuls de la Lliga va néixer, el 1891, la Unió Catalanista i la majoria dels seus membres passaren a formar part, l'any 1901, de la Lliga Regionalista.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona  (Barcelona, fi s XIX - d 1928)  Entitat proteccionista. Creada amb l'objectiu de defensar els interessos de l'estament comercial i industrial davant del govern espanyol. Durant la seva existència elaborà un programa amb les aspiracions de Catalunya en els aspectes fiscal, comercial i polític (1898), participà en el Tancament de Caixes (1899), fet que provocà la seva dissolució, i, una vegada restablerta, defensà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Entre els seus presidents figuraren Sebastià Torres, que fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901.

83 CATALUNYA - ESPORT

Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya  (Catalunya, 1920 - 1930)  Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torra. Fou promoguda des de l'Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912). Amb el cop d'estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació. El 1930 se'n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

5 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaLliga del Bon Mot  (Barcelona, 1909 - s XX)  Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l'Escop), el qual el 1908, des del "Diario de Gerona", s'havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers. Maragall, a l'article Alerta (19/set/1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets. Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat  (Barcelona, 1899 - )  Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l'Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc. Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l'escoltisme. El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis. Membres destacats de la Lliga foren, entre d'altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i J. Llimona.

7 CATALUNYA - POLÍTICA

Lliga Lliberal Catalana  (Catalunya, 1976 - 1979)  Grup polític. Fundat per Salvador Millet i Bel -procedent del Club Catalònia-, amb Octavi Saltor, Modest Sabaté, etc. Pretenia de recuperar l'espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica. El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de J.M. Figueras i Bassols, la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit -formalment dissolt el 1979-, l'ala més jove del qual ingressà a la Unió de Centre de Catalunya.

8 CATALUNYA - CULTURA

Lliga Nacional d'Associacions de Música  (Catalunya, 1922 - 1923)  Organisme creat per la Mancomunitat. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes. La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.

9 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaLliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA)  (Barcelona, 1976 - )  Entitat conservacionista. Fundada per un grup de científics, naturalistes i estudiosos de la natura, amb l'objectiu d'atendre d'una manera global els problemes que afecten a les espècies, als ecosistemes i a les relacions entre l'home i el medi. El seu àmbit de treball es desenvolupa en la gestió sostenible dels recursos naturals, l'ordenació del territori, la visió social i econòmica dels problemes mediambientals, i la sensibilització i implicació dels ciutadans. Els serveis que ofereix són la "Revista informativa DEPANA en Acció", una biblioteca i una vidioteca especialitzada, l'organització de cursos, xerrades i sortides, la participació en campanyes des dels grups de treball, l'elaboració d'informes tècnics, el seguiment de projectes i tasques jurídiques.

10 CATALUNYA - POLÍTICA

Lliga Regionalista  (Barcelona, 25/abr/1901 - 1933)  Partit polític nacionalista català. Fundat per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions de l'any 1901. La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit. Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'estat espanyol. Com a vehicle d'expressió pública tenia el diari "La Veu de Catalunya". L'èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit féu crisi; d'altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l'ala...  Segueix... 

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lligallo del Gànguil, el  (Camarles, Baix Ebre Caseria, situada a la zona de contacte entre el secà i el regadiu del delta, al sud-oest de les Cases de Roig.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lligallo del Roig, el  (Tortosa, Baix EbreVeure> Cases de Roig, les.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLligordà  (Beuda, Garrotxa Poble, situat al sector meridional del terme. L'església parroquial (Sant Pere), romànica (s. XII), d'una sola nau, fou donada el 1079 al monestir de Sant Joan les Fonts. Pertangué al vescomtat de Bas. El 1698 era lloc reial.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàLlimiana  (Pallars Jussà Municipi: 41,73 km2, 790 m alt, 159 hab (2014). Situat al costat del pantà de Terradets, a la conca de Tremp, al peu de la serra de Montsec de Rúbies, que el separa de la comarca de la Noguera. Boscs de pinedes i alzinars. el poblament s'ha servit d'una agricultura de secà de caire mediterrani (cereals, oliveres i vinya, que manté l'anomenada del raïm moscatell). La ramaderia de llana és en decadència. Explotació forestal i d'una mina de lignit. Població decreixent. La vila ocupa un turó en posició defensiva; destaca l'església parroquial de Santa Maria, romànica, de tres naus; santuari de Sant Salvador de Montsec o el Sant del Bosc; restes de l'antiga església romànica de Sant Andreu de Llimiana; el castell de Llimiana és esmentat al s XI. El municipi comprén també les caseries dels Obacs i el Mas de Solduga. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona, Joan  (Igualada, Anoia, s XVIII – s XIX)  Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics. El 1808 fou un dels caps de l'atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona, Miquel  (Catalunya, s XIX)  Actor. Es destacà als primers temps del teatre català. Actuà a l'Odeon i al Romea de Barcelona, representant moltes obres de Frederic Soler "Pitarra".

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona i Barret, Jordi  (Barcelona, 20/mai/1924 – 1999)  Escriptor i religiós caputxí. Va obtenir la llicència en teologia a Roma (1959). La seva línia eclesial progressista es reflecteix a L'església i l'Estat (1963), Sempre nòmades (1970), Fe sense fronteres (1973), Humans, tanmateix (1973), Els nostres àngels (1981), Per una mort més humana (1991), L'hora dels pobles (1993), Temes de cada dia (1994), ViureInici página (1996) i La tolerància (1997). També ha publicat La noia de Cadaqués i altres històries (1970), un recull de narracions.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona i Benet, Lluís  (Barcelona, 1898 – 1960)  Dibuixant. Fill de Josep Llimona i Bruguera. La seva activitat artística fou bastant menor que la dels seus germans Maria i Rafael.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona i Benet, Maria  (Barcelona, 1894 – 1985)  Escultora. Filla de Josep Llimona i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives. La seva obra s'inclou dins el noucentisme. És autora d'una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona i Benet, Rafael  (Barcelona, 1896 – 1957)  Pintor. Fill i deixeble de l'escultor Josep Llimona. Estudià els grans mestres a Itàlia, Bèlgica i França. A partir del 1933 exposà sovint a la sala Parés. La seva primera època està marcada per la influència de les obres del Greco. La segona època, de plena maduresa, inspirada en Renoir, és d'estil i tènica impressionistes. Pintà diversos gèneres, com paisatges, figures i nus femenins.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Llimona i BrugueraLlimona i Bruguera, Joan  (Barcelona, 23/jun/1860 – 23/feb/1926)  Pintor i decorador. Germà de l'escultor Josep. Començà la carrera d'arquitectura, però va abandonar-la i estudià pintura, amb Frederic Trias i Martí Alsina. Fou un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc (1892). Naturalista de formació, en la seva obra, d'escenes íntimes i paisatges, realitzada amb tècnica perfecta i un acoloriment suau, cerca un simbolisme transcendent, inspirat en Puvis de Chavannes. A més de la vida camperola, el van atraure els temes religiosos moralitzadors. De la seva obra destaquen els quadres El senyor rector, Marta i Maria, Lectura (1891), El retorn de l'hort (1896), Montserrat (1923), els plafons del baldaquí de l'església del monestir de Ripoll, decoració de la cúpula del cambril de Montserrat, dosInici página grans quadres per a l'oratori de Sant Felip Neri i dos plafons per a l'església del Pi, de Barcelona.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Llimona i BrugueraLlimona i Bruguera, Josep  (Barcelona, 8/abr/1864 – 27/feb/1934)  Escultor. Format a l'Escola de Llotja i al taller dels germans Vallmitjana. El 1880 guanyà la pensió Fortuny i anà a Roma, on va rebre la influència de l'escultura renaixentista florentina. El seu estil es caracteritza per un idealisme naturalista i pel gust del pintoresquisme. Les primeres obres, encara acadèmiques, retraten una sèrie de personatges típics i històrics del país, com l'estàtua eqüestre de Berenguer el Gran, modelada a Roma (1888), i Modèstia (1891). Després el seu estil derivà cap a un modelatge més esfumat, de característiques plenament modernistes, influït per Rodin i Meunier: La primera comunió (1897), de gran tendresa religiosa, Desconsol (1907-17) o Joventut (1913), són exemples característics de la seva obra. Sabé combinar la tendresa i la força física, com en la figura de l'Estudiant, en el monument al doctor Robert, o en l'estàtua eqüestre de sant Jordi, a Montjuïc. A l'idealisme naturalista típic del modernisme, la seva obra aporta una nota de tendresa i la creació de tipus nous (l'heroi víctima, la dona intel·ligent i misteriosa, etc). Durant molt de temps fou president de la Junta de Museus de Barcelona. Fou el primer a rebre la medalla d'Or de la ciutat de Barcelona (1932).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona i Puigsubirà, Josep  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)  Baríton i director d'orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l'estrena de Cançó d'amor i de guerra (1926) i La legió d'honor (1930), de Rafael Martínez i Valls. També féu actuacions a l'estranger.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimona i Raymat, Mercè  (Barcelona, 1914 – 28/nov/1997)  Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera. Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L'Àngel de la Guarda, etc. Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d'una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlimona i Raymat, Núria  (Barcelona, 17/mar/1917 - 12/gen/2011)  Pintora. Germanà de Mercè. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llimós i Oriol, Robert  (Barcelona, 19/oct/1943 - )  Pintor. Treballà durant un temps en col·laboració amb pintors com Bartolozzi i Arranz Bravo, amb els quals exposà. S'interessà per l'art conceptual i realitzà algunes accions. El 1975 s'instal·là a Nova York, i tornà a la pintura, amb un estil de colors vius i centrat temàticament en la figura humana. A partir dels anys vuitanta tornà a residir a Barcelona, on ha fet diverses exposicions.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llinares, Francesc  (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)  Arquitecte. Llec al convent de Nuestra Señora de los Llanos d'Albacete, fou l'autor de la construcció de l'esmentat convent (acabat el 1672).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llinares, Genís  (País Valencià ?, s XVI)  Escultor tallista. És autor dels notables teginats de la Sala Daurada (1534-35) i de la Sala de Corts (1540), al Palau de la Generalitat de València. En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llinares i Blasco, Pere Martí  (País Valencià ?, s XVI)  Escultor tallista. Actiu del 1543 al 1563. Fill de Genís Llinares, al qual ajuda en el notable teginat de la Sala de Corts del Palau de la Generalitat de València.

28 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Llinàritx  (es Mercadal, Menorca Antic lloc, a l'oest de la vila, dividit després en Llinàritx Vell i Llinàritx Nou, on, segons la tradició, residia la comunitat d'ermitans de la regla de sant Agustí que vers el 1288 fundà el santuari del Toro.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlinars  (Odèn, Solsonès Caseria, situada al peu del vessant occidental de la tossa de Cambrils, al nord del coll i del poble de Cambrils.

30 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Llinars  (Benavarri, Ribagorça Antic convent dominicà (Santa Maria de Llinars), situat 1 km al nord de la vila.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llinars, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial. Apareix amb aquesta denominació per primera vegada amb Beatriu de Corbera i de Santa Coloma, senyora del castell del Far (morta vers el 1542), muller de Francesc de Santcliment. Passà a llurs descendents, els Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d'Ayerbe, tots ells també cognominats Corbera-Santcliment.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llinars de l'Aiguadora  (Castellar del Riu, Berguedà)  Poble i cap del municipi, situat al vessant esquerre de l'aigua d'Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme. És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria (983 m alt). Al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mata. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalLlinars del Vallès  (Vallès Oriental Municipi: 27,62 km2, 198 m alt, 9.536 hab (2014) (ant: la Pobla de Llinars). Situat a l'alta vall del Mogent, afluent del Congost, des dels vessants del Montseny fins a la Serralada Litoral, al nord-est de Granollers. Agricultura de secà (cereals) i de regadiu (blat de moro, llegums i farratges), i ramaderia (bestiar boví i granges avícoles). L'expansió de l'indústria, amb la construcció de diversos polígons, provoca la regressió de l'agricultura. Tradicional centre d'estiueig. El creixement demogràfic ha estat constant durant tot el s. XX. Església parroquial de Santa Maria, bastida al s. XVIII sobre la primitiva església romànica, i palau renaixentista del Castellnou de Llinars. El municipi comprèn també els pobles de Sant Joan Sanata, Sant Esteve del Coll i Sant Sadurní de Collsabadell, amb esglésies d'interès. Àrea comercial de Granollers. Inici página Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Ginebró

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinars i Aznar, Josep  (Broto, Aragó, v 1635 – Barcelona, 1710)  Arquebisbe de Tarragona (1694-1710). Mercedari (1650). President del braç eclesiàstic, es mostrà partidari de l'arxiduc Carles, el matrimoni del qual beneí (1708). Publicà les Constitucions Sinodals de l'arquebisbat de Tarragona (Tarragona, 1704), una bona part de les quals eren en català; un catecisme (Barcelona, 1704); les constitucions de l'orde (Saragossa, 1692), i el Bullarium dels mercedaris (Barcelona, 1697).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinars i de Maguerola, Rafael de  (Barcelona, 1739 – 1806)  Erudit. Fou regidor vitalici de Barcelona (1772) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres a partir del 1778. L'any següent hi presentà un projecte de diccionari català. Col·laborà al "Diario de Barcelona" durant la Guerra Gran (1793-95).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinars i Farell, Joan  (Barcelona ?, s XVII - s XVIII)  Militar i polític. Oposat a Felip V des del primer moment, Carles III el nomenà cavaller (1706). Defensà Mataró i serví d'enllaç entre l'arxiduc i Barcelona. De retorn el mai/1714, fou tinent coronel del regiment d'infanteria de Sant Narcís. Estigué empresonat fins al 1725.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llinars i Maçanet, Antoni  (Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693)  Frare franciscà. Fou missioner a l'Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d'Escornalbou. Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero'.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de  (Barcelona ?, s XVIII - Marsella ?, França, s XIX)  Militar i polític. Fou membre de la diputació de Barcelona (1841), diputat a corts per Barcelona (1842) i president de la Junta Suprema de Vigilància Antiesparterista. S'exilià a Marsella.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlinàs, Francesc  (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XVIII)  Compositor. Era un dels seguidors de Josep Duran.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinàs, Pau  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar. Fou canonge d'Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prosecució de la lluita contra Felip V, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional. En 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l'exilià a perpetuïtat.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llinàs, Rafael  (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1558)  Prelat. Era frare carmelità. Ocupà càrrecs dins l'orde. El 1537 fou nomenat bisbe titular de Cristòpolis. Tingué fama de bon orador. Deixà diverses obres religioses escrites en llatí.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Antoni Llinàs i CarmonaLlinàs i Carmona, Josep Antoni  (Castelló de la Plana, 1945 - )  Arquitecte. Realitzà el Centre d'Assistència Primària de Ripollet, l'edifici de l'Escola d'Enginyers de Camins de Barcelona, la remodelació del Museu Arqueològic de Barcelona, i el projecte per a l'ampliació del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. En el conjunt d'habitatges al nucli antic de Barcelona (1993-95, premi Ciutat de Barcelona), destaca el treball plàstic de les masses construïdes sotmeses a forces ocultes provinents del carrer. L'esllavissament del cos edificat es repetí a l'edifici d'aules i al bar de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (1993-96). Altres obres realitzades són les escoles a Collblanc (1987-96) i a Torredembarra (1993-96) i la reforma del Teatre Metropol (1992-95, premi FAD), a Tarragona, edifici original de l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert de l'any 1908. A més, construí un edifici d'habitatges a Vallcarca (1991-96) i habitatges unifamiliars a la Colònia Güell, a Santa...  Segueix... 

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlinàs i Esquerrer, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V. Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 ago 1714 defensant el baluard de Santa Clara. Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l'11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia. En aquests combats resultà ferit novament.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinàs i Esquerrer, Joan  (Barcelona, s XVII – Catalunya, s XVIII)  Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1706 s'agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V; després féu la campanya d'alliberament d'Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d'Àustria.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llinàs i Riber, Rafael  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1713-14. Manava la companyia dels Velers. L'11/set/1714 defensava amb els seus homes la bretxa dita dels molins de vent, contigua al baluard de Llevant. Després de rebutjar dos assalts en massa i una pressió intensíssima, hagué de cedir la bretxa, que fou la primera de les forçades en la batalla. Amb els pocs homes que li restaven, es replegà a l'hort de Passa-pertot, on resistí durament malgrat la superioritat numèrica de l'adversari. Poc més tard contraatacà sobre les grans masses borbòniques que voltaven el baluard de Santa Clara, afavorint així la sortida dels defensors del baluard i trencant el cercle. Morí en aquell combat.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llindars  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble (701 m alt), situat en un turó, al sector meridional de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells. L'església (Sant Tomàs) depèn de la parròquia de Rubinat.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlió, marquès de  Veure> Móra i Catà, Josep Francesc de.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lliors  (Arbúcies, Selva)  Llogaret, situat a l'oest de la vila. L'església de Santa Maria és sufragània de la parròquia d'Arbúcies. Formà part de la batllia de n'Orri.

49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llipodera, riu de la  (Castell de Vernet, Conflent Curs d'aigua del massís del Canigó, afluent esquerrà del riu de Cadí, que neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2.040 m alt). Forma la vall de la Llipodera.

50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lliri  (Castilló de Sos, Alta Ribagorça Poble, als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m alt), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l'esquerra de l'Éssera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava municipi a mitjan s XIX.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaLlíria  (Camp de Túria Municipi i capital comarcal: 227,98 km2, 164 m alt, 23.261 hab (2014). Situat a la zona de contacte entre la plana miocènica, els vessant muntanyosos septentrionals i la plana al·luvial quaternària formada pel riu Túria; ocupa una bona part de la comarca, al límit amb la dels Serrans i de l'Alt Palància. El sector septentrional és accidentat per diverses serres (les Ombries, 881 m) que corresponen al sistema Ibèric, amb pinedes i pastures. La plana miocènica és drenada per la rambla Primera i la Castellarda, afluent del Túria. Tradicionalment l'agricultura ha estat el principal recurs econòmic del municipi, però ha pres importància l'activitat indústrial gràcies a la proximitat de la ciutat de València i les excel·lents comunicacions que ofereix la comarca. Els conreus de secà més estesos són la vinya, els garrofers i les oliveres; segueixen en importància els cereals i els arbres fruiters (ametllers, presseguers, albercoquers). A causa de la gran extensió del municipi...  Segueix... 

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaLlíria, assegador de  (Camp de Túria Carrerada (o de la Creu de Llíria) que travessa la comarca pel centre i que prové del Sistema Ibèric. La utilitzen encara els ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb-Requena. Arriba fins a les marjals del Puig, Puçol, etc (Horta).

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llíria, camp de  (Camp de Túria Gran pla que cobreix la major part del municipi de Llíria i tot el de Benissanó, nucli del Camp de Túria.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llíria, mestre de  (País Valencià, s XIV)  Pintor anònim. Autor del retaule de l'església de la Sang de Llíria, dedicat a sant Vicent i sant Esteve (s XIV), dins l'estil internacional, que palesa la influència de Lluís Borrassà. Hom li atribueix també un retaule de la Mare de Déu existent en una col·lecció nord-americana.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Llíria i Xèrica, ducat de  (País Valencià Títol, atorgat el 1707 per Felip V, amb la grandesa d'Espanya, al mariscal James FitzJames, primer duc de Berwick. Continua en la mateixa família. El títol ha donat nom al palau de Liria, residència madrilenya dels ducs.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lliriet  (Benidorm, Marina Baixa Caseria i antiga alqueria islàmica, situada al sector muntanyós del nord del terme.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llirós, Antoni  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1714 s'arruinà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l'exèrcit d'ocupació. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel. Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès. Pel setembre del mateix any, Llirós s'acollí a la capitulació de Cardona, on eraInici página esmentat personalment.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llirt  (Anserall, Alt Urgell Llogaret, situat a l'est del terme. És esmentat ja el 839.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llisas i Fernández, Ramon  (Barcelona, 1879 – 1952)  Escultor. Es formà a Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com J. Llimona i Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París. Es presentà el 1896 a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929. Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Làzaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres. Practicà també la pintura i el cartellisme.

60 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llisat, torrent de  (Saünc, Alta Ribagorça Afluent dretà de l'Éssera. Neix al vessant meridional dels pics de Bagüenyola. La seva capçalera (vall de Barbarissa) és centrada per l'estany de Barbarissa. El conjunt de la conca és anomenat vall de Saünc.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lliset i Borrell, Francesc  (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà, 1932 - Barcelona, 17/jun/2010)  Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d'una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu. Ha conreat també la poesia i el conte.

62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llitera  (Fraga, Baix Cinca)  Caseria i partida de regadiu (pla de Llitera), situada a l'extrem sud-oriental del terme, al sector regat pel canal d'Aragó i Catalunya, als altiplans de l'esquerra del Cinca.

63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaLliterà  (Viacamp i Lliterà, Ribagorça Poble, situat al vessant septentrional del Montsec d'Estall, a la capçalera del barranc de les Ortogues, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial (el Roser) depengué de la de Viacamp fins al 1804. Formava municipi a mitjan s XIX.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llitera, la  (Catalunya Regió nord-occidental de la Depressió Central, compresa entre els primers contraforts prepirinencs, similars a la plana d'Urgell. No hi són incloses les valls del Segre, la Noguera Ribagorçana i el Cinca, perquè ja eren regades abans del s XX. El canal d'Aragó i Catalunya, en permetre, ja el s XX, de regar bona part de la plana, ha intensificat el pes dels mercats comarcals, que s'han repartit la plana en comarques; la Llitera estricta, que incorpora els contraforts prepirinencs; el nord-oest del Segrià; el nord-oest del Baix Cinca, i el sud-est de l'aragonesa Ribera de Cinca.

65 FRANJA PONENT - COMARCA

Situació de la comarca de la LliteraLlitera, la  (Franja de Ponent Comarca: 733,90 km2, 19.135 hab (2011), capital: Tamarit de Llitera. Situada a la partió d’aigües del Cinca i la Noguera Ribagorçana, circumdada per les comarques de la Ribagorça, la Noguera, el Segrià, el Baix Cinca i d’altres comarques aragoneses. - GEOGRAFIA FÍSICA: De nord a sud participa de dos grans unitats morfológiques ben diferenciades: el Prepirineu i la Depressió de l’Ebre. Al sector muntanyos, o alta Llitera, cal distingir dues subunitats: la capçalera, on predominen els materials calcaris del mesozoic i de l’eocè inferior, accidentada per una doble alineació muntanyosa: la Corrodella (1.921 m alt) i una altra de més modesta formada per les serres d’Alins (893 m) i Calassanç (832 m), i el sector central i occidental de la subcomarca, format per materials terciaris (gresos i argiles de l’oligocè) i separat de la capçalera per una falla que constitueix la transició entre la muntanya i la plana pròpiament dita (baixa Llitera)...  Segueix... 

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lliterà, riera de  (Taurinyà, Conflent Altre nom de la riera de Taurinyà.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLliteres i Carrión, Antoni  (Artà, Mallorca, v 1675 – Madrid, 1747)  Músic. Actuà de baix de viola a la Capilla Real de Madrid a partir del 1693, i la reorganitzà després de l'incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori. Compongué tres misses, catorze salms, vuit magnificats a vuit veus, les sarsueles Coronis i Acis y Galatea (1702) i les òperes Dido y Eneas, Los elementos i Júpiter y Dánae (1700). És autor també de deu Cantadas humanas. Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà.

68 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lliterola, vall de  (Alta Ribagorça Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l'Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt). Al vessant meridional s'estén la gelera de Lliterola, que alimenta l'estany de Lliterola, l'emissari del qual és el torrent de Lliterola.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llitrà, Miquel  (Palamós, Baix Empordà, s XVII – 1649)  Frare agustí. Assolí un bon prestigi pels seus sermons, molts del quals foren publicats.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llitrà, Pere  (Illes Balears, s XV)  Escriptor i notari. Síndic de Palma de Mallorca prop de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga (1487). Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada (1850) de la sèrie Recuerdos y bellezas de España.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llitrà, riera de  (Alt Penedès Afluent esquerrà del riu de Foix (o de les Graus), que neix a les serres de Font-rubí i l'Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlitzet, cap  (Berguedà Cim (2.307 m alt) de la serra d'Ensija (o de la Gallina Pelada), al sector occidental, termenal dels municipis de Fígols de les Mines, Gòsol i Saldes.

73 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

lliura  (Països Catalans Antiga unitat de pes. Dividida en 12 unces, era equivalent a uns 400 gr al Principat, a 407 gr a les Illes Balears i a 355 gr al País Valencià.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lliurans, Llop de  (Catalunya, s XIII – Trípoli ?, Turquia, d 1303)  Frare de l'Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats. Fou emissari dels defensors de la plaça d'Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli. L'acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lliurat i Carreras, Frederic  (Barcelona, 1876 – 1956)  Músic. Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Enric Granados. Fou primer premi de piano a l'Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les. La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, a París, a Brussel·les i a Barcelona, es frustrà a causa d'un accident que li afectà un dit. És dedicà a l'ensenyament. Fou crític musical de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la "Revista Musical Catalana". Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d'una qualitat excepcional. Publicà La música i els músics (1933), recull de crítiques, i Teoría de la música (1941).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llivi, Francesc de Paula  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Afiliat al partit progressista, escriví Situación política de España a vista de pájaro o un sueño de González Bravo (1868), que publicà anònimament. Adherit a l'ideari de Sagasta, propugnà el nomenament d'Alfons XII com a rei en Don Alfonso de Borbón ante losInici página partidos (1872).

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaLlívia  (Baixa Cerdanya Municipi: 12,84 km2, 1.224 m alt, 1.536 hab (2014). Enclavament d'administració espanyola dins l'Alta Cerdanya (a l'estat francès) a conseqüència del Tractat dels Pirineus. Situat a la vall del Segre, al peu del puig de Llívia (1.353 m alt), és accidentat al nord per massís del Carlit. Agricultura de secà (cereals, patates) i de regadiu -gràcies als regatges derivats del Segre-, que es destina sobretot a farratge, i una part al conreu de fruiters (pomes, peres). Hi té molta importància el bestiar porcí, oví i boví, el qual permet una indústria lletera (formatge i altres derivats) i és, a més, un centre receptor de llet. S'ha desenvolupat com a centre turístic i d'estiueig, amb algunes petites indústries. La vila és al peu de les restes de l'antic castell de Llívia, dominada per l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, gòtico-tardana del s XVI, amb façana renaixentista i que guarda una imatge d'un Sant Crist del s XIII. També hi destaca la Torre de Bernat de Sió...  Segueix... 

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llívia  (Lleida, Segrià Partida, al nord de la ciutat, on s'ha format modernament, a l'indret de la Creu de Bassella, un petit nucli amb església i un nombre de cases d'esbarjo. Hi havia hagut la torre de Llívia, adquirida l'any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella. Hom hi conrea arbres fruiters.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLlívia, comtat de  (Catalunya Títol concedit pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaria del mas Concellabre.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llívia, tractat de  (Llívia, Baixa Cerdanya, 12/nov/1660)  Pacte signat entre Espanya i França, pel qual la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir passava a França i Llívia quedava vinculada al Principat, amb la qual cosa es consumà la separació d'una part de la Cerdanya.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llivis, els  (Morella, Ports Dena i caseria, situada uns 6 km al sud de la ciutat; hi ha una església dedicada a sant Pere Màrtir.

Anar a:    Llie ]    [ Llim ]    [ Llinars ]    [ Llinas ]    [ Lliri ]    [ Llitr ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -